Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art. Basada en la presentació del professor A.Nuñez

1. ART ROMÀ: ARQUITECTURA
JÚLIA LÓPEZ VALERA. Basada en la del professor A. Nuñez

2. L’ARQUITECTURA ROMANA
2-L’Urbanisme: Un mitjà d’homogeneïtzació de l’imperi
1-Característiques generals de l’arquitectura romana
3-L’Arquitectura religiosa: El Temple
4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques...
L’ARQUITECTURA ROMANA

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA
1. L’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades
influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...).
2. És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i
funcionals i menys als estètics.
3. Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó,
fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o
pintura.
4. Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es
relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.
5. Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria. Creació de noves construccions com les
basíliques, les termes, els amfiteatres, etc.
L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

4. 7. Sistemes constructius: utilitzen
tant el sistema arquitravat grec de
columnes o pilars i entaulaments
(més estàtic) com el sistema voltat
amb l’arc de mig punt, les voltes de
canó i d’aresta i les cúpules
d’influència etrusca (més dinàmics),
combinant-los moltes vegades en una
mateixa construcció.Volta de canó
Volta d’aresta
Arc de mig punt
6. És una arquitectura dinàmica, degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la volta.
Exemple de superposició, en un mateix
buit, del arc i l’arquitrau.
L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

5. Utilitzen cinc ordres arquitectònics:
A més dels tres ordres grecs: dòric, jònic i
corinti, també varen fer servir l’ordre
toscà, d’origen etrusc, i l’elegant ordre
compost, de creació pròpia, el capitell del
qual està format per la combinació de
volutes (jòniques) i fulles d’acant
(corínties).
Fou freqüent la superposició d’ordres en
un mateix edifici.
Normalment el dòric o toscà al primer pis,
el jònic al segon i el corinti o compost al
tercer.
8. ORDRES ARQUITECTÒNICS
L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

6. 10. Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans
donen també importància a l’espai interior, creant espais de gran amplitud.
9. Major importància de l’arquitectura civil (més pràctica) a Roma front a la major importància de
l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia.
L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

7. L’urbanisme i l’arquitectura són un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen
totes les ciutats de l’imperi.
L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI
L’URBANISME: UN MITJÀ PER L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI
Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica ordenada en forma de quadrícula
(traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars en els quals moltes havien tingut el
seu origen.
La ciutat romana era travessada per dos carrers
principals: el cardo i el decumanus, que la dividien
en quatre parts, al igual que els campament
militars.
A l’encreuament s’hi trobava el Fòrum, la plaça amb els
principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora
grega: temples, basíliques cúria, columnes i arcs
commemoratius...

8. Els temples eren edificis destinats al culte als déus i presenten una clara influència grega, ja sigui de
manera directa o a través dels temples dels etruscs.
Podem diferenciar tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular (que segueix el
model del tholos grec) i el Panteó (excepció) .
Maison Carrée, (Nimes) Temple de Vesta (Roma)
Panteó d’Agripa (Roma)
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
La tipologia més comuna és el de planta rectangular que segueix el model grec que arriba a través
dels etruscs.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

9. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: (TEMPLES RECTANGULARS)
Es construeixen amb el sistema arquitectònic arquitravat, i elevats damunt un pòdium.
Tenen una única entrada frontal a través d’una escalinata.
Són pseudoperípters (voltats de columnes , que als laterals estan adossades als murs de la cel·la).
Presenten dos espais clarament diferenciats:
El pòrtic (envoltat de columnes) al qual
s’accedeix per una escala monumental
La cel·la espai sagrat o es guardava la
figura del déu, un espai rectangular,
massís i tancat, al qual sols és pot
accedir per la part de davant de l’edifici.
Un dels exemples més ben conservats és La
Maison Carrée edificat el 16 aC. En temps de
l’emperador Octavi August.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

10. MAISON CARRÉ (16 aC.) PAU16PAU16
PAU16
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

11. UN CAS SINGULAR : EL PANTEÓ DE ROMA (S II dC)
És un temple en honor a tots els déus (Panteó) que va encarregar Agripa (gendre d’August) el 27 dC.,
però després de diversos incendis es va reconstruir el segle II dC possiblement per Apol·lodor de
Damasc i pagat per l’emperador Adrià.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

12. En ell podem diferenciar dues parts:
- Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (influència grega).
PÒRTIC OCTÀSTIL
-Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula que remata
l’edifici, amb un oculum en la part superior.
CÚPULA
TAMBOR
OCULUM
Vista interior de la cel·la
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

13. La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una invenció
de l’arquitectura romana i un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

14. L’ARQUITECTURA CIVIL
L’ARQUITECTURA CIVIL
A Roma, a diferència de Grècia que donava major importància a l’arquitectura religiosa (els temples),
tindrà major rellevància l’arquitectura civil (més pràctica, més funcional) assolint, un major
desenvolupament.
En aquest àmbit serà on els romans realitzaran les seves més grans aportacions a l’arquitectura ,
tant a nivell tècnic , com d’utilització de nous materials, com en la creació de noves tipologies
d’edificis: Termes, aqüeductes.
TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA CIVIL:
1.- Arquitectura domèstica: habitatges (Domus, Insulae).
4.- Edificis administratius: basíliques.
5.-Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes,…
2.- Edificis de caràcter lúdic: teatres, amfiteatres, circs i termes.
3.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes.

15. 1.- EDIFICIS PRIVATS: EL HABITATGES
Els habitatges o vivendes particulars són els primer edificis on podem veure les característiques
pròpies de l’arquitectura romana. Hi ha tres tipologies:
L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
Són cases privades rectangulars estructurades al voltant d’un pati central (atri ).
DOMUS
Aquests habitatges contaven amb varies dependències
amb usos i utilitats diverses com : Tablinum, triclinium,
tabernae, cubiculums...
Atrium (pati tancat)Peristylum (pati porticat)

16. També estaven ricament decorades amb pintures realitzades amb la tècnica del fresc al murs
i terres pavimentats amb mosaics.
L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

17. La casa del poeta tràgic és un típic domus romà, de proporcions modestes, però que destaca per
la bellesa de les seves pintures de temàtica mitològica i mosaics. Precisament el seu nom es deu
al mosaic que decora el terra del tablinum, on es representa una escena teatral.
L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA (S. I aC)
PAU16
PAU16

18. Edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures. Construïts amb materials barats i de
poca qualitat, amb freqüència s'ensorraven o incendiaven.
L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
Normalment constaven d’una o dues peces i no disposaven de conduccions d'aigua (calia anar-ne
a buscar a la font pública més pròxima).
INSULAE

19. Grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les explotacions agràries.
Constaven d’una zona residencial com
a vivenda dels propietaris i d’altre
destinada a la realització de les
tasques pròpies de l’explotació
agrícola i ramadera.
A partir del segle I comencen a
construir-se les villaes imperials les
quals destaquen per la grandiositat i
el luxe, tant dels materials emprats en
la seva construcció, com per la bellesa
de la seva decoració.
L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
VILLAE
Els mosaics i les pintures que les decoren constitueixen una bona mostra del poder i la magnificència
de l’època imperial.

20. L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
2.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
TERMES
Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que incloïen gimnàs i
massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament higiènica i es convertiren en
complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis) .
Eren immensos complexos d’edificis
dividits en sales de banys calents,
temperats i freds, palestres(gimnasos)
tendes, saunes, biblioteques,...
En ells s’aplicaven enginyoses solucions
arquitectòniques i tècniques.
Eren un mitjà de propaganda per qui
pagava la seva construcció.
L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma).

21. L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
EL TEATRE
És un edifici, d’estructura semicircular, destinat a la representació d’obres de caràcter divers.
Semblant als grecs, però aixecat sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny
Deriva del teatre grec, però amb algunes diferències que incrementen la seva funcionalitat:
Orquestra semicircular (no circular) més petita i escena més
gran, amb fons arquitectònic arquitravat.
Aquestes diferències venen donades perquè els romans
donaven més importància a la representació que a la música i el
cor.
La càvea presenta una sèrie de passadissos i escales que donen
accés a la grada pels vomitoris i que possibilitaven la ràpida
entrada i sortida del públic.
Exemples: Teatre de Marcel (Roma), de Mèrida, de Sagunt,...

22. L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

23. És un edifici original romà, fruit de la unió de dos teatres per la part de l’escena, en el qual es
realitzaven espectacles de tipus sagnant: lluites de gladiadors, d’animals..
Edifici de planta el·líptica, en ell podíem
diferenciar dues parts:
L’arena lloc on es feia l’espectacle i la càvea,
espai destinat al públic.
Sota de l’arena (subsòl) hi havia tota una
sèrie de passadissos i estànces per a
preparar els espectacles.
La construcció era molt semblant a la del
teatre tant en la part exterior com en
l’estructura interna d’accés a les grades.
Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi
(Roma) i els amfiteatres de Nimes,
Pompeia o Tarragona
L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
L’AMFITEATRE

24. Construït durant l’època de l’emperador Flavi Vespasià constitueix el paradigma de tots el
amfiteatres romans
L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72 – 80 dC. (segle I )
PAU16
PAU16
PAU16

25. L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
EL CIRC
Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro de 2 cavalls)... I
també competicions atlètiques.
És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U amb dos
costats llargs laterals i dos costats curts, un en forma corba (on estava la porta triomfal per on
sortien els vencedors) i altre recte (on estaven les quadres).
Al centre presenta un element arquitectònic separador anomenat spina.

26. L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS
3.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER ADMINISTRATIU LA BASÍLICA
Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials, l’administració de justícia i
altres actes públics, normalment ubicat al fòrum.
Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular, dividit en tres naus cobertes amb volta de
canó i mitja cúpula al fons.
Aquest model d'edifici serà el que posteriorment prendran els cristians per a realitzar les seves
esglésies.

27. Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats amb una funció de
propaganda, commemoració i demostració de poder d’aquell que els ha pagat.
Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes
commemoratives.
L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS
4.- EDIFICIS DE CARÀCTER COMMEMORATIU

28. Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) i poden ser d’un
van (arc) o de tres vans.
Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un general o
emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics.
Combinen l’arc i la volta amb les estructures arquitravades ( pilar, arquitrau, fris, cornisa) i amb
elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen.
L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS
L’ARC DE TRIOMF

29. Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf.
Igual que l’arc de triomf són elements arquitectònics extrets del seu
context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en símbols de les
conquestes i, per tant, del poder de l’imperi.
Podem diferenciar tres parts:
Basament
Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de
les gestes de l’heroi.
L’estàtua de l’heroi coronant la columna.
Destaquen la columna de Trajà (amb la conquesta de la
Dàcia) i la de Marc Aureli (amb les victòries sobre els
germànics), ambdues a Roma .
L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS
LA COLUMNA COMMEMORATIVA

30. Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme
capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques.
Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts, aqüeductes,
embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...
Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no seran superades
clarament fins més de mil anys després.
L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES
5.- LES OBRES PÚBLIQUES CALÇADES, PONTS I AQÜEDUCTES

31. Els romans construïren una gran quantitat de calçades que connectaven tots els seus territoris
formant una gran xarxa viària que facilitava les comunicacions, el control i l’organització de
l’Imperi.
L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES
Assoliren un nivell tècnic tal, que moltes d’aquestes calçades encara s’utilitzen o sobre d’elles s’han
construït moltes de les actuals vies de comunicació europea.
Una de les principals vies de comunicació va ser la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis.

32. L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES
L’AQÜEDUCTE
És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribi
des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat.
A l’igual que en el cas dels ponts, per la seva construcció van utilitzar pilars i arcs realitzats amb
morter, formigó o pedra.

33. L’ARQUITECTURA ROMANA
L’AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
Aquesta obra construïda a finals del segle I aC i principis del segle I dC, és un clar exemple del
caràcter funcional i pràctic que va caracteritzar les construccions romanes.
Realitzat amb pedra calcària local (saldò)
es va construir per salvar el desnivell del
barranc dels arcs i dur l’aigua del riu
Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco.
És l'únic tram sobre pont de tot
l’aqüeducte (18km). L’ specus del qual,
discorria sobre el terreny.
Él pont està realitzat amb carreus isòdoms,
llisos al nivell dels arc, i amb un encoixinat
rústic en els pilars, els quals presenten una
estructura esglaonada.
El pont del diable és també un clar exemple de com els romans van utilitzar l’arquitectura per
romanitzar i unificar l’imperi.
PAU16 PAU16 PAU16

34. L’ARQUITECTURA ROMANA
Altres aqüeductes: El Pont du Gard (pont i aqüeducte), L’aqüeducte dels Miracles (Mérida),
L’aqüeducte de Segòvia.

35. AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Arquitectura Romana (Apunts )
2.- Breu introducció a les principals obres
arquitectòniques romanes.
VIDEOS