1.
LA HISTÒRIA DEL CINEMA
GRUP 7:
Júlia Jaumot, Bernat De Paz, Aina Olivart, Andrea Fuentes, Jordi
Montolio i Laia Moras

2.
1.El Pre-cinema
 Ésser humà: interès per captar i represetar la realitat
 Els primers en fer-ho van ser els prehistorics que va
començar a fer representacions amb ombres.
 Al segle XVI apareix la cambra oscura, (projecció
d’imatges externes dins una cambra fosca) és la
precursora de la fotografia.
 Al segle seguent apareix la llantera màgica precursora
de les sessions del cinema (projecció imatges en una
superficie plana)
 Al segle XIX es crea un dels invents més importants: la
fotografia.

3.
Cambra oscura Llantera
màgica

4.
 Inventors: construeixen aparells que permeten
produir la il·lsió del moviment: el Taumàtrop, el
Fenaquistoscopi,el Zoòtrop i el Praxinoscopi.
 El Teatre òptic, construït per Emile Reynaud
s’apropa al que serà el cinema: era la projecció
dels primers dibuixos animats.
 Els tres elements que constituiran el cinema: la
persistència de la visió, la fotografia i la
projecció. Però en falten dos més :la pel.lícula
perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que
la mou.
1.El Pre-cinema

5.
 En moltes sales de diversió s'instal·len
Kinetoscopes d'Edison (caixes que contenien una
sèrie de bobines que permetien veure una
pel.lícula).
 La invenció del cinema no pot ser atribuïda,
específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una
sèrie d'invents de diferents persones.
1.El Pre-cinema
Kinetoscopes
d’Edison

6.
2.L’època muda
 Cinema: neix el 28 de desembre de 1895. Els
germans Lumièr: mostren públicament les seves
pel·lícules.
 Efecte d'una locomotora: El fan amb un
Cinematògraf.
 Neix la cinematografia, però la gent se’n cansa i
perd l'èxit inicial.

7.
 Les pel.lícules: moments quotidians.
 Georges Méliès: salva el cinema. És el primer
inventor de ficcions, la ciència-ficció.
 "Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de
l'impossible" (1904).
 Efectes importants:
1. Fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de
nou.
2. La sobrimpressió d'una imatge sobre una altra
3. Les dobles exposicions o l'ús de maquetes.
2.L’època muda

8.
Georges Méliès

9.
 Principis de segle XX: cinema és indústria,
s’estén pel món
 Fructuós Gelabert: pare de la cinematografia
(1897)
 Pel·lícules mudes: ús de rètols
2.L’època muda

10.
3.Mestres del mut
 David Wark Griffith va ser el gran fixador del
llenguatge cinematogràfic:
1. Dividia el film en seqüències
2. Mostrava accions en paral.lel
3. Canviava l'emplaçament i l'angle de la càmera
4. Variava els plans
5. Fa ús del flash-back
6. Va assumir que el muntatge era l'estri expressiu
més important del cinema: creu que serveix per
emocionar l'espectador.

11.
4.Època sonora
 6 d’octubre de 1927→ Primer pel·lícula amb veu→ El
Cantor de Jazz (Alan Crosland) L’actor Al Jonson va fer una
escena cantant.
 A partir d’aquí el món del cinema ha de fer moltes
inversions per tal de que els directors, actors i cineastes
tinguessin els coneixements i els medis necessaris per fer
pel·lícules sonores
 Aquesta època va coincidir amb el Crac del 29 al EEUU i
milers de ciutadans americans van recórrer al cinema per
fugir dels problemes americans, fet que Hollywood va
aprofitar per fomentar el cinema sonor.

12.
 Cinema sonor: va ser un boom i va tenir molt d’èxit.
Encara que va augmentar pocs anys després quan va
sorgir el cinema en color amb “La fira de les
vanitats(1935), encara que no arriba realment a
l’èxit fins al 1939 amb “El que el vent s’endugué”
 Més tard: el cinema d’animació i els trucatges es van
anar implantant als gustos del públic. Però per
descomptat els booms més importants en la història
del cinema son primer el so i després el color.
4.Època sonora

13.
Pelicula “El que el vent
s’endugué”

14.
5. La postguerra
 Un cop acabada la Guerra, apareix a Itàlia l'anomenat
cinema “neorealista”: és un cinema testimonial sobre la
realitat del moment, fet amb pocs mitjans materials però
amb molta humanitat, preocupat pels problemes de
l'individu del carrer
 El "cinema negre" (policíac) va ser un dels gèneres que
més va rodar a les ciutats.
 Als EEUU, les pel.lícules tenen un to pessimista on els
personatges reflecteixen els patiments i angoixes
passades al llarg de la guerra o bé s'inspiren en la
comèdia o el musical perquè el públic necessita
"oblidar".

15.
 1947 (inici de la guerra freda) alguns cineastes van a
l’exili: Chaplin, Welles
 Els anys 50: nova època de benestar que va canviar
l'estil de vida.
1. L'adquisició de televisors suposa un fort competidor
per al cinema.
2. El número d'espectadors disminueix i cal trobar
diferents maneres per recuperar-lo. La millor forma
serà donar espectacularitat.
3. Aleshores, la pantalla creix, es projecta en color i el so
esdevé estèreo.
5. La postguerra

16.
Charles Chaplin

17.
 Apareixen els musicals
 Fan aparició nous mites de la pantalla que trenquen
els esquemes de comportament social
convencionals, com ara Marylin Monroe
 Els joves esdevenen en un públic potencial
important; és l'època del rock. És també la dècada
dels grans melodrames i de la consolidació dels
gèneres, com en el cas del thriller.
5. La postguerra

18.
 A finals dels anys 50:
1. El cinema francès es trobava estancat pels
productes clàssics que surtien dels seus
estudis. Una nova generació de realitzadors
fan que surtin del estancament i ho fan amb
la ‘nouvelle vague’ un cinema igualment fet
amb pocs mitjans però amb força
innovacions estètiques.
5. La postguerra

19.
 Als anys 60: nous cinemes
1. Suècia: cinema introspeccionista
2. Itàlia: cinema poètic
3. Gran Bretanya: free cinema
4. Alemanya federal: cineastes afectats per la
influència del “maig del 68”
5. Països subdesenvolupats: cinema del 3r món
6. EEUU: cinema underground, anticomercial,
antihollywood i d’avatguarda
5. La postguerra

20.
6.Les darreres dècades
 A finals dels anys 70:
1. recuperació de la superproducció des del punt de
vista de la qualitat i de la rendibilitat. Georges Lucas
-autor de "La guerra de les galàxies" (1977)- i Steven
Spielberg, realitzador de "Trobades en la tercera
fase" (1977)
2. Altres directors aposten per un cinema igualment
comercial però tractat amb un estil de realització
molt personal i creatiu. Ford Copppola, Scorsese,
Brian de Palma…

21.
Georges Lucas Steven Spielberg

22.
 Els anys 80
1. L'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels
canals televisius per vies diferents, fan que el públic
vegi més cinema que mai.
2. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb
força efectes especials, actors musculosos esdevenen
herois de la pantalla, etc. Enfront d'aquest cinema
consumista apareixen autors més preocupats pels
temes polítics.
A Espanya, la possibilitat d’un cinema sense censura
va provocar la "moguda madrilenya“.
6.Les darreres dècades

23.
 Dècada dels 90:
1. La crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà Així
que decidí inspirar-se en els herois del còmic,
aprofitant-se dels nous procediments per a la creació
d'efectes especials.
2. Retornen gèneres com la comèdia clàssica, els grans
drames, els dibuixos animats, el fantàstic o el
western-
3. Apareixen gèneres tradicionals als quals se'ls ha de
sumar la sexualitat com a ingredient important en
diversos films i l'aparició d'un nou grup d'actors joves
coneguts com a la "generació X", a més d'actors
infantils intèrprets de pel.lícules familiars.
6.Les darreres dècades