SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 110
Tema 3. La Revolució Industrial

  La més inhumana de les Revolucions




    JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012
 ASPECTES FONAMENTALS
 La revolució industrial està a l’origen de les desigualtats del
  món actual entre països desenvolupats i subdesenvolupats.
  Perquè els alumnes ho entenguen, la unitat presenta la
  revolució industrial com un procés d’àmplies repercussions,
  explicant el seu origen en Anglaterra, però no reduint
  l’explicació només a aquest cas, sinó analitzar també el procés
  europeu.

   És important explicar la revolució industrial com una evolució
    contínua que continua en els nostres dies (es parla de tercera
    revolució industrial), entroncant el tema amb els avanços dels
    últims anys en la ciència i en les telecomunicacions.
 ASPECTES FONAMENTALS

   La Revolució Industrial és fonamental per a comprendre els
    grans canvis que van donar pas a l’economia del món
    contemporani, fonamentalment la divisió del treball, la
    concentració financera i la progressiva integració de les
    economies nacionals en una economia mundial

   Tanmateix, aquesta unitat explica la relació entre els canvis
    econòmics del procés d’industrialització i les transformacions
    socials i urbanístiques que van configurar les ciutats actuals i el
    model familiar dels nostres dies.
OBJECTIUS DIDÀCTICS                                                       CRITERIS D’AVALUACIÓ




Comprendre els factors que van possibilitar la Revolució Industrial       Explicar els factors que van possibilitar la Revolució Industrial




                                                                          Analitzar les innovacions produïdes en la Revolució Industrial en els
Conéixer les innovacions tècniques i la revolució en els transports
                                                                          transports i en les comunicacions



                                                                          Extraure conclusions de les gràfiques i quadres demogràfics inserint-los
Interpretar gràfiques i quadres demogràfics de la Revolució Industrial
                                                                          en el context històric de la Revolució Industrial




                                                                          Relacionar els textos dels economistes, les conseqüències socials de la
Analitzar textos sobre economistes, introducció de la maquinària en la
                                                                          industrialització (misèria del proletariat), i els transports amb el context
indústria, la misèria del proletariat i la importància del ferrocarril
                                                                          històric estudiat




Reflexionar sobre els valors de la solidaritat, la igualtat entre individus i Reconéixer els valors de la igualtat entre individus i la solidaritat del
les condicions de vida del proletariat                                    proletariat en els textos històrics
 CONTINGUTS CONCEPTUALS

   Causes del creixement demogràfic a finals del segle XVIII.
   Conceptes de revolució industrial i industrialització.
   El desenvolupament industrial britànic.
   Els factors de la revolució industrial anglesa.
   Paper de l’agricultura: creixement agrari
   Paper del capital i de la banca.
   Una indústria precursora: la del cotó.
   L’expansió de la revolució industrial. Cronologia de la difusió.
   Els canvis socials de la industrialització.
   Efectes de la mecanització sobre l’organització social del treball
   La Segona Revolució Industrial.
 CONTINGUTS PROCEDIMENTALS

   Identificació i distinció entre transformacions estructurals en
    l’anàlisi del procés de canvi d’una societat tradicional a una altra
    industrial.
   Distinció entre causes profundes i immediates i conseqüències a
    curt i a llarg termini en els diversos països afectats per la
    industrialització.
   Utilització del temps curt i temps llarg en els processos històrics,
    mitjançant la construcció d’eixos temporals i taules
    cronològiques comparades.
   Introducció de l’explicació multicausal.
 CONTINGUTS ACTITUDINALS

   Interés per la conservació de les antigues instal·lacions fabrils i
    màquines (introducció al coneixement de l’arqueologia
    industrial).
   Curiositat cap als sectors de transformació industrial i les seues
    ferramentes (museus locals i regionals sobre aspectes de
    l’activitat industrial o transports, incidint en el seu
    coneixement).
   Actitud de comprensió i implicació en les desigualtats socials de
    la nova societat industrialitzada.
   Respecte cap a les diverses ideologies que influeixen en els
    moviments socials del segle XIX, mitjançant el seu coneixement i
1. L’augment de la població

   • El increment de producció agrícola afavoreix el
     creixement de la població.
   • Disminueix la fam i millora la resistència a les
     epidèmies i malalties.
   • La natalitat al segle XVIII creix per la millora
     econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix a
     causa de la disminució de la mortalitat infantil.
   • La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació
   • L’esperança de vida creix (al voltant dels 50 anys)
2. La revolució agrícola

   • 3 grans innovacions en el camp:
      a) Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i
          plantes farratgeres.
      b) Introducció de noves màquines i nous mètodes de
          conreu: nous conreus (patata, blat de moro) i ús del
          guaret
      c) Nova estructura de la propietat. De l’openfield a
          l’enclosure. Terres comunals passen a mans
          privades que els tanquen. Aquest tancament va
          provocar l’expulsió de pagesos del camp.
3. Nou context polític i econòmic
La mecanització i el sistema fabril

   • Canvis en el sistema de producció: introducció de
     màquines i noves fonts d’energia (aigua i carbó).
     Nòria i màquina de vapor de Watt.
   • Concentració d’obrers en fàbriques per a millorar-
     ne el control
   • Reducció significativa de la indústria artesanal
   • Noves màquines: llançadora volant, noves
     filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil.
   • Aquesta mecanització arribarà també a
     l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.
   • Augmenta producció i productivitat.
Avanços tecnològics i noves màquines




            •H.M.C.
Gran Bretanya: el bressol de la Rev. Industrial
La indústria cotonera

   • Sector emblemàtic de la Rev. Industrial
   • Abans el cotó venia de la Índia, però al 1750 es
     prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó
     estampat (indianes).
   • Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a
     partir de les importacions de primeria matèria de
     la Índia i del EUA.
   • Es va abastir el mercat interior i també va caldra
     buscar mercats exteriors.
El carbó i el ferro

• Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind.
 • El carbó va servir per alimentar la màquina de vapor.
 • Va millorar la mineria amb la introducció de vigues
   de ferro, rails i vagonetes.
 • Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i
   eines i màquines.
 • Substitució del carbó vegetal per mineral (més poder
   calorífic)
 • Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el
   convertidor Bessemer (ferro en acer).
 • Això possibilità l’expansió del ferrocarril.
Altres sectors industrials


   • La indústria química va créixer a remolt de la tèxtil:
     tints i blanquejadors.
   • La indústria metal·lúrgica va créixer per les
     necessitats de maquinària i mitjans de transport
   • També el sector de la construcció va créixer
     vinculat al creixement de les ciutats, colònies i
     fàbriques.
Model continental d’Industrialització i diferències amb el
model britànic: limitacions, evolució i països industrialitzats.
Els nous transports

• Millora de camins i canals per a fer arribar productes a Anglaterra.
• Els avantatges del ferrocarril: velocitat, càrrega, cost i seguretat.

• 1829: Stephenson inventa la locomotora
• Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-Manchester.

• 1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació (riu
  Hudson).
• Boom borsari de les empreses ferroviàries a la decada de 1840.
La industrialització com a PROCÉS

   • Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir un
     desenvolupament industrial important.
   • França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya,
     especialitzant-se en la mineria del carbó i la
     innovació agrícola. Xarxa de transport.
   • Alemanya va fonamentar la seva revolució també
     en el carbó i ferro, la creació d’importants bancs i
     indústria química.
   • Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-se.
     Només Piemont i Catalunya en foren excepcions.
   • A l’Europa Oriental encara es va introduir més
     tard.
El liberalisme econòmic

   • L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo, Malthus i
     Stuart Mill) van difondre els principis del liberalisme
   • Smith: supremacia de l’individu, mercat com a lloc de
     trobada d’oferta i demanda, no intervencionisme
     estatal, supressió del proteccionisme i dels
     monopolis.
   • Ricardo: Teoria del salari
   • Malthus: Teoria demogràfica
Capital, treball i mercat


   • El capitalisme es fonamenta en la propietat
     privada d’uns pocs (burgesia).
   • El proletariat hi aporta el treball
   • Burgesia i proletariat es troben i negocien en el
     mercat de treball.
   • El capitalisme busca la maximització de beneficis
   • Per assolir nous mercats cal abaratir productes i
     controlar costos, la qual cosa genera conflicte
     amb els treballadors.
   • El capitalisme no resolt els cicles econòmics.
     Presència de crisis periòdiques.
El proteccionisme i el lliure canvi


   • Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no
     intervenció de l’estat en el comerç internacional)
   • Per contrarestar la competència britànica, els EUA
     i la resta d’Europa van optar pel proteccionisme
     (aranzels).
   • Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou
     unes lleis proteccionistes sobre la importació del
     blat (Corn Laws).
Nous mètodes de finançament de les empreses

   • Increment de les societats mercantils (especial la
     societat anònima)
   • Capital dividit en accions que generen dividends
   • La borsa com a mercat financer
   • Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diner
     i el venen en forma de préstecs i crèdits.
Els nous sistemes de producció i venda.
El naixement de la gran empresa i la
  banca moderna.
                                                       Nous sistemes
                                                        de producció


   Iª RI          Empresa familiar        Taylorisme                Fordisme



                                                  Concentració empresarial



                     Societats           Càrtel            Trust         Holding
                     Anònimes

   IIª RI
                                                    Sistema de vendes
                       Banca
                      moderna

                                       Grans magatzems             Publicitat
LA IMPORTANCIA DEL CAPITAL:
     SOCIEDADES Y BANCOS


                                              La importancia del capital:
                                                  sociedades y bancos



               se desarrolla una                                                   capital
              economía industrial



               tipos de industria                                pequeñas inversiones grandes inversiones



pequeña inversión              grandes inversiones                          sociedades anónimas        bancos



     textil         mineria         siderurugia      ferrocarriles      acciones       obligaciones   pasan de
                                                                                                      dépositos



                                                                                                      bancos de
                                                                              bolsa de valores
                                                                                                       inversión
LIBERALISMO ECONÓMICO
                                                          LIBERALISMO ECONÓMICO




es una doctrina                                        Adam Smith                                                      En contra

 económica




    1776                                                 su obra                                           D. Ricardo              Malthus

                                                          dice:




 Escuela de        individuos     interes individual    el mercado         el Estado         Adam Smith   Ley natural del   Crisis Malthusianas

 Manchester                                            se autorregula   no debe intervenir                   salario




                  no estamentos        igual




                                  interes general
LA CIUDAD

                                     La ciudad


           S.XIX                                   las ciudades
                                                     crecieron


    Se convirtieron en                           finales del S.XIX
    grandes metropolis                             más del 50%
                                                   vivía en estas


     la sociedad paso        burguesia en        graves problemas    aparecen nuevas
        a ser urbana           el centro                                formas de
                                                                           ocio


         se unieron                                  miseria
         diferentes


clases     ideas      culturas
DEL CAMPO A LA CIUDAD

                                             Del campo a la ciudad




                    Las ciudades se                                                    La ciudad se

                         poblaron de:                                                   transformo




campesinos   banqueros                  rentistas           abogados      la familia                  las viejas

                                                                                              relaciones vecinales




                                                                         paso de ser          fueron transformadas

                                                                       un amplio grupo                  por




                                                                       familia nuclear         los nuevos ritmos

                                                                                                     de trabajo
EL DOMINIO DE LA BURGUESÍA



                                                 El domino de la burguesía




                    Burguesía                                         defendian sus

                                                                         valores




                 es el nuevo grupo propiedad privada    trabajo              ahorro   triunfo individual   la familia

                   dominante




poder político   poder económico influencia cultural
 Afronta duras condiciones de
 trabajo:
  ▪ Largas jornadas (12-14 horas).
  ▪ Trabajo mecánico, repetitivo, al ritmo de
    la máquina.
  ▪ Míseros sueldos (por horas, jornadas o
    semanas trabajadas, o por nº de piezas).
  ▪ No hay legislación laboral que fije
    condiciones de trabajo y salarios.
  ▪ Despidos fáciles.
  ▪ Sometidos a una dura disciplina
    (sanciones).
  ▪ Ruido intenso y permanente.
  ▪ Suciedad y falta de condiciones
    higiénicas.
  ▪ Calor en verano y frío en invierno.
La segregació urbana

  • Forta segregació social pel barris.
  • La burgesia va edificar barris residencials
    confortables, al voltant de grans avingudes i amb
    presència de serveis públics (enllumenat,
    clavegueram, ...)
  • Els barris obrers van créixer sense planificació ni
    serveis    bàsics.    Mala    qualitat   en     les
    construccions. Barraquisme.
La nova societat industrial

   • La revolució industrial va portar a que pagesos i
     artesans     es    reconvertissin en    proletariat
     industrial.
   • La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb
     l’aristocràcia terratinent.
   • La burgesia formada per empresaris, banquers i
     propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb
     el poder polític. També impulsaren la cultura
     d’acord amb els seus valors (propietat privada,
     feina, estalvi i individualisme).
   • Els joves burgesos van poder accedir a la
     universitat.
•   La família burgesa va voler copiar els costums
    aristocràtics (servei domèstic, maneres de vestir,
    ...)
•   Va sorgir una classe mitjana formada per
    professionals liberals i nous professionals:
    advocats,     metges,    professors,   enginyers,
    funcionaris, militars, empleats de banca, ...
•   Les condicions de vida dels assalariats eren
    precàries. Van guanyar en seguretat però hi van
    perdre en autonomia de decisió.
Les dones a la societat industrial

   • Les dones quedaven relegades a l’àmbit familiar i
     domèstic.
   • Estava en clara inferioritat de drets respecte
     l’home
   • Tampoc tenien drets polítics
   • Les dones de classe mitjana i alta tenien cura de la
     llar.
   • Les dones pageses, com sempre, participaven de
     les tasques domèstiques i del camps
   • Apareixen les dones obreres, sobretot vinculades
     al sector tèxtil i al servei domèstic.
LOS ORÍGENES DEL MOVIMIENTO OBRERO

                    Los orígenes del movimiento obrero



     Desde finales del                        esto tuvo como
          S.XVIII-XIX                          consecuencia:



    nuevas condiciones             reivindicación de      primeros ideales
             de:                 los derechos políticos     igualitarios



trabajo                 vida
                                                principio del
                                             movimiento obrero
LAS PRIMERAS ORGANIZACIONES SINDICALES
                                                                             Las primeras organizaciones sindicales



               Se tomó un impulso                                                   coincidió con el inicio de                                           "Asociación Nacional
              nuevo por la lucha de:                                                   la era de la fábrica                                              para la Protección del
                                                                                                                                                               Trabajo"
                                                                                                                                                               1830


                                                                                                                                           Trade Unions
derecho de asociación             reforma electoral                                  sistema comparado con
                                                                                         el carcelario




                                                                                                                                                     obreros cualificados, que
                                                      jornadas de 15 horas          remuneración insuficiente         dureza del trabajo para            pagaban una alta cuota
                  eran pacíficas
                                                                                                                         mujeres y niños
                 y reprimidas con                                                                                                                              sindical

                       durezas

                                                                                                                                                                1833
 Matanza de Peterloo
                                                                                                                                                          Great Trade Unions
                                                                                                                                                    trabajadores no cualificados



                                                                                                                        reducción de la jornada            aumento de los salarios           derecho de asociación
             se consiguió la abolición
                                                                                                                               laboral
                         de las
                Combination Acts



                                                                                                                                                          se multiplicaron las
                                                                                                                                                     organizaciones sindicales
                                                                                                                                                          por todo el continente



                                                                                                                                         Asociación en París              "Asociación de Tejedores
                                                                                                                                      "sociedades de socorro                     de Barcelona"
                                                                                                                                                mutuo"
 Para defender sus
 intereses, se crearon
 organizaciones de
 trabajadores:
  A fines del s. XVIII nacen en
   GB las primeras Sociedades
   de Socorros Mutuos.
   ▪ Agrupan a los obreros con
     mejores salarios (cuotas).
   ▪ Actúan como sociedades de
     resistencia para ayudar
     económicamente a sus
     miembros en caso de
     enfermedad o paro.
   Los gobiernos ilegalizaron las
    sociedades obreras (1825) 
    primeros sindicatos (Sindicato
    General de Hiladores).
     1834: Great Trade Unions, sindicato que
      agrupaba a distintos oficios.
     1840: Asociación de Tejedores de
      Barcelona.
   Toman más importancia a partir de
    los años sesenta:
     Crecen como organizaciones
      (aumentan las afiliaciones, mejora la
      gestión…).
     Aportación teórica del socialismo y
      anarquismo: sindicatos socialistas,
      anarquistas…
EL LUDISMO
                                                              El ludismo


                 movimiento creado                                             los luditas consideraban                    pretenden forzar el
                 a partir de 1811 en                                                       que:                           entendimiento entre
                      Inglaterra                                                                                           patron y trabajador


                          tras:                                                las máquinas agradían               puesto no hay regularización
                                                                                   los intereses de                           estatal
                                                                                   los trabajadores


     las guerras                       la liberalización                              provocaba
  napoleónicas y el                       económica
  aumento del paro


                                                                       paro                               rebaja de los
                se trata de una ataque                                                                    salarios
                 contra las máquinas


                      ideado por un                                           las máquinas se asociban
                        imaginario                                              al nuevo orden social y
                       Capitán Lud                                                      laboral


                 se extendió por toda                                              se asociaban al
                         Europa                                                    capitalismo que:

encontramos ejemplos
            en                                                                  sometía al trabajador
  Alcoy y Barcelona                                                               a la voluntad del
                                                                                        patrón


                 desapareció cuando
                                                                                  el patrón imponía:
                  las protestas ya no
               son hacia las máquinas
               sino hacia los patrones                                sueldo             jornada          despidos...
   Ludismo: movimiento organizado
    de obreros que consiste en la
    destrucción de máquinas, materia
    prima, manufacturas, propiedad
    privada de los patronos.
     Se inicia en Inglaterra a finales del
      s. XVIII y se extiende por Europa
      durante la 1ª ½ del s. XIX.
EL CARTISMO
                                                                  El cartismo




          movimiento social                                                 Contenía puntos                                         el cartismo perduro hasta

       inglés, como consecuencia                                                básicos como:                                              1848




la represión                  decepción ante       Sufragio universal           voto secreto            sueldo para los diputados      los cartistas no

                             la reforma política      masculino                                                                 consiguieron sus objetivos

                                de 1832




                                                                                                                                      pero algunos éxitos
          en 1836 se funda:                                                        las aspiraciones del
                                                                                                                                         parciales:
           London Working                                                           movimiento son:
                                                                                                                                    reducción de la jornada
          Men´s Association




                                                                                                                                        se muestra la
               en 1838 se hizó                                                   reformas democráticas
                                                                                                                                      concenciación de
                pública la                                                                y
                                                                                                                                       los trabajadores
          "Carta del Pueblo"                                                         anticapitalistas
   Socialismo utópico: desde inicios del XIX algunos
    intelectuales elaboran una serie de teorías para solucionar
    los costes sociales de la industrialización.
     Denuncian los abusos y los defectos del sistema capitalista.
     Proponen una organización económico-social más justa, más
      equitativa, que beneficie a la sociedad, aunque ideal.
     Predominan las consideraciones morales: combaten la
      "explotación del hombre por el hombre".
 Entre ellos destacan:
   Robert OWEN (New Lanark, New
    Harmony).
   Charles FOURIER (falansterios)
   Entre ellos destacan:
     SAINT-SIMON (El nuevo cristianismo).
     Ettiene CABET (Viaje a Icaria)
     Pierre Joseph PROUDHON (¿Qué es la
      propiedad? – abuelo del anarquismo).
EL SOCIALISMO UTÓPICO

                                                                            Socialismo útopico




   En la mitad del                    propugnaron                          partidarios de la acción                             medios pacifícos como

      S.XIX                                                                      política:                                      la difusión de los nuevos

                                                                                                                                      valores:




condenaron la injusticia la dignidad del    la solaridad colectiva partidarios de la         Luis Blanc       Charles Fourier      Etienne Cabet            Robert Owen

de la sociedad industrial individuo                                acción violenta     "Talleres cooperativos" "Falansterios"         "Icaria"




 criticaban la nueva                                              Babeuf y Blanqui
                                 elaboraron proyectos
   economía que
                                de sociedades ideales
  producía miseria
                                 para la igualdad social
 A mediados del s. XIX, Karl
 MARX y Friedrich ENGELS
 (Manifiesto del Partido
 Comunista, 1848)…
   Critican el sistema capitalista:
    ▪ Dominio de la burguesía.
    ▪ Propiedad privada.
    ▪ Miseria y explotación de la clase
      obrera por la burguesía.
   Defienden la necesidad de la
    revolución obrera para
    destruir el capitalismo.
Fase de transición:
Revolución
                 Dictadura del proletariado         Comunismo
proletaria              (Estado obrero)

                   Eliminación de la sociedad
      El                    capitalista            Sociedad sin clases
 proletariado     Socialización de la propiedad   Extinción del Estado
 conquista el     (medios de producción), que      Reparto equitativo
poder político    pasarían a manos del Estado         de la riqueza
                      (propiedad colectiva).
   Último tercio del s. XIX  partidos
    obreros socialistas en toda Europa.
     1º: Partido Socialdemócrata Alemán
      (SPD, 1869).
     Sus objetivos son la revolución
      proletaria…
     … pero poco a poco tenderán a defienden
      también la participación en la vida política
      y presentarse a las elecciones.
     Cuando lleguen al Parlamento, los
      socialistas impulsarán una legislación
      favorable a los trabajadores.
      ▪ Sufragio universal, impuesto progresivo
        sobre la renta, jornada laboral de ocho
        horas…
   Entre los marxistas surgieron divisiones
    con motivo de los medios empleados para
    alcanzar el fin del socialismo.
     Revisionistas: rechazan la violencia y son
      partidarios de la participación
      parlamentaria y de las reformas parciales -
      socialdemocracia (socialistas alemanes y
      británicos).
     Revolucionarios: sin descartar la vía
      parlamentaria, son partidarios de la
      revolución como único medio de llegar a la
      sociedad socialista (socialistas españoles o
      rusos).
LA FORMACIÓN DE LOS PARTIDOS SOCIALISTAS

                                            Los partidos socialistas


                             son de inspiración                                               en España el
                                 marxista                                                        PSOE
                                                                                             (Pablo Iglesias)


                                  buscan:                                               Francia destacar el partido
                                                                                                   de:
                                                                                               Jean Jaurès


el Estado de Bienestar   plantean la democratización      regualarización del mercado    Inglaterra a partir de las
                               de la sociedad                       laboral             Trade Unions se formara
                                                                                                    el
                                                                                          Partido Laborista 1900



                           el primer partido será
                                       el
                                    SPD
                         (Partido Social Democrata)
   El anarquismo es una doctrina social que
    nace de la mano de pensadores rusos
    (Bakunin, Kropotkin) a 1/2 del s. XIX y que:
     Exalta la libertad individual y la solidaridad
      social.
     Critica a la propiedad privada y defiende las
      formas de propiedad colectivistas.
     Rechaza a la autoridad, principalmente del
      Estado.
     Defiende la acción revolucionaria del
      campesinado y del proletariado para destruir
      el Estado y crear una nueva sociedad
      igualitaria.
   Todos los anarquistas se oponen a participar en la vida
    política y formar partidos políticos obreros.
     La mayoría defienden el sindicalismo revolucionario
      (anarco-sindicalismo) para mejorar la condición
      obrera e impulsar la revolución social.
      ▪ Proponen la huelga revolucionaria como medio de acción.
 Algunos anarquistas defienden la acción violenta
 contra los pilares del capitalismo (burguesía, Estado e
 Iglesia).
  ▪ Proponen la propaganda por el hecho y la acción directa
    (atentados).
AL ANARQUISMO
                                                           El anarquismo


               Su primer referente                                                    la anarquía se presento         Bakunin desarrollaría una
                      es                                                                como rechazo a todo             nueva práctica en la
                   Proudhon                                                               tipo de autoridad              participación en la
                                                                                                                          I Internacional.


   considera la                   rechaza el Estado                                se asentaba en tres principios
propiedad privada                  como institución                                          básicos:
     un robo


                                                         libertad individual en           crítica de la propiedad    oposición a toda organización
                    defiende el                       el marco de la solidaridad         individual en favor de la              jerárquica
                trabajo autonómo
                                                                                        propiedad colectiva                   (el Estado)



                  federación de                                                         el punto de partida
           asociaciones independientes                                                  fue el rechazo a la
                                                                                       intervención política


                    mutualismo
                      contra
                    capitalismo

     creación de un
    crédito público
    para el desarrollo
      del individuo


                 el objetivo de la
                 lucha colectiva
                 era conseguir
               la libertad individual
EL UNIVERSO ANARQUISTA

                                       En 1880 el anarquismo dentro de
                                        la Internacional Antiautoritaria


                                              sufrió una división
                                              en dos corrientes:


                 anarcomunismo                                             anarcosindicalismo


Kropotkin                                Malatesta                   eran contrarios a las prácticas
                                                                               terroristas


                                                                     apostaban por la huelga como
       propuganban la acción directa                                   medio para acabar con la
                       y
                                                                          sociedad de clases
                 violenta
                                                               CNT
            como medio de divulgación
               del ideario anarquista


                atentados contra:
                políticos,militares,
 Marxistas y anarquistas defendían
  la necesidad de unidad de toda la
  clase obrera para luchar contra el
  capitalismo (internacionalismo
  proletario).
 1864: se crea en Londres, a
  iniciativa de K. Marx, la
  Asociación Internacional de
  Trabajadores (AIT o Primera
  Internacional).
 Se adhieren marxistas,
  anarquistas y sindicalistas
  de distinto signo.
 Pero las discrepancias
  ideológicas insalvables de
  marxistas y anarquistas la
  hicieron inviable (expulsión
  de los anarquistas en 1872) y
  acabó por desaparecer en
  1876.
LA FORMACIÓN DE LA ASOCIACIÓN INTERNACIONAL
           DE TRABAJADORES (AIT)


                                                        La asociación Internacional de Trabajadores

                                                                            AIT




     Fueron contactos                      se organizó por medio                                         en los primeros acuerdos           Sirvió para reforzar
 entre ingleses y franceses               de un Consejo General                                             se tomaron una serie            el concepto de clase

                                                                                                               de decisiones:            obrera a nivel internacional




       se formaron                           dirigido por Marx             reducción de la jornada      supresión del trabajo infantil   socialización de los medios

 la I Internacional en 1864                                                       laboral                 y mejora del de la mujer            de producción




    formaban parte las                        tenía dos intenciones:
                                                                                                       había un enfrantamiento entre
  diferentes asociaciones
                                                                                                            marxistas y anarquistas
          obreras




  también personalidades        la independencia del             conquistar el poder del
                                                                                            marxistas conquista del         anarquistas insurrección
   que luchaban para la         movimiento obrero                       Estado
                                                                                                   Estado                general para abolir el Estado
transformación de la sociedad
LA COMUNA DE PARÍS
                                                                   La Comuna de Paris
                                                                   (marzo-mayo 1871)


Guerra Franco-prusiana   las tropas de Bismarck                                                   Comuna de París
         1870                llegaron a París                                                    (marzo-mayo 1871)


    factor de crisis     hubo una insurrección                                                 República democrática
         para la            de la cápital como                                                            y
    I Internacional       reacción espontánea                                                          social


                          de carácter popular                                                          dura 54 días
                                   y
                                obrera


                             se culpaba al                                                        supone una serie
                             Estado de la                                                           de reformas
                               situación


                             se forma la               nacionalización            anulación de los                 entrega de las     enseñanza laica
                           Comuna de París         de los bienes del clero        alquileres de las            empresas abandonadas          y
                                                                                     viviendas                   para cooperativas        gratuita
                                                                                                                       obreras



                                                                                                 la represión desde
                                                                                                     Versalles fue
                                                                                                       durísima

                                                                                esto afecto de lleno
                                                                                a la Internacional



                                                                                               17.000 fusilamientos
                                                                                                           y
                                                                                             40.000 encarcelamientos
LA CRISIS DE LA I INTERNACIONAL
                                         La crisis de la I Internacional


                la derrota tuvo                                              la decisión de formar
             una gran repercusión                                              partidos políticos
                                                                               fue aprobada en:


               hubo una división                            Conferencia de Londres         Conferencia de la Haya
             entre los que querían:


 formar partidos               desvincularse
políticos obreros                                                               se produjo una
                              de la vida política
                                                                                 gran escisión


                                                                  Bakunistas                     desvinculación
                                                                                                     de las
                                                                                                 Trade Unions

                                                no querían
                                              formar partidos
                                                  políticos


                                                          Internacional Antiatoritaria
HACIA UN SINDICALISMO DE MASAS


                                                  Hacia un sindicalismo de masas


                A finales del                                               se incorproro al        se creo un sindicalismo
                   S.XIX el                                                movimiento obrero                 masivo
             capitalismo cambio                                        sectores no especializados

                                                          estibadores, mineros...
 II R. Industrial               expansión imperialista                                                 grandes sindicatos
                                                                                                          centralizados



                                                                              con ello se
                                                                                                     aumento la capacidad
                    se desarrollo                                         amplia la base de las
                                                                                                           de presión
                                                                             asociaciones
                                                                                                      (la huelga general)

                                                                        también se incorporaron
                                                                                                    se exigía la participación
la Gran Industria                   sector terciario                     trabajadores del sector
                                                                                terciario                   del Estado



                                                                           el mundo laboral se
                                                                           hizó más complejo
Marxismo                                  Anarquismo
Concepción de                                                    Coordinadora de movimientos
                   Directora del movimiento obrero.
    la AIT                                                              revolucionarios.
                                                                  Sindicatos y huelga general
                       Partidos obreros: juego
                                                             Enemigos de la autoridad (Estado) y del
Lucha obrera         parlamentario y participación
                                                                    parlamentario burgués.
                              electoral.
                                                               Desde finales del XIX: vía terrorista.
                      Lucha de clases (esclavos VS
Visión de la Hª   patricios; siervos VS señores; obreros               Libertad individual
                               VS burgueses)
 Modelo de                                                   Acciones individuales y espontáneas 
                     Revolución social planificada.
 revolución                                                                 revolución
 Vanguardia                                                       Campesinado y proletariado
                          Obreros industriales
 revolución                                                       (todos los sectores oprimidos)
                                                                    Rechazo de toda autoridad
                       Dictadura del proletariado                Libre federación de sociedades:
  Sociedad
                                                          cooperativismo, colectivismo, comunismo…
  posrevol.                   Comunismo                    “De cada uno, según sus fuerzas; a cada uno,
                                                                     según sus necesidades”.
RECURSOS BIBLIOGRÀFICS
BAIROCH, P.: La revolución industrial. Barcelona, Ariel, 1982.
GUTIÉRREZ BENITO, Eduardo (1984): La revolución industrial. Madrid, Akal.
HOBSBAWM, E.: INDUSTRIA E IMPERIO. BARCELONA, CRÍTICA, 1978.

FILMOGRAFIA RECOMANADA
   Oliver Twist (2007). Director: Roman Polansky

RECURSOS Y MATERIALS ELECTRÒNICS
http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/ensenanzas.html
http://www.claseshistoria.com/
http://www.hiru.com/historia
http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com/
Modern Times, Charles Chaplin
INSTRUCCIONS:


-   Empra la guia de comentari de text que utilitzarem a
    classe, i que tindreu en una fotocòpia.
-   Intenta contextualitzar el fragment al moment històric
    que estem estudiant, és a dir, comenta’l en perspectiva i
    tenint en compte allò que estem aprenent a classe.
-   Utilitza un llenguatge correcte, en registre estàndar i
    emprant un vocabulari propi de la disciplina.
-   NO parafrassejes el text, és a dir, no jugues a dir el
    mateix que diu el text canviant alguna paraula (queda
    fatal i et ficaré mala nota, per “listillo/a” i pocavergonya.
La Revolución Industrial
La Revolución Industrial

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VII
España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VIIEspaña Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VII
España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VIIFrancisco Ayén
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014martav57
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Partidos ii republica
Partidos ii republicaPartidos ii republica
Partidos ii republicafjgn1972
 
2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo
 2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo 2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo
2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismoSergio García Arama
 
Tema 8 la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
Tema 8  la dictadura de primo de rivera (1923-1930)Tema 8  la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
Tema 8 la dictadura de primo de rivera (1923-1930)Mercedes Espinosa Contreras
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)Isabel Moratal Climent
 
El Sexenio Democrático (1868-1874)
El Sexenio Democrático (1868-1874)El Sexenio Democrático (1868-1874)
El Sexenio Democrático (1868-1874)papefons Fons
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 

Mais procurados (20)

España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VII
España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VIIEspaña Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VII
España Contemporánea, Carlos IV la Guerra de independencia y Fernando VII
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-20144. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
4. L'ÈPOCA DE L'IMPERIALISME. ESQUEMES I MAPES 4ESO 2013-2014
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Partidos ii republica
Partidos ii republicaPartidos ii republica
Partidos ii republica
 
Revolución Industrial
Revolución IndustrialRevolución Industrial
Revolución Industrial
 
2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo
 2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo 2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo
2º de Bachillerato HES - Tema 5 - Siglo XX - España durante el franquismo
 
Tema 8 la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
Tema 8  la dictadura de primo de rivera (1923-1930)Tema 8  la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
Tema 8 la dictadura de primo de rivera (1923-1930)
 
Revolució Industrial 2
Revolució Industrial 2Revolució Industrial 2
Revolució Industrial 2
 
Unitat 6 La Gran Guerra
Unitat 6   La Gran GuerraUnitat 6   La Gran Guerra
Unitat 6 La Gran Guerra
 
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
il.lustració, despotisme il.lustrat i liberalisme.
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
T. 15 La creación del Estado franquista (2014)
 
El Sexenio Democrático (1868-1874)
El Sexenio Democrático (1868-1874)El Sexenio Democrático (1868-1874)
El Sexenio Democrático (1868-1874)
 
Feixismes
FeixismesFeixismes
Feixismes
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 

Destaque

VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XX
VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XXVANGUARDIAS ARTISTICAS S.XX
VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XXjoanet83
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)joanet83
 
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSTEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSjoanet83
 
REVLIB_UNIFICACIONS_2012
REVLIB_UNIFICACIONS_2012REVLIB_UNIFICACIONS_2012
REVLIB_UNIFICACIONS_2012joanet83
 
Tema 1. Planeta Terra
Tema 1. Planeta TerraTema 1. Planeta Terra
Tema 1. Planeta Terrajoanet83
 
Moviment Obrer - Síntesi
Moviment Obrer - SíntesiMoviment Obrer - Síntesi
Moviment Obrer - Síntesijoanet83
 
IMPERIALISME_tema5
IMPERIALISME_tema5IMPERIALISME_tema5
IMPERIALISME_tema5joanet83
 
Tema 6 Climes de la Terra
Tema 6 Climes de la TerraTema 6 Climes de la Terra
Tema 6 Climes de la Terrajoanet83
 
Tema 1. Husos horaris
Tema 1. Husos horarisTema 1. Husos horaris
Tema 1. Husos horarisjoanet83
 
SEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALSEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALjoanet83
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALjoanet83
 
Marxismo_vs_Anarquismo
Marxismo_vs_AnarquismoMarxismo_vs_Anarquismo
Marxismo_vs_Anarquismojoanet83
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
Tema 10 PREHISTORIA
Tema 10 PREHISTORIATema 10 PREHISTORIA
Tema 10 PREHISTORIAjoanet83
 
Tema8 FEIXISME NAZISME
Tema8 FEIXISME NAZISMETema8 FEIXISME NAZISME
Tema8 FEIXISME NAZISMEjoanet83
 
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014joanet83
 
Tema1. Ètica i Moral
Tema1. Ètica i MoralTema1. Ètica i Moral
Tema1. Ètica i Moraljoanet83
 
CRISIS 1929
CRISIS 1929CRISIS 1929
CRISIS 1929joanet83
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSAjoanet83
 
GEOGRAFIA FISICA
GEOGRAFIA FISICAGEOGRAFIA FISICA
GEOGRAFIA FISICAjoanet83
 

Destaque (20)

VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XX
VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XXVANGUARDIAS ARTISTICAS S.XX
VANGUARDIAS ARTISTICAS S.XX
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
 
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALSTEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
TEMA 2 REVOLUCIONS LIBERALS
 
REVLIB_UNIFICACIONS_2012
REVLIB_UNIFICACIONS_2012REVLIB_UNIFICACIONS_2012
REVLIB_UNIFICACIONS_2012
 
Tema 1. Planeta Terra
Tema 1. Planeta TerraTema 1. Planeta Terra
Tema 1. Planeta Terra
 
Moviment Obrer - Síntesi
Moviment Obrer - SíntesiMoviment Obrer - Síntesi
Moviment Obrer - Síntesi
 
IMPERIALISME_tema5
IMPERIALISME_tema5IMPERIALISME_tema5
IMPERIALISME_tema5
 
Tema 6 Climes de la Terra
Tema 6 Climes de la TerraTema 6 Climes de la Terra
Tema 6 Climes de la Terra
 
Tema 1. Husos horaris
Tema 1. Husos horarisTema 1. Husos horaris
Tema 1. Husos horaris
 
SEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIALSEGONA GUERRA MUNDIAL
SEGONA GUERRA MUNDIAL
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
Marxismo_vs_Anarquismo
Marxismo_vs_AnarquismoMarxismo_vs_Anarquismo
Marxismo_vs_Anarquismo
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
Tema 10 PREHISTORIA
Tema 10 PREHISTORIATema 10 PREHISTORIA
Tema 10 PREHISTORIA
 
Tema8 FEIXISME NAZISME
Tema8 FEIXISME NAZISMETema8 FEIXISME NAZISME
Tema8 FEIXISME NAZISME
 
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014TEMA 4 Moviment Obrer_2014
TEMA 4 Moviment Obrer_2014
 
Tema1. Ètica i Moral
Tema1. Ètica i MoralTema1. Ètica i Moral
Tema1. Ètica i Moral
 
CRISIS 1929
CRISIS 1929CRISIS 1929
CRISIS 1929
 
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSATEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
TEMA 7. REVOLUCIO RUSSA
 
GEOGRAFIA FISICA
GEOGRAFIA FISICAGEOGRAFIA FISICA
GEOGRAFIA FISICA
 

Semelhante a La Revolución Industrial

P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0
P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0
P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0teff18
 
Que es la revolución industrial1
Que es la revolución industrial1Que es la revolución industrial1
Que es la revolución industrial1Martha Cabrera
 
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALLudwig Trinidad Santos
 
8°bcsl la revolucionindustrial
8°bcsl la revolucionindustrial8°bcsl la revolucionindustrial
8°bcsl la revolucionindustrialXimena Prado
 
Revolucion industrial ana y francesca
Revolucion industrial  ana y francescaRevolucion industrial  ana y francesca
Revolucion industrial ana y francescaJAMM10
 
Revolución industrial actividades
Revolución industrial actividadesRevolución industrial actividades
Revolución industrial actividadesCaro Stapinato
 
Revolución industrial mundo y Chile.pptx
Revolución industrial mundo y Chile.pptxRevolución industrial mundo y Chile.pptx
Revolución industrial mundo y Chile.pptxSergio Córdova
 
Revolucion industrial y plan de paris haussman
Revolucion industrial y plan de paris haussmanRevolucion industrial y plan de paris haussman
Revolucion industrial y plan de paris haussmanTlatoani
 
La revolución industrial
La revolución industrialLa revolución industrial
La revolución industrialoscarjgope
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1MsPilar
 
Historia de la ing
Historia de la ingHistoria de la ing
Historia de la ingDaxter35
 
Historia de la ing
Historia de la ingHistoria de la ing
Historia de la ingDaxter35
 
Rev. industrial y capitalismo
Rev. industrial y capitalismoRev. industrial y capitalismo
Rev. industrial y capitalismoEduardo Villegas
 
Tema 2. La Revolución Industrial
Tema 2. La Revolución IndustrialTema 2. La Revolución Industrial
Tema 2. La Revolución Industrialcopybird
 
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo Segunda Revolución Industrial e Imperialismo
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo Miguel Ángel de la Fuente
 
La revolucion industrial
La revolucion industrialLa revolucion industrial
La revolucion industrialAlejita Linda
 
La Revolución Industrial - Santiago Herz
La Revolución Industrial - Santiago HerzLa Revolución Industrial - Santiago Herz
La Revolución Industrial - Santiago HerzSantiago_Herz
 

Semelhante a La Revolución Industrial (20)

P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0
P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0
P0001 file articles-104901_archivo_powerpoint_0
 
Que es la revolución industrial1
Que es la revolución industrial1Que es la revolución industrial1
Que es la revolución industrial1
 
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIALANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
ANALISIS URBANISTICO DE LONDRES DURANTE LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
 
8°bcsl la revolucionindustrial
8°bcsl la revolucionindustrial8°bcsl la revolucionindustrial
8°bcsl la revolucionindustrial
 
Revolucion industrial ana y francesca
Revolucion industrial  ana y francescaRevolucion industrial  ana y francesca
Revolucion industrial ana y francesca
 
Revolución industrial actividades
Revolución industrial actividadesRevolución industrial actividades
Revolución industrial actividades
 
Revolución industrial mundo y Chile.pptx
Revolución industrial mundo y Chile.pptxRevolución industrial mundo y Chile.pptx
Revolución industrial mundo y Chile.pptx
 
Revolucion industrial y plan de paris haussman
Revolucion industrial y plan de paris haussmanRevolucion industrial y plan de paris haussman
Revolucion industrial y plan de paris haussman
 
La revolución industrial
La revolución industrialLa revolución industrial
La revolución industrial
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Historia de la ing
Historia de la ingHistoria de la ing
Historia de la ing
 
Historia de la ing
Historia de la ingHistoria de la ing
Historia de la ing
 
Rev. industrial y capitalismo
Rev. industrial y capitalismoRev. industrial y capitalismo
Rev. industrial y capitalismo
 
Foro 4 historia
Foro 4 historiaForo 4 historia
Foro 4 historia
 
La revolución industrial
 La revolución industrial La revolución industrial
La revolución industrial
 
Tema 2. La Revolución Industrial
Tema 2. La Revolución IndustrialTema 2. La Revolución Industrial
Tema 2. La Revolución Industrial
 
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo Segunda Revolución Industrial e Imperialismo
Segunda Revolución Industrial e Imperialismo
 
Actividades unidad 3
Actividades unidad 3Actividades unidad 3
Actividades unidad 3
 
La revolucion industrial
La revolucion industrialLa revolucion industrial
La revolucion industrial
 
La Revolución Industrial - Santiago Herz
La Revolución Industrial - Santiago HerzLa Revolución Industrial - Santiago Herz
La Revolución Industrial - Santiago Herz
 

Mais de joanet83

CARLES I - FELIP II
CARLES I - FELIP IICARLES I - FELIP II
CARLES I - FELIP IIjoanet83
 
LOS AUSTRIAS_Economia y Sociedad
LOS AUSTRIAS_Economia y SociedadLOS AUSTRIAS_Economia y Sociedad
LOS AUSTRIAS_Economia y Sociedadjoanet83
 
Migraciones
MigracionesMigraciones
Migracionesjoanet83
 
2eso_población
2eso_población2eso_población
2eso_poblaciónjoanet83
 
Poblacion mundial
Poblacion mundialPoblacion mundial
Poblacion mundialjoanet83
 
Demografia Plana Baixa
Demografia Plana BaixaDemografia Plana Baixa
Demografia Plana Baixajoanet83
 
2.3. el menú de los campeones
2.3. el menú de los campeones2.3. el menú de los campeones
2.3. el menú de los campeonesjoanet83
 
1.2. recuerdo de 24 horas
1.2. recuerdo de 24 horas1.2. recuerdo de 24 horas
1.2. recuerdo de 24 horasjoanet83
 
1.1 grupos de alimentos
1.1 grupos de alimentos1.1 grupos de alimentos
1.1 grupos de alimentosjoanet83
 
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTIC
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTICTEMA 5. Ciutats medievals i GÒTIC
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTICjoanet83
 
ART ROMANIC_2
ART ROMANIC_2ART ROMANIC_2
ART ROMANIC_2joanet83
 
ART GOTIC_2
ART GOTIC_2ART GOTIC_2
ART GOTIC_2joanet83
 
ART ROMANIC_1
ART ROMANIC_1ART ROMANIC_1
ART ROMANIC_1joanet83
 
ART GÒTIC_1
ART GÒTIC_1ART GÒTIC_1
ART GÒTIC_1joanet83
 
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGI
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGITema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGI
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGIjoanet83
 
Tema 12. Transición y Democracia
Tema 12. Transición y DemocraciaTema 12. Transición y Democracia
Tema 12. Transición y Democraciajoanet83
 
Tema 11. Franquismo
Tema 11. FranquismoTema 11. Franquismo
Tema 11. Franquismojoanet83
 
Tema 10. La Guerra Civil
Tema 10. La Guerra CivilTema 10. La Guerra Civil
Tema 10. La Guerra Civiljoanet83
 
Tema 9. La Segunda República
Tema 9. La Segunda República Tema 9. La Segunda República
Tema 9. La Segunda República joanet83
 
Tema 7. Economia del Siglo XIX
Tema 7. Economia del Siglo XIXTema 7. Economia del Siglo XIX
Tema 7. Economia del Siglo XIXjoanet83
 

Mais de joanet83 (20)

CARLES I - FELIP II
CARLES I - FELIP IICARLES I - FELIP II
CARLES I - FELIP II
 
LOS AUSTRIAS_Economia y Sociedad
LOS AUSTRIAS_Economia y SociedadLOS AUSTRIAS_Economia y Sociedad
LOS AUSTRIAS_Economia y Sociedad
 
Migraciones
MigracionesMigraciones
Migraciones
 
2eso_población
2eso_población2eso_población
2eso_población
 
Poblacion mundial
Poblacion mundialPoblacion mundial
Poblacion mundial
 
Demografia Plana Baixa
Demografia Plana BaixaDemografia Plana Baixa
Demografia Plana Baixa
 
2.3. el menú de los campeones
2.3. el menú de los campeones2.3. el menú de los campeones
2.3. el menú de los campeones
 
1.2. recuerdo de 24 horas
1.2. recuerdo de 24 horas1.2. recuerdo de 24 horas
1.2. recuerdo de 24 horas
 
1.1 grupos de alimentos
1.1 grupos de alimentos1.1 grupos de alimentos
1.1 grupos de alimentos
 
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTIC
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTICTEMA 5. Ciutats medievals i GÒTIC
TEMA 5. Ciutats medievals i GÒTIC
 
ART ROMANIC_2
ART ROMANIC_2ART ROMANIC_2
ART ROMANIC_2
 
ART GOTIC_2
ART GOTIC_2ART GOTIC_2
ART GOTIC_2
 
ART ROMANIC_1
ART ROMANIC_1ART ROMANIC_1
ART ROMANIC_1
 
ART GÒTIC_1
ART GÒTIC_1ART GÒTIC_1
ART GÒTIC_1
 
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGI
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGITema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGI
Tema1 IMPERI BIZANTI i CAROLINGI
 
Tema 12. Transición y Democracia
Tema 12. Transición y DemocraciaTema 12. Transición y Democracia
Tema 12. Transición y Democracia
 
Tema 11. Franquismo
Tema 11. FranquismoTema 11. Franquismo
Tema 11. Franquismo
 
Tema 10. La Guerra Civil
Tema 10. La Guerra CivilTema 10. La Guerra Civil
Tema 10. La Guerra Civil
 
Tema 9. La Segunda República
Tema 9. La Segunda República Tema 9. La Segunda República
Tema 9. La Segunda República
 
Tema 7. Economia del Siglo XIX
Tema 7. Economia del Siglo XIXTema 7. Economia del Siglo XIX
Tema 7. Economia del Siglo XIX
 

La Revolución Industrial

  • 1. Tema 3. La Revolució Industrial La més inhumana de les Revolucions JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2011-2012
  • 2.  ASPECTES FONAMENTALS  La revolució industrial està a l’origen de les desigualtats del món actual entre països desenvolupats i subdesenvolupats. Perquè els alumnes ho entenguen, la unitat presenta la revolució industrial com un procés d’àmplies repercussions, explicant el seu origen en Anglaterra, però no reduint l’explicació només a aquest cas, sinó analitzar també el procés europeu.  És important explicar la revolució industrial com una evolució contínua que continua en els nostres dies (es parla de tercera revolució industrial), entroncant el tema amb els avanços dels últims anys en la ciència i en les telecomunicacions.
  • 3.  ASPECTES FONAMENTALS  La Revolució Industrial és fonamental per a comprendre els grans canvis que van donar pas a l’economia del món contemporani, fonamentalment la divisió del treball, la concentració financera i la progressiva integració de les economies nacionals en una economia mundial  Tanmateix, aquesta unitat explica la relació entre els canvis econòmics del procés d’industrialització i les transformacions socials i urbanístiques que van configurar les ciutats actuals i el model familiar dels nostres dies.
  • 4. OBJECTIUS DIDÀCTICS CRITERIS D’AVALUACIÓ Comprendre els factors que van possibilitar la Revolució Industrial Explicar els factors que van possibilitar la Revolució Industrial Analitzar les innovacions produïdes en la Revolució Industrial en els Conéixer les innovacions tècniques i la revolució en els transports transports i en les comunicacions Extraure conclusions de les gràfiques i quadres demogràfics inserint-los Interpretar gràfiques i quadres demogràfics de la Revolució Industrial en el context històric de la Revolució Industrial Relacionar els textos dels economistes, les conseqüències socials de la Analitzar textos sobre economistes, introducció de la maquinària en la industrialització (misèria del proletariat), i els transports amb el context indústria, la misèria del proletariat i la importància del ferrocarril històric estudiat Reflexionar sobre els valors de la solidaritat, la igualtat entre individus i Reconéixer els valors de la igualtat entre individus i la solidaritat del les condicions de vida del proletariat proletariat en els textos històrics
  • 5.  CONTINGUTS CONCEPTUALS  Causes del creixement demogràfic a finals del segle XVIII.  Conceptes de revolució industrial i industrialització.  El desenvolupament industrial britànic.  Els factors de la revolució industrial anglesa.  Paper de l’agricultura: creixement agrari  Paper del capital i de la banca.  Una indústria precursora: la del cotó.  L’expansió de la revolució industrial. Cronologia de la difusió.  Els canvis socials de la industrialització.  Efectes de la mecanització sobre l’organització social del treball  La Segona Revolució Industrial.
  • 6.  CONTINGUTS PROCEDIMENTALS  Identificació i distinció entre transformacions estructurals en l’anàlisi del procés de canvi d’una societat tradicional a una altra industrial.  Distinció entre causes profundes i immediates i conseqüències a curt i a llarg termini en els diversos països afectats per la industrialització.  Utilització del temps curt i temps llarg en els processos històrics, mitjançant la construcció d’eixos temporals i taules cronològiques comparades.  Introducció de l’explicació multicausal.
  • 7.  CONTINGUTS ACTITUDINALS  Interés per la conservació de les antigues instal·lacions fabrils i màquines (introducció al coneixement de l’arqueologia industrial).  Curiositat cap als sectors de transformació industrial i les seues ferramentes (museus locals i regionals sobre aspectes de l’activitat industrial o transports, incidint en el seu coneixement).  Actitud de comprensió i implicació en les desigualtats socials de la nova societat industrialitzada.  Respecte cap a les diverses ideologies que influeixen en els moviments socials del segle XIX, mitjançant el seu coneixement i
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 19. 1. L’augment de la població • El increment de producció agrícola afavoreix el creixement de la població. • Disminueix la fam i millora la resistència a les epidèmies i malalties. • La natalitat al segle XVIII creix per la millora econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix a causa de la disminució de la mortalitat infantil. • La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació • L’esperança de vida creix (al voltant dels 50 anys)
  • 20.
  • 21.
  • 22. 2. La revolució agrícola • 3 grans innovacions en el camp: a) Supressió del guaret i rotació de conreus: cereals i plantes farratgeres. b) Introducció de noves màquines i nous mètodes de conreu: nous conreus (patata, blat de moro) i ús del guaret c) Nova estructura de la propietat. De l’openfield a l’enclosure. Terres comunals passen a mans privades que els tanquen. Aquest tancament va provocar l’expulsió de pagesos del camp.
  • 23.
  • 24. 3. Nou context polític i econòmic
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28. La mecanització i el sistema fabril • Canvis en el sistema de producció: introducció de màquines i noves fonts d’energia (aigua i carbó). Nòria i màquina de vapor de Watt. • Concentració d’obrers en fàbriques per a millorar- ne el control • Reducció significativa de la indústria artesanal • Noves màquines: llançadora volant, noves filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil. • Aquesta mecanització arribarà també a l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic. • Augmenta producció i productivitat.
  • 29.
  • 30. Avanços tecnològics i noves màquines •H.M.C.
  • 31. Gran Bretanya: el bressol de la Rev. Industrial
  • 32. La indústria cotonera • Sector emblemàtic de la Rev. Industrial • Abans el cotó venia de la Índia, però al 1750 es prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó estampat (indianes). • Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a partir de les importacions de primeria matèria de la Índia i del EUA. • Es va abastir el mercat interior i també va caldra buscar mercats exteriors.
  • 33. El carbó i el ferro • Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind. • El carbó va servir per alimentar la màquina de vapor. • Va millorar la mineria amb la introducció de vigues de ferro, rails i vagonetes. • Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i eines i màquines. • Substitució del carbó vegetal per mineral (més poder calorífic) • Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el convertidor Bessemer (ferro en acer). • Això possibilità l’expansió del ferrocarril.
  • 34. Altres sectors industrials • La indústria química va créixer a remolt de la tèxtil: tints i blanquejadors. • La indústria metal·lúrgica va créixer per les necessitats de maquinària i mitjans de transport • També el sector de la construcció va créixer vinculat al creixement de les ciutats, colònies i fàbriques.
  • 35. Model continental d’Industrialització i diferències amb el model britànic: limitacions, evolució i països industrialitzats.
  • 36.
  • 37. Els nous transports • Millora de camins i canals per a fer arribar productes a Anglaterra. • Els avantatges del ferrocarril: velocitat, càrrega, cost i seguretat. • 1829: Stephenson inventa la locomotora • Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-Manchester. • 1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la navegació (riu Hudson). • Boom borsari de les empreses ferroviàries a la decada de 1840.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44. La industrialització com a PROCÉS • Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir un desenvolupament industrial important. • França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya, especialitzant-se en la mineria del carbó i la innovació agrícola. Xarxa de transport. • Alemanya va fonamentar la seva revolució també en el carbó i ferro, la creació d’importants bancs i indústria química. • Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-se. Només Piemont i Catalunya en foren excepcions. • A l’Europa Oriental encara es va introduir més tard.
  • 45. El liberalisme econòmic • L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo, Malthus i Stuart Mill) van difondre els principis del liberalisme • Smith: supremacia de l’individu, mercat com a lloc de trobada d’oferta i demanda, no intervencionisme estatal, supressió del proteccionisme i dels monopolis. • Ricardo: Teoria del salari • Malthus: Teoria demogràfica
  • 46. Capital, treball i mercat • El capitalisme es fonamenta en la propietat privada d’uns pocs (burgesia). • El proletariat hi aporta el treball • Burgesia i proletariat es troben i negocien en el mercat de treball. • El capitalisme busca la maximització de beneficis • Per assolir nous mercats cal abaratir productes i controlar costos, la qual cosa genera conflicte amb els treballadors. • El capitalisme no resolt els cicles econòmics. Presència de crisis periòdiques.
  • 47. El proteccionisme i el lliure canvi • Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no intervenció de l’estat en el comerç internacional) • Per contrarestar la competència britànica, els EUA i la resta d’Europa van optar pel proteccionisme (aranzels). • Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya promou unes lleis proteccionistes sobre la importació del blat (Corn Laws).
  • 48. Nous mètodes de finançament de les empreses • Increment de les societats mercantils (especial la societat anònima) • Capital dividit en accions que generen dividends • La borsa com a mercat financer • Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten diner i el venen en forma de préstecs i crèdits.
  • 49. Els nous sistemes de producció i venda. El naixement de la gran empresa i la banca moderna. Nous sistemes de producció Iª RI Empresa familiar Taylorisme Fordisme Concentració empresarial Societats Càrtel Trust Holding Anònimes IIª RI Sistema de vendes Banca moderna Grans magatzems Publicitat
  • 50.
  • 51. LA IMPORTANCIA DEL CAPITAL: SOCIEDADES Y BANCOS La importancia del capital: sociedades y bancos se desarrolla una capital economía industrial tipos de industria pequeñas inversiones grandes inversiones pequeña inversión grandes inversiones sociedades anónimas bancos textil mineria siderurugia ferrocarriles acciones obligaciones pasan de dépositos bancos de bolsa de valores inversión
  • 52. LIBERALISMO ECONÓMICO LIBERALISMO ECONÓMICO es una doctrina Adam Smith En contra económica 1776 su obra D. Ricardo Malthus dice: Escuela de individuos interes individual el mercado el Estado Adam Smith Ley natural del Crisis Malthusianas Manchester se autorregula no debe intervenir salario no estamentos igual interes general
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.
  • 58.
  • 59. LA CIUDAD La ciudad S.XIX las ciudades crecieron Se convirtieron en finales del S.XIX grandes metropolis más del 50% vivía en estas la sociedad paso burguesia en graves problemas aparecen nuevas a ser urbana el centro formas de ocio se unieron miseria diferentes clases ideas culturas
  • 60. DEL CAMPO A LA CIUDAD Del campo a la ciudad Las ciudades se La ciudad se poblaron de: transformo campesinos banqueros rentistas abogados la familia las viejas relaciones vecinales paso de ser fueron transformadas un amplio grupo por familia nuclear los nuevos ritmos de trabajo
  • 61.
  • 62.
  • 63.
  • 64. EL DOMINIO DE LA BURGUESÍA El domino de la burguesía Burguesía defendian sus valores es el nuevo grupo propiedad privada trabajo ahorro triunfo individual la familia dominante poder político poder económico influencia cultural
  • 65.
  • 66.
  • 67.  Afronta duras condiciones de trabajo: ▪ Largas jornadas (12-14 horas). ▪ Trabajo mecánico, repetitivo, al ritmo de la máquina. ▪ Míseros sueldos (por horas, jornadas o semanas trabajadas, o por nº de piezas). ▪ No hay legislación laboral que fije condiciones de trabajo y salarios. ▪ Despidos fáciles. ▪ Sometidos a una dura disciplina (sanciones). ▪ Ruido intenso y permanente. ▪ Suciedad y falta de condiciones higiénicas. ▪ Calor en verano y frío en invierno.
  • 68.
  • 69.
  • 70. La segregació urbana • Forta segregació social pel barris. • La burgesia va edificar barris residencials confortables, al voltant de grans avingudes i amb presència de serveis públics (enllumenat, clavegueram, ...) • Els barris obrers van créixer sense planificació ni serveis bàsics. Mala qualitat en les construccions. Barraquisme.
  • 71. La nova societat industrial • La revolució industrial va portar a que pagesos i artesans es reconvertissin en proletariat industrial. • La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb l’aristocràcia terratinent. • La burgesia formada per empresaris, banquers i propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb el poder polític. També impulsaren la cultura d’acord amb els seus valors (propietat privada, feina, estalvi i individualisme). • Els joves burgesos van poder accedir a la universitat.
  • 72. La família burgesa va voler copiar els costums aristocràtics (servei domèstic, maneres de vestir, ...) • Va sorgir una classe mitjana formada per professionals liberals i nous professionals: advocats, metges, professors, enginyers, funcionaris, militars, empleats de banca, ... • Les condicions de vida dels assalariats eren precàries. Van guanyar en seguretat però hi van perdre en autonomia de decisió.
  • 73. Les dones a la societat industrial • Les dones quedaven relegades a l’àmbit familiar i domèstic. • Estava en clara inferioritat de drets respecte l’home • Tampoc tenien drets polítics • Les dones de classe mitjana i alta tenien cura de la llar. • Les dones pageses, com sempre, participaven de les tasques domèstiques i del camps • Apareixen les dones obreres, sobretot vinculades al sector tèxtil i al servei domèstic.
  • 74.
  • 75.
  • 76. LOS ORÍGENES DEL MOVIMIENTO OBRERO Los orígenes del movimiento obrero Desde finales del esto tuvo como S.XVIII-XIX consecuencia: nuevas condiciones reivindicación de primeros ideales de: los derechos políticos igualitarios trabajo vida principio del movimiento obrero
  • 77. LAS PRIMERAS ORGANIZACIONES SINDICALES Las primeras organizaciones sindicales Se tomó un impulso coincidió con el inicio de "Asociación Nacional nuevo por la lucha de: la era de la fábrica para la Protección del Trabajo" 1830 Trade Unions derecho de asociación reforma electoral sistema comparado con el carcelario obreros cualificados, que jornadas de 15 horas remuneración insuficiente dureza del trabajo para pagaban una alta cuota eran pacíficas mujeres y niños y reprimidas con sindical durezas 1833 Matanza de Peterloo Great Trade Unions trabajadores no cualificados reducción de la jornada aumento de los salarios derecho de asociación se consiguió la abolición laboral de las Combination Acts se multiplicaron las organizaciones sindicales por todo el continente Asociación en París "Asociación de Tejedores "sociedades de socorro de Barcelona" mutuo"
  • 78.  Para defender sus intereses, se crearon organizaciones de trabajadores:  A fines del s. XVIII nacen en GB las primeras Sociedades de Socorros Mutuos. ▪ Agrupan a los obreros con mejores salarios (cuotas). ▪ Actúan como sociedades de resistencia para ayudar económicamente a sus miembros en caso de enfermedad o paro.
  • 79. Los gobiernos ilegalizaron las sociedades obreras (1825)  primeros sindicatos (Sindicato General de Hiladores).  1834: Great Trade Unions, sindicato que agrupaba a distintos oficios.  1840: Asociación de Tejedores de Barcelona.  Toman más importancia a partir de los años sesenta:  Crecen como organizaciones (aumentan las afiliaciones, mejora la gestión…).  Aportación teórica del socialismo y anarquismo: sindicatos socialistas, anarquistas…
  • 80. EL LUDISMO El ludismo movimiento creado los luditas consideraban pretenden forzar el a partir de 1811 en que: entendimiento entre Inglaterra patron y trabajador tras: las máquinas agradían puesto no hay regularización los intereses de estatal los trabajadores las guerras la liberalización provocaba napoleónicas y el económica aumento del paro paro rebaja de los se trata de una ataque salarios contra las máquinas ideado por un las máquinas se asociban imaginario al nuevo orden social y Capitán Lud laboral se extendió por toda se asociaban al Europa capitalismo que: encontramos ejemplos en sometía al trabajador Alcoy y Barcelona a la voluntad del patrón desapareció cuando el patrón imponía: las protestas ya no son hacia las máquinas sino hacia los patrones sueldo jornada despidos...
  • 81. Ludismo: movimiento organizado de obreros que consiste en la destrucción de máquinas, materia prima, manufacturas, propiedad privada de los patronos.  Se inicia en Inglaterra a finales del s. XVIII y se extiende por Europa durante la 1ª ½ del s. XIX.
  • 82. EL CARTISMO El cartismo movimiento social Contenía puntos el cartismo perduro hasta inglés, como consecuencia básicos como: 1848 la represión decepción ante Sufragio universal voto secreto sueldo para los diputados los cartistas no la reforma política masculino consiguieron sus objetivos de 1832 pero algunos éxitos en 1836 se funda: las aspiraciones del parciales: London Working movimiento son: reducción de la jornada Men´s Association se muestra la en 1838 se hizó reformas democráticas concenciación de pública la y los trabajadores "Carta del Pueblo" anticapitalistas
  • 83. Socialismo utópico: desde inicios del XIX algunos intelectuales elaboran una serie de teorías para solucionar los costes sociales de la industrialización.  Denuncian los abusos y los defectos del sistema capitalista.  Proponen una organización económico-social más justa, más equitativa, que beneficie a la sociedad, aunque ideal.  Predominan las consideraciones morales: combaten la "explotación del hombre por el hombre".
  • 84.  Entre ellos destacan:  Robert OWEN (New Lanark, New Harmony).  Charles FOURIER (falansterios)
  • 85. Entre ellos destacan:  SAINT-SIMON (El nuevo cristianismo).  Ettiene CABET (Viaje a Icaria)  Pierre Joseph PROUDHON (¿Qué es la propiedad? – abuelo del anarquismo).
  • 86. EL SOCIALISMO UTÓPICO Socialismo útopico En la mitad del propugnaron partidarios de la acción medios pacifícos como S.XIX política: la difusión de los nuevos valores: condenaron la injusticia la dignidad del la solaridad colectiva partidarios de la Luis Blanc Charles Fourier Etienne Cabet Robert Owen de la sociedad industrial individuo acción violenta "Talleres cooperativos" "Falansterios" "Icaria" criticaban la nueva Babeuf y Blanqui elaboraron proyectos economía que de sociedades ideales producía miseria para la igualdad social
  • 87.  A mediados del s. XIX, Karl MARX y Friedrich ENGELS (Manifiesto del Partido Comunista, 1848)…  Critican el sistema capitalista: ▪ Dominio de la burguesía. ▪ Propiedad privada. ▪ Miseria y explotación de la clase obrera por la burguesía.  Defienden la necesidad de la revolución obrera para destruir el capitalismo.
  • 88. Fase de transición: Revolución Dictadura del proletariado Comunismo proletaria (Estado obrero) Eliminación de la sociedad El capitalista Sociedad sin clases proletariado Socialización de la propiedad Extinción del Estado conquista el (medios de producción), que Reparto equitativo poder político pasarían a manos del Estado de la riqueza (propiedad colectiva).
  • 89.
  • 90. Último tercio del s. XIX  partidos obreros socialistas en toda Europa.  1º: Partido Socialdemócrata Alemán (SPD, 1869).  Sus objetivos son la revolución proletaria…  … pero poco a poco tenderán a defienden también la participación en la vida política y presentarse a las elecciones.  Cuando lleguen al Parlamento, los socialistas impulsarán una legislación favorable a los trabajadores. ▪ Sufragio universal, impuesto progresivo sobre la renta, jornada laboral de ocho horas…
  • 91. Entre los marxistas surgieron divisiones con motivo de los medios empleados para alcanzar el fin del socialismo.  Revisionistas: rechazan la violencia y son partidarios de la participación parlamentaria y de las reformas parciales - socialdemocracia (socialistas alemanes y británicos).  Revolucionarios: sin descartar la vía parlamentaria, son partidarios de la revolución como único medio de llegar a la sociedad socialista (socialistas españoles o rusos).
  • 92. LA FORMACIÓN DE LOS PARTIDOS SOCIALISTAS Los partidos socialistas son de inspiración en España el marxista PSOE (Pablo Iglesias) buscan: Francia destacar el partido de: Jean Jaurès el Estado de Bienestar plantean la democratización regualarización del mercado Inglaterra a partir de las de la sociedad laboral Trade Unions se formara el Partido Laborista 1900 el primer partido será el SPD (Partido Social Democrata)
  • 93. El anarquismo es una doctrina social que nace de la mano de pensadores rusos (Bakunin, Kropotkin) a 1/2 del s. XIX y que:  Exalta la libertad individual y la solidaridad social.  Critica a la propiedad privada y defiende las formas de propiedad colectivistas.  Rechaza a la autoridad, principalmente del Estado.  Defiende la acción revolucionaria del campesinado y del proletariado para destruir el Estado y crear una nueva sociedad igualitaria.
  • 94. Todos los anarquistas se oponen a participar en la vida política y formar partidos políticos obreros.  La mayoría defienden el sindicalismo revolucionario (anarco-sindicalismo) para mejorar la condición obrera e impulsar la revolución social. ▪ Proponen la huelga revolucionaria como medio de acción.
  • 95.  Algunos anarquistas defienden la acción violenta contra los pilares del capitalismo (burguesía, Estado e Iglesia). ▪ Proponen la propaganda por el hecho y la acción directa (atentados).
  • 96. AL ANARQUISMO El anarquismo Su primer referente la anarquía se presento Bakunin desarrollaría una es como rechazo a todo nueva práctica en la Proudhon tipo de autoridad participación en la I Internacional. considera la rechaza el Estado se asentaba en tres principios propiedad privada como institución básicos: un robo libertad individual en crítica de la propiedad oposición a toda organización defiende el el marco de la solidaridad individual en favor de la jerárquica trabajo autonómo propiedad colectiva (el Estado) federación de el punto de partida asociaciones independientes fue el rechazo a la intervención política mutualismo contra capitalismo creación de un crédito público para el desarrollo del individuo el objetivo de la lucha colectiva era conseguir la libertad individual
  • 97. EL UNIVERSO ANARQUISTA En 1880 el anarquismo dentro de la Internacional Antiautoritaria sufrió una división en dos corrientes: anarcomunismo anarcosindicalismo Kropotkin Malatesta eran contrarios a las prácticas terroristas apostaban por la huelga como propuganban la acción directa medio para acabar con la y sociedad de clases violenta CNT como medio de divulgación del ideario anarquista atentados contra: políticos,militares,
  • 98.  Marxistas y anarquistas defendían la necesidad de unidad de toda la clase obrera para luchar contra el capitalismo (internacionalismo proletario).  1864: se crea en Londres, a iniciativa de K. Marx, la Asociación Internacional de Trabajadores (AIT o Primera Internacional).
  • 99.  Se adhieren marxistas, anarquistas y sindicalistas de distinto signo.  Pero las discrepancias ideológicas insalvables de marxistas y anarquistas la hicieron inviable (expulsión de los anarquistas en 1872) y acabó por desaparecer en 1876.
  • 100. LA FORMACIÓN DE LA ASOCIACIÓN INTERNACIONAL DE TRABAJADORES (AIT) La asociación Internacional de Trabajadores AIT Fueron contactos se organizó por medio en los primeros acuerdos Sirvió para reforzar entre ingleses y franceses de un Consejo General se tomaron una serie el concepto de clase de decisiones: obrera a nivel internacional se formaron dirigido por Marx reducción de la jornada supresión del trabajo infantil socialización de los medios la I Internacional en 1864 laboral y mejora del de la mujer de producción formaban parte las tenía dos intenciones: había un enfrantamiento entre diferentes asociaciones marxistas y anarquistas obreras también personalidades la independencia del conquistar el poder del marxistas conquista del anarquistas insurrección que luchaban para la movimiento obrero Estado Estado general para abolir el Estado transformación de la sociedad
  • 101. LA COMUNA DE PARÍS La Comuna de Paris (marzo-mayo 1871) Guerra Franco-prusiana las tropas de Bismarck Comuna de París 1870 llegaron a París (marzo-mayo 1871) factor de crisis hubo una insurrección República democrática para la de la cápital como y I Internacional reacción espontánea social de carácter popular dura 54 días y obrera se culpaba al supone una serie Estado de la de reformas situación se forma la nacionalización anulación de los entrega de las enseñanza laica Comuna de París de los bienes del clero alquileres de las empresas abandonadas y viviendas para cooperativas gratuita obreras la represión desde Versalles fue durísima esto afecto de lleno a la Internacional 17.000 fusilamientos y 40.000 encarcelamientos
  • 102. LA CRISIS DE LA I INTERNACIONAL La crisis de la I Internacional la derrota tuvo la decisión de formar una gran repercusión partidos políticos fue aprobada en: hubo una división Conferencia de Londres Conferencia de la Haya entre los que querían: formar partidos desvincularse políticos obreros se produjo una de la vida política gran escisión Bakunistas desvinculación de las Trade Unions no querían formar partidos políticos Internacional Antiatoritaria
  • 103. HACIA UN SINDICALISMO DE MASAS Hacia un sindicalismo de masas A finales del se incorproro al se creo un sindicalismo S.XIX el movimiento obrero masivo capitalismo cambio sectores no especializados estibadores, mineros... II R. Industrial expansión imperialista grandes sindicatos centralizados con ello se aumento la capacidad se desarrollo amplia la base de las de presión asociaciones (la huelga general) también se incorporaron se exigía la participación la Gran Industria sector terciario trabajadores del sector terciario del Estado el mundo laboral se hizó más complejo
  • 104. Marxismo Anarquismo Concepción de Coordinadora de movimientos Directora del movimiento obrero. la AIT revolucionarios. Sindicatos y huelga general Partidos obreros: juego Enemigos de la autoridad (Estado) y del Lucha obrera parlamentario y participación parlamentario burgués. electoral. Desde finales del XIX: vía terrorista. Lucha de clases (esclavos VS Visión de la Hª patricios; siervos VS señores; obreros Libertad individual VS burgueses) Modelo de Acciones individuales y espontáneas  Revolución social planificada. revolución revolución Vanguardia Campesinado y proletariado Obreros industriales revolución (todos los sectores oprimidos) Rechazo de toda autoridad Dictadura del proletariado Libre federación de sociedades: Sociedad  cooperativismo, colectivismo, comunismo… posrevol. Comunismo “De cada uno, según sus fuerzas; a cada uno, según sus necesidades”.
  • 105. RECURSOS BIBLIOGRÀFICS BAIROCH, P.: La revolución industrial. Barcelona, Ariel, 1982. GUTIÉRREZ BENITO, Eduardo (1984): La revolución industrial. Madrid, Akal. HOBSBAWM, E.: INDUSTRIA E IMPERIO. BARCELONA, CRÍTICA, 1978. FILMOGRAFIA RECOMANADA Oliver Twist (2007). Director: Roman Polansky RECURSOS Y MATERIALS ELECTRÒNICS http://recursostic.educacion.es/kairos/web/ensenanzas/ensenanzas.html http://www.claseshistoria.com/ http://www.hiru.com/historia http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com/
  • 106.
  • 108. INSTRUCCIONS: - Empra la guia de comentari de text que utilitzarem a classe, i que tindreu en una fotocòpia. - Intenta contextualitzar el fragment al moment històric que estem estudiant, és a dir, comenta’l en perspectiva i tenint en compte allò que estem aprenent a classe. - Utilitza un llenguatge correcte, en registre estàndar i emprant un vocabulari propi de la disciplina. - NO parafrassejes el text, és a dir, no jugues a dir el mateix que diu el text canviant alguna paraula (queda fatal i et ficaré mala nota, per “listillo/a” i pocavergonya.