1. La Revolució francesa 1789-1799
Un canvi polític revolucionari
1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa
La burgesia a desitjar acabar amb
Porta a
Causa Difusió de les idees dels
l’absolutisme i els privilegis de nobles
profunda il·lustrats
(llibertat, igualtat, sobirania
i eclesiàstics
Nacional,...) males
Successives
Porta a la
Fam; la dificultat de pagar impostos al rei i
collites
als nobles, i al descontent dels camperols.
Altres
causes
Excessives despeses de
l’Estat en guerres i en la cort
Porta a
La bancarrota de les finances del rei.
D’on podia el rei obtenir nous impostos?
Any 1788
1
Ingressos Despesses
El rei es veu obligat a convocar les corts (Estats generals)
472 milions de lliures 633 milions de lliures
per sol·licitar a nobles i burgesos un canvi en el sistema d’impostos.
Impostos camperols Exèrcit (25%)
Per què?
i burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Són la única institució capaç de modificar els privilegis i tradicions
Obres públiques (2%)
Deute i interessos (41%)

2. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
1. Introducció: Els Estats Generals
Què són
i com funcionaven
ELS ESTATS
ELS ESTATS
GENERALS:
GENERALS:
* Una assemblea de representants dels estaments socials.
* Una institució d’origen medieval en desús en temps
1r estament:
de l’absolutisme.esglèsia, 291 representants
2 vots
2n estament: noblesa, 270 representants
3r estament: Poble (en realitat, burgesia) 578
1 vot
representants
* El rei els convocava per sol·licitar canvis en els sistemes
d’impostos, o en els privilegis tradicionals, i suport a les seves decisions,
però estava obligat a escoltar les queixes dels estaments.
* Cada estament es reunia i discutia per separat
* Cada estament disposava d’un sol vot.
Els privilegiats disposaven de majoria.
2
Però, quina importància va tenir la convocatòria i reunió dels
Estats Generals el maig del 1789?
Va donar, per primera vegada en molts anys,
l’oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organitzar-se,
i va precipitar l’esclat de la revolució francesa.

3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
1.- Introducció: La causa precipitant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats
Generals
ELS ESTATS GENERALS:
Maig del 1789. Versalles
En les primeres sessions, la burgesia va exigir una reforma en
l’organització dels Estats Generals: el vot per diputat i no per
estament. Si l’aconseguien seria un canvi quasi revolucionari.
Van acceptar-ho el rei i els nobles?
NO
Davant la negativa, com reaccionen els diputats burgesos del Tercer Estat?
Inicien la
*Revolució:
Es proclamen representants de la nació
i es constitueixen en l’Assemblea Nacional.
* Juren no separar-se fins a elaborar una
Constitució que asseguri
la llibertat i la igualtat.
El jeu de Paume o Jurament de
3

4. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
2. El triomf de la revolució: la presa de la Bastilla
Com reacciona el rei?
Crida l’exèrcit a Versalles per reprimir
l’Assemblea Nacional
Com reacciona el
Poble?
Assalt a la presó i
arsenal militar de
La Bastilla
La revolució triomfa:
El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació.
4

5. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789
Repàs cronologia: de les causes al triomf de la revolució
1750-1789
Difusió ideals il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...)
1780-1789
Successives males collites (fam)
1788
Bancarrota de les finances reials
Maig 1789
Convocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789
Jeu de Paume, es constitueix l’Assemblea Nacional
S’inicia la revolució.
Juliol1789
El rei crida l’exèrcit a Versalles.
Assalt a la Bastilla.
La revolució triomfa:
4

6. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792)
Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituida ara pel conjunt de diputats
dels Estats Generals, burgesos iburgesos i privilegiats)
privilegiats)
Constitució
L’assemblea Nacional Legisla:
Declaració de drets de l’home
Igualtat en drets
Els
Drets naturals:
grups
- Llibertat individual
populars
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Règim polític: Monarquia parlamentària i
Monarquia
limitada
Separació de poders:el parlament escollit
legisla, el rei governa, els tribunals escollits
jutgen.
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot
els propietaris que paguen impost (cens)
Altres reformes
Expropiació bens de l’església
l’església
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses,
de comerciar, de posar preus, etc...
Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures?
A qui afavoreixen?
5 Quins diversos grups creus que estarien descontents amb aquests canvis?

7. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
4. La 1a Crisi del nou Estat: l’esclat d’una segona revolució (1792)
Les monarquies absolutes d’Europa no
veuen amb bons ulls els canvis a França:
El rei i els privilegiats no accepten de
bon grat les reformes:
Preparen els seus exèrcits
prop de lala guerra amb França invaeixen.
Declaren frontera a França. La
Arriben a les portes de París.
El rei intenta fugir de França
fugir, però és decobert a
la frontera (Varennes) i retornat a París.
El poble desconfia del rei (del govern)
Provoca
El poble de París i els jacobins (el grup polític més radical)
protagonitzen una segona revolució (1792):
- Assalten el palau reial de les
Tulleries i empressonen el Rei
- proclamen la República
6

8. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794)
Nou govern radical:
ROBESPIERRE
i el partit jacobí.
Cop d’Estat
Nova Constitució:
Estableix la república i el sufragi universal: la democràcia
Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarevolucionaris:
apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000
ciutadans) econòmiques: Preus controlats, protecció als pobres
Noves lleis
7
Nou Exèrcit Nacional Obligatori:
els triomfs militars donen seguretat exterior a la República Francesa
La burgesia
conservadora tem
Com reacciona
la radicalització
quan la revolució
de s’aconsegueix
aturar l’amenaça
estrangera?
Revolució? Revolta?

9. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
6. El final de la revolució: (1794-1799)
La burgesia protagonitza un cop d’Estat:
Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats
S’estableix un nou
Nova Constitució: restableix el sufragi censatari
govern
Noves lleis econòmiques: restableix el lliure mercat
conservador
Però, els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen i es viu
una situació de guerra civil (defensors de l’antic règim, jacobinistes,...)
Però, la guerra contra els estats europeus continua
Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove,
El 1799 Napoleó fa un nou cop d’Estat i pren el poder.
Napoleó va governar França des del 1799 fins el 1815.
El 1804 es va fer anomenar Emperador.
Es considera que principals canvis de la revolució,
Tanmateix respectarà els amb Napoleó acabala revolució:
però no l’època de les revolucions.
- Supressió dels privilegis dels nobles i esglèsia,
- declaració de drets de important del periode napoleònic
Tanmateix, el més l’home,
- establiment d’una Constitució escrita,
va ser l’intent de formació d’un gran imperi!
- creació d’una justicia independent,
- lliure mercat,...
8
N
A
P
O
L
E
Ó

10. L’Imperi Napoleònic 1812
Revoltes
antifranceses
França
1812
Satel·lits
dominats
Enemics de
França el
1812
Expansió
de
Napoleó
Derrotes importants de Napoleó després del 1812

11. Les revolucions liberals donaran lloc
a dos moviments polítics liberals diferents
-Dret de sufragi restringit
als més rics
sufragi censatari
-Propietat privada i lliure mercat
-Governs i lleis defensores dels
interessos de l’alta burgesia
Partits polítics conservadors
i liberals
- Drets polítics amplis
sufragi universal
-Drets col·lectius més amplis
(associació lliure, manifestació,
etc...)
Governs i lleis que defensen els
interessos populars
Partits polítics progressistes
i demòcrates

12. Els grups polítics característics d’Europa a
la primera meitat del segle XIX (1800-1850)
ABSOLUTISTES I
TRADICIONALISTES
LIBERALS
MODERATS I/O
CONSERVADOR
S
RADICALS
PROGRESSISTE
S
DEMÒCRATE
S
TENDÈNCIA
Dreta
LIBERAL
REPUBLICAN
S
POLÍTICA
EXTREM
ESQUERRA
A
DRETA
PER QUÈ AQUESTS NOMS? PERQUÈ AQUESTS COLORS?