2. L’orientació
Els punts cardinals
Mitjans per orientar-nos
La brúixola
Els mapes
Modalitats d’orientació
Les curses d’orientació
L’activitat física al medi natural
3. Origen
◦ L’home primitiu ja tenia la necessitat d’orientar-se per
poder sortir a caçar o per tornar a casa.
◦ Molt més endavant es va començar a dibuixar els mapes
per reconèixer el terreny
◦ Definició actual: L’orientació és la situació d’un objecte o
d’una persona respecte als punts cardinals
4. Nord / Sud / Est / Oest
La combinació entre ells ens dóna d’altres: nord-est, nort-
oest, sud-est i sud-oest
5. Naturals +
Artificials
◦ Sol: A les 6h surt per l’Est, a les 12h està al Sud i es pon a
les 18h per l’Oest
◦ L’ombra: A l’inrevés del sol. 6h assenyla l’oest, a les 12h el ◦ Bruíxola
nord, i a les 18h l’est
◦ Lluna:
◦ Ens permet saber en
◦ Plena Indica l’oest a les 6h, el sud a les 00 i l’est a les 18h
quina posició estem
◦ Creixent: les puntes senyalen sempre l’est i quan està
menguant, l’oest. respecte als punts
◦ Quan té forma de C està menguant i no creixent. cardinals.
◦ Molsa: Assenyala el Nord ◦ Assenyala sempre el
nord magnètic)
◦ Troncs: S’inclinen cap el nord
◦ Estrella polar: Indica sempre el Nord
◦ Mapa
◦ Neu: On hi ha més nou indica nord
◦ Formiguers i Nius: Els animals busquen el sol, assenyalen el
Sud
◦ Per l’absis de les esglèsies romàniques: assenyalen l’est
◦ …
6. És un instrument que porta una agulla imantada que
sempre assenyala el nord magnètic.
fletxa nord
Coneixent el nord (0º i 360º), fletxa de direcció
podem saber els altres punts
cardinals:
- est (90º)
limbe (giratori)
- sud (180º)
- oest (270º)
agulla magnètica
línies nord-sud
graus
7. És la representació gràfica del terreny
Hi ha de molts tipus:
◦ Mapes de carreteres
◦ Mapes de grans escales: atles, mapamundis,…
◦ Mapes de mitja escala: 1:50.000
◦ Mapes de curses d’orientació: de 1:15000 o inferiors
◦ Geogràfics
◦ Topogràfics…
8. L’escala
◦ Indica les vegades que està reduit el terreny en el mapa.
◦ Com més gran és l’escala, més detallat està el mapa
Exemples:
◦ 1-500 1 cm mapa= 500 cm terreny = 5m en el terreny
◦ 1-100 1 cm mapa= 100 cm terreny = 1m en el terreny
◦ 1-50.000 1 cm mapa= 50000 cm terreny = 50m en el terreny
◦ 1-10.000 1 cm mapa=10000cm terreny = 100 m = 0’1 Km. 10 cm de mapa = 1Km
◦ 1-15000 1 cm mapa=15000 cm terreny=150m=0’5 km. 10cm de mapa=1’5km
◦ 1-1000000 1 cm mapa = 1000000 cm terreny = 1000m = 1Km
9. •Escala gràfica: línia segmentada en unes distàncies, el
valor del qual ja esta transcrit a la realitat.
10. Les corbes de nivell
◦ Assenyalen l’alçaria.
◦ Si estàn molt juntes hi ha desnivell
◦ Si estàn separades el terreny és plà
5
4 3
Montanya
real
2 1
1: Vessant 3
2: Tàlveg Montanya
5 4 a la corba
3: Carena de nivell
4: Coll 2
5: Cim 1
15. 1. Col.locar la brúixola damunt el mapa
2. Girar el mapa per fer coincidir el nord del mapa amb el
nord magnètic de la brúixola
3. Saber on estàs
4. Fixar-te en un punt llunyà per pendre la direcció correcta
5. Un cop arribat, tornar a iniciar el procés
16. Excursionisme: Caminar com activitat recreativa.
Curses d’orientació: Realitzar un recorregut lo més ràpid
possible amb un mapa i una brúixola, passant per unes fites.
Al 2003 es crea
la Federació
Espanyola
d’Orientació
17. Modalitats
Orientació a peu (Foot-O)
Orientació amb bicicleta de muntanya (MTB-O)
Orientació amb esquís de fons (Ski-O)
Orientació per a discapacitats (Trail-O)
Prova d’orientació de dos dies i en parelles (Raids-O)
Orientació a cavall (Equi-O)
Orientació amb raquetes de neu (Raquetes-O)
19. S’intenta representar tot el què hi ha al terreny.
La IOF ha creat uns símbols i uns colors per unificar els criteris
d’elaboració.
Una característica essencial
dels mapes d’orientació són
les línies o fletxes
orientades al nord (també
anomenades meridians).
Aquestes són dibuixades amb
color blau o negre, amb un
disposició paral·lela, anant
del sud al nord magnètic, i
espaiades de 500 metres a
escala del mapa.
20. El color negre defineix elements amb característiques rocoses i elements construïts:
roques, camins, senders, línies elèctriques, construccions,...
Els marró és utilitzat per determinar les formes del terreny: línies de contorn,
depressions, monticles, turons, barrancs,...
El blau està relacionat amb elements amb característiques d’aigua: llacs, rierols,
fonts, rius,...
El groc serveix per representar la vegetació, especialment oberta o sense massa
forestal. Groc llampant determinarà una zona d’herba baixa o gespa natural i el groc
pàl·lid o clar una zona amb herba alta.
El verd és utilitzat per determinar la vegetació que ralentitza el pas de l’orientador.
L’enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat
El blanc en un mapa d’orientació significa bosc amb poques o sense plantes
herbàcies i arbustives que impedeixin la cursa a través.
El púrpura o el vermell és utilitzat per marcar el circuit definit per l’organització de
la cursa: la sortida, l’arribada…
21. Col·loca la brúixola damunt el mapa de manera que la línia
de direcció o bé un lateral de la base uneixi el punt on ets
amb el punt on vols anar, per exemple, on es troba la
balisa.
Gira el limbe mòbil fins que les línies de direcció nord-sud
quedin paral·leles amb les línies nord-sud del mapa.
Ves-te girant fins que l’agulla magnètica coincideixi amb la
fletxa nord del limbe.
Ara la fletxa de direcció ens indicarà el rumb (graus) que
hem de seguir per arribar a la balisa.
22.
23. TERRA AIGUA AIRE
• Cicloturisme • Creuers • Ultralleuger
• Trekking • Motos d’aigua • Ala de pendent o
• Trineu • Ràfting parapent
• 4X4 • Hidrotrineu • Vol lliure
• Bicicleta de muntanya (hydrospeed) • Salt de pont
• Surf de neu • Descens de barrancs
• Snow blade (esquís
molt curts).
24. Majoritàriament patologies traumàtiques:
◦ Rascades, butllofes, contusions, tendinitis, lesions musculars,
luxacions, esquinços, fractures
També patologies derivades de l’entorn:
◦ Per exposició al sol: cremades, insolacions, cops de calor,
lipotimies… (equipament adequat, roba clara i transpirable ,
gorres, ulleres , hidratació sovint, no anar en dejú
◦ Per exposició al fred: hipotèrmia, congelacions (roba adequada,
protegir parts distals, …)
◦ Per altitud: Mal d’Altura (hidratar-se, anar fent pauses per
aclimatar-se a l’alçada, medicaments…
Altres patologies de major gravetat:
◦ Angina de pit, infart, lipotímia, shocks,…