O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA

43.162 visualizações

Publicada em

Publicada em: Educação

Unitat 1 2017-18 - MEDI FÍSIC d'ESPANYA I CATALUNYA

  1. 1. UNITAT 1: EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA IPM / Geografia Batxillerat Jordi Manero
  2. 2. En les zones amb més muntanyes, la construcció de vies d’alta capacitat és més difícil. Les zones més turístiques són aquelles amb un clima més temperat, gràcies a l’acció del mar. Per exemple: Relleu i clima condicionen les activitats humanes.
  3. 3. EL RELLEU D'ESPANYA El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. El relleu és dinàmic. La Península Ibèrica es troba en la part més meridional d'Europa.
  4. 4. El relleu peninsular presenta quatre trets fonamentals: La forma massissa, donada per l'amplada i l'extensió de les seves costes. L'elevada altitud mitjana (660 m), donada per l'existència d'un extens altiplà central (¾ del territori) i per les nombroses serralades que hi ha. L'altitud dificulta les comunicacions, l'agricultura i crea un clima més dur. La disposició perifèrica del relleu peninsular, donada pels relleus perifèrics que envolten la meseta. La diversitat del relleu peninsular
  5. 5. El relleu peninsular presenta quatre grans unitats morfoestructurals: La Meseta, amb les seves muntanyes interiors i perifèriques. Les serralades exteriors a la Meseta. Dues grans depressions. Els relleus litorals.
  6. 6. La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol (45% de la seva superfície) La Meseta, les seves serralades interiors i les vores muntanyoses. A la Meseta s'hi poden diferenciar diverses unitats de relleu: La submeseta nord (travessada per la xarxa del Duero). La submeseta sud (formada per dos altiplans – Tajo i Guadiana - separats pels Monts de Toledo). Presenta dos grans blocs: L'antic sòcol paleozoic, que aflora a la part occidental de la Meseta (Zamora i Salamanca) en forma de suau peneplà, que es fa una mica més extens a Extremadura. Les conques sedimentàries, al costat oriental de la Meseta, que han format un relleu d'erms, camps i relleus en costa. Les vores muntanyoses de la Meseta. Les serralades interiors de la Meseta.
  7. 7. Les serralades interiors de la Meseta. El Sistema Central Divideix la Meseta pràcticament en dues meitats. És format per diferents serres d'altitud important: Ayllón, Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata, Serra de l'Estrella (Portugal)…. El Sistema Central i els Monts de Toledo són dues serralades orientades d'est a oest. En general presenten formes suaus i arrodonides. Els Monts de Toledo Divideixen en dues parts la Submeseta Sud. Fan de divisòria d'aigües entre la conca del Tajo i la del Guadiana. Són un conjunt de serralades d'alçades modestes: els Monts de Toledo, i les serres de Guadalupe, Montánchez i San Pedro.
  8. 8. Massís Galaicolleonès Part de la Serralada Cantàbrica Massís Asturià Muntanya Cantàbrica Gran part de Sierra Morena El Sistema Ibèric El Massís Galaico-lleonès Comprèn Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i la serra de la Cabrera i Segundera. Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, molt erosionat. Les vores muntanyoses de la Meseta. Les serralades principals que envolten la Meseta són:
  9. 9. La Serradala Cantàbrica Forma una cadena lineal que poden dividir en: Part occidental (Massís Asturià), amb un relleu elevat i trencat. Part oriental (Muntanya Cantàbrica), amb cims més baixos. Destaquen els Pics d’Europa (2638 m). Sierra Morena Constitueix la vora meridional de la Meseta, separant-la de la depressió del Guadalquivir.
  10. 10. El Sistema Ibèric Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Podem diferenciar: El sector nord, amb serres com la Demanda, el Moncayo o els Pics d'Urbion, que separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. El sector sud, format per diverses serres i depressions creuades per rius (Monts Universals, Serra de Conca, Serra d'Albarracín, serra de Javalambre, Gúdar i Maestrat).
  11. 11. Pirineus Pirineus axials o centrals Prepirineus Serralades Litorals Catalanes Serralada Prelitoral Serralada Litoral Serralades Bètiques Serralada Penibètica Serralada Subbètica Les serralades exteriors a la Meseta. Pirineus Serralada d'uns 440 km que s'estén des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.
  12. 12. Els podem dividir en dos conjunts: Pirineus axials o centrals. És on es troben les altituds més notables (Aneto, 3404 m; Mont Perdut, 3355 m; Pica d'Estats, 3143 m) Les comunicacions són difícils, i encara hi ha restes de glaceres. Prepirineus. Presenten una menor altitud i unes formes més suaus. Es divideixen en: Depressió mitjana pirinenca. Serralades interiors (Guara i Peña) Serralades exteriors (Cadí, Montsec)
  13. 13. Serralades Litorals Catalanes Es tracta de dues rengleres muntanyoses paral·leles a la costa, separades per una depressió longitudinal. Serralada Prelitoral. Presenta algunes altituds considerables (Turó de l'Home, 1706 m). Serralada Litoral. Presenta un desenvolupament escàs. Serralades Bètiques El conformen la Serralada Penibètica i la Serralada Subbètica, separades per una sèrie de depressions.
  14. 14. Situada vora la costa. Trobem entre d'altres serres Sierra Nevada (Mulhacén, 3481 m). Serralada Penibètica Va pràcticament des de Gibraltar al cap de la Nau. Les serres que destaquen són les de Cazorla, Segura, Sagra i Mágina. Serralada Subbètica.
  15. 15. Depressions de l’Ebre i del Guadalquivir Les depressions de l'Ebre i el Guadalquivir van ser ocupades pel mar, i posteriorment esdevingueren llacs, que es van anar reomplint amb sediments. Amb el temps els rius erosionaren aquests paisatges creant relleus tabulars, valls i terrasses. Es tracta de terrenys fèrtils i relativament plans.
  16. 16. Recorreguda pel riu Ebre, queda encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les Serralades Litorals Catalanes. La Depressió de l'Ebre. Recorreguda pel riu Guadalquivir, s'estén entre Sierra Morena i les Serralades Bètiques. La Depressió del Guadalquivir.
  17. 17. Els relleus litorals Costes atlàntiques Costes mediterrànies Costa cantàbrica Costa gallega Costa atlàntica andalusa Andalusia i Múrcia Golf de València Litoral català
  18. 18. Costes atlàntiques La costa cantàbrica. Hi predominen les formes altes i rectilínies. Les planes i platges són escasses. Hi ha penya-segats on les muntanyes arriben a la costa. Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes. Punta de l’Estaca de Bares Cap de Peñas Cap d’Ajo Cap de Matxitxaco Golf de Biscaia
  19. 19. S'estén des de la Punta de l'Estaca de Bares i el cap Ortegal fins a la frontera de Portugal. El més característic de la costa gallega són les ries. La costa gallega. La costa atlàntica andalusa. Entre la frontera portuguesa i el Penyal de Gibraltar s'estén el golf de Cadis. Els al·luvions dels rius han constituït planades costaneres que formen costes baixes i sorrenques, on el vent forma dunes.
  20. 20. Costes mediterrànies La costa mediterrània d’Andalusia i Múrcia. El litoral mediterrani és constituït per un seguit de costes baixes i rectilínies, que formen amplis arcs separats pels caps de Creus, Nau, Palos i Gata. Rep el nom de costa Bètica. S'estén des de l'estret de Gibraltar fins al cap de la Nau. És una costa tallada, amb camps de dunes i albuferes (Mar Menor, Múrcia).
  21. 21. El Golf de València Des del cap de la Nau fins al delta de l'Ebre s'estén una gran plana litoral (400 km), pràcticament sense interrupció. S'hi alternen platges, aiguamolls, albuferes (València) i tómbolos (penyal d'Ifac, Calp, Alacant).
  22. 22. El litoral català No és una costa uniforme. S'alternen deltes, petites planes litorals, costes escarpades i costes abruptes.
  23. 23. L’arxipèlag balear. Les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica. Menorca està relacionada amb la Serralada Litoral Catalana. El relleu insular. Al nord de Mallorca destaca la Serra de Tramuntana, mentre que a l'altra banda de la illa hi ha la Serralada de Llevant. Entre ambdues s'estén una ampla depressió central. Als extrems d'aquesta depressió s'obren les Badies de Palma, Alcúdia i Pollença.
  24. 24. Eivissa i Formentera (les Illes Pitiüses) presenten un relleu muntanyós i una gran plana. A Menorca l'altitud és escassa i destaca la plana.
  25. 25. L'arxipèlag de les illes Canàries és volcànic, format durant el període Terciari. Forma part de la Gran Dorsal Atlàntica, de la qual emergiren una sèrie d'illes volcàniques, com les Canàries. Grup oriental Grup oriental Grup occidental Grup occidental L’arxipèlag canari.
  26. 26. El relleu volcànic de les Canàries és molt complex (cons volcànics, calderes, barrancs, colades de lava, penya-segats, platges...). La formació de les illes Canàries és un procés continu. El Teide (3718 m) és un volcà actiu. Hi ha notícia històrica de gran activitat volcànica a Lanzarote (segle XVIII). Les illes més properes a Àfrica (grup Oriental) són força planes (Lanzarote i Fuerteventura). Les del grup Occidental (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro i Gran Canària) són muntanyoses.
  27. 27. EL RELLEU DE CATALUNYA De manera molt simplificada, podem destacar tres grans unitats morfoestructuals: Serralades litorals. Pirineus (Axial i Prepirineu). Depressió central.
  28. 28. Hi ha dues grans planes: la de l'Empordà (que desguassa cap al mar) i la d'Urgell (que desguassa a la fossa de l'Ebre). Ocupa 31896 km2, només 6435 dels quals no passen de 200 m d'altitud. Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relleu trencat
  29. 29. En el relleu català destaca el protagonisme dels Pirineus. Els Pirineus catalans ocupen una tercera part de Catalunya. Estan formats per dues serralades paral·leles: - El Pirineu Axial. S'aixeca al voltant dels 3000 m (Pica d'Estats, 3143 m), amb ports de muntanya elevats (Viella, 2424 m; Port de la Bonaigua, 2072 m). Els Pirineus axials són una potent serralada alpina, orientada d’oest a est, on materials predominantment primaris donen unes formes de relleu enèrgiques, accentuades per l’erosió glacial.
  30. 30. - El Prepirineu. Les seves serres s’adossen, paral·leles, a l’alta muntanya. Presenta elevacions inferiors, que van a donar a la Depressió Central Catalana (davallen progressivament cap al sud). Es troba format per dues unitats: Les serres interiors (Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca, Bassegoda). Les serres exteriors (Montsec i Mont-roig). Es troben separades per algunes depressions mitjanes, com la Conca de Tremp. Els prepirineus són formats per materials secundaris i terciaris, calcaris, predominantment.
  31. 31. La Depressió Central Catalana és la part oriental de la Depressió de l'Ebre. Va ser ocupada pel mar (per això trobem sediments d'origen marí i dipòsits de sal gemma i sals potàssiques).
  32. 32. És constituïda per un conjunt bastant complex de conques d’erosió, planes i altiplans. Destaquen unitats com: La Plana de Vic, Plana del Bages, la Conca d'Òdena o la de Barberà. Altiplà de la Segarra. Només al centre de la Depressió Central s‘hi estenen grans planes argiloses (Segrià, Urgell, la Noguera).
  33. 33. Depressió Prelitoral Serralada Prelitoral Serralada Litoral Mar Mediterrani Depressió central - La Serralada Interior (Prelitoral) presenta cims importants (Montseny, 1747 m; Prades, ports de Beseit). Per raons de proximitat en aquesta alineació s'incorporen relleus que no li són propis, formats per materials conglomerats com Montserrat. Les serralades litorals són una doble serralada paral·lela a la costa, des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l'Ebre. Entre les dues serralades s'obre un corredor, la Depressió Prelitoral.
  34. 34. - La Serralada de Marina (Litoral), suaument ondulada, no té altures importants (Montnegre, 759 m). Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa que formes penya- segats (Garraf).
  35. 35. La Serralada Transversal són una sèrie de relleus, situats al peu dels Pirineus, que uneixen el Prepirineu amb les carenes litorals. Alternen les muntanyes (Puigsacalm, serra de Finestres, Cabrerès) amb formes enfonsades (plana d'Olot).
  36. 36. Les costes catalanes són elevades en el nord, tot i la presència de la Plana de l'Empordà. Costa Brava. Costa del Garraf. Al centre i sud trobem la plana litoral, que arriba al Delta de l'Ebre. Costa Daurada. Aquesta plana es veu de vegades tallades quan la serralada litoral arriba al mar (Garraf).

×