Urbanisme

1. nElprestigióscientíficEdwardO.
Wilson (tornearecomanarelseu
llibretLacreació)explicaperquè
portar una part de la natura a la
ciutatresultaaltamentbeneficiós:
«Atésqueelmónnaturalestàen-
carainscritenelsnostresgensiés
impossibleesborrar-ho,hauríem
devoreelsefectesnosolamenten
lesnostrespreferènciespelquefa
al'hàbitat,sinóenaltresaspectes
del nostre benefici físic i mental.
Tant és així que els psicòlegs han
descobert que la simple contem-
placiód'ambientsnaturalsalleuja
elstemorsilaira,igeneraunasen-
sació general de tranquil·litat».
Wilson cita estudis amb pacients
en hospitals que es recuperen
més ràpid, o amb persones que
treballen en oficines amb menor
estrés, si en tots dos casos poden
contemplar arbres des de les
seues estances.
En una de les imatges que
acompanyenl’article,podemvore
el doctor Sanchis Bergón, en la
seua breu etapa d'alcalde de Va-
lència(1906-1907),plantantelpri-
mer arbre al solar del Convent de
Sant Francesc. Potser el fet que es
tractarad'unaeminentfiguradela
Medicina, té a vore amb la seua
grandedicacióalamilloradelahi-
gienepública.
Apartirdelaconsolidaciódela
ciutat industrial, i davant l'inci-
pientamuntegamentilafaltad'hi-
giene a les ciutats, les respostes
més o menys utòpiques van co-
mençar a oferir alternatives de
vidaquetenienelcampcomaele-
mentprotagonista.Sónmoltesles
experiències pràctiques que van
fracassar,peròalguneshivandei-
xar, d'alguna manera, empremta.
Laciutatjardí,unaexperiènciade
principis del segle xx, pretenia al-
bergarlesnecessitatsbàsiquesde
les persones, inclòs el treball, per
aproporcionarunaformadevida
alternativaalagranciutat.«Elcon-
fort de la ciutat, la vida sana del
camp», així es promocionava el
primer projecte de ciutat jardí a
Letchworth,Anglaterra,en1905.
Confort climàtic
Ésbensabutquelaciutatpresen-
ta un microclima diferent al del
seuentorn.Ladiferènciarau,bà-
sicament, en l'activitat que es de-
senvolupa en els edificis, i sobre-
tot, en la presència dels vehicles
encirculació,unatropaequipada
amb radiadors que emeten —a
més de gasos nocius— una gran
quantitat de calor. L'asfalt, al seu
torn, actua com un acumulador
d'eixa calor, que es retorna a poc
a poc a l'ambient.
Lanostraciutat,perlaseuapro-
ximitatalamar,s'habeneficiatdu-
rantseglesdelsavantatgesd'unrè-
gim de brises que ha suavitzat els
efectes extrems dels dies de calor
sufocant. En les últimes dècades,
però,unasèriedetransformacions
han empitjorat la situació, ja que
s’han taponat els canals de venti-
lació. Pensem en el cas del corre-
dor del riu, hui obstaculitzat per
nombroses construccions. No ha
sigut,però,l'únicfactorresponsa-
ble de l'agreujament del confort
climàtic durant l'època estival.
Nombrosos canvis en l'espai pú-
blichancontribuïtaempitjorarla
situació. Un capítol anterior
d'aquestasèrie,dedicatal'avingu-
dadelPort,mostraval'oportunitat
perduda en l'última remodelació
del Vell Camí del Grau (2007) per
a recuperar l'esplendor d'uns
temps en els quals eixa via era un
autèntictúnelverd.L'Ajuntament,
imbuït pel miratge de les regates
mundials, es va entestar a cons-
truirunapistaràpida.Iaixí,deca-
rrer dissenyat inicialment amb
quatrefileresd'àlbers,hemacabat
enlapistad'asfaltqueésara.
Altres zones de la ciutat, potser
amb menor posició estratègica,
hanmantingutimportantsmasses
de vegetació que proporcionen
ambients saludables. És el cas,
també analitzat en aquesta sèrie,
delspolígonspròximsal'avinguda
del Cid (la Fuensanta...), zones tí-
picament residencials en què es
percep una atmosfera de
tranquil·litat, propiciada per
l'abundànciad'arbratiperl'absèn-
ciadesoroll.
Percontra,alcarrerdeXàtiva,el
duríssim desplegament d'asfalt
genera unes condicions climàti-
quesespecialmentduresal'estiu.
Precisamentallàonsesitualama-
jor porta de la ciutat, l'estació del
Nord.
Recorreguts d'ombra
Intentem,comsuggereixSantiago
Uribarrena,realitzarunrecorregut
perlaciutatenundiacalorósman-
tenintlaprotecciódel'ombra,per
a comprovar com de lluny estem
encara d'aconseguir una ciutat
confortable. La meitat del temps
del nostre recorregut es gasta en
esperes per diversos motius, com
éselcasdelssemàfors.Lesvoreres
necessiten arbrat, però l'estretor
de la majoria d’aquestes impedix
mantindreeixecompromís.Altres
vegadessónlesxarxesdeservicis,
situades per davall de les voreres
—una anomalia que mantenim
desdefadècades—,lesqueexpli-
quenl'absènciad'arbres.Éselcas
delarecentrenovaciódelscarrers
de Padilla-Azzati, per mitjà de la
MIQUEL GIL CORELL (1921-2003)
El principal problema de les nostres ciutats consisteix que no es coneix la natura,
perquè no existeix. Reproduir il·lusions de natura, com han fet moltes ciutats, és un
error, a més d'una falsificació.
nº16
Espai públic saludable. Els arbres, com passa amb els xiquets, la gent gran i les
persones amb algun tipus de discapacitat, són els grans marginats de la planificació
urbana. Les exigències d'una mal entesa modernitat han relegat l'arbrat i la
vegetació a una funció subalterna en la ciutat.
Carrerssensearbres
Atorgar la funció d'oxigenar la ciutat només als parcs i jardins resulta una
visió incompleta La vegetació, l'arbrat especialment, és l'única forma
d'introduir la natura i complir una missió determinant en l'ecosistema urbà
' CITA
4
JoanOlmos
VALÈNCIA
Joan Olmos, Enginyer de
Camins, professor de la UPV
lesnostresplaces
Elsnostrescarrers,
Dels 3.600 carrers de la
nostra ciutat, només el
50 per cent compten
amb arbrat
Vista del carrer de Xàtiva,
amb la plaça de bous a la
esquerra.
LEVANTE-EMV
domingo, 7 de ENERO de 2018 Levante

2. quals’haeliminatuncarrild'asfalt
i s’han desplegat àmplies voreres
plenes de trapes d'eixes xarxes.
Dels3.600carrersdelanostraciu-
tat, només el 50 % estan arbrats.
Buscarl'itinerariapeuperl’ombra
exigix a priori un càlcul de la ruta
per al nostre recorregut. Si, a més,
intentem que el viatge no estiga
subjecteal'impactesònicidel'es-
très del trànsit, l'empresa resulta
pràcticament irrealitzable. No
oblidem,però,quedel'airebrutde
laciutat,ésimpossiblefugir-ne.
Elsparcsil'hortanosónsuficients
Tot i ser importants, l'horta que
envolta la ciutat i el sistema de
parcs urbans entre els quals des-
tacaelJardídelTúria,nosónsufi-
cientsperalaciutat.Elsarbressón
necessarisenlaciutatdura,deci-
ment i rajoles; en les carrers, les
voreres i els monuments, tal com
reclamava en aquestes mateixes
pàgines Trini Simó (18.3.2007):
«L'arbre urbà, per tot el que ens
aporta, bellesa, filtració de l'aire,
pluja,drenatgedelsòl,ornamen-
tació per als edificis, filtre del so-
roll, potenciació dels sentits, re-
ducció de l'estrès urbà, ombra —
tannecessàriaperalnostreclima,
cada vegada més calorós— hu-
manitat, i hauria d'estar present,
com en les ciutats arbrades del
nord, en tots els carrers, en totes
lesplaces,entotselsracons,ento-
teslesavingudes».Amés,comem
diu S. Uribarrena, «aporten a la
ciutat colors, formes, textures i
olors, sónrefugidel'avifaunaiele-
ments imprescindibles per a la
biodiversitat urbana. Així mateix
sónelsvertadersindicadorsesta-
cionals en la ciutat pel cromatis-
me de les seues fulles, flors i
fruits».
L'arquitecte Carles Dolç apun-
tava recentment (15.10.2017) que
cal superar la idea que són els jar-
dins, espais acotats, els únics pro-
tagonistes de la vegetació, i cons-
truirunaxarxaverdaquearticulei
connectecarrersiavingudes,parcs
ibarris,enllaçantlaciutatambels
seusentornsagrarisiforestals.
Nosónnoméselsarbreselsque
podennaturalitzarlaciutat.Amés
d'altres elements, com l'aigua, hi
haaltresvarietatsdevegetacióque
sónmésfàcilmentadaptablesaes-
paiscomplicatsotambéalesprò-
pies edificacions, com és el cas de
les cobertes vegetals que explica
VicentGarcíaenestecapítol.
Enqualsevolcas,sónelstècnics
especialisteselsquehandeplani-
ficar, renovar i gestionar adequa-
damentelpatrimoni vegetaldela
nostraciutat,adoptantlesespècies
mésadientsilesdemenorcostde
manteniment,ifugintdecapritxos
oocurrènciesdepersonesalienes
aestadisciplina,siguenpromotors
oresponsablesdegovern.
E
l viatger francès Barto-
meu Joly, en visitar Va-
lència en 1603, acom-
panyant l’abat general
del Cister, va escriure, amb una
certa sorpresa i admiració que
«a la ciutat de València les cases
no tenen teulada, i estan cober-
tes amb una terrassa .. que ano-
menen ‘terrats’...Són molt cò-
modes, tant per a evitar la rever-
beració del sol, que hi és molt
gran i penetra a través de les
teules, com per prendre la fresca
a la nit i .. de dia a l’ombra dels
parrals i jardins que tenen els
valencians al damunt les seues
cases...».
Parrals i jardins al damunt de
les cases de la València de fa 400
anys. Més de tres segles després
l’arquitecte suís Le Corbusier,
en 1926, proposà el sostre-jardí
com un dels 5 punts ideals de la
nova arquitectura moderna.
En la segona meitat del s.XX
es varen realitzar algunes actua-
cions urbanístiques importants
de cobertes-jardí a Berna, Basi-
lea i, posteriorment, a Stuttgart.
Varen estar acompanyades de
polítiques oficials de recolza-
ment i ajuda a les terrasses en-
jardinades. I això -les ajudes-
no per raons d’estètica o lúdi-
ques, sinó de sanitat pública.
Els especialistes i les autori-
tats d’aquestes ciutats havien
arribat a la conclusió que les co-
bertes vegetals ajudaven a com-
batre l’efecte hivernacle, re-
duïen la pol·lució, milloraven la
qualitat de l’aire, aïllaven els
edificis, reduïen el consum
energètic i funcionaven com a
dipòsits momentanis regula-
dors de les pluges torrencials.
La iniciativa es traslladà
prompte a Berlín, Viena i Lon-
dres. I a ciutats nord-america-
nes amb destacada tradició
d’espais verds urbans com To-
ronto i Chicago. A aquestes, el
verd de les cobertes de les no-
ves zones edificades es va inte-
grar amb el sistema de corre-
dors verds perifèrics, d’avingu-
des verdes de connexió i de
parcs i jardins urbans interiors,
ajudant a que especies animals i
vegetals quasi oblidades pels
ciutadans tornaren a endinsar-
se i naturalitzar la ciutat.
Estaria be que els terrats i els
parrals i jardins tornaren al da-
munt de les nostres cases valen-
cianes. I que arribaren aquí
també eixes polítiques públi-
ques de recolzament i ajuda a
cobertes vegetals tan profitoses.
COBERTES
VEGETALS
VicentGarcia
TRIBUNA
ARQUITECTE
Le Corbusier, en 1926,
proposà el sostre-jardí
com un dels 5 punts
ideals de la nova
arquitectura moderna
 LA RELACIÓ ENTRE L’ARBRE I LA
CIUTAT 1 L’alcalde Sanchis Bergón
planta el prime arbre al solar del Con-
vent de Sant Francesc F LEVANTE-EMV
2 València, porta de la Mar (1858,
gravat de A. Guesdon). 3 València,
carrer Fr. Junípero Serra, Patraix
(2014)F J.O. 4L’arbre que fuig de la
ciutat F LEVANTE-EMV5 Budapest, ai-
gua i arbres a l'estiu (2012). F J.O. 6
Curitiba, Brasil, Calsadao da rua das
floresF LEVANTE-EMV7 Chicago, edifici
de l’Ajuntament. F LEVANTE-EMV
1
2
3
5 6
7