2.  Mecanisme: conjunt de peces que guien i transmeten el moviment.
Cadascun té una funció concreta.

3.  Arbre: barra cilíndrica que gira i transmet el moviment de rotació.
 Eix: suport fix sobre el que gira un element.

4.  Relació de transmissió: indica les voltes que donarà l’eix de
sortida per cada volta que doni l’eix d’entrada.
 Velocitat: revolucions o voltes per minut (rpm).
 Sentit horari: quan és el mateix que el de les agulles d’un rellotge.
El sentit antihorari és el contrari.
 Rt: relació de transmissió
 n2: velocitat conduïda o de sortida
 n1: velocitat motriu o d’entrada
Rt = n2 / n1

5.  Els eixos de gir de dues politges s’enllacen en paral·lel utilitzant
una corretja (normalment de cautxú i trapezials).
 Exemples: rentadora, corretja de distribució del cotxe, canvi de
velocitats d’un trepant de columna, embarrats de les fàbriques
(s.XIX, XX).
 Avantatges: senzillesa, transmissions a distàncies grans.
 Inconvenients: lliscament de la corretja, pèrdua de potència.

6.  Rt: relació de transmissió
 D2: diàmetre de la roda conduïda o de sortida
 D1: diàmetre de la roda motriu o d’entrada
 Rt equivalent: D1=D2
 Rt de reducció: D2>D1
 Rt de multiplicació: D2<D1
Rt = D1 / D2

7.  Sentit de gir:
› Directe: Corretja sense creuar
› Invertit: Corretja creuada

8.  Tren de politges: quan hi ha unes politges que estan juntes des de
la conductora inicial, s’ha d’establir una relació entre les conduïdes i
les motrius.
 RT= p motrius/p conduïdes= p senars/ p parells= (d1·d3) / (d2·d4)
RT = Rt12 · Rt34 = (n2/n1) ·(n4/n3) = (d1/d2) · (d3/d4)

9.  Con de politges: consisteix en un grup de politges, unides entre
elles i ordenades segons la mida del diàmetre i muntades sobre un
eix i enfrontades a un altre grup de politges de característiques
idèntiques, però col·locades en posició invertida. La corretja es pot
desplaçar d’un escaló a un altre del con.

10.  Són dues rodes dentades enllaçades per una cadena.
 Exemples: bicicletes, motos.
 Avantatges: són més fiables que les politges i arriben a distàncies
més llargues que els engranatges.
 Inconvenients: soroll, vibració de la cadena, lubrificació.

11.  Plat: roda motriu de diàmetre gran.
 Pinyó: roda conduïda de diàmetre petit.
 Sentit de gir: sempre el mateix. Els eixos són paral·lels igual que
en la corretja.
 Relació de transmissió:
 Z1: nombre de dents del plat.
 Z2: nombre de dents del pinyó.
Rt = Z1 / Z2

12.  Són dues rodes que estan en contacte.
 Exemples: dinamos, nòries, balancins, molins d’oli.
 Una manovella o motor fa girar la roda motriu. La roda conduïda
girarà en sentit contrari.
 Inconvenients: es desgasten, patinen, no en potències grans.

13.  Conjunt de dues rodes dentades (de metall o de plàstic) en que
les dents d’una encaixen en les de l’altra. El moviment es transmet
per contacte de les dents. Normalment s’usen com a sistemes
reductors.
 Exemples: petits electrodomèstics, caixes de canvi, joguines,
rellotges, eines, ...
 Avantatges: no llisquen, es redueix l’espai ocupat, potències i
velocitats grans, menys soroll, exactes (rellotges).
 Inconvenients: no s’usen per a distàncies grans.

14.  Sentit de gir: queda invertit.
 Relació de transmissió:
 Z1: dents de l’engranatge motriu.
 Z2: dents de l’engranatge conduït.
 Tren d’engranatges:
Rt = Z1 / Z2

15.  Dents rectes:
› Eixos paral·lels.
› Es posa en contacte una sola dent.
› Més utilitzats i econòmics .
› Sorollosos i amb vibracions.
› Rellotges, electrodomèstics, joguines, marxa enrere dels
cotxes.

16.  Dents helicoïdals:
› Eixos paral·lels o perpendiculars.
› Dents amb angle helicoïdal. Contacte d’una sola dent.
› Els més silenciosos i que transmeten a més velocitat.
› Construcció complicada i cara, perden potència.
› Caixes de canvi.
› Un cas particular són les dents de fletxa o hipoïdes.
Hipoïde

17.  Engranatges cònics:
› En canvis de direcció per a eixos perpendiculars.
› Dents rectes o helicoïdals.
› Transmeten grans esforços.
› Diferencial del cotxe, aplicacions industrials.

18.  Cargol sense fi:
› Entre eixos que formen 90º.
› Format per una roda conduïda i un cargol o vis format per 1, 2 o
3 filets.
› Grans reduccions de velocitat: cada vegada que el cargol fa
una volta, la roda només mou una dent.
› Moviment irreversible: el cargol mou la roda, però no al revés.
› Grans esforços, però amb baix rendiment i molt desgast de
fricció.
› Grues.
Rt = 1 / Z (cargol amb 1 filet)

19.  Cargol sense fi :

20.  Engranatge boig:
› Engranatge intermedi que no varia la relació de velocitats entre
el 1r i el 2n engranatge.
› Aconsegueix que els dos girin en un mateix sentit.

21.  Engranatge interior:
› Quan no són exteriors.
› Una corona dentada és mou per l’interior d’una altra roda
dentada.

22.  Nombre de dents (z): les que té en total l’engranatge.
 Circumferència o diàmetre primitiu (dp): s’obté d’unir els punts de
contacte entre cada dent dels dos engranatges.
 Mòdul: són els mm del dp que correspon a cada dent.
 Pas: distància entre punts equivalents mesurats sobre el dp.
 Circumferència exterior (de):
 Circumferència interior (di):
 Característiques de les dents: són el gruix (mida de p/2), el cap
(mida de m) i el peu (mida de 1,25m).
M = dp / Z
Pas= longitud dp /Z = dp· /Z = m·
di=dp - 2,5m
de=dp + 2m

24.  A diferència de la transmissió, són màquines que
transformen el moviment de circular a rectilini i al revés.
 Pinyó-cremallera
› Format per una barra dentada o cremallera i el pinyó.
› Reversible: transformació de moviment circular en
moviment rectilini i al revés.
› En màquines eina (trepant), llevataps, portes dels
pàrquings o el tren cremallera.
V = r· = (dp / 2 )·  = (m·Z) / (2 ·10-3) ·  [m/s]

25.  Pinyó-cremallera

26.  Biela-manovella:
› Transforma un moviment rectilini alternatiu en circular o
viceversa.
› Elements:
 Biela: barra rígida unida a un pistó per un extrem i a la manovella
per l’altre. Moviment de vaivé alternatiu. També es diu cigonyal.
 Manovella: barra unida a la roda per un extrem i a la biela per
l’altre.
 Pistó: èmbol que es mou alternativament a dreta i esquerra.
 Màquina de vapor, màquina de cosir, motor de combustió interna,
serradora.

27.  Biela-manovella:
Pistó
Biela
Manovella
Roda

28.  Lleva:
› Consta d’un element giratori (en forma de pera) la lleva i un
seguidor.
› El seguidor està en contacte amb la lleva i rep el moviment
alternatiu.
› Transforma el moviment circular continu en rectilini continu,
però és irreversible.
› Arbre de lleves: accionen les vàlvules que obren i tanquen
l’admissió i l’escapament dels gasos del motor d’un cotxe.

29.  Lleva:

30.  Excèntrica
› Peça circular que gira al voltant d’un punt que no n’és el centre.
› Al girar produeix un desplaçament alternatiu amunt i avall de
qualsevol element que hi estigui en contacte.
› Moviment no reversible.

31.  Diferencial:
› És un mecanisme que té com a funció adaptar la velocitat
angular de les rodes motrius al recorregut que han de realitzar.
S’utilitza en el mecanisme diferencial d’un cotxe
› Elements:
 Corona i carcassa: giren conjuntament.
 Pinyons planetaris: són dos i estan units als paliers.
 Pinyons satèl·lits: són dos, però poden girar, ja sigui
lliurement sobre els eixos portasatèl·lits o conjuntament i
arrossegats amb la corona i la carcassa.
› Els elements estan situats dins d’una capsa i el moviment
passa als dos paliers que van a les rodes.

32.  Diferencial

33.  Cargol-femella
› La femella gira al voltant del cargol.
› Per una volta del cargol, aquest avança verticalment la
distància d’un pas de la femella.

34.  Coixinets
› Serveixen per a que una roda giri lliurement sobre un eix.
› N’hi ha de boles i de rodets.

35.  Cadell
› Permet el gir d’una roda dentada en un únic sentit.
› El cadell funciona com un tascó.