Jocs Florals de Sant Jordi 2011

1. Jocs Florals
Abril 2011

2. Una tarda al circ
Alumnes d’Educació infantil
MURALS ELABORATS

3. GRUP P3

4. GRUP P3

5. GRUP P3

6. GRUP P4

7. GRUP P4

8. GRUP P4

9. GRUP P5

10. GRUP P5

11. GRUP P5

12. Una tarda al circ
Alumnes de primer A

29. El circ al sol
Alumnes de primer B

44. El circ al sol
Alumnes de segon A

46. Vet aquí una vegada hi havia un circ que cada dia de la setmana oferia un
espectacle diferent.

47. Els habitants de la població estaven molt contents, fóra el dia que fóra de la
setmana, podien gaudir d’una jornada plena de noves experiències i moltes
emocions.

48. Els dilluns actuaven els acròbates, aquests homes increïbles feien piruetes,
salts, i donaven ensurts als pallassos que entraven despistats a l’escenari.

49. Els dimarts sortien els malabaristes, empraven pilotes de goma, ars de
diferents tamanys i pals amb foc per fer uns malabars força bonics.

50. Els dimecres era el torn dels equilibristes, dalt d’una corda anaven amb
bicicletes i amb un pal molt llarg. Semblava mentida que no caiguessin!!!

51. Els dijous els tocava als trapezistes, es pujaven dalt d’uns gronxadors molt
alts i feien diferents piruetes, salts i volteretes. En acabar es deixaven caure
sobre una xarxa elàstica per saludar als espectadors.

52. Els divendres era l’hora dels mags i de les contorsionistes, els primers feien
trucs de màgia molt divertits, i les segones s’estiraven i feien formes amb el
cos molt impressionats i complicades de fer. Semblava que no tenien ossos!!!

53. Els dissabtes actuaven els forçuts i els pallassos, tots junts feien un
espectacle ple de tonteries i de diversió que provocava moltes rialles entre els
espectadors.

54. Els diumenges, com és l’últim dia de la setmana, actuaven tots els
personatges junts. Aquest dia era meravellós!!!

55. En acabar l’espectacle tots els artistes saludaven al públic assistent i realitzen
un últim ball a mode d’acomiadament.

56. Els habitants del poble esperaven amb il·lusió que començarà una nova
setmana per poder gaudir un altre cop de les meravelles d’aquest circ, però
aquesta és una altra història. Conte contat, conte acabat.

57. El circ al sol
Alumnes de segon B

72. Una tarda al circ
Tercer A

73. LES AVENTURES DEL CIRC
Hi havia una vegada uns nens que es deien Tom i Pau que van anar al circ amb el seu cosí Pol i la seva cosina
Carlota. Van veure els tigres, els pallassos i els camells. El que més els hi va agradar va ser una petita cria de elefant
que estava jugant amb una pilota. En Pau va dir:
- Aquesta cria és com un bebè. Acaba de néixer.
- Tens raó. -va dir la Carlota.
Al dia següent van anar un altre cop al circ a veure la cria d'elefant, però no hi era. Van buscar per tot el circ i no la van
trobar. Van veure a un senyor i li van preguntar si havia vist al petit elefant. El senyor, que era el pallasso del circ, els hi
va explicar que havia vist a un home amb una jaqueta negra que l'havia agafat.
El van buscar i buscar fins que van veure a l’home que portava una jaqueta negra pel carrer. El van seguir i es van
adonar que portava al petit elefant. Van començar a córrer, fins que el van atrapar. Llavors tots tres van dir:
- Tenim la cria! Ara la portarem amb la seva mare.
La van tornar al circ i aquell home no va tornar mai més.

74. El petit elefant es va fer amic d'en Pau, d'en Tom, del Pol i de la Carlota. Van marxar a casa i van explicar als seus
pares tot el que els havia passat al circ. Els pares es van posar molt contents i els hi van dir que podien anar cada tarda
a visitar al seu amic.
EL MISTERI
Irina Hernández i Laia Montero

75. Una tarda al circ
Tercer B

76. EL CIRC BOTI –BOTI
Fa molt de temps en un circ que es deia Boti-Boti, van fer un espectacle, amb: lleons, girafes, elefants, serps, acròbates,
malabaristes, cavalls, pallassos i el personatge del circ, el famós cangur Boti i Boti.
Van començar amb els lleons que saltaven dins l’arc de foc. Despès les girafes que van fer de castellers i com que
totes eren tant altes van travessar la carpa i van fer un gran forat. Sort que no plovia sinó tots els del circ s’haguessin
mullat. Els elefants eren una orquestra molt divertida però justament aquell dia un elefant no podia tocar la trompeta, i
no sabien perquè. Tots els elefants i els altres animals es van adonar que el pobre elefant no podia tocar i van intentar
solucionar-ho, la serp es va posar dins la trompa de l’elefant a veure si veia algú que li tapava els dos forats, va veure
dues pedres immenses i li va dir al Boti-Boti i ell li va dir al lleó i entre tots el van ajudar. El lleó el va estirar de la cua
molt fort, i així va sortir la primera
pedra disparada, però l’altre no va sortir, el Boti-Boti va tenir una gran idea, va agafar un pot de pebre gegant i li va tirar
dins de la boca perquè fes un esternut i així li sortís la pedra. El Boti-Boti estava esperant davant de l’elefant a que
esternudes i al cap d’uns minuts va esternudar i la pedra va sortir disparada juntament amb mocs que van deixar al Boti-
Boti empastifat

77. contra la paret. L’elefant ja estava bé, però el Boti-Boti estava enganxat a la paret, sort del lleó que va treure les seves
urpes esmolades i amb tres esgarrapades el cangur va caure al terra, i sense mocs.
Van seguir l’espectacle i els elefants van seguir tocant. Les serps van rodar per una roda de hàmster gegant. Era l’hora
dels malabaristes i el Boti-Boti va fer un salt ben alt i va passar per el forat que havien fet les girafes i era un salt tant
fort que va anar disparat cap a casa seva. Sort que va poder tornar molt ràpid i acabar l’espectacle amb tots els seus
amics. Tot i els problemes dels amics del circ Boti-Boti tots els espectadors s’ho van passar molt bé, i al final tothom va
marxar cap a casa molt content.
Albert Mata i Carles Bordanaba

78. Una tarda al circ
Quart A

79. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRC
Hi havia una vegada un noi que es deia Joanet, era molt ric de diners, però de salut ... no gaire, això vol dir que no
era ric.
Ho tenia quasi tot, però el més important no ho tenia, li faltaven les cames i els braços.
Un dia va anar a un circ, era espectacular, va veure un pallasso que feia malabars i va pensar:
- M’agradaria poder fer malabars...
I es va posar trist de pensar que mai ho podria fer.
Pel seu costat va passar un home amb un barret al cap i li va dir:
- Tu quí ets, menut? No ploris home, què et passa?
- Que no tinc braços ni cames i no puc fer res – va contestar en Joanet.
Però en realitat sí que en sabia fer una de cosa, era nedar.
Quan li va dir això a l’home del barret, li va preguntar si voldria fer un número al circ, perquè resulta que el senyor era
l’amo del circ.
- Mira, hauràs de saltar des d’aquell trampolí i caure a la piscina.
I així va ser com en Joanet va ser feliç per sempre, perquè des del primer dia que va saltar a la piscina va ser
espectacular i la gent aplaudia molt.
Ramon Mallofré

80. Una tarda al circ
Quart B

81. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRC
Hi havia una vegada un circ que és deia Pat.
Estava situat a Sant Sadurní. Jo hi anava cada dia. Un dia van robar tot el material que necessitaven els equilibristes
per fer la seva funció. Totes les persones volien atrapar al lladre
Un dia un nen que és deia Pol és va trobar un tros de ploma blava enganxada al filferro que aguantava la xarxa. L’únic
que portava plomes blaves era el director del circ Rinquel Tolkin de Gelida.
En Pol va anar a veure i li va dir:
- Hola em dic Pol i li vull fer unes preguntes .Ahir se li va esquinçar un tros de la ploma blava ?
- Sí, perquè - va respondre el director.
- Perquè jo tinc l’altre tros - va respondre el Pol.
- Donem-la - va ordenar-li el director.
- Te la dono si li tornes el material al Circ Pat va respondre el Pol.
Llavors els hi va tornar el material i va confessar que ell i el director del circ Pat eren germans i que ell temia molta
enveja, de que el seu circ Pat tenia més fama que el seu i que ell volia que tingues més fama el Rinquel Tolkin.
Al cap d’uns anys el Circ Pat és va convertir en el circ més famós del món!!!
Joel Sasot

82. Una tarda al circ
Cinquè A

83. EL CIRC DE PAPER
Jo em dic Tago i sóc africà.
L’any passat, a Blangoua, el meu poblat , em va passar una coseta, una petita aventura...
Una tarda d’estiu vaig anar a buscar aigua al riu, però a mig camí em vaig trobar una caixa de fusta, la vaig obrir i a dins
hi havia papers, cola i un llibre per fer papiroflèxia. Vaig mirar el llibre i em vaig decidir a muntar un circ de paper. Un cop
muntat em vaig imaginar que era a dins...
-Hola- em va dir un pallasso pujat dalt d’un tricicle. Jo vaig quedar bocabadat. Se’m va posar davant i va continuar:
- Què se t’ha menjat la llengua el gat?
Jo li vaig contestar mig rient: - No se m’ha menjat la llengua ningú, i a més, no tinc cap gat, jo!
Llavors em va fer seure a les grades del circ, que estaven envoltades d’una gran lona de ratlles vermelles, grogues i
blanques. La pista es va començar a omplir: noies fent salts mortals, noies aguantant l’equilibri mentre caminaven sobre
una corda alta, el pallasso d’abans fent malabars mentre conduïa el seu tricicle, quatre nois fent un pilar sobre un
cavall... Era fantàstic!
Quan l’espectacle va acabar, el pallasso va venir i em va dir: - Tots nosaltres som els “Nassos vermells i molta gresca”,
el grup de pallassos sense fronteres.
- Se...sense què? - vaig preguntar jo
- Sense fronteres! Vol dir que anem pel món fent riure a tothom sense pagar.

84. Llavors vaig tenir una gran idea i li vaig dir: - No podríeu pas venir al meu poblat a fer un petit espectacle? És que allà, la
vida és molt dura i la gent està una mica moixa.
- Home, si fóssim reals! –va dir el pallasso
- Com que si fóssiu reals? - vaig preguntar jo
- No li diguis això al noi! - va parlar per primer cop una de les noies equilibristes
- Però, com que no sou reals? –vaig tornar a dir
- No som reals, som màgics, però podrem venir al teu poblat si ho desitges amb tot el cor.
I de cop, em vaig adormir.
Quan em vaig despertar estava al camí del riu, amb el circ de papiroflèxia a la mà i la caixa per terra. Em vaig aixecar i
cap al meu poblat vaig anar.
Quan vaig arribar, vaig veure tots els meus amics del circ fent el seu espectacle. Tothom reia i aplaudia feliç.
- Com que ho has desitjat de veritat, estem aquí per a alegrar-vos - va dir el pallasso
- Moltes gràcies! -li vaig respondre
Des d’aquell dia, vaig decidir que de gran, seria un pallasso sense fronteres.
David Parra

85. Una tarda al circ
Cinquè B

86. UNA TARDA AL CIRC
Avui, quan tornava de l’escola he vist que ha arribat el circ un altre cop, com cada any. I també, com
cada any, no hi aniré. Tot i que jo tinc moltes ganes! Sempre m’ha fascinat el circ; això dels pallassos, els
malabaristes, els animals domesticats i les noies súper elàstiques! Cada cop que hi penso em brillen els
ulls... Però per desgràcia, els meus pares no m’hi volen portar. Per què? No ho se.
La meva àvia em va dir que la meva mare volia ser malabarista per alegrar a la gent, però que no ho va
poder ser. Serà que per això no m’hi volen portar? Jo no en tinc la culpa d’això!
Passen els dies i cada cop està més a prop el dia en el que el circ fa la seva funció. Vaja! Hi ha cartells
per tot arreu anunciant que se suspèn la funció. Es veu que la malabarista s’ha trencat el braç. La
malabarista?
Quan li he dit a la meva mare, el primer que ha fet a sigut negar-se, però després ha acceptat. Hem anat
al circ, ha fet unes proves i l’han agafat com a substituta. Estava molt contenta!
Ha arribat el dia, per fi. La mare estava preciosa, amb un vestit molt divertit! He vist als pallassos, als
animals... a tothom! Ha sigut una tarda al circ molt divertida! M’ho he passat molt bé!
Andrea Àlvarez

87. Una tarda al circ
Cinquè C

88. Una tarda al circ
Aquesta és la història d'un nen que es diu Pol, però tothom li diu “SuperPol”. Sabeu per què?
Perquè és el fan número 1 d'en Superman, os diré un secret, : No surt de casa sense la seva capa vermella i la seva
“essa” feta de cartolina.
Un tarda amb l'escola van anar al circ que hi havia al poble, però per en Pol allò era un rotllo, perquè en un circ no hi ha
superherois, però l'opinió d'en Pol va canviar de seguida quan va veure que allà dins hi havia un munt de gent en perill,
és a dir, que necessitaven l'ajuda d'en “SuperPol”. Preguntareu: - A qui havia de salvar?.
Doncs, a l'home que treia foc per la boca; la dona que passava sobre una corda, l'home que anava sobre una pilota
gegant, l'home que el perseguia un lleó, i el que li preocupava més era la dona que es posava el peu al cap i semblava
que no podia treure-se'l.
En Pol va decidir anar a la pista de l'espectacle i salvar a aquella gent que creia que estava en perill, però podríem dir
que no va ajudar gaire, més bé va espatllar l'espectacle. Així es com va anar: intentant apagar el foc va cremar la tela
del circ; li va trencar el braç a la noia flexible; va fer enrabiar al lleó; va fer caure a l'home de la pilota; i va fer que
s'escapessin els animals.
Els guàrdies de seguretat van fer sortir a tothom del circ, però la gent no semblava gaire espantada, més aviat divertida,
sobre tot els nens de la classe d'en Pol. Ara si que el tractarien com un heroi.
Mariona Rafecas

89. Una tarda al circ
Sisè A

90. Qui diu que els somnis són dolents??
-Bah! Anar al circ! Begenades! Lleons, acròbates i pallassos saltant i botant per tot arreu! D’això en diuen espectacle,
però segons el meu parer, és una birria! Malauradament, aquella tarda, hi havia d’anar, no tenia cap més opció, era
l’aniversari del meu millor amic, l’Ignasi, i no li podia fer el lleig de no anar-hi. Tot mandrós i desanimat, vaig creuar uns
carrers i vaig arribar a casa de l’Ignasi, on ja esperava el Joel (un amic que també es va apuntar al circ), i l’Adrià(el
germà menut de l’Ignasi).
Vam pujar al cotxe i vam fer ruta cap al Deltebre, el lloc on havien instal·lat el circ Estel·lar! La veritat és que em vaig
passar tot el viatge donant la llauna i protestant. Realment, no m’agrada el circ. Però, quin remei! Ara tocava aguantar
l’avorrit espectacle!
Només arribar, un home vestit estrafolàriament , ens va dir:
- Benvinguts al circ Estel·lar, mesiers i mademoiselles, el circ més màgic que s’hagi vist mai!!-
-Màgic??- es va preguntar l’ Adrià.
-Ja ho descobriràs, menudet- va dir el senyor francès. Després, ens va recollir l’entrada i vam passar a una gran carpa.
Hi havia bastant gent, i tothom estava impacient esperant que comencés l’espectacle. Jo, tot avorrit, vaig agafar una

91. bossa de xips i una cola, i vaig seure al meu seient. Quan ja em preparava per avorrir-me, un noi baixet i prim, va dir al
públic:
- Algú creu que puc moure coses amb la ment?-
El silenci es va apoderar del públic. De sobte... l’Adrià estava volant! No ho feia ell, sinó que era com si una força
misteriosa el controlés! I ell no era l’únic que volava, no, hi havia més gent que sobrevolava l’escenari! Era aquell
Noi qui ho feia! Tot seguit, i per acabar-ho d’adobar, va sortir a l’escenari un lleó cantant òpera i ballant un bolero. Els
espectadors estaven bocabadats, ningú s’ho podia creure, era una sensació mai viscuda! I això no va ser tot, quan
tothom es pensava que s’havia acabat l’espectacle, va aparèixer al mig de l’escenari l’home francès de l’entrada, tot
xisclant:
-Què fas, trapella? Vols parar de donar-me cops!!- l’home francès anava fent tombs i queia al terra consecutivament. De
cop i volta, per megafonia es va sentir:
-Un fort aplaudiment per... l’home invisible!! Tots els assistents van aplaudir meravellats per aquell espectacle!
Llàstima que ja s’acabava la funció... I és que realment, m’ho estava passant pipa!!!
El viatge de tornada, va ser diferent, i vaig reflexionar molt sobre el que havia vist:
-Com podia ser que un lleó cantés?
I un home que vola?

92. I un altre que fa volar coses... etc? Tot plegat semblava una bogeria! És que hi ha habilitats que ningú coneix? És que hi
ha gent especial?
Realment, aquella tarda m’havia adonat que hi ha coses al món que ningú coneix.
De sobte, patapam! La meva germana petita Marta m’estava donant copets i fent de les seves i jo estava estirat al llit.
-És que tot ha estat un somni?- em vaig dir.
-I tant, has estat dormint profundament!- va afegir la meva mare que acabava d’entrar a l’habitació .
Ara, si tots els circs fossin com el del meu somni, segur que hi tornaria!!!
Marc Cruces

93. Una tarda al circ
Sisè B

94. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRC
Era una tarda d’estiu, a Barcelona, vaig anar amb tren fins el Passeig Marítim. Allà hi vaig veure una carpa
gegantina , era la carpa del Gran Circ Català, era de colors vermells i blancs amb un cartell molt gran a la porta
on ficava circ, al costat hi havia remolcs on hi vivia la gent i les animals.
Quan vaig passar de la porta deia que l’última sessió començava
d’aquí un quart d’hora no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig comprar una entrada.
Va passar un quart d’hora i vaig entrar cap a la carpa, allà dins tot era més gran .
Quan va començar la funció tothom estava content. Tot
l’ espectacle va ser divertit i emocionant, però llavors el Joan que era el presentador, va enunciar que tocava el torn del
domador de feres, de seguida va aparèixer una gàbia molt gran amb tres lleons i dos tigres, també va aparèixer el
domador, que anava vestit d’explorador i no semblava gaire simpàtic. El número va ser molt espectacular, les feres
saltaven pels aros plens de foc...
Quant es va acabar l’espectacle tothom va aplaudir però jo em vaig fixar que els lleons estaven ferits i cansats.
Llavors va tocar el torn dels pallassos, que van dir que totes les entrades tenien un número, que farien un sorteig i que si
et tocava podries tenir una visita per tot el circ. I per sort em va tocar a mi !
Quan va acabar la funció, la gent va marxar i jo vaig baixar amb el presentador, llavors, de seguida vam marxar a veure
als animals: les serps, els micos, els cavalls ,els elefants...

95. Després em va portar a veure tota la gent del circ però sobretot em vaig fer amic d’un nen que es deia Tom i era
trapezista, ell em va ensenyar tots els secrets del circ. De sobte vam veure el domador que es deia Wilktor Maddox, que
anava fins el despatx del Joan i nosaltres el vam seguir, llavors vam sentir com el Joan li deia que l’acomiadava perquè
tractava malament els lleons, llavors el Wilktor va amenaçar el Joan i va marxar. En Tom i jo vam marxar a berenar.
Al cap d’una estona vam sentir un gran guirigall, eren els elefants estaven lliures, algú els hauria deixat anar!!!
Llavors el Tom i jo vam veure com el Wilktor obria la gàbia dels lleons però les feres en comptes de sortir corrents van
atacar el domador, per sort va venir el Joan i va tranquil·litzar les feres.
Al cap d’una estona va venir la policia i va detenir el Wilktor.
El Joan estava preocupat perquè no tenia cap domador i jo m’hi vaig oferir.
Els lleons eren més tranquils del que semblava i amb respecte i ganes de fer’s-hi amic n’hi va haver prou!
Van passar uns quants mesos i jo ja dominava totalment els lleons vaig fer un espectacle fabulós!!!
Sort d’aquell dia que vaig entrar al circ que em va canviar la vida!
Martí Sabé

96. Una tarda al circ
Sisè C

97. UNA TARDA D’AVENTURA AL CIRC
Hi havia una vegada uns nens de 6è que anaven d’excursió al circ que estava situat a Barcelona.
Els nens es deien: Maria, Joan, Laura, Eric, Martina i Jaume. Tenien moltes ganes d’anar al circ perquè, ells sabien que
acamparien amb tendes de campanya.
Al dia següent va sortir l’autocar de l’escola per anar a buscar els nens a les seves cases i la Maria encara no estava
vestida perquè no va canviar l’hora el dia abans.
Més tard, quan portaven estona a l’autocar, el mestre els hi va dir que encara faltava per arribar al circ, però que
pararien a esmorzar a una zona de servei; quan van esmorzar se’n van anar a continuar el recorregut.
Passades dues hores, van arribar al circ, que es deia “Circ Alegria”, els nens estaven molt motivats per anar d’excursió
al circ, però quan van veure que es queia, és a dir, que estava trencat, destrossat, i que no hi havien ni trapezistes, ni
elefants grossos de l’Índia, ni micos ballarins... es van decepcionar.

98. Cinc minuts després va aparèixer un monitor que es deia Micopeltro i la seva companya Peltromico. Els monitors els hi
van ensenyar el circ, llavors van veure un cartell que hi posava:
Benvinguts al circ Alegria,
aquesta tarda hi ha un espectacle
de màgia amb el màgic Potato,
us esperem, veniu!!!
Els nens meravellats i sorpresos es van il·lusionar, llavors van pensar en fer que estaven malalts i que es quedarien al
llit, però que, en veritat, al llit només hi havien ninots d’ells fets a mà.
Així va ser que els nens van ser espavilats i esbojarrats i van fer un pla. El mestre no ho sabia però em fa l’efecte que
aviat ho sabrà.
Els monitors van ser allà en un tres i no res, Micopeltro i Peltromico els hi van dir als nens que no podien anar a
l’espectacle que havien vist penjat en un cartell, però els nens no estaven tan segurs.

99. Laura, sense voler, es va ficar en un concurs d’actrius, Laura no sabia què fer, llavors es va maquillar i disfressar perquè
no la reconeguessin els pallassos, els altres concursants...
Quan era dins i els altres la buscaven, Laura es va assabentar que els pallassos, actors i actrius... eren dolents i, lo
pitjor era que tenien un pla per conquerir les set meravelles del món. Llavors, quan ho va saber, va córrer cames
ajudeu-me! Quan els hi va explicar tot
als seus companys no s’ho creien però al final els va portar al concurs d’actrius i els van pillar. Llavors els van tancar en
una gàbia que anava baixant lentament fins que al final cau a un recipient gran ple de lava.
El mestre es va assabentar i va anar a buscar-los i els va rescatar, van lluitar contra els dolents i hi van guanyar.
Aina Roncero