SlideShare a Scribd company logo
1 of 14


Introducció.



Què és el Renaixement?



Característiques generals.



La pintura del renaixement.



Pintors i quadres destacats.



L’escultura del Renaixement.



Escultors i escultures destacades.



L’arquitectura del Renaixement.



Arquitectes i arquitectures destacades.



Conclusió.



Webgrafia / Bibliografia.






He escollit aquest tema perquè té un contingut històric
molt important i perquè un dels subjectes que més
m'apassiona o m'entusiasma és l’art.
En aquest contingut veurem que és l’art del Renaixement,
com expressem aquest art dins d’aquesta etapa i quines
qualitats té.
Durant aquest període observarem que es torna a l'època
grega i romana amb uns caràcters semblants.
El Renaixement és un nom que s’aplica a

l’època artística per extensió cultural, que dóna
començament a l’Edat Moderna I en la qual es
reflecteixen els ideals del moviment humanista
(corrent de pensaments) que es va desenvolupar
a Europa durant el segle XVI. El terme procedeix
de

l’obra

pintors,

de

Giorgio

escultors

Vasari,
i

Vides

de

arquitectes

famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX
aquest concepte no rep una àmplia interpretació
històric – artístic.
El nom “renaixement” es va utilitzar perquè
aquest corrent reprenia els elements de la cultura
clàssica. El terme simbolitza la reactivació del
coneixement
predomini.

i l’evolució després de segles de
Humanisme : l’esser humà és el centre de tot, la religió perdrà importància.
Renaixement : es torna a la cultura dels grecs i dels romans, reneix el món clàssic.

Són tres els trets característics de l’art del Renaixement :
L’acostament a l’individu i a la natura , deixant
l’època medieval per passar a reproduir la figura humana
i la natura. Bàsicament en les arts plàstiques, la influència
de l' humanisme es veu. Els pintors i escultors representen
als humans amb totes les seves qualitats, sovint d’una
forma idealitzada. L’ésser humà (com ja hem dit abans) és
el centre de tot.
El desenvolupament de la perspectiva ,
implica el descobriment i l’aplicació sistemàtica
de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a
projectar edificis com per a crear un espai
dimensional en la pintura i l’escultura . Aquesta
nova predisposició artística és essencialment
cultural i ens permet alliberar - se d’actituds
medievals . Els artistes renaixentistes van cercar
la proporció i l’harmonia.


El retorn als clàssics , tot recuperant els cànons grecs i romans. D’aquesta manera els artistes
renaixentistes van abandonar les formes grandioses i l’abundant decoració de l’art gòtic i van

buscar els elements simples de l’art clàssic, perquè consideraven que l’art també era una ciència
amb les seves pròpies lleis.

Es representarà als humans amb totes les seves
qualitats, com a l’escultura de Miguel Angel,

sobre el rei jueu David. Representen la realitat.

Es una societat masclista , per tant els homes
són més representats que les dones.

Es torna a fer arquitectura, escultura, pintura,
tots els té més de personatges mitològics i
entre d’altres apareix el teatre l'òpera,
apareixen biblioteques a les ciutats, acadèmies,
universitats etc...
La pintura pren com a punt de partida la representació de la realitat, en tres dimensions
gracies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la
llunyania u de la profunditat espaial. Els pintors és preocupen per la composició, l’expressió
de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos
els mitològics i la natura.


La perspectiva lineal com a sistema per a representar les tres dimensions.



Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A

més de la visió frontal i del perfil pur.


La pintura religiosa continua tenint gran importància.



Temes principals : mitològics, religiosos i la natura.



Les tècniques artístiques evolucionen. El llenç pren importància enfront dels suports
tradicionals: fusta i paret. Introducció de la pintura a l’oli, barreges de tremp i oli, vernissos.



Introducció d’efectes de llum i de matisos de color (que arribarà a la finalització amb els grans
mestres de l’Art del Renaixement.
Pintors i quadres destacats
L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als
models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l'expressió dels rostres.
Es representa principalment la figura humana, figures nues, la funció del cos i la seva relació amb
l’espai, perquè els artistes mostren la perfecció de l’ésser humà.

Hi ha una recerca de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és
l’obra més perfecta.








Materials - s’utilitzen : la pedra, la fusta, la terracota, el bronze.... Aconseguint amb ells gran perfecció
tècnica.
Hi ha un gran interès per les textures de les superfícies, amb acabats molt polits i suaus i de vegades molt
expressiu. La llum, s’il·lumina de forma homogènia i el color no acostuma a aparèixer.
Es domina el volum . El relleu té caràcter pictòric i s’ajusta a les lleis de la perspectiva lineal aconseguint
efectes de profunditat.
Els esquemes són simples i geomètrics, basats en l’articulació i l’equilibri.
L’expressió és figurativa, naturalista i idealitzada, amb interès per la bellesa formal basada en les
proporcions i en l’harmonia.



Es domina la representació del cos humà



Els temes són l’home i la natura amb un contingut religiós o profà (històric i mitològic)
Escultors i escultures destacades

Escultura :
David de Miguel
Angel.
Conflueixen la
bellesa i
l'expressivitat
Les primeres manifestacions d’arquitectura renaixentista surgeixen en Itàliam en
Florència, ciutat que, per la seva prosperitat arquitectònica i gustos reginats, ofereixen
condicions al dessarollament brillanr de les arts.

Els

arquitectes del Renaixement van buscar el domini de l’espai introduint-hi

elements simples, proporcionats i ordenats, que havien de contribuir a crear una distribució
intel·ligent dels espais. Amb aquest objectiu recuperarien els elements clàssics de la cultura
grega i sobretot de la cultura romana : arcs de mig punt, frontons, voltes de
canó, cornises, cúpules i columnes clàssiques (basades en els ordres dòric, jònic i corinti).

D’una banda van utilitzar els elements formals de l’art grec i romà i, d’altra banda, la
racionalització de l’espai. Quant als elements formals es tornen a utilitzar, el ordres clàssics
(toscà, dòric, jònic etc..), l’arc de mig punt, desplaça l’arc apuntat i la cúpula de mitja esfera
pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, i
els cassetons.
En aquest treball, em aprés la importància de l’art dins de l’època del Renaixement
representada amb els estils clàssics dels romans i dels grecs. No obstant això, penso que és

estrany que durant l’Edat Mitjana l’art perdés tanta importància, però per sort el Renaixement ens
va fer retornar a l’art amb més protagonisme.

Cal dir que a estat un treball molt interessant en què he posat molt afany.
He observat moltes formes d’art i encara que totes són diferents, agafen petits detalls
semblants d’ altres.

Fer aquest treball per Power Point ha estat , didàctic i curiós , perquè mai n'havia fet un
d’aquesta manera, normalment fèiem aquesta tasca per el Microsoft Word . Penso que esta
bé, perquè així és més divertit.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement#Caracter.C3.ADstiques_art.C3.ADstiques.



https://sites.google.com/site/artsartistes/1-l-art-del-renaixement.



http://www.taringa.net/posts/imagenes/13718844/Escultores-Famosos-y-sus-Obras.html.



http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/02/l%E2%80%99arquitectura-renaixentista/.



http://html.rincondelvago.com/arquitectura-renaixentista.html.



http://ankiss-8.wix.com/renaixement.



http://anabelvedruna.wordpress.com/category/arte/arquitectura-renacentista/

More Related Content

What's hot

01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
amelisgalmes
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
jesus gutierrez
 
Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04
munsha.reines
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
Assumpció Granero
 

What's hot (20)

Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
L’Art Barroc
L’Art  BarrocL’Art  Barroc
L’Art Barroc
 
Fitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de pobletFitxa 31 monestir de poblet
Fitxa 31 monestir de poblet
 
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticàFitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
Fitxa 52 plaça de sant pere del vaticà
 
1.Barroc
1.Barroc1.Barroc
1.Barroc
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio01 Renaixement 1. Introduccio
01 Renaixement 1. Introduccio
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04Mare de déu de les roques 04
Mare de déu de les roques 04
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC29. SANT PERE DE MOISSAC
29. SANT PERE DE MOISSAC
 

Similar to Renaixement

Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
xarkz98
 
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
ivangp
 
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
ivangp
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
DaviidPadilla97
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
DaviidPadilla97
 
Art renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccioArt renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccio
institutmontgros
 
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Jesús Vicente
 

Similar to Renaixement (20)

Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
 
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
 
Renaixement Barroc
Renaixement BarrocRenaixement Barroc
Renaixement Barroc
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
 
Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2Renaixement i barroc volumen 2
Renaixement i barroc volumen 2
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 
Edat moderna arte
Edat moderna arteEdat moderna arte
Edat moderna arte
 
El renaixement 1
El renaixement 1El renaixement 1
El renaixement 1
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Art renaixement introducció
Art renaixement introduccióArt renaixement introducció
Art renaixement introducció
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Felubenjamila
FelubenjamilaFelubenjamila
Felubenjamila
 
Art renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccioArt renaixentista introduccio
Art renaixentista introduccio
 
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónHistòria de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
Respostes juny 2010 (serie 1 i 4)
 

More from llgenesca

Història de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i DaniHistòria de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i Dani
llgenesca
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canons
llgenesca
 
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canonsLluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
llgenesca
 
Max Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canonsMax Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canons
llgenesca
 
Alba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canonsAlba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canons
llgenesca
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
llgenesca
 

More from llgenesca (20)

Història de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i MarcHistòria de les dones Nieves, Roger i Marc
Història de les dones Nieves, Roger i Marc
 
Història de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i DaniHistòria de les dones Èlia i Dani
Història de les dones Èlia i Dani
 
Miquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canonsMiquel Torres Dels telers als canons
Miquel Torres Dels telers als canons
 
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canonsLluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
 
Max Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canonsMax Acedo Dels telers als canons
Max Acedo Dels telers als canons
 
Alba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canonsAlba Taboada Dels telers als canons
Alba Taboada Dels telers als canons
 
Capella de Santa Àgata
Capella de Santa ÀgataCapella de Santa Àgata
Capella de Santa Àgata
 
Santa Maria de Pi
Santa Maria de PiSanta Maria de Pi
Santa Maria de Pi
 
Carrer Montcada
Carrer MontcadaCarrer Montcada
Carrer Montcada
 
Monestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de BarcelonaMonestir Pedralbes de Barcelona
Monestir Pedralbes de Barcelona
 
Sant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon PastorSant Just i Bon Pastor
Sant Just i Bon Pastor
 
Reials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de BarcelonaReials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de Barcelona
 
Sant Pere Puelles
Sant Pere PuellesSant Pere Puelles
Sant Pere Puelles
 
El Palau Reial Major
El Palau Reial MajorEl Palau Reial Major
El Palau Reial Major
 
El monestir de Pedralbes
El monestir de PedralbesEl monestir de Pedralbes
El monestir de Pedralbes
 
Els bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de SuccessióEls bàndols de la Guerra de Successió
Els bàndols de la Guerra de Successió
 
La Ciutadella
La CiutadellaLa Ciutadella
La Ciutadella
 
George Washington
George WashingtonGeorge Washington
George Washington
 
Leonardo da Vinci
Leonardo da VinciLeonardo da Vinci
Leonardo da Vinci
 
Joana I d'Aragó
Joana I d'AragóJoana I d'Aragó
Joana I d'Aragó
 

Renaixement

  • 1.
  • 2.  Introducció.  Què és el Renaixement?  Característiques generals.  La pintura del renaixement.  Pintors i quadres destacats.  L’escultura del Renaixement.  Escultors i escultures destacades.  L’arquitectura del Renaixement.  Arquitectes i arquitectures destacades.  Conclusió.  Webgrafia / Bibliografia.
  • 3.    He escollit aquest tema perquè té un contingut històric molt important i perquè un dels subjectes que més m'apassiona o m'entusiasma és l’art. En aquest contingut veurem que és l’art del Renaixement, com expressem aquest art dins d’aquesta etapa i quines qualitats té. Durant aquest període observarem que es torna a l'època grega i romana amb uns caràcters semblants.
  • 4. El Renaixement és un nom que s’aplica a l’època artística per extensió cultural, que dóna començament a l’Edat Moderna I en la qual es reflecteixen els ideals del moviment humanista (corrent de pensaments) que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVI. El terme procedeix de l’obra pintors, de Giorgio escultors Vasari, i Vides de arquitectes famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX aquest concepte no rep una àmplia interpretació històric – artístic. El nom “renaixement” es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement predomini. i l’evolució després de segles de
  • 5. Humanisme : l’esser humà és el centre de tot, la religió perdrà importància. Renaixement : es torna a la cultura dels grecs i dels romans, reneix el món clàssic. Són tres els trets característics de l’art del Renaixement : L’acostament a l’individu i a la natura , deixant l’època medieval per passar a reproduir la figura humana i la natura. Bàsicament en les arts plàstiques, la influència de l' humanisme es veu. Els pintors i escultors representen als humans amb totes les seves qualitats, sovint d’una forma idealitzada. L’ésser humà (com ja hem dit abans) és el centre de tot. El desenvolupament de la perspectiva , implica el descobriment i l’aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a projectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l’escultura . Aquesta nova predisposició artística és essencialment cultural i ens permet alliberar - se d’actituds medievals . Els artistes renaixentistes van cercar la proporció i l’harmonia.
  • 6.  El retorn als clàssics , tot recuperant els cànons grecs i romans. D’aquesta manera els artistes renaixentistes van abandonar les formes grandioses i l’abundant decoració de l’art gòtic i van buscar els elements simples de l’art clàssic, perquè consideraven que l’art també era una ciència amb les seves pròpies lleis. Es representarà als humans amb totes les seves qualitats, com a l’escultura de Miguel Angel, sobre el rei jueu David. Representen la realitat. Es una societat masclista , per tant els homes són més representats que les dones. Es torna a fer arquitectura, escultura, pintura, tots els té més de personatges mitològics i entre d’altres apareix el teatre l'òpera, apareixen biblioteques a les ciutats, acadèmies, universitats etc...
  • 7. La pintura pren com a punt de partida la representació de la realitat, en tres dimensions gracies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la llunyania u de la profunditat espaial. Els pintors és preocupen per la composició, l’expressió de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos els mitològics i la natura.  La perspectiva lineal com a sistema per a representar les tres dimensions.  Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A més de la visió frontal i del perfil pur.  La pintura religiosa continua tenint gran importància.  Temes principals : mitològics, religiosos i la natura.  Les tècniques artístiques evolucionen. El llenç pren importància enfront dels suports tradicionals: fusta i paret. Introducció de la pintura a l’oli, barreges de tremp i oli, vernissos.  Introducció d’efectes de llum i de matisos de color (que arribarà a la finalització amb els grans mestres de l’Art del Renaixement.
  • 8. Pintors i quadres destacats
  • 9. L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l'expressió dels rostres. Es representa principalment la figura humana, figures nues, la funció del cos i la seva relació amb l’espai, perquè els artistes mostren la perfecció de l’ésser humà. Hi ha una recerca de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és l’obra més perfecta.     Materials - s’utilitzen : la pedra, la fusta, la terracota, el bronze.... Aconseguint amb ells gran perfecció tècnica. Hi ha un gran interès per les textures de les superfícies, amb acabats molt polits i suaus i de vegades molt expressiu. La llum, s’il·lumina de forma homogènia i el color no acostuma a aparèixer. Es domina el volum . El relleu té caràcter pictòric i s’ajusta a les lleis de la perspectiva lineal aconseguint efectes de profunditat. Els esquemes són simples i geomètrics, basats en l’articulació i l’equilibri. L’expressió és figurativa, naturalista i idealitzada, amb interès per la bellesa formal basada en les proporcions i en l’harmonia.  Es domina la representació del cos humà  Els temes són l’home i la natura amb un contingut religiós o profà (històric i mitològic)
  • 10. Escultors i escultures destacades Escultura : David de Miguel Angel. Conflueixen la bellesa i l'expressivitat
  • 11. Les primeres manifestacions d’arquitectura renaixentista surgeixen en Itàliam en Florència, ciutat que, per la seva prosperitat arquitectònica i gustos reginats, ofereixen condicions al dessarollament brillanr de les arts. Els arquitectes del Renaixement van buscar el domini de l’espai introduint-hi elements simples, proporcionats i ordenats, que havien de contribuir a crear una distribució intel·ligent dels espais. Amb aquest objectiu recuperarien els elements clàssics de la cultura grega i sobretot de la cultura romana : arcs de mig punt, frontons, voltes de canó, cornises, cúpules i columnes clàssiques (basades en els ordres dòric, jònic i corinti). D’una banda van utilitzar els elements formals de l’art grec i romà i, d’altra banda, la racionalització de l’espai. Quant als elements formals es tornen a utilitzar, el ordres clàssics (toscà, dòric, jònic etc..), l’arc de mig punt, desplaça l’arc apuntat i la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, i els cassetons.
  • 12.
  • 13. En aquest treball, em aprés la importància de l’art dins de l’època del Renaixement representada amb els estils clàssics dels romans i dels grecs. No obstant això, penso que és estrany que durant l’Edat Mitjana l’art perdés tanta importància, però per sort el Renaixement ens va fer retornar a l’art amb més protagonisme. Cal dir que a estat un treball molt interessant en què he posat molt afany. He observat moltes formes d’art i encara que totes són diferents, agafen petits detalls semblants d’ altres. Fer aquest treball per Power Point ha estat , didàctic i curiós , perquè mai n'havia fet un d’aquesta manera, normalment fèiem aquesta tasca per el Microsoft Word . Penso que esta bé, perquè així és més divertit.