Anabel / Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: anabel
Estic molt penedida del que va passar aquell vespre, em sent com si tot el que va passar em va
impulsar a fer coses que mai hauria d’haver fet. Tot va començar un vespre d’estiu, la meva
germana i jo tornàvem en la meva moto d’una festa en la casa del meu amic Joan. Jo anava un
poc beguda i mentre anava conduint de cop i volta vaig començar a veure borrós, però sense
donar-me conte em vaig anar fins l’altre carril de la carretera, la meva germana m’avisava que
anés amb compte per que venia un cotxe, però ja era massa tard, després de xocar-nos amb el
cotxe l’únic que recordava era escoltar a la meva germana plorant per el dolor que sentia, per
que se li havia caigut la moto damunt i no podia llevar-se-la de damunt. Poques hores després
em vaig despertar; em trobava confusa, no sabia on em trobava ni el que havia passat, però
després em vaig acordar de tot el que havia passat respecte a l’accident. Quan vaig recobrar
totes les meves forces, vaig sortir de la habitació en la que me trobava per anar a cercar a la
meva germana petita; però en quant vaig sortir de la habitació, vaig sentir a una dona plorant,
em vaig donar la volta i em vaig sorprendre al veure que aquella dona era la meva mare, que
estava recolzada damunt el meu pare. Tenia els ulls molt vermells com si hagués estat plorant
durant molt de temps. Em vaig atracar a ella per donar-li una braçada, però la felicitat va durar
molt poc, de sobte va arribar una de les metgesses i ens va dir que varen poder fer res, que
havia perdut molta sang durant l’accident i també ens va dir que sentia molt la nostra pèrdua.
Jo estaia molt confusa no entenia el que estaia passant, entre plors i llàgrimes la meva mare es
va enfadar molt i em va començar a cridar dient-me que tot això havia sigut la meva culpa, que
si no la hagués portat a la festa ella no estaria morta, les paraules que em va dir la meva mare,
em varen fer sentir tan malament que l’únic que se em va ocorre va ser fugir. Vaig sortir corrent
de l’hospital, em sentia tant culpable del que havia passat que no podia llevar-me del cap
aquelles paraules que em va dir la meva mare, no tenia on anar, estava desesperada i per
acabar d’empitjorar les coses es va posar a ploure. Estava xopa i no tenia on quedar-me, i no
m’atrevia a anar a casa d’un familiar o un amic després del avergonyida que em sentia, per sort
vaig trobar un pont i hem vaig refugiar allà durant el vespre. Al dematí següent em vaig
despertar. Com que no podia tornar a la meva casa vaig estar vagant per els carrers de la
ciutat durant molt de temps, fins a arribar a uns dels barris més pobres de la ciutat, aquest barri
era molt conegut per el gran nombre de traficants que havia per aquests carrers. Mentre
passejava per allà encara pensava en totes les coses que havien passat, en el final, al passar
tant de temps per aquell barri també vaig acabar traficant drogues, per poder guanyar diners i
poder dur-me’n un poc de menjar a la boca. Tot el que estava fent en aquell moment estava
malament, però el pitjor va arribar després, quan vaig consumir una sobredosi, no se com però
vaig arribar a l’hospital. Unes hores després em vaig despertar, ja feia dos o tres mesos que no
anava a l’hospital, bé exactament des de que va ocorre lo de l’accident, als pocs minuts de
despertar-me se escoltava com si unes persones estiguessin corrent molt ràpidament per els
passadissos de l’hospital i de sobte es va obrir la porta de la meva habitació, em vaig quedar
molt sorpresa al veure que aquelles persones que corrien tan ràpid eren els meus pares. En
aquell mateix moment la meva mare va corre cap a jo, em va donar una braçada i em va dir: -
Filla, ho sent molt, sent tant haver dir-te aquelles paraules, es que estava molt afectada per la
pèrdua de la teva germana i vaig descarregar tota la meva tristesa cap a tu, i m’agradaria que
2. em perdonares. -Es clar que si que et perdonaré, mare. Mama, vull que em facis un gran favor.
-De que es tracta? -Vull que quan em donin l’alta, em duguis al cementiri per poder disculpar-
me amb la meva germana i posar flors a la seva tomba. A la fi tot va acabar bé, però mai
oblidaré aquesta experiència, e intentaré que ningú de la meva família passi per el mateix que
jo he passat.