Pec

Projecte Educatiu de Centre

Institut escola Jacint Verdaguer
Sant Sadurní d’Anoia

Gener de 2011


ÍNDEX

1. D'on venim?.................................................................................... 3
2. Bases pedagògiques ...................................................................... 6
3. Justificació...................................................................................... 8
4. Com ens autodefinim: marc filosòfic............................................... 13
5. La missió......................................................................................... 16
6. Els valors ........................................................................................18
7. La visió............................................................................................ 19
La metodologia de treball i el currículum ................................. 19
En el rol de les persones ......................................................... 20
En l'àmbit de l'organització....................................................... 21
En l'àmbit de la formació.......................................................... 23
En l'àmbit dels instruments de treball intel·lectual................... 23
Com compartim la informació...................................................23
8. Els objectius educatius ................................................................... 24
9. Com ho fem: la pràctica.................................................................. 25
Les instrumentals ..................................................................... 26
Àrees del coneixement............................................................. 28
Àrees de l’expressió................................................................. 30
Desenvolupament de l’acció tutorial ........................................ 31
10. El tractament de les llengües ....................................................... 34
11. L’acolliment dels alumnes ............................................................. 40
12. Relacions amb l’entorn................................................................. 48

Institut escola Jacint Verdaguer 2


1.D’on venim?
Som un institut escola amb l’objectiu de formar persones que es puguin integrar en
la societat que els ha tocat viure i la puguin millorar. Per aconseguir-ho treballem
més enllà de les parets del propi centre escolar i pretenem que l’alumne sigui el
protagonista de la seva formació. Tenim una llarga experiència en innovació
educativa, que volem mantenir per tal d’adequar l’educació als nous reptes socials.
Treballem de manera conjunta amb tota la comunitat educativa fent-la
coparticipant de la formació dels seus membres. Potenciem el treball en grup per
damunt de l’individual, sense oblidar que aquest darrer és imprescindible per fer
del grup una unitat activa. Volem consolidar una línia coherent de treball i de
metodologia 3-16.

L'institut escola Jacint Verdaguer recull el saber fer del CEIP Jacint Verdaguer i el
recrea per anar més enllà, per apostar d’una manera ferma i decidida per una
nova manera d’entendre l’educació, per una nova manera de concebre el paper i
la funció de l’escola, d’acord amb la societat d’avui i sense perdre de vista en cap
moment que els joves d’avui seran els adults de demà. De fet, ja fa temps que a
les facultats de pedagogia i a les escoles de magisteri es parla de la imminent
necessitat de transformar l’actual sistema educatiu atès que, com palesen
l’informe PISA i altres estudis realitzats, l’educació al nostre país no passa per un
bon moment. Hi ha massa alumnes desencisats i poc motivats de cara a l’estudi.
L’índex de fracàs escolar i d’abandonament dels estudis és massa alt.

La realitat que estem vivint ara no és la mateixa que hi havia l’any 1977, quan es
va crear el Jacint Verdaguer. En pocs anys la societat ha canviat moltíssim,
gairebé de manera vertiginosa. Hem passat d’una societat industrial o
postindustrial al que avui molts anomenen la societat del coneixement. Se’n diu del
coneixement perquè els processos econòmics ja no es basen només en la
producció de béns materials, i el coneixement i la informació hi juguen un paper
molt destacat. La societat del coneixement exigeix una formació contínua i és per
això que a partir d’ara mai no podrem deixar de reciclar-nos, mai no podrem deixar
d’aprendre. Sempre hi haurà coses per aprendre i per descobrir. Aquesta realitat
evidencia la necessitat d’aprendre a aprendre. De la mateixa manera, l’escola, ara
més que mai, ha d’ensenyar a aprendre.

Tal com deia Jacques Delors en l’informe a la UNESCO elaborat el 1996, i el pas
dels anys no ha fet més que donar-li la raó, l’educació s’ha de sostenir en quatre
pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser.
Davant d’aquests quatre reptes la societat del coneixement hi té molt a dir,
sobretot perquè la reflexió sobre la gestió del coneixement posa de manifest de
manera imperiosa la necessitat d’una autèntica i profunda reforma educativa. I és
que un dels principals punts sobre els quals gravita la societat del coneixement és
l’educació. L’escola no pot restar al marge de la realitat de cada moment i,



curiosament, són les escoles les que no han canviat gaire d’ençà del segle XIX.
Fixem-nos, si no, en com han canviat les empreses al llarg dels dos últims segles.
Si avui entrem en un banc, en una fàbrica o en un ajuntament veurem realitats
totalment diferents de les que hauríem vist dos segles enrere. Malauradament no
podem dir el mateix de la majoria de les escoles. Les escoles d’avui s’assemblen
massa a les escoles del passat.

L’escola que es mereixen els alumnes d’avui, que són els infants i joves del segle
XXI, no és l’escola on vam estudiar molts de nosaltres. L’escola del segle XXI ha
de donar resposta a una realitat d’avui i de demà, complexa i canviant. Una realitat
i un món que demanen un cert domini de les TIC, coneixement d’idiomes i, el que
és més important, capacitat d’adaptació als canvis i d’entesa amb els altres.

I com s’aconsegueix aquesta escola? Primer de tot cal tornar a fer de l’escola un
lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal. I per aconseguir-ho és
imprescindible que els alumnes s’involucrin en el seu procés d’aprenentatge.
Només aconseguirem que estiguin motivats, tinguin ganes d’estudiar i s’esforcin
per aprendre coses noves si l’escola els deixa tenir un paper actiu, si l’escola els
permet desenvolupar la seva creativitat al mateix temps que dóna resposta als
seus interessos.

El 2005-2006 passarà a la història del Jacint Verdaguer com un curs clau. Un any
acadèmic molt intens, carregat de feina i de molta il·lusió, i no només per la
creació de la Secundària, sinó també pel Projecte d’Autonomia de Centres (PAC).
A la primavera del 2005 el Departament d’Educació i el Jacint Verdaguer signaren
l’acord pel qual l’escola disposa d’autonomia per organitzar-se i per gestionar els
recursos, sempre en funció del projecte educatiu del centre. Aquest pla estratègic
respon a la voluntat de l’administració educativa de dotar les escoles públiques de
més llibertat de moviment a l’hora de donar resposta als reptes que suposa
l’educació. El Jacint Verdaguer no ha volgut deixar passar una oportunitat tan
engrescadora i ha treballat dur per elaborar un pla estratègic que reculli les bones
pràctiques educatives que es duen a terme a l’escola i les potenciï per fer possible
la segona transformació educativa que tots estem esperant, tot donant un nou i fort
impuls als projectes de treball.

El Jacint Verdaguer no seria el que és sense tota la gent que hi ha al darrere,
sense totes les persones que dia rere dia fan possible que l’escola sigui una
realitat plena de vida i de projectes de futur. Tota la comunitat educativa s’esforça
perquè l’escola pugui assolir el seu gran objectiu: una educació que prepari els
infants i joves per la societat de demà, perquè en formin part activa, i amb esperit
crític la puguin millorar.

Entre les escoles de Catalunya, el Jacint Verdaguer és conegut com un dels
centres més avançats en TIC i amb millors equipaments: ordinadors fixes a les
aules de primària, portàtils a cinquè, sisè i a secundària, impressores, escàners,
projectors, pissarres digitals interactives... Res de tot això seria possible sense



l’equip de professionals i l’ajuda de l’AMPA, que cada any col·labora amb el centre
realitzant importants aportacions econòmiques que permeten adquirir i mantenir
tota aquesta tecnologia. L’AMPA també s’encarrega de gestionar alguns serveis
fonamentals en la vida del centre escolar, com són el pagament d’un mestre
addicional, el servei de menjador, d’acollida i les activitats extraescolars.

La presència de les famílies en el dia a dia de l’escola va més enllà de les
activitats que organitza l’AMPA. Pares, mares i familiars dels alumnes també
intervenen en la vida escolar de moltes altres maneres: participant en tallers
impartits per pares i mestres, acompanyant els infants quan van d’excursió i
assistint a xerrades, festes diverses i jornades de portes obertes.

L’equip de mestres és l’altre pilar sobre el qual se sustenta el Jacint Verdaguer.
Molts d’aquests mestres ja fa força anys que són a l’escola lluitant per una
educació de qualitat; alguns d’ells fins i tot van viatjar a diversos països d’Europa
cercant-hi noves i millors pedagogies. Els més veterans mantenim la il·lusió,
l’empenta les ganes de treballar i formar-se i, el que és més admirable, les han
sabut transmetre als que han anat arribant després, de manera que també s’han
fet seu el projecte educatiu. Tot el claustre creu en l’escola i se l’estima.



2.Bases pedagògiques

• L'alumne com a unitat i com a col·lectiu.
• L'activitat com a base del funcionament.
• El nivell de desenvolupament de cada alumne.
• L'aprenentatge significatiu.
• La regulació del procés d'aprenentatge.
• Les diferències individuals.
• L'expressió en tots els seus àmbits.

Ens basem en aquests quatre principis:

1. Autonomia de l’alumne: constructivisme individual.
2. La cooperació entre el grup: constructivisme social.
3. La utilització de recursos de treball intel·lectual per desenvolupar el
coneixement: ús de les TIC.
4. La metodologia basada més en la comparació i la descoberta que no pas
en l’acumulació de continguts.



Referents que ens guien:

“Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo
aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones y contextos.”
Carles Monereo

Cal treballar les competències de: saber ser, saber fer i saber estar.
Jaques Delors

Cal que els alumnes interactuïn, actuïn autònomament i sàpiguen utilitzar les eines.
Projecte Deseco

L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima
de cooperació.
Teoria social de l’aprenentatge:



3.Justificació

El pas de la societat industrial a la del coneixement comporta una visió de
l'educació diferent de la que hem tingut fins ara ja que, amb la inclusió de les
noves tecnologies, ha canviat l'emissor, el mitjà de la informació i fins i tot el
receptor.
Les societats sempre han evolucionat depenent de la informació i aquesta de la
tecnologia. Per tant, societat, informació i tecnologia esdevenen indissolubles en
tot procés d’aprenentatge social.

Cal fer un consideració prèvia pel que fa a la confusió entre INFORMACIÓ i
CONEIXEMENT. Tradicionalment s’ha dit que el professor era transmissor de
coneixements. Res més fals, mai no ha pogut transmetre una cosa com el
coneixement, el que ha transmès és informació. A partir d’aquí, en una societat on
la informació no està a l'abast de tota la població, el professor era l'única font
d’informació pels seus alumnes, i això podria crear certa confusió.

Informació
Institut escola Jacint Verdaguer Es transmet 8


Avui és possible generar el coneixement sense que el professor sigui l'única font
d'informació i el professor pot dedicar part del temps que invertia explicant a
orientar i guiar els alumnes en el procés d'aprenentatge.

Ja no és possible transmetre tots els continguts existents en la societat
actual. Preval desenvolupar en els nostres alumnes les competències a partir de
les quals els serà més útil i profitós viure, aprendre, conviure i trobar un lloc de
treball que els permeti realitzar-se professionalment.

Entenem la funció de l'educació actual com un guiatge on la informació rau a la
xarxa i l'educador fa de pont entre ella i l'alumne, creant els entorns d'aprenentatge
necessaris en tot moment, entorns que van més enllà de l'aula convencional i més
enllà dels recursos tradicionals. El professor, més que donar respostes,
planteja preguntes.

Continguts
Entenem que l'escola no pot seguir fent el mateix de sempre ja que el món és
completament diferent, a més els resultats acadèmics del sistema educatiu actual
evidencien moltes mancances i la necessitat d'un canvi d'orientació. En el darrer
segle han sorgit nous problemes i reptes que cal resoldre i als quals cal donar
INTERACCIÓ ALUMNE - CONTINGUTS
sortida: el INTERACCIÓ DOCENT - crisi de les energies, la globalització, l'envelliment de la
canvi climàtic, la CONTINGUT
població, els mitjans de transport, les comunicacions, el treball, la religió, la
política, la investigació... Són exemples de situacions noves a les quals cal donar
resposta, també des de l'educació i les escoles.
TIC
L'escola no pot està aliena al que passa al seu voltant, no pot ser una illa que es
desentengui de les obligacions que li han estat encomanades, per Alumn
INTERACCIÓ DOCENT - ALUMNE això ha de
saber formar(amb nou la societat que els ha tocat viure i perquè trobin sortida
Docent alumnes per
als problemes actuals, i millorin el món, si és que és possible.

El canvi, però, no ha de tenir en compte únicament i exclusivament els mitjans de
producció i de comunicació, sinó que també ha de fomentar uns valors d'una
societat més justa i equitativa, on cadascú pugui tenir la oportunitat de trobar el
seu camí i aprofiti els avenços de la tecnologia per a la millora de la societat i del
benestar individual i col·lectiu.

Entenem que per aconseguir tot això no l'escola tal i com l'hem coneguda fins ara
no és suficient, cal transformar-la per fer-la útil als nostres alumnes. Hem de saber
adequar els espais, els recursos, les metodologies i els horaris de tal manera que
provoquin l’interès dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.



Tot i que l'educació obligatòria ha d'assegurar uns instruments comuns de
comunicació i entesa per tal de poder conviure i compartir el coneixement (el que
nosaltres anomenem 3R i que inclouen la consolidació de les llengües i les
matemàtiques), l'escola té l'obligació d’anar més enllà pel que fa al
desenvolupament del coneixement i de les relacions humanes. L'escola ha
d'assegurar que els alumnes tinguin ganes d'aprendre, de treballar, de compartir i
això només és possible si ells són els autèntics protagonistes de la seva formació i
l'escola els ofereix expectatives personals. Quan l'escola es marca com a únic
objectiu la transmissió de continguts, queden automàticament exclosos una gran
part de l'alumnat que de mica en mica es va perdent pel camí i que deixen
d’aprendre estratègies per resoldre situacions reals de la vida i a ser competents
(sense que això vulgui dir eliminar els continguts, que sempre hi seran presents
com és natural).

Tot i que és molt important que els alumnes sàpiguen moltes coses, si aquestes no
les interrelacionem o les posen a la pràctica, en poc temps s’obliden i a la llarga un
s’adona que no eren tan importants ja que només les ha necessitat dins la pròpia
escola. Perdem massa el temps en voler omplir de continguts els caps dels
nostres alumnes i ens oblidem que el més important és fer-los pensar, raonar,
crear interès, veure que allò que fan els servirà per a la vida i no només per a fer
una carrera que ni tan sols s’han plantejat i que només està al cap del professor
especialista en aquell tema.

L’escola té l'obligació de focalitzar l’aprenentatge en tres grans blocs: el de les
àrees instrumentals, que com hem dit són la base de l’aprenentatge i prioritat de
tot centre escolar, el del coneixement (entès aquest com la praxis de situacions
reals a resoldre, de manera individual i cooperativa, i el desenvolupament del
pensament), i el de la sensibilitat artística, física i emocional.

La nostra visió de l’educació no és nova, és hereva dels nostres antecessors
pedagògics que basaven l’educació de les persones en l’aprendre fent i resolent.
Un estudi fet als EUA explica clarament els nostres objectius focalitzats en el grau
de retenció dels coneixements en funció de les metodologies emprades:

I es comparteix en Gran grup
Observant la piràmide, ens adonem que les estratègies que millor desenvolupen el
3R (assignatures instrumentals)
coneixement són aquelles que trobem principalment en cursos inferiors on són
L’apartat sistemàtic (treball
menys aprofitables per la manca d’aprenentatges i d’autonomia personal. Per
individual)
contra, quan els alumnes són que més grans prenen més protagonisme les puntes
El Treball Cooperatiu (en grup)
de la piràmide on l’aprenentatge és quasi nul. Per posar a la pràctica una
estructura educativa basada en l’aprofitament dels aprenentatges 5proposats en la
%
piràmide, calen moltes transformacions no només metodològiques, sinó
Si s’escolta 10 %
Si es
20 %
Institut escola Jacint Verdaguer Si s’escolta i es 10
30 %
Si hi ha una
50 %


d’organització del temps, dels instruments a usar, del rol del professor i de les
infraestructures. Si no hi ha aquestes transformacions seguirem fent el de
sempre i seguirem treien els mateixos resultats. Partint de la base que les
societats sempre es regulen per millorar i que dels conflictes o errors s'aprèn més
que dels encerts, la innovació ha de ser una constant en tot el centre. Sense
innovació no hi ha futur, no hi ha resolució dels nous problemes.

Amb aquesta visió pretenem explicar que l'escola és una preparació per a la vida i
que en aquest camí té l’obligació de transformar-se contínuament per millorar.
Però en aquest camí no pot estar sola, hi ha d’haver molta més gent implicada
més enllà del propi centre (famílies, administracions, mitjans de comunicació,
editorials, serveis socials, empreses…) per tal que l'estona que els nens i nenes
passen en l’edifici que anomenen "escola", no sigui sinó una part de la gran
escola de la vida. Per tant, si la formació és una cosa de tots, el centre escolar ha
de tenir sempre les portes obertes i convidar i exigir a la comunitat i a la societat
ajuda en aquest camí. Tothom hi té un paper important i tothom té l’obligació de
participar-hi des de la seva parcel·la respectant la dels altres i sense voler imposar
un model determinat. Només la tolerància i el treball en equip faran que el vaixell
arribi a bon port.



4.Com ens autodefinim: marc filosòfic
Som un institut escola que té com a objectiu fonamental formar persones que es
puguin integrar en la societat que els ha tocat viure per poder-la millorar.
Cerquem aquest objectiu fomentant l’equitat i l’excel·lència. Vetllem per les
necessitats específiques de cada alumne i per l’excel·lència, entesa aquesta
no com un llindar on tots han d’arribar, sinó com l’impulsa per poder extreure i
explotar el millor de cadascú, exigint a cada infant o jove que arribi on pot arribar.
Treballem per donar la possibilitat a cada alumne de progressar en els seus
aprenentatges i com a persona. Donem resposta així a la diversitat d’alumnes
existent a les aules.

Ens definim com una escola aconfessional i pluralista. Treballem l’estudi de les
religions com a part fonamental del que som avui en dia i del que hem estat, tant
des de la perspectiva dels valors universals com des de la cultura. Eduquem
sense adoctrinar ningú.

Creiem en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i per això treballem la
coeducació en la vida del centre.

El català és la nostra llengua vehicular i impulsem el coneixement d’altres
llengües. Pretenem que els nostres alumnes acabin la seva educació sent
plurilingües i que dominin el català i el castellà a la perfecció i que puguin entendre
i es puguin expressar en anglès, i en alemany els que ho desitgin.

Cuidem la salut física i mental dels nostres alumnes tot potenciant l’esport, el
menjar sa, el control i l’empatia. Per això, per exemple, impartim sessions de
kinesiologia.

Cuidem l’entorn i eduquem en el respecte als altres i a la natura potenciant el
reciclatge i el consum just.

Potenciem la innovació constant com a base de la millora de l’educació, la
formació humana dels nostres alumnes i la recerca de les millors metodologies i
recursos en funció de les necessitats i les conjuntures.

Potenciem la formació constant dels nostres professionals ajudant-los i facilitant-
los l’assistència a cursos o seminaris que puguin ajudar al projecte de centre i a la
formació personal.

Fem coparticipants de la formació dels nostres alumnes les famílies
mitjançant el treball conjunt entre AMPA i equip directiu per tal de treballar en
una única direcció i amb un únic objectiu. Així mateix fomentem els pares tutors



d’aula per crear més lligams entre escola i família.

Treballem més enllà de les parets del propi centre escolar i pretenem que
l'alumnat sigui el protagonista de la seva formació en contacte amb el món.

L’equip de professors treballem en equip per a fer més efectiu el treball diari.

Fomentem la participació dels alumnes en la seva formació humana i
intel·lectual.

Valorem el treball en equip i l’autonomia personal dels alumnes.

Fomentem la participació dels nostres alumnes en el món laboral, per això
establim convenis amb empreses que els puguin fer una formació inicial, perquè
s’adonin d’aquesta manera que tothom té un ventall ampli de possibilitats, que
tothom pot ser útil a la societat.

Fomentem l’esperit d’autosuperació i l’autoestima personal, així com
l’empatia.

Promovem les sortides, colònies i les estades fora de l’escola, ja que posen en
contacte els nostres alumnes amb el món real, i amb la necessitat de superar
situacions on els protagonistes de la solució són ells.

Mostrem en tot moment una autoritat afectiva amb l’alumne i dins l’entorn classe,
emeten més missatges positius que no pas de negatius.

Fem prevaldre l’acció educativa col·lectiva per damunt de la individual, sense
que això vulgui dir que l’escola estigui tancada als canvis i que la gent no pugui
opinar i millorar amb la seva aportació, sempre necessària i útil.

L'escola rebutja d'entrada qualsevol tipus de dogmatisme. Defensem la
llibertat de pensament i d’expressió de tots els membres de la comunitat escolar.

L'escola vetlla per poder arribar a un consens en les qüestions que afectin al
normal desenvolupament de les activitats del centre i que afectin a la metodologia i
programació , així com la relació mestre/alumne mestres/mestres, mestres/pares
mestres /equip directiu i pares/equip directiu.

Eduquem en la convivència i en la tolerància i el respecte a la llibertat de
cadascú, la seva personalitat i conviccions, les quals no podran ser pertorbades
per cap tipus de coacció ni per assumir ideologies o creences determinades.



L'escola respecta l'evolució dels infants i joves i no els imposar cap concepció
política ni religiosa.

L'escola es compromet a impartir una educació cívica i política, que en cap cas
suposi una manipulació ideològica dels alumnes.

Vetllem en tot moment per l'estricte compliment dels principis dels drets i deures
de totes les persones de la comunitat i per les seves responsabilitats.



5.La missió

Tenim una llarga experiència en innovació educativa, experiència que volem
mantenir per tal d’adequar l’educació als nous reptes socials. La missió de l’escola
ja no és només ensenyar coses. Això ho fa molt millor la xarxa d’Internet o el
cercador Google. El nostre objectiu és més elevat, pretenem formar persones
competents mitjançant la creació d'entorns d'aprenentatge a partir dels quals els
alumnes desenvolupin les relacions i els coneixements pràctics i generin la
capacitat de raonar, pensar, compartir i créixer amb llibertat per poder escollir a la
vida el seu camí i desenvolupar els valors comuns que ens agermanen. Per tal de
fer-ho possible, ens plantegem el següent:

- Treballar en equip, de manera conjunta amb tota la comunitat educativa
fent-la coparticipant de la formació dels tots els seus membres.

- Utilitzar metodologies de treball cooperatiu, potenciant el coneixement que
existeix dins de l’aula, sense oblidar que l’esforç individual per a
l’aprenentatge ajuda a aquest treball en equip i fa del grup una unitat
activa. Per aquest motiu, treball individual + treball cooperatiu formen un
dels grans eixos del nostre projecte.

- Elaborar entorns d’aprenentatge on l’alumne hagi de desenvolupar els
seus coneixements i posi a la pràctica procediments de cerca, investigació,
manipulació i autoavaluació per tal que prengui consciència dels seus
avenços.

- Potenciar les 3R i les estratègies que ajudin a consolidar aquestes àrees,
bàsiques per a l’accés al coneixement i a la interacció del mateix amb els
altres. Aquest és un dels àmbits prioritaris al llarg de tota l’educació
obligatòria, però en essencial durant els primers anys de la formació de
l’alumne, on si no es consolida, es perllonga el fracàs.

- Disposar d’unitats didàctiques preparades per treballar la diversitat de
l’aula, ja siguin d’elaboració pròpia o elaborades per altres agents socials.
Diversitat significa que cada alumne és diferent i que per tant també cada
alumne té un ritmes de treball propi i unes necessitats pròpies i
específiques.

- Potenciar les intel·ligències múltiples des de la base que cada alumne
aprèn o descobreix les coses des de perspectives diferents, que no podem
oblidar i a les quals cal donar sortida.



- Utilitzar instruments propis de la seva generació, que ajudin a
l’autonomia personal, a la presa de decisions, a l’autoavaluació i al
compartiment de la informació generada, disposant en tot moment de la
informació necessària per resoldre les propostes plantejades en els
diferents entorns d’aprenentatge.

- Formar alumnes amb sentit crític i amb opinió pròpia, que amb la seva
aportació i esforç millorin la societat. Però que ho facin des del raonament i
la lògica i no pas des de la crítica fàcil i interessada.

- Ensenyar a pensar, a raonar les coses i a no tenir por de plantejar-les en
públic, així com saber acceptar els errors.

- Crear vies de participació per aconseguir una unitat de tots els membres
que intervenen en el desenvolupament de l'escola (pares, alumnes, mestres
i professors, personal d’administració i serveis, i administració). Exigir la
participació real i efectiva en la gestió de tots els sectors que la
componen, per mitjà dels representants elegits per cada sector.

- Atorgar gran rellevància als procediments i vies de comunicació interna i
externa que garanteixin un ús democràtic de la informació i una participació
responsable.

- Concebre el lideratge del centre des d'una perspectiva participativa i
responsable, que ha de fer complir les decisions preses pels diferents
estaments que conformen la comunitat educativa, mesurant en tot moment
tots els interessos dels alumnes, els educadors, els pares i la societat per
tal de prendre en tot moment decisions que afavoreixin la millora de la
formació dels nostres alumnes.



6.Els valors

L’educació que reben els alumnes ha de garantir el ple desenvolupament de les
capacitats físiques, expressives, intel·lectuals i afectives, i els ha de preparar per
afrontar una vida personal i social plena i feliç. Per fer possible la tasca educativa,
l'institut escola compta amb la implicació i compromís de la família, i promou una
relació constant entre tots els agents educadors, basada en la cooperació i el
diàleg.

Eduquem perquè valors universals com la pau, la solidaritat, la generositat, la
tolerància i l’honestedat; valors socials com la democràcia, el respecte, la
cooperació, la participació i el diàleg; valors individuals com la llibertat, la
sinceritat, el sentit crític, l’autonomia, l’atenció i l’esforç personal; i valors
tradicionals com la responsabilitat, la família i la civilitat, esdevinguin motors de
transformació i avenç de la nostra societat.

Eduquem en un clima de confiança i de respecte, construint una relació emocional
positiva entre totes les persones que treballen al centre i l’alumne, per tal
d’aconseguir un institut escola inclusiu i obert a tothom.



7. La visió

Tres grans reptes marquen els objectius de futur: instruments - coneixements –
valors, i ho fan de manera inseparable, ja que entenem que només a partir de tots
s'aconsegueix una persona preparada intel·lectualment i socialment.

Per a fer possible aquests tres grans objectius calen sis grans transformacions,
per això ens plantegem canvis en:

En la manera d’organitzar-
nos El rol de les persones: En la metodologia de
- Els espais - De l’ensenyant treball i el currículum
- Els horaris - Dels alumnes
- Els agrupaments

En els instruments a
En la manera de compartir
utilitzar.
la informació:
- Les TIC
En la formació constant - Dins el centre
- Els laboratoris
dels professionals - Amb els pares
- La ràdio - Amb l’administració
- La TV - Amb la societat
- El diari

La metodologia de treball i el currículum

Potenciem el treball col·laboratiu i cooperatiu.
Treballem les 3R (escriuRe, llegiR i l’aRitmètica), imprescindibles pel domini dels
instruments necessaris per assolir i compartir el coneixement, aprofundint per igual
en el càlcul mental, la resolució de problemes, la lectura comprensiva i l'expressió
oral i escrita. Posem èmfasi en la llengua estrangera ja a partir de P4 i duem a
terme l’educació física en anglès a partir de primer de primària fins acabar l’ESO
així com la plàstica en aquest mateix idioma al cicle mitjà i superior de Primària.

Partim de les competències bàsiques enteses com formar a les persones per tal
que siguin capaces, dins de les seves possibilitats, habilitats i coneixements, de
participar de la vida sense massa dificultats, podent escollir de manera lliure sense
les mancances intel·lectuals, relacionals, afectives i morals que ho impedeixin.

Per aquest motiu, la formació humana i intel·lectual la fonamentem en les
competències, tal i com mostra la imatge de sota.



En el rol de les persones

Potenciem el treball de l'acció tutorial, la competència social, la intel·ligència
emocional i la mediació, com a mitjà d'ajut als alumnes a resoldre els seus propis
conflictes i a saber conviure en societat. Aprofundim en el paper de l’educador/
ensenyant com aquella persona que planifica, orienta, motiva, inspira, organitza, fa
preguntes més que no pas les respondre i que acompanya als alumnes cap el seu
desenvolupament personal creant els ambients d’aprenentatge. Ajudem i
impliquem els pares perquè participin més àmpliament del desenvolupament dels
aprenentatges dels seus fills. I motivem els alumnes perquè siguin els
protagonistes dels seus aprenentatges.

Per aquest motiu, desitgem i treballem en la línia d’un perfil d’ensenyants basat en:

A nivell humà:
Que sigui coherent, que l’apassioni la seva tasca com a educador i ensenyant,
amb capacitat d’empatia, d’autocontrol i d’adaptació als canvis, amb domini de
resolució de conflictes, que estimi la seva feina i els alumnes, que sàpiga treballar
en equip i valori les aportacions dels seus companys, que sigui participatiu i
col·laborador, que tingui una visió global del centre i que no es tanqui a la seva
aula (ja que forma part de la comunitat d’aprenentatge), que dediqui hores als
seus alumnes per conèixer-los, donar-los seguretat i confiança aconseguint
extreure el millor de cada alumne.

A nivell professional:
Amb domini de les TIC i la seva aplicació didàctica, de diverses metodologies
pedagògiques i de les matèries que ha d’impartir. Capaç de treballar de manera
interdisciplinari i amb domini de la gestió del coneixement i del temps.

Reflexions sobre les actuacions directes:



- L’ensenyant estarà sempre al costat de l’alumne guiant-lo en el seu procés
d’aprenentatge.
- No confonem sistematització dels continguts amb la sistematització de
l’aprenentatge. I la primera no l’entenem com una simple acumulació de
continguts sinó la qualitat dels mateixos.
- Treballem sempre amb la idea d’un currículum obert
- Els temes que tractem son útils per a la vida de manera que donen tant una
formació humana com intel·lectual.
- El tractament de la diversitat l’entenem com a la unitat de cada individu
- Potenciem la participació i algunes preses de decisió en els temes a
treballar.

En l'àmbit de l'organització

Els espais

Potenciem tots els espais del centre com a part formativa individual i de grup.
Organitzem les aules i les taules de tal manera que l’espai respongui al projecte de
centre.

Els horaris

Organitzem els horaris en funció de la metodologia del centre per tal de disposar
d’una visió més sistèmica del que fem en cada moment.

3R LLENGUA
- Lectura eficaç 3R MATES
- Dictats 3R LLENGUA * - Proposta del
- Contes bojos - Agrupaments: mes: enigmes,
- Lectura en
3R LLENGUA - Lectura en problemes, jocs
silenci
- Explicació Treball cooperatiu parella - Praxis: LOGO,
- Lectura en veu
- Pràctica - ABP SOCIALS - Creació literària: mesurem,
alta
- Exercitació escriptura construïm
- Comprensió - Ràdio, vídeo, - Agrupaments:
lectora contes Càlcul mental
- Racons - Exercitació / jocs
- Exercitació

3R LENGUA 3R MATES *
Tots els alumnes pendents de la del 3R ANGLÈS *
3R MATES - Explicació - Exercitació en - Teatre -
mestre/professor
- Explicació -Practica - Treball cooperatiu parella/ individual escenificacions,
- Practica - exercitació - ABP SOCIALS - Creació de vídeo, gravació
El mestre/professor és qui està pendent dels
exercitació problemes
alumnes - Racons veu



Treball sistemàtic 3R ANGLÈS Treball sistemàtic
- Pla de treball - Explicació - Pla de treball
3R LENGUA * ED. MUSICAL
(ABP) -Practica - -- (ABP) TECNO
NATURALS Exercitació A PRI : TALLERS

3R ANGLÈS Treball sistemàtic
Treball cooperatiu Treball cooperatiu - Audició - Pla de treball Treball cooperatiu
- ABP SOCIALS - ABP NATURALS - Lectura (ABP) - ABP NATURALS
- Escriptura interdisciplinari

Treball sistemàtic Treball cooperatiu Treball cooperatiu
- Pla de treball ED. FÍSICA * ED. PLÀSTICA
- ABP TECNO - ABP TECNO
interdisciplinari

Tutoria * OPTATIVES OPTATIVES ED. FÍSICA * Tutoria *

Els asteriscs “*” mostres estonetes on es poden utilitzar metodologies
cooperatives.



En l'àmbit de la formació

Disposem de mecanismes per detectar en tot moment les necessitats de formació
en els àmbits que es pretenen tirar endavant, partint del convenciment que la
formació ha de ser una constant al llarg de tota la vida. Potenciem de forma
prioritària el manteniment del grup humà i la cohesió del grup de professionals per
tal d'ajudar-los en tot moment. Participem com a grup docent, en tots els cursos de
formació i seminaris que des del centre s’organitzen per tal de consolidar i millorar
els objectius marcats d’escola.

En l'àmbit dels instruments de treball intel·lectual

Disposem d’aquells recursos que ens ajudin en el millor desenvolupament dels
objectius proposats pel centre.
Aquests recursos es classifiquen de la següent manera:

Aquells que ajuden a fer més significatives les explicacions fetes tant per part dels
alumnes com dels professors.
- Recursos per treballar l’esforç personal i l’autoavaluació dels processos.
- Recursos per potenciar la comunicació entre els alumnes i entre aquests i
els seus professors.

Aules on practicar i investigar:
- La robòtica
- El vídeo
- La ràdio
- Els laboratoris
- La música

Espais d’esbarjo i d’educació física
- Les pistes esportives
- El poliesportiu
- L’aula de psicomotricitat

Com compartim la informació

Per aquest motiu disposem de diferents serveis web que ajuden a la participació,
la cooperació i col·laboració.

- Entorn web
- Agenda de deures
- Propostes de matemàtiques mensuals
- Blocs per a cada alumne i professor
- Wiki
- Entorn e-lerning
- CD web amb materials de suport de matemàtiques i llengua



8.Els objectius educatius
L’institut escola Jacint Verdaguer pretén que els alumnes siguin:

• Autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge
Entès l’aprenentatge com els continguts necessaris per crear més
coneixement, les destreses imprescindibles per aconseguir solucionar
problemes i els valors i les actituds que permeten a l’alumnat viure,
conviure i compartir.

• Competents per escollir el camí que vulguin triar a la vida.
Entesa la competència com les capacitats necessàries per viure i conviure
en el nostre món, per poder escollir lliurement el propi camí i per ser útils a la
societat.

• Participatius, col·laboratius i cooperatius.
Fomentant l’atenció, l’esforç i la motivació en el propi alumnat. Per
això, l’escola ha de saber motivar i adequar l’educació a les necessitats i
reptes de la nova societat per tal que els alumnes vegin en aquest marc una
eina útil pel seu futur.

• Amb capacitats d’empatia, autocontrol personal i sentit crític positiu.

• Preparats per viure i conviure al món i per cercar solucions als nous
problemes que planteja una societat en continus canvis.

• Reflexius i generadors de nous coneixement (l’excel·lència).
La reflexió ve donada per la pròpia estructura de treball on és el grup qui
vetlla per aconseguir els objectius proposats. La pressió per la descoberta,
investigació i creació d’hipòtesis fa de l’alumnat unes persones més
crítiques i reflexives i alhora generadores de coneixements.

• Preparats per aprendre a aprendre al llarg de la vida.



9. Com ho fem: la pràctica

Per tal d’adequar l’educació a la diversitat, l’escola no utilitza llibres de text,
entesos aquests com el format tradicional basat en el punt de vista de donar les
solucions en lloc de plantejar els problemes. Només s’usen llibres o quaderns en
les àrees instrumentals, on els aprenentatges són més lineals i poden ajudar a tall
de repàs o cerca. Partim de les necessitats del grup classe i del grup d’alumnes
que la formen, i utilitzem recursos que facin possible treballar a la pràctica aquesta
diversitat.

Partim de:

- Assegurar les àrees instrumentals.
- Treballar les altres àrees posant-les a la pràctica i relacionant els
continguts amb la praxis de la vida real.
- Desenvolupar la creativitat, l’expressió corporal i la sensibilitat
artística.
- Capacitar en la resolució de conflictes, autocontrol i formació de la
personalitat.

Per desenvolupar aquests objectius pedagògics, organitzem el currículum en tres
grans blocs: L'assoliment de les instrumentals, el desenvolupament dels
coneixements, relacions i sensibilitat artística (els instruments i la pràctica) i l’acció
tutorial i assessorament professional.

NOTA: No confondre la sistematització dels continguts amb la sistematització de
l’aprenentatge (mentre que en les 3R se sistematitza el contingut, en el
coneixement se sistematitza l’aprenentatge de propi coneixement posat en context
real o simulat).

LES INSTRUMENTALS EL CONEIXEMENT L’EXPRESSIÓ
3R TREBALL SISTEMÀTIC - TREBALL EXPRESSIÓ
COOPERATIU (les àrees del (àrees més lúdiques i de
coneixement) relació humana)

L’ACCIÓ TUTORIAL
COMPETÈNCIA SOCIAL – OKUPA’T – MEDIACIÓ



DESCRIPCIÓ:
Les instrumentals: 3R (llegir, escriure i l’aritmètica)

DEFINICIÓ: Allò que l’alumne NO podria descobrir per si sol o en un curt espai de
temps, i on el paper transmissor del mestre o professor encara té un sentit i raó de
ser. Si el concepte ja havia estat donat, però s’aprecia que no està assolit, passa a
ser un concepte NOU i es torna a explicar.

Què contempla?:

Continguts nous només de MATEMÀTIQUES i LLENGÜES que NO estiguin
assolits o que no s’hagin introduït abans. No tenen per què anar lligats a cap
projecte de treball o al treball sistemàtic, però sí a la temporització lineal de l’àrea.
Aquests continguts s’han d’assolir abans de posar-los en context. És a dir, cal a
treballar-los dins d’un projecte de treball o d’un pla de treball, la qual cosa
comporta el següent:
- El mestre o professor els introdueix i exposa amb la interacció de l’alumne.
Es pot dir que es treballen de manera conjunta.
- Que s’han de consolidar, amb activitats conjuntes.
- Que formen part d’aquest apartat totes les estratègies sistemàtiques que
fem servir per assolir aquests continguts claus:



- Explicació a la pissarra i interacció dels alumnes en grup
- Exercicis sistematitzats (sense necessitat d’explicitar-ne el context)
on l’objectiu principal és treballar el concepte nou.
- Exercicis d’entrenament per assolir el contingut instrumental de
manera individual o en grup, sempre treballant els continguts
exposats o els ja sabuts.

Recursos metodològics a utilitzar:

- Les pissarres digitals amb el material didàctic annex.
- Ordinadors per sistematitzar els continguts
- Fitxes de reforç
- Materials d'ajuda:
- lectura eficaç
- dictats
- lectures individuals i en gran grup
- autocorreccions a la pissarra

Rol de l’ensenyant

- Transmissor de la informació nova o de la no assolida
- Generador dels materials per sistematitzar
- Organitzador de les metodologies i recursos més adients per a cada situació.

Valors a treballar:

- L'esforç
- L'atenció
- La cooperació

Àrees

LLENGUA

- Gust per la lectura i per l’escriptura
-L’expressió oral i escrita
-Les creacions literàries
-L’ortografia

MATEMÀTIQUES

- La numeració
- Càlcul i operacions
- Reconeixement de l'espai



- Resolució de problemes

Àrees del coneixement

DEFINICIÓ: Aquell treball que es realitza de manera individual, col·laborativa o
cooperativa. Es treballa interdisciplinàriament i el contingut té sentit a la pràctica.
No és un treball d’exercitació de conceptes sense un context determinat. Es
pretén donar sentit pràctic al que estan fent els alumnes. Les propostes han de ser
engrescadores i han de contemplar implícitament els continguts explicats. S’han
de planificar en equip i s’han de plantejar a partir de PROBLEMES reals (ABP) a
resoldre, entenent els problemes com activitats que han de superar i on han de
trobar la millor estratègia per a aconseguir-ho.

Què contempla?:

- Són activitats interdisciplinàries que l’alumne ha de poder resoldre sol o en
equip (això vol dir que no inclourem continguts acabats de donar que encara
s’estan consolidant a les 3R, ja que no els podrien resoldre). L’objectiu és que
posin esforç en allò que ja se’ls ha explicat o han après.
- L’objectiu és fer i resoldre, donant sentit a l’aprenentatge, sent autònom i
podent ser útil dins l’equip d’alumnes.
- Les activitats han de ser competencials (no “matxaca” que ha de formar part
de les 3R).
- És el que anomenem Pla de Treball digital o Projecte de Treball cooperatiu:
Activitats que respecten el ritmes, el poder atendre la diversitat o equip, amb
camins de resolució múltiples i on els alumnes disposen de tota la informació i
estris necessaris per resoldre les activitats proposades.

Exemple. No posem sumes, sinó un problema on n’hi hagi. No farem dictats, sinó
treballs on hagin d’escriure i narrar alguna cosa. Sempre prenent consciència que
el més important d’aquest apartat és assolir les competències plantejades,
treballar de manera interdisciplinària i amb metodologia ABP.

Recursos metodològics a utilitzar:

Partim de la metodologia basada ABP (aprenentatge basat en problemes).

El propi pla de Treball digital o Projecte de treball cooperatiu basat en la



metodologia ABP (el mateix planteig que fan les web quest ).
Podem partir de propostes fetes des del professorat o bé de propostes fetes des
dels propis alumnes:

DE MANERA COOPERATIVA
Els projectes de treball, escollits pels alumnes o escollits pels professors) i de
simulacions (on l'alumne hagi de pensar tot donant la seva opinió raonada per
justificar la pregunta).

DE MANERA INDIVIDUAL
El Pla de Treball, basat en una proposta de treball interdisciplinària que ha de
resoldre l'alumne a partir d'un plantejament inicial.

Partint d'aquesta organització metodològica, s'organitza l'espai, els horaris, les
activitats, les sortides, els tallers i el currículum en general.

ABP
Un títol global que
Narració de la permeti ser
situació: Etiòpia Material pel professor
TEMA

Instruments que
ajuden a trobar o
Plantejament de la situació : RELAT
Recursos pel
elaborar la resposta:
I
N
F
O
Fil conductor a cada apartat ACT 1,2,3,..
R
E Són de
M Fil conductor a cada apartat ACT 1,2,3,..
I A
metodologia
múltiple (frash,
N C
E I Fil conductor a cada apartat ACT 1,2,3,..
Ó
S
Fil conductor a cada apartat ACT 1,2,3,..

Què hem après: CONCLUSIONS Introducció de
cada apartat on
s’introdueix de

Documents, enllaços, Treball resum final
animacions, vídeos, on es treuen



ROL DE L’ENSENYANT

- Guia
- Donar més pistes
- Orientador
- Fer preguntes

VALORS a treballar:

- La cooperació
- La col·laboració
- L’exposició oral

ÀREES

Naturals
Socials
Tecnologia

Àrees de l’expressió

DEFINICIÓ: Es tracta de potenciar les diferents arts i treballar la sensibilitat vers
les mateixes, així com l’autocontrol i expressió corporal

Què contempla?:

Posar en context a l’alumne, ja sigui actuant, exercitant-se, jugant, escoltant
música o creant-ne, expressar-se plàsticament o interpretant de tal manera que
pugui manifestar-se o trencar la vergonya per poder-ho fer. També tracta de posar
a l’alumne en situacions que hagi de resoldre per tal de crear en ell una seguretat i
autoestima.

Rol de l’ensenyant

- Guiar
- Donar més pistes
- Orientar
- Fer preguntes



Valors a treballar:

- L’autocontrol
- El respecte
- La resolució de conflictes
- L’empatia
- L’expressió artística
- El joc

Àrees curriculars

La música
L’educació física
L’educació visual i plàstica

DESENVOLUPAMENT DE L’ACCIÓ TUTORIAL

La mediació
L’OKUPA’T
Els agrupaments
La competència social
Les intel·ligències múltiples
La Kinesiologia



A tall de resum:

Instrumentals Àrees del coneixement L’expressió
Individual En grup
Música, visual i
Matemàtiques, Socials, Naturals Socials, Naturals plàstica.
Àrees català, castellà, (física, biologia i (física, biologia i Així com l’acció
implicades anglès i la 2a química) i química) i tutorial, la
llengua estrangera tecnologia. tecnologia. kinesiologia i el
ioga.
Treball
Àrees sense les
d’autosuperació i Treball en equip
quals els alumnes Apartat que pretén
autoavaluació, de basat en la
tindrien dificultat desenvolupar la
manera individual i cooperació i la
d’evolució i d’accés sensibilitat més que
interdisciplinària, col·laboració on
Definició al coneixement. Per l’especialització.
on l’objectiu és cada individu té
aquesta raó són el S’usa en tots els
resoldre un una responsabilitat àmbits a la vida i
principal objectiu
problema inicial que afecta el
de l’educació ajuda a viure millor.
mitjançant activitats conjunt de l’equip.
obligatòria.
múltiples.
Valor a treballar L’atenció L’esforç La col·laboració La sensibilitat
Instructor motivador, Motivador, guiatge, Motivador, guiatge,
en col·laboració amb orientació, donar orientació, donar Motivador, sensible,
Rol de
els alumnes i pistes (mai pistes (mai engrescador,
l’ensenyant
interactuant amb respostes), font respostes), font especialista
ells. d’informació. d’informació.
En gran grup, Treball individual
individual, ajut en (poden ajudar-se Força treball
Gestió de grups parelles, entre ells sense Treball en equips individual, però
agrupaments solucionar mai el també d’equip
flexibles. problema)
Exercitació:
Càlcul mental Molt variades:
Lectura eficaç Audició
Lectura en parella Pla de treball Exercitació
Tipologia
Resums Projectes de treball Jocs cooperatius
d’activitats
Esquemes Creació plàstica
Mapes conceptuals Creació audiovisual
Explicació amb Exposició
participació

ABP
Expositiva,
sistemàtica del Treball individual Cooperativa i Crear, escoltar i
Metodologies contingut, Autoavaluativa, col·laborativa. practicar.
participativa en gran presa de decisions El trencaclosques o
grup. i camins múltiples què sabem, què
de resolució volem saber...

NOTA: No confondre sistematització dels continguts amb sistematització de
l’aprenentatge.
No confondre projecte de treball cooperatiu amb cooperació entre iguals.

Explicació aclaridora:



Concepte Explicació

Els continguts que anem introduint s’han de fixar. Per fer-ho
sistematitzem el concepte tantes vegades com sigui
necessari i posem exemples d’on podem trobar situacions
en què els haguem d’aplicar (els contextualitzem).
En aquest apartat utilitzarem exercicis, problemes,
Sistematitzar continguts operacions i tot allò necessari perquè l’alumne domini el
concepte introduït.
Aquest apartat és propi de les 3R (de les àrees
instrumentals) les quals necessiten la participació del
professor en la seva introducció.

Aplicació pràctica en un context més global on l’alumne no
només ha de posar els coneixements d’una àrea a la
pràctica sinó la de moltes. El problema no està focalitzat en
un contingut determinat, sinó en un problema que es
planteja.
Sistematitzar el coneixement L’alumne ha d’escriure, llegir, investigar, estudiar, resoldre,
autoavaluar-se, compartir, proposar i exposar, entre d’altres,
per tal de trobar la resposta al problema.
Aquest apartat forma part dels plans de treball i dels
projectes de treball que es duen a terme en les àrees del
coneixement.

És una metodologia d’investigació pensada en la resolució
d’un problema inicial (metodologia ABP). Li diem cooperatiu
perquè es treballa en equip i cada component té una
Projecte de treball cooperatiu responsabilitat dins del grup.
Aquest projecte és propi de les àrees del coneixement
quan usem metodologies cooperatives.

És una metodologia que es pot aplicar en qualsevol
situació. Quan un alumne acaba una tasca pot ajudar un
Treball cooperatiu company, la lectura en parella per reforçar el diàleg, la
comprensió escrita, per exemple. No té un horari fix.



10. EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

Els principals objectius que estableix el Projecte Lingüístic de Centre (PLC)
són els següents:
.
- Establir principis per l’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i
relació en tots els àmbits del centre.

- Organitzar el tractament de la llengua al centre. L’ensenyament del català i del
castellà tenen garantida una presència adequada en els plans d’estudi, de
manera que els alumnes poden utilitzar normalment i correctament les dues
llengües al final de l’educació secundària obligatòria.

- Organitzar el tractament de les llengües estrangeres al centre per tal que
l’alumnat pugui comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat en
anglès i si s’escau en alemany, en acabar l’educació secundària.

- Disposar dels mecanismes necessaris per a la integració lingüística dels
alumnes d’altres llengües que s’hagin incorporat tardanament al sistema
educatiu.

- Recollir criteris d’adequació dels principis a la realitat sociolingüística del
centre.

BLOC 1: CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

1. El centre i l’entorn

El centre Jacint Verdaguer és un centre docent públic nascut el curs 2005-2006
com a centre integrat 3-16 i situat al terme municipal de Sant Sadurní d’Anoia (Alt
Penedès). Els alumnes del centre provenen essencialment de la pròpia vila, Sant
Sadurní, que és una zona industrial amb una forta presència del sector del cava.
Darrerament s’ha produït un fort procés migratori cap aquest i altres municipis
propers que ha provocat canvis demogràfics, urbanístics i socials. L’àrea de
procedència d’aquesta migració és, principalment, la zona metropolitana de
Barcelona, però també altres zones molt més allunyades, com és el Marroc i
alguns països d’Amèrica Llatina.

2. L’alumnat

Els nostres alumnes són en un 85% nascuts a Sant Sadurní d’Anoia. La resta
provenen d’altres autonomies d’Espanya, del Magreb o bé de Sud-Amèrica. El
nivell socioeconòmic i cultural és mitjà-alt en la majoria dels alumnes provinents de



la vila i molt variat en la resta.

3. Coneixement i us de la llengua per part dels alumnes de l’escola

A l’escola no hi ha conflictes lingüístics. Tots els alumnes acaben dominant les
dues llengües oficials. El nivell d’ús als patis és variat predominant la llengua
catalana però molt a prop de la castellana.

ÀMBITS DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC
Desplegarem aquestes idees generals que condicionen el PLC en quatre àmbits:

ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

- professorat
- personal no docent
- alumnes
- associació de pares
- menjador i sortides i intercanvis

ÀMBIT DE SERVEIS

2.1 Projecció interna
La retolació del centre, la documentació administrativa, els instruments de gestió:
horaris, normativa, programacions, les actes i avisos, els comunicats
als taulers d’anuncis són documents interns de centre i la llengua utilitzada és la
llengua catalana. Des de la Coordinació lingüística s’ofereix un servei
d’assessorament i correcció.

2.2 Projecció externa
Tots aquests documents:
La correspondència oficial, els butlletins i els informes, les comunicacions escrites
dirigides als pares i a les mares, la correspondència escolar són documents de
projecció externa del centre i la llengua utilitzada és la llengua catalana. La
informació que es transmet a les famílies d’alumnes nouvinguts també és en
llengua catalana. El Departament d’Educació ofereix un servei de documents
traduïts en diferents llengües en cas que les famílies ho sol·licitin. Des de la
Coordinació lingüística s’ofereix un servei d’assessorament i correcció.

La pàgina web del centre és també en llengua catalana.

ÀMBIT DE GOVERN I RELACIONS INSTITUCIONALS

Principis regulats per la normativa:
- El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l’ensenyament en
tots els nivells i modalitats educatius.



- El directors vetlla perquè el català sigui la llengua d’ús habitual en les reunions
i actuacions del centre (arxius, informes interns, comunicacions...)

- El centre vetlla per la participació en activitats organitzades per entitats locals
que fomentin l’ampliació de coneixements de la cultura catalana i l’ús de la
llengua.

ÀMBIT PEDAGÒGIC

Utilització de la llengua catalana com a llengua vehicular

Si analitzem l’ús real de la llengua catalana en el nostre institut, ens adonem que
la normalització lingüística és un repte difícil. En una situació lingüística com
l’actual, és imprescindible la intervenció dels diferents estaments de la comunitat
educativa per evitar el procés de substitució i donar prioritat en tots els àmbits, per
tant, a la presència de la llengua catalana.

Des del nostre centre hem de fer l’esforç perquè el català continuï sent el vehicle
de transmissió docent per contribuir a compensar el desequilibri que es
produeix,majoritàriament, en l’entorn.

Afavorim i potenciem l’ús del català en el material didàctic creat o adaptat pel
professorat de l’institut escola en les assignatures que no són de llengua o de
literatura. (Queden exemptes les matèries de llengua castellana i llengües
estrangeres).

Els Departaments didàctics tenen en compte la necessitat de disposar de material
didàctic en català a l’hora d’adquirir o sol·licitar material bibliogràfic, audiovisual o
informàtic d’ús general o consulta. Es procura donar preferència a la versió
catalana quan s’hagi d’adquirir material complementari existent en català i castellà.

4.2 Situació del programa d’immersió lingüística

El Departament de Psicopedagogia del centre aplica als alumnes nouvinguts una
prova de competències lingüístiques i de matemàtiques. A partir dels resultats els
equips docents distribueixen l’alumnat en grups-classe equilibrats i s’apliquen
recursos per compensar els dèficits individuals (Atencions individualitzades....)

Tractament de les llengües al centre

Principis generals

- El català és la llengua pròpia del centre i s’utilitzarà normalment com a llengua
vehicular i d’aprenentatge.



- L’ensenyament del català i del castellà tenen garantida una presència
adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els alumnes, qualsevol que
sigui llur llengua habitual en iniciar l’ensenyament, puguin utilitzar normalment i
correctament les dues llengües al final de l’educació secundària obligatòria.

- En acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat ha de poder
comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i
creativitat, en una llengua estrangera (anglès o alemany, o amb les dues
llengües estrangeres que s’imparteixen al centre).

El llenguatge

El llenguatge és la base del coneixement, de l’aprenentatge i de la comunicació.
Ha de ser vist a l’institut com a eina de desenvolupament i articulació del propi
pensament i com a necessari per a la transmissió dels aspectes més creatius i
subjectius.

La Llengua catalana

El català, com a llengua pròpia i oficial de Catalunya, ho és també de
l’ensenyament. S’utilitzarà amb normalitat com a llengua vehicular i d’aprenentatge
a l’institut escola.

El professorat del centre exigeix correcció lingüística en els treballs i exercicis dels
alumnes.

La llengua castellana

El castellà, com a llengua cooficial de Catalunya, ha de ser coneguda en
profunditat per tots el alumnes de l’institut escola, que han d’adquirir-ne el
coneixement i la correcció.

Les llengües estrangeres

La tercera llengua és l’anglès. Aquesta es treballa des de P4 i es fa l’educació
física en anglès així com la plàstica al cicle superior. L’alemany és la segona
llengua estrangera al centre i optativa a partir de la secundària.

La llengua d'aprenentatge

Assegurem, aprofundim, vetllem i prioritzem el procés catalanitzador (llengua i
cultura) a l'escola, així com potenciem la parla del català dins de l'àmbit escolar.
Vetllem i assegurem el coneixement de la llengua i la cultura de l'Estat espanyol.
Valorem i respectem llengües, cultures i ètnies d'altres països: Eduquem en la
tolerància.



El català és la primera llengua en la qual els alumnes faran els seus primers
aprenentatges, així com la llengua vehicular de l'aprenentatge en general.
El Castellà serà la segona llengua d'aprenentatge.

L'anglès és la tercera llengua i la llengua estrangera d'aprenentatge bàsic.

Vetllar perquè l'alumnat en acabar l'Educació Secundària Obligatòria, sigui capaç
d'expressar-se i utilitzar indistintament la llengua catalana i la llengua castellana
amb força fluïdesa.

Mantenir i millorar el nivell de normalització de la llengua catalana a l'escola.
Aconseguir que l'ús de la llengua catalana sigui un acte automàtic per part de tota
comunitat educativa, dins i fora de l'escola.

Facilitar els nens i nenes l'arrelament a Catalunya.

En acabar l’Educació Obligatòria, i respecte a les llengües estrangeres, l’alumnat
ha de ser capaç de tenir un domini fluid de la llengua anglesa i fer-ne un ús pràctic
de la mateixa, i respecte a la segona llengua estrangera, l’alemany, l’alumnat que
hagi fet aquesta opció ha de tenir nocions bàsiques de la mateixa.

2.1. Llengua Catalana

L'alumnat ha de conèixer i utilitzar correctament la llengua Catalana, tant oralment
com per escrit i emprar-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
El Català és la llengua vehicular i d'aprenentatge del Centre en els aspectes de:
Administració - Docència de classes - Llibres, dossiers, fitxes. - Audiovisuals -
Festes i tradicions - Jocs.
El Català és la llengua del Centre i tot el que s'aprèn és en referència a ella.
Les estructures comunes es donaran en la llengua Catalana fent referència al
paral·lelisme. En aquest sentit el mestre haurà de tenir cura de no repetir els
continguts en Català i Castellà i caldrà tenir-ho present a l'hora de les
programacions tal i com queda de manifest en el P.C.C. així com en els materials
lliurats als alumnes, llibres de text, quaderns, fitxes...

2.2. Llengua Castellana.

Els alumnes han de conèixer i dominar en acabar l’ESO la llengua Castellana a
nivell oral i escrit de manera que la puguin utilitzar en igualtat de condicions que el
Català i adequadament com a font d'informació i vehicle d'expressió.
El Castellà serà la segona llengua de l'escola.

S'introduirà a nivell oral a partir de primer de primària donat prioritat a les
correccions orals, a cicle mitjà fins a finals de l’ESO hauran de començar a llegir-la



i a escriure-la fins dominar plenament aquest llenguatge d’expressió oral i escrit.

2.3. Llengua Anglesa.

L'Anglès és la tercera llengua a l'escola i la llengua estrangera .
A educació infantil i al primer cicle de primària s'introduirà la llengua anglesa a
nivell oral, donant molta importància al component auditiu.

Al segon cicle de primària es seguirà treballant la comprensió i l'expressió oral i
s'iniciarà, de manera molt puntual, l'expressió escrita. Ja a partir de cicle inicial fins
a finals de l’etapa obligatòria de l’ESO, es durà a terme i a la pràctica, l’anglès a
l’educació física.

A sisè es durà a terme agrupaments flexibles amb 1r. d’ESO per tal d’adequar les
necessitats dels alumnes al canvi i poder afavorir aquest aprenentatge.

2.4. Llengua Alemanya/francesa

L’alemany o el francès, serà la segona llengua estrangera del Centre a partir de
primer d’ESO en els crèdits variables.

Aquesta llengua serà d’introducció bàsica.

Distribució horària de la llengua catalana i de la llengua castellana
Per nivells:



L’acolliment dels alumnes

PRESENTACIÓ

La Comissió d’atenció a al diversitat està integrada per un membre de l’EAP, la
psicopedagoga del centre i la professora de compensatòria, la cap d’estudis i les
professores especialistes d’educació especial.

Pensem, que el Pla d’acollida ha de ser una eina que faciliti la integració de
tot l’alumnat dins de la realitat social del centre i del poble de Sant Sadurní. Per
això cal que els/les alumnes nouvinguts/des coneguin tots els membres de la
comunitat educativa i tinguin uns referents clars amb els quals es puguin identificar
i demanar ajut quan els calgui. Han de saber amb qui poden comptar en un
moment de necessitat.

Els objectius d’aquest Pla d’acollida són:

Assumir com a centre els canvis que comporta la interacció cultural amb alumnes
procedents d’altres països o d’altres comunitats autònomes.

Aconseguir que l’alumnat nou/va comprengui el funcionament del centre, i s’hi
adapti juntament amb els companys/es i professors/es

Afavorir una bona escolarització i potenciar al màxim l’èxit escolar

Potenciar actituds,valors de respecte i bones pràctiques entre tota la comunitat
educativa.

PREINSCRIPCIÓ/MATRICULACIÓ

És la informació que es dóna a la família el primer dia que ve al centre per
demanar la matriculació del seu fill/a al Centre. Aquesta informació es
proporcionarà des de la Secretaria del centre.

La documentació que es necessita per poder matricular un/a alumnat
nouvingut/da al centre és:

•Full de preinscripció.
•Full de la documentació necessària per poder fer la matrícula.
•Citació per tenir una entrevista amb l’equip directiu,o i/o el/la professora
especialista.

Una vegada feta la sol·licitud de matrícula es passarà a la Comissió de
Matriculació.



Entrevista família/equip directiu/compensatòria:

Els objectius d’aquesta primera entrevista amb la família són:

•Recollir una primera informació sobre la situació de l’alumnat i de la família:
procedència, llengua familiar, escolarització prèvia, residència, components
de la família, situació i seguiment escolar, aspectes socials i culturals.
•Facilitar informació sobre tots els interrogants que els pares/mares puguin
tenir sobre el sistema educatiu i respondre’ls.
•Informar sobre el sistema educatiu català: calendari, àrees que es cursaran...
•Informar sobre els aspectes d’organització i funcionament del centre: horari
marc, material i llibres de text, servei de menjador i transport, ajuts, nom del
tutor/a...

Documentació per l’entrevista amb la família:

• Dades familiars.
• Informació bàsica sobre l’alumnat.
• Horari marc.
• Característiques del centre
• Donar informació de les sortides activitats extraescolars,colònies.
• Informar-los dels serveis als que es poden adreçar:classes de castellà i
català per adults,escola de mares,centre cívic,serveis socials,biblioteca...
• Informar de la importància de les reunions,entrevistes, xerrades
• Llistat de llibres de text del nivell corresponent.
• Llistat de material de l’alumnat.
• Full de l’ús del servei de menjador i/o transport.
• Full de citació de l’alumnat per a l’avaluació inicial.
• PSC.
• Calendari.

Una vegada feta l’entrevista, l’Equip Directiu adscriurà l’alumnat al nivell que li
pertoqui per edat natural. També ho comunicarà al tutor del cicle corresponent
perquè li assigni grup, crèdits variables i n’informi al tutor/a,i aquest a la resta del
professorat.

RELACIÓ FAMÍLIA-ESCOLA

Per a un/a alumnat nouvingut/da, especialment si s’incorpora de nou al nostre
sistema educatiu és important la relació que el centre estableixi amb la seva
família, sobretot en els moments inicials. Seria convenient que la professora de
compensatòria pogués assistir en aquesta primera entrevista.
En aquesta fase caldrà valorar la conveniència de plantejar-se actuacions
específiques tant pel que respecta a les orientades a recollir informació de
l’alumnat com aquelles orientades a ajudar als pares a situar-se al nou context



escolar.

A més de l’entrevista inicial caldrà preveure entrevistes periòdiques assegurant els
canals de comunicació oral i escrit (persones de referència familiars, llengua,
horari...); caldrà valorar la possible participació d’altres professionals exteriors al
centre que col·laborin des de diferents ambients: PEC, EAP, Serveis Socials,
Traductors...

Després d’aquesta fase inicial la relació amb la família es pot portar a terme amb
els canals habituals del centre.

CANALS A SEGUIR UN COP PARLADA AMB LA FAMÍLIA

•Entrevistes personals del/de la tutor/a amb els pares de l’alumne/a. El/la tutor/
a té una hora setmanal dins del seu horari lectiu per tal d’atendre als pares
dels alumnes de la seva tutoria. En les entrevistes es posarà especial
èmfasi en l’adaptació de l’alumnat nouvingut al grup classe, però també es
tractaran aspectes personals i acadèmics.
•Al butlletí de notes, a més, s’adjuntarà un informe amb la valoració dels
continguts específics treballats amb l’alumne.
•Informació escrita d’aspectes puntuals a través de l’agenda de l’alumne.
•Informació oral per via telefònica.
•Potenciar la comunicació i el lligam entre els pares nouvinguts i la comunitat
escolar,creant la figura de pares tutors acollidors.

No obstant, és convenient fer un seguiment del procés d’adaptació de cada
alumnat per tal d’arbitrar mesures complementàries si és necessari.

AVALUACIÓ INICIAL

Es realitzarà una avaluació inicial per tal de conèixer el nivell de l’alumnat en les
àrees instrumentals, i el seu nivell de llengua oral i escrita per poder planificar el
seu itinerari escolar.

Aquesta avaluació inicial la realitzarà ell/la psicopedagog/a de l’institut escola, o bé
les professores d’E., amb l’assessorament de l’especialista LIC i el/la membre de
l’Anap del centre.

Documents necessaris per l’avaluació inicial*:

•Proves inicials de català, castellà i matemàtiques del nivell corresponent per
alumnes que vénen d’un centre d’una altra comunitat autònoma.
•Proves de compensatòria per alumnes que venen d’un altre país.
•Fitxa d’avaluació inicial de l’alumnat.

ACOLLIDA AL CENTRE



Una vegada la Comissió de Matriculació doni l’autorització per escolaritzar a
l’alumnat al centre. L’equip directiu informarà al tutor que tindrà al nou/va alumnat
a l’aula, i si cal també se li assignaran les modificacions horàries per anar al taller
de llengua o d’ajuts.

Entrevista de la professora de compensatòria amb l’alumnat:

En aquesta entrevista se li facilitarà, al alumne la informació necessària per
incorporar-se el més aviat possible a les classes. També se li ensenyaran les
instal·lacions i se li explicarà el funcionament del centre.
Documents:
•Horari del grup classe.
•Normativa de classe.

ACOLLIDA AL GRUP CLASSE

És important anticipar l’entrada de l’alumnat als/les companys/es, fomentant
actituds d’interès per conèixer aspectes del seu país i de la seva cultura mitjançant
alguna activitat que els ajudi a valorar-la.

Previ a l’arribada de l’alumnat:

• Informació per part del tutor/a als alumnes del grup classe de la nova
incorporació,buscant la implicació dels companys.
• A partir del CM és nomenarà a un company que faci l’
acompanyament del nou vingut i li faciliti el coneixement de
les instal·lacions i dels serveis del centre.
• A partir del cicle mitja, s’anomenarà un cotutor que
l’acompanyi en el joc i l’animi a jugar en el pati
Incorporació de l’alumnat a l’aula:
• Es vetllarà perquè hi hagi un alumne que també parli el seu idioma i participi
de la benvinguda.
• Avaluació de l’acollida*:Un cop l’alumnat s’ha incorporat a la vida escolar
del centre s’haurà de fer una avaluació de tot el procés d’acollida d’aquest/a
alumnat. Qui en farà la valoració serà la Comissió d’atenció a la diversitat.

RECURSOS HUMANS

El centre ha de preveure els recursos humans necessaris per atendre els alumnes
que arriben al nostre sistema educatiu sense un coneixement mínim de la llengua i
cultura catalana.
Els informes del centre de procedència (si és dóna el cas), els de les professionals



de l’EAP i de la professora LIC seran bàsics per establir una bona atenció.
També es compta amb els Serveis Socials del municipi: assistenta social i
treballadora de carrer, mediadora, escola de mares,….

L’ESCOLARITZACIÓ

Les actuacions s’organitzen en funció de les necessitats educatives que presentin
els/les alumnes nouvinguts/des i que s’analitzen en el sí de la Comissió d'atenció a
la diversitat, prèvia valoració per part de la de la professional de l’EAP i amb la
col·laboració del programa LIC, si s’escau.

Aquestes mesures es concreten en:

• Suport, quan sigui necessari, en el grup d’ajuts d’alumnat,
tallers ,agrupaments…
• Horari d’atenció individual per aquest alumnat en les àrees instrumentals.
• Intervenció puntual del/la mestre/a del programa d’educació compensatòria
(PEC).
És molt important però tenir en compte que per afavorir la socialització i la
motivació de l’alumnat nouvingut/da convé que faci amb els/les seus/seves
companys/es el màxim d’activitats possibles. Cal optimitzar al màxim les àrees
d’educació física, música, plàstica, les estones d’esbarjo, etc.

En la preparació d’activitats, especialment adaptades, es procurarà sempre que
aquestes facin referència a l’àrea i al tema de treball que estan realitzant els/les
companys/es.

Dins l’àrea de matemàtiques, es procurarà, si més no que l’alumnat que ja ha estat
escolaritzat, pugui anar treballant i recordant els aprenentatges que ja sap i els
pugui anar ampliant a mesura que la comprensió lingüística ho faci possible.

ELTRACTAMENT DE LES DIFERENTS LLENGÜES

L’alumnat nouvingut/da que no sap ni coneix la llengua catalana ni la castellana
treballarà a l’escola una sola llengua: la catalana.

Aquesta situació es mantindrà fins que l’alumnat assoleixi un mínim domini oral del
català, és a dir, fins que pugui comunicar-se per saludar, per expressar les seves
necessitats bàsiques i fins que entengui un mínim d’instruccions que li permetin un
cert grau d’autonomia en el treball dins l’aula.

Aquest període pot anar des d’unes setmanes fins uns mesos, depenent de si
l’alumnat ha estat escolaritzat prèviament o no i del seu propi interès i capacitat.
El coneixement de la llengua es treballarà de manera prioritària de forma global i
funcional i molt lligat al coneixement de l’entorn.



Encara que inicialment l’alumnat presenti dificultats de comprensió, és important
adreçar-nos a ell/ella oralment amb regularitat.

A l’hora de preparar les activitats d'aquests alumnes, caldrà tenir en compte les
dificultats que els sorgeixen per la pròpia estructura de la llengua.

Es treballarà el vocabulari bàsic i les estructures més usades. S’utilitzarà tota
mena de material visual, manipulatiu (jocs),programes informàtics o làmines que
l’ajuden a identificar els objectes, les situacions,vocabulari bàsic etc.

El tractament de la llengua en altres àrees curriculars

A l’alumnat nouvingut/da que desconeix la nostra parla, li és quasi bé impossible
poder treballar els mateixos continguts que els seus companys/es en àrees com
les ciències socials i de la naturalesa, amb aspectes de matemàtiques com la
resolució de problemes o amb aspectes de llengua com poden ser l’assoliment de
conceptes gramaticals, etc.

Això no implica necessàriament que constantment hagi d’estar fent activitats
totalment diferents de les dels seus companys/es, implica únicament que les haurà
de fer a diferents nivells segons les seves possibilitats.

Per això, es procurarà que l’alumnat treballi en tot moment els mateixos temes que
els seus companys/es encara que sigui únicament a nivell d’assoliment del
llenguatge o continguts mínims, aprofitant els recursos que tenim penjats en xarxa,
i assegurant el vocabulari i contingut mínim de cada tema.

ACCIÓ TUTORIAL

És un element bàsic tant en la tasca pedagògica i d’orientació de l’alumnat
nouvingut com en l’aspecte fonamental de la integració d’aquests nois i noies en la
nova realitat.

El tutor o tutora de l’alumnat és el referent principal que l’ajudarà a situar-se en el
centre, amb els companys/es i amb la tasca. També és el referent principal en la
relació amb la seva família tant en els moments d’acollida com en les següents
fases del seu procés d’incorporació.

És necessari fer un seguiment acurat de la seva evolució mitjançant entrevistes
personals, seguiment del seu rendiment, del seu comportament, control
d’assistència… Intervencions que ja es contemplen en les línies d’actuació del
tutor o tutora de grup, però que en el cas d’aquests alumnes és molt important per
la necessitat que presenten de més acompanyament.
Un altre aspecte a cuidar és el traspàs d’informació i la coordinació amb la resta
de docents que intervenen en l’educació de l’alumnat de cara a aconseguir la



màxima coherència en les intervencions i afavorir la possibilitat d’introduir canvis
en l’atenció en funció de l’evolució que presenti.

També és important consensuar un protocol per prendre decisions que ens ajudin
a prevenir o solucionar possibles conflictes.

AVALUACIONS I INFORMES

L’avaluació inicial que es porta a terme en la fase d’acollida permet determinar el
nivell de competències de l’alumnat nouvingut/da i organitzar els recursos
necessaris, principalment pel que respecta al coneixement de la llengua.

A partir d’aquí és fonamental considerar una avaluació continuada que tingui en
compte els objectius i continguts que s’han considerat adequats plantejar-se en
cada cas i que contempli la necessitat de diversificar els instruments d’avaluació:
orals, escrits, amb suport visual.

A més del butlletí de notes, s’adjuntarà un informe amb la valoració dels continguts
treballats de manera específica.

ANNEX AL PLA D’ACOLLIDA

AVALUACIÓ INICIAL:
Proves inicials per a alumnat nouvingut procedent d’altres sistemes educatius per
a valorar la competència en la llengua pròpia dels alumnes, el coneixement de la
llengua llatina i el coneixement de matemàtiques:
http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_aval_instruments.htm

AVALUACIÓ DE L'ACOLLIDA:
Avaluació de la integració escolar dels alumnes nouvinguts, enquestes per
l'alumne i pels tutors ordinaris i d'acollida.
http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_avaluacio1.htm

ADRECES I MATERIALS ÚTILS PER A L'ACOLLIMENT DELS ALUMNES
NOUVINGUTS:

http://www.xtec.net/formaciotic/presentacions/acollida/index.htm
Recull de material fet per l'equip LIC i el CRP Ciutat de l'Hospitalet de Llobregat
a partir de la plantilla elaborada per l'àrea TIC del Departament d'Educació

Vocabulari en imatges
http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/

Vocabulari bàsic en imatges que s’adreça a les persones que acaben d’arribar a
Catalunya i no coneixen la llengua catalana. Té dues parts: una primera part de



vocabulari en imatges i una segona part integrada per una guia de conversa molt
breu.

Les llengües del món
http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/index.htm
Els alumnes de l'IES Miquel Tarradell de Barcelona fan de professors i ens
ensenyen a parlar en la seva llengua

Proel: Lenguas del mundo, Alfabetos de ayer y de hoy
http://www.proel.org/mundo.html
http://www.proel.org/alfabetos.html
Recull de totes les llengües del món, fins i tot, les que no tenen usos escrits.
Origen i evolució.

DICCIONARI VISUAL CATALÀ ARAB
Material fotocopiable amb fitxes organitzat per centres d’interès.



Relacions amb l’entorn

RELACIÓ A LES FAMÍLIES

La formació dels nostres alumnes no depèn exclusivament del que l’escola pugui
oferir. Cal la implicació conjunta de les famílies i els mestres per fer possible un
desenvolupament intel·lectual i humà de cada un dels nens i nenes de l’escola.
Per aquest motiu el Centre facilita els mecanismes de relació i participació de tota
la comunitat educativa.
En aquest sentit desenvolupem:

El treball conjunt entre l’AMPA i l’Equip Directiu per tal d’aconseguir un treball
unificat i uns objectius de treball comuns basats en aquest projecte de centre.
La participació dels pares i mares en els tallers de l’escola, les sortides i les festes
populars.

L’escola de pares amb la continuació de les “Receptes per educar” com a punt de
reflexió i ajut davant dels problemes que es puguin trobar amb els seus fills.
El “Full informatiu” com a mitjà informatiu de bones actituds.

L’organització de festes adreçades a pares per tal de crear coneixença entre els
mateixos.

Treballar amb els delegats pares a cada aula per tal de dinamitzar les relacions i
fer de pont en les propostes.

Una bona imatge de l’escola, amb la participació de tota la comunitat afavoreix els
missatges que els pares donen als seus fills/es i això repercuteix en un major
interès de l’alumnat vers l’escola i per la seva formació.

RELACIÓ AMB L’ENTORN SOCIAL

No podem obviar que a més de la família i l’escola, entorn social influeix de
manera considerable en la formació dels nens i nenes. Oblidar, criticar o fer ulls
clucs al que passa a l’exterior només provoca conflictes entre els nostres alumnes.
Per aquest motiu, l’escola coneix l’entorn social, ensenya a conviure, a utilitzar els
recursos propis de la seva generació, a participar dels actes propers i a gaudir de
les possibilitats que ofereix l’entorn.

Per aquest motiu:

Participem en actes que vinguin de l’entorn del poble, de tal manera que creï una
dinàmica de participació i col·laboració entre diferents estaments i escoles de la


Pec

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Pec

Similar to Pec (20)

More from jesteveg

More from jesteveg (11)

Pec