2. INDÉX 1.INDÉX DE MASSA CORPORAL 2.EFECTES SOBRE LA SALUT 2.1 HIPOTIROÏDISME 2.1.1SIMPTOMES 2.2 DEFICIENCIA DE SOMATOTROPINAS 3. OBESITAT INFANTIL 4. CASOS DE OBESITAT 4.1 MANUEL URIBE 4.2 NEN GITÁ D’ OURENSE 5. CONCLUSIÓ 6. FONTS D’INFORMACIÓ
3. INDEX DE MASSA CORPORAL L'Índex de massa corporal (IMC) és una xifra que permet avaluar la corpulència d'una persona tot relancionant-ne la seva massa amb la seva talla. Va ser desenvolupat pel belgaAdolphe Quételet mentre elaborava el seu sistema de "física social" entre els anys 1830 i 1850 (per tant, també es coneix com a Índex de Quételet). La seva fórmula és: On m és la massa de la persona i h la seva alçària; ambdues introduïdes en unitats del S.I., és a dir, kg i m. La seva interpretació és la següent (aplicable només a persones adultes, per infants la classificació és diferent): Tot i ser una simple eina estadística, és àmpliament emprat com a mesura de l'obesitat o l'estat nutricional, fins i tot per part de l'Organització Mundial de la Salut. Tot i ser una estimació de la presència de greix en una persona, no té en compte les proporcions de massa òssia ni muscular. De fet, podria ser substituït per un assaig d'impedància bioelèctrica, però la realització d'aquest és molt més complexa, mentre que l'alçada i el pes són molt fàcils de mesurar. El seu valor potencial, a més, varia amb l'edat i el sexe.
4.
5. HIPOTIROÏDISME Hipotiroïdisme és l'estat de la malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient d'hormones tiroïdals per la glàndula tiroide. El cretinisme és una forma d'hipotiroïdisme en els nens. Causes Al voltant d'un tres per cent de la població general és hipotiroïdòtica. Factors com ara la deficiència de iodeo l'exposició al iode-131 (I-131) poden augmentar el risc. Hi ha una sèrie de causes per d’hipotiroïdisme. Històricament, hi ha encara molts països en desenvolupament, on el dèficit de iode és la causa més comuna d'hipotiroïdisme a nivell mundial. En persones sense dèficit de iode, d’hipotiroïdisme és causat principalment per a tiroïditis de Hashimoto, o per la manca de la glàndula tiroide o una deficiència de les hormones, ja sigui de d’hipotàlem o de la hipòfisi. L'hipotiroïdisme pot ser resultat de la tiroïditis postpart, una condició que afecta al voltant del 5% de totes les dones dins d'un any després del part. La primera fase és típicament d'hipertiroïdisme. Llavors, la tiroide o retorna a la normalitat o desenvolupa un hipotiroïdisme. De les dones que han presentat d’hipotiroïdisme associada a una tiroïditis postpart, una de cada cinc desenvolupa un hipotiroïdisme permanent que requereix tractament de per vida. L'hipotiroïdisme també pot ser resultat de l'herència esporàdica, a vegades autosòmica recessiva. L'hipotiroïdisme és una malaltia relativament comú en gossos domèstics, algunes races en tenen una predisposició determinada.L'hipotiroïdisme temporal pot ser degut a l'efecte Wolff-Chaikoff. Una ingesta elevada de iode pot usar-setemporalment per tractar el hipertiroïdisme, especialment en una situació d'emergència. Encara que el iode és el substrat de les hormones tiroïdals, els alts nivells estimulen a la glàndula tiroide a prendre menys iode del que es menja, reduint la producció d'hormones.
6. SIMPTOMES En els adults, d’hipotiroïdisme s'associa amb els símptomes següents: -Baix to muscular (hipotonia muscular) -Fatiga -Intolerància al fred, augment de la sensibilitat al fred -Depressió -Rampes musculars i dolor en les articulacions -Síndrome del túnel carpià -Goll -Ungles primes i trencadisses -Cabell feble i trencadís -Pal·lidesa -Disminució de la sudoració -Pell seca i amb pruïja -Augment de pes i la retenció d'aigua -Bradicàrdia (freqüència cardíaca baixa: menys de seixanta pulsacions per minut) -Restrenyiment
7. DEFICIENCIA DE SOMATOTROPINAS La hormona del creixement o somatotropina (GH, HC o STH) sigla s'entén un conjunt d'isoformes secretades gairebé exclusivament per l'adenohipòfisi. La principal isomorfapesa 22 kDa i consta de 191 aminoàcids. Existeixen diverses variants genètiques derivades de l'empalmament alternatiu, així com altres variants post-translacionals derivats d'activitat proteolítica sobre la pròpia isoforma de 22 kDa. Mentre la concentraciód'isoformes d'origen genètic és prou coneguda (són considerades com aminoritàries), la concentració o fins i tot l'existència de certes variants proteolítiques roman incerta. La rellevància de totes les isoformes rau en una diferenciada activitat biològica de totes elles, fet que suggereix un rol específic per a cadascuna d'elles més que no pas ésser simples. Productes intermedis de degradació.
9. OBESITAT INFANTIL L'obesitato adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.[1] Al llarg de la història la delimitació del concepte d'obesitat ha anat canviant: algunes cultures i religions la consideraven com un signe de riquesa i felicitat i no la tenien com una amenaça per la salut. D'altra banda algunes ètnies, com per exemple els polinesis, tenen gran propensió a l'obesitat mentre que en altres com la xinesa gairebé mai tenen aquesta condició. La cultura recent dels països occidentals ha presentat com a model més desitjable la de la figura humana prima i aquest concepte s'ha difós àmpliament en totes les arts i la publicitat i ha provocant uns efectes psicològics adversos en les persones amb sobrepès o obeses. Han aparegut associacions d'obesos que han reaccionat contra el que consideren una pressió contra la seva condició i reivindiquen la normalitat de l'obesitat. La incidència del sobrepès i l'obesitat sobre la població mundial ha registrat un fort augment a partir de la dècada dels 80 del segle XX i es considera, per exemple als Estats Units, com el perill més greu per la salut dels ciutadans.
10. CAS: MANUEL URIBE Fins que la seva història va saltar als mitjans de comunicació, Manuel Uribe s'enfonsava en la depressió i la solitud d'un polígon industrial de la ciutat de Monterrey. Només la seva mare s'escampava amb paciència samaritana els tres pots diaris de pomades i ungüents que necessitava per rebaixar la irritació i les nafres que provocaven plecs i més plecs de pell: 580 quilos de carn i gairebé dos metres d'alçada que van acabar per convertir-se en un desafiament per a metges de mig món. Manuel s'adormia intentant acabar les frases. A penes tenia forces per cobrir les seves dues immenses cames amb el llençol. Ara, gairebé un any després, tot és diferent en la vostra vida, i l'esperança ja no té forma de Bíblia, sinó d'oli de peix. Si tot segueix així, Manuel Uribe tornarà a caminar per si mateix. I és que l'última vegada que va sortir al carrer ho havia fet en una grua. Però fins que va aparèixer el remei i l'atenció mèdica personalitzada, Manuel havia provat sense èxit "llibres, faixes reductores, batuts, pastilles, herbes i tots allò que apareixia a la televisió". Desnonat i deprimit, va anar a metges, endocrinòlegs, psicòlegs i fins i tot es va deixar ruixar amb sang de xai per un curandero. Paradoxalment totes les anàlisis de sang assenyalaven que estava sa, no tenia colesterol, ni el sucre alt i la seva alimentació a base de fesols, ous i llet tampoc era la resposta al incontrolat augment de pes. Ningú encertava amb la solució a un problema que semblava anar més enllà de l'alimentació.
11. Metges espanyols, italians, nord-americans i mexicans es van interessar llavors per el seu cas, però ha estat l'afortunat Barry Sears qui ha trobat la solució. Tot i la seva renovada il.lusió, Manuel modera el seu optimisme recordant experiències anteriors. Fa cinc anys, patrocinat per una marca de píndoles d'aprimament, va aconseguir estovar la gran bola de més de 100 quilos en què s'havia convertit la seva panxa. Aconseguit el primer pas, un grup de metges li va fer una lipectomia amb la que van aconseguir treure-li 80 quilos. L'operació va ser retransmesa per un canal de televisió i les fotografies d'aquell moment, amb els metges airejant el trofeu, semblaven més pròpies d'un escorxador que d'un hospital. L'anestesista no va aconseguir dormir del tot el seu cos i Manuel encara recorda com sentia que furgaven en el seu interior quan, en realitat, el cirurgià cap tallava i apedaçava amb el braç, introduït gairebé fins al colze, en el seu ventre. D'aquella intervenció va sortir amb menys quilos, però va haver de passar 25 dies a l'UCI amb 120 punts de sutura a sobre. Vuit mesos de recuperació el van condemnar de nou al sedentarisme total. Va tornar a engreixar i aparèixer aleshores les dues immenses bosses de greix en què
