SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 53
Baixar para ler offline
UNITAT 14.
LES ORGANITZACIONS
 SUPRANACIONALS:
  LA UNIÓ EUROPEA
Una organització internacional és la que inclou
membres de dos països o més que busquen
una cooperació política, econòmica o d'un altre
tipus.

La globalització ha fet evolucionar molt
aquestes organitzacions. Així, ara podem
distingir:

-     Organitzacions     internacionals
públiques (o intergovernamentals), en
les que els membres són Estats
sobirans (ONU).

- Organitzacions internacionals privades
(o no governamentals, ONG), que
tendeixen a enfocar-se més cap a
qüestions mundials però en els àmbits
particulars.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Organitzacions internacionals de cooperació
política i militar.
A més de l'ONU, al món hi ha moltes altres organitzacions
supranacionals públiques.

D'àmbit continental destaquen l'Organització d'Estats Americans
(OEA), la Unió Africana (UA), la Lliga Àrab...

També existeixen altres referides a aspectes polítics específics,
com la defensa dels drets humans (Consell d'Europa) o la
seguretat i la cooperació militar (Organització per a la Seguretat i
Cooperació a Europa -OSCE-, Organització del Tractat de
l'Atlàntic Nord -OTAN-).
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Organitzacions                   internacionals
globalitzadores i antiglobalitzadores.
El BM, FMI, l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmics) i el G7 (G7+1) són organitzacions
que els països del nord utilitzen per pressionar i defensar els
seus interessos econòmics i polítics. Són titllades de lobbies o
d'organitzacions neoimperialistes i neocolonialistes, car els
acords acostumen a beneficiar als països més forts. En aquest
grup darrerament també es situa a l'OMC.

Al marge d'aquestes organitzacions, n'hi ha d'altres anomenades
antiglobalitzadores o altermundistes. Sovint són integrades per
ONG. El Fòrum Social Mundial o el Fòrum Social Europeu són
reunions de persones i col·lectius que volen plantejar
alternatives a l'actual sistema globalitzat.
El G7 és un grup de països industrialitzats amb gran importància
política, econòmica i militar a escala global. Està conformat per
Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit.
Pertànyer al grup no es basa en un criteri únic, ja que no són ni
els set països més industrialitzats, ni els de major renda per
càpita, ni els de major PIB.
Els representants d'aquests països es
reuneixen anualment en la Cimera del
G7. Aquestes reunions analitzen l'estat
de la política i les economies
internacionals i intentar unir posicions
respecte a les decisions sobre el
sistema econòmic i polític mundial.
                                            Amb la integració
Al llarg de l'any els ministres             de Rússia, passà a
d'economia, comerç, afers exteriors,        denominar-se G7+1
treball... es reuneixen per tal de          o G8.
preparar la Cimera anual, apropant
posicions i negociant acords.
El G20 es formà el 1999 amb els set països més industrialitzats
del món (G7), Rússia (G7+1 o G8) i onze països recentment
industrialitzats de totes les regions del món (Argentina, Austràlia,
Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia,
Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), i la UE com a bloc.

Vol ser un forum de cooperació i consultes entre els països en
temes relacionats amb el sistema financer internacional. Vol
mantenir l'estabilitat financera internacional.
UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL:
L'ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
El 25 d'abril de 1945 va començar la
Conferència Internacional de San
Francisco amb la intenció de crear
l'organització internacional de les
Nacions Unides.

Finalment, el 24 d'octubre de 1945
l'ONU va néixer amb la ratificació de la
Carta de les Nacions Unides pels cinc
membres permanents dels Consell de
Seguretat: República de la Xina,
França, Unió Soviètica, Regne Unit i els
Estats Units, i per la majoria dels altres
membres (46).
Actualment es troba integrada per 192 Estats. L'afiliació a l'ONU és
oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les
obligacions de la carta de les Nacions Unides. L'Assemblea
General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions
del Consell de Seguretat.

Disposa de diversos òrgans principals:

  ₋  L'Assemblea General que
  es reuneix una vegada a
  l'any o quan sorgeix un
  conflicte; cada estat hi té un
  representant. És un lloc de
  debat que pretén organitzar
  un arbitratge internacional.
  Presenta      recomanacions,
  aprovades com a mínim per
  dos terços del total de
  membres.
₋ El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10
s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (els cinc grans,
amb dret de veto). S'encarrega de vetllar pel manteniment de
la pau i la seguretat mundial. Ha d'aplicar les recomanacions
de l'Assemblea General (pot imposar sancions econòmiques,
ordenar un embargament d'armes i, fins i tot, autoritzar
mesures militars col·lectives).
₋ El Consell Econòmic i Social, format per 54
  membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de
  la cooperació econòmica, social i cultural.

  ₋La Cort Internacional de Justícia (CIJ). Amb
  seu a l'Haia.

  ₋ El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova
  York. Actualment és el coreà Ban Ki-moon. La
  seva principal funció, a banda de representar
  l'ONU, és fomentar el diàleg i evitar els
  conflictes.

  ₋  El Consell d'Administració Fiduciària
  (actualment les seves activitats es troben en
  suspens).

L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab,
xinès, castellà, francès i rus.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Aquests són alguns dels objectius de l'ONU:

- Fomentar el desarmament. El propòsit original de les Nacions
Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació
d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes
de destrucció massiva".

- Manteniment de la pau: promouen la pau per
mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han
tingut un conflicte armat recent per a facilitar
els acords de pau i per a dissuadir als
combatents d'aixecar-se novament. Les forces
provenen dels diferents estats membres; és a
dir, l'ONU no té un cos militar independent.
Totes les operacions de les forces de pau
(cascos blaus) han de ser aprovades pel
Consell de Seguretat.
- Proporcionar assistència Humanitària: amb altres organitzacions
com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis
humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat
desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per
algun desastre natural.

- Promoure el respecte als Drets Humans.
Aquest va ser un dels objectius principals
de la creació de les Nacions Unides
després del genocidi i les atrocitats de la
Segona Guerra Mundial, per prevenir
tragèdies similars en el futur; l'objectiu
principal va ser crear un marc legal per
considerar i actuar en contra de les
violacions als drets humans.

-   Fomentar       el    Desenvolupamen t
Sostenible de tots els pobles del món.
L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni, s'establiren els anomenats
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.




Els objectius del mil·lenni són:

- Reduir la pobresa extrema i la fam.
- Aconseguir l'ensenyament primari universal.
- Aconseguir la igualtat de gène.
- Reduir en dos terços la mortalitat infantil.
- Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna.
- Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i la
SIDA.
- Garantir la sostenibilitat ambiental.
- Crear una associació mundial per al desenvolupament.
L'ONU va sorgir per garantir la pau al món. Caldria però tornar a
 definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen
 alguns estats membres. Països com Japó, Índia, Alemanya o Brasil
 demanen un seient permanent al Consell de Seguretat.

 Igualment, caldria acabar amb la reduïda capacitat d'implementar
 les seves decisions.




Consell de Seguretat
UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL:
         LA UNIÓ EUROPEA
El 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, es va crear la
Comunitat Econòmica Europea (CEE) formada per Alemanya,
França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Malgrat la diversitat, els països de la CEE es
regeixen per uns mateixos valors fonamentals:
la pau, la democràcia, l’Estat de dret i el
respecte dels drets humans. De fet, per ser
membre cal respectar aquests valors i tenir una
economia consolidada de base capitalista.

Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivell
de vida dels seus ciutadans fins a nivells sense
precedents. Ha creat un mercat comú sense
fronteres interiors i una moneda única, l’euro.
11
     El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat
     Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic
     (Mercat Comú).
     Per aconseguir-ho, la CEE establí una sèrie de polítiques
     concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i
     capitals (unió duanera).
     La CEE també fomentà la llibertat de competència i el
     desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es
     governarien els Estats membres.

     Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant,
     transformant-se en l'actual UE.

     Actualment, té 27 membres i arriba als 493 milions d’habitants. L'1
     de juliol del 2013 ingressarà Croàcia.

     Són candidats a ingressar Turquia, Sèrbia, Islàndia, Montenegro i
     Macedònia.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
11
     1957,       França,  Itàlia ,
     Alemanya, Països Baixos,
     Bèlgica i Luxemburg.

     1973, Dinamarca, R. Unit i
     Irlanda.

     1981, Grècia.

     1986, Espanya i Portugal.

     1995, Finlàndia,   Suècia   i
     Àustria.

     2004,    Estònia,   Lituània,
     Letònia, Polònia, Txèquia,
     Eslovàquia, Eslovènia, Xipre,
     Malta i Hongria.

     2007, Romania i Bulgària.
11
     L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesió
     econòmica i social per tal que fos possible un desenvolupament
     equilibrat de tots els membres
     El 1992, amb el Tractat de la Unió Europea (Maastricht), l’espai de
     lliure circulació va començar a ser una realitat. Aquest Tractat
     decidí la unió monetària, creà mecanismes de participació
     ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, establí
     nous drets per als ciutadans, etc. Una de les iniciatives amb
     efectes més importants ha estat l’aprovació de la Unió Econòmica
     i Monetària (UEM).
El Tractat de Maastricht,
també volia impulsar una
unificació social i de política
exterior.

Així, el Conveni de Schengen,
1995, preveu la supressió dels
controls a les fronteres
interiors i una intensificació
dels controls exteriors per a
un major control de les
migracions.

També es creà la política
exterior i  de  segureta t
comunes (PESC).
El Tractat d’Amsterdam, 1997, modificava el de Maastricht. S’hi
ratifica el calendari previst de la unió econòmica i monetària i se’n
va fixar el funcionament en qüestions polítiques i econòmiques.
En el Tractat de Niça, 2001, s’hi acordà la reforma de les
institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a
l’Europa de l’Est.
Per arranjar l’estructura i el funcionament d’una unió d’Estats cada
vegada més nombrosa es va desenvolupat el 2004 el projecte de la
Constitució Europea (volia aconseguir una major integració
política). Un altre cop a de Roma, el 2004, es va redactar un Tractat
Constitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia que
els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums.
El rebuig de França i Països Baixos va provocar una greu crisi.

Davant el fracàs del projecte de Constitució Europea, i el 2009 es
signà el Tractat de Lisboa. Modernitzà les institucions i el
funcionament de la UE.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
11




Les institucions de la
   Unió Europea
11
     El Consell Europeu

     El Consell Europeu està format
     pels caps d’Estat o de Govern
     dels      estats       membres ,
     acompanyats        dels      seus
     ministres d’Afers Exteriors.



                                   És el màxim organisme polític de la
                                   UE i s’encarrega de definir les
                                   orientacions generals d’actuació i de
                                   desenvolupament. La seva funció és
                                   dotar a la UE d’impuls polític en
                                   qüestions fonamentals.
11
                                           El Consell de Ministres
     El Consell de Ministres està format
     per representants dels Estats que
     integren la UE. Generalment, es
     reuneixen      a  Brussel·les   els
     ministres d’Afers Exteriors dels
     països membres. Quan l'afer ho
     requereix, assisteixen a la reunió
     altres ministres.

 És el principal òrgan decisori de la Unió. Al Consell de Ministres
 es prenen les decisions més importants i es coordinen les
 actuacions dels diferents estats de la UE.

 Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. El nombre
 de vots de cada Estat depèn de la quantitat de població de cada
 país.
 Té poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el marc del
 procés de codecisió. També comparteix la responsabilitat de
 l’adopció del pressupost.
Els acords poden ser per majoria simple,
majoria qualificada (la majoria de les
vegades; no hi ha ca decisió del Consell
que pugui adaptar-se si no rep el número
mínim de vots especificats)        o per
unanimitat (Modificació Tractats. Noves
adhesions,...)
11
                             El Parlament Europeu

                            El Parlament Europeu, que representa als
                            ciutadans, es reparteix les competències
                            legislatives i pressupostàries amb el
                            Consell de la Unió Europea.


 Situat a Estrasburg, és elegit per sufragi universal. Cada Estat tria
 els seus eurodiputats, és a dir, als seus representants al Parlament
 Europeu. Per exemple, sobre un total de 751, Espanya en tria 54.
 La circumscripció electoral per cada país és única.

 Els parlamentaris s'organitzen per ideologia, no per país.

 El Parlament exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i
 reformar lleis i aprova els pressupostos de la UE. S’organitza en
 comissions per treballar temes concrets.
11

     La Comissió Europea

     Amb seu a Brusel·les, representa l’interès comú de la UE i és el
     principal òrgan executiu. Es preocupa per que les polítiques de la
     UE s’apliquin adequadament. També té dret a proposar legislació.

     Els seus membres són escollits pels Estats membres de comú
     acord i el seu nomenament (per 5 anys) sotmès a l’aprovació del
     Parlament europeu.

     La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament
     aprova moció de censura en contra.

     Des del 2004, hi ha 1 comissari per a cada Estat membre.

     Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot
     sotmetre’s a cap govern nacional)
Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats,
Directives, Reglaments,.... La no aplicació pot implicar el fet de
portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del Dret
Comunitari.


És el braç executiu de la
UE. Té ampli poder sobre
la gestió de polítiques
comunes        (agricultura,
investigació, ajut exterior,
desenvolupament
regional,...




Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques
11

     El Tribunal de Justícia

     El Tribunal de Justícia de
     Luxemburg exerceix la funció
     judicial. Garanteix el respecte,
     la interpretació i el compliment
     de les lleis comunitàries.


     Està format per un jutge de
     cada país membre, que es
     renova cada cinc anys. Aquest
     tribunal atén els ciutadans i
     institucions comunitaris   ho
     necessiten.

     Les seves      sentències   són
     vinculants.
El Tribunal de Comptes

Amb seu a Luxemburg, controla les despeses
de la Unió. És a dir, comprova que el
pressupost de la UE s'executa correctament,
que els ingressos i les despeses són
correctes.
11
 Òrgans consultius.       Altres institucions

 - El Comitè de les Regions representa a les
 autoritats regionals i locals.

 - El Comité Econòmic i Social Europeu
 representa a la societat civil organitzada
 (sindicats, empresaris, consumidors...).

 Òrgans financers.

 - El Banc Central Europeu (Frankfurt) gestiona l’euro i la política
 monetària de la UE,

 - El Banc Europeu d’Inversions fa préstecs a llarg termini per a
 projectes d'inversió.

 - El Fons Europeu d'inversions ajuda a les petites empreses.
11




     Òrgans especialitzats
 El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans dels estats
 membres si consideren que han estat tractats injustament per
 alguna institució de la Unió Europea.

 El càrrec va ser creat pel Tractat de la Unió (1992).
La Unió econòmica (l'Euro)

La instauració de la Unió Econòmica i
Monetària      significà      l’eliminació
d’obstacles duaners, la creació de l’euro
com a moneda única, la creació del Banc
Central Europeu i la creació del Sistema
Europeu de Bancs Centrals (SEBC).

S'establiren els criteris de convergència,
que els països havien de complir per tal
de poder aconseguir l'euro.
Aquests criteris eren:
- Estabilitat de preus: la inflació no pot superar en més d’un 1,5%
la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa.

- Tipus d’interès. El tipus d’interès a llarg termini no pot superar
en més del 2% la mitjana dels tipus d’interès dels tres països
amb menys inflació.

- Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB.

- Deute Públic: no pot excedir el 60% del PIB.

- Estabilitat del tipus de canvi. S’han hagut de mantenir durant
els 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats.
L'1 de gener del 2002, després de 3 anys d'adaptació, l'euro
començà a circular en Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya,
Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països
Baixos i Portugal. Posteriorment adoptaren l'euro Eslovènia
(2007), Xipre i Malta (2008), Eslovàquia (2009), i Estònia (2011).
En blau clar, els estats de
l'Eurozona. En verd, els estats de
la UE que han d'entrar més
endavant     a    l'Eurozona.   En
vermell, estat de la UE que
decidirà l'adopció o no de l'euro
mitjançant              referèndum
(Dinamarca). En marró, estat de la
UE que de moment ha optat per
no adoptar l'euro (Regne Unit).




Si bé és cert que l'entrada en vigor de l'euro provocà una forta
pujada de preus, també comportà una agilització dels tràmits i una
major fluïdesa en les transaccions comercials.
11
     La política regional europea
     La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats.
     L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de
     desenvolupament com en la seva diversitat cultural.

     Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va
     fer més urgent la necessitat de reduir les diferències
     regionals. Les darreres ampliacions de la UE han remarcat
     l’existència de desequilibris entre els nous i els antics
     membres.

     Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE,
     actualment existeix una política econòmica regional. Aquesta
     política econòmica es basa en el desenvolupament dels fons
     estructurals i els fons de cohesió, partides del pressupost
     europeu que es destinen a diferents fins.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
11


 Les             noves
 incorporacions a la
 UE són països amb
 un      grau       de
 desenvolupament
 molt diferent, tant
 social, com polític,
 econòmic, etc. Per
 això i per poder
 reduir    diferències,
 una part important
 dels fons comunitaris
 es destinaran als
 nous           països
 membres.
Cal             planificar
polítiques        d’àmbi t
supranacional, car ja
des del principi (CEE)
es      plantejà         el
problema dels grans
desequilibris
econòmics regionals.
Aquests suposen un
greu perill, ja que
poden dificultar el
procés      d’integració.
Aquesta situació ara
és més clara, amb
l'ampliació      a      27
estats.
D'aquesta manera, el 1975 es creà el Fons Europeu de
Desenvolupament Regional (FEDER). Amb ell es posa en marxa
la política regional europea, que té com a principal objentiu
corregir les excessives divergències en el nivell de
desenvolupament de les diverses regions.

El 1993, amb la signatura del tractat de Maastricht, es donà un
nou impuls a la política regional. Es crearen els Fons de Cohesió
per als membres amb els nivells de renda més baixos (amb un
nivell de renda inferior al 90% de la mitjana europea). Des
d'aquell moment, els països més beneficiats van ser Espanya,
Portugal, Irlanda i Grècia.
La política regional europea té
diversos instruments.

Els econòmics són els Fons
Estructurals i els Fons de
Cohesió.

Els   consultius bàsicament
corresponen al Comité de les
Regions.

Els principals Fons Estructurals
són:
- FEDER
- Fons Social Europeu (per
formar i fomentar l’ocupació)
- FEOGA
- IFOP
Els Fons     de   Cohesió   tenen   com    a
objentius:

- Fomentar el desenvolupament de les
regions menys desenvolupades.
- Ajudar a la reconversió industrial.
- Combatre l’atur de llarga durada.
- Inserir laboralment alguns col·lectius més
vulnerables.
- Afavorir       l’adaptació  laboral    dels
treballadors
- Fomentar el desenvolupament de les
zones rurals, millorant les estructures
agràries i pesqueres.
Unitat 14   les organitzacions supranacionals - la ue
El 1994 es creà el Comité de les Regions.

És un organ consultiu. Maastricht estableix que s’ha de
consultar per qüestions com la política regional, sanitària, la
xarxa de transports ...

Ha de salvaguardar el principi de subsidiarietat. Això vol dir
que la UE intervé per ajudar al desenvolupament dels estats
membres; ara bé, la intervenció es produeix si pot actuar de
manera més efectiva que els Estats o les regions.

El Comité s'organitzada en comissions i en subcomissions de
diversos àmbits (desenvolupament regional, ordenació
territorial ...).
Els seus membres són els càrrecs públics
més propers als ciutadans, com ara
presidents     regionals,      alcaldes ,
governadors...

Ara que es planteja la reforma de la UE,
el Comité demanda més poder per
elaborar i decidir polítiques.
La política exterior i de seguretat


   •   A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i
       de Seguretat Comuna (PESC)
   •   Els objectius són la defensa del valors i interessos de
       la UE i la defensa de la seva independència.
   •   També es preveu la col·laboració activa en la defensa
       de la pau i la seguretat mundial.
   •   Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa
       europea.
   •   El 1995, a la Conferència Euromediterrània es va
       signar un compromís de col·laboració amb els estats
       de la ribera mediterrània.
   •   També al 1995 es signen acords de col·laboració amb
       Mercosur.
La unificació política i social

•      A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada
       de la llibertat de circulació i residència.
•      La ciutadania europea reconeix també el dret a participar
       de les eleccions municipals i europees en el país de destí.
•      També es van aprovar algunes polítiques socials comunes:
        1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social
        2. Cooperació en matèria sanitària
        3. Cooperació en matèria d’educació
        4. Protecció del patrimoni cultural europeu
        5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de
             transports i comunicacions
        6. Protecció del medi ambient
        7. Cooperació per al subdesenvolupament
UE, problemes i perspectives

•   Alguns problemes encara presents a la Unió Europea:
      1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers
      2. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur
      3. Manca de modernització d’alguns sectors
          industrials i de serveis
      4. Diferències de nivell de vida i benestar entre
          regions
   S’ha intentat resoldre aquests problemes amb
    subvencions i ajuts a empreses i regions
   El repte continua essent l’Europa social i política.. més
    que no pas l’econòmica.
   Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia.
   També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans
    respecte el projecte europeu.
   També cal fer front a l’envelliment de la població.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunyaUnitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunyajordimanero
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentjordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20jordimanero
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratorisvicentaros
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanyaprofessor_errant
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020jordimanero
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societatsEladi Fernàndez
 
Unitat 13 un món globalitzat
Unitat 13   un món globalitzatUnitat 13   un món globalitzat
Unitat 13 un món globalitzatjordimanero
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estatsCampillo Zaragoza
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 

Mais procurados (20)

Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunyaUnitat 15   organització política i territorial d'espanya i catalunya
Unitat 15 organització política i territorial d'espanya i catalunya
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunyaUnitat 12   2017-18  - ciutat a espanya i a catalunya
Unitat 12 2017-18 - ciutat a espanya i a catalunya
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20Unitat 10   la segona guerra mundial 2019-20
Unitat 10 la segona guerra mundial 2019-20
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
Els moviments migratoris
Els moviments migratorisEls moviments migratoris
Els moviments migratoris
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. La ciutat i el món urbà. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020Unitat 14   la formacio de la ue 2019-2020
Unitat 14 la formacio de la ue 2019-2020
 
Organització política de les societats
Organització política de les societatsOrganització política de les societats
Organització política de les societats
 
Unitat 13 un món globalitzat
Unitat 13   un món globalitzatUnitat 13   un món globalitzat
Unitat 13 un món globalitzat
 
El paisatge
El paisatgeEl paisatge
El paisatge
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estats
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Els teixits cel·lulars
Els teixits cel·lularsEls teixits cel·lulars
Els teixits cel·lulars
 

Destaque

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
12 organització administrativa i territorial
12   organització administrativa i territorial12   organització administrativa i territorial
12 organització administrativa i territorialjordimanero
 
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)El Racó dels Exploradors
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolvicentaros
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Rafael Palomero Caro
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçmarcapmany
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològicmarcapmany
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercicimarcapmany
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundarimarcapmany
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialmarcapmany
 

Destaque (20)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
12 organització administrativa i territorial
12   organització administrativa i territorial12   organització administrativa i territorial
12 organització administrativa i territorial
 
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2013 - 14 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2013 - 14 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
Geografia d'Espanya - Sectors Econòmics (Esquema)
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
 
05. la població espanyola
05. la població espanyola05. la població espanyola
05. la població espanyola
 
Ud 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerçUd 7 terciari i comerç
Ud 7 terciari i comerç
 
Quadre geològic
Quadre geològicQuadre geològic
Quadre geològic
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercici
 
Ud 6 secundari
Ud 6 secundariUd 6 secundari
Ud 6 secundari
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Mapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundialMapa fluxos i turisme mundial
Mapa fluxos i turisme mundial
 

Semelhante a Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue

Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02
Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02
Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02jcestrella
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la uejordimanero
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. David Busquets
 
Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02jcestrella
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaEscolaq
 
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa jbaro224
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.graciajt
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la uejordimanero
 
Els estats i el territori
Els estats i el territoriEls estats i el territori
Els estats i el territoriAulaoberta2015
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estatTxema Gil
 

Semelhante a Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue (20)

Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02
Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02
Unitat14 lesorganitzacionssupranacionals-laue-120315140204-phpapp02
 
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ueUnitat 14   2017 - 18 -  les organitzacions supranacionals - la ue
Unitat 14 2017 - 18 - les organitzacions supranacionals - la ue
 
Onu
OnuOnu
Onu
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
L'ONU
L'ONUL'ONU
L'ONU
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
T1 l'Estat
T1 l'EstatT1 l'Estat
T1 l'Estat
 
11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals. 11. relacions econòmiques internacionals.
11. relacions econòmiques internacionals.
 
Unió europea
Unió europeaUnió europea
Unió europea
 
Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02Unieuropea 111017140724-phpapp02
Unieuropea 111017140724-phpapp02
 
Text exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europeaText exposició mural unió europea
Text exposició mural unió europea
 
Geografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. BarcanovaGeografia. Tema 2. Barcanova
Geografia. Tema 2. Barcanova
 
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa
Les institucions d’Espanya, Catalunya i Europa
 
T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.T 4 europa, espanya i c. val.
T 4 europa, espanya i c. val.
 
COOPERACIÓ INTERNACIONAL
COOPERACIÓ INTERNACIONALCOOPERACIÓ INTERNACIONAL
COOPERACIÓ INTERNACIONAL
 
Unitat 14 la formació de la ue
Unitat 14   la formació de la ueUnitat 14   la formació de la ue
Unitat 14 la formació de la ue
 
Els estats i el territori
Els estats i el territoriEls estats i el territori
Els estats i el territori
 
3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat3r eso l'organització política. l'estat
3r eso l'organització política. l'estat
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió EuropeaEl Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
El Parlament Europeu: La veu del ciutadà a la Unió Europea
 

Mais de jordimanero

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïnajordimanero
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialjordimanero
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunyajordimanero
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyajordimanero
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratjordimanero
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratjordimanero
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020jordimanero
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18jordimanero
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20jordimanero
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20jordimanero
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20jordimanero
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20jordimanero
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18jordimanero
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20jordimanero
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20jordimanero
 
1r eso dossier exercicis setembre 2018
1r eso dossier exercicis setembre 20181r eso dossier exercicis setembre 2018
1r eso dossier exercicis setembre 2018jordimanero
 

Mais de jordimanero (20)

El conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'UcraïnaEl conflicte d'Ucraïna
El conflicte d'Ucraïna
 
El paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundialEl paper de la dona a la segona guerra mundial
El paper de la dona a la segona guerra mundial
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunyaUnitat 2   2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
Unitat 2 2019-2020 - els climes d espanya i catalunya
 
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunyaUnitat 1   2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
Unitat 1 2019-2020 - medi fisic d espanya i catalunya
 
Criteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxilleratCriteris de correccio geografia batxillerat
Criteris de correccio geografia batxillerat
 
Criteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxilleratCriteris de correccio hmc batxillerat
Criteris de correccio hmc batxillerat
 
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020Unitat 13   un mon dividit en blocs 2019-2020
Unitat 13 un mon dividit en blocs 2019-2020
 
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18Unitat 12   descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
Unitat 12 descolonitzacio i subdesenvolupament-2017-18
 
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
Unitat 11   la guerra freda - 2019-20Unitat 11   la guerra freda - 2019-20
Unitat 11 la guerra freda - 2019-20
 
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20Unitat 9   els moviments totalitaris- 2019-20
Unitat 9 els moviments totalitaris- 2019-20
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20Unitat 8   el crac del 29 - 2019-20
Unitat 8 el crac del 29 - 2019-20
 
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20Unitat 7   la revolucio russa - 2019-20
Unitat 7 la revolucio russa - 2019-20
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
 
1r eso dossier exercicis setembre 2018
1r eso dossier exercicis setembre 20181r eso dossier exercicis setembre 2018
1r eso dossier exercicis setembre 2018
 

Unitat 14 les organitzacions supranacionals - la ue

  • 1. UNITAT 14. LES ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS: LA UNIÓ EUROPEA
  • 2. Una organització internacional és la que inclou membres de dos països o més que busquen una cooperació política, econòmica o d'un altre tipus. La globalització ha fet evolucionar molt aquestes organitzacions. Així, ara podem distingir: - Organitzacions internacionals públiques (o intergovernamentals), en les que els membres són Estats sobirans (ONU). - Organitzacions internacionals privades (o no governamentals, ONG), que tendeixen a enfocar-se més cap a qüestions mundials però en els àmbits particulars.
  • 4. Organitzacions internacionals de cooperació política i militar. A més de l'ONU, al món hi ha moltes altres organitzacions supranacionals públiques. D'àmbit continental destaquen l'Organització d'Estats Americans (OEA), la Unió Africana (UA), la Lliga Àrab... També existeixen altres referides a aspectes polítics específics, com la defensa dels drets humans (Consell d'Europa) o la seguretat i la cooperació militar (Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa -OSCE-, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord -OTAN-).
  • 6. Organitzacions internacionals globalitzadores i antiglobalitzadores. El BM, FMI, l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) i el G7 (G7+1) són organitzacions que els països del nord utilitzen per pressionar i defensar els seus interessos econòmics i polítics. Són titllades de lobbies o d'organitzacions neoimperialistes i neocolonialistes, car els acords acostumen a beneficiar als països més forts. En aquest grup darrerament també es situa a l'OMC. Al marge d'aquestes organitzacions, n'hi ha d'altres anomenades antiglobalitzadores o altermundistes. Sovint són integrades per ONG. El Fòrum Social Mundial o el Fòrum Social Europeu són reunions de persones i col·lectius que volen plantejar alternatives a l'actual sistema globalitzat.
  • 7. El G7 és un grup de països industrialitzats amb gran importància política, econòmica i militar a escala global. Està conformat per Alemanya, Canadà, EUA, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit. Pertànyer al grup no es basa en un criteri únic, ja que no són ni els set països més industrialitzats, ni els de major renda per càpita, ni els de major PIB. Els representants d'aquests països es reuneixen anualment en la Cimera del G7. Aquestes reunions analitzen l'estat de la política i les economies internacionals i intentar unir posicions respecte a les decisions sobre el sistema econòmic i polític mundial. Amb la integració Al llarg de l'any els ministres de Rússia, passà a d'economia, comerç, afers exteriors, denominar-se G7+1 treball... es reuneixen per tal de o G8. preparar la Cimera anual, apropant posicions i negociant acords.
  • 8. El G20 es formà el 1999 amb els set països més industrialitzats del món (G7), Rússia (G7+1 o G8) i onze països recentment industrialitzats de totes les regions del món (Argentina, Austràlia, Brasil, Xina, Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), i la UE com a bloc. Vol ser un forum de cooperació i consultes entre els països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Vol mantenir l'estabilitat financera internacional.
  • 9. UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL: L'ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES El 25 d'abril de 1945 va començar la Conferència Internacional de San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres membres (46).
  • 10. Actualment es troba integrada per 192 Estats. L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat. Disposa de diversos òrgans principals: ₋ L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any o quan sorgeix un conflicte; cada estat hi té un representant. És un lloc de debat que pretén organitzar un arbitratge internacional. Presenta recomanacions, aprovades com a mínim per dos terços del total de membres.
  • 11. ₋ El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 són permanents (els cinc grans, amb dret de veto). S'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat mundial. Ha d'aplicar les recomanacions de l'Assemblea General (pot imposar sancions econòmiques, ordenar un embargament d'armes i, fins i tot, autoritzar mesures militars col·lectives).
  • 12. ₋ El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural. ₋La Cort Internacional de Justícia (CIJ). Amb seu a l'Haia. ₋ El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York. Actualment és el coreà Ban Ki-moon. La seva principal funció, a banda de representar l'ONU, és fomentar el diàleg i evitar els conflictes. ₋ El Consell d'Administració Fiduciària (actualment les seves activitats es troben en suspens). L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.
  • 14. Aquests són alguns dels objectius de l'ONU: - Fomentar el desarmament. El propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva". - Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau (cascos blaus) han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
  • 15. - Proporcionar assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que pateix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algun desastre natural. - Promoure el respecte als Drets Humans. Aquest va ser un dels objectius principals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans. - Fomentar el Desenvolupamen t Sostenible de tots els pobles del món.
  • 16. L'any 2000, a la Cimera del Mil·lenni, s'establiren els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Els objectius del mil·lenni són: - Reduir la pobresa extrema i la fam. - Aconseguir l'ensenyament primari universal. - Aconseguir la igualtat de gène. - Reduir en dos terços la mortalitat infantil. - Reduir en tres quartes parts la mortalitat materna. - Reduir la propagació de malalties, especialment el paludisme i la SIDA. - Garantir la sostenibilitat ambiental. - Crear una associació mundial per al desenvolupament.
  • 17. L'ONU va sorgir per garantir la pau al món. Caldria però tornar a definir el seu funcionament i acabar amb el poder de vet que tenen alguns estats membres. Països com Japó, Índia, Alemanya o Brasil demanen un seient permanent al Consell de Seguretat. Igualment, caldria acabar amb la reduïda capacitat d'implementar les seves decisions. Consell de Seguretat
  • 18. UNA INSTITUCIÓ SUPRANACIONAL: LA UNIÓ EUROPEA El 1957, amb la signatura del Tractat de Roma, es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) formada per Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Malgrat la diversitat, els països de la CEE es regeixen per uns mateixos valors fonamentals: la pau, la democràcia, l’Estat de dret i el respecte dels drets humans. De fet, per ser membre cal respectar aquests valors i tenir una economia consolidada de base capitalista. Durant mig segle, la UE ha augmentat el nivell de vida dels seus ciutadans fins a nivells sense precedents. Ha creat un mercat comú sense fronteres interiors i una moneda única, l’euro.
  • 19. 11 El Tractat de Roma preveia que la prosperitat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) dependria d’un mercat interior únic (Mercat Comú). Per aconseguir-ho, la CEE establí una sèrie de polítiques concretes sobre la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals (unió duanera). La CEE també fomentà la llibertat de competència i el desenvolupament d’unes lleis comunes per les quals es governarien els Estats membres. Amb el temps, la CEE es va anar ampliant i consolidant, transformant-se en l'actual UE. Actualment, té 27 membres i arriba als 493 milions d’habitants. L'1 de juliol del 2013 ingressarà Croàcia. Són candidats a ingressar Turquia, Sèrbia, Islàndia, Montenegro i Macedònia.
  • 21. 11 1957, França, Itàlia , Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. 1973, Dinamarca, R. Unit i Irlanda. 1981, Grècia. 1986, Espanya i Portugal. 1995, Finlàndia, Suècia i Àustria. 2004, Estònia, Lituània, Letònia, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria. 2007, Romania i Bulgària.
  • 22. 11 L’Acta Única Europea de 1987 va incorporar el principi de cohesió econòmica i social per tal que fos possible un desenvolupament equilibrat de tots els membres El 1992, amb el Tractat de la Unió Europea (Maastricht), l’espai de lliure circulació va començar a ser una realitat. Aquest Tractat decidí la unió monetària, creà mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu, establí nous drets per als ciutadans, etc. Una de les iniciatives amb efectes més importants ha estat l’aprovació de la Unió Econòmica i Monetària (UEM).
  • 23. El Tractat de Maastricht, també volia impulsar una unificació social i de política exterior. Així, el Conveni de Schengen, 1995, preveu la supressió dels controls a les fronteres interiors i una intensificació dels controls exteriors per a un major control de les migracions. També es creà la política exterior i de segureta t comunes (PESC).
  • 24. El Tractat d’Amsterdam, 1997, modificava el de Maastricht. S’hi ratifica el calendari previst de la unió econòmica i monetària i se’n va fixar el funcionament en qüestions polítiques i econòmiques. En el Tractat de Niça, 2001, s’hi acordà la reforma de les institucions de la Unió amb vista a la seva futura ampliació cap a l’Europa de l’Est. Per arranjar l’estructura i el funcionament d’una unió d’Estats cada vegada més nombrosa es va desenvolupat el 2004 el projecte de la Constitució Europea (volia aconseguir una major integració política). Un altre cop a de Roma, el 2004, es va redactar un Tractat Constitucional que havia de substituir tots els anteriors. Calia que els estats el ratifiquessin. Alguns estats van optar per referèndums. El rebuig de França i Països Baixos va provocar una greu crisi. Davant el fracàs del projecte de Constitució Europea, i el 2009 es signà el Tractat de Lisboa. Modernitzà les institucions i el funcionament de la UE.
  • 27. 11 Les institucions de la Unió Europea
  • 28. 11 El Consell Europeu El Consell Europeu està format pels caps d’Estat o de Govern dels estats membres , acompanyats dels seus ministres d’Afers Exteriors. És el màxim organisme polític de la UE i s’encarrega de definir les orientacions generals d’actuació i de desenvolupament. La seva funció és dotar a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals.
  • 29. 11 El Consell de Ministres El Consell de Ministres està format per representants dels Estats que integren la UE. Generalment, es reuneixen a Brussel·les els ministres d’Afers Exteriors dels països membres. Quan l'afer ho requereix, assisteixen a la reunió altres ministres. És el principal òrgan decisori de la Unió. Al Consell de Ministres es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. El nombre de vots de cada Estat depèn de la quantitat de població de cada país. Té poder legislatiu, compartit amb el Parlament en el marc del procés de codecisió. També comparteix la responsabilitat de l’adopció del pressupost.
  • 30. Els acords poden ser per majoria simple, majoria qualificada (la majoria de les vegades; no hi ha ca decisió del Consell que pugui adaptar-se si no rep el número mínim de vots especificats) o per unanimitat (Modificació Tractats. Noves adhesions,...)
  • 31. 11 El Parlament Europeu El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea. Situat a Estrasburg, és elegit per sufragi universal. Cada Estat tria els seus eurodiputats, és a dir, als seus representants al Parlament Europeu. Per exemple, sobre un total de 751, Espanya en tria 54. La circumscripció electoral per cada país és única. Els parlamentaris s'organitzen per ideologia, no per país. El Parlament exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i reformar lleis i aprova els pressupostos de la UE. S’organitza en comissions per treballar temes concrets.
  • 32. 11 La Comissió Europea Amb seu a Brusel·les, representa l’interès comú de la UE i és el principal òrgan executiu. Es preocupa per que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament. També té dret a proposar legislació. Els seus membres són escollits pels Estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) sotmès a l’aprovació del Parlament europeu. La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció de censura en contra. Des del 2004, hi ha 1 comissari per a cada Estat membre. Té plena independència, i és la “garant” de l’interés comú (no pot sotmetre’s a cap govern nacional)
  • 33. Ha de vetllar per l’aplicació en els Estats membre dels Tractats, Directives, Reglaments,.... La no aplicació pot implicar el fet de portar el país al Tribunal de Justícia per incompliment del Dret Comunitari. És el braç executiu de la UE. Té ampli poder sobre la gestió de polítiques comunes (agricultura, investigació, ajut exterior, desenvolupament regional,... Gestiona el pressupost d’aquestes polítiques
  • 34. 11 El Tribunal de Justícia El Tribunal de Justícia de Luxemburg exerceix la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i institucions comunitaris ho necessiten. Les seves sentències són vinculants.
  • 35. El Tribunal de Comptes Amb seu a Luxemburg, controla les despeses de la Unió. És a dir, comprova que el pressupost de la UE s'executa correctament, que els ingressos i les despeses són correctes.
  • 36. 11 Òrgans consultius. Altres institucions - El Comitè de les Regions representa a les autoritats regionals i locals. - El Comité Econòmic i Social Europeu representa a la societat civil organitzada (sindicats, empresaris, consumidors...). Òrgans financers. - El Banc Central Europeu (Frankfurt) gestiona l’euro i la política monetària de la UE, - El Banc Europeu d’Inversions fa préstecs a llarg termini per a projectes d'inversió. - El Fons Europeu d'inversions ajuda a les petites empreses.
  • 37. 11 Òrgans especialitzats El Defensor del Poble pot ser consultat pels ciutadans dels estats membres si consideren que han estat tractats injustament per alguna institució de la Unió Europea. El càrrec va ser creat pel Tractat de la Unió (1992).
  • 38. La Unió econòmica (l'Euro) La instauració de la Unió Econòmica i Monetària significà l’eliminació d’obstacles duaners, la creació de l’euro com a moneda única, la creació del Banc Central Europeu i la creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). S'establiren els criteris de convergència, que els països havien de complir per tal de poder aconseguir l'euro. Aquests criteris eren:
  • 39. - Estabilitat de preus: la inflació no pot superar en més d’un 1,5% la mitjana dels tres estats amb la taxa d’inflació més baixa. - Tipus d’interès. El tipus d’interès a llarg termini no pot superar en més del 2% la mitjana dels tipus d’interès dels tres països amb menys inflació. - Dèficit públic: no pot excedir el 3% del PIB. - Deute Públic: no pot excedir el 60% del PIB. - Estabilitat del tipus de canvi. S’han hagut de mantenir durant els 2 anys previs, dins dels marges de fluctuació autoritzats. L'1 de gener del 2002, després de 3 anys d'adaptació, l'euro començà a circular en Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Posteriorment adoptaren l'euro Eslovènia (2007), Xipre i Malta (2008), Eslovàquia (2009), i Estònia (2011).
  • 40. En blau clar, els estats de l'Eurozona. En verd, els estats de la UE que han d'entrar més endavant a l'Eurozona. En vermell, estat de la UE que decidirà l'adopció o no de l'euro mitjançant referèndum (Dinamarca). En marró, estat de la UE que de moment ha optat per no adoptar l'euro (Regne Unit). Si bé és cert que l'entrada en vigor de l'euro provocà una forta pujada de preus, també comportà una agilització dels tràmits i una major fluïdesa en les transaccions comercials.
  • 41. 11 La política regional europea La Unió Europea és un conjunt heterogeni d’Estats. L’heterogeneïtat es manifesta tant en els seus nivells de desenvolupament com en la seva diversitat cultural. Amb l’entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea es va fer més urgent la necessitat de reduir les diferències regionals. Les darreres ampliacions de la UE han remarcat l’existència de desequilibris entre els nous i els antics membres. Per corregir els desequilibris dintre dels països de la UE, actualment existeix una política econòmica regional. Aquesta política econòmica es basa en el desenvolupament dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del pressupost europeu que es destinen a diferents fins.
  • 43. 11 Les noves incorporacions a la UE són països amb un grau de desenvolupament molt diferent, tant social, com polític, econòmic, etc. Per això i per poder reduir diferències, una part important dels fons comunitaris es destinaran als nous països membres.
  • 44. Cal planificar polítiques d’àmbi t supranacional, car ja des del principi (CEE) es plantejà el problema dels grans desequilibris econòmics regionals. Aquests suposen un greu perill, ja que poden dificultar el procés d’integració. Aquesta situació ara és més clara, amb l'ampliació a 27 estats.
  • 45. D'aquesta manera, el 1975 es creà el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Amb ell es posa en marxa la política regional europea, que té com a principal objentiu corregir les excessives divergències en el nivell de desenvolupament de les diverses regions. El 1993, amb la signatura del tractat de Maastricht, es donà un nou impuls a la política regional. Es crearen els Fons de Cohesió per als membres amb els nivells de renda més baixos (amb un nivell de renda inferior al 90% de la mitjana europea). Des d'aquell moment, els països més beneficiats van ser Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia.
  • 46. La política regional europea té diversos instruments. Els econòmics són els Fons Estructurals i els Fons de Cohesió. Els consultius bàsicament corresponen al Comité de les Regions. Els principals Fons Estructurals són: - FEDER - Fons Social Europeu (per formar i fomentar l’ocupació) - FEOGA - IFOP
  • 47. Els Fons de Cohesió tenen com a objentius: - Fomentar el desenvolupament de les regions menys desenvolupades. - Ajudar a la reconversió industrial. - Combatre l’atur de llarga durada. - Inserir laboralment alguns col·lectius més vulnerables. - Afavorir l’adaptació laboral dels treballadors - Fomentar el desenvolupament de les zones rurals, millorant les estructures agràries i pesqueres.
  • 49. El 1994 es creà el Comité de les Regions. És un organ consultiu. Maastricht estableix que s’ha de consultar per qüestions com la política regional, sanitària, la xarxa de transports ... Ha de salvaguardar el principi de subsidiarietat. Això vol dir que la UE intervé per ajudar al desenvolupament dels estats membres; ara bé, la intervenció es produeix si pot actuar de manera més efectiva que els Estats o les regions. El Comité s'organitzada en comissions i en subcomissions de diversos àmbits (desenvolupament regional, ordenació territorial ...).
  • 50. Els seus membres són els càrrecs públics més propers als ciutadans, com ara presidents regionals, alcaldes , governadors... Ara que es planteja la reforma de la UE, el Comité demanda més poder per elaborar i decidir polítiques.
  • 51. La política exterior i de seguretat • A Maastricht s’estableix també una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) • Els objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la seva independència. • També es preveu la col·laboració activa en la defensa de la pau i la seguretat mundial. • Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la defensa europea. • El 1995, a la Conferència Euromediterrània es va signar un compromís de col·laboració amb els estats de la ribera mediterrània. • També al 1995 es signen acords de col·laboració amb Mercosur.
  • 52. La unificació política i social • A Maastricht es va establir la ciutadania europea derivada de la llibertat de circulació i residència. • La ciutadania europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i europees en el país de destí. • També es van aprovar algunes polítiques socials comunes: 1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social 2. Cooperació en matèria sanitària 3. Cooperació en matèria d’educació 4. Protecció del patrimoni cultural europeu 5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de transports i comunicacions 6. Protecció del medi ambient 7. Cooperació per al subdesenvolupament
  • 53. UE, problemes i perspectives • Alguns problemes encara presents a la Unió Europea: 1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers 2. Deslocalització industrial amb el conseqüent atur 3. Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis 4. Diferències de nivell de vida i benestar entre regions  S’ha intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i regions  El repte continua essent l’Europa social i política.. més que no pas l’econòmica.  Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia.  També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el projecte europeu.  També cal fer front a l’envelliment de la població.