Revisi

1. Anàlisi crítica
Fonaments i Evolució de la Multimèdia
Castellano Martínez, Josep
17.12.12
1

2. Index
Pàgina
Objecte d’estudi 3
Qualificació dels candidats a Facebook 4
Estratègies per fomentar la participació 15
Facebook segons els principis de Manovich 16
1. Representació numèrica 17
2. Modularitat 17
3. Automatització 18
4. Variabilitat 19
5. Transcodificació 20
Facebook com a interfície cultural 21
Facebook com a programari 23
Aportació personal 25
Bibliografia / Webgrafia 27
2

3. Objectiu d’estudi:
Aquest article pretén analitzar les diferències formals en l’ús de les TIC entre
tres candidats a les eleccions del Parlament de Catalunya de 2012. L’estudi
s’emmarca en el període del 21 al 27 de novembre, setmana última i clau per a
tals eleccions. Els candidats són Artur Mas (CiU), Oriol Junqueres (ERC) i Alícia
S.Camacho (PP de Catalunya).
* TIC: Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Elements i tècniques utilitzades en el tractament i
la transmissió de la informació, principalment la informàtica, Internet i les telecomunicacions.
3

4. Qualificació dels candidats a Facebook.
En primera instància cal considerar que aquest estudi ha servit per determinar
que existeixen diferències notables en l’ús que fan de les xarxes socials tres
candidats al Parlament de Catalunya l’any 2012. Aquestes diferències s’evidencien
en l’aprofitament de les possibilitats del mitjà en línia, la dinamització dels
continguts i els diferents punts de sortida que des de Facebook es fan a altres
canals. Per a tot això, i a fi de ser clar, concret i concís, considero que Oriol
Junqueres és qui ha treballat millor l’entorn digital de les xarxes socials. El
segueix Artur Mas i n’ha fet un pitjor mal ús Alícia Sánchez Camacho.
4

5. Els tres candidats presenten una estètica diferent que corrobora els seus
posicionaments. Per exemple, Oriol Junqueres acata un to més proper en el que
se’l veu, entre d’altres, regant plantes al seu jardí o envoltat de famílies amb
nens i nenes. Aquest to denota un esperit de progrés català, però des d’un punt
de vista de carrer, proper i pròxim al treballador mitjà que se sent català i que
vol créixer cap a la independència amb família.
1*
2*
1*: Una fotografia d’un to més institucional però que defineix perfectament la visió i missió de partit. És una carta clara
de presentació.
2*: Típic d’un míting, Oriol Junqueres és recolzat per persones d’edats i sexes diversos que perfilen el tipus de votant al
qual es dirigeix el partit. El candidat està lleugerament desplaçat a l’esquerra.
La majoria de les fotografies que apareixen al mur d’Oriol Junqueres a Facebook presenten una tonalitat
ataronjada que aporta calidesa, benestar i proximitat al candidat.
5

6. Per la seva part, Artur Mas adopta una postura més institucional, és a dir, la
imatge de corbata i americana sense cap mena d’arruga cap a un progrés de
país en el seu conjunt. El candidat convergent s’acosta a un to messiànic que,
com ha demostrat als resultats d’aquestes recents eleccions, no ha convençut
a molts dels seus antics votants que abans havien depositat la seva confiança a
CiU. En suma, es creu que molts d’aquests vots han anat a parar a mans d’ERC
per tenir un missatge més clar i al no haver estat involucrada en cassos de
corrupció tal com va apuntar el diari El Mundo en plena campanya electoral.
1*
2*
1*: Una imatge que posa de relleu els objectius d’anar cap a la consolidació d’un estat propi. Que apareguin estelades
ha estat la “novetat” d’aquest partit sobiranista que per a l’anterior legislatura havia optat per la millora del pacte fiscal.
2*: Un president Mas molt institucional i que denota compromís i treball en el país.
En general la imatge és molt cuidada i, per al meu gust, excessivament protocol·lària.
6

7. 3*
4*
3* i 4*: L’excés de protocol per al meu gust marca una mica de distància amb el que podrien ser els seus votants. No es
mostra un president proper, sinó un president que vol demostrar que ell és el president. És per això que es marca una
certa distància entre els nens, les nenes i els treballadors. Malgrat tot, els colors de la fotografia són molt naturals tot i
que la fotografia sembla que ja hagi estat pensada i tothom sàpiga on s’ha d’ubicar.
7

8. Finalment, Alícia Sánchez Camacho transmet un to popular, pròxim a la classe
treballadora que vol ser catalana i espanyola. Als seu newsfeed* podem veure
fotografies d’una candidata propera a persones grans i els nens petits. L’any
2010 a les eleccions del Parlament ja va jugar la carta de la classe treballadora
on es veien persones d’edats mitjanes.
1*
2*
1*: Una imatge d’un dels mítings del PPCatalà en la que Alícia S.Camacho té a la seva mà dreta Mariano Rajoy i la seva
mà esquerra és Enric Milló. Ubicacions poc casuals.
2*: La proximitat portada a les portes de casa. Explicat en castellà al comentari de fotografia, Camacho acompanya a
Xavier Albiol als pisos precintats per la policia en els que hi havia sobre-excès de persones. Aquesta és una imatge a peu
de carrer que transmet preocupació per al dia a dia de les persones.
8

9. 3*
4*
3*: Definint una mica més el target, el PPCatalà i, en concret Alicia S. Camacho, mostra un interès per totes aquelles
persones grans. Mostra proximitat amb aquest col·lectiu amb imatges que semblen naturals.
4*: Tal com abans, en aquest cas la proximitat recau en els nens i nenes. Imatges naturals que, òbviament, han estat
pensades i preparades per a la fotografia.
Val a dir que en gran part dels cassos la qualitat no és el que impera sinó el fet de ser real, de fer veure a la gent que
la candidata és una més dels altres.
9

10. Pel que fa a la dinamització dels continguts, les diferències són també molt
notables. He comptabilitzat el número de publicacions que els tres candidats
han fet al llarg de la setmana prèvia a les eleccions parlamentàries del 25 de
Novembre i aquests són els resultats:
10

11. Com podem observar, Oriol Junqueres ha estat molt actiu a Facebook i Alícia
S.Camacho excessivament poc activa. Per la seva part, Artur Mas es manté
quasi a l’equador dels dos altres candidats, tot i tenir tendència a acostar-se a
les poques publicacions de la líder dels populars.
A banda, he notat que es fa un gran ús de les comparticions de persones i/o
organitzacions properes. Globalment són poques les publicacions que de
manera directa fa un candidat. Així mateix, els tres candidats fan un gran us
de les fotografies i, en el cas de Junqueres, de les il·lustracions. En Mas utilitza
molt bones fotografies, però en Junqueres aposta també per al disseny i les
il·lustracions. A més, em crida l’atenció el to emotiu, de futur i messiànic que
agafa la campanya de Mas amb fotografies que porten a un futur millor.
Finalment, els tres candidats han sabut aprofitar amb més o menys encert les
possibilitats que li aporta el mitjà. Per exemple, a l’hora d’expressar la biografia
o de relacionar-se amb la seva pròpia pàgina personal. La única que no dispossa
de pàgina personal és Alícia S.Camacho.
11

12. Les diferències queden marcades en la qualitat. És a dir, Oriol Junqueres aporta
un calendari en el que es faciliten detalls dels actes programats. A més, de la
mateixa manera que Artur Mas, Junqueres té uns àlbums de fotografies molt
ben organitzats i titulats, res a veure amb com ho distribueix Alícia S.Camacho.
D’altra banda, Oriol Junqueres afegeix un apartat en el que és possible fer
donacions per al partit. Cap dels altres dos candidats contempla aquesta opció.
D’una manera similar, Oriol Junqueres és l’únic que utilitza un canal de Youtube
enllaçat des de Facebook. Finalment, Junqueres i Mas són els únics que utilitzen
Instagram.
Per a tot plegat considero que Oriol Junqueres es podria emmarcar en un context
de molt alta qualitat. Els continguts han estat molt ben tractats i organitzats. El
candidat és proper i transmet un sentiment positiu.
Artur Mas, en canvi, el rellevo en un nivell mitjà de qualitat. Tot i tractar els
continguts d’una manera ben organitzada i fer una exhaustiva biografia, no crec
que hagi aprofitat al 100% les possibilitats que Facebook pot aportar.
Finalment, Alícia Sánchez Camacho per a mi aporta un nivell baix de qualitat.
La poca dinamització de la xarxa, el poc us que li’n fa, i l’aturada en sec de
continguts després de les eleccions em porten a aquesta conclusió.
Calendari Oriol Junqueres Donacions Oriol Junqueres
12

13. Fotografies Alícia S.Camacho
Fotografies Oriol Junqueres Fotografies Artur Mas
Instagram Oriol Junqueres Instagram Artur Mas
13

14. Estratègies per fomentar la participació:
Com s’ha comentat l’activitat dels tres candidats ha estat desigual. Per tant, uns
han promogut una major activitat que d’altres malgrat que el suport sempre hi
hagi estat per part dels seus ‘fans’.
Oriol Junqueres ha estimulat l’activitat a partir de promoure novetats i de marcar
un discurs clar i continu. La major part del material reforçava el missatge i
donava voltes sobre el mateix. A més, la seva activitat també s’ha traslladat a
Twitter on hi ha tingut força presència.
Artur Mas ha actuat com a líder i s’ha limitat a consolidar un missatge més
emocional que havia de portar a una majoria absoluta. Tot i no voler denominar-
se ‘messies’ s’hi ha comportat com a tal malgrat que els resultats finalment no
l’han acompanyat. El seu Facebook ha estat marcat per les crítiques de seguidors
de l’oposició i els clams de victòria dels seus seguidors. A twitter no té perfil.
Finalment, Alícia S.Camacho ha dinamitzat poc el seu mur i s’ha mostrat
conservadora amb un discurs plenament espanyolista. A Twitter té perfil i s’hi ha
mostrat més activa que a Facebook. Potser ha cregut que Twitter era una eina
més útil per marcar proximitat amb les corrents del govern central del PP.
Mur Artur Mas
14

15. Mur Alícia S.Camacho Mur Oriol Junqueres
15

16. Facebook segons els principis de Manovich
Com la majoria de les interfícies amb voluntat de persuadir, informar o connectar
amb l’espectador, Facebook manté els valors de claredat i funcionalitat. La
interfície està plenament connectada amb el contingut i per tant aquesta és
jerarquitzada de forma coherent perquè qualsevol persona pugui accedir de
manera intuïtiva a la informació. En aquest sentit, trobem una pàgina principal
en la que les dades es generen de manera dinàmica i en temps real. El que pugui
publicar un amic ràpidament ho veurem al nostre portal de notícies o, com és
conegut de manera anglosaxona, el newsfeed. Ho podríem considerar, per tant,
com una obra d’art dinàmica dels nous mitjans en el que les dades es creen
sobre la marxa. Això ens porta al que apunta Manovich a la pàgina 127 de “El
lenguaje de los nuevos medios de comunicación”, el contingut de l’obra d’art és
el resultat d’una col·laboració entre l’artista, el programa informàtic i l’usuari.
A banda del que fins ara he expressat, des d’un punt de vista de l’usuari ja no
ens comuniquem amb un ordinador sinó amb una cultura codificada de forma
digital. En altres paraules, Facebook no és un canal de transmissió de missatges
plans. En el seu conjunt representa una cultura que estarà conformada per
el nostre cercle d’amistats, els nostres gustos i les nostres preferències. Per
posar un exemple, la publicitat s’ajustarà a les nostres conviccions, a allò que
haguem intuït que ens agrada. El mateix passa amb Youtube, Google, … Això ens
porta a aquella màxima de “think global be local”, és a dir, treballem globalment
sobre dades que acabaran creant el nostre perfil, la nostra identitat com a ser
digital. Malgrat tot, això ens porta a un matís: ja no som anònims. Som persones
digitals a les quals es pot identificar i inclús atacar en el sentit dèbil o estricte de
la paraula.
Havent fet aquesta posta en escena del que comporten les interfícies, considero
interessant abordar els paral·lelismes que té Facebook amb els nous mitjans.
Per aconseguir-ho em basaré en cada un dels seus principis entenent-los com
característiques indispensables per enllaçar Facebook amb aquests nous mitjans.
16

17. 1. Representació numèrica:
És evident que Facebook és un mitjà programable. No en el sentit de poder
manipular la interfície ja que no és de codi obert, però si en el de poder establir
uns menús, prioritats i característiques així com complimentar informació o
contingut. Les dades en la seva totalitat són digitals. Ja siguin vídeos o imatges,
el procés que s’estableix és sempre el de digitalització procedint a la pressa
de mostres i a la quantificació, i convertint, per tant, les dades de discretes a
continues. Per entendre’ns, cada publicació d’una amistat de Facebook suposa
una dada més que unida a la resta de publicacions crea un continuu informatiu.
En aquest sentit, què seria d’una xarxa social sense publicacions i/o activitat?
2. Modularitat:
Aquesta és una característica present a Facebook ja que aquesta xarxa social
es forma de parts generals que es van dividint progressivament fins a l’infinit.
És a dir, podem parlar d’una estructura que vincula el newsfeed en el qual hi ha
diferents apartats, cadascun dels quals amb les seves propietats que a l’hora
tenen vincles amb altres entitats, … i així successivament. El nivell de detall
pot arribar fins als píxels, els frames, etc. Per tant, es parla de modularitat
en el sentit de “l’estructura fractal dels nous mitjans” ja que l’objecte dels
nous mitjans presenta sempre la mateixa estructura modular. De fet, molts els
objectes dels nous mitjans són, en realitat, programes informàtics que obeeixen
a un estil de programació estructural.
17

18. 3. Automatització:
Per posar un exemple, l’automatització a Facebook es podria entendre com la
possibilitat de trobar ràpidament determinats objectes mediàtics, determinades
persones o perfils en el seu context. Buscar una imatge d’un perfil es podria
convertir en un impossible si no fos per l’automatització. Gràcies a ella podem
publicar un comentari, afegir una imatge o un vídeo sense haver d’escriure
extenses línies de codi que farien la feina molt més molesta.
18

19. 4. Variabilitat:
La variabilitat afecta també els comentaris que puguem fer a una publicació
d’algú. Com sabem, una vegada haguem escrit un comentari és possible editar-
lo per donar-li una nova forma, reescriure’l o modificar-lo. Per tant, la variabilitat
implica que un objecte dels nous mitjans no és una cosa fixada d’una vegada
per sempre, sinó que és modificable i mutable. De fet, els nous mitjans es
caracteritzen per la seva variabilitat.
A més, com ja s’havia apuntat al principi d’aquest escrit, la web s’adapta a
nosaltres ja que té en compte les nostres preferències i els nostres gustos.
Aquest també és un efecte de la variabilitat ja que provoca que l’estructura, o
millor dit, el contingut, es pugui adaptar a l’usuari.
Així mateix, i amb això acabo la variabilitat, l’hipermèdia es pot considerar com
un cas particular d’aquesta propietat. Als nous mitjans, els elements individuals
conserven sempre la seva identitat individual i poden ser connectats entre si en
més d’un objecte. L’hipervinculació que s’estableix a Facebook, per exemple, és
una manera d’establir aquesta connexió.
19

20. 5. Transcodificació:
En un sentit més tècnic i no tant humà, la transcodificació abraça conceptes com
el pes i el tipus d’arxiu, la classe de compressió utilitzada, el tipus de format, …
Per ser més clar, a l’argot dels nous mitjans ‘transcodificar’ alguna cosa significa
traduir-lo a un altre format.
En el context de Facebook, la programabilitat és un fet a tenir en compte ja que
no tots els formats són acceptats encara que si gran part d’ells. Amb la intenció
de no posar traves als usuaris que vulguin pujar un vídeo o una imatge, Facebook
ha procurat ser més accessible. Des del meu punt de vista ho ha aconseguit per
als formats més comuns.
20

21. Facebook com a interfície cultural
El lenguaje de los nuevos medios de comunicación de Lev Manovich és un llibre
respectable per al seu contingut i la conservació del patrimoni present en el
moment d’escriure. És un llibre dens en el qual s’hi ha d’estar molt connectat en
el moment de llegir-lo. Si no és així se’ns poden passar per alt frases com: “si
en l’espai de la carn hem d’esforçar-nos en recordar, en el ciberespai ens hem
d’esforçar a oblidar”. Per a mi aquesta és una de les frases més memorables
d’aquest llibre ja que marca un punt i a part entre l’estadi analògic i aquell que
és digital.
El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Pàg 112.
Dit això, Manovich presenta una visió actual en la que l’ordinador i la seva
interfície són el centre de tota cultura. Però … què és una interfície? Manovinch
la defineix com una eina que s’ajusta a la manera en la que l’usuari concep el
propi ordinador. Determina, a més, la manera en que pensa en qualsevol objecte
mediàtic al que accedeix a través de l’ordinador. Tot plegat fa que la interfície
imposi la seva pròpia lògica i proporcioni uns clars models del món. En resum, la
interfície no és una simple finestra a les dades, sinó que arriba a nosaltres amb
els seus propis i potents missatges.
A més, Manovich planteja la societat de la informació com una societat bastant
diferent de la industrial. En aquesta nova societat informatitzada l’oci i el treball
convergeixen i flueixen en un mateix estat per a una mateixa persona. És per això
que en la cultura de l’ordinador es torna habitual elaborar una serie d’interfícies
per al mateix contingut.
En un altre sentit, la dimensió informativa ha estat molt present en aquesta
evolució de les interfícies. De fet, aquesta dimensió és compartida per tots els
objectes dels nous mitjans, incloses les xarxes socials com Facebook que abans
hem analitzat. Malgrat tot, les obres d’art dels nous mitjans posseeixen altres
dimensions estètiques o experimentals que es referirien a estaments com el
temps, l’espai o la superfície. En aquesta línia s’observa l’estudi que he fet de
la periodicitat i la dinamització dels continguts publicats a Facebook per els
diferents candidats, i com aquestes freqüències tenen repercussió en un aspecte
comunicatiu.
21

22. En un àmbit més concret, les interfícies culturals utilitzen els elements de la
interfície d’usuari generalista com ho són les finestres d’avanç o retrocés (temps),
o mapes desplegables per moure’s per l’espai (superfície). A més, els hipervincles
ajuden a desplegar aquest concepte de doble pantalla en el que la profunditat i
la superfície, l’opacitat i la transparència, la imatge com espai il·lusionista o com
a instrument per a l’acció. És per això que les diferents dimensions convergeixen
en la mateixa interfície provocant sensacions que busquen la persuasió.
Davant d’aquest escenari de tantes variables n’hi ha una que agrupa la resta:
la coherència. Manovich planteja aquest concepte com un dels principis bàsics
de la moderna interfície de l’usuari. La coherència implica els menús, les icones,
les finestres de selecció i altres elements de la interfície que han de ser els
mateixos en les diferents aplicacions. Malgrat tot, això no priva l’originalitat
ja que es dóna per entès que cada objecte cultural és diferent de la resta. En
resum, les interfícies culturals procuren aplegar la doble demanda de coherència
i originalitat a l’hora que creen el seu propi llenguatge i eviten un us generalista.
22

23. Facebook com a programari
Tal com s’apuntava a l’apartat anterior, la interfície és el pont d’unió entre l’home
i l’ordinador i cadascú prendrà la seva connexió atenent a una sèrie de filtres
culturals. A Facebook aquesta connexió és tangible en el sentit que cada persona
ajusta el seu perfil a la seva forma de ser o a la manera d’exposar-se davant la
resta d’amistats d’aquesta xarxa social. En altres paraules, Manovich defineix
el disseny del software i de la interfície com l’exponent que reflexa una lògica
social, una ideologia i un imaginari de la societat contemporània de caràcter
més ampli. En aquest sentit, com ja es va comentar en els primers anàlisis
d’aquest document, no tots els candidats actuen de la mateixa manera i, com
s’ha observat, les diferències són notables.
D’altra banda, aquest acostament entre l’home i l’ordinador ha estat afavorit per
l’automatització, un concepte que ja hem tractat i que és clau en els nous mitjans.
Aquesta automatització és efectiva en el moment que apareixen determinades
operacions com ho són la selecció, la composició i la teleacció i que tenen efectes
més concrets.
El concepte d’automatització és especialment rellevant en el moment que permet
una major connexió entre el productor i l’usuari, a l’hora que permet acostar
distàncies entre l’aficionat i el professional. Amb menys pressupost és possible
aconseguir uns resultats professionals, un problema per als experts en la matèria
que procuraran marcar distància a fi d’aconseguir sobreviure. És per això que
els professionals dels nous mitjans creen estàndards, formats i expectatives
de disseny per mantenir el seu status. Malgrat aquest acostament controlat
és important assenyalar que tant els professionals com els aficionats utilitzen
algunes de les mateixes operacions.
En el context de Facebook aquestes operacions es fan efectives en el moment
que un usuari és capaç de seleccionar en una llibreria o en un menú elements
o opcions predefinides com ho són la privacitat, l’estil i la informació que serà
possible veure. A més, com s’ha vist en l’estudi que precedeix aquest escrit, els
tres candidats a les eleccions parlamentàries han fet us d’imatges o vídeos que
ells mateixos (en realitat el seu departament de comunicació) han creat per a
definir una imatge personal concreta. En aquest sentit, els candidats en un principi
han actuat com a prosumers, és a dir, creadors i consumidors de continguts que
circularan per la xarxa amb més o menys viralitat. Aquesta tendència desvirtua
aquell concepte de tradicionalitat que les belles arts van voler mantenir. Ara,
l’any 2012, molts creen, molts observen i molts altres comparteixen. I si no és
23

24. així més val que ens fixem en la quantitat de comparticions que els candidats
han utilitzat al llarg de la seva campanya.
A banda, Manovich apunta que la majoria dels mitjans interactius utilitzen
estructures arbòries fixes. Si ens hi fixem, Facebook n’és una d’elles ja que en
general l’estructura és la mateixa per a tots els usuaris malgrat que alguns puguin
afegir més o menys aplicacions dins dels seus perfils. Per posar un exemple, Oriol
Junqueres fa us del calendari, de l’aplicació de Youtube a Facebook, o integra
Instagram a fi d’ampliar els recursos. Alícia S.Camacho, per la seva banda, es
limita pràcticament a seguir l’estructura bàsica que Facebook proporciona. En
qualsevol cas, els dos candidats han seleccionat, un concepte també important
ja que, com diu Manovich, el subjecte modern va per la vida seleccionant en
diferents menús i catàlegs. En definitiva, els nous mitjans són la millor expressió
que disposem de la lògica de la identitat ja que consisteix en escollir valors en
una sèrie de menús predefinits.
Per tant, i ja per acabar, considero que Facebook segueix perfectament la
lògica d’aquests nous mitjans tan en la forma com en el contingut. La forma
es formalitza en els aspectes estructurals i el contingut és dinamitzat per un
consumidor creador de continguts que regenera i fa moure la màquina de les
interfícies culturals.
24

25. Aportació personal
Seria massa fàcil dedicar-se a explicar les coses bones de cada un dels tres
candidats en termes comunicatius a Facebook. Però com que ara no es tracta
d’això em proposo fer unes millores al que considero que ha estat la pitjor
campanya impulsada a través de Facebook per als tres candidats al govern del
Parlament 2012. Em refereixo a Alícia Sanchez Camacho, candidata al govern
català i líder del Partit Popular a Catalunya.
Com hem pogut observar a pàgines anteriors, la candidata ha estat poc activa
a Facebook encara que força a Twitter. No ha sabut explotar les possibilitats
que Facebook li pot aportar, és a dir, aplicacions externes, integració amb altres
xarxes socials, l’ús d’Instagram, Youtube, algun calendari, ... En aquest sentit
Junqueras i Camacho són molt diferents en la seva gestió comunicativa a través
de Facebook.
A més a més, considero que no ha buscat la qualitat, sinó el punt de realitat
que la fa ser més propera al seu candidat. Des d’un punt de vista denotatiu
això podria ser correcte, però les persones som instintives i el bon disseny ens
entra més ràpidament i amb més bona actitud que les imatges o els vídeos poc
tractats. Aquest punt seria discutible però no puc negar que m’ha agradat més
el disseny de Junqueres que el de Camacho.
Així mateix, no veig que tingui cap pàgina web personal. La integració d’un
web propi connectat de manera directa amb les xarxes socials podria millorar
aquesta proximitat amb el votant tenint en compte el perfil del target al qual va
dirigida l’acció.
Per tant, penso que Alícia Sánchez Camacho podria haver tret més profit de
Facebook i n’hauria pogut explotar molt més les seves possibilitats. Malgrat tot,
veient el context en el qual estem immersos i els paral·lelismes que es poden
establir amb els líders estatals del seu mateix partit, potser ha estat millor no fer
grans anuncis sinó ser més comprensius i tolerants amb el dia a dia del ciutadà.
En l’aspecte soberanista, Alícia S.Camacho ha adoptat un posicionament clar, fet
que ha fet més fàcil la comprensió del missatge per part del votant.
En terme generals, considero que els votants del Partit Popular són molt fidels
al partit i, per tant, el missatge és més penetrable per als seus seguidors. En
aquest sentit, és més fàcil fidelizar els votants o ex-votants que aconseguir-ne
de nous i aquesta crec que és la carta que ha jugat el PPC en aquestes eleccions.
25

26. Pel que fa a Facebook, com ja he comentat la considero com una eina imprescindible
per poder establir un diàleg proper amb el ciutadà. Malgrat que ara encara hi hagi
gent que legítimament pensi que el polític està allunyat de la realitat, el cert és
que cada vegada som més a prop. Ara, per sort, podem dirigir-nos directament
al seu seu perfil i dir-li el que vulguem. Una altre cosa serà qui està coordinant
aquell perfil i quina importància se li donen a les opinions dels ciutadans. Des
del meu punt de vista tenir un feedback permanent pot afavorir a la pressa de
consciència de determinades corrents d’opinió encara que també a un major
partidisme i no tant de política.
Facebook per tant, s’ha establert com una eina d’oci i de feina, un canal
informatiu que ens permet estar al corrent del que passa en un cercle amistós
i que a l’hora ens permet estar informats de l’última hora. Les xarxes socials
han permès establir ponts entre persones llunyanes i intercanviar opinions, a
vegades de manera inapropiada, amb persones que poden pensar diferent. Ara,
finals de 2012, ja no som sers allunyats de la realitat. Som persones informades,
a vegades desinformades o sobre-informades, que tenim tot el dret de dir la
nostra i això em fa pensar que la democràcia se’n veu afavorida. Una altre cosa
és que puguem dir el que vulguem però que no se’ns faci cas.
Per a tot plegat, Manovich abraça tots els conceptes d’aquest nou panorama
digitalitzat, on els conceptes, les formes i en certa manera el paradigma canvia
cap a una nova convergència de tots per a tots. Els conceptes que Manovich
planteja són molts i molt diversos i, per tant, valorar-los d’una manera global
seria francament complicat. Malgrat tot, el que és evident és que la digitalització
i, en essència, els nous mitjans han obert la porta a un extens i quasi il·limitat
conjunt d’oportunitats que tardarem molts anys en aconseguir digerir. Per ara,
com diu Manovich, ens dediquem a seleccionar, a optar per opcions predefinides
que ens porten a un final o a un altre. Queda molt per investigar en camps com
la neurociència, l’aplicació dels cinc sentits en el terreny dels nous mitjans, i la
usabilitat.
26

27. Bibliografia
Manovich, Lev. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen en
la era digital. Paidós Comunicación 163.
Webgrafia
Perfil Facebook Alícia Sánchez Camacho
https://www.facebook.com/aliciasanchezcamachoppc?ref=mf
Perfil Facebook Artur Mas
https://www.facebook.com/pages/Artur-Mas/50747210078?fref=ts
Perfil Facebook Oriol Junqueras
https://www.facebook.com/junqueras?fref=ts
Henry Jenkins on Transmedia
http://www.youtube.com/watch?v=Nk3pahtpsVY
27