1.
1
COM FER ELS TEXTOS PLANIFICATS Qualitat informativa
o Valorar molt bé, abans d'escriure ni una línia, què volem dir, de què parlarem. Definir bé el tema.
o Trobar els conceptes precisos per fer-ho: precisió lèxica
o Com ho volem dir ?: primer esquema de frases. Vegeu font: llibre de text, p. 258. Qualitat argumentativa
o Quina construcció discursiva farà més convincents les nostres tesis? http://goo.gl/P0bJe9 i http://goo.gl/GnwcFV
o Primer assaig de paràgrafs
o Evitar a fons les reiteracions Qualitat expressiva
o Domini de frases/ morfosintaxi: subjecte + verb + predicat. Pauses. Concordances. Lligams interoracionals d'acord amb la lògica argumentativa
o Riquesa lèxica. Sinonímia. Evitar barbarismes.
o ortografia excel·lent!

2.
2
El procés de creació d’un text:
les passes d’elaboració
(tècnica de modelatge)
(Tant si es tracta d’una narració, com d’una descripció, un text informatiu, oun d’argumentatiu...) a)Planificació: pensar, informar-se, ordenar les idees, establir una estructura o esquema previ, que es plantegi nosols què cal escriure, sinó també en qui ordre... b)Textualització: realitzar primer esborrany paragràficque expressi tots els objectius de l’esquema anterior; cercarel to adequat al destinatari (escolar>formal>estàndard> precisió lèxicao conceptual: escriptura tècnica od’especialitat, amb els conceptes propis del tema)... Enaquest punt només redactam un esborrany que caldràmillorar i/o corregir (buscar paraules al diccionari, evitar si calles reiteracions amb sinonímia; utilitzar el corrector de textosdel programari processador), una producció intermèdia. c)Revisió: passat un temps, tornar a revisar les produccionsintermèdies amb ulls crítics, avaluar-ne l’eficàciaargumentativa, l’expressivitat: així s’aconsegueix, finalment, eltext definitiu que ha d’arribar al receptor. Quan revisam, rellegim el text, el modificam, corregim els errors... d)Edició: reproducció neta del resultat textual, processant-lod’acord amb els criteris acadèmics establerts. Documentformal final.

3.
3
Píndoles d’utilitat Verificar que el que diu el text sigui el que volíem dir, el que havíem pensat que volíem comunicar; s’ha de dir en aquesta forma d’escrit (no és el mateix el que es diu en una carta, que en una lliçó, que en un currículum o un exercici escolar d’escriptura, etc.); corregir per millorar: la correcció forma part del procés de millora de l’esborrany; Cal prendre l’hàbit de consultar el diccionari i d’utilitzar el corrector de textos del processador; S’aprèn a escriure escrivint (i corregint).
Pautes a vigilar Adequació del discurs d’acord amb el tema, el receptor i el context comunicatiu (selecció del lèxic, registre lingüístic, variació lingüística). Pragmàtica. Coherència en el processament i organització de la informació. Organització de les idees, dels conceptes, argumentació, jerarquització, relació causal; relació antitètica; presentació, desenvolupament, conclusió. Deïxi (o dixi). Anàfora, catàfora i retòrica de l’organització del discurs. (subjecte narratiu, personatges, tema, trama, història). Cohesió en relació amb l’ús de les peces gramaticals: concordança, ordre de la frase, puntuació, ús dels connectors per classificar idees i fets (d’entrada, finalment, igualment, d’una banda); per desenvolupar una idea (és a dir, també, en efecte, ara bé); per oposar idees o fets (però, en realitat, amb tot, això no obstant, tanmateix); per establir una relació- conseqüència (perquè, per tant, doncs, a causa de, atès que); per establir relacions de condició i finalitat (si, a fi que, perquè) temps verbals predicació pronominalització sinonímia, el·lipsi, zeugma i altres figures retòriques que afecten la sintaxi.

4.
4
Estil en relació a la riquesa i precisió lèxica, sintàctica, retòrica, (frases fetes, metàfores, comparacions, sinonímia, ironia, varietat organitzativa del discurs i ritme narratiu); mode narratiu (estil directe, indirecte, indirecte lliure, veu de la consciència), perspectiva narrativa (intern [personatge, testimoni], extern [omniscient, quasiomniscient])
Presentació en relació amb l’ortografia, la disposició del text en l’espai, l’ús d’imatges, de subratllats, d’ombrejats, de majúscules i minúscules, (domini del programes de tractaments de textos)