Moviments Totalitaris

1. UNITAT 9:
ELS MOVIMENTS TOTALITARIS.
IPM / HMC Batxillerat
Jordi Manero

2. Antecedents: L’aparició dels moviments totalitaris.
El període d’entreguerres comportà una forta crisi del
sistema democràtic.
Èxit comunisme a
Rússia.
Gran influència en el
moviment obrer europeu.
Dificultats econòmiques
de postguerra i depressió
dels anys 30.
Amb el suport de les classes
dominants, per por al
comunisme i als partits de
masses
Base de l’arribada al
poder dels moviments
totalitaris.
Mussolini, 1922.
Hitler, 1933.
Gran inestabilitat
social.
Por a la revolució.

4. “Règim polític en què el govern intervé en
tots els ordres de la vida d'un estat i que
concentra tots els poders en mans d'un grup
de persones o un partit, abolint o ignorant els
drets polítics i les llibertats públiques”.
Les doctrines totalitàries comparteixen una sèrie d’elements:
Totalitarisme:
Subordinació dels individus a l’Estat.
Estat totalitari: Unitari i centralista.
Sense democràcia.
L’Estat controla la societat
(Institucions de masses).
Stalinisme.
Feixisme.
Nazisme.

5. La desigualtat dels individus.
Els homes no són iguals:
Masclisme.
Racisme.
Anti-demòcrates.Darwinisme social.
Per exemple, poc abans de la invasió
de Polònia, s’inicià el programa T4, per
tal de liquidar malalts mentals i
incurables a Alemanya.
Classe d’higiene
racial a Alemanya.

6. Existència i exaltació d’una elit i un líder carismàtic.
Culte a la personalitat.
Mussolini: “Duce” ./ Hitler: “Führer”

7. Exaltació nacionalista.
Consciència de nació superior:
Bel·licisme.
Imperialisme.
Teoria de
“l’Espai Vital”.
Règims de partit únic.

8. Irracionalisme i exaltació
dels sentiments.
Confiança absoluta
en el líder.
Intolerància i fanatisme.
Exaltació de la violència.
Creació de forces paramilitars.
Antiparlamentarisme, antimarxisme i anticapitalisme (en
els seus orígens)
Econòmicament: Estat corporatiu.
Model intermig entre
capitalisme i comunisme.
Propietat privada,
control estatal
Autarquia: Nacionalisme econòmic.

9. El feixisme italià.
Itàlia després de la Gran Guerra vivia una situació
complicada:
Insatisfacció pels
acords de pau:
“Victòria
mutilada”
Irredemptisme.
Manca d’Imperi.
Inestabilitat
política:
Governs
liberals de
coalició.
No solucionen
els problemes.
Multitud d’eleccions i successió de governs.
Crisi econòmica
i social:
Atur, inflació,
baixada poder
adquisitiu...
Conflictivitat
social.
1919-1920:
“Marea Roja” Burgesia té por a la Revolució.

10. Cada cop hi ha més italians que desitgen un “govern fort”.
Situació aprofitada per
Benito Mussolini.
Cal aturar a
socialistes i comunistes.
1919. Crea els fasci di combattimento.
Violència contra partits i
organitzacions d’esquerra.
Reben
recolzament dels
patrons
1921. Crea el Partit Nacional Feixista.
Com a grup paramilitar té les
Esquadres d’Acció: Camises Negres.
Feixistes debiliten
els obrers:
Sectors molt poderosos passen a ser
pro-feixistes.
Eleccions 1921, PNF 35 diputats.

11. El programa del Partit Nacional
Feixista és senzill i demagògic:
Té alguns elements “revolucionaris”:
Repartiment de terres.
Acabar amb la lluita de classes.
Crear impostos sobre el capital.
S. Universal també per les dones.
Republicanisme.
Després “descartats”.
El 1922 els feixistes arriben al poder:
Agost: Els obrers convoquen
una vaga general.
L’actuació dels feixistes
la fa fracassar.
Octubre: Mussolini anuncia
una demostració de força.
“Marxa sobre Roma”.
Adopta
símbols de
la Roma
Imperial.

12. “Marxa sobre Roma”
28 d’octubre.
Si el govern no restableix l’ordre,
els feixistes ocuparan el poder.
La marxa és un èxit relatiu, però:
El govern vol declarar l’estat
d’excepció.
El rei es nega a signar.
30 d’octubre nomena
Mussolini cap de govern.
En l’arribada al poder de Mussolini
tindrà molt a veure:
La monarquia de
Víctor Manuel III.
L’exèrcit.

13. 30 d’octubre. Mussolini cap de govern,
però continua la legalitat liberal.
Govern de coalició amb 4 ministres del PNF.
Rep del Parlament poders extraordinaris per un any.
Fasci passen a ser una milícia voluntària de l’Estat.
1922-1923
Manteniment de la vida
parlamentària.
Pluralisme polític i sindical.
Mussolini espera el moment
oportú per aconseguir tot el
poder.

14. Juny 1924: Assassinat de Matteotti (opositor
socialista).
Final ficció liberal. Comença el règim
totalitari feixista.
Convocatòria d’eleccions amb una nova llei
electoral:
El guanyador obtindrà la
majoria absoluta (2/3 escons).
Les eleccions es celebren amb
múltiples coaccions feixistes.
Victòria del PNF.
Es pot crear, des del
poder, el règim totalitari.

15. Mussolini assumeix plens poders el 1925. Duce.
El Duce i el partit són identificats amb l’Estat.
Càrrecs polítics són membres del PNF.
Prohibició dels partits i sindicats (1926).
Sense llibertats individuals.
Policia política perseguia els opositors.
Administració depurada.
Comença el règim totalitari feixista:
Per aconseguir
més recolzament:
Manté la monarquia.
Concordat amb l’Església.
Premsa controlada.
Mussolini:
“Tot a l’Estat,
res fora de
l’Estat”.
A nivell
polític:

16. Es crearen noves
institucions:
Gran Consell Feixista.
Proposa candidats a diputats
i càrrecs importants.
Cambra dels Fasci i les Corporacions.
És una mena de parlament
controlat pel PNF.
S’inica l’expansionisme i
l’ocupació de territoris.
Bel·licisme, relacionat amb un
fort sentiment nacionalista i
imperialista.
Política exterior:
Illes del
Dodecanès,
Abissínia,
Albània....
Reclama terres irredemptes i territoris colonials.

17. A nivell econòmic:
L’Estat és àrbitre, controla, mana, intervé... tot
i acceptar la propietat privada.
Capitalisme
d’Estat.
Es vol l’autosuficiència econòmica, el
control del comerç exterior i protecció a
la indústria pròpia.
Autarquia.
Proteccionisme.
“Batalla de la lira”,
per aconseguir una moneda forta.
No es fa la reforma
agrària.
Agricultura.
Es vol augmentar
la producció:
“Batalla del gra”.

18. Es vol impulsar el desenvolupament industrial.Indústria.
Es crea l’Institut per a la Reconstrucció Industrial:
l’Estat controla sectors com elèctric, siderúrgic, naval...
Grans obres públiques (autopistes, urbanisme,
dessecació aiguamolls...) per frenar l’atur.
Orientació militarista de la indústria, estancament
indústria lleugera i de béns de consum.

19. Es vol impulsar el
Corporativisme:
L’economia es dividia en 22
corporacions (sectors econòmics).
Cada corporació dirigida per un
organisme amb presència de patrons,
obrers i representants de l’Estat.
Aquest organisme planifica.
Unir a obrers i
patrons per superar
la lluita de classes.
El 1927 es promulgà
la Carta del Lavoro.
Regula les relacions laborals.
Prohibeix vagues i sindicats.
Només és legal el sindicalisme
feixista.
A la llarga, el nivell de vida dels italians baixarà

20. A nivell social: Volia controlar i dirigir
tota la societat (afiliació
al partit o sindicat).
Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts
Feixistes, Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults
fora del treball)...
Control de l’Educació, des de
Primària fins la Universitat.
Catolicisme religió
oficial, divorci prohibit,
ensenyament religiós.
Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat,
cinema... Impregnats dels “valors feixistes”

21. El nazisme alemany.
Alemanya després de la Gran Guerra
vivia una situació complicada:
S’instaura la República de Weimar.
Crisi econòmica i social.
Abdicació del
Kàiser Guillem II.
Democràtica i Liberal.
Presidida pel socialista Ebert.
Marcada inestabilitat
(crisi permanent).
Crisi política.
Fracàs absolut.

22. A l’endeutament de la Gran Guerra
cal afegir les posteriors Reparacions
de Guerra.
Econòmicament.
Crisi econòmica:
Hiperinflació / Atur.
Certa millora: 1924-1929.
Crac
del 29:
Crisi econòmica:
Hiperinflació.
Atur.

23. 1914 1 $ USA 4,21 Marcs alemanys.
1919 1 $ USA 8,20 Marcs alemanys.
1923 1 $ USA 4,200,000,000,000 Marcs alemanys.
El Crac del 29, acaba amb els crèdits
USA, la qual cosa provoca una
caiguda de la producció industrial
alemanya: 1929, 100%; 1932, 61%.

24. La República de Weimar
va ser molt inestable.
Políticament. Manca de tradició liberal.
Règim imposat.
Governs dèbils.
Problemes econòmics.
Atacada des de la dreta i l’esquerra.
- Intents revolucionaris extrema esquerra.
- Terrorisme extrema dreta
- Intents de cop de força dretes (Kapp, Hitler).

25. Esquerres:
1918. Intent de Revolució (Munic).
1919. Aixecament espartaquista.
Exemple revolucionari rus.
Gener 1918, 1M de vaguistes
a Alemanya.
Repressió.
Comunistes
contra Weimar

26. Dretes:
Por a la Revolució.
Desig de revenja.
Tradició conservadora.
Després gran guerra: Fréikorps (Alemanya), grups
paramilitars, dirigits per antics oficials, actuen amb
impunitat.
Revenja contra els “culpables de la derrota”
(jueus i comunistes).

27. 1920, cop de força de Kapp.
1923, Putsch de Munic (Hitler)
Políticament la situació és
molt tensa.
Por a la Revolució.
Por a la guerra civil.
La solució per a molts:
Govern fort.

28. En aquest situació de postguerra, molt dura a Alemanya:
Sorgiren tota una sèrie de partits d’extrema dreta.
1919, Munic,
A. Drexler:
Partit dels Obrers
Alemanys
1920, Partit Nacional
Socialista dels
Treballadors Alemanys,
NSDAP.
1921, NSDAP dirigit per Hitler.

29. Hitler:
Austríac.
Sense formació.
Veterà de la Gran Guerra.
Gran orador.
Reorganitza NSDAP i crea les SA.
Grup paramilitar.
Salutació romana.
Creu gammada.
Amb Hitler: NSDAP lent
creixement.
1923, Primer Congrés, Munic.
1923, Jornada Nacional,
Nuremberg.
Secció d’Assalt,
Camises Brunes.

30. Programa polític del NSDAP:
Antisemita.
Antimarxista.
Denuncia Versalles.
Nacionalisme expansiu.
Abolició beneficis grans empreses.
Inconcret.
Molt radical.
Mobilitzar les
masses.
1923.
Alemanya no pot pagar
les reparacions de guerra
i França ocupa el Rhur.
Hitler creu que és el moment d’arribar al poder:
Putsch
de Munic:
Fracassa i Hitler
és empresonat.
A la presó
escriu el
“Mein Kampf”

31. Hitler és l’heroi de
l’extrema dreta.
1925, Creació
de les SS.
Guàrdia personal del Führer.
1924-1929 Millora la
situació
econòmica.
Anys daurats de la
República de Weimar.
NSDAP creixement lentíssim.
1930, 107 diputats Nazis sobre 491.
1932, 230 diputats Nazis sobre 491.
1932, 196 diputats Nazis sobre 491.
1928, 12 diputats Nazis
sobre 491.
La brutal
recessió disparà
els resultats
electorals.

32. El 1929 comportà un nou
desastre econòmic:
Descontentament social.
Radicalització política.
Violència al carrer.
NSDAP: Brutal augment
d’afiliats i de vots.
Hitler aprofita la situació:
Propaganda (ràdio).
Violència SS, SA (control carrer).
Més recolzament
(a tots els nivells).
Gran inestabilitat
política, succeint-se
governs i eleccions.
Cal
govern
fort.
Molts
creuen
que:

33. 1
3
5
7
9
11
13
15
17
1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933
Milions de
vots del
NSDAP
Nombre
d’aturats
14-9-1930
31-7-1932
6-11-1932
5-3-1933Milions.
Data
eleccions
Molts creuen
que cal un
govern fort:
Grans industrials
“col·laboren”
finançant el partit nazi
Krupp, Opel,
Siemens ...

34. Eleccions de 1932, NSDAP obté
230 escons (primer partit).
30 de gener de 1933,
Hindemburg
nomena Hitler
canceller.
Hitler arriba al poder legalment.
Hilter presideix un govern de coalició
únicament amb 3 ministres nazis
Són convocades noves
eleccions pel març del 33.
28 Febrer 1933
Decret de Protecció
de la Nació i l’Estat
Augment propaganda.
Més violència SS, SA.
Més pressió a l’oposició.
23 Febrer 1933.
Incendi del Reichtag
Excusa per
augmentar la
repressió:

35. 28 Febrer 1933
Decret de Protecció
de la Nació i l’Estat
Inici del camí vers l’Estat totalitari.
Suspensió llibertats.
Augment penes de mort.
Suspensió control judicial
detencions.
Eleccions març del 33.
Nazis, 43% vots.
Esquerres, 30% vots.
Les SA pressionen al
mateix Parlament.
23 març 1933:
Vota llei de plens poders per a
Hitler durant 4 anys
Agost del 1934
morirà
Hindemburg
Hitler serà
canceller i president
Reichführer.

36. Purga política contra part de
les SA liderades per Röhm.
Röhm liderava les SA.
Hitler creu que Röhm conspira.
L’exèrcit i els empresaris
demanen “estat d’excepció”, que
atorga més poder a l’exèrcit.
Mantenen violència al carrer.
Elaboren certa crítica vers Hitler.
Hitler té por de perdre el poder.
SA:

37. Hitler no vol
dissidència:
“Nit dels ganivets llargs”
(30 juny-2 juliol, 1934)
Hitler aspira al control total: L’Estat nazi no tolerarà ni
l’oposició ni la dissidència.

38. Hitler és el Reichführer (Líder del III Reich).
Comença el règim totalitari nazi:
A nivell
polític:
Prohibició de partits i sindicats.
Només legals partit i sindicat nazi.
Culte a la personalitat.
Estat policial (SS, Gestapo –Himmler-).
Alemanya passa a ser un estat unitari.
Política exterior expansionista (Irredemptisme
i “Teoria de l’espai vital”).
1933, Camps de concentració.
Eliminació de les llibertats individuals.

39. Intervencionisme i autarquia.
A nivell econòmic:
Cal fer d’Alemanya
una potència.
Pla quadriennal.
Dirigisme econòmic.
Grans obres públiques.
1939, Alemanya segona potència industrial del món.
Göring.
Grans industrials molt
beneficiats:
Krupp, Opel, Bayer,
Siemens, Porsche,
Thyssen, Hugo Boss...
Baixa l’atur, empitjoren però les condicions laborals.
Indústria pesant i química.
Indústria armamentística.
Força industrial
Força militar

40. A nivell social: Volia controlar i dirigir tota la societat
(afiliació al partit o sindicat).
Control dels mitjans de comunicació,
cultura i educació
Intensíssima propaganda
(Goebbels).

41. Cal “preservar” la
raça ària.
Antisemitisme visceral.
Racisme.
1938, Lleis de Nuremberg.
1938, Nit dels vidres trencats.
Persecució sistemàtica dels jueus.
“Solució final” amb el decret
“Nit i boira” (7 desembre 1941).
Holocaust. Camps d’extermini.
Contra jueus, homosexuals,
ètnies minoritàries (gitanos).