2. L'Orde del Cister o Orde de Cîteaux (en llatí Ordo Cisterciensis) és
un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia
de Cîteaux (Borgonya) per Sant Robert de Molesme (mort el 1110)
com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant
Benet amb el rigor i el carisma originals. Els seus membres,
anomenats cistercencs, benedictins blancs (per l'hàbit blanc)
o bernadins (per santBernat de Claravall).
3. Santes Creus és la capital del municipi d'Aiguamúrcia, a
l’alt Camp. Està situat a la riba esquerra del Gaià, al
voltant del Reial Monestir de Santa Maria de Santes
Creus, una de les joies de l'artcistercenc del segle XII
a Catalunya, per la qual cosa el poble se centra en les
activitats turístiques i d’estiueig i segona residència.
Amb 191 habitants l’any 2007 (158 al poble mateix i 33
de disseminats), era el nucli més poblat del terme
municipal. Està comunicat per carreteres locals amb
Aiguamúrcia, les Pobles i el Pont d'Armentera. El
travessa el sender de gran recorregut GR-7-2
• El Reial Monestir de Santa Maria de
Poblet és un monestir de l'orde del
Cister fundat l'any1150. Està situat al
peu de les muntanyes de Prades, a la
comarca de la Conca de Barberà. Poblet
constitueix un impressionant conjunt
arquitectònic i es pot comptar entre els
conjunts monàstics més importants
d'Europa, essent de fet, el conjunt
monàstic habitat més gran del continent
europeu. Des de l'edat mitjana és un
important referent simbòlic dels països
de l'antiga Corona d'Aragó.
4. Fundador de l’ordre
Bernat de Claravall (1090, castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon - 20
d'agost de 1153,abadia de Claravall), abat de Claravall, fou un monjo i
reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per
la qual cosa se'n considera cofundador. És venerat com a sant per les
esglésies catòlica i ortodoxa i ha estat proclamat Doctor de l'Església.
5. Orígens de l’ordre
Els orígens
Buscar les arrels de l'orde del Cister és buscar les arrels del monaquisme
benedictí, que té el seu origen en la forma d'entendre i de viure les comunitats
monacals. Sant Benet de Núrsia (480-547) escriu les regles de vida
comunitària als monestirs, coneguda com a Regla de Sant Benet, inicialment
redactada amb setanta-set capítols.