VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement: Tot sobre comunitats en línia en l'àmbit públic

1. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement
Tot sobre comunitats en línia en l’àmbit públic
29 de setembre de 2009
Benvinguda i presentació
Jesús Martínez, responsable de nous programes formatius del CEJFE.
Cal afavorir la transversalitat en el si de les organitzacions, evitar la divisió del treball
taylorista i les estructures verticals i burocratitzades. Cal que s’afavoreixi
l’horitzontalitat, i això ho faciliten les noves tecnologies, atès que ajuden a intercanviar
coneixement entre les persones que conformen l’organització sense necessitat que es
trobin en una mateixa estructura jeràrquica, sinó que poden estar distribuïts per
l’organització, o fins i tot fora d’aquesta.
Cal destacar cada cop més l’aprenentatge informal que cada persona pot generar al
llarg de la seva vida (tant en l’àmbit professional com personal) i trobar les estratègies
per a explotar aquest coneixement en l’àmbit de les organitzacions.
Les CoP, grups ad hoc per a projectes... són tot fórmules que poden facilitar el treball
col·laboratiu. No cal oblidar, així mateix, la necessitat de canviar els estils de lideratge,
que han de ser més oberts i participatius, afavorint així l’intercanvi de coneixement
entre els membres de l’organització i l’establiment de sinèrgies entre els empleats,
prenent en compte els seus coneixements (tant formals com informals) vers la
consecució de resultats organitzatius.
El paper de les comunitats virtuals a l’entorn actual de l’Administració pública
Carlos Guadián Orta
Destaca en un primer moment les dificultats que es poden trobar dins de
l’Administració pública en el moment d’intentar treballar a través d’entorns virtuals de
col·laboració.
Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar
un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió
compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una comunitat de
pràctica és “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un
Aleix Barrera Corominas 1

2. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el
seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció
continuada. (Definició extreta de Wikipedia)
De la definició anterior es destaca la importància que es treballi per a l’assoliment
d’objectius comuns que poden ajudar a la millora de l’organització. En aquest sentit,
cal que una CdP es caracteritzi per uns elements comuns:
• Cal que hi hagi un camp de treball o investigació comú. En aquest sentit, tot i
tenir perfils professionals diferenciats, el fet de treballar vers l’assoliment
d’objectius comuns per a l’organització, o per a la resolució de problemes
particulars, afavoreix el treball col·laboratiu.
• Comunitat, que implica el sentiment de pertinença que tenen els membres de la
comunitat respecte del grup, la importància de la responsabilitat amb el grup i
els productes que aquest genera.
• Pràctica, en el sentit que cal compartir entre tots els membres de la comunitat
documentació, informació, aprenentatges, coneixements (formals i informals).
Cal, doncs, trencar barreres i oferir transparència a l’hora de fer arribar als
altres informació que els pot ser d’utilitat per a la millora dels serveis.
Henri i Pudelko (2003)
Defineixen quatre tipus de comunitats d’acord amb dos factors o paràmetres:
• Força del vincle social (la força que tenen les persones que integren aquella
comunitat, com a sentiment de pertinença i interdependència dels seus
membres).
• Intensitat d’aglutinació (entesa com la voluntat més o menys marcada per a
crear vincles forts per a afavorir objectius d’aprenentatge)
Els tipus de comunitat definits són:
• Comunitats d’interès: Hi ha un tema d’interès comú que crea la unió entre els
membres del grup. A banda d’aquest interès comú no hi ha una altra motivació
d’aprenentatge, sinó que són comunitats que busquen vincular persones amb
interessos similars per a intercanviar informació sobre temes particulars.
• Comunitats d’interès guiada a objectius goal oriented: Aquests grups neixen
amb un objectiu terminal definit. Així doncs, neixen per a resoldre una
problemàtica o tòpic concret.
• Comunitats d’aprenentatge: Són tipus de comunitats que es generen en
contextos més o menys institucionals, on hi ha membres que ajuden i guien
Aleix Barrera Corominas 2

3. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
l’aprenentatge d’altres persones que hi intervenen. Així doncs, no es tracta tant
d’una participació horitzontal, sinó que pren un caire més vertical i magistral.
• Comunitats de pràctica: Són comunitats que treballen en entorns de treball
similars. Normalment es troben en organitzacions força grans. En aquest sentit,
la comunitat de pràctica aglutina aquells professionals que, tot i tenir perfils
professionals similars, i treballar en entorns similars, no desenvolupen el seu
treball en el mateix context (tot i ser la mateixa organització). També poden
néixer comunitats de pràctica entre professionals de diferents organitzacions
que tenen objectius comuns, que és posar en comú les seves experiències en
un determinat àmbit i intentar, d’altra banda, ajudar els altres a millorar, i al
mateix temps, obtenir coneixements i aprendre de l’experiència que han pogut
assolir els altres en el seu lloc de treball. Per tant, a partir de la comunitat de
pràctica es poden obtenir sinèrgies en l’àmbit de l’Administració, estalviant així
recursos tant econòmics com humans... al mateix temps que es redueix el
temps en l’aplicació d’innovacions. Es pot, per dir-ho així, aprendre dels èxits i
els errors dels altres, i evitar així caure en els mateixos paranys quan volem
implementar nosaltres un projecte.
Les xarxes socials han influït també en la manera com es concep ara l’intercanvi
d’informació. Això passa tant en l’àmbit personal/social com en l’àmbit de les
organitzacions. Així doncs, aquestes noves xarxes serveixen per a poder intercanviar
aprenentatges i informació referent a determinats tòpics a través d’aquestes eines. Les
organitzacions han incorporat des de ben aviat programaris que han estat emprats en
primer moment en l’àmbit públic (per exemple, s’utilitzen paquets d’ofimàtica que els
empleats ja usen en l’àmbit personal). Així doncs, ara les eines que ja usen els
empleats com a xarxes socials en l’àmbit personal, també es poden incorporar en
l’àmbit de les organitzacions, perquè la gent ja coneix com funciona l’eina i, ara,
únicament se li ha de canviar l’objectiu, és a dir, ha de servir per a intercanviar
coneixements relacionats amb el lloc de treball, i no únicament coneixements i
experiències/vivències personals.
Els beneficis que proporcionen les xarxes socials són:
• Focalitzar el talent
• Alinear les persones amb els objectius de servei
• Creació de xarxes dins de l’organització
• Abordar els problemes complexos i multidisciplinaris de les organitzacions
• Delimitar regles i responsabilitats
Aleix Barrera Corominas 3

4. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
• Millorar la planificació i els recursos
• Desenvolupar una memòria corporativa
• Generar nou coneixement individual i col·lectiu
• Millorar la productivitat del servei
• Possibilitar la generació d’innovació
Les xarxes socials que afavoreix la xarxa permet crear també nous paràmetres de
relació en el si de l’organització. Així doncs, generar que hi hagi una xarxa de relacions
socials en l’àmbit organitzatiu (per exemple entre membres de diferents departaments,
centres de treball, o àrees) pot ajudar a millorar la productivitat de l’organització, atès
que s’estableixen sinèrgies entre diferents sectors i àrees de l’organització que, d’altra
banda, no s’haurien establert per desconeixement. En resum, afavorir les relacions
personals en les organitzacions ajuda a millorar també l’establiment posterior de
relacions i contactes enfocats al desenvolupament de la mateixa organització.
Cal considerar, però, que implementar xarxes, intranets i diferents elements
tecnològics que puguin afavorir la col·laboració entre els membres de l’organització,
sense que hi hagi primer un treball previ de consciència i culturització dels empleats,
no aconseguirà per si sol que tot funcioni. És necessari i imprescindible un treball previ
dels responsables d’implementar aquesta sistemàtica d’intercanvi de coneixement per
tal de fomentar-hi la participació dels membres.
Alguns exemples de xarxes són:
• e-Catalunya: Plataforma del Govern de Catalunya que facilita i ofereix l’espai
per a la creació de diferents activitats de gestió de coneixement.
• Gestiondelconocimiento.com: Relacionada amb l’àmbit de l’Administració
pública i també en empreses privades. Molt enfocada a comunitats
d’aprenentatge i aprenentatge electrònic.
• CIO Council Communities of Practice: Comunitat de l’estat d’Oregon (USA) que
afavoreix l’intercanvi d’informació entre responsables tecnològics de les
diferents administracions locals de l’estat.
• Communities of Practice for Local Government: Al Regne Unit, té més de
35.000 usuaris i 900 CoP. A través de fòrums, wikis, RSS, etc. permeten
establir sinèrgies entre diferents administracions locals. Un dels problemes que
ha generat la grandària d’aquesta plataforma i la quantitat de CoP que ja hi ha
és que dificulta focalitzar les persones en tòpics concrets, atès que hi ha temes
Aleix Barrera Corominas 4

5. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
molt similars que es treballen per separat, la qual cosa pot entorpir l’establiment
de sinèrgies. Les comunitats noves es creen a partir d’interessos dels propis
usuaris.
• Saludinnova.com: Pertany a la Junta de Andalusia i facilita treballar diferents
temes d’interès per als professionals de la medicina. A més de permetre
intercanviar punts de vista sobre diferents casos, també proporciona informació
als usuaris del servei de salut.
• Community of Practice Council: En l’àmbit de la salut a l’estat d’Alabama
(USA).L’estat afavoreix la creació de comunitats per a afavorir l’establiment
d’estratègies comunes i la complicitat dels ens locals en el desenvolupament
del sistema de salut.
• Comunitats Localret: Hi ha diferents xarxes constituïdes actualment
(responsables TIC, comunitat Consensus, agents comarcals i comunitat
Geospacial).
Les organitzacions han de saber captar la informació tant interna com externa per tal
d’afavorir el coneixement del seus membres i facilitar així el desenvolupament
d’innovacions. Cal garantir, doncs, que hi hagi facilitats per a poder accedir a aquestes
eines i al seu torn, afavorir que els empleats puguin tirar endavant noves propostes.
També cal que es donin incentius per tal que les persones comencin a treballar en
aquest tipus de comunitats (tot i que a l’Administració pública és més complicat) per tal
d’acostar el personal cap a aquestes noves formes de treballar a partir del web 2.0.
Moltes administracions públiques començaran aviat importants canvis per tal de dotar-
se de les eines necessàries per a poder desenvolupar la Llei 11/2007. Tot plegat
comportarà una reenginyeria de les organitzacions que s’ha de basar, entre altres
aspectes, en la incorporació de noves eines.
Cal que les organitzacions deixin de ser quelcom tancat i aïllat per passar a formar part
de xarxes comunes, és a dir, deixar de ser un element sol i individual, per passar a ser
el node d’una xarxa complexa que les vinculi entre elles i les ajudi a l’establiment
d’objectius comuns i l’estalvi de recursos i generació de sinèrgies comunes.
L’Administració ha de ser molt més oberta, com per exemple, es pot visitar
(www.open.government.com) on fa poc s’ha creat un espai per afavorir l’intercanvi
entre membres de l’Administració. També s’ha promocionat aquest espai web a partir
de diferents xarxes socials / professionals, com són Facebook, Twiter, Linkedin, etc.
Aleix Barrera Corominas 5

6. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Classificació, ordenació i valoració de les principals comunitats virtuals. Nous criteris
de relació i treball col·laboratiu a l’Administració pública
Dolors Reig Hernández
Les comunitats han de partir sempre d’un interès previ de les persones que l’han de
conformar. Així, quan volem generar una comunitat virtual, no hem de forçar la
participació en diferents grups, sinó que se n’ha de buscar la creació natural i
espontània a partir de les converses. Així doncs, es pot generar una comunitat en
qualsevol lloc on es produeixi una conversa. La creació de grups és quelcom fàcil, i
poden tenir diferents orientacions o sentits. Així doncs, podem trobar:
1. Pel grup d’individus
a. Aprenentatge social (expertesa)
b. Competències, presència digital (relacions – atenció – antena)
c. Satisfacció, autorealització (rellevància, visibilitat)
2. Per l’organització
a. Gestió del coneixement
b. Relacions: millora del clima laboral
c. Reputació digital, construcció de la marca
En les comunitats virtuals s’afavoreix l’aprenentatge entre iguals, és un aprenentatge
per conèixer i també per a ser (learning to know, learning to be).
En les organitzacions s’afavoreix el benchmarking, a més d’afavorir l’aprenentatge i el
desenvolupament de coneixement organitzatiu. Així, les comunitats neixen per a poder
desenvolupar projectes que han d’englobar diferents àmbits i punts de responsabilitat,
amb la necessitat d’afavorir el contacte entre membres de diferents departaments. Les
comunitats virtuals ajuden que puguin participar membres de diferents perfils que, en
el dia a dia, potser no s’acabarien d’expressar o comunicar. Així doncs, es facilita la
transversalitat de la comunicació i això afavoreix la millora del clima laboral. També
serveixen aquestes comunitats per a captar i aglutinar informació i servir de repositori
de l’expertesa professional dels membres de l’organització.
• Aprenentatge / Coneixement:
o Comunitats orientades a contingut: projectes concrets amb uns espais
delimitats i objectius particulars que tenen unes normes de
funcionament pròpies. Algunes vegades se les titlla de no comunitat per
Aleix Barrera Corominas 6

7. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
la seva grandària, i se les pretén denominar xarxa. Un exemple seria la
wikipedia.
o Comunitats d’experts: aquestes s’orienten a la resolució de problemes
concrets. Un exemple serien les comunitats dels informàtics, on
s’intercanvien informacions sobre diferents aspectes.
o Personal learning environment (PLE): Entorns personals
d’aprenentatge, que permeten aglutinar en un entorn concret diferent
informació, obtinguda de diferents punts de la xarxa, per a afavorir
l’aprenentatge d’aquell qui ha creat l’entorn.
• Comunitats de relació:
o Orientades a converses de final obert: S’afavoreix el diàleg i la
interacció social entre els seus membres, sense que hi hagi una finalitat
concreta.
o Orientades a les relacions: Són aquelles comunitats que pretenen
afavorir les relacions de persones amb un perfil determinat i on les
relacions que s’estableixen entre els seus membres pot afavorir el
canvi, per exemple, d’actituds. Hi trobaríem les comunitats d’alcohòlics
anònims.
• Visibilitat, reputació:
o Comunitats orientades a la participació individual. Trobaríem
representades eines com: bloc corporatiu, xarxes socials i d’interès,
planetes de blocs, mashups o e-portfolis institucionals. Cal que
aquestes eines afavoreixin el desenvolupament corporatiu, i no
únicament que siguin una eina perquè les persones es facin visibles i
mostrin els seus coneixements.
Els 7 principis que han de marcar el desenvolupament de les CoP són:
o Disseny per l’evolució
o Obrir un diàleg obert entre perspectives internes i externes
o Convidar a diferents nivells de participació
o Desenvolupar espais públics i privats
o Focalitzar-se en valors
o Combinar la familiaritat i l’estímul
o Crear un ritme per a la comunitat
Aleix Barrera Corominas 7

8. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
L’evolució natural de l’aprenentatge per CoP ha estat a partir del treball col·laboratiu, el
programari social, l’aprenentatge en xarxa, la identitat digital, la potenciació de treball
col·laboratiu a través de CoP virtuals i finalment l’establiment dels PLE.
No s’ha d’oblidar que sempre hi haurà uns límits al desenvolupament de les
comunitats virtuals, algunes vegades poden ser de tipus normatiu/legislatiu, i altres
vegades perquè els temes que es treballen han de ser restringits per la seva pròpia
naturalesa. De tota manera, el fet d’obrir les comunitats a l’exterior, potenciant la
participació de membres externs, sempre ajuda a generar converses amb
professionals que poden tenir interessos afins (tot i ser aliens a la nostra organització) i
que ens poden proporcionar informació i els seus coneixements respecte al tòpic que
ens ocupi.
Presentació del projecte Forumclínic
Imma Grau Corral
Els antecedents que justifiquen la implementació d’aquest projecte són la necessitat de
donar una resposta sanitària de qualitat per a les societats desenvolupades.
Es van estudiar les diferents possibilitats tecnològiques que permetien accedir a les
llars i poder facilitar informació referent a salut i a prevenció de diferents malalties. Així
doncs, es va detectar que principalment hi ha l’ús de mitjans de reproducció digital
(DVD) i a continuació l’ús d’Internet. De tota manera, s’ha de valorar que diferents
perfils d’usuaris (per exemple, per edat) fan un ús diferent de les noves tecnologies
(per exemple, els joves utilitzen en major mesura Internet).
En processos de malalties cròniques, el fet de facilitar informació a través de diferents
canals ajuda que persones que hauran de tenir durant tota la seva vida una
determinada dolença puguin acudir a informació rellevant sobre aquesta sense la
necessitat d’haver d’acudir als seus metges cada cop que tenen un dubte.
En el desenvolupament del projecte han estat rellevants aspectes vinculats a:
o Tecnologia
o Legislació
o Econòmics
o Sociològics i comunicació: Cal tenir en compte que fins ara hi ha diferents eines
a Internet que faciliten informació mèdica o sobre diferent tipus de fàrmacs que
Aleix Barrera Corominas 8

9. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
no són del tot objectius. Això fa que hi hagi d’haver la figura d’un
moderador/animador que reguli la informació que allí es facilita. Així doncs,
aquest hauria de garantir que la informació que allí es proporciona sigui
realment vàlida. L’OMS, per exemple, ha identificat diferents determinants
socials que poden afectar sobre la Salut, no únicament els factors biològics.
Això és pretén treballar a partir del Forumclínic.
Els professionals mèdics a qui es demana participar en els fòrums s’han de
comprometre a posar un determinat nombre de posts i també actualitzar determinades
notícies. Per a fomentar que ho facin es recompensa amb una petita remuneració
econòmica, sempre lligada a l’acompliment d’aquests objectius.
La informació que es proporciona al web ha de permetre que els usuaris puguin
entendre el que se li està explicant, per la qual cosa es demana als professionals que
utilitzin un llenguatge planer i accessible a diferents perfils d’usuaris. Al seu torn, però,
també es demana als professionals que presentin la llista d’obres que han estat
revisades a l’hora d’articular el seu escrit, atès que això garanteix la qualitat del que
s’està exposant i també accedir a altres fonts als usuaris o a altres professionals
interessats en la temàtica.
L’estructuració del web es fa d’acord amb diferents malalties cròniques. Així, s’acaba
conformant en un clúster que engloba diferents webs, cada un especialitzat en un
determinat trastorn. Dins de cada un d’aquests webs trobem notícies referents a l’estat
de l’art sobre aquesta malaltia, també hi ha l’opció que hi participin usuaris i experts a
partir de fòrums, se situen enllaços d’interès on es pot obtenir informació
complementària, sense oblidar situar un espai amb material didàctic que ofereix una
informació de base sobre la malaltia de forma planera i amb un llenguatge proper.
A partir d’un estudi desenvolupat, s’ha observat que és l’eina que més s’utilitza per a
l’obtenció d’informació i per a fer preguntes concretes referents a les seves malalties.
Allí, l’expert pot donar resposta directa a l’usuari que formula la pregunta, o bé altres
persones que ja porten temps en el fòrum i han tingut una malaltia o cas semblant,
també poden donar resposta. També hi ha casos en els quals formulen les preguntes
familiars, i poden respondre altres malalts. Val a dir que el fòrum també afavoreix
l’establiment de relacions entre diferents persones que pateixen una malaltia fora del
propi espai virtual, la qual cosa genera un impacte rellevant també sobre la població.
Aleix Barrera Corominas 9

10. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Les deu principals aportacions metodològiques del programa Compartim: creació i
viabilitat de comunitats de pràctiques i treball col·laboratiu
Mario Pérez-Montoro Gutiérrez
Es va dur a terme una investigació, finançada per l’Escola d’Administració Pública, en
la qual es pretenien identificar quins eren els factors de les CoP que funcionaven, i
quins no.
Es van identificar diferents factors d’èxit que poden intervenir en el bon funcionament
de les comunitats de pràctica. Els instruments emprats per al desenvolupament de
l’estudi foren les enquestes, entrevistes, valoració de resultats, conclusions de les CoP
i rànquing de CoP segons els diferents factors d’èxit que s’havien definit prèviament.
En total es van analitzar 15 comunitats de pràctiques, cada una amb característiques
particulars, però amb unes característiques comunes com són: definició d’un
moderador, funcionament a partir de reunions presencials i treball col·laboratiu virtual
(a partir d’e-Catalunya), una data límit per al lliurament de resultats concrets.
Les conclusions que es deriven de l’estudi són:
o A més productes de coneixement que ofereix una comunitat, millor és el
funcionament de la comunitat. El fet de desenvolupar un projecte de qualitat
dóna energia a aquesta per a elaborar nous productes.
o És important el grau de diversitat pel que fa a la participació en línia.
o L’impacte de la producció feta, concebuda com a utilitat dels materials, ajuda
que les comunitats continuïn treballant sobre temes concrets. No és important
un gran producte, sinó un producte que sigui útil (encara que sigui petit).
o Cal evitar que hi hagi conflictes laborals per part dels membres que conformen
la comunitat. Conflictes entre ells, i conflictes en relació amb els seus superiors
o companys (encara que no participin en la comunitat), ja que la participació
pot comportar un temps laboral que els altres poden interpretar com a temps
d’oci.
o És important la presència d’experts en el si de la comunitat, tant en la part
presencial com en la part virtual. Així, l’expert és molt important sobretot en la
fase inicial i per a exposar la metodologia que s’emprarà i per a començar a
definir el camí a seguir.
o La presenciabilitat és un punt important, atès que ajuda a la cohesió del grup.
Aleix Barrera Corominas 10

11. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
o Alfabetització digital, entesa com a coneixements respecte del funcionament
dels entorns virtuals.
o Política d’incentius. Cal motivar les persones que participen a la xarxa, una
manera pot ser el fet de veure que el seu treball acaba tenint un reconeixement
institucional.
o Potenciació de la inversió en capital humà. A partir de les comunitats virtuals es
pot difondre el coneixement que una persona que ha participat en una activitat
formativa ha pogut adquirir. Així doncs, les persones amb qui s’ha invertit,
perquè se’ls ha proporcionat un coneixement, acaben revertint en l’organització
facilitant informació i generant coneixement en els altres membres de la
comunitat.
o Noves formes d’aprenentatge, entès com la manera com els membres de la
CoP poden aprendre a partir del desenvolupament de productes concrets.
Claves de éxito de una comunidad
Palmira Ríos Rioja
Cal consultar l’slidecast amb una explicació molt didàctica sobre la temàtica.
Mesures de gestió com a eines del moderador de comunitat
José Antonio Gallego Vázquez
Una comunitat és un grup de persones que tenen un grau de compromís entre elles, i
tenen una relació particular entre elles que els defineix com una comunitat. Així mateix,
tenen un objectiu comú que és el que agrupa a tots els seus membres. Cal considerar,
però, que hi ha motivacions personals que no han d’anar directament relacionades
amb les finalitats d’una organització.
Les comunitats sempre han existit, però actualment el que ha canviat és la forma com
aquestes interaccionen a partir dels mitjans virtuals/informàtics. Això, al seu torn,
també ha condicionat en certa manera la forma com les comunitats es relacionen i
desenvolupen les seves activitats.
La clau per a poder compensar el grau de compromís de les persones amb aquella
comunitat és poder establir nivells jeràrquics, de tal manera que l’esforç que es dugui a
terme es vegi reflectit amb un major reconeixement social. No hem d’oblidar que, a
Aleix Barrera Corominas 11

12. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
banda, és molt important definir un líder de la comunitat, algú que ha de tenir la visió i
fer que els altres s’hi impliquin.
És important recordar que en les comunitats de pràctica hi ha un 1% que introdueix
dades a la comunitat de pràctica, un 9% pot editar les informacions que s’hi ha posat i
finalment un 90% són l’audiència. Cal considerar que tots desenvolupen un rol i se
senten identificats amb la comunitat, és a dir, tenir diferent rol no condiciona el grau de
pertinença amb el grup que poden tenir els individus.
Les comunitats de pràctica poden tenir diferents efectes no esperats, per exemple,
Linux, efecte Streissand, Innocentive, etc. En cadascun d’aquests casos es poden
veure formes diferents com les comunitats han reaccionat davant de diferents
fenòmens. Un que destaca és Innovative, on diferents persones anònimes poden
presentar productes innovadors i a partir d’aquí gestionar amb empreses la venda del
seu producte.
Les comunitats poden influir en la cadena de valor de les empreses. Així, a partir de
les comunitats es pot ajudar a decidir quins productes crear, millorar-los, veracitat de
determinades informacions, etc.
Els projectes de social media han de permetre algun tipus de millora econòmica per a
l’empresa, ja sigui per a reduir costos, augmentar beneficis, etc.
Es presenten diferents estratègies sobre com calcular la repercussió que té la inversió
sobre la mateixa empresa (ROI).
L’impacte de l’aprenentatge informal i el web 2.0 a les organitzacions
Jay Cross
L’aprenentatge informal no és res nou. De fet, és la forma a través de la qual els
humans han après sempre, per aquest motiu, els nens aprenen gràcies als
descobriments que realitzen, observen i comprenen de manera espontània.
L’aprenentatge informal pot produir-se de manera involuntària i sense intencionalitat.
Així, una simple conversa pot crear coneixement i, per tant, augmenta l’aprenentatge.
Aleix Barrera Corominas 12

13. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
A través dels diàlegs informals, les persones poden compartir els seus coneixements
amb la resta.
En definitiva, l’aprenentatge informal no es basa únicament en aquests dos pilars –
comprensió i conversa – sinó que hi ha un tercer un pilar que és la col·laboració.
L’experiència demostra que l’aprenentatge informal és efectiu perquè és personal i,
conseqüentment, la col·laboració entre els individus, maximitza l’eficiència dels seus
coneixements.
L’aprenentatge formal únicament representa el 20% de l’aprenentatge d’una
organització, mentre que el 80% restant el conforma l’aprenentatge informal. De fet,
resulta irònic que el 80% del pressupost que una organització inverteix en formació va
destinat a l’aprenentatge formal, i únicament el 20% es destina a l’informal.
Aleix Barrera Corominas 13

14. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement
Intercanvi de bones pràctiques en e-moderació
29 de setembre de 2009
E-moderadors de les comunitats de pràctica (CoP) del programa
Compartim de gestió del coneixement
CoP d’educadors socials als centres penitenciaris
Susanna Gracia Albareda
Avantatges:
Allò que millor ha funcionat en el seu grup de treball ha estat el fet de poder treballar
amb petits grups i tenir un objectiu molt específic.
La possibilitat de poder assimilar les hores destinades al treball a la comunitat com a
hores de formació. Això ha comportat la implicació del personal, que ha estat molt
motivat en el procés de desenvolupament del Programa.
Dificultats:
La comunicació entre els professionals dels centres és poc fluida. En aquest sentit,
caldria incorporar les possibilitats que brinden les noves tecnologies.
Grup de treball sobre mesures penals alternatives
Josep María Hernández Ledesma -
Destaca que cal millorar, perquè fa temps que és un punt feble, la comunicació en
línia. Es mostren com a mitjans de comunicació més eficaços el correu electrònic i el
telèfon.
Es va intentar treballar també a través del fòrum d’e-Catalaunya, però no va acabar de
quallar i el resultat final no va ser el desitjat.
Aleix Barrera Corominas 14

15. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Considera que la funció de l’e-moderador hauria d’anar rotant, atès que a part de
comportar unes responsabilitats importants que poden cansar a qui modera, també
actuar com a e-moderador pot facilitar unes eines que llavors poden ser útils i
emprades quan es participa com a membre.
CoP d’assessorament tècnic penal – Grup de treball sobre credibilitat en violència de
gènere
Rosa Aragonés de la Cruz
És un grup de 17 psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya.
S’ha treballat arran d’una demanda, que és un element cada vegada més usual en els
jutjats, sobretot pel que fa a la violència de gènere. Cal contrastar si els relats de les
víctimes són reals, o no. Així doncs, la feina s’ha centrat a validar un instrument que
havia estat elaborat per un grup de Girona.
Avantatges:
Creu que ha ajudat i funcionat el fet de fer assistir en les sessions presencials a
persones expertes que poden facilitar informació d’interès rellevant per als tècnics.
També és un aspecte positiu el fet que tots tenen un mateix nivell jeràrquic a nivell
laboral.
El nivell de repartició de les tasques és igual per a tots, és a dir, tots els membres del
grup han de col·laborar de la mateixa manera. Així doncs, hi ha una implicació activa
de tots els membres de la CoP.
El producte que es vol aconseguir parteix d’una necessitat real dels professionals, del
col·lectiu, i això motiva a continuar treballant en la CoP.
Dificultats:
Ha estat difícil trobar relats creïbles, és a dir, casos que puguin esser estudiats amb
profunditat.
Cal transcriure les entrevistes.
Aleix Barrera Corominas 15

16. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
El material informàtic no sempre respon a les necessitats del treball que es vol
desenvolupar.
Caldria fer una rotació dels e-moderadors, ja que això facilitaria que hi haguessin
noves idees. Al seu torn, els diferents membres poden acabar cremant-se per la feina
en hores de fora de feina que els comporta.
CoP d’oficines d’atenció a la víctima del delicte
Pere Serrats Garnatxe
Les tasques de les oficines sobre les quals treballen consisteix en l’atenció a les
víctimes de violència. Són oficines que estan repartides per tot el seu territori.
El que van pretendre és realitzar un producte que pogués sistematitzar/establir el
procés d’acompanyament de les víctimes cap als judicis.
Avantatges:
Han estat un grup reduït, i això ha facilitat les dinàmiques de treball dels seus
membres, hi ha més proximitat. Tot i tenir poca gent, el producte elaborat és rellevant.
Les eines que s’han emprat més són el fòrum i el correu electrònic. El primer, permet
la discussió de temes que restaven pendents de discussió després de les reunions
presencials. El segon, per la seva banda, facilita el contacte continuat entre els
membres de la CoP, atès que tothom pot consultar-lo en el seu lloc de treball al llarg
del dia.
Altres membres que no formaven part de la comunitat també han pogut participar en la
revisió dels productes, tot i que ha estat dificultós implicar-los perquè ho veien com
una cosa llunyana.
En el futur pretenen elaborar nous productes, com eines o instruments que facilitin la
intervenció.
Aleix Barrera Corominas 16

17. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
CoP de tecnologies de la informació i de la comunicació als centres penitenciaris
Julio Zino Torrazza
L’objectiu de la seva feina és la incorporació en l’ús de les TIC, en la vida quotidiana,
tant dels empleats com dels reclusos, amb la finalitat que aportin un plus afegit al que
ja s’està fent.
La comunitat és heterogènia, es treballa sobre diferents centres, amb diferents
col·lectius i amb persones que tenen experiència i antiguitat dins de les organitzacions
diferents.
Ha destacat la formació de grups d’entusiastes (grups e-TIC) que han funcionat en
l’àmbit dels diferents centres. S’ha facilitat que aquests es connectin i intercanviïn
punts de vista sobre les seves activitats per tal de poder pensar tasques comunes.
El projecte ha aportat els equips amb els quals s’ha treballat per al desenvolupament
de les CoP. Hi ha hagut una part del pressupost que es va destinar a l’adquisició de
material informàtic que pogués estar utilitzat pels reclusos.
Avantatges:
Hi havia vincle entre els diferents àmbits professionals dels que han participat en la
comunitat.
Utilitzen una plataforma lliure per a difondre continguts (Moodle), però hi detecten el
desavantatge que és un sistema tancat.
Van incloure blocs, per tal de poder fer activitats en obert, i que permeten la
transparència de la feina feta.
Dificultats:
Cal orientar la feina cap als productes concrets, perquè no hi ha una articulació o
sistematització de com les noves tecnologies s’utilitzen en el treball diari dels
educadors.
Costa que es participi en el fòrum o les propostes d’intercanvi virtual d’informació.
Es detecta que cal la implicació dels equips directius per tal que els resultats finals
siguin millors.
Aleix Barrera Corominas 17

18. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
En el futur pretenen incidir més en la formació dels participants en programari i, en
concret, amb Moodle.
Volen tenir productes acabats a partir de l’any vinent.
CoP de treballadors socials en l’àmbit penal
German Caixal López
Ha participat com a co-moderador, és a dir, hi ha hagut una moderació compartida
amb un altre membre del grup.
El grup que ha treballat aquest any ha estat més reduït que el que es va desenvolupar
l’any anterior. El tema que s’ha treballat és “La visita a domicili”.
Avantatges:
La motivació dels membres del grup ha estat molt important.
El grup de treball ha fet servir bàsicament el correu electrònic, atès que és més fàcil
que la gent revisi el correu que no pas que es faci servir l’e-Catalunya.
Dificultats:
Van començar a treballar molt tard i això ha provocat que la feina a desenvolupar fos a
contratemps.
El grup de treball de les CoP ha treballat de forma força solitària, és a dir, no s’ha
implicat a cap altre personal del seu col·lectiu que no participava en la CoP.
CoP de mediació penal juvenil
Núria Mora del Hoyo
Són un col·lectiu força petit i format majoritàriament per dones.
Tots els membres del col·lectiu formen part de la CoP.
Aleix Barrera Corominas 18

19. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
El grup d’entusiastes són 12 persones, amb representants de tot el territori.
Avantatges:
Les reunions presencials han funcionat molt bé en el treball que s’ha efectuat aquest
any (detectar la satisfacció dels que han participat en activitats de mediació).
Es vol preparar un document (tipus llibre) que permeti presentar tot el que s’ha
treballat i, al mateix temps, presentar les conclusions de tota la feina feta.
Cada membre de la comunitat treballa el material de forma individual i llavors, de
forma conjunta, es fa la discussió sobre els textos treballats prèviament.
És un punt positiu la presència d’un expert en les reunions.
Dificultats:
Es comenta el que ja es fa als passadissos, per la qual cosa no sempre és útil la
utilització del portal d’e-Catalunya.
Igual que la rotació de l’e-moderador, és important que el grup de treball d’entusiastes
puguin anar canviant per a motivar més a la resta i poder renovar idees.
Caldria aportar més informació que pugui ser rellevant per a tot el col·lectiu a través de
les eines informàtiques disponibles.
CoP de tècnica de medi obert de justícia juvenil
Francesc Moreno Espinosa
Tenen un col·lectiu molt dispers territorialment, la qual cosa dificulta el contacte de
forma no-virtual. Per tant, per aquest grup ha esdevingut una eina molt important tots
els sistemes i recursos informàtics que es faciliten (e-Catalunya).
Avantatges:
Consideren que ha estat clau la consolidació d’una cultura cooperativa entre els
membres del seu col·lectiu per afavorir l’assoliment de productes adaptats a les
necessitats i inquietuds dels diferents membres.
Aleix Barrera Corominas 19

20. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Destaca la implicació dels entusiastes com a dinamitzadors de la feina feta i com a
element molt important les sessions de treball presencial, que actuen com a estímul i
motor del treball de la comunitat.
Dificultats:
Hi ha alguns membres del seu col·lectiu que tenen algunes resistències sobre l’ús de
les TIC com a eina per a la millora del seu treball.
No sempre els productes finalitzats han comptat amb el suport de la Direcció, per la
qual cosa considera que caldria alinear els objectius dels empleats i la comunitat amb
els objectius organitzatius.
En el futur pretenen involucrar a més membres i aconseguir productes més vinculats
als objectius organitzatius.
CoP de centres de justícia juvenil
Laura Matas Zamora
El seu grup ha passat per dues etapes diferenciades. Ara es troben treballant en
l’elaboració d’una guia d’activitats de lleure, en el qual poden participar educadors
socials i també altres professionals que treballen amb menors i joves.
El que volen és col·locar en un lloc més rellevant el lleure en el si dels centres, fent
que es reconegui el rol que aquest juga en la socialització dels joves dels centres.
Avantatges:
Tenir una primera reunió només començar la comunitat.
Tenir un encàrrec molt concret per a començar a treballar i elaborar.
Han fet grups de treball més reduïts als quals s’han assignat diferents activitats
vinculades al desenvolupament de la proposta final.
Dificultats:
És difícil que hi hagi una participació efectiva de tots els membres que conformen la
comunitat.
Aleix Barrera Corominas 20

21. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
CoP de biblioteques judicials – Grup de treball sobre gestió de fons obsolets i duplicats
-Grup de treball sobre la carta de serveis
Eulàlia Sau Baiget i Ivet Adell Duch
Avantatges:
Han tingut dos e-moderadors, cada un d’ells responsable d’un grup de treball diferent.
Entre ambdues e-moderadores s’han donat suport.
El fet de tenir dos grups de treball ha afavorit la participació dels membres que
conformen la comunitat.
A partir del 2009 han volgut dinamitzar més la comunitat, i han començat a crear un
butlletí d’informació, on es faciliten informacions de rellevància per al col·lectiu.
El procés que s’ha dut a terme durant aquests anys ha estat productiu en el sentit que
ha obligat a la reflexió dels membres del grup. Això ha servit en termes de formació
que ha redundat en canvis i millores en el desenvolupament professional dels
participants.
Es treballa bàsicament a través del correu electrònic i del google-docs.
La reunió presencial crea vincles que llavors ajuden a la participació dels membres de
la comunitat a nivell virtual.
Dificultats:
Hi ha una part del grup que no participa, únicament revisa la documentació. Altrament,
es valora positivament perquè aprofiten el treball fet per la resta.
S’ha d’animar les persones de la comunitat de pràctica que no han format part de cap
grup de treball.
Cal fer més utilització de les oportunitats que ofereix l’e-Catalunya.
Aleix Barrera Corominas 21

22. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
CoP de mediació familiar
Núria Villanueva Rey
Com a grup estan treballant des del 2006 en la plataforma de l’e-Catalunya.
Són un grup de 1.500 persones que conformen la comunitat. La plataforma és
utilitzada per tota la comunitat, ja que a partir d’aquesta es fa arribar a tots els
membres informació relativa al centre de mediació.
Un tret característic és que els que formen part del col·lectiu no tenen una vinculació
laboral amb l’Administració, sinó que són mediadors habilitats.
Preparen un butlletí amb informació rellevant per al seu col·lectiu.
Creen grups rotatius d’entusiastes, cada un dels quals ha d’elaborar un producte
concret i definit prèviament.
Avantatges:
Sempre s’ha previst quines són les activitats que com a col·lectiu hauran de treballar i,
a partir d’aquí, i prèviament que sigui una necessitat real, ja elaboren productes que
podran ser emprats posteriorment en el seu treball diari.
Dificultats:
Fer quadrar les agendes de tots els que participen en la comunitat.
Donar continuïtat a les trobades presencials. Cal reflectir que el que es treballa
presencialment tindrà posteriorment un ús a la pràctica diària en els llocs de treball.
Això pot ser a causa que els productes que s’elaboren no s’implementen al moment
sinó que cal esperar a l’aplicació de nova normativa per tal que resultin útils.
En el futur volen dedicar temps i recursos perquè els productes que s’elaboren puguin
arribar a tots aquells que han col·laborat en la seva realització, així com a tot el
col·lectiu en general per a qui els materials elaborats poden resultar útils.
Aleix Barrera Corominas 22

23. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Bones pràctiques externes
Experiència de “la Caixa” - VIRTAULA
María Laura Rosillo Cascante i Gerard Vélez Vivas
El que permet és oferir formació personalitzada, a un cost inferior, a tot el personal de
l’empresa.
La plataforma que es presenta garanteix que es pugui:
• Oferir formació a tot el col·lectiu sense necessitat de desplaçar-se.
• Intercanvi d’idees entre els diferents membres de la corporació (fer que aquells
que treballen de cara al públic puguin fer arribar a la seu central les necessitats
dels clients)
• La possibilitat de penjar vídeos que serveixen per a la transmissió de missatges
corporatius a tots els membres de l’entitat.
• Permet seleccionar els continguts segons el perfil dels usuaris, de tal manera
que la informació que se’ls proporciona és la que els interessa. Això és més
productiu que una intranet, on tenen accés a tanta informació que, finalment,
no consulten per no interessar-los o costar-los trobar allò que els és
interessant.
• Es fan fòrums sincrons on es deixa un determinat espai de temps per a la
participació, és com una pluja d’idees virtual, tothom hi diu la seva i, a partir
d’aquí, s’elabora un document que pot ser consultat per tots els empleats.
• Hi ha wikis sobre diferents temes, que permet penjar informació rellevant per
als empleats, i evitar així fer ús de l’enviament de correus electrònics massius.
• Permet compartir documents entre els diferents empleats, al mateix temps que
facilita incorporar documents corporatius. Això permet crear un
repositori/biblioteca de recursos.
• Es comparteixen blocs
Equips de protecció de salut de la Generalitat de Catalunya
Daniel Enrique Giménez Roig
A través de l’agència en els quals treballen van organitzar diferents CoP que havien de
desenvolupar diferents protocols per a resoldre alguns dels temes que els eren propis i
del seu interès.
Aleix Barrera Corominas 23

24. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Consideren rellevant que cal conèixer bé quines són les expectatives de les persones
que conformen els col·lectius. Així doncs, cal conèixer, en primer lloc, les expectatives
d’aquells que col·laboren directament amb la comunitat, quines són les expectatives de
la resta de membres del col·lectiu i, finalment, quines són les expectatives dels
directius i gestors de les organitzacions.
Una experiència de CoP que es va dur a terme va ser relatiu a la recerca d’informació
a través de la xarxa. En aquest sentit, es dissenyen algun plans o protocols per a
definir formes de localitzar informació fiable referent a diferents temàtiques que han de
ser treballats amb certa rapidesa. Així, per exemple, s’han establert diferents píndoles
formatives que faciliten la recerca d’informació a través d’alguns dels serveis que ja
ofereix el seu mateix departament.
L’experiència com a e-moderadors els ha confirmat que perquè es dugui a terme una
activitat cal delimitar molt bé qui ha de ser responsable de dur a terme una
determinada tasca (ben acotada) i, al seu torn, marcar un termini concret per a la seva
realització.
Moderadora d’eNDOBLOCLLEIDA
Francesca Cañas Ortiz
Les plataformes a partir de les quals treballen són: SharePoint, Joomla i e-Catalunya.
Han observat que d’aquestes plataformes, la que els ofereix més facilitats és e-
Catalunya, ja que els proporciona una interfície més simple que fa que les persones
que han de participar-hi no es vegin superades per la tecnologia.
La comunitat es marca com a objectius els mateixos que han de tenir els professionals
sanitaris que han de desenvolupar la seva activitat en el territori. Això difereix del
programa Compartim, atès que l’objectiu no és l’elaboració de productes finals, sinó
que permet la millora del treball dels diferents professionals en el dia a dia a partir de
la difusió i comunicació dels resultats obtinguts.
La direcció del projecte determina els objectius de la comunitat, possibilita la
participació dels integrants, decideix així mateix sobre les peticions que faci la
comunitat i actua d’interlocutor amb la Direcció General.
Aleix Barrera Corominas 24

25. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Els gestors de les comunitats han de col·laborar amb la direcció, han de fer un
seguiment del projecte, canalitzar les peticions de la comunitat i és interlocutor,
assessor i actua de suport dels moderadors de les diferents comunitats en les seves
funciones diàries.
Els moderadors han d’ajudar al filtratge de la informació que ha d’arribar a la
comunitat, a més de crear i delimitar idees respecte dels temes que s’han de treballar
en el si de les comunitats. Al seu torn, ha d’ajudar a la fidelització dels seus membres,
per la qual cosa és important que aquests moderadors es trobin vinculats amb les
comunitats.
Cal que les comunitats siguin confortables i que el treball hi sigui agradable, perquè la
participació ha de ser voluntària i espontània, per tant, s’han de posar el màxim de
facilitats per a motivar les persones a participar-hi.
Taller sobre noves estratègies de dinamització
Joan Francesc Galeano, Sónia Marco Pla, Joan Manel López Capdevila
Les dificultats amb què es poden trobar són:
• Implementar una nova metodologia amb la qual no estan familiaritzats els
empleats.
• El clima laboral pot fer que les persones prioritzin poc aquestes activitats en el
seu dia a dia.
• No s’ha aconseguit introduir les propostes d’eines de millora per aconseguir
processos de treball més racionals. És a dir, no es pot millorar la competència i
l’eficàcia de forma directa i això dificulta que la gent hi col·labori.
Amb el temps que porten treballant, han aconseguit:
• Introduir mètodes de treball vinculats al web 2.0
• Formar el personal perquè comenci a treballar amb altres tipus d’eines de
treball informàtic diferent al programa ofimàtic.
• Fer un repositori de bones pràctiques en el qual poden accedir els membres de
la comunitat quan tenen algun dubte o volen aprendre el que fan altres
professionals que desenvolupen la seva mateixa feina.
Aleix Barrera Corominas 25

26. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
Les propostes concretes que han dut a terme s’han centrat bàsicament en:
• La formació dels diferents col·lectius que han de participar en aquest tipus
d’activitats.
• Dirigir i fer participar els comandaments intermedis vers aquesta nova
metodologia de treball.
Pe tal de fomentar la participació dels membres de l’equip, s’ha facilitat que els espais
de treball en comunitat afavoreixin també la introducció d’altres materials vinculats a
aspectes més personals (per exemple, per a penjar fotos, preparar algun tipus
d’activitats lúdiques, etc.).
Treballant a partir de filmacions d’activitats específiques, i afavorir així l’intercanvi entre
els diferents membres de la comunitat. Aquestes filmacions poden ésser usades com a
pastilles formatives.
Programa de mediació i prevenció comunitària
Anna Nogueres i Robert Gimeno
El programa pretén intervenir sobre tot el territori català. El seu treball ha d’anar
vinculat amb els membres de les diferents administracions locals i moltes vegades
actuen com a vincle entre propostes i professionals que tenen interessos similars en
les diferents administracions.
L’e-Catalunya ha estat útil per a desenvolupar la seva activitat, atès que facilita la
relació entre els diferents serveis dels ajuntaments i ells mateixos com a coordinadors.
Tenen un apartat obert, on pot entrar qualsevol persona, a més d’un bloc específic en
el qual es van introduint informacions rellevants que poden interessar als col·lectius
pels quals desenvolupen la seva feina.
L’e-Catalunya també serveix de plataforma per a l’intercanvi de documentació i
l’actualització de continguts de forma generalitzada i fàcil entre tots els membres. Tant
ells com a coordinadors poden penjar documents, com la resta de personal que hi
participa (tot i que no acostumen a penjar-ne gaires).
L’e-Catalunya els ha permès també l’organització de cursos de formació a nivell virtual.
Aleix Barrera Corominas 26

27. VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009
A banda dels professionals pròpiament dits, organitzaran una jornada que estarà
també oberta als joves, que han de ser els destinataris dels programes que ells
dissenyen i desenvolupen.
CoP d’arxius judicials
Ramon Saball Balasch
La seva comunitat porta treballant des del 2007. Aquest any els resultats no han estat
els que s’esperaven, tot i que els anys anteriors sí que havien tingut productes que
havien estat molt ben valorats per part de la comunitat mateixa, com per la direcció.
Per motius aliens a la comunitat, no hi ha hagut la suficient participació (trasllat de
documentació dels jutjats de Barcelona a la Ciutat Judicial, i a banda un procés
d’oposicions).
Creu, per tant, que perquè les coses funcionin cal que la institució afavoreixi la
participació dels diferents membres de la comunitat, si no hi ha una estabilitat laboral
dels empleats, les comunitats no poden funcionar perquè el personal no està per a una
altra cosa que per a resoldre el dia a dia.
Aleix Barrera Corominas 27