MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009

Pla de Viabilitat i
Gestió del Musen
Etnogr3fic de
Ripoll
Ripoll, 2009

de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
·eu historia deis Museus
:-r:1seus del segle XIX oferien elements singulars, originals
'"'"'"~'''" que no es podien trobar en d'altres espais, si més no
emesos coma col·lecció; ensenyaven el coneixement derivat de la
recerca i eren valorats per la cura i la preservació que tenien deis
seus particulars fons.
Des del primers anys deis segle XX, la orientació deis museus
canvia de direcció, i l'atenció es centra en els recursos, programes
i objectius informatius i educatius, a partir d'aquest moment als
museus s'hi va principalment a aprendre.
Ja des de finals del segle XX, la funció principal deis museus,
torna a canviar de rumb i es valora de manera especial la
capacitat de proporcionar experiéncies museístiques atractives i
memorables. Els museus no poden obviar !'época de l'oci i el
temps lliure, de manera que actualment el visitant vol gaudir de la
visita als museus. Aquest nou contexts social, que canvia de
manera constant fa que les institucions museístiques es plantegin
nous reptes, als quals cal donar-hi resposta.
El museu té el privilegi de ser l'exponent i el recipient deis
e!ements patrimonials de diferents societats i comunitats, per
aquesta raó és important treballar el patrimoni des del punt de
vista de la col-lectivitat i la territorialitat, com a elements d'identitat i
1

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll
de pertinenga a l'entorn sense obviar la realitat global que
l'envolta.
,L'>,;xí dones el museu del futur sense perdre de vista l'objectiu de
preservar la identitat i la memoria del lloc on es traba ens ha de
servir com a eina pel coneixement, el benestar i la cohesió social.
Coneixer i integrar l'entorn és un deis factors de desenvolupament
territorial i pot esdevenir un element clau alhora d'integrar i
cohesionar les col·lectivitats. En definitiva al segle XXI, és
impossible pensar un museu que no tingui un ús social, que
treballi la influencia deis impactes culturals que implica el procés
globalitzador en el que vivim.
En aquest context és important treballar amb els principis de la
iterdisciplinitat, la participació i els desenvolupament del territori i
la socialització.
Un museu deis segle XXI, que ha d'assolir aquest objectius i
aquest funcions dins el seu context social, no pot ser pensat com
un museu estatic, sinó que ha de prioritzar el treball de camp, la
investigació i la difusió d'aquest coneixements, a partir d'una
política d'exposicions temporals i activitats de divulgació i estudi.
2

~
~
~
"""!'
"""!'
"""!'
"""!'
"""!'
"""!'
~
~
....,
....,
....,
"""!
------"""')
"""~' 3.e' 'iabilitat i Gestió del Museu EtnogrMic de Ripol!--···-·-·------·----
rnuseus en
La situació actual, es caracteritza pel creixement constant deis
costos operatius i l'estancament relatiu deis ingressos. La
competencia pels públics creix i els museus han de competir dins
els sector de l'oci amb multitud d'empreses dedicades a organitzar
activitats d'oci destinades a ocupar el temps lliure de les persones,
i sovint les missions deis museus es roben contraposades a les
forces del mercat.
Moltes vegades pensem que pe! visitant es facil i económic visitar
els museus, pero jo tenim en compte tot el que suposa per aquest,
ja que !'entrada no és !'única cosa que ha de pagar el visitant (
benzina, dinar, etc.) i alhora hem de tenir present que visitar un
museu, vol dir no fer altres activitats en el temps de lleure( cinema,
excursions a !'aire lliure, etc).
Oci Altres Altres Altres
domestic activitats activitats Museus
d'oci culturals
Mirar la TV Anarde Teatre Per que
Jugar amb compres Concerts, s'escu!l un
l'ordinador Anar al etc_ museu i no
Llegir, etc. cinema un altre?
Espectacles
esportius
Passeiar.
Figura 1. Els museus i la competencia per l'atracció de públics.
3

i
1
1
1
'''!
1
!
'¡
!,
1
!
1
lC_s.:_u_~i<:i_e_~~1bílítat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
El repte deis museus en aquest sentit, és el de crear audiéncies
captant nous visitants, especíalment de grups poc habituals pels
museus, conservant els ja existents, fent-los participar activament
de la visita. Per tant cal que des del museu es facín les següents
preguntes, on trobem el nostre públic potencial? Que l'hi interessa
i que li oferim? Com els hi fem arribar !'oferta?.
Des del seu origen els museu ha de pensar a qui anira dirigit, igual
que cada vegada que s'organitzi una activitat caldra conéixer la
tipología de públic a qui s'adre<;a per poder-la implementar i
posteriorment convé realitzar controls i avaluacions deis resultats.
1. És el marc mitjanc;ant el qua! un museu configura,
planifica, implementa i controla la missió que ha
dissenyat; els programes, productes i serveis que
Planificació ofereix, í els segments de públic als que pretén
estratégica arribar.
deis museus
2. El procés de tres etapes
Establir un sistema de planificació que analitzi els
factors de l'entorn, forces i debilitats de l'organització,
missió, objectius i metes, i que després en determini
les estratégies
Modelar un disseny organitzatiu que s'adapti a les
estrategias escollides
Crear sistemes per a controlar la implementació i els
resultats de la planificació; en concret, sistemes
d'informació, planificació i control de mercal.
Figura 2. Planificació estratégica deis museus.
4

f"",.,
~
~,_,
1=~
~
¡¡.,
1-¡-
ro-
ro-,._
,._
~
,._
~
~
...,¡t
~
~
illlii!JI
illlii!JI
-
Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
Les persones que visiten un museu, normalment ho fan en el seu
temps lliure, i com ja hem vist !'oferta per omplir aquest temps
és amplia i variada. Per entendre el públic d'un museu és
ccnportant que els responsables esbrinin el perqué hi ha persones
que mai arriben a visitar-lo, perqué n'hi ha que ho fan de manera
ocasional i perqué n'hi ha que ho fan de manera regular.
Jacques Hainard, coneixedor del tema, és especialment crític amb
la museologia etnológica tradicional. Defensa una museologia que
s'interrogui sobre la funció deis museus i busca crear exposicions
tematiques pensades com un relat en els que l'objecte no pretén
ser !'estrella de l'exposició sinó un element més deis continguts
que es valen transmetre. Els museus han de fer i respondre
preguntes als visitants, ja que un deis objectius ha de ser la
reflexió. Les exposicions han de ser espais de referencia, han de
ser entesos com un diccionari i les seves exposicions han de
servir per construir una historia en la que els objectes en reforcen
la construcció.
Seguint aquesta nova línia museológica, els museus s'han de
qüestionar nous objectius i noves funcions: han de fer de mediador
cultural?, han de permetre el fórum de trobades culturals i la
participació? Ha d'aconseguir que la seva missió i la seva tasca
siguin capaces de interactuar la formació i estimulació del
pensament ambles seves col·leccions?
Les noves tecnologies i les xarxes de treball ajuden a salvar les
distancies i garanteixen la cooperació amb altres museu del món,
el qué afavoreix un concepte de museu molt més dinamic i
5

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll
competítíu. Un altre aspecte a tenír en compte és sí cal íncloure
!art contemporaní dins el patrimoní etnológíc? Cal reconvertir els
antics museus etnológícs en museus de cívilització i de societat?
Cai treballa sota els princípis d'identitat i d'alteritat? Aspirar a la
innovacíó díns un cert grau de rigor, implica temps per fer
exposícíons, fínanc;:ament í llibertat per crear. El museus de
socíetat han d'assolír les "M": Memoria1
, Multiculturalísme2
i
Mestissatge3
.
Seguínt amb aquestes observacions hem de pensar des de
l'orígen deis museus de societat, si aquests han d'íncloure el
patrímoni que aportin els nous ciutadans, i poder el que realment
cal és treballar el patrimoni conjuntament amb la resta de cultures
de la nostra societat, i sera el resultat d'aquest treball el que
generara el nou patrimoni, fruit de l'aculturació, que el museu
haura de conservar, documentar, investigar i difondre. 1per fer-ho
els museus han de recórrer a noves formes de comunicació.
Si ens preguntem com ensenyar i aplicar la nostra cultura a
persones d'orígens variats amb les que convivim ens adonem que
el que cal es justament conviure i treballar conjuntament amb
aquesta gent. És imprescindible que els museus d'etnología entre
els quals es troba el de Ripoll treballin per tenir una funcíó social
integradora que alhora que explica i difon !'origen de la societat de
la qual prové es nodreixi d'aprentages i experiéncies de les altres
cultures ambles que conviu.
1
Memória: Facultat de recordar.
2
Multicutturalisme: Que abrat;a més d'una cultura.
3
Mestissatge: Encreuament de dues races o dues varietats distfntes.
6

~
¡¡""'!lí
ht ..,
Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogriliic de Ripoll
És imprescindible pensar i dissenyar les estructures i els ponts
que faran possible l'assoliment d'aquest objectius préviament al
discurs museológic i al disseny museogratic del museu o de les
exposicions i activitats que es programin.
Eis museus actuals han d'aplicar una metodología que permeti
explicar la dinamica entre diferents factors:
Cultura
Societat
1
Territori
lrít~rpretar
larelació.
entreels
diferents
realitats
Figura 3. Estrategia del museu resultat de la interpretació de la societat, la
cultura i els territori.
7

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll
rnuseus
Si volem conéixer els consumidors reals i potencials d'una
organització és important valer-se de técniques marketing, per tal
de dissenyar, recopilar, analitzar i notificar sistematicament les
dades i conclusions necessaries. Els museus cada vegada
utilitzen més aquest tipus de mecanismes de recerca
reconeixement de mercats, en forma d'estudis de públic, o
avaluacions de les exposicions. Les ofertes impliquen una
combinació de cinc elements: instal·lacions físiques, col·leccions i
exposicions, materials interpretatius, programes complementaris i
serve1s.
Alguns analistes consideren que els museus haurien d'oferir als
seus visitants: arees de relaxació i descans, espais cómodes,
bona gestió del temps deis visitants, aglomeracions mínimes i
interés suficient pera evitar l'avorriment.
Els museus han entrat en un ritme d'activitats constants i variants
per tal d'atraure un major número de públic. Aixó a vegades
implica que premien la quantitat d'activitats a la varietat i a la
qualitat, i desvirtua considerablement el seus valors i la seva
missió.
Pel qué fa a la gestió de públics els museus treballen amb dues
línies principals: Fidelitzar el públic existent, a partir de les
exposicions temporals; i captar nous públics oferint un major
nombre d'activitats complementaries. Per assolir tant la
8

Estudí de Viabilitat i Gestió del Museu EtnognHic de Ripoll
fidelatzació com la captació de públics, els museus engeguen
campanyes de publicitat i promoció.
nluseu::;
Actualment els museus no es poden entendre de manera a·illada a
la resta d'equipaments culturals, de manera que la gestió deis
museus ha d'anar directament relacionada als projectes culturals i
de difusió turística del territori en el que es traben. Aix6 implica un
canvi profund dins el sector.
Aquesta situació enceta un debat intens sobre les polítiques
culturals i sobre els grans temes que afecten a la societat els
últims anys.
de recursos.
c:anvl socia! organització cultural: el concepte de
participació.
E!s poders pL1b!ics ¡ corn ~3 nova activitat
económica: Cap els concepte de qualitat.
invcrsions culturals secto a una gestió integral
: Concepte de globalitat.
9

Estudí de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll
Aquesta reflexió ha d'assumir els següents objectius:
Donar a conéixer les possibilitats del patrimoni en el camp
de la gestió cultural i com a recurs en el disseny cultural del
territori
Entendre com a serveis públics el patrimoni i els espais
de la seva presentació, així com els projectes per
dinamitzar-lo.
. Nous models de gestió integrada
. Contextualitzar el patrimoni en el marc de les polítiques
culturals. Dimensions, potencials perspectives de
desenvolupament.
Recercar, divulgar i investigar des d'un punt de vista
empíric tot potenciant la participació del sector universitari i
científic.
Identificar el patrimoni amb la identitat usar-lo per
garantir la cohesió sociaL
Gestionar el patrimoni com a factor de desenvolupaments
económic.
Entendre el patrimoni cultural com un mitja entre la
recerca i la creació artística.
10

-
2. Ripoll i el Ripollés
El Ripollés és una comarca catalana situada a la zona interior de
la província de Girona i limita al nord amb la Cerdanya i les
comarques franceses del Conflent i el Vallespir, a l'est amb la
Garrotxa i a l'oest amb el Bergueda, i al sud amb Osona.
La comarca pirinenca s'estén en una superfície total de 95.870
hectarees, de les quals un 4,5% és agrícola i el 94,1% de la
superfície esta ocupada per zones forestals. Esta formada per 19
municipis amb un total de 26.357 habitants, i Ripoll n'és la capital.
Mapa de situació:
....,.
- Les Uosses
'""'
11

Estudi de Viabilitat i Gestió del Musen Etnográfic de Ripoll
Distancies i horaris
Distáncia i temps aproximat de recorregut fins a Ripoll desde:
Barcelona 100 km 1h 20m
Girona 82 km 1h 15m
Lieida 190 km 2h 30m
Tarragona 195 km 2h 20m
Saragossa 335 km 3h45m
Valencia 453 km 5h
Madrid 655 km 6h
Perpinya 140Km 2h 15m
Horaris de tren Puigcerda - !'Hospitalet
..,.,, -.
rÍífi"'!li 12
¡¡;;n!!l
~

Estudi de Viabilitat í Gestió del Museu Etnogritfic de Rípoll
Horaris de tren !'Hospitalet - Puigcerda
Horaris de Bus Ripoll - Girona, Girona- Ripoll
¡¡
f ., ,. <:;l" .{ ,_~· '~ l
" o
"¡,,~,..<i<ilol=rt''"""""' ,, r.t~ ;'"''
'"
;).:;;} uo
"'
,,.) ~·~
ow
f<""-..,."""':...,,,tWn......-. ~-~
'-'~ ~""'' IU-J
'" "' H~ ~-w ~('5
r,-.,•.,.,c.-~.<IMO>&n ow e~> ¡,,., !).!>")
~-·~ """'c-.,..,lf.. (I«<-'F.W" ll•> ,¡_lr. 11.1$ l.lf<J ]¡.l)ó ll~ ll';
"~' ''"''Ctn.<ldl<lfto~
"~
,,,,, lo-ti
"~ IH'> ,.~~
"'~ ""
1';0~
l'.-u.!>O<mJ<l<>ok:>= 1/A~- ~SúJ :.,_,. '011
C."""'w:."'~"'~ :won ¡~n
'"'"~
1(,<~ Xt~ 10S :'IN
17.1~ t.·,cl
'~--'~ !,......
;¡tll:; ;u;; ¡;.,.¡
i/,lQ p_o;¡ 'I.W /l.';; li.W 1!.12 Jl.l~ 1(1/ H<~ li.JI 1/_.<a l)'.,:ro •
:aw •o o¡ :¡;,,.. 1~% lltln ;~ ;¡ IE<I~ lli.!J 111-.20 1~11 ;a u; 13-M
'-~~ 1.1~
~;o
"-'~~-;.;) 10(1!.
·~-J 1~1S
1~117 lloA~
·~-00
~N 1;)..3~
11J:c
f..-=<10=·~""""'"
t'l<•.io>•i<tni.T.n~f<u>rt
¡¡;.,'""""'"""'=
'"""''"'<i"'"""~··~~l!tr.u<
r"""'""'ª""•""'"*"r.,...,~u"'"""""
G<>-1> ·~ <!)~ )<.."tM
Om.l>o;(lo'«'"""
'"''''""1Clo,.:.od'14.1nl
•'lJ"' ,t,.">!m"
]<,.;,t"''""d""'m'J'~
'"'""''""'"1·1... .r...
o,.,.;,..,.¿;n """'"""
>11'"'"'~
13

~
~
....-
La comarca consta de tres grans arees amb la seva propia
idiosincrasia: La Vall de Ribes, al nord-oest, és una zona d'alta
muntanya que durant els últims anys pateix un fort retrocés de la
població. Hi predominen les activitats ramaderes i el turisme de
muntanya.
La Vall de Camprodon, al nord-est, també ocupada per les
activitats ramaderes i el turisme, que també s'ha sentit, encara que
no tant fortament com la Vall de Ribes, del despoblament. La
indústria esta present a Sant Pau de Segúries i Camprodon.
El Baix Ripollés, al sud de la comarca, hi trobem els municipis més
grans de la comarca i la capital, Ripoll, on históricament s'ha
desenvolupat la indústria com a font economica, a part de les
activitats de serveis. Ripoll és una de les capitals de muntanya que
presenta menys població comarcal, un 40%, degut a la presencia
de quatre municipis que superen els 2.000 habitants, deis quals
Camprodon i Ribes de Freser actuen com a centre de les
respectives valls.
El Ripollés és la tercera comarca de muntanya quant a població
total i constitueix, amb la Garrotxa i el Bergueda, el que
s'anomena l'arc industrial de muntanya, recolzat en l'eix fluvial
Fluvia- Ter- Llobregat.
La comarca s'estructura al voltant de !'alta vall del Ter, l'afluent
més important del qual és el Freser. La zona nord, més
14

~
oi!!l
..~
....""!!!
~
""!!!
~
~
~
~
""!!!
""!!!
""!!!
""!!!
~
~
~
~
""!')
~
~
~
~
""!')
~
~
""!')
~
.....,
.....,
.....,
----....,.¡
....,.¡
....,.¡
..s!!i
.....,
------------
Yiabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
muntanyosa i amb uns majors desnivells fins al fons de les valls,
contrasta amb la zona prepirinenca de la meitat sud, forc;:a més
planera. El clima, d'alta muntanya als sectors més elevats i
temperat i humit a la resta, es caracteritza per les baixes
temperatures i 1' elevada pluviositat, que permeten durant bona
part de l'any el manteniment de la neu als cims més elevats.
La població comenc;:a a presentar una certa estabilitat
demografica, després de successius creixements negatius de la
població, conjuntament a un envelliment progressiu de la població.
Tot i aixó l'any 2004 encara presentava un creixement negatiu,
amb 206 naixements i 300 defuncions. En el darrer exercici, l'any
2006, !'ultima revisió del padró revela una pérdua de població al
Ripollés.
El sector primari només ocupa un 6% deis ocupats ripollesos en
l'activitat agraria i aporta un 1,6% del PIB comarcal, per sota del
de muntanya.
La principal activitat és la ramaderia, on el boví de carn esta
substituint la producció lletera ha obtingut diverses
denominacions de qualitat. L'evolució socioeconómica ha produ'it
un abandonament deis camps i la seva conversió en bosc i
pastura.
La millora de la gestió de 1' amplia superficie forestal arbrada de la
comarca permetra incrementar l'aprofitament del bosc i reforc;:ar
les altres funcions de les zones forestals: protectora, científica,
lúdica, etc.
El sector secundari es basa en els subsectors de la indústria del
15

""""""""-::l
~
~
~
~
~
""""
""""
""""
""""~
""""~
""""~
~
""'!"!
""'!"!
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
-.•.
.....
.....
.....
.....
.....
.....
.....
___Yí3oi!it,n i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
textil i del metal!, centrats en els municipis de Ripoll, Sant Joan de
les Abadesses i Campdevanol. Aquesta indústria ha tingut crisis
successives degut a la globalització i a la deslocalització de les
empreses.
Els mals resultats del sector textil, sector amb una forta presencia
a la comarca i l'estancament de les indústries alimentaries i
metal·lúrgica han provocat aquest baix creixement del sector
industrial durant els darrers anys a la comarca.
En canvi, els bons resultats del sector turístic han permés una
major expansió deis sectors de la construcció (segones
residencies) i deis serveis (comen;, hostaleria i restauració).
El sector terciari ha experimentat un fort creixement gracies al
desenvolupament turístic d'algunes zones de la comarca i amb el
desplegament d'equipaments d'abast comarcal el
desenvolupament de serveis per part de les institucions públiques.
Els subsectors més importants són el comen;:, amb un 26,7%; les
administracions públiques, la sanitat i l'ensenyament, amb el
25,1 %; a continuació el turisme, amb el 21 ,2%; seguit del sector
immobiliari i els serveis empresarials, amb el 13%, per acabar amb
els transports i comunicacions, amb el6,7%.
l6

de Viabilitat i Gestió del Museu EtnognJic de Ripoll
' p
!
La comarca del Ripolles, a instancies del Consell Comarcal i deis
ajuntaments que la conformen, i amb el suport de la Diputació de
Girona, esta apostant per tenir una Agenda 21 Local o Pla d' Acció
Local per a la Sostenibilitat. És la primera comarca que
desenvolupa una Agenda 21 Local comuna pera tots i cadascun
deis 19 municipis que conformen el Ripolles, permetent adquirir
una visió global de la comarca.
L'Agenda 21 sorgeix de la plena voluntat de la comarca de tenir un
desenvolupament sostenible, que satisfa les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les generacions
futures per a satisfer les seves própies necessitats. El programa
pretén dotar als municipis d'un Pla Estratégic Municipal basat en la
integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals, i
que sorgeix de la participació i presa de decisions consensuades
entre els representants polítics, personal técnic municipal,
ciutadans i altres agents implicats. L' Agenda 21 és un instrument
que ha de permetre l'evolució de la comarca cap a un equilibri que
ha de ser óptim en cada moment, buscant un equilibri dinamic que
persegue1x1 la millora continua de la qualitat de vida.
Paral·lelament a I'Agenda 21 Local, també s'esta realitzant el Pla
.
Especial de Regulació d' Usos del Sol no Urbanitzable i el Pla
Director Territorial de la comarca del Ripolles.
A més a la comarca del Ripollés s'han buscat solucions als
problemes de mobilitat amb transport públic. El servei quedava
dividit en dues valls, connexió Ripoll - Vall del Freser i connexió
Ripoll - Vall de Camprodon. Actualment, el Consell Comarcal ha ·
17

~- !l
~
~
,...,.,
~
,...,.,
f&)
Estudi de "iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
--~-----~-·---e-- •
apostat per crear una línia que connecta les dues valls sense
necessitat de transbord i amb una freqüéncia molt més alta.
També ha posat a disposició deis ajuntaments la possibilitat de
connectar amb transport públic els nuclis amb Ripoll, donat que
fins ara molts nuclis de poblacions quedaven totalment desservits
d'aquesta opció
La comarca del Ripollés gaudeix d'un conjunt d'atractius turístics,
derivats del seu paisatge i de les seves característiques
geografiques, que fan de la comarca, un centre d'estiueig de molts
residents de les arees urbanes.
Alhora, la practica de !'esquí durant els mesas d'hivern amplia
notablement les possibilitats turístiques de la comarca, de manera
que aprofita la infraestructura turística bona part de l'any. El
Ripollés gaudeix de dues estacions d'esquí, Vallter 2000 i la Vall
de Núria.
Les característiques del sector turístic a la comarca són diferents
segons les zones. Així, mentre que a les Valls de Ribes i de
Camprodon existeix una !larga tradició i vocació turística, la zona
del Baix Ripollés l'opció del turisme no acaba de ser assumida
plenament pel territori. Tot i que la zona disposa d'importants
atractius turístics com el patrimoni arquitectónic i cultural.
Els atractius del Ripollés han estat tradicionalment el paisatge, els
esports a la natura (sobretot els de neu i muntanya) així com el
18

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll
patrimoni artístic basat en el romémic. El paisatge d'alta muntanya
del Ripollés ha estat tradicionalment un deis grans atractius del
turisme. Aixó s'ha traduTt en diferents formes d'ús turístic: turisme
de dia (excursionisme), estades, segona residencia o esports
d'aventura. L'existéncia de pies elevats que voregen els 3.000m
permeten realitzar l'excursionisme, la mítica travessa Vallter-Núria,
l'ascensió al Puigmal, al Píe de Finestrelles, al Gra de Fajol, al Pie
de l'lnfern, al Pie de Bastiments...
També els esports d'aventura han tingut un fort dinamísme en els
darrers anys: s'hi poden practicar, entre d'altres, !'escalada
esportiva, l'espeleologia, l'alpinisme, !'esquí de muntanya i les
rutes a cavall, amb bicicleta o amb vehicles tot terreny. L'oferta
d'aquests esports s'ha incrementat de forma molt notable en els
darrers anys, fet que ha suposat una diversificació i un atractiu
més del sector turístic al Ripollés.
19

!""'t'>
!"""li
!""'t'>
!"""li
~
!""'t'>
~
~
~
~
Esmdi de '~~1i)ili_1_<1~ i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
El turisme de ruta també és de gran importancia a la comarca
atret, pel seu paisatge natural, pel ric patrimoni arquitectónic i
artístic (monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses), a
més del conjunt de petites esglésies romaniques esteses arreu del
territori. En aquest sentit, es desenvolupa un turisme que
acostuma a fer estades de curta durada, pel que es fa necessari
crear un producte d'índole turístico-cultural prou atractiva com
"Terra de Comtes", per tal que les visites en si mateixes
esdevinguin un reclam per atraure els visitants a la comarca i
permeti perllongar la seva estada. El turisme de segona residencia
també esdevé important, sobretot a la meitat nord de la comarca i
ha experimentat un fort creixement des del comengament deis
anys setanta fins a l'actualitat, fet que constitueix una remarcable
ampliació de !'oferta d'acolliment privat.
Una altra possibilitat que ofereix el Ripollés és el turisme rural
basat en l'acolliment deis visitants en les residencies-cases de
pagés. Aquesta modalitat turística pretén aproximar el turisme
provinent de les arees urbanes a la realitat del món rural i a les
possibilitats que ofereixen el camp i la natura.
En els darrers anys s'han obert molts establiments de turisme
rural a la comarca, fet que diversifica la tipología d'allotjaments.
20

r•.,.,..¡>!
~
My;;
~
~
~
!i"'!)
dé Viahilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll
El Ripollés disposa de 58 establiments hotelers (2 EMAS i 2
Distintiu de Garantía de Qualitat Ambiental), amb 1878 places,
aquests es localítzen sobretot a Camprodon, Ríbes de Freser i
Setcases, els municipis amb més tradició turística.
Els campings han passat de 8 establiments l'any 1995 a 12 el
2006 (1 EMAS), amb 3439 places i 77 establiments de turisme
rural (12 establíments tenen el Distintiu de Garantía de Qualítat
Ambiental) amb 570 places. En turisme rural hi ha 60 allotjaments
rurals independents, 16 masies i 1 casa de poble.
En el turisme rural és on s'ha produ"it un augment més important,
passant de 26 establiments l'any 2000 a 77 establíments l'any
2005. Aquesta modalítat d'allotjament turístíc es traba molt ben
repartida per tota la comarca.
En restauracíó el Ripollés té més de cent restaurants, augmentant
progressivament la xífra any rere any. El Ripollés dísposa d'una ,
gran varietat de productes agro-alimentarís í amb una gastronomía
propia de la comarca.
21

r-
~
~~
~,.,..,
~¡-,
t""4
~
r .,
~
~
~
¡-
¡-
~
~-!*
~
~
['-'~
i"""')'
'i"""')'
f-'1i"""')'
~
~
~
"""l!
""""
Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
Generalment la visita acostuma a complementar-se amb la
degustació de la gastronomía autóctona de la comarca.
L'artesania al Ripolles ocupa pocs treballadors i s'orienta · al
consum intern de la comarca i al sector turístic. Actualment
!'artesanía alimentaria és la més rellevant.
Són de reconeguda qualitat els embotits artesanals que es poden
trobar a les cansaladeries i xarcuteries de la comarca
(llonganisses, bull i butifarra blanca, bull i butifarra negra,
bufes de fetge o blanques, butifarra d'ou., fuet, llonganisseta,
etc). També els productes de fleca i pastisseria com les daines i
els mets de Ribes de Freser, les galetes de Camprodon, les
carícies i les moixaines de Ripoll, la coca abadessa de Sant
Joan de les Abadesses. Són de reconeguda qualitat els
carquinyolis de diferents forns de la comarca, i fins i tot hi ha un
establiment que té el distintiu de qualitat alimentaria de la
Generalitat de Catalunya.
Són conegudes a la comarca races autóctones ben adaptades a
aquest territori comen el cas del boví "Bruna deis Pirineus", de
l'oví "Ovella Ripollesa" i les eugues de muntanya del Ripolles
que s'agrupen dins la classificació generica Hipermetrica Pirinenca
i que mantenen les qualitats d'adaptació al terreny, rusticitat i bona
fertilitat. Aquests ramats estan orientats a la cría de pollins ¡:le .
carn.
22

Un altre producte típic de la comarca és la Trumfa de la Val! de
Camprodon. Trumfa és el nom amb que es coneixen les patates
en aquesta vall del Ripollés. La trumfa és un cultiu d'estiu que
dóna els seus fruits en finalitzar l'agost i durant el mes de
setembre quan els tubercles estan el suficientment madurs.
La Vall de Camprodon, per les seves condicions d'altitud,
edafológiques i climatiques ha estat tradicionalment una zona de
producció de trumfa molt important. Aquestes condicions,
juntament amb !'experiencia deis productors, fan que les Trumfes
o Patates de la Vall de Camprodon, presentin unes
característiques diferencials.
La mel també és un producte natural que es pot trobar en diferents
establiments de diferents pobles de la comarca. Mel Vall de Ribes
elabora tot un seguit de productes naturals- mel, cera i pol.len- a
partir de métodes i procediments tradicionals. De la mel, coneguda
per la seva elevada qualitat, se'n preparen dues varietats: la Mel
de Milflors, recollida a la Vall de Ribes, prové de diverses flors
que es troben a la zona, sense que l'una predomini sobre l'altra; la
Mel de Romaní, molt aromatica, és la que presenta unes tonalitats
més blanques o de color ambre lleu, a vegades gairebé
transparent. Es recomana l'especialitat de Mel de Músic. També
es pot trobar mel a altres indrets de la comarca.
Cal destacar, els diferents productes lactics que s'elaboren de
forma artesanal i aprofitant la llet de les vaques o ovelles de les
seves explotacions ramaderes com són els iogurts, mató,
23

¡¡,...¡
~-_;;
~
~
~
¡.;.'!!
i"""!'
¡,.,.,¡¡ --»
¡-,
i"""!'
!"""!'
~
~
~
•
-----------------
-
Estudi d~ Víabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
formatges, llet fresca, pastissos de formatge, etc. Aquests
productes es poden comprar a les mateixes explotacions o bé ·a
diferents botigues de la comarca. També es poden degustar als
restaurants de la comarca.
Un altre producte alimentari que prové d'un recurs natural és
I'Aigua de Ribes, aigua mineral natural que es pot trabar en
qualsevol comen;:, bar o restaurant d'Espanya.
Una limitació existent en els productes de la comarca és la
dificultat d'establir processos de tipificació i valorització a partir
d'una especificitat territorial o a partir d'altres tipus de
característiques de qualitat. Per aixó, des del Consorci Ripoltés ·
Desenvolupament s'ha comengat a impulsar la millora de la
qualitat i de la valorització deis productes agraris i alimentaris de la
comarca.
El Ripollés és una comarca on convergeixen elements
historie amb paisatges
amb la natura a diferents
patrimonials de gran valor artístic
pirinencs que permeten el contacte
nivells: a les zones més baixes de la comarca es pot gaudir
d'activitats a !'aire lliure sense risc mentre que al nord del Ripollés
es pot practicar !'esquí i altres esports d'aventura.
És per aixó que la comarca rep diferents perfils de turista. D'una
banda, al Ripollés hi arriben persones interessades en el seu
patrimoni. Tant el Monestir de Ripoll com el de Sant Joan de les
24

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnognlfic de Ripoll
------
Abadesses destaquen pel seu valor artístic, com a clars exponents
del Romanic catala, i pel seu valor historie i nacional. A més,
aquests dos puntals del patrimoni de la comarca es complementen
amb les restes del Castell de Mataplana, el seu museu a Gombrén
i el Santuari de Montgrony; i la gran quantitat d'esglésies
romaniques repartides per tot el territori.
D'altra banda, al Ripollés també hi arriben un gran nombre de
turistes interessats per la natura de la comarca. En els últims
temps, a la comarca hi proliferen els establiments de turisme rural,
que donen allotjament a turistes procedents de zones urbanes que
busquen la tranquil·litat del món rural i el poder gaudir de la natura.
Aquests turistes acostumen a viatjar en parella o en familia
valoren el Ripollés perqué els ofereix el contacte amb la natura
també l'autenticitat de la vida rural.
Així dones, a !'hora de definir els perfils de turistes que en aquests
moments trobem al Ripollés, observem que per una banda hi ha el
turista rural que arriba a la comarca principalment motivat per la
natura, i que per l'altra hi ha !'excursionista de museu, que es
desplat;:a al Ripollés únicament per visitar els seus elements
patrimonials peró no pernocta a la comarca. Entre aquests
excursionistes de museu hi trobem grups organitzats de la tercera
edat que visiten els Monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les
Abadesses, i també el museu de Gombrén, i també grups
d'escolars, principalment de la comarca i de les rodalies.
25

~
""""
""""
-~
--------"""!!
"""'"""!!
"""'
"""'""'!!!'
""'!!!'
~
_____d~ Viat~~~at i Gcstió del Museu Etnografic de Ripoll
Amb l'ajuda del Pla de Dinamització de Producte Turístic es pretén
potenciar els públics reals que en aquests moments visiten el
Ripollés, pero també crear un nou perfil de turista per a la
comarca: un turista cultural interessat pel seu patrimoni, peró
també per la seva natura, tradicions, historia i gastronomía.
Aquest turista estaría interessat en conéixer el Ripollés de forma
global i participar d'activitats que combinessin els diferents
atractius de la comarca. L'objectiu final seria que aquest turista no
només passés una jornada al Ripollés sinó que s'hi allotges com a
mínim una nit i gaudís de la seva oferta gastronómica i cultural en
un marc natural agradable.
Un altre deis públics objectiu del projecte són els propietaris de
segones residencies de les valls altes de la comarca. Aquest és
un públic amb molt de potencial, ja que passa !largues temporades
a la comarca, pero que actualment no participa en la vida cultural
del Ripollés.
En quant a les escoles, un públic que ja visita la comarca,
s'haurien de crear activitats que motivessin la presencia no només
d'escoles locals, sinó de tot el territori catala, i que convertissin el
Ripollés en un referent de visita obligada per tots els escolars del
país.
La visita de grups organitzats de la tercera edat també s'haurien
de potenciar tot oferint-los activitats que complementessin les
visites a museus i monestirs que es realitzen actualment.
26

Pel que fa al turista rural que actualment visita el Ripolles, cal dir
que el projecte contribuiré a que complementi la seva visita amb
activitats de caire cultural i que donin un valor afegit a la seva
estada.
En resum, en aquests moments els públics reals que visiten el
Baix Ripollés es limiten a visitar exclusivament els seus
monuments, sense pernoctar a la comarca, o a realitzar les
activitats pr6pies del turista rural, sense tenir en compte els
recursos culturals que tenen a prop. L'objectiu del projecte és
aconseguir un producte que combini natura, cultura i gastronomía
per tal de potenciar els públics reals que actualment visiten el
Ripollés, pero també aconseguir que el turista cultural classic, que
esta interessat en tots aquests elements de forma conjunta, es
desplací al Ripollés per fer estades de com a mínim una nit i
participar en les activitats proposades.
A !'hora de definir el perfil deis públics, s'ha de tenir en compte que
les dades quantitatives i estadístiques disponibles són escasses i,
que per tant, la caracterització deis públics objectius és més
qualitativa que quantitativa, i pren com a punt de partida la
motivació que empeny aquests públics a visitar el Ripolles.
La base per definir els públics objectius del projecte han estat les
dades facilitades per les oficines de Turisme de Ripoll i Sant Joan
de les Abadesses sobre el nombre de consultes que es reben; els
visitants anuals als museus i monuments de la comarca; les
places hoteleres i els allotjaments de turisme rural del Ripolles;
27

,...
t•~
i-J
~
~
~
=·'IÍ'~· ,~
¡¡,..,,¡}¿
~=!f·•
~'
¡¡.....
~
,..~<<
frl'$fj
~w~
~
~
~
-
de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
l'afluéncía de públíc al Cicle de Representacions del Comte Arnau;
i la rellevancía del patrimoni del Ripolles en el currículum escolar.
Tenint en compte les dades recollides i el factor motivació, s'han
establert vuit segments de públics que es divideíxen en tres
categoríes.
28

~
1
~
""""
~~
~
~~
Í"""
~
~
~
~
~
~
~¡....,
¡..#
~""""
~
1
~;
~
Í"""
~
i
~
1
~1
~""""
~
~
~
i""".:l
i""".:l
~
~
--------_,
-------·-""""""
Esrudi de Viabilítat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
Taula resum de Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats,,
al Ripolles,
1, lnsuficient infraestructura viaria
que faciliti accessos als espais
naturals i a la comarca en
general.
2. Recels de la població
autóctona i manca de
conscienciació deis habitants
de la comarca del potencial
turístic del Ripolles.
3. Falta d'un producte turístic
reconegut.
4. Servei públic de transport
insuficient per a la mobilitat
dins la comarca del Ripolles i
deficient entre les comarques
ve"ines i entre províncies.
Servei i infraestructuras de tren
deficitari de la línia Barcelona-
La Tour de Querol.
5. Manca d'estructuració de
!'oferta turística i deis serveis
turístics i d'oci.
6. Manca de senyalització
turística a les carreteres i
homogene"itat en la
senyalització.
1. Fort potencial d'atracció de
turisme.
2. Gran valor historie-cultural de
la comarca.
3. Existencia d'edificis i de
patrimoni arquitectónic de valor
a la comarca.
4. Existencia de tradicions i balls
tradicionals propis de la zona.
5. Existencia de productes
artesanals propis del Ripolles.
6. Empreses turístiques familiars .
amb una elevaca vocació pel
servei i 1' atenció al client.
7. Noves activitats económiques
en el sector turístic incipients:
empreses de turisme actiu,
empreses de guiatge, etc.
8. Progressiu increment de
!'oferta turística, amb un elevat
grau d'associacionisme seguint
les línies estrategiques i les
directrius marcades pel
"Projecte de futur Ripolles
2020"
9. Gran bellesa paisatgística.
29

~~""'""
¡-,
~
~f-.,
~
~
''.-, ..~!F
'' .p
~
~-
~
~
~·
~
k.~
' "
~·
:-r""
¡...,.
¡ '
~
;.,..,
r
,.....,
1-
~
"""""~
'~
"""""~
~
i""'!'
i""'!'
~
~
~
~
~
....,
....,
~
~
Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll
7. Excés d'individualisme entre
les tres valls que configuren la
comarca (Vall de Camprodon,
Vall de Ribes i Baix Ripolles).
8. lmatge de comarca envellida.
9. Desajust entre 1'oferta i la
demanda de treball qualificat.
1O. Poca conscienciació de la
necessitat de formació deis
treballadors.
11. Sector agrícola en regressió,
amb problemes de viabilitat en
molles explotacions i canvis
d'usos en les finques.
12. Baix grau d'associacionisme
del sector industrial i greu crisi
del sector textil.
13. Poca formació, manca
d'ofertes especifiques i
marqueting poc desenvolupat
en el sector del comen;:.
14. Pocs programes específics
d'inserció laboral de coHectius
amb dificultats.
1O. Augment de la qualitat de vida
de la població local.
11. Importan! teixit associatiu
d'entitats locals.
12. Precocupació per una bona
conservació de l'entorn.
Creació d'un Consorci pera la
gestió deis Espais d'lnteres
Natural del Ripolles el 2006.
13.1ndústria dinamica,
emprenedora i diversificada,
tant sectorial com
territorialment.
14. Existencia d'iniciatives
empresarials.
15. Petit comer9 amb gran
capacita! d'adaptació a les
noves tendencies comer9 i
centre comercial comarcal ben
marca! territorialment.
30

2e Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll
E 1. Els espais naturals estan exposats
a incendis, inundacions... la qual 1. Existencia de zones d'elevat valor
l
~
cosa pot provocar la perdua total natural per revalorització gestió'
f-J d'interes natural i una mala gestió integral deis espais d'interes
§ deis mateixos seria perjudicial per natural.
aquests. 2. Marcada capitalitat comarcal i
f-J 2. Perill creixement segones existencia de nuclis petits i poolació
!"""" residencies. disseminada.
IIB<J
' Augment de la població imiJligrada.!"""" 3. Amenaga que el turista no pernocti 3.
IIB<J ala nostra comarca sinó que sigui 4. Importancia de la superficie
1-t
~ de pas i no utilitzi els serveis i forestal.
~ !'oferta turística. 5. Forta tradició industrial.
~'1
~f "' 4. Alta estacionalitat turística. 6. Marca reconeguda i associada al
~.
Elevada laxa d'envelliment de la Ripolles: Comte Guifre, Comte~ .iC
5.~¡ ,...
Í"""') població amb tendencia a !'alga, Arnau, el romanic, Val! de Núria,
~
més accentuada en els municipis Val! de Camprodon, Ribes de
~;
~ petits, que provoca dificultats pel Freser.
"""' canvi generacional en determinats
~
7. Oportunitat de generar turisme fidel
~
sectors económics. i assidu a la comarca.
li!lO!I 6. Dificultats d'integració de la 8. Enfortiments deis senyals
-- població immigrada. d'identitat catalana com a bressol
- 7. Progressiva disminució deis de Catalunya (s'emmarca dins el
- ocupats en el sector primari, amb projecte Terra de Comtes)
-- un fort impacte deis altres sectors 9. Millora de les comunicacions.
- en el món agrari. 1O. Superació de d'individualismes.
-- Enfortiment de la coHabora.ció
- interterritorial.
--- Font: Ripolles Desenvolupament
---..,..,.., 31
""'-

ck Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
Ja a l'edat de bronze (1500-600 aC}, tenim indicis de presencia
humana a Ripoll, sabem que un petit nucli huma de població vivía
a prop deis rius Ter i Freser i a les muntanyes properes aquest
indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de dones o
de Pardinella.
La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la depressió central
catalana i l'altra part deis Pirineus des de temps histories. Una
mostra d'aquesta utilització n'és el Dipósit d'armes de bronze de
Ripoll, provinent de la cultura atlantica. Hi ha indicis d'ocupació · '
durant !'etapa tardo-romana o visigótica, unes tombes trobades
sota el creuer del monestir són testimoni d'aquest nucli
poblacional.
Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelonés
feta pel comte Guifré el Pelós (840-897). A partir de l'any 879
aquest comte va iniciar la repoblació de la zona, utilitzant com a
element d'atracció dos cenobis, el de Santa Maria de Ripoll i el de
Sant Joan de les Abadesses, constru"it l'any 887.
A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses
obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les més
importants, esmentarem la del 888 (consagració d'una nova
església i donació del fill de Guifré, Rudolf, com a monja), i les de
935, 970 i la del 1032, any en que el cap de la comunitat
monastica era l'abat Oliba. Especialment important és l'obra
realitzada durant l'abadiat d'Arnulf que va comengar una nova
església de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla
32

~·'~
¡¡fwl!l
&?<•
~-·
•
que tancava el monestir i un canal per agafava aigua del riu Freser
i la portava fins Ripoll. Aquestes obres estaven estretament
:¡¡gades a un augment del poder polític, económic i jurisdiccional
del cenobi sobre el territori catala. A redós d'aquesta monestir va
comen9ar-se a formar una comunitat de servents que configuraren
progressivament un poble en la intersecció deis dos rius.
Ja el segle XIV va dur a terme l'aixecament d'una muralla per
garantir a la seguretat de la població. Ben aviat també s'instaura la
celebració d'un mercat. El canal va esdevenir el motor económic
de la població, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la
fusta... Aquesta epoca es veié estroncada momentaniament pel
terratremol de Catalunya l'any 1428, que causa greus
desperfectes a l'església i a altres dependencies del monestir i del
poble. La reconstrucció que s'hi va fer al llarg del segle XV suposa
l'adopció de l'estil gótic a l'hora d'aixecar ares i voltes, peró no es
modifica !'estructura de l'església de !'epoca d'Oiiba. Tot i aquest
contratemps, continua el creixement del nucli urba, que comenga a
fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou
precisament el raval que queda a l'altra banda del riu Ter l'indret
escollit per l'abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital
destinat a guarir els ripollesos. Tot i aquesta deferencia, el cert és
que durant l'edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el
monestir i els vilatans, perqué aquests darrers volien deslliurar-se
del vincle que els unía a l'abat, cosa que no arriba a materialitzar-
se, peró ajudava a desgastar el poder abacial.
Aquesta situació s'agreuja amb la implicació en conflictes bel·lics,
com la Guerra deis Segadors, la presencia continuada de l'exercit
francés a Ripoll i la Guerra de Successió. Durant els segles XVI-
33

XVIII la societat ripollesa va viure un moment económic excel·lent
gracies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires
-que feien claus-, serrallers, ferrers... De tots els productes que es
fabricaven els més importants van ser les armes de foc, procés en
el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires.
La fabricació d'armes féu de Ripoll un deis principals centres
productors de l'estat espanyol i un deis millors d'Europa. Pero no
tota la població es dedica al ferro; així, hi havia gent dedicada al
textil, a la fabricació de xocolata, farina... Aquest panorama es va
mantenir fins a principis del segle XIX. Durant la Guerra del
Francés, entre 1808 i 1814 els franceses freqüentaren Ripoll i van
malmetre la muralla; els ripollesos, aconseguiren independitzar-se
del poder de l'abat l'any 1812, al qual estaven subjectes des del
s.IX, aixó posa fi a la supremacía del monestir i al període
d'esplendor económica es produí en el marc de la Primera Guerra
Carlina, (1833-1840)
La desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposa
que els béns monastics passessin a mans de l'estat i en
conseqüéncia, l'abat i els monjes van abandonar el monestir i
marxaren de Ripoll, deixant el recinte monastic abandonat de
manera que fou saquejat i incendiat per individus descontents amb
els impostes que fins aleshores havien hagut de pagar. Aixó
passava l'any 1835, pero per als ripollesos el moment més dolent
no arriba fins al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles
d'Espagnac ataca la població. Després de durs combats, el 27 de
maig els carlins ocuparen la població i, no prou satisfets amb la
victoria, incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions.
34

r~·'"C!il
i :tt
~d'
~
~;¡ "*
~~
~·
¡k.,..,
~·
~
~·
~fi;
~"""'
k~"·r'§t
k·•
~~:,,,,..1)•
&'''<lílf
~
~~"'~
~
-
i:~":''.:~i d_e_yl_a~i~t~ i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll
A Ripoll hí havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la
guerra només eren un miler. Finalitzat el conflicte, alguns deis
habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucció de
les seves cases amb material (pedres i fustes) que en alguns
casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el
monestir. Alhora, l'estat Espanyol, procedí a la venda per subhasta
de dependéncies monastiques entre els anys 1844 i 1850. La
guerra, a més d'aquests canvis, en l'aspecte económic va fer de
frontera entre un passat metal·lúrgic i un futur que vindria marcat
pel predomini del sector textil. L'aprofitament de les aigües deis
rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comporta
l'establiment de nombrases fabriques gracies a !'empenta
d'industrials forans, els quals, a més, es van beneficiar de les
millares urbanístiques que experimenta la vila en aquel! període:
instal·lació de la xarxa d'aigua potable (1882}, d'enllumenat
eléctric (1892), i !'arribada del ferrocarril (1880}, fruit de la
necessitat de transportar a Barcelona el carbó que s'extreia de les
mines d'Ogassa. Aquests canvis suposaren un augment de
població, que passa a viure a la periferia, en especial a les zones
próximes a la vía férria i a les carreteres que condu'ien a altres
poblacions.
És en aquest moment de creixement económic que s'ha de situar
la restauració de l'església del monestir de Santa Maria, gracies a
!'interés del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de famílies
ripolleses compromeses amb la cultura. Si bé durant la segona
meítat de segle XIX se succerren diverses obres, el 1886 s'inicia
ia reconstrucció própiament dita, que no finalitza fins al 1893. La
vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936,
35

~·
e"'"ili
~
l~studi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
experimenta un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en
diversos ambits de la societat; en l'aspecte arquitectónic destaca
construcció d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan
col·laborador d'Antoni Gaudí. La connexió femia entre Ripoll
' Fran9a s'establí per mitja del ferrocarril transpirinenc inaugurat el
1929. En l'ambit cultural també es viuen moments de bonan<;a,
amb la presencia de nombrases associacions, orquestres, grups
de teatre, societats corals, publicació de periódics, creació de
I'Arxiu-Museu de sant Pere (1929)... Aquesta prosperitat es veié
estroncada amb la guerra i les seves conseqüéncies: la
desaparició de qualsevol manifestació de catalanitat i la imposició
d'un nou tipus de régim polític. Passats els difícils anys de la
postguerra, Ripoll torna a gaudir d'una época de progrés i
expansió. En l'ambit industrial es recupera el sector textil i va
créixer de manera destacada el metal·lúrgic.
Aquest període de benestar ana molt lligat a un espectacular
augment demografic, provocat principalment pels fluxos migratoris
que portaren a Ripoll persones d'arreu de I'Estat. Si el 1950 hi
havia 7.451 habitants, al cap de vint anys ja s'havia assolit la xifra
de 10.000. Per fer front a aquesta arribada de persones, es
constru"iren habitatges a la periferia de la població, la qual cosa
provoca un creixement urba fora del nucli antic. Des de la mateixa
fi de la dictadura, l'any 1975, la vila experimenta de manera
continuada un seguit de canvis encaminats a dotar-la deis
equipaments necessaris per afrontar amb garanties el segle XXI.
36

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
··--·---..-·---..-· ..
1497 : 1515 1553 1717 1787 1857 1877 1887 1900
.
153 207 270 1.346 4.780 3.611 3.694 4.549 5.887
1910 i 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
'
16.150 7.476 8.560 8.163 8.566 10.254 11.198 12.055 11.577 ·.
! .
11992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
!11.374 11.289 10.908 10.953 10.733 10.842 10.717 10.832 -!
'
El nom de 40 hores respon a que, antigament, els dos últims dies
de quaresma i el diumenge de Passió, el Santíssim romania
exposat durant quaranta hores al monestir. Avui la fira serveix com
a aparador deis productes que s'elaboren i es negocien a la
comarca i compren des deis estants comercials fins a les típiques.
parades. Per donar-hi un caracter més festiu també es porten a .
terme actes lúdics.
L"any 1004 el santera aclamat coma patró de la vila i s'instaura la
Festa Major l'onze de maig. La festa, en una epoca, es
caracteritza per les curses de braus, el bou amb corda, les
sardanes amb la cobla que tocava des de dalt del campanar de
resglésia de Sant Eudald, les processons i solemnitats religioses. "·
Avui la festa s'ha modernitzat i segueix les característiques
própies del temps; té un caire popular i gratu'it.

1!'""'lll
~
~
~
í::2ru~i de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfíc de Ripoll
Organitzada pel Centre d'lniciatives i Turisme (CIT), es celebra a
rnitjans de maig, i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa
deis xais i d'un casament tradicional de pagés.
El principal atractiu de la testa -a més de la mostra folklórica -
rau en el fet que l'enllag sol ser verídic i compta amb la presencia
de destacades personalitats del país que actuen com a padríns de
naces. La festa es complementa amb un mercat de productes
artesanals i una trabada de brocanters í antíquaris.
rn
La seva celebracíó parteíx d'una idea de la soprano Montserrat
Caballé, que des de les prímeres edícions actua
desinteressadament en benefici del centre Montserrat, entitat que ·
ajuda i promociona els minusvalids psíquics. Organítzat per la
secció musical del Centre d'lníciatives i Turisme té lloc des del
1980 durant els mesas de julíol i agost, i hí actuen íntérprets de
diverses disciplines de la música classica
El mercada! va néixer el 1997, inspirat en els mercats medievals i
que compta amb actuacíons que recorren els carrers de la
població. La festa ens retorna a époques passades en que els
comercíants del centre de Ripoll es disfressen i ofereixen activitats
lúdiques als visitants.
38 '

:Os:c:di :ic iabiliwt i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
Com molt bé indica el seu nom, aquesta tira té lloc el 15 d'octubre,
coincidint amb l'onomastica. L'any 1853 l'ajuntament acorda la
seva institució. En un principi tenia com a fi la transacció de
bestiar; ara només se celebra la tira de l'ovella ripollesa, que;
juntament amb la venda de tota mena d'objectes quotidians li
donen color i vida.
" Festadel 27 de maig
" Exposició filatélica i numismatica
" Torneíg internacional de futbol del Rípollés (Juny)
.. Rebuda de la flama del Canígó í revetlla de Sant Joan(23 de
Juny)
" Díada nacional de Catalunya í elecció de la pubilla de Ripoll·
(11 de setembre)
" Carbassada (1 de novembre)
" Cursa internacional d'atletisme de fons del Rípollés
(novembre)
- Fira de Nada! (desembre)
39

""""'~
""""''~
~
.......
.......
~
~
Ec''"'-''i:': Yi~bilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
Per tal de difondre i promocionar Ripoll, s'han dissenyat un seguit.
de rutes tematiques per la vila i els seu entorn
Aquest recorregut, que forma part de la xarxa de Vies Verdes, és
ideal per fer-Io a peu o en bicicleta. Segueix el tragat de l'antiga
línia de tren: Ripoii-Sant Joan de les Abadesses -Toralles. La Ruta
del Ferro, juntament amb la Ruta del Carrilet Olot-Girona i la Ruta
de la Via del Tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, permet anar del
Pirineu a la Costa Brava, en un tragat d'uns 135 quilómetres.
També cal destacar que forma part d'un tram de les Rutes en
bicicleta de muntanya del Centre BTT del Ripollés, concretament
la ruta 2: Sant Bernabé de les Tenes.
Aquestes rutes, senyalitzades com a senders locals (marques
blanques i verdes) i amb pals indicadors, donen l'oportunitat de
conéixer l'entorn natural de la vila. Alhora, podreu gaudir d'unes
perspectives del nucli urba des deis quatre cims que l'envolten.
Ruta 1: Recorregut per Sant Bartumeu
Ruta 2: Recorregut per Santa Maria del Catllar
Ruta 3: Recorregut per Sant Roe
Ruta 4: Recorregut per Sant Antoni de Morers
40

~
f:;!!í-J!ftl
~
i !t
r~
~
~
~
~;r!él
~
¡;·...,
-~- .,,
~
~
~
~
~
~
,?'lll
~
~
~
~
2:s:;cdi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'lfic de Ripoll
,. SANT BERNABÉ DE LES TENES
Es tracta d'un recorregut bastant complet, compost en la major
part per pistes forestals i senders que transcorren per dins el bosc.
A uns 2,5 km de la Ruta del Ferro en direcció a Sant Joan de les
Abadesses hem d'agafar un trencall a ma dreta que ens dura fins
a la N-260. Seguim la carretera fins a l'encreuament de Llaés uns
metres després del trencall i abans d'arribar a l'església de Sant
Bernabé de les Tenes (fundada al S.XV), haurem d'agafar un petit
camí de bosc, anirem a sortir novament a la carretera, pero de
seguida ens haurem de desviar per la pista forestal que ens
portara fins a Sant Joan de les Abadesses per tornar a agafar. la
Ruta del Ferro.
,. EL REME!
Sortim del parquing del restaurant de Can Villaura (carretera de
Berga,C-26). Es tracta d'un itinerari curt i de poca dificultat.
Haurem de pujar per una pista pavimentada fins a trobar el trencall ·
que ens portara a l'església del Remei, on a !'octubre se celebra
l'aplec. El descens transcorre per pista forestal fins al Barri
d'Engordans de Ripoll, on creuarem la carretera C-17 per agafar el
carril bici que ens portara al punt de sortida.
41

§
t::
~~'"""'
~
f""'!!!
~~
[::
~
Sf..,
~
~
;,;...,1
F'"'
~
~
'~
~
fi'"!!
~""'
~
-_,
---------------.....
---
Eszc:~i J~ Viabilitat i Gestió del Muscu Etnogratic de Ripoll
" EL CATLLAR
Aquesta ruta comparteix un tram de recorregut amb la ruta 7, fins
que es bifurca en direcció al cim del Catllar. Cal abandonar uns
quants metres l'itinerari si volem gaudir de les vistes des del cim i
visitar el conjunt arquitectónic del Catllar i la casa deis ermitans,
deis s.XI-XIX. Haurem de tornar a l'itinerari i comenr;:ar el descens
en direcció a Ripoll, vorejant el riu Freser fins arribar al centre de
la població, on anirem a buscar el carril bici al costat de la C-17,
que ens portara fins al punt de sortida. D'aquest recorregut cal
destacar les fonts.
" RIPOLL- VALLFOGONA DE RIPOLLES
Aquest itinerari comunica les dues poblacions i recupera part del
que havia estat el camí ral de Ripoll a Olot. La diversitat de
vegetació, fonts, masies i torrents, formen part del gran atractiu
d'aquesta ruta; aixó, sense oblidar-nos de visitar les dues viles.
Per anar fins a Vallfogona del Ripollés hem d'agafar el camí que
passa pel costat de !'ermita de Sant Miquel de la Roqueta,
senyalitzat com a PR-C 59-1, amb marques blanques i grogues. El
seu trar;:at coincideix en gran part amb l'antic camí ral que anava
de Ripoll a Riudaura, passant per Vallfogona del Ripollés.
Practicament tot el recorregut es fa per camins de muntanya,
passant pel costat de l'església de Sant Bernabé, de l'antic hostal
de Sant Eudald, d'una gran quantitat de masies que formen part
del patrimoni arquitectónic i paisatgístic de la zona, i també de
fonts i torrents. Tot plegat, una excursió molt agradable
interessant per als amants de la muntanya i el seu entorn.
42

~
-~-··
-,
-,
-,
-------.,.,.,.,
-
~--- Ce V;J_biiitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
o SENDER GR-1
Aquest sender de gran recorregut, que travessa el territori catala
des de Empúríes fíns al pont de Montanyana, passa per la nostra
vila.
Sí volguéssim seguir-lo en direcció sud, aniríem a buscar el camí
al carrer Concepció Oucloux situat al barrí de la carretera de
Barcelona. Trobarem la senyalització (marques blanques í
vermelles) en el punten qué el camí passa per sota la variant de
la N-152. Díns el terme de Rípoll passarem per !'ermita del Remeí i
la font del mateix nom, les basses del Molí de Vilardell, a.
continuació, í, ja en el terme municipal de les Llosses, podrem
veure !'ermita de Sant Esteve de Vallespirans i la de Santa
Margarida de Vinyoles, poc abans d'abandonar la comarca dél '
Ripollés. Perseguir-lo en direcció nord, la senyalització comenga a
la carretera de Sant Joan a !'altura del polígon Estamariu. Aquest
recorregut ens portaría fins als pobles veíns de Sant Joan de les
Abadesses i Sant Pau de Segúríes, i ja, sortínt deis límits de la
comarca del Ripollés, arribaríem a Oíx.
" EL CASTELL DE LLAÉS
Apartat de la zona urbana, al costat sud-est de la comarca del
Ripollés i a meítat de camí entre Ripoll i Vallfogona de Ripollés, es
troba un deis paratges més ímportants a nivel! historie í paisatgístic
del municipi: Llaés:
Sobre un turó es troba el castell, del qua! es té notícia des de l'any
919, en qué s'anomenava Lacesi. L'any 955 passa a dependre del
43

-' '
-' #
....,
....,
....,
"""!!!
""'!!
""'!!
""'l.!í'
""'l.!í'
"'!':l
""""'!':l
"""~
~
~
~
~
~
monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sobre el mateix turó es
construí una església, obra de l'abadessa Ranlo, que consagra el
bisbe Ató el 23 d'abril de 961. L'església actual respon encara a
les característiques d'aquest temple, pero esta tan transformat que
difícilment s'hi reconeix res del tipisme deis edificis romanics, per
culpa, segurament, del terratrémol de l'any 1427, que ensorra les
voltes i part de l'absis. Actualment el castell és propietat privada i
l'església és a !'interior de la muralla que envolta les dues
edificacions. Si es vol visitar l'església es recomana anar-hi un cap
de setmana, quan hi solen ser els propietaris del castell.
• EL PANTEÓ
Molt a prop del castell de Llaés, a uns 800 metres a peu, hi ha el
panteó dedicat a la memoria de setanta-quatre carrabiners i un
oficial, que foren afusellats per ordre del general carlista Francesc
Savalls el1874.
• LA SALMA DEL TEIXIDOR
Situada a una distancia relativament curta, una hora a peu del
castell, es traba la balma del Teixidor, lloc interessant, que havia
servit de refugi deis pobladors prehistorics, de taller de muntatge
d'armes carlines, i fins no fa molts anys, d'habitacle d'una família;
en l'actualitat es fan servir per guardar-hi el ramat. Altres balmes,
com són la Baumassa, la Baumeta, Xuriguera, el Cuc, la
Cambrassa i la Fumada donen fe de la importancia que tingué en
temps passats tot el sector de Llaés, quan totes erenhabitades.
Per arribar al Teixidor -propietat privada- cal deixar el cotxe al
trencall que duu a Santa Maria de Besora (Osona).
44

r
~r~
~
~,...,
~·
,...,
F"'
~
~
~
~
pr,
~!"
~
&= _;
~,
!"""'
!"""'
!-'
!""'".'
~
~
~
~
~
~
~
-'< _,
~
~
'
~
~
~
,...,
~
~
-:11
-:11
___ d':._ia-'?ilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
" L'ESGLÉSIA DE SANT PERE
Erigida com a església parroquial, fou consagrada el 890 pel bisbé
Gotmar.
A mitjan segle XI va ser ampliada. El 1338 es fundava la
comunitat de domers i preveres, que la van regir fins al 1893 .
quan, un cop restaurat el monestir, va perdre la parroquialitat. Tot i
aixó, encara s'hi van celebrar algunes funcions religioses fins al
1936. Arquitectónicament, l'actual edifici és fruit de diverses
actuacions realitzades al llarg deis segles; entre altres, s'hi poden
veure testimonis romimics i gótics. Destaca, a la part posterior, un
fragment de la muralla construida al segle XIV, que envoltava el
nucli antic de Ripoll i sobre la qual s'aixeca el campanar.
• LA CASA BUDELLERS
La casa, originariament, fou propietat de la familia Descatllar, de
la qual sobresortí Ramon Descatllar, abat del monestir de Ripoll
(1383-1408). La primera constancia documentada, pero, data de
1624, quan Lluís Descatllar, governador general del Principat de
Catalunya, va vendre la finca a Jeroni Joan Colí, doctor en dret:
Posteriorment en van ser propietaris les famílies Lissaga i Gavella.
L'any 1793, Eudald Gavella, notari de Tarragona, va vendre la
45

r;
~~r,~
~,..•..,
~
~
~
r,,...,
~!i-
r*'!)
~
~
~
~
~
~
' '
~
~
'
:·"''!'
~"*'!!!
~
~
'~
~
~
""""""
"""
"""~
~
""'
_i:i;.:Jji de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
casa al ripolles Agustí Deop, la pubilla del qua! es casa amb un
membre de la família Budallés, originaria de Figueres. Amb
posterioritat a í 799 la família Budallés adopta la forma nobiliaria
ce davant del cognom. La casa, entre moltes altres personalitats,
ha tingut com a hostes distingits, en especial durant la Tercera
Guerra Carlina, el general Francesc Savalls i els pretendents
carlins Alfons i Maria de las Nieves de Braganza de Borbón. Es
diu que el rostre de !'estatua que hi ha a la plac;:a de I'Ajuntament
esta inspirat en les faccions bellíssimes de la dona que vivía a la
casa Budellers, a finals del segle XIX.
" LA CASA SOLANELL
Aquesta casa té !'origen en el segle XVII, quan la familia Solanell,
procedent de Ribes de Freser, vingué a viure a Ripoll.
Damunt l'antiga porta principal s'hi pot veure l'escut d'armes
d'aquesta nissaga, en que hi ha representat un sol i l'escut de
Ribes. La finca, que a mitjan segle XIX era propietat de Josep de
Solanell, fou ocupada per domers de la comunitat de sant Pere.
Un personatge il·lustre vinculat a la casa fou l'eclesiastic Antoni de
Solanell i de Montella (1670-1726), fill del cavaller Julia de
Solanell i de Foix. Fou abat deis monestirs de Sant Pere de
Galligants i de Sant Cugat del Valles. Diputat del brac;: eclesiastic
de la Generalitat (1710-13), a la junta de brac;os de 1713 decidí
d'inhibir-se en la qüestió de la resistencia contra Felip V, i aixó féu
que fos privat de l'abadia pels felipistes.
46

1::Wl'f-
~
~,., ..f
~ :!)
~
~ .. :!)
~
~F'
~
f'»
~l
~
~'i""''ll
~
!lo•
í!"1l
M
;~,.,
~
~
~
l""'::'~~_<ie Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll
LA CASA CODINA
Edifici d'influéncia modernista que data de l'any 1918. Torre de
simetría central accentuada per les galeries sortides i el
coronament del cos principal. Destaca com a solució alternativa a
l'estil constructiu ripollés fins al moment i per la pulcra disposició
volumétrica i estructural.
El FORTÍ DE l'ESTRELLA
Edifici originariament militar, que tenia la finalitat de defensar
Ripoll deis atacs de l'exércit carlí. Es va construir sobre les restes
d'un antic fortí, edificat en !'época de la Primera Guerra Carlina
(1833-1840). Es va utilitzar durant la tercera d'aquestes guerres
(1872-1876). Cal destacar les espitlleres que hi ha en tres de les
faganes, a través de les quals els defensors refusaren els atacs.
El CASAL DEL TAURINYA
Si entreu a !'interior veureu un are de mig punt rebaixat, sobre
impostes motllurades i pilastres amb figures humanes esculpides
en alt relleu. Gravat a la pedra, consta l'any 169(8). Al carreró que
enfila cap al pont, damunt una porta tapiada,hi ha representat un
toro, emblema del llinatge Taurinyá A la primera meitat del segle
XVII sabem que hi vivia Miquel Taurinya, que exercia de cirurgia i
a més era paborde o obrer de !'ermita de Santa Maria del Catllar.
47

de Viabílitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
EL PONT DEL RAVAL
Per facilitar la comunicació de Ripoll amb !'exterior es bastí el pont
en el període medievaL S'esfondra parcialment al segle XVI i uns
paletes de Solsona el reedificaren l'any 1585. De resultes de la
Primera Guerra Carlina, el maig de 1839, el pont fou destrurt pels
carlins; no obstant aixó, hom encara hi pot veure, a banda i banda
del riu, els ares auxiliars i l'arrencada de la volta. També n'hi ha un
fragment, sota el pont, a dins les aigües del riu Freser. Acabada la
guerra, el pas es va fer per mitja d'una palanca de fusta. De
resultes d'aiguats, la palanca sofrí diversos desperfectes, fins que
l'any 1892 se substituí per un pont de pedra, existent en
l'actualitat.
UN FRAGMENT DE MURALLA
Tal com va passar amb altres poblacions catalanes, a Ripoll s'al9a
al segle XIV una muralla al voltant de les deperidéncies del
monestir i del poble. Els efectes de les diverses guerres que patí
la vila, des del s. XVII fins al s.XIX, la debilitaren i l'anaren
destruint progressivament. S'accedia a !'interior del recinte a
través de cinc portals: el de I'Arquet, el del carrer del Prat, el del
pont del Raval, el del pont d'Oiot i el del raval de Sant Pere. És
precisament en aquest darrer punt, a la fa9ana posterior de
l'església de sant Pere, on es pot veure una torre de la muralla.
També hi ha un fragment al riu Freser, entre el pont del Raval i el
pont de I'Arquet.
LA PLA<;A GRAN
48

'" LA CASA ALÓS
Casa d'estil modernista, també coneguda com la casa del
marqués de Dou. És obra de l'arquitecte Josep M" Pericas, que la
projecta l'any 1908. A les faganes exteriors es combinen elements
modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures
curvilínies amb ús de mosaic i maó-, i la simplicitat característica
del noucentisme. Atenció a la torre, on hi ha escenificacions d'un
ós tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una
fabrica i botiga de fideus a la planta baixa féu que popularment fos
í sigui coneguda com a cal Fideuer.
" LA CASA MUNTADES
Edifici d'estíl neoclassic construTt l'any 1868 segons el projecte del
mestre d'obres ripollés Eudald Sadurní. De la fagana principal en
destaquen les pilastres encapgalades per capitells corintis, que
emmarquen el sistema d'obertures coronades pels frontons.La
familia Montadas eren propietaris rurals que vivien al mas la Serra
del Boix i tenien possessions en diversos municipis del Ripollés.
La seva implicacíó en la Tercera Guerra Carlina, en qué donare
diners a la causa, els porta a la ruina.
" L'ANTIC ESCORXADOR MUNICIPAL
(CENTRE CULTURAL EUDALD GRAELLS)
Edifici construTt, segons el projecte redactat per l'arquitecte Antoni
Coll i Fort l'any 1906, per destinar-lo a escorxador municipal, en
substitució d'un d'anterior, edificat el 1871, en aquest mateix solar.
Sobre la porta principal hi ha una !linda amb l'escut de Ripoll i la
data 1908, que no correspon a la fi de les obres, que va ser el
1907. L'escorxador estigué en funcionament fins a l'any 1990. A
49
partir de 1993, després de ser reformat esdevingué un centre
-11--.L: ..:.l.-.l.- _ .. l.l. ...--1- E~.-

w,."""$
~
Estu~!_E_e Viabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll
• LA CASA SONADA
Estem davant d'una de les obres més emblematiques de
:arquitecte modernista Joan Rubió i Sellvé (Reus, 1871-
Barcelona, 1952) a Ripoll. Seguidor i deixeble d'Antoni Gaudí,
projecta la casa l'any 1912 per encarrec del metge Francesc
Sonada i Parés. Les dues faganes estan construides amb pedra
carejada. El procediment constructiu és a base de pedra sense
desbastar, coronaments punxeguts i irregulars i una expressada
falta d'acabats.
" SANT MIQUEL DE LA ROQUETA
Capella d'estil modernista. Maria de DeJas, baró de Vilagaia
ipropietari deis terrenys, decidí aixecar-la en substitució de la
capelleta que hi havia, dedicada ja a sant Miquel arcangel.
L'arquitecte a qui s'encarrega l'obra fou Joan Rubió i Sellvé, del
qual també podem veure a Ripoll la casa Sonada. El 2 de gener
de 1912 es posa la primera pedra i a mitjan octubre es beneia.
Fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) s'hi van celebrar oficis
religiosos. Actualment, a !'interior, s'hi guarda la imatge de la
Verge deis Dolors (1947), que era un deis passos que integraven
la desapareguda processó de Setmana Santa.
" LA CASA SIQUÉS
Edifici d'estil postmodernista bastit l'any 1916. S'atribueix la
construcció a l'arquitecte Joan Rubió i Sellvé, deixeble d'Antoni
Gaudí. Originariament la coberta era de fusta i de forma
punxeguda, cosa que donava un toe original a la construcció i al
disseny. Problemes amb la incidencia deis agents meteorológics
50

~
r:i :$
~
~~'
~
!$"""'!
~
~
~
¡a ~l4
~
~
~
~
~
¡,-,t,-
'"""
~
~
j*1}
q¿:w"':'Y.,
-------~':'._'::~~'bilitat i Gestió del Museu Etnogn!fic de Ripoll
sobre la fusta portaren a substituir-la per un sostre ras. De planta
paraHe!epipédica, utilitza balcons i una glorieta perdonar
contínuHat a les faganes. L'estructura curvílínia li confereix una
gran forga expressiva. Popularment és coneguda entre els
rípollesos com la casa del Barco, per la semblanga de la fagana
principal amb un vaixell.
" L'AJUNTAMENT
Tot i que pugui no semblar-ho, aquest és l'únic edifici, juntament
amb l'església i el claustre, que perviu del conjunt monastic.
Malgrat els successius canvis estructurals patits al llarg deis
segles, en esséncia és el mateix que es construí al segle XVII. Per
voluntat de l'abat Francesc de Senjust, es féu un porxo per accedir
als claustres des de l'edifici de la Cort del Vicari, !'actual
ajuntament.
Amb la desamortització de 1835 passa a mans de I'Estat, que el
cedí al poble el 1842, perqué fes les funcions d'ajuntament, ates
que l'edifici anterior fou malmés durant la Primera Guerra Carlina.
La sala que hi ha als baixos, emprada per a actes culturals, duu el
nom de l'abat Senjust i s'hi poden veure representats els símbols
del cognom d'aquest abat.
" L'ANTIC HOSPITAL MUNICIPAL
(ARXIU HISTÓRIC COMARCAL DE RIPOLL)
El 1573, en temps de l'abat Climent Mai, es funda !'hospital amb
les aportacions económiques deis ripollesos (tal com es pot llegir
en una inscripció que hi ha a la fagana principal). El 1654 va ser
redu'it a runes pels franceses. El 1661 s'iniciaren les obres de
reconstrucció. Per la mateixa causa de la guerra, torna a ser
51

~
~1~
t·~
~
~¡,..,
~
~
=-----2,; i2~ilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll
destn..l!t el maig de 1839. Novament va ser reedificat el 1846 (data
que també consta en una inscripció a la fa9ana). Des del1860 fins
al 1990 l'atencíó deis malalts la dispensaren congregacions
religioses, pnmer a carrec de germanes carmelites i,
posteriorment, de germanes josefines.
Durant la década deis anys noranta acollí l'escola taller i des de la
tardor de 2001 acull I'Arxiu Historie Comarcal de Ripoll.
• L'ESTATUA DEL 27 DE MAIG
Els orígens d'aquest monument cal trobar-los en la Primera
Guerra Carlina (1833-1840). En aquest conflicte bél·lic
s'enfrontaren dues opcions polítiques: la carlina i la liberal. Ripoll
era una població liberal, que els carlins volien ocupar per la seva
situació estratégica i pel prestigi que tenien les armes de foc que
s'hi fabricaven. Les trepes carlines, després de diversos intents
fracassats d'ocupar la població, iniciaren l'atac definitiu el 19 de
maig de 1839.
Els ripollesos resistiren, sense rebre refor9os, vuit dies. El 27 de
maig entraren a la vila, cremaren i/o causaren desperfectes en
algunes cases i feren cent-set presoners. En finalitzar la guerra
s'instituí la testa del 27 de maig, a fi d'homenatjar els defensors. El
1896 va néixer la idea d'erigir un monument, el qua! fou projectat
per l'arquitecte lldefons Bonells i inaugurat el 27 de maig de 1897.
lnicialment estava format per una columna, de ferro de fosa, sobre
la qual hi havia !'escultura femenina que representa Ripoll i que
porta l'escut del poble a un costat i, amb l'altra ma, aguanta la
palma del martiri.
52

~
~
~·· "
;::P-t
~;j ~'
~re,
,...,
ft'!i
"~
~
~-..,
b~...,
w-·~
~
~
-
~~---~""~~C:~'iliw: i Gestió del Museu Etnognfic de Ripoll
Horaris:
Hivern (octubre a marg) de 10h a 13h i de 15h a 18h
Estiu (abril a setembre) de 10h a 13h i de 15h a 19h
Preu entrades:
General: 3 €
Grups (més de 20 persones). Jubilats. Carnet d'estudiant. Carnet
Jove. Menors de 18 anys. Família nombrosa:2 €
Escoles:1 €
Tiquet familiar. Pares amb fills menors de 14 anys: 6 €
Escoles del Ripollés: Menors de 8 anys: gratun
Horaris:
Temporada d'hivern> Del16 de setembre al 30 de juny
Dissabtes De 10 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h.
Festius i ponts De 10 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h.
Temporada d'estiu De 1'1 de julio! al15 de setembre
De dimarts a dissabtes De 10 a 13.30 h i de 16 a 19.00 h.
Diumenges> De 10 a 13.30
*Durant Setmana Santa regira l'horari d'estiu.
L'últim dia de pont, obert només els matins.
*Tancat els dilluns, excepte els dilluns del mes d'agost
*Tancat els dies: 25 i 26 de desembre i el31 desembre al10 de.
gener
Horaris:
Hores a convenir.
,.,,
' "' '

~~. }'
~
¡.....,
¡..-,
~
~
f""'
!""""'
~
~
~
.....,
""""~
"""
""""""~
...,...,...,
--
-i~ Víabilítat í Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll
3. Consideracions per a l'execució del projecte museogratic
del Museu Etnogratic de Ripoll.
Visitants als Museus i coHeccions
Museus Registrats. Visites 2007
del Montseny. La
Gabella
de Berga
les
Valis d'Aneu
del Ter.
Sanglas
de la Garrotxa
de la Garrotxa.
M. Deis Volcans
visitants.
Exposició
perrnanent
visitants
exposicions
'temporals
o
~-----------+------------~-----------~~~----~~~~~~·Museu
Etnogrflfic de
Ripoll
Font: Servei de Museus i Protecció de Béns Culturals.
54
'.

"""'
"""'.....,
"""'~
~
~
....,
....,
~
~
~
~
~
~
~
....,
~
..,
~
~
¡;-;,
~
"""'i
-'
-'
Yiabiiitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll
· · s::.. ·' -• e useu Etnográfic Ripoi!
.. Els inicis
El Museu de Ripoll va néixer a conseqüéncia del moviment
nacionalista que, com a diversos indrets d'Europa, es va viure a
Catalunya cap al final del segle XIX. El folklore, juntament amb.la
historia, la !lengua, la geografía i altres elements culturals,
esdevenien cabdals, sobretot en aquells pa'isos que no gaudien de
poder polític autónom. L'esperit de la Renaixenc;a alimenta els
estudis i les íníciatives en aquesta línia.
Al principi del segle XX, la vila comtal participava també d'aquell
impuls evolutiu, sota el guiatge de persones amants i
coneixedores de la comarca, a les quals hem denominat grup de
folkloristes de Ripo/1. L'interés pe! país, la gent i els seus oficis, es
traduí en el desig de recerca i recuperació d'aquells objectes i
d'aquells béns intangibles tradicionals que havien conformat el
patrimoni cultural de la centrada al llarg deis segles. Almenys vi~t
anys abans de la creació del Museu de Ripoll, els seus iniciadors
treballaven ja en la tasca de salvaguardar unes activitats que .es
comenc;ava a témer que es trobaven en vies d'extinció. La vida
cultural ripollesa, no tenia !loe en un ambit tancat, sinó que ho feia
en estret contacte amb les personalitats de més prestigi científic
de l'época.
Entre els estudiosos que podríem incloure en l'esmentat grup de
fo/kloristes, cal destacar un col·lectiu de persones que es movien
no solament a Ripoll, Campdevanol, Sant Joan o a altres
poblacions de la comarca, sinó també a Barcelona, amb vincles: i
55

;::"'if*_,
~..~
~
~[!!-
~__,.
~
~ 'lt
~
ti" !!®
~¡l'l''if
~F
~
,..re•~
~
~
,;•"'!
{"'"'!
r""
~
~
~
~
~
de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll
estades a diferents indrets d'Europa. Molts tenien carrera
universitaria, van ser els promotors del que nasqué com a Arxiu
Museu Folklóric de Sant Pere de Ripoll i se'ls pot considerar
o1oners en el camp de !'etnografía catalana. La llavor d'aquesta
tasca fou l'excursionisme i el seu inspirador el pedagog i folklorista
Rossend Serra i Pagés, que s'adona de !'interés de reunir el saber
popular i la tradició, tot considerant els museus com un signe de
progrés deis pa'isos i un afermament del sentiment nacional.
Aquest plantejament es produ'ia en l'ambient polític i cultural,
del noucentisme. El farmacéutic, historiador i arxiver local Tomas
Raguer i Fossas en va ser el fundador.
En la seva tasca va comengar a recopilar i classificar !libres i
documents per crear I'Arxiu de Sant Pere, i més endavant
recolectar materials de valor folklóric i historie: objectes i
coneixements sobre costums, tradicions, oficis i indústries en vies
d'extinció o de transformació. Col·laboraren amb ell els també
farmacéutics Ramir Mirapeix i Pagés, Zenon Puig i Sala i Lluís
Vaquer i Clapera; el propietari rural Salvador Vilarrasa i Vall,
estudiós de la vida deis pastors i qui, fou capag de donar una visió
més etnografica a la seva recerca; el comerciant ripollés Agustí
Casanova i Marquet, que dirigiría la institució després de la mort
de Tomas Raguer, i clergues com Mn. Josep Raguer i Carbonell-
que podem considerar el primer conservador-, Mn. Manuel
Caballería i Budallés qui, juntament amb R. Serra, T. Raguer, R.
Mirapeix, S. Vilarrasa, Mn. Josep Maideu i Mn. Damia Torrents
recopila i transcrigué temes per al Cam;oner del Ripo/les. Es
compta, a més, amb la implicació d'altres ripollesos com Mn. Joan
Palau i l'erudit eclesiastic Ramon Roquer. El moviment va
transcendir !'esfera local i interessa persones vinculades a la
56

"":~ "i2bílitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll
v''""'""7
"'t'"7
que mantenien lligams amb Ripoll, com el filóleg Mn.
Griera. el folklorista Joan Amades o l'etnógraf Ramon
Vioiant i Simorra. Posteriorment, !'industrial fargaire Ramon
Casanova i altres s'anaren afegint a la tasca. Cal esmentar la
figura d'Eudald Graells i Puig, que des d'un comengament es va
unir a la iniciativa, i que es fara carrec de la direcció del Museu de
Ripoll a partir de 1957. El Museu adquirí una gran consideració
local des deis seus inicis i es va obrir una subscripció popular per
ajudar a sufragar les obres. El primer patronat estava compost per
Tomas Raguer, Zenon Puig, Agustí Casanova i Josep Raguer, i el
presidia el rector, Bernat Fargas.
Tot i que la formació académica de la majaría d'aquests
col·laboradors no eren la museologia ni !'etnografía (branques del
saber, d'altra banda, incipients arreu), ens consta que tenien
coneixements adquirits de manera autodidacta, que els permetien
seguir un métode adequat. Els havien obtingut mitjangant el
Manual per a recerques d'Etnografia de Catalunya, obra de
l'etnóleg Tomas Carreras i Artau, creador de I'Arxiu d'Etnografia i
Folklore de Catalunya, a més de publicacions afins d'altres
institucions, sobretot angleses. Aquesta etapa, que compren els
primers trenta anys del museu, des de seva gestació fins a la
guerra civil, podríem anomenar-la precientífica, ja que, vista amb
ulls actuals, era mancada encara d'una carrega documental prou
sólida, malgrat que els promotors intentaven seguir amb fidelitat
les orientacions i recomanacions d'aquells experts. Més enlla del
treball teórico del simple anim de col·leccionadors, van examinar
sobre el terreny els temes del seu interés i van atraure un corrent
57

-
d'estudiosos cap a les nostres contrades, que dona lloc a
actuacions museografiques i bibliografiques prou notables.
L'area d'influencia d'aquells estudis, encara que primordialment
centrada en el baix Ripolles, es va estendre a la resta de !'actual
comarca i també a Osona, el Bergueda i la Cerdanya, i es traduí
en múltiples publicacions, moltes de les quals promogudes per
l'impressor i animador cultural Daniel Maideu i Auguet:
Scriptorium, El Catllar, els !libres de Salvador Vilarrasa La vida
deis pastors i La vida a pages, o el Canr;oner del Ripolles -que no
va veure la llum definitivament fins al 1998-. La correspondencia
cultural deis Raguer, especialment la de Tomas Raguer amb Serra
i Pages, permet també coneixer el detall d'aquells interessos i
d'aquelles activitats.
La recol·lecció de materials, des del 1919 ubicats a la sagristia de
l'església de Sant Pere, comprenia !'artesanía del ferro, el folklore
religiós, el món deis pastors, vestimenta, joguines, armes de foc,
ceramica i clixés fotografíes, suport indispensable per a l'estudi
deis oficis i les festes. Amb aquests precedents, l'any 1929 es crea
I'Arxiu Museu Folklóric de Ripoll a les golfes del temple, amb cinc
espais diferenciats: un per preservar la documentació arxivística,
un segon que servía de biblioteca i tres sales per exhibir-hi la
col·lecció folklórica. Hi mereixien particular consideració les arts
del ferro: la forja, els clavetaires i els armers; la !launa, el llautó i
l'aram, i també les seccions de mobiliari, presentalles, folklore
infantil, vidre, ceramica i indumentaria, juntament amb altres
materials relacionats amb els pagesos i els pastors. L'any 1930
Agustí Casanova visitava, entusiasmat, el Museu Arlaten d'Arles, a
58

~:.:@¡<" ¡J
¡ht
~?~
f¡f'D ,Z,
*·~·
~
~
Esmdi de Viahilitat i Gestió del Museu EU1ogriúic de Ripoll
la Proven<;:a, precedent del ripollés, i demanava cooperació per
"ajudar-nos a realitzar !'obra del nostre Museu regional de
folklore..." Els anys 1932 i 1933, es van complementar amb els
coneguts diorames del pla d'Anyella, obra de l'escenógraf
Salvador Alarma, i el del clavetaire. Els treballs sobre els pastors
desvetllaren !'interés del filóleg Joan Coromines per a les Oficines
Lexicografiques de l'lnstitut d'Estudis Catalans, i el de Pere Pujo! i
Casademont per al Llibre de belleses naturals i artístiques de
Catalunya. Al mencionat etn6graf R. Violant li produí un gran
impacte la visita al Museu de Ripoll l'any 1933, i aquesta relació
culmina amb la que s'establí anys després amb el Museu
d'lndústries i Arts Populars de Catalunya, de la secció etnografica
del qual n'era el conservador. Entre els anys 1933 i 1935 es
produeix una ampliació dedicada principalment a les imatges i
objectes de culte i a les labors de filat i teixit. El 1936 s'instal·lava
en una nova sala, ubicada a la nau central de les golfes, la secció
religiosa. Més enlla de les nostre fronteres, l'any 1934, la
folklorista anglesa Violet Alford era informada .des del Govern de la
Generalitat, a través del prestigiós etnógraf Valeri Serra i Boldú,
que a Ripoll era on millor podía documentar-se per als seus
estudis sobre el Pirineu.
Ja en plena Guerra Civil, el 1937, el Museu es posa en contacte
amb Agustí Duran i Sanpere, al capdavant del Servei de Protecció
d'Arxius creat per la Generalitat, i li envía la relació d'un conjunt
d'objectes i documents d'interés que estan catalogant, amb el
desig de salvaguardar el patrimoni. Aixó no va impedir el saqueig
d'algunes peces d'art religiós i d'armes. Amb diners de la
Generalitat republicana van ser adquirides trenta caixes on es van
59

~
~
r-'ta**'
!"'JI
¡-,
~
~
¡-,
-, J
~¡
~"""'
~"""'
~"""'
Ls:"d:_:Jc 'iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
'
guardar vaiuosos objectes, com la imatge de sant Eudald o les
despulles de Guifré i de Berenguer, que es dipositaren en lloc
seguL La postguerra no significa un trencament absolut en .la
historia del Museu, jaque el mateix Tomas Raguer prosseguí com
a responsable fins a la seva mort, l'any 1946.
" La consolidació. (L'etapa d'Eudald Graells)
La historia del Museu de Ripoll -des de mitjan segle passat fins a
l'any 1992, va íntimament !ligada a la persona i !'obra c::l'E:udaJ?
Graells i Puig. En les primeres décades de la postguerra l'ambient
polític i cultural havia variat subst¡:¡nc:ie~lmemt respecte a !'época
fundacional. Els canvis en el patronat del Museu eren
institucionals, lligats als del rector o de !'alcalde, que n'esdevenien
membres nats. El poble el continuava considerant cosa seva i
seguía fent donacions, pero s'implicava molt poc en la vide~ interior
de l'entitat. El franquisme era enemic deis plantejaments
ideológics i il·lustrats que de forma més o menys explícita havien
donat lloc al seu mateix naixement, i l'ambient no era propici per a
la participació activa deis estudiosos i universitaris que vivien a· la
vila o la freqüentaven. Passat el temps, cap al final de la dictadura,
l'activisme polític i cultural camina també per altres vi<:!xany:s.
S'esmorte"la !'empenta social deis inicis i aquesta mancanga
personalitza radicalment la institució. És un període en el qua! el
Museu esdevé una realitat molt més individual, la del Sr. ~rCiei!s.
Es fa palés que són diferents les époques, les persones i els
projectes que hi intervenen
60

~j'
Í"""
~
'~
'
~
~
~
~
!"""""
!"""""
!"""""
!"""""
fs ~)
~ •:f'
~
~
~
~
!-'
~
~
....,....,....,
-
ics~-~,:: ie iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll
Eren moments en els quals la historiografié:l ¡:¡tno!ógic;a guanyava
terreny al folklore; s'actualitzaren els criteris museologics i
museografics i s'incrementaren i especialitzaren les col·leccions. ·,
La historia local havia estat identificada fins aleshores amb la del
monestir. E.Graells, des del Museu, obre un capítol nou, el del
Ripoll civil i industrial. Es pot parlar en aquest sentit d'un_ªbé:lns i
d'un després. L'objectiu de E. Graells passa a ser la consideració
'
de la vila com a primer centre metal·lúrgic de Catalunya en els '
segles XVII i XVIII, un aspecte poc valorat i escassament estudiat1
que adquireix rapidament protagonisme. És el treball del ferro: la
farga catalana, la forja, la serralleria, la fabricació de claus j
d'armes portatils, que permet contrapesar la classica historia del
cenobi amb la de la població industrioal que havia crescut al s¡:¡u
entorn. En aquest sentit, el Museu esdevé un referent per a la
societat de la comarca i una atracció per a molts forasters,
especialment en uns moments d'incipient incidencia turí:stic;a al
país.
Acabada la guerra es dessacralitza l'antiga església de Sant Pere,
i des del1949 tot l'edifici quedava sota la custodia del patronat. En
la practica, s'inicia un procés d'ampliació i de completa modificació
de les estructures existents, i es comencen a tenir en compte
criteris didactics i funcionals en el muntatge de les noves sales i en
la remodelació de les antigues. El1955 mor Agustí CasanoY.a., que
havia custodiat la institució des del traspas de Tomas Ré:lgl.JeL
Eudald Graells es fa carrec de la direcció a partir del 1957, i és
aleshores quan s'inaugura l'adaptació de l'ala nord de les golfes
del temple, on s'ubicara la col·lecció d'armes de foc. Al cap de dos
anys és presentada la replica d'una farga catalana, com a
61

jf J
~
~
~
M
~
~
~
fe'!!i·
~
~
'~
!
~
""'!~:
""'!~:
"""
"""......,
-
L.s:udi d~ Viabilitat i Gestió del Museu Etnognfic de Ripoll
complement de la sala anterior. En els quatre lustres següents, es
doblen les dimensions i el contingut de l'equipament. El 1960
s'obre al públic la sala dedicada a ceramica, vidre, coure, aram i
llauna, i en un termini de dos anys es reformen les tres inicials que
descrivíem en l'article anterior. El Museu havia acumulat un gran
nombre de mostres d'artesania del ferro: picaportes, ganivets,
panys, clemastecs, hostiers, reixes..., qpE;J el 1963 es recullen en
una estan<;:a especial. El 1965 s'amplia la del costumari religiós i .
s'enllesteix la de la llana i el canE:lrn, i el 1968 es fa la restauració
de la torre de la muralla, que allotjara la part dedicada al monestir
de Santa Maria.
Un parell d'anys més tard és modernitzat el vestíbul i el 1971,
gracies al suport del Sr. Esteve Bassols, es condicionen 100 m? a
sobre de la sagristia de Sant Pere, destinats a aplegar tot. el
material arxivístic. Aixo permeté conservar en millors condicions , .
els antics fons i ampliar-los SIJbstaocialrnent. Cal no oblidar la '
importancia que aquests representen i el fet popular que des del
seu naixement el Museu ha estat conegut perla gent com "I'Arxiu".
L'any 1992, el contingut gairebé s'havia triplicat i incloia un
nombre for¡;:a exhaustiu de publicacions d'autors ripollesos o
relacionats amb Ripoll, així com d'entitats i d'associacions locals,
un21 beo dotada hemeroteca i una bona biblioteca de referencia.
La inauguració de la sala de records histories del Ripollés es féu el
1977. Passats dos anys, coincidint amb el 50é aniversari de. la
fundació, es decidí dur a terme un espai dedicat a la prehistoria
comarcal, que aplegués el material ja existent i el que procedía de
les excavacions fetes els anys setanta per l'equip GrobE:Jr XéllªJsa,
dirigit per l'arqueoleg ribet$ Eudald Carbone!!. S'inaugura el 1981.i
62

-~stl!¡j_i_¡j.:_Yi_<:~i~~tat í Gestió del Museu E_tn_o_,_gr_a_fíc_d_e_R_ip,_o_ll_______
significava el final d'un llarg projecte: es mostraven prop de 5.000 -
objectes distriburts en tretze sales, que ocupaven uns mil metres
quadrats de superficie.
L'entitat, al llarg d'aquest temps va intentar estendre's físicament
tant com li fou possible, i exhibir el maxim deis objectes que
custodiava. L'edifici ha estat al llarg de la seva existencia una font
constant de limitacions, incloses les freqüents reparacions de .la
teulada, defecte que no ha pogut quedar resolt fins a l'actualitaf
La gestió va canviar: calia procurar-se uns fons reguJars, en
contrast amb les epoques inicials, amb inversions puntuals i el
producte d'aportacions ciutadanes extraordinaries. Es va cercar la
contribució d'institucions, empreses i particulars i s'homenatja els
mecenes públics i privats que hi participaren, com ara la Diputació
de Girona -que es féu carrec de dues sales-:c, Josep E1otey< i ·
Argimon, per a les reformes de la secció dedicada als pastors;
Francesc Casals i Fransoy, que costeja la sala d'artesania del
ferro; Lluís Salvans i Cerbera, la deis teixits de llana i de canem, o
Francesc Palau i Sayós, la del monestir. En la recreació de la
farga catalana es compta amb la cooperació de Ramon i Josep
Maria Casanov1:1. El 1975, amb la mort de Zenon Puig, Eudald
Graells es queda tot sol per afrontar les responsabilitats derivades
de la regencia. A instancies seves, l'any 1978 el bisbe de Vic
nomena membres del patronat els assidus col·laboradors del
Museu Gongal Cwtrina i Sorin1:1s (investigador de la historia local i
comarcal) i Florenci Crivillé i Estragwés (queja feia gairebé dos
lustres que col·laborava al costat de Graells); s'anuncia així un
relleu generacional que marcara en certa mesura el futur de la
institució.
63

li"""'
~
~
if.·.,
~
~
~
~
~-
Es1Udi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll
Són anys en els quals I'Arxiu Museu s'obrí cada cop més als
estudiosos -va ser el 1978 quan es dugué a terme l'organització i
la coordinació de la XXJI Assemblea lntercomarcaJ d'Estudiosos, a
Ripoll-:- i a les tasques de recerca, al mateix temps que figurava
com un deis més visitats de Catalunya. A aixó s'hi haurien d'afegir
les publicacions del mateix GraeJJs des de I'Arxiu-Museu: una
trentena de documentats i erudits treballs, i els !libres La indústria
deis claus a Ripo/1. Contribució a /'estudi de la farga catalana, Les
armes de foc de Ripo/1 i Els orígens industrials de Catalunya.
Ripo/1, bressol de la industrialització.
Eudald Graells seguintle.sempremtes del seus suc:cesors
manifestava l'any 1986: «La finalitat del Museu no és altra que
contribuir efica9ment a la salvaguarda del patrimoni cultural,
historie, artístic i espiritual del poble i, al mateix temps, posar
aquest patrimoni al servei de la societat present i futura, pera la ·
seva educació i deserwolupament.
• Tancament i reubicació del nou museu
L'any 2000 el Museu Etnogn3fic de Ripoll va tancar definitivameht
les portes al públic. L'estat de l'edifici i de les seves instal·lacions
van fer que el patronat actual n'adoptés la decisió. El museu ja no
estava en condicions d'exercir les quatre funcions basiques de tota
institució museística (recerca, col-lecció, exposició i difusió) ni
podía complir més la seva missió específica de conservar i
divulgar els fons aportats pels ripollesos durant décades. L'objectiu
de preservar les col-leccions s'anava fent impossible.
64

- _.;¡
~
""""~
""""~
~
~
~
~
~
¡. !_l
~
~
~
~: -~
~i -
!"""'!l
~
~
~
~¡ ..
~
~
~
~
~(l'
!"""'
f"""
~f
~
"""!!
~
~
~
""'!!
-""'!!
---"""'
"""'"""'""'!!
"-'''"J' Víabilitat i Gestió del Museu Etnogrittic de Ripoll
Actualment, els fons del Museu Etnografic de Ripoll, perfectament
protegits i documentats, són a punt de ser traslladats per a la seva
custodia a les dependéncies del nou Arxiu Historie Comarcal de
Ripoll.
A partir d'aquest moment I'Ajuntament de Ripoll creu necessari
planificar una oferta global per activar tot el patrimoni cultural i
monumental de la vila. Amb aquest proposit es va encarregar un
estudi museologic que relacionés tots els centres d'interés cultural
que té Ripoll i un projecte per a la creació d'un nou museu a la
vila4
Aquest procés dura uns quant anys, l'encarrec es fa el 1999 i la
culminació del projecte es presenta el 2005
Es propasa, que el futur Museu de Ripoll tingui un ambit
d'actuació local, comarcal i regional alhora, tot procurant que en la
seva esfera d'actuació s'hi inclogui sempre la interpretació del
territori i, en la mesura del possible, el foment de les col-leccions
existents als altres municipis de la comarca que tinguin
equipaments museístics oberts al públic
Des del punt de vista local, i tenint molt en compte la seva
singularitat, planteja una explotació simultania deis tres actius
principals amb qué compta Ripoll en l'ambit de la difusió cultural:
65

~
~
~
~
~
~
~
~
¡,....
~
~
"""'!!' .
fs"-$
~
~
~
~
~
...,
~
de Víabilitat i Gestió del Museu Etnognlfic de Ripoll
1111 El museu etnografic i les seves col·leccions
1111 El monestir de Santa Maria i la seva historia medieval
contemporania
1111 La farga Palau i les activitats a l'entorn de la indústria del ferro
Considerant aquestes interrelacions, així com la seva idone"itat des
d'un punt de vista urbanístic, es propasa com a seus de cada
secció la casa de can Budallés per al Museu etnogratic i l'antiga
església de Sant Pere peral centre d'interpretació del monestir.
Per la seva banda, l'emplac;:ament de la farga Palau es convertiría
en un centre d'interpretació de la indústria del ferro a Ripoll
El projecte del Museu de Ripo/1 propasa que aquest sigui un
centre cultural modern, original i innovador, que respecti les
practiques tradicíonals de la museologia tot essent capac;: alhora
de dissenyar els productes i serveis culturals que el nou turisme
cultural demana.
El projecte contempla la creació d'un Centre de Documentació -on
puguin treballar els especialistes, els erudits i historiadors de la
vila- i un taller didactic - per propiciar les visites escolars. Així
mateix, concep diversos plans d'exposicions temporals, de
conferencies i de publicacions que contemplin la complexa realitat
cultural que ens envolta.
Amb el pas del temps, aquestes idees de gestió i funcionament es
van diluint a causa de les limitacions d'espai de l'edifici.
66

MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009

MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009

Semelhante a MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009 (20)

Mais de Jordi Munell

Mais de Jordi Munell (20)

MUSEU DE #RIPOLL, Pla de Viabilitat 2009