Resumpla

Granollers_Acció Municipal
en el Consum de Drogues
Què hem fet i cap a on volem anar?
Servei de Salut Pública i Consum
Ajuntament de Granollers
Granollers, 3 de febrer de 2012
En la jornada Joves, drogues i entorn 2.0: realitats emergents, accions de futur

Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document, fins i tot amb modificacions i millores del text. L'única condició és que figuri primer el nom
de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores.
Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials
http://www.sobredrogues.net/resumpla
http://www.slideshare.net/sobredrogues/resumpla
Granollers_Acció Municipal
en el Consum de Drogues

1. D’on venim?
2. Els punts de partida
3. Hem fet
4. Valoracions del procés
5. Cap a on anem?
6. Quines reflexions fem?
Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues
Granollers_Acció Preventiva sobre els Usos de les Noves Tecnologies

D’on venim?

Al 2007 iniciem una nova estratègia
Intervencions en el marc escolar
Intervencions en el marc escolar
Serve da’tenció a adolescents i famílies
SobreDrogues.net
Protocols varis
Accions de sensibilització
…

Proposar un Pla d’Acció Municipal per a l’abordatge del consum de
drogues –i altres conductes associades- que es constitueixi com a
element de referència del treball en la matèria al municipi i que
sistematitzi un pla de treball que ajudi a desenvolupar els objectius
següents:
Conèixer la realitat del consum de drogues a Granollers.
Protocolaritzar i promoure el treball conjunt relacionat amb drogues
des de l’àmbit professional del municipi.
Sensibilitzar el municipi sobre el tema de les drogues i la seva
prevenciprevenciprevenciprevencióóóó.
Donar resposta a situacions relacionades amb el consum.
Proposar intervencions i activitats preventives en la matèria.
Proposar recursos i serveis útils d’orientació i assessorament per a
qui ho desitgi i/o necessiti.

Els tres grans pilars del treball que es promouran seran els següents:
Potenciar el desenvolupament dels mecanismes de prevenció,
informació, assistència, tractament i inserció necessaris per a un
abordatge integral de la matèria.
Definir un contingut teòric i tècnic que defineixi la filosofia bàsica i
global de la intervenció
Promoure una metodologia de treball que afavoreixi el treball conjunt,
la coordinació de recursos i la participació comunitària.

ElsElsElsEls puntspuntspuntspunts de partidade partidade partidade partida

LaLaLaLa reduccireduccireduccireduccióóóó de riscosde riscosde riscosde riscos
comcomcomcom aaaa elementelementelementelement transversal de totatransversal de totatransversal de totatransversal de tota
intervenciintervenciintervenciintervencióóóó…………

Canviar el discurs implica...
(Adaptat de Funes)
...reconèixer que les polítiques de prevenció universal
han estat ineficaces. I en alguns moments, fins i tot,
contraproduents.
...que en les estratègies més específiques de prevenció
(indicada, selectiva, escolar, etc.) haurem de parlar
d’”elements” que van més enllá de l’abstinència
...que aquests canvis no ens portin a pensar que les
drogues són “bones”, pero sí mirar-les “diferent”:
pensaments i idees positives, sense anticipar problemes
ni prejudicis.

L’atenció, prevenció i informació no poden
tenir como eix central i únic l’abstinència.
Centrem-nos més en els usos que en les pròpies
substàncies
L’adicció no ha de ser el problema més important (i
finalitzador del procés problemàtic”)
Alguns usos son més greus que altres: determinem doncs
quins usos són els que realment donen problemes
No utilitzem la regulació legal de les drogues com a excusa
per abstenir-se
• Què hem fet i cap a on volem
anar?

1. DarrereDarrereDarrereDarrere dededede moltsmoltsmoltsmolts consumsconsumsconsumsconsums de droguesde droguesde droguesde drogues adolescentsadolescentsadolescentsadolescents existeixenexisteixenexisteixenexisteixen
mmmmééééssss disfuncionsdisfuncionsdisfuncionsdisfuncions familiarsfamiliarsfamiliarsfamiliars i/oi/oi/oi/o socialssocialssocialssocials que noque noque noque no paspaspaspas problemesproblemesproblemesproblemes dededede
drogues.drogues.drogues.drogues.
2. CompteCompteCompteCompte ambambambamb l'excl'excl'excl'excèèèèssivassivassivassiva tendtendtendtendèèèènciancianciancia alalalal diagnòsticdiagnòsticdiagnòsticdiagnòstic adolescentadolescentadolescentadolescent::::
sovintsovintsovintsovint ééééssss necessnecessnecessnecessààààriariariaria peròperòperòperò alhoraalhoraalhoraalhora justifica, etiqueta i condiciona.justifica, etiqueta i condiciona.justifica, etiqueta i condiciona.justifica, etiqueta i condiciona.
3. ElsElsElsEls usos de droguesusos de droguesusos de droguesusos de drogues adolescentsadolescentsadolescentsadolescents podenpodenpodenpoden tenirtenirtenirtenir diferentsdiferentsdiferentsdiferents grausgrausgrausgraus
dededede gravetatgravetatgravetatgravetat////problematicitatproblematicitatproblematicitatproblematicitat....
4. ElsElsElsEls consumsconsumsconsumsconsums de droguesde droguesde droguesde drogues problemproblemproblemproblemààààticsticsticstics solensolensolensolen ser elser elser elser el resultatresultatresultatresultat
d'unsd'unsd'unsd'uns hhhhààààbitsbitsbitsbits dededede consumconsumconsumconsum lligatslligatslligatslligats aaaa unsunsunsuns estilsestilsestilsestils de vidade vidade vidade vida determinatsdeterminatsdeterminatsdeterminats....
5. ExisteixenExisteixenExisteixenExisteixen riscos iriscos iriscos iriscos i problemesproblemesproblemesproblemes mmmmééééssss importantsimportantsimportantsimportants quequequeque l'addicil'addicil'addicil'addicióóóó....
Tot plegat si ho apliquem a adolescents...

CONSUM NO PROBLEMÀTIC
? ? ? ? ? ?
CONSUM
PROBLEMÀTIC
REDUCCIÓ
DE RISCS
REDUCCIÓ
DE DANYS
NO CONSUM
Idees per a la intervenció:

Idees per a la intervenció:
Sobre la disminució de riscos i danys amb joves
1. Contempla l’abstinència com la millor manera d’evitar problemes amb les
drogues
2. No es tracta d’una feina concreta, sinó d’una línia d’intervenció que pot fer-se
present a qualsevol actuació (converses, tallers, materials, etc).
3. Implica posicionar-se d’una forma concreta davant la persona consumidora:
de manera que se senti respectada i acceptada (pel que permet introduir
informació molt més permeablement)
4. És un punt de partida: Com consumeixes i seguiràs fent-ho, primer reduïm la
possibilitat d’aparició de problemes…
anar?

Consum de drogues
Consum de drogues

2.02.02.02.0

Tot l’entorn 2.0 ha vingut per a quedar-s’hi.
Esdevenint un canal més de comunicació.
Per a molts, el principal.
Els usos problemàtics no només es donen
en adolescents i joves: també en adults.
Avança a un ritme tan ràpid que se’ns fa
difícil parar-nos a reflexionar sobre el seu
ús.
La primera lectura sempre l’hem fet en clau
positiva: com a element de construcció

ErlichErlichErlichErlich.... El País. 11 de febrer de 2011

AdolescentsAdolescentsAdolescentsAdolescents iiii jovesjovesjovesjoves comcomcomcom aaaa eixeixeixeix
central de lescentral de lescentral de lescentral de les intervencionsintervencionsintervencionsintervencions

Font: http://periferics.blogspot.com

Estem davant d’una de les poblacions adolescents més
tranquiles pel que fa a les drogues dels últims 15 anys.

La consolidació de l’etapa i l’allargament de
l’adolescència i joventut
La planificació familiar. I els nous models de famílies.
Els “nous” significats dels conceptes “oci” i “feina”
Dificultats per a l’emancipació (crisi de noció de futur)
L’excessiu “proteccionisme” vers l’infància i
adolescència…
El mercat com a principi sobiranista

“L’egocentrisme” adolescent: paradigma de
l’individualisme
2.0: les noves formes de comunicació i relació
L’errònia percepció d’una adolescència cada cop més
“canyera”
L’importància simbòlica de la Maria, el paper
del botellón i la poca incidència de les altres drogues

UtilitatUtilitatUtilitatUtilitat perperperper davantdavantdavantdavant
dddd’’’’espectacularitatespectacularitatespectacularitatespectacularitat

ProximitatProximitatProximitatProximitat
ReferReferReferReferèèèènciancianciancia

Hem fet

Prevenció i reducció de riscos

Prevenció i reducció de riscos
XerradesXerradesXerradesXerrades en elen elen elen el marcmarcmarcmarc dededede llll’’’’AulaAulaAulaAula de lade lade lade la SalutSalutSalutSalut
Marihuana: droga i/o medicament?
Adolescents i noves tecnologies: connexió i/o addicció?
I si fuma porros, què?
Realització de 5 cursos “(Re)pensem les drogues?”
145 alumnes formats
Xerrades a AMPES de primària i secundària
Sobre drogues i pantalles

Atenció, informació i assessorament

SobreDrogues.net

Detecció i intervenció precoç

Tractament

Anàlisi de la realitat

Valoracions del procés

Consens professional
(que no vol dir que existeixi el dissens)

• Des de fa dos anys no hi han hagut canvis molt
significatius ens els hàbits de consum dels usuaris dels
centres o serveis enquestats.
• Pel que fa al consum de drogues il—legals, sobretot
porros, es fa cada cop més visible i comença a veure's
com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de
consum no ha augmentat.
• Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir
habitualment.

• Els majors consumidors de substancies il—legals són els
adolescents i els joves on comença a veure's una iniciació
precoç en els usos de les drogues, tant legals com il—legals
•Factors socioeconòmics molt associats al consum de
drogues.
• Hi ha un augment de problemes associats a l'alcohol.
• Comença a trobar-se problemes associats amb l'ús de
la tecnologia.
• En general hi ha una poca percepció de danys i
conseqüències negatives per part dels consumidors.

• La coordinació dels centres educatius amb els
diferents serveis especialitzats en l’atenció del
consum de drogues resulta imprescindible de cara a
sumar esforços per tal de prevenir el consum de
drogues i els problemes que aquest comporta.
• Actualment, en bona part de les escoles es produeix
aquesta coordinació, especialment amb el referent de
“drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament
de Granollers on tots els centres educatius enquestats
estan coordinats.

Com ho veuen els adolescents i joves?
Els nostres usuaris, bàsicament

• Molts dels entrevistats creu que s’informa
adequadament sobre els riscos i les conseqüències
del consum de cànnabis. Tot i que també creuen que
no és suficient.
• Destaquen que haurien de fer-se més xerrades i
portar a més persones i més variades als centres
d’ensenyament. Es demana la figura del “consumidor”
o “persona que hagi passat pel tema”.

• Tots creuen que el consum de cànnabis a nivell
adult es troba normalitzat: s’accepta i existeix relativa
permissivitat. També opinen que existeix la creença
adulta de que el cànnabis porta a provar altres
substàncies.
• La majoria dels entrevistats manifesta que el
cànnabis hauria de ser una substància legal i que
haurien de rebaixar-se l’import de les sancions.

• Es coneix el Servei Municipal d’Informació sobre Drogues -no amb
aquest nom- per les actuacions que es fan a la ciutat. La majoria per
les xerrades a instituts i escoles i també com a via de mesures
educatives alternatives quan existeix una sanció administrativa.
• Es valora el coneixement al professional que hi ha darrere més
que el propi Servei.
• La valoració del servei per part dels entrevistats és, per norma,
positiva. La majoria dels entrevistats manifesta que la feina que es
fa des de el Servei els agrada. Sobretot pel que fa a l’estil i el
missatge. Tot i això, hi ha qui no li reconeix utilitat o -directament- no
li agrada.
• La majoria saben quines són les funcions d’aquest. I coneixen la
feina que es fa. Desconeixen l’existència d’una web d’informació
municipal (tot i no anar dirigida a quest sector d’edat).

•Tenen referència amb el professional via xarxes socials
(bàsicament Facebook). A través del seu perfil personal (no
professional). I també per companys en comú. Els centres
d’ensenyament apareixen com a nexe comú.
• Davant la possibilitat de proposar noves intervencions, es
proposa:
• Xerrades individuals
• Avançar l’edat de les xerrades i fer-les més lúdiques
• Exportar-ho a altres municipis
• Si un consum presentés problemes, acudirien al nostre servei -si
pot ser acompanyat d’algun amic- o bé als amics. I difícilment, -
almenys a l’inici- acudirien a un familiar

“Vaig venir aquí per una multa i
he acabat sortint amb feina”
Guillem, 17 anys
“Això no m’ha servit de res”
Adriana, 15 anys
“M’ha ajudat a relacionar-me millor amb els meus pares”
Ruben, 15 anys
“M’he endut una sorpresa respecte com tracteu el tema de
les drogues. M’ha servit més a mi que a ell…”
Jordi, 46 anys (pare del Guillem)
anar?

“El tio friki ese del Ayuntamiento me ha llevao a raya un
huevo pero me he pegado unas risas y se lo ha currao”
Félix, 16 anys (al seu mur del Facebook)
anar?

Cap a on anem?

Granollers_Acció Municipal en el
Consum de Drogues
Informació, opinió i assessorament sobre drogues
Granollers_Acció Preventiva sobre
els usos de les noves tecnologies
Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0

www.sobredrogues.net
www.sobrepantalles.net
anar?

Mantenir línia endegada
Formalitzar protocols i cl·laboracions existents
Insistir en població selectiva i indicada
Crear Servei d’atenció a usos problemàtics de les
tecnologies
Especial atenció a població jove (18-25 anys) i
població adolescent-jove desocupadas
Potenciar accions de sensibilizació comunitària
Cap a on anem?
anar?

Granollers_Acció Municipal en el
Consum de Drogues
Informació, opinió i assessorament sobre drogues
1. Atenció i seguiment educatiu
2. Informació i comunicació 2.0
3. Prevenció i Reducció de riscs
4. Detecció i intervenció
5. Anàlisi de la realitat
6. Coordinació amb tractament i altres serveis socials i
de salut

Granollers_Acció Preventiva sobre
els usos de les noves tecnologies
Prevenció, informació i reflexió sobre usos 2.0
1. Prevenció i sensibilització
2. Informació i comunicació 2.0
3. Atenció i seguiment
4. Coordinació amb altres recursos socials i de salut
5. Anàlisi de la realitat

Què en pensem?

1. Prevenir és un terme complex que engloba
diferents aspectes:
Fomentar la responsabilitat
Potenciar l’autonomia
Evitar-se problemes
2. ...que abarca alhora diferents temes:
Informació
Actituds
Coneixement
Experiència
Percepció d’utilitat
Interès

3. Que s’ha de treballar desde diferents
àmbits...
4. Que compta amb diferents estratègies:
Universal
Selectiva
Indicada
La Reducció de Riscs
La detecció i intervenció precoç
L’abstinència/La desconnexió
El medi obert
Les llars domèstiques
Els centres educatius
La xarxa
L’atenció especialitzada
Els cossos de seguretat
La consciència política La comunitat
Etcètera...Els MdC

5. Que ha de saber presentar una imatge
positiva de l’abstinència
“Una bona manera d’evitar-se problemes”
Si pot ser: “simpàtica”
Coherent entre “forma” i “contingut”
6. Donant respostes útils davant el consum
Aportant estratègies per prevenir problemes
Donant pautes per a un consum no problemàtic

7. Plantejant el consum adolescent com una
qüestió d’adolescents i no de persones amb
problemes per drogues
No fem del consum adolescent un problema de drogues
No fem de la connexió un problema
Distingim entre conflictes/tensions i problemes
Sapiguem atendre els vertaders problemes de dependències i
consums problemàtics d’adolescents (com abordem el
tractament, s’emmarca o no en un problema de salut mental,
etc.)

10. I que sigui conseqüent amb la realitat
Coneixent-la;
havent detectat les necessitats a treballar;
essent crítica amb ella (que no vol dir “criticar-la”):
i respectant-la (els seus canals de comunicació, espais de
relació i formes de diversió, etc.).
Doncs acabarà sent la nostra oportunitat per poder
intervenir

8. Que apel·li a que la lògica adolescent és
basa en la provisionalitat
“Avui sí, demà no ho sé, i demà passat ni de conya”
9. Que no es deixi endur per l’ansietat del
“què serà d’ell/a en un futur!”
Abans està el “jove present” que el “futur adult”
Tractar abans el que “és ara” que el que “serà demà”

1.Gràcies per haver arribat fins aquí
Jordi Bernabeu Farrús

1.1.1.1.CrCrCrCrèèèèditsditsditsdits

9 ideas para educar en la adolescencia
Jaume Funes. Editorial Graó.
I qualssevol dels seus textos, i exposicions.
Energy Control – ABD
www.energycontrol.org
I la seva intervenció.
Los hijos de la desregulación
Fernando Conde. Editorial Crefat.
I qualssevol dels seus articles.
Enquesta escolar sobre consum de drogues 2010
PNSD (Ministerio de Salud)
Treballant com a educadora o educador social
Carles Sedó. Edicions Pleniluni.
I qualssevol de les seves xerrades.
periferics.blogspot.com
I de la pràctica sorgida d’aquesta i d’altres feines…
AquestesAquestesAquestesAquestes reflexionsreflexionsreflexionsreflexions i ideesi ideesi ideesi idees exposadesexposadesexposadesexposades hanhanhanhan estatestatestatestat inspiradesinspiradesinspiradesinspirades a partira partira partira partir
de la lectura, escolta ide la lectura, escolta ide la lectura, escolta ide la lectura, escolta i reflexireflexireflexireflexióóóó de lesde lesde lesde les fontsfontsfontsfonts segsegsegsegüüüüentsentsentsents::::
www.sobredrogues.net
www.sobrepantalles.net
Document marc Granollers_Acció
Municipal en el Consum de Drogues
Informes Observatori Municipal de
Consum de Drogues (2008 i 2010)
Protocols del Servei

Per a més informació (dubtes, qüestions, atenció, etc.)_

Resumpla

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Resumpla

Semelhante a Resumpla (20)

Mais de Jordi Bernabeu Farrús

Mais de Jordi Bernabeu Farrús (20)

Resumpla