2.
Introducció.
Què és el Renaixement?
Característiques generals.
La pintura del renaixement.
Pintors i quadres destacats.
L’escultura del Renaixement.
Escultors i escultures destacades.
L’arquitectura del Renaixement.
Arquitectes i arquitectures destacades.
Conclusió.
Webgrafia / Bibliografia.
3.
He escollit aquest tema perquè té un contingut històric
molt important i perquè un dels subjectes que més
m'apassiona o m'entusiasma és l’art.
En aquest contingut veurem que és l’art del Renaixement,
com expressem aquest art dins d’aquesta etapa i quines
qualitats té.
Durant aquest període observarem que es torna a l'època
grega i romana amb uns caràcters semblants.
4. El Renaixement és un nom que s’aplica a
l’època artística per extensió cultural, que dóna
començament a l’Edat Moderna I en la qual es
reflecteixen els ideals del moviment humanista
(corrent de pensaments) que es va desenvolupar
a Europa durant el segle XVI. El terme procedeix
de
l’obra
pintors,
de
Giorgio
escultors
Vasari,
i
Vides
de
arquitectes
famosos, publicada el 1570, però fins al segle XIX
aquest concepte no rep una àmplia interpretació
històric – artístic.
El nom “renaixement” es va utilitzar perquè
aquest corrent reprenia els elements de la cultura
clàssica. El terme simbolitza la reactivació del
coneixement
predomini.
i l’evolució després de segles de
5. Humanisme : l’esser humà és el centre de tot, la religió perdrà importància.
Renaixement : es torna a la cultura dels grecs i dels romans, reneix el món clàssic.
Són tres els trets característics de l’art del Renaixement :
L’acostament a l’individu i a la natura , deixant
l’època medieval per passar a reproduir la figura humana
i la natura. Bàsicament en les arts plàstiques, la influència
de l' humanisme es veu. Els pintors i escultors representen
als humans amb totes les seves qualitats, sovint d’una
forma idealitzada. L’ésser humà (com ja hem dit abans) és
el centre de tot.
El desenvolupament de la perspectiva ,
implica el descobriment i l’aplicació sistemàtica
de les lleis de la perspectiva lineal, tant per a
projectar edificis com per a crear un espai
dimensional en la pintura i l’escultura . Aquesta
nova predisposició artística és essencialment
cultural i ens permet alliberar - se d’actituds
medievals . Els artistes renaixentistes van cercar
la proporció i l’harmonia.
6.
El retorn als clàssics , tot recuperant els cànons grecs i romans. D’aquesta manera els artistes
renaixentistes van abandonar les formes grandioses i l’abundant decoració de l’art gòtic i van
buscar els elements simples de l’art clàssic, perquè consideraven que l’art també era una ciència
amb les seves pròpies lleis.
Es representarà als humans amb totes les seves
qualitats, com a l’escultura de Miguel Angel,
sobre el rei jueu David. Representen la realitat.
Es una societat masclista , per tant els homes
són més representats que les dones.
Es torna a fer arquitectura, escultura, pintura,
tots els té més de personatges mitològics i
entre d’altres apareix el teatre l'òpera,
apareixen biblioteques a les ciutats, acadèmies,
universitats etc...
7. La pintura pren com a punt de partida la representació de la realitat, en tres dimensions
gracies a l’estudi de la perspectiva. D’aquesta manera l’artista produeix la il·lusió de la
llunyania u de la profunditat espaial. Els pintors és preocupen per la composició, l’expressió
de les figures i l’estudi de la llum. Els temes més freqüents són el retrat, els temes religiosos
els mitològics i la natura.
La perspectiva lineal com a sistema per a representar les tres dimensions.
Les figures tenen volum; els efectes de perspectiva es donen també al tractament del cos. A
més de la visió frontal i del perfil pur.
La pintura religiosa continua tenint gran importància.
Temes principals : mitològics, religiosos i la natura.
Les tècniques artístiques evolucionen. El llenç pren importància enfront dels suports
tradicionals: fusta i paret. Introducció de la pintura a l’oli, barreges de tremp i oli, vernissos.
Introducció d’efectes de llum i de matisos de color (que arribarà a la finalització amb els grans
mestres de l’Art del Renaixement.
9. L’escultura s’inspira en el realisme clàssic de Grècia i intenta que les proporcions responguin als
models reals. Es dóna molta importància a l’equilibri, a la perfecció, al moviment i a l'expressió dels rostres.
Es representa principalment la figura humana, figures nues, la funció del cos i la seva relació amb
l’espai, perquè els artistes mostren la perfecció de l’ésser humà.
Hi ha una recerca de l’ideal de bellesa, es considera que l’ésser humà és el centre de la natura i n’és
l’obra més perfecta.
Materials - s’utilitzen : la pedra, la fusta, la terracota, el bronze.... Aconseguint amb ells gran perfecció
tècnica.
Hi ha un gran interès per les textures de les superfícies, amb acabats molt polits i suaus i de vegades molt
expressiu. La llum, s’il·lumina de forma homogènia i el color no acostuma a aparèixer.
Es domina el volum . El relleu té caràcter pictòric i s’ajusta a les lleis de la perspectiva lineal aconseguint
efectes de profunditat.
Els esquemes són simples i geomètrics, basats en l’articulació i l’equilibri.
L’expressió és figurativa, naturalista i idealitzada, amb interès per la bellesa formal basada en les
proporcions i en l’harmonia.
Es domina la representació del cos humà
Els temes són l’home i la natura amb un contingut religiós o profà (històric i mitològic)
10. Escultors i escultures destacades
Escultura :
David de Miguel
Angel.
Conflueixen la
bellesa i
l'expressivitat
11. Les primeres manifestacions d’arquitectura renaixentista surgeixen en Itàliam en
Florència, ciutat que, per la seva prosperitat arquitectònica i gustos reginats, ofereixen
condicions al dessarollament brillanr de les arts.
Els
arquitectes del Renaixement van buscar el domini de l’espai introduint-hi
elements simples, proporcionats i ordenats, que havien de contribuir a crear una distribució
intel·ligent dels espais. Amb aquest objectiu recuperarien els elements clàssics de la cultura
grega i sobretot de la cultura romana : arcs de mig punt, frontons, voltes de
canó, cornises, cúpules i columnes clàssiques (basades en els ordres dòric, jònic i corinti).
D’una banda van utilitzar els elements formals de l’art grec i romà i, d’altra banda, la
racionalització de l’espai. Quant als elements formals es tornen a utilitzar, el ordres clàssics
(toscà, dòric, jònic etc..), l’arc de mig punt, desplaça l’arc apuntat i la cúpula de mitja esfera
pren el lloc dels cimboris gòtics, les estructures arquitravades, els entaulaments i frontons, i
els cassetons.
12.
13. En aquest treball, em aprés la importància de l’art dins de l’època del Renaixement
representada amb els estils clàssics dels romans i dels grecs. No obstant això, penso que és
estrany que durant l’Edat Mitjana l’art perdés tanta importància, però per sort el Renaixement ens
va fer retornar a l’art amb més protagonisme.
Cal dir que a estat un treball molt interessant en què he posat molt afany.
He observat moltes formes d’art i encara que totes són diferents, agafen petits detalls
semblants d’ altres.
Fer aquest treball per Power Point ha estat , didàctic i curiós , perquè mai n'havia fet un
d’aquesta manera, normalment fèiem aquesta tasca per el Microsoft Word . Penso que esta
bé, perquè així és més divertit.
