1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: ves tranquil a la carretera
SORTIDA D’EMERGÈNCIA
Avui és una nit fosca i preciosa de primavera, en Toni fa 18 anys i els seus amics li volen
preparar una festa d’aniversari sorpresa. Però no les típiques festes de estar a casa o a una
discoteca .... En Joan que és el millor amic d’en Toni, és ell el qui ha organitzat tota la festa, ha
buscat un local, a localitzat tots els seus amics i també se n’ha encarregat de que la festa no
falti diversió, o sigui, per ells diversió, significa pastilles. Mentrestant el Toni no s’espera res,
està a casa seva, obrint els regals que l’hi ha deixat els seus pares i els seus amics. Ja són les
nou de la nit i en Joan amb la seva moto va a buscar en Toni a casa seva, per porta’l al local,
perquè no té carnet. Allà l’esperen tots els seus amics, amb ànsia perquè comenci la festa. En
Toni entre a, local i després de rebre totes les felicitacions s’engega la música. M’entres alguns
amics estan sobre cel per les pastilles, en Toni pensa en lo que li ha dit la mare abans de sortir
de casa, a no beure ni drogar-se. Però en aquell moment precís apareix en Jordi i dos amics
més insistint-li que ha de provar aquesta meravella del cel, les pastilles. De tant insistint-hi
acaba caient en la temptació de provar-ne una per deixar contents als amics. La festa continua
com si res, però en Toni mira el rellotge hi veu que només falta mitja hora per l’hora que havien
quedat amb la seva mare. Son les quatre i trenta, o al menys això li sembla perquè amb l’efecte
de les pastilles a començat a veure-hi una mica borrós. S’apropa a l’orella del Joan, que va
molt passat, i li diu que marxa a peu perquè no està en una molt bona condició per agafar la
moto, però en Joan reclama la confiança i li diu que va bé i que serà ell qui el porti a casa. Al
final el Toni ho acaba acceptant perquè li diu que no anirà tant ràpid i que tampoc se n’ha pres
gaire. Així que tots dos pugen a la moto i reprenen aquest llarg i indecís viatge. En Joan
comença a fer-li efecte tot el que s’ha empassat, però per no espantar a en Toni, no li diu res. A
poc a poc en Toni va notant la frescor del aire fred i, se’n comença a donar que en Joan cada
com accelera més. En Toni li reclama a en Joan que afluixi i en Joan segueix sense fer-li cas
fins que al final s’acaba aquell llarg viatge i tan dolorós en una corba... així s’acaba preciosa nit
fosca de primavera i comença un matí ple de llàgrimes i cors partits per les famílies. A sigut en
Toni qui ha patit mes fort les conseqüències innocentment per culpa dels seus amics i les
seves insistències i s’ha mort, en canvi en Joan tindrà que estar tot el que li queda de vida
assentat. A vegades la vida és molt injusta.