1. Tema 3. La Revolució Industrial
La més inhumana de les Revolucions
JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012
2. ASPECTES FONAMENTALS
La revolució industrial està a l’origen de les desigualtats del
món actual entre països desenvolupats i subdesenvolupats.
Perquè els alumnes ho entenguen, la unitat presenta la
revolució industrial com un procés d’àmplies repercussions,
explicant el seu origen en Anglaterra, però no reduint
l’explicació només a aquest cas, sinó analitzar també el procés
europeu.
És important explicar la revolució industrial com una evolució
contínua que continua en els nostres dies (es parla de tercera
revolució industrial), entroncant el tema amb els avanços dels
últims anys en la ciència i en les telecomunicacions.
3. ASPECTES FONAMENTALS
La Revolució Industrial és fonamental per a comprendre els
grans canvis que van donar pas a l’economia del món
contemporani, fonamentalment la divisió del treball, la
concentració financera i la progressiva integració de les
economies nacionals en una economia mundial
Tanmateix, aquesta unitat explica la relació entre els canvis
econòmics del procés d’industrialització i les transformacions
socials i urbanístiques que van configurar les ciutats actuals i el
model familiar dels nostres dies.
4. OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprendre els factors que van possibilitar la Revolució Industrial Explicar els factors que van possibilitar la Revolució Industrial
Analitzar les innovacions produïdes en la Revolució Industrial en els
Conéixer les innovacions tècniques i la revolució en els transports
transports i en les comunicacions
Extraure conclusions de les gràfiques i quadres demogràfics inserint-los
Interpretar gràfiques i quadres demogràfics de la Revolució Industrial
en el context històric de la Revolució Industrial
Relacionar els textos dels economistes, les conseqüències socials de la
Analitzar textos sobre economistes, introducció de la maquinària en la
industrialització (misèria del proletariat), i els transports amb el context
indústria, la misèria del proletariat i la importància del ferrocarril
històric estudiat
Reflexionar sobre els valors de la solidaritat, la igualtat entre individus i Reconéixer els valors de la igualtat entre individus i la solidaritat del
les condicions de vida del proletariat proletariat en els textos històrics
5. CONTINGUTS CONCEPTUALS
Causes del creixement demogràfic a finals del segle XVIII.
Conceptes de revolució industrial i industrialització.
El desenvolupament industrial britànic.
Els factors de la revolució industrial anglesa.
Paper de l’agricultura: creixement agrari
Paper del capital i de la banca.
Una indústria precursora: la del cotó.
L’expansió de la revolució industrial. Cronologia de la difusió.
Els canvis socials de la industrialització.
Efectes de la mecanització sobre l’organització social del treball
La Segona Revolució Industrial.
6. CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
Identificació i distinció entre transformacions estructurals en
l’anàlisi del procés de canvi d’una societat tradicional a una altra
industrial.
Distinció entre causes profundes i immediates i conseqüències a
curt i a llarg termini en els diversos països afectats per la
industrialització.
Utilització del temps curt i temps llarg en els processos històrics,
mitjançant la construcció d’eixos temporals i taules
cronològiques comparades.
Introducció de l’explicació multicausal.
7. CONTINGUTS ACTITUDINALS
Interés per la conservació de les antigues instal·lacions fabrils i
màquines (introducció al coneixement de l’arqueologia
industrial).
Curiositat cap als sectors de transformació industrial i les seues
ferramentes (museus locals i regionals sobre aspectes de
l’activitat industrial o transports, incidint en el seu
coneixement).
Actitud de comprensió i implicació en les desigualtats socials de
la nova societat industrialitzada.
Respecte cap a les diverses ideologies que influeixen en els
moviments socials del segle XIX, mitjançant el seu coneixement i
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19. 1. L’augment de la població
• El increment de producció agrícola afavoreix el
creixement de la població.
• Disminueix la fam i millora la resistència a les
epidèmies i malalties.
• La natalitat al segle XVIII creix per la millora
econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix a
causa de la disminució de la mortalitat infantil.
• La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació
• L’esperança de vida creix (al voltant dels 50 anys)
20.
21.
22. 2. La revolució agrícola
• 3 grans innovacions en el camp:
a) Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i
plantes farratgeres.
b) Introducció de noves màquines i nous mètodes de
conreu: nous conreus (patata, blat de moro) i ús del
guaret
c) Nova estructura de la propietat. De l’openfield a
l’enclosure. Terres comunals passen a mans
privades que els tanquen. Aquest tancament va
provocar l’expulsió de pagesos del camp.
28. La mecanització i el sistema fabril
• Canvis en el sistema de producció: introducció de
màquines i noves fonts d’energia (aigua i carbó).
Nòria i màquina de vapor de Watt.
• Concentració d’obrers en fàbriques per a millorar-
ne el control
• Reducció significativa de la indústria artesanal
• Noves màquines: llançadora volant, noves
filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil.
• Aquesta mecanització arribarà també a
l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.
• Augmenta producció i productivitat.
32. La indústria cotonera
• Sector emblemàtic de la Rev. Industrial
• Abans el cotó venia de la Índia, però al 1750 es
prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó
estampat (indianes).
• Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a
partir de les importacions de primeria matèria de
la Índia i del EUA.
• Es va abastir el mercat interior i també va caldra
buscar mercats exteriors.
33. El carbó i el ferro
• Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind.
• El carbó va servir per alimentar la màquina de vapor.
• Va millorar la mineria amb la introducció de vigues
de ferro, rails i vagonetes.
• Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i
eines i màquines.
• Substitució del carbó vegetal per mineral (més poder
calorífic)
• Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el
convertidor Bessemer (ferro en acer).
• Això possibilità l’expansió del ferrocarril.
34. Altres sectors industrials
• La indústria química va créixer a remolt de la tèxtil:
tints i blanquejadors.
• La indústria metal·lúrgica va créixer per les
necessitats de maquinària i mitjans de transport
• També el sector de la construcció va créixer
vinculat al creixement de les ciutats, colònies i
fàbriques.
37. Els nous transports
• Millora de camins i canals per a fer arribar productes a Anglaterra.
• Els avantatges del ferrocarril: velocitat, càrrega, cost i seguretat.
• 1829: Stephenson inventa la locomotora
• Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-Manchester.
• 1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació (riu
Hudson).
• Boom borsari de les empreses ferroviàries a la decada de 1840.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44. La industrialització com a PROCÉS
• Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir un
desenvolupament industrial important.
• França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya,
especialitzant-se en la mineria del carbó i la
innovació agrícola. Xarxa de transport.
• Alemanya va fonamentar la seva revolució també
en el carbó i ferro, la creació d’importants bancs i
indústria química.
• Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-se.
Només Piemont i Catalunya en foren excepcions.
• A l’Europa Oriental encara es va introduir més
tard.
45. El liberalisme econòmic
• L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo, Malthus i
Stuart Mill) van difondre els principis del liberalisme
• Smith: supremacia de l’individu, mercat com a lloc de
trobada d’oferta i demanda, no intervencionisme
estatal, supressió del proteccionisme i dels
monopolis.
• Ricardo: Teoria del salari
• Malthus: Teoria demogràfica
46. Capital, treball i mercat
• El capitalisme es fonamenta en la propietat
privada d’uns pocs (burgesia).
• El proletariat hi aporta el treball
• Burgesia i proletariat es troben i negocien en el
mercat de treball.
• El capitalisme busca la maximització de beneficis
• Per assolir nous mercats cal abaratir productes i
controlar costos, la qual cosa genera conflicte
amb els treballadors.
• El capitalisme no resolt els cicles econòmics.
Presència de crisis periòdiques.
47. El proteccionisme i el lliure canvi
• Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no
intervenció de l’estat en el comerç internacional)
• Per contrarestar la competència britànica, els EUA
i la resta d’Europa van optar pel proteccionisme
(aranzels).
• Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou
unes lleis proteccionistes sobre la importació del
blat (Corn Laws).
48. Nous mètodes de finançament de les empreses
• Increment de les societats mercantils (especial la
societat anònima)
• Capital dividit en accions que generen dividends
• La borsa com a mercat financer
• Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diner
i el venen en forma de préstecs i crèdits.
49. Els nous sistemes de producció i venda.
El naixement de la gran empresa i la
banca moderna.
Nous sistemes
de producció
Iª RI Empresa familiar Taylorisme Fordisme
Concentració empresarial
Societats Càrtel Trust Holding
Anònimes
IIª RI
Sistema de vendes
Banca
moderna
Grans magatzems Publicitat
50.
51. LA IMPORTANCIA DEL CAPITAL:
SOCIEDADES Y BANCOS
La importancia del capital:
sociedades y bancos
se desarrolla una capital
economía industrial
tipos de industria pequeñas inversiones grandes inversiones
pequeña inversión grandes inversiones sociedades anónimas bancos
textil mineria siderurugia ferrocarriles acciones obligaciones pasan de
dépositos
bancos de
bolsa de valores
inversión
52. LIBERALISMO ECONÓMICO
LIBERALISMO ECONÓMICO
es una doctrina Adam Smith En contra
económica
1776 su obra D. Ricardo Malthus
dice:
Escuela de individuos interes individual el mercado el Estado Adam Smith Ley natural del Crisis Malthusianas
Manchester se autorregula no debe intervenir salario
no estamentos igual
interes general
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59. LA CIUDAD
La ciudad
S.XIX las ciudades
crecieron
Se convirtieron en finales del S.XIX
grandes metropolis más del 50%
vivía en estas
la sociedad paso burguesia en graves problemas aparecen nuevas
a ser urbana el centro formas de
ocio
se unieron miseria
diferentes
clases ideas culturas
60. DEL CAMPO A LA CIUDAD
Del campo a la ciudad
Las ciudades se La ciudad se
poblaron de: transformo
campesinos banqueros rentistas abogados la familia las viejas
relaciones vecinales
paso de ser fueron transformadas
un amplio grupo por
familia nuclear los nuevos ritmos
de trabajo
61.
62.
63.
64. EL DOMINIO DE LA BURGUESÍA
El domino de la burguesía
Burguesía defendian sus
valores
es el nuevo grupo propiedad privada trabajo ahorro triunfo individual la familia
dominante
poder político poder económico influencia cultural
65.
66.
67. Afronta duras condiciones de
trabajo:
▪ Largas jornadas (12-14 horas).
▪ Trabajo mecánico, repetitivo, al ritmo de
la máquina.
▪ Míseros sueldos (por horas, jornadas o
semanas trabajadas, o por nº de piezas).
▪ No hay legislación laboral que fije
condiciones de trabajo y salarios.
▪ Despidos fáciles.
▪ Sometidos a una dura disciplina
(sanciones).
▪ Ruido intenso y permanente.
▪ Suciedad y falta de condiciones
higiénicas.
▪ Calor en verano y frío en invierno.
68.
69.
70. La segregació urbana
• Forta segregació social pel barris.
• La burgesia va edificar barris residencials
confortables, al voltant de grans avingudes i amb
presència de serveis públics (enllumenat,
clavegueram, ...)
• Els barris obrers van créixer sense planificació ni
serveis bàsics. Mala qualitat en les
construccions. Barraquisme.
71. La nova societat industrial
• La revolució industrial va portar a que pagesos i
artesans es reconvertissin en proletariat
industrial.
• La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb
l’aristocràcia terratinent.
• La burgesia formada per empresaris, banquers i
propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb
el poder polític. També impulsaren la cultura
d’acord amb els seus valors (propietat privada,
feina, estalvi i individualisme).
• Els joves burgesos van poder accedir a la
universitat.
72. • La família burgesa va voler copiar els costums
aristocràtics (servei domèstic, maneres de vestir,
...)
• Va sorgir una classe mitjana formada per
professionals liberals i nous professionals:
advocats, metges, professors, enginyers,
funcionaris, militars, empleats de banca, ...
• Les condicions de vida dels assalariats eren
precàries. Van guanyar en seguretat però hi van
perdre en autonomia de decisió.
73. Les dones a la societat industrial
• Les dones quedaven relegades a l’àmbit familiar i
domèstic.
• Estava en clara inferioritat de drets respecte
l’home
• Tampoc tenien drets polítics
• Les dones de classe mitjana i alta tenien cura de la
llar.
• Les dones pageses, com sempre, participaven de
les tasques domèstiques i del camps
• Apareixen les dones obreres, sobretot vinculades
al sector tèxtil i al servei domèstic.
74.
75.
76. LOS ORÍGENES DEL MOVIMIENTO OBRERO
Los orígenes del movimiento obrero
Desde finales del esto tuvo como
S.XVIII-XIX consecuencia:
nuevas condiciones reivindicación de primeros ideales
de: los derechos políticos igualitarios
trabajo vida
principio del
movimiento obrero
77. LAS PRIMERAS ORGANIZACIONES SINDICALES
Las primeras organizaciones sindicales
Se tomó un impulso coincidió con el inicio de "Asociación Nacional
nuevo por la lucha de: la era de la fábrica para la Protección del
Trabajo"
1830
Trade Unions
derecho de asociación reforma electoral sistema comparado con
el carcelario
obreros cualificados, que
jornadas de 15 horas remuneración insuficiente dureza del trabajo para pagaban una alta cuota
eran pacíficas
mujeres y niños
y reprimidas con sindical
durezas
1833
Matanza de Peterloo
Great Trade Unions
trabajadores no cualificados
reducción de la jornada aumento de los salarios derecho de asociación
se consiguió la abolición
laboral
de las
Combination Acts
se multiplicaron las
organizaciones sindicales
por todo el continente
Asociación en París "Asociación de Tejedores
"sociedades de socorro de Barcelona"
mutuo"
78. Para defender sus
intereses, se crearon
organizaciones de
trabajadores:
A fines del s. XVIII nacen en
GB las primeras Sociedades
de Socorros Mutuos.
▪ Agrupan a los obreros con
mejores salarios (cuotas).
▪ Actúan como sociedades de
resistencia para ayudar
económicamente a sus
miembros en caso de
enfermedad o paro.
79. Los gobiernos ilegalizaron las
sociedades obreras (1825)
primeros sindicatos (Sindicato
General de Hiladores).
1834: Great Trade Unions, sindicato que
agrupaba a distintos oficios.
1840: Asociación de Tejedores de
Barcelona.
Toman más importancia a partir de
los años sesenta:
Crecen como organizaciones
(aumentan las afiliaciones, mejora la
gestión…).
Aportación teórica del socialismo y
anarquismo: sindicatos socialistas,
anarquistas…
80. EL LUDISMO
El ludismo
movimiento creado los luditas consideraban pretenden forzar el
a partir de 1811 en que: entendimiento entre
Inglaterra patron y trabajador
tras: las máquinas agradían puesto no hay regularización
los intereses de estatal
los trabajadores
las guerras la liberalización provocaba
napoleónicas y el económica
aumento del paro
paro rebaja de los
se trata de una ataque salarios
contra las máquinas
ideado por un las máquinas se asociban
imaginario al nuevo orden social y
Capitán Lud laboral
se extendió por toda se asociaban al
Europa capitalismo que:
encontramos ejemplos
en sometía al trabajador
Alcoy y Barcelona a la voluntad del
patrón
desapareció cuando
el patrón imponía:
las protestas ya no
son hacia las máquinas
sino hacia los patrones sueldo jornada despidos...
81. Ludismo: movimiento organizado
de obreros que consiste en la
destrucción de máquinas, materia
prima, manufacturas, propiedad
privada de los patronos.
Se inicia en Inglaterra a finales del
s. XVIII y se extiende por Europa
durante la 1ª ½ del s. XIX.
82. EL CARTISMO
El cartismo
movimiento social Contenía puntos el cartismo perduro hasta
inglés, como consecuencia básicos como: 1848
la represión decepción ante Sufragio universal voto secreto sueldo para los diputados los cartistas no
la reforma política masculino consiguieron sus objetivos
de 1832
pero algunos éxitos
en 1836 se funda: las aspiraciones del
parciales:
London Working movimiento son:
reducción de la jornada
Men´s Association
se muestra la
en 1838 se hizó reformas democráticas
concenciación de
pública la y
los trabajadores
"Carta del Pueblo" anticapitalistas
83. Socialismo utópico: desde inicios del XIX algunos
intelectuales elaboran una serie de teorías para solucionar
los costes sociales de la industrialización.
Denuncian los abusos y los defectos del sistema capitalista.
Proponen una organización económico-social más justa, más
equitativa, que beneficie a la sociedad, aunque ideal.
Predominan las consideraciones morales: combaten la
"explotación del hombre por el hombre".
84. Entre ellos destacan:
Robert OWEN (New Lanark, New
Harmony).
Charles FOURIER (falansterios)
85. Entre ellos destacan:
SAINT-SIMON (El nuevo cristianismo).
Ettiene CABET (Viaje a Icaria)
Pierre Joseph PROUDHON (¿Qué es la
propiedad? – abuelo del anarquismo).
86. EL SOCIALISMO UTÓPICO
Socialismo útopico
En la mitad del propugnaron partidarios de la acción medios pacifícos como
S.XIX política: la difusión de los nuevos
valores:
condenaron la injusticia la dignidad del la solaridad colectiva partidarios de la Luis Blanc Charles Fourier Etienne Cabet Robert Owen
de la sociedad industrial individuo acción violenta "Talleres cooperativos" "Falansterios" "Icaria"
criticaban la nueva Babeuf y Blanqui
elaboraron proyectos
economía que
de sociedades ideales
producía miseria
para la igualdad social
87. A mediados del s. XIX, Karl
MARX y Friedrich ENGELS
(Manifiesto del Partido
Comunista, 1848)…
Critican el sistema capitalista:
▪ Dominio de la burguesía.
▪ Propiedad privada.
▪ Miseria y explotación de la clase
obrera por la burguesía.
Defienden la necesidad de la
revolución obrera para
destruir el capitalismo.
88. Fase de transición:
Revolución
Dictadura del proletariado Comunismo
proletaria (Estado obrero)
Eliminación de la sociedad
El capitalista Sociedad sin clases
proletariado Socialización de la propiedad Extinción del Estado
conquista el (medios de producción), que Reparto equitativo
poder político pasarían a manos del Estado de la riqueza
(propiedad colectiva).
89.
90. Último tercio del s. XIX partidos
obreros socialistas en toda Europa.
1º: Partido Socialdemócrata Alemán
(SPD, 1869).
Sus objetivos son la revolución
proletaria…
… pero poco a poco tenderán a defienden
también la participación en la vida política
y presentarse a las elecciones.
Cuando lleguen al Parlamento, los
socialistas impulsarán una legislación
favorable a los trabajadores.
▪ Sufragio universal, impuesto progresivo
sobre la renta, jornada laboral de ocho
horas…
91. Entre los marxistas surgieron divisiones
con motivo de los medios empleados para
alcanzar el fin del socialismo.
Revisionistas: rechazan la violencia y son
partidarios de la participación
parlamentaria y de las reformas parciales -
socialdemocracia (socialistas alemanes y
británicos).
Revolucionarios: sin descartar la vía
parlamentaria, son partidarios de la
revolución como único medio de llegar a la
sociedad socialista (socialistas españoles o
rusos).
92. LA FORMACIÓN DE LOS PARTIDOS SOCIALISTAS
Los partidos socialistas
son de inspiración en España el
marxista PSOE
(Pablo Iglesias)
buscan: Francia destacar el partido
de:
Jean Jaurès
el Estado de Bienestar plantean la democratización regualarización del mercado Inglaterra a partir de las
de la sociedad laboral Trade Unions se formara
el
Partido Laborista 1900
el primer partido será
el
SPD
(Partido Social Democrata)
93. El anarquismo es una doctrina social que
nace de la mano de pensadores rusos
(Bakunin, Kropotkin) a 1/2 del s. XIX y que:
Exalta la libertad individual y la solidaridad
social.
Critica a la propiedad privada y defiende las
formas de propiedad colectivistas.
Rechaza a la autoridad, principalmente del
Estado.
Defiende la acción revolucionaria del
campesinado y del proletariado para destruir
el Estado y crear una nueva sociedad
igualitaria.
94. Todos los anarquistas se oponen a participar en la vida
política y formar partidos políticos obreros.
La mayoría defienden el sindicalismo revolucionario
(anarco-sindicalismo) para mejorar la condición
obrera e impulsar la revolución social.
▪ Proponen la huelga revolucionaria como medio de acción.
95. Algunos anarquistas defienden la acción violenta
contra los pilares del capitalismo (burguesía, Estado e
Iglesia).
▪ Proponen la propaganda por el hecho y la acción directa
(atentados).
96. AL ANARQUISMO
El anarquismo
Su primer referente la anarquía se presento Bakunin desarrollaría una
es como rechazo a todo nueva práctica en la
Proudhon tipo de autoridad participación en la
I Internacional.
considera la rechaza el Estado se asentaba en tres principios
propiedad privada como institución básicos:
un robo
libertad individual en crítica de la propiedad oposición a toda organización
defiende el el marco de la solidaridad individual en favor de la jerárquica
trabajo autonómo
propiedad colectiva (el Estado)
federación de el punto de partida
asociaciones independientes fue el rechazo a la
intervención política
mutualismo
contra
capitalismo
creación de un
crédito público
para el desarrollo
del individuo
el objetivo de la
lucha colectiva
era conseguir
la libertad individual
97. EL UNIVERSO ANARQUISTA
En 1880 el anarquismo dentro de
la Internacional Antiautoritaria
sufrió una división
en dos corrientes:
anarcomunismo anarcosindicalismo
Kropotkin Malatesta eran contrarios a las prácticas
terroristas
apostaban por la huelga como
propuganban la acción directa medio para acabar con la
y
sociedad de clases
violenta
CNT
como medio de divulgación
del ideario anarquista
atentados contra:
políticos,militares,
98. Marxistas y anarquistas defendían
la necesidad de unidad de toda la
clase obrera para luchar contra el
capitalismo (internacionalismo
proletario).
1864: se crea en Londres, a
iniciativa de K. Marx, la
Asociación Internacional de
Trabajadores (AIT o Primera
Internacional).
99. Se adhieren marxistas,
anarquistas y sindicalistas
de distinto signo.
Pero las discrepancias
ideológicas insalvables de
marxistas y anarquistas la
hicieron inviable (expulsión
de los anarquistas en 1872) y
acabó por desaparecer en
1876.
100. LA FORMACIÓN DE LA ASOCIACIÓN INTERNACIONAL
DE TRABAJADORES (AIT)
La asociación Internacional de Trabajadores
AIT
Fueron contactos se organizó por medio en los primeros acuerdos Sirvió para reforzar
entre ingleses y franceses de un Consejo General se tomaron una serie el concepto de clase
de decisiones: obrera a nivel internacional
se formaron dirigido por Marx reducción de la jornada supresión del trabajo infantil socialización de los medios
la I Internacional en 1864 laboral y mejora del de la mujer de producción
formaban parte las tenía dos intenciones:
había un enfrantamiento entre
diferentes asociaciones
marxistas y anarquistas
obreras
también personalidades la independencia del conquistar el poder del
marxistas conquista del anarquistas insurrección
que luchaban para la movimiento obrero Estado
Estado general para abolir el Estado
transformación de la sociedad
101. LA COMUNA DE PARÍS
La Comuna de Paris
(marzo-mayo 1871)
Guerra Franco-prusiana las tropas de Bismarck Comuna de París
1870 llegaron a París (marzo-mayo 1871)
factor de crisis hubo una insurrección República democrática
para la de la cápital como y
I Internacional reacción espontánea social
de carácter popular dura 54 días
y
obrera
se culpaba al supone una serie
Estado de la de reformas
situación
se forma la nacionalización anulación de los entrega de las enseñanza laica
Comuna de París de los bienes del clero alquileres de las empresas abandonadas y
viviendas para cooperativas gratuita
obreras
la represión desde
Versalles fue
durísima
esto afecto de lleno
a la Internacional
17.000 fusilamientos
y
40.000 encarcelamientos
102. LA CRISIS DE LA I INTERNACIONAL
La crisis de la I Internacional
la derrota tuvo la decisión de formar
una gran repercusión partidos políticos
fue aprobada en:
hubo una división Conferencia de Londres Conferencia de la Haya
entre los que querían:
formar partidos desvincularse
políticos obreros se produjo una
de la vida política
gran escisión
Bakunistas desvinculación
de las
Trade Unions
no querían
formar partidos
políticos
Internacional Antiatoritaria
103. HACIA UN SINDICALISMO DE MASAS
Hacia un sindicalismo de masas
A finales del se incorproro al se creo un sindicalismo
S.XIX el movimiento obrero masivo
capitalismo cambio sectores no especializados
estibadores, mineros...
II R. Industrial expansión imperialista grandes sindicatos
centralizados
con ello se
aumento la capacidad
se desarrollo amplia la base de las
de presión
asociaciones
(la huelga general)
también se incorporaron
se exigía la participación
la Gran Industria sector terciario trabajadores del sector
terciario del Estado
el mundo laboral se
hizó más complejo
104. Marxismo Anarquismo
Concepción de Coordinadora de movimientos
Directora del movimiento obrero.
la AIT revolucionarios.
Sindicatos y huelga general
Partidos obreros: juego
Enemigos de la autoridad (Estado) y del
Lucha obrera parlamentario y participación
parlamentario burgués.
electoral.
Desde finales del XIX: vía terrorista.
Lucha de clases (esclavos VS
Visión de la Hª patricios; siervos VS señores; obreros Libertad individual
VS burgueses)
Modelo de Acciones individuales y espontáneas
Revolución social planificada.
revolución revolución
Vanguardia Campesinado y proletariado
Obreros industriales
revolución (todos los sectores oprimidos)
Rechazo de toda autoridad
Dictadura del proletariado Libre federación de sociedades:
Sociedad
cooperativismo, colectivismo, comunismo…
posrevol. Comunismo “De cada uno, según sus fuerzas; a cada uno,
según sus necesidades”.
105. RECURSOS BIBLIOGRÀFICS
BAIROCH, P.: La revolución industrial. Barcelona, Ariel, 1982.
GUTIÉRREZ BENITO, Eduardo (1984): La revolución industrial. Madrid, Akal.
HOBSBAWM, E.: INDUSTRIA E IMPERIO. BARCELONA, CRÍTICA, 1978.
FILMOGRAFIA RECOMANADA
Oliver Twist (2007). Director: Roman Polansky
RECURSOS Y MATERIALS ELECTRÒNICS
http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/ensenanzas.html
http://www.claseshistoria.com/
http://www.hiru.com/historia
http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com/
108. INSTRUCCIONS:
- Empra la guia de comentari de text que utilitzarem a
classe, i que tindreu en una fotocòpia.
- Intenta contextualitzar el fragment al moment històric
que estem estudiant, és a dir, comenta’l en perspectiva i
tenint en compte allò que estem aprenent a classe.
- Utilitza un llenguatge correcte, en registre estàndar i
emprant un vocabulari propi de la disciplina.
- NO parafrassejes el text, és a dir, no jugues a dir el
mateix que diu el text canviant alguna paraula (queda
fatal i et ficaré mala nota, per “listillo/a” i pocavergonya.