1. Gaudim amb Contes
Què divertida és la diversitat!!
En Trast era un nen molt espabilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre estava imaginant
coses i mons dels més extranys i rars, on ell viatjava i jugava amb tot el que hi havia.
En Trast estava avui molt capficat en un tema del qual no trobava el net…”és millor que els
fiets estiguin ben separats i classificats, o tots junts i barrejats??” Trobava que a vegades,
resultava un inconvenient que hi haguessin a la mateixa classe nens ben diferents: si hi
havia de més alts i altres més baixos, de més ràpids i altres més lents, de més forts i altres
més dèbils, era un problema a l'hora de fer els equips per a jugar a futbol o a basket...
sempre quedaven els que ningú volia anar amb ells! “Si tots fossin iguals de forts, alts i
ràpids, els equips serien més justos” es va dir.
“I també,” -pensava- “si hi havia de més intel·ligents i d'altres més lents i més caparruts,
també resultava complicat organitzar les classes per la mestra per tal que no s'endarrerissin
els més lents o no s'avorrissin els més llestos”.
I, desprès de pensar una estona, va dir-se: “que bo seria viure en un lloc on a les classes tots
fóssim iguals, sense tantes diferències...
I, de sobte... ale hop! en Trast va entrar a l'escola dels iguals.
Estava organitzada, aquesta escola, en 3 classes molt ben diferenciades. La primera, era la
classe dels vermells. Allà tot era de color vermell, tot vermell: les parets, vermelles, els
colors i rotuladors per pintar, vermells, els abrics i carteres, vermelles, això sí, de tota la
gamma de vermells: fort, fluix, claret, rosat o verdós, però tot sempre vermell.
A la del costat, tot era blau, molt blau…les pissarres, blaves, les finestres, blaves, la mestra
i els fiets vestien tots de blau…blau fort, blau cel, blau claret, blau marí, blau violeta...
Més endins, estava l'altra classe, la dels grocs, on tot era de color groc: les cadires i els
bancs, grocs, els llums i els contes, també grocs... groc fort o groc fluix, groc llimona o groc
taronja o groc canari... tot ben groc!
“Això si que semblava molt ordenat i aclarit”, va pensar. “Així, ja no cal ni pensar en com
pintar les coses: simplement, agafem el color de la classe i ja està!!”
Ara, quan anava per les classes, trobava alguna cosa que no acabava d'agradar-li: els
dibuixos i les parets, eren aburrits i monòtons, la vista es cansava sempre de veure el mateix
color, i fins i tot, va trobar que els fiets no semblaven gaire contents per jugar ni mirar
contes, sempre sabien ja de quin color acabaria tot el que passava a la classe…en Trast va
tancar els ulls i va pensar, "No pot ser, uf, quin món més aburrit, tot tant igual sense cap
canvi!!!”
De cop i volta, va passar una cosa molt extranya... Les llums es van apagar, i tot va quedar
fosc com la nit! Semblava que no hi haguès cap color ja a l'escola, tot era ben negre…tots
els nens van sortir al patí a veure que passava…i amb ells, van sortir també totes les coses...
En Trast va veure volar llapissos, llibretes, contes, fins i tot cadires i taules, sortint de les
classes i poc a poc anaven barrejant-se... de cop i volta va tornar la llum i l'espectacle va ser
molt i molt impactant…Tot estava trasbalsat, tot era moviment i barreja…i, oh sorpresa!
Sense saber com, anaven apareixent colors nous…on es van juntar un llapis de color blau i
un de vermell, en Trast va veure aparèixer un de lila i on es van juntar una taula vermella i
una de groga, va veure que es tornaven taronges, i de les llibretes de color blau i grogues,
van sortir les verdes, i cada cop, les barreges eren més i més sorprenents. Sortien colors
molt i molt macos i diferents. Fins i tot, els colors de les parets i de les finestres i de les
portes van anar sortint d'on estaven i van anar a posar-se a altres llocs, i allà van compartir
l’espai amb els altres colors…i realment, els paisatges i els dibuixos eren molt més macos
amb tota aquella gran varietat de colors i tons tan espectaculars...

2. I davant dels seus ulls, en Trast va poder veure com es va anar formant un arc de Sant Martí
en les parets del patí, i va decidir: "les variacions i les barreges són més interessants i
divertides que les coses que són sempre iguals".
I... ale hop! d’un gran salt, en Trast allà s’hi va quedar!!
“Missatge del conte: La diversitat, sense pors ni prejuicis, és enriquidora i
permet noves possibilitats coneixement i de creixement.
Jordi Gutierrez Jané.
Psicòleg.
http://gaudimambcontes.blogspot.com