III Jornada de Justícia Restaurativa Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 18 de març de 2014

1. Experiències de
Reunions i Cercles
Restauratius

2. De què parlaré
• Experiència de la Policia Local de Palma en
Reunions Restauratives (conferencing)
• Cercles Restauratius de Dominic Barter

3. Reunions Restauratives
Policia Local de Palma

4. • La policia local, en contacte directe amb
els ciutadans
• Conflictes a l’espai públic
– Exemple, baralles de joves que impliquen a
molta gent
• Tendència a la conciliació:
– Asseure’s amb les parts i “fer-lis veure” la
necessitat d’entendre’s

5. Any 2011 Projecte amb Hull
• Comenius Regio
– Hull
– Palma (Son Gotleu)
• Crear zona restaurativa
pels nins i joves
– Centres educatius
– Serveis socials
– Policia local

6. Son Gotleu
• Barri obrer, amb molta immigració comunitària
i extracomunitària en els darrers anys

7. Implicació de la policia en el projecte
de Pràctiques Restauratives
• Els Caps de la policia van veure amb bons
ulls l’aplicació de les Reunions Restauratives
• Molts de conflictes tenen un component
comunitari. Resposta comunitària?
• Les Reunions i Cercles permeten aprofitar el
conflicte per educar i que el mateix conflicte
no es vagi repetint

8. Primeres reunions formatives
amb policies i serveis socials
• Escepticisme: no funcionarà, és massa
senzill, la gent es barallarà
• Manca de temps: no tenim temps per
reunions

9. Formació en Reunions
Restauratives
– Es varen fer dues visites a Hull durant 2012
– Gener de 2012: introducció als Cercles
Restauratius
– Febrer de 2012: formació en Pràctiques
Restauratives
– Setembre de 2012. Formació en conferencing
• Encara es veia un poc d’escepticisme
• Els caps semblaven més convençuts que els
policies de barri

10. Acord amb Fiscalia de Menors
(Novembre de 2012)
• Basat en articles 18, 19 i 27 de la llei 5/2000
– Desistiment per causes menys greus
– Conciliació o reparació
• Fets que podien ser objecte de Reunió
Restaurativa:
– Furts i robatoris
– Assetjament
– Agressions, bregues, amenaces
– Discriminació per raça o sexe
– Vandalisme

11. Protocol d’actuació
1. Detecció del fet
2. Derivació com a possible cas per a fer
una reunió restaurativa
3. Supervisió per decidir si és un fet amb el
que es pot fer una reunió. Assignació a
uns agents
4. [Comunicació a fiscalia]
5. Contacte amb les parts directament
afectades, per veure si hi ha voluntat de
fer la reunió

12. Protocol (continuació)
6. Es signa un consentiment informat
7. Es reuneix l’equip per determinar
estratègia, a qui convidar, lloc, …
8. Es fa la reunió
9. Revisió (al cap de 2 o 3 setmanes, per
estar segur de que el cas està resolt)
10. Comunicació a fiscalia dels resultats de
la reunió

13. Reunions
• Al llarg de vuit mesos es van fer 31
reunions
• La majoria, a partir de fets dins centres
educatius
• En total hi participaren 94 menors, 50
professors i 91 majors

14. Valoració de les reunions
• Els policies participants varen valorar molt
positivament les reunions
• La pràctica els va mostrar que allò que els
havien ensenyat funciona
• Maig de 2013. Jornada per presentar els
resultats del projecte. Els policies, molt
entusiastes amb les Reunions

15. Dos exemples
• Classe de 2n d’ESO:
– Furt d’un mòbil i d’una cartera amb 6 €
• Alumne de 6è de primària:
– Vol sortir del centre i pega a dues mares que
el volien aturar

16. Furt
• S’identifica als autors i se’ls expulsa 5 dies
• Es decideix fer una reunió un cop tornin
de l’expulsió
• Preparació:
– Per separat, admeten el furt dels 6€, però no
el del mòbil
– Reunions amb els pares dels afectats
– Es signen els consentiments

17. La reunió
• Els ofensors van explicant la seva part
• Els seus pares es manifesten avergonyits
• La mare de la víctima diu que no té diners
per substituir el mòbil
• Acords:
– Cada família aportarà 30€ per comprar un
mòbil de 150€ (tenen 5 dies per fer-ho)
– Les famílies posaran tasques extres a casa
als fills

18. Seguiment
• El policia truca al centre al cap de 6 dies
• Tots els pagaments s’han fet i la situació
sembla resolta

19. Alumne de 6è. Reunió
• A la seva intervenció inicial es mostra
altiu, com si no tingués importància el que
ha fet
• Es passa la paraula als altres
– Així com sent a les altres persones, es posa a
plorar i demana disculpes
• Acord: es compromet a no tornar-ho a fer

20. Situació actual de les
Reunions Restauratives de la
Policia Local

21. • Canvi de fiscal de menors en cap
• Remissió d’una carta a la policia local,m
indicant que els seves actuacions tenen
defectes jurídics
– Correspon a l’equip tècnic determinar quan
s’ha de procedir a conciliació i/o reparació
• Es suspenen les reunions. Tots els fets
s’han de comunicar a fiscalia de menors

23. Cercles Restauratius

24. Creats per Dominic
Barter a partir de la
seva experiència de
diàleg a les favelas
de Rio (Brasil)

25. Basats en la
Comunicació no-
Violenta de Marshall
Rosenberg

26. Qui participa en un Cercle
Restauratiu?
• Autor: la persona que amb el seu acte ha
causat una disminució del benestar d’altres
• Receptor: persona directament afectada per
l’acte
• Comunitat del conflicte: persones afectades
indirectament per l’acte
• Hi ha un facilitador, que surt de la comunitat del
conflicte

27. 27

29. Dos exemples
• Jove en un Centre de Reforma
– Sempre “es pica” amb els companys de Llar, té
moltes “baixades” i les mediacions només
corregeixen el problema temporalment
• Conflicte entre els membres de la Junta de
l’APIMA d’una escola de primària

30. Jove en un centre de Reforma
• Contínuament molesta als companys
• Tendeix a ficar-se amb els nous, fins que
arriba un altre de nou
• Les mediacions resolen el problema, però
llavors es repeteix el conflicte amb altres
joves i educadors
• A partir d’un dels conflictes, la direcció
demana que es faci un cercle restauratiu,
per tal de donar una solució més definitiva

31. • Pre-cercles: es demana la participació de
tots els joves de la Llar (un no accepta), i
d’un grup d’educadors
• Cercle: l’autor diu que no sap per què
actua com ho fa. Els altres tenen clar que
no es controla
– Acords: la majoria, d’avisar-lo quan es
comenci a “passar”, per tal que es tranquilitzi
– La meva sensació no va ser bona

32. • Post-cercle:
– Gran canvi. El jove ha passat de 25-30 baixades
per setmana, a 5 la primera setmana i 1 la
segona
– Ell diu que els companys li han donat molt de
suport
– Curiosament, un dels que es suposa que més
l’ha ajudat, es va oblidar de l’acord ...

33. Emails creuats a l’APIMA
• Fet: s’han creuat correus insultants entre
els membres de l’APIMA, per una decisió
del President de contractar un cuiner nou
• El president està molt dolgut i preocupat
• La directora del centre demana que es faci
un Cercle

34. • Pre-cercles: es veu que hi ha dos bàndols
– Els que tenen els fills al tercer cicle i porten
anys a l’APIMA
– Els que tenen fills a educació infantil i primer
cicle, que acaben d’entrar a l’APIMA i no es
senten escoltats pels més veterans
– Una part dels entrevistats no vol participar:
troben que aquestes coses les cura el temps

35. Cercle
• El president s’ha sentit ofès pels correus que
el pinten con un autòcrata. Entén que ha
d’anar passant responsabilitats als nous
• Els nous tenen idees i no se’ls té en
consideració
• El cercle permet que els punts de vista
s’escoltin
• Els acords van en la línia de:
– Escoltar més als pares nous
– Aclarir personalment els malentesos, no per
correu

36. Post-cercle
• Durant el cercle es va poder veure que la
situació quedava molt més relaxada
• Per aquest motiu, vaig demanar a la
directora del centre que ella mateix fes el
post-cercle amb els pares

38. vrullan@gmail.com