1.
Manifest per donar suport a l'acollida de refugiats
6 anys de guerra, 320.000 morts civils i 5 milions de refugiats. Milers de persones que
cada dia posen la seva vida en mans del mar travessant-lo per fugir de la terra. Si no són
suficients aquestes tràgiques dades per conscienciar els governs de l'enorme crisi
humanitària, realment estem fent el que està a les nostres mans per millorar-ho? Potser
és justificable que els policies que contenen les fronteres cobrin més del que es destina
a proporcionar recursos per les necessitats bàsiques dels refugiats? És ètic deixar que la
gent mori intentant salvar la seva vida mentre ens ho mirem sense fer res?
Nosaltres, com a alumnes, desprovistos de recursos per ajudar directament a les
persones refugiades, que som, volem, com a mínim, expressar la nostra opinió i posició
respecte al tema a través d'aquest manifest, per intentar conscienciar, promoure i donar
suport des de l'escola a l'acollidada dels refugiats.
No pensàvem que els refugiats estiguessin tan malament. Sí que sabíem que eren
persones que ho havien perdut tot, però no ens fixàvem en els petits detalls, no ens
fixàvem amb la higiene, no pensàvem en el que suposa dutxar-se amb aigua freda i
tenir tan sols una muda per vestir. Passar gana, tenir fred, no poder dormir pensant en
que no servirà de res despertar-se al dia següent. No pensàvem que la comunicació
generés una gran necessitat. Nosaltres utilitzem el mòbil com a entreteniment, mentre
que per a ells suposa l’oportunitat de poder comunicar-se amb els seus familiars que, en
molts dels casos, es troben molt lluny d'ells. En aquests moments ens n'adonem de la
importància de frases com "no llencis el menjar que hi ha gent que passa gana". Ens
sentim afortunats i alhora impotents al veure la injustícia que genera la nostra societat.
"No valores el que tens fins que ho perds", ells van perdre les seves vides a causa de la
guerra i ara tan sols les volen recuperar.
Els refugiats tenen els mateixos drets que nosaltres, els mateixos drets d'immigrar del
seu país i marxar-ne a un altre. Marxar de les seves cases que ara estan sent
bombardejades, marxar dels seus carrers on ara ja no hi queda seguretat, marxar dels
seus pobles on ja no hi queda futur fora de la guerra.

2.
És per això que ens agradaria que els governs es posessin a les pells de totes aquelles
persones, de tots aquests refugiats que s'han quedat en terres de ningú perquè no els
obren les fronteres. Que els governs se n'adonin que les vides de totes aquestes
persones han quedat aturades. Estancades en aquests camps de refugiats sense poder
seguir amb el seu dia a dia i els seus costums. Sense higiene, sense eduació, sense la
companyia dels seus estimats, familiars i amics. Sense recursos necessaris per tirar
endavant.
Són persones iguals a nosaltres i, qui ens diu que nosaltres en un futur no ens trobarem
a la seva mateixa situació? No ens agradaria que els altres països i nacions ens rebessin
amb els braços oberts? Ens ajudessin? Aleshores, per què no ho fem nosaltres?
Sembla mentida com els governs no estan fent res envers aquesta situació, ja que són
ells els que tenen el poder i les eines necessàries per canviar-la. Parlem de vides, de
persones que ho arrisquen tot per arribar a Europa i poder reconstruir el seu futur lluny
de la guerra. I davant aquesta situació, es troben amb una contenció inhumana contrària
a la rebuda que esperaven.
No som polítics, però som humans, i sentim empatia cap a aquesta gent que ho ha
perdut tot. Sembla que no valorin les vides humanes. De veritat vàrem signar una
declaració dels Drets Humans? De veritat vàrem prometre acollir 11.000 persones, i
actualment no n'hem acollit ni un 5%? On està aquest compromís? On està l'avenç
moral de la humanitat? Tant d’impacte seria 1 refugiat per cada 4.000 espanyols? I ja no
tan sols a nivell estatal, què ha fet Europa per millorar la situació? Hi ha 743 milions
d'europeus i 5 milions de refugiats. No suposa ni un 1% de la població europea. De
veritat és tant el problema? És tan gran l'esforç?
Potser nosaltres, a nivell individual, no podem fer res al respecte, però si cadascú aporta
el seu granet de sorra i cooperem entre nosaltres, podem aconseguir fer entrar en raó a
les ments del poder, perquè se n'adonin de la nostra voluntat. Tota acció, per petita que
sigui, és important, i es suma en aquesta lluita contra la injustícia.
Només demanem empatia, cap a persones que podríem ser nosaltres, els nostres
familiars o els nostres millors amics. Mereixen les mateixes oportunitats que nosaltres.

3.
L’oportunitat de treballar, d'estudiar, i d'aspirar a un futur millor i més humà. Empatia
cap a persones amb qui compartim aquest món.
Els alumnes de l'escola Garbí volem que els nens i nenes refugiats vinguin a les nostres
classes perquè puguin anar a l'escola. Nosaltres els farem un lloc.
Alumnes de l'Escola Garbí Pere Vergés
Esplugues de Llobregat, 20 de març de 2017