1. EDITORIAL
EL SOMNI DE BLANQUERNA
Ramon Llull és el mallorquí més gran, savi i universal que ha nodrit la nostra terra. Fill major de
la nostra nissaga, fundador de la nostra llengua catalana, és el pare de Mallorca. Nasqué a Ciutat
en el segle XIII però segueix viu com si acabàs de comparèixer dins la història.
Lo Foll de la barba florida, com era conegut en el seu temps i al llarg de tots els segles, inventà
un personatge entranyable que anomenà Blanquerna.
Blanquerna és com el mirall i exemple de l’home ideal, de la persona perfecta. Un home d’una
cultura immensa que escodrinya les arrels de totes les ciències però, sobretot, que perseguia fins
als extrems més elevats els valors més profunds de la persona com són la llibertat, el respecte, el
coratge, la veritat, la constància i, de forma especial, la humilitat. Blanquerna era tan humil i bona
persona que quan arribà al cim més alt de l’honor i del poder com era ser Papa de Roma renuncià
al seu gloriós càrrec per retirar-se a un lloc solitari i fruir de la meravella més gran del món, com
és la vida que portam tots dintre del nostre cor. Però el valor més immens i extraordinari que
perseguia Blanquerna era l’amor. Massa bé sabia que l’amor és el fonament de la pau, de la
justícia i de la intel·ligència entre les persones, les cultures, les races i els pobles.
Ramon Llull creia tan profundament en els valors humans que representava Blanquerna, que
escrigué un caramull de llibres, recorregué les universitats més importants d’aquell temps i fundà
una escola a Miramar per poder formar missioners que anassin per tot el món predicant que tots
els homes som iguals i que ens podem entendre sempre que hi hagi respecte i amor.
Vet ací que han passat molts de segles des que Ramon Llull morí, però un bon dia, ara fa vint-i-
cinc anys, es produí un vertader miracle. Al barri del Pont d’Inca Nou naixia una escola amb el
nom de Blanquerna. Però els coratjosos iniciadors d’aquell prodigi no es conformaren amb el
nom de Blanquerna, sinó que des del principi posaren totes les seves forces, sabers i dedicacions a
ensenyar, contagiar i practicar els grans valors del pare de Mallorca. Per això, el Col·legi
Blanquerna és conegut i admirat per tothom perquè no es conforma a transmetre uns
coneixements, sinó que vol formar persones completes. Persones que saben molt, però que,
sobretot, estimen totes les cultures, començant per la nostra. La nostra llengua, història i cultura
són tan bones que volem que tots els que arribin a la nostra terra les coneguin i estimin. Una de
les glòries més grans del Col·legi Blanquerna és que des del principi ho ensenyà tot en la nostra
llengua, el català de Ramon Llull.
Aquests dies de les noces d’argent, Ramon Llull es passeja per la nostra escola i, humil com era,
confessa que ha après una lliçó essencial: Miramar, el seu col·legi, fracassà perquè ho va voler fer
tot sol. Ara, Ramon Llull ha comprès que l’èxit està en ajuntar-se tots per aconseguir un ideal. El
somni de Blanquerna s’ha complit a la nostra escola perquè tots, professors, alumnes, pares i
amics hem fet un sol cos. Un gegant com Ramon Llull pot moure una roca. Però moltes pedres
unides poden alçar una paret que res ni ningú no podrà esbucar. Enhorabona i per molts d’anys.
JAUME SANTANDREU
pag-