1. Oda a Espanya

2. Introducció
• Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
• Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que
juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants
(1900).
• Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la
política catalana a l’inici de segle XX.
• Aquest poema va ser un dels escrits a causa de la guerra que hi havia
amb Cuba. També es una defensa de Catalunya i de la seva llengua.

3. Autor
• Biografia
• Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911.Es llicencià en Dret el 1884 a la
Universitat de Barcelona, carrera que no arribà a exercir. El 1890 entrà
com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona", on publicaria
més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes
socials. El 1891 inicia la seva col·laboració en "L'Avenç", on publicà
alguns poemes i un article sobre Nietzsche, del qual fou l'introductor
a Catalunya. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878; tres
anys més tard guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona, i el
1894 guanyà l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb el conegut
poema La sardana. L'any 1900 viatjà a Madrid i a d'altres indrets de
Castella, i així inicià una intensa relació epistolar amb alguns
intel·lectuals castellans (sobretot amb Unamuno). El 1903 fou elegit
president de l'Ateneu Barcelonès. L'any 1904 fou proclamat Mestre
en Gai Saber. El 1911 fou nomenat membre de l'IEC. Caigué malalt el
mes de novembre d'aquest mateix any i el 20 de desembre morí a
Barcelona.

4. Moviments literaris
• Proposta de modernitzar la societat catalana, canviar-la mitjançant
l'acció cultural. Maragall trenca amb la cultura oficial espanyola i
s'incorpora als corrents d'Europa, però aquestes actuacions
comporten un enfrentament entre l'artista i la societat, per part
també, dels seus ideals nacionalistes. Utilitza la natura i el paisatge
per representar l'estat d'anim del poeta.
• D'aquest poeta es destaca el seu incorformisme i la seva voluntat de
lluita.

5. Estructura
• Aquesta oda esta dividida en sis quintets i dos sextets de versos
octosíl·labs.
• -En les estofes 1 i 3 es planteja un diàleg entre Catalunya i Espanya.
• -En les estrofes 2 i 4 fa referència a la visió antiquada dels governants.
• -En les estrofes 5 i 6 fa una reflexió sobre la mort inútil dels soldats en
batalla.
• -En les estrofes 7 i 8 fa una crida a la modernització de l’estat o a la
possible independència catalana.

6. Argument
• Catalunya parla a Espanya en català recordant-li sobre que ja no te
glòria ni honor a causa de que matava els propis espanyols en les
guerres i diu que en comptes de portar aquests espanyols a la mort
que els cuidi perquè son la vida d’aquest país. També per referir-se a
la mort inútil d’aquests espanyols a Cuba ho fa mitjançant la
interrogació. Desprès fa una crida a España a que canvií, perquè sinó
estarà en decadència, i es modernitzi. I finalment s’acomiada
d’Espanya a causa de una possible independència.

7. Mètrica
• Vuit estrofes.
• Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
• Versos d’art menor.
• Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextets. La majoria són versos
blancs.
• Rima assonant.

8. Figures retòriques
• Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
• Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres
mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
• Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
• Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
• Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
• Epifonema: “Adéu, Espanya!”

9. Comentari
• En aquest poema, Maragall dona a entendre que espanya, derrotada
a causa de la decadència del país i de la pèrdua de diverses colònies,
pensà més en la seva antiga gloria com a imperi i no es dona compte
de la seva decadència, i per això ha de canviar. Maragall mostra el
punt de vista dels catalans davant la situació creada per la política
paralitzadora per part del poders espanyols.