Mou la llengua, que el cervell et seguirà

Mou la Llengua,
que el cervell et seguirà
https://wp.me/p25seH-RC
Jordi Domènech-Casal | @jdomenechca
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
Institut Marta Estrada (Granollers)
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals, UAB

Destreses de
Pensament
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies

Algunes preguntes abans de començar
• Qui està pensant, quan dues persones dialoguen?
• Cadascuna pensa una cosa diferent?
• Hi ha un pensament conjunt que no és en un cap ni en l’altre? On és, doncs?
• Quina és la direcció, aquí? Primer penso i després dic? Mentre dic, penso?
Anna Sfard

“La relació entre pensament i paraula no és un
fet, sinó un procés: un anar i venir continuat del
pensament a la paraula i de la paraula al
pensament [...] El pensament no s’expressa
simplement en paraules, sinó que existeix a través
d’elles.”
Lév Vygotski
Vigotsky, L. (1977). Pensamiento y lenguaje. Buenos Aires. La Pléyade.
“Quan hom aconsegueix dialogar sobre un tema, no ho fa
perquè ha aconseguit exterioritzar les seves idees com a
paraules, sinó perquè ha aconseguit interioritzar les seves
interaccions comunicatives com a idees”
Caryl Emerson

El llenguatge com a graó epistèmic
Würstita Rovell Magnetita

Würstita FeO Rovell Fe2O3 Magnetita Fe3O4

“I com que les paraules són les que
conserven i transmeten les idees, resulta
que no es pot perfeccionar una llengua
sense perfeccionar la ciència, ni la ciència
sense la llengua. Per molt certs que fossin
els fets, per molt justes que fossin les idees,
només transmetríem impressions falses si
no tinguéssim expressions exactes per
nombrar-los”.
Antoine Lavoisier

Exemple modificat a partir d’una proposta de Neus Sanmartí (2003). Imatge de llicència lliure extreta de
https://pixabay.com/es/photos/por-carretera-forestales-temporada-1072823/

• Aquí discurs aprenentatge
“El coneixement és una conversa del gènere humà”
Vigotsky (1978)

Destreses de pensament
Ciència, Llengua i Discurs. 75 accions lingüístiques per ensenyar a pensar Ciència (en preparació).
J.Domènech-Casal.
Iniciadors de frase + Organitzadors gràfics = Rutines de pensament

J.Domènech-Casal.
Seqüenciar, Relacionar, Induir/deduir, definir, avaluar, planificar, sintetitzar

J.Domènech-Casal.

Habilitats de raonament científic
Protocol TestingScienceSkills: una eina senzilla per a dissenyar preguntes d’examen per a l’avaluació de
les habilitats científiques de l’alumnat. Revista Ciències (2015) 30, 20-28. Elisa Goytia, Isabel Besson,
Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-oB
• Raonament inductiu
• Raonament deductiu
• Dissenyar i comprendre
experiments
• Diferenciar preguntes
investigables i científiques de les
que no ho són
Funcions epistèmiques  Iniciadors de frase

Diferenciar qüestions científiques Raonament inductiu
• Quina d’aquestes preguntes pot resoldre’s científicament?
• A quina pregunta vol respondre aquest experiment?
• Quina pregunta suggereixen aquestes dades?
• Completa la frase “Fa alguna diferencia si...” amb aspectes
d’interès d’aquesta situació.
• Quines de les preguntes es poden resoldre amb un
experiment?
• Quina conclusió pot treure’s de comparar A i B? i B amb C?
• Quin és el paper de l’element A en aquest sistema?
• Quin patró pot detectar-se en aquestes dades?
• Quina de les següents és una hipòtesi que poden suggerir
aquestes dades?
• En quin ordre s’han produït els fets per obtenir aquest
resultat?
Dissenyar/Comprendre experiments Raonament deductiu
• Quina combinació de tractaments permet donar resposta a
aquesta pregunta?
• Quina informació es pot extreure de combinar els
tractaments 1 i 3?
• Quin tractament falta en aquest experiment per poder
treure aquesta conclusió?
• Quins reactius/processos caldria incloure en cada
tractament? Quin control falta?
• Quin tractament no aporta cap informació?
• Què passarà si augmentem el valor de...?
• Quina magnitud correspon la corba B? I l’eix Y?
• Quin d’aquests gràfics mostra l’esperable en aquesta
situació?
• Quin és el valor de les dades que falten a la taula?
• Què seria d’esperar en els passos 4 i 5 d’aquesta successió?
• Quin pas del procés no permet arribar a A?
• Quin element sobra/falta o té un valor incorrecte en aquest
sistema? Quin gràfic descriu l’etapa anterior/posterior?
Habilitats de raonament

Interrogar el món...científicament
Dillon, J. (1984). The classification of research questions. Review of Educational Research, 54(3): 327–361.

Iniciadors de frase en Treballs de recerca
OBTENIR UN NOU CONEIXEMENT QUE NO EXISTIA
ABANS. Es pot fer mitjançant:
Comparació: comparar dades, fonts, textos,...que ja
existien abans de la nostra recerca.
Experimentació: dissenyar experiments per a generar
dades noves que ens serveixin per a investigar.
Iniciadors de preguntes:
Perquè passa….? Com passa…?
Es pot afirmar/descartar que…?
Quines categories podem definir entre…?
Quina relació hi ha entre…?
Quina diferència fa….? Què passa si….?
Etapes del treball:
1. Introducció
2. Formulació de pregunta i hipòtesi.
3. Materials i metodologies
4. Resultats
5. Conclusions
Exemples: Es pot considerar Rosalia un exemple de lírica
romàntica? Quins espais de l’institut contenen més
bacteris? Perquè? Quina evolució ha tingut la població
del barri de Canovelles? Quina evolució tindrà en un
futur?
MILLORAR O RESOLDRE UN PROBLEMA
Generar una solució nova o millor a un problema nou o
que ja existia abans. Es pot fer mitjançant:
Modelització: usar eines virtuals o prototips per mostrar
teòricament com podria ser resolt el problema.
Disseny i fabricació: elaborar un exemple de producte o
solució.
Iniciadors de preguntes:
Quina nova solució es pot proposar a….?
Com podem millorar/atenuar/incrementar/disminuir…?
Fases/etapes del treball
1. Identificar problema i/o necessitat.
2. Proposta de solucions o brainstorming
3. Seleccionar la millor solució.
4. Disseny
5. Construcció o elaboració
6. Testatge, comprovació i cost.
Exemples:
Quin solució es pot proposar al fet que els bolígrafs
escriguin malament quan fa fred? Com resoldre els
biaixos de gènere en els patis? Com resoldre mitjançant
una App les necessitats de persones grans?
Interrogar el món...científicament

Ajudar a reformular preguntes
J.Domènech-Casal.

Tipus de Conflictes “preguntables”
Situar-nos en converses per pensar de maneres diferents. A: Parlar i escoltar per aprendre a les àrees
i matèries. J. Domènech-Casal https://wp.me/p25seH-N5 (2020, en edició).
Conflicte Preguntes Exemples
EPISTÈMIC
(entre el que sabem i
el que no sabem)
Inferencials
Què passa? Com passa? Perquè passa?
Què preveiem que passarà si...? Què deduïm
que ha passat? Quina diferència fa...?
Avaluatives
Quant cert és que hi ha canvi climàtic?
Com podríem estar-ne més segurs?
Ontològiques (ESSENCIALS)
Què defineix l’envelliment?
Es pot considerar el planeta un ésser viu?
ÈTIC
(entre conductes i
valors)
De Judici
(a l’acció)
Hauríem d’intentar ser immortals?
S’hauria d’obligar a vacunar-se?
Axiològiques
(als valors) (ESSENCIALS)
El que és natural és millor?
És just discriminar econòmicament?
TECNOLÒGIC
(entre el que tenim i
el que volem)
De Diagnòstic
Quin és el problema? Perquè ho és?
On és l’oportunitat?
De Disseny
Com podem resoldre-ho?
Podem fer un giny/programa/medicament que
ho resolgui?
EXPRESSIU
(entre el que sentim i
el que expressem)
D’indagació artística
Què comuniquen aquests objectes?
Què passa si invertim el color?

McTighe, J. i Wiggins, G (2013) Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding. .
ASCD. Alexandria, Virginia USA.
Sardà, A., Márquez, C. i Sanmartí, N. (2006). Cómo promover distintos niveles de lectura de los
textos de ciencias. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias 5, 2, 290-303.
Elder, L. i Paul, R. (2002). El arte de formular preguntas esenciales. Foundation for Critical
Thinking.
Chin, C. i Kayalvizhi, G. (2002). Posing problems for open investigations: What questions do
pupils ask? Research in Science & Technological Education, 20(2): 269–287.
Si teniu/voleu + preguntes...
Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 experiències i reflexions per
a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal.
https://wp.me/p25seH-DC

Modificat de Jorba, Gómez i Prat (2000).
Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Edicions 62, Barcelona. Sanmartí, N. (2003). (Ed.)

J.Domènech-Casal.

Les narracions i descripcions científiques:
• Posposen el judici i les interpretacions de les
dades.
• Incorporen lèxic específic per a identificar
genèricament parts o esdeveniments. Són
multimodals.
• Són Pertinents, Exhaustives i Precises. Usen
mesures i magnituds estàndard i definides per a
tots .

Descripció i narració:
Pertinència, Exhaustivitat, Precisió
Ciència, Llengua
i Discurs. 75
accions
lingüístiques per
ensenyar a
pensar Ciència
(en preparació).
J.Domènech-
Casal.

Osborne, J., Sedlacek, Q. (2016). Learning to read Science. Science SCOPE, November 2016.
Wich One Doesn’t Belong?

Explicar i justificar
Formular els perquès i els perquès dels perquès

Explicar i justificar a les Ciències
• S’enuncien prèviament i clarament (normalment en forma de
descripció o narració) l’objectiu i els fets que es pretenen explicar.
• S’estableixen relacions (de lloc, temps, però sobretot de causa)
entre proposicions, abundant els connectors gramaticals com: com
que...per tant, així doncs, d’altra banda, en conseqüència, a causa
de,... vinculades a destreses de pensament específiques (induir,
relacionar, deduir...).
• Es fan servir diferents mitjans d’expressió de models, com
maquetes, dibuixos, simulacions, lèxic o codis científics o símbols
(com ara vectors o símbols químics) o gestos amb les mans o ús
d’artefactes en comunicació oral.
• S’usen el condicional o el subjuntiu. “Aquesta part actuaria
d’aquesta manera...” “Això seria la causa d’això...” que expliciten la
provisionalitat o limitació dels models o explicacions. Solen
incorporar subordinades causals, consecutives i finals.

Exposar – Explicar - Justificarrespostes en exàmens:
Com convenceries algú de la teva resposta / posició?

Com convenceries algú de la teva resposta / posició?

Taula de desenllaços
Desenllaços Tractament 1
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Tractament 2
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Conclusió Model
proposat
Possibilitat 1 Si… I… Llavors, això
voldria dir
que...
No sabria què
significa.
Perquè...
Possibilitat 2
Possibilitat n
De la pregunta investigable a l’experiment
Escritura de artículos y diseño de experimentos: andamios para escribir, pensar y actuar en el laboratorio.
Enseñanza de las Ciencias, número especial. Congreso ENSE Ciencias (2013), 1085-1089. J. Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-dD

Lectura indagadora
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la competencia científica. Leer para indagar en el aula de
ciencias. Didacticae, Revista de Investigación en Didácticas Específicas, 5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-zk

Lectura indagadora
• Lectura en onades • Lectura en ping-pong

Lectura en onades ~~~~~~
Observació
Interpretació
i Construcció
del Model
Hipòtesis,
Prediccions
Apuntes lingüísticos para el tránsito a la competencia científica.
Leer para indagar en el aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, 5, 85-98. Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-zk

Apuntes lingüísticos para el tránsito a la competencia científica.
Leer para indagar en el aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, 5, 85-98. Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-zk

Lectura indagadora
Lectura en ping-pong

“Perquè s’ha mort el meu
hàmster?”
Causa proximal “Perquè el seu
ronyó no funciona bé”
Causa última “Perquè ha envellit i
els seus òrgans s’han fet fràgils”.
“Perquè l’hemoglobina transporta
oxigen?”
Causa proximal “Perquè té grups
químics amb Ferro que permeten la
seva unió”
Causa última “Perquè així ha estat
seleccionada al llarg de l’evolució”.
Cadenes de causes

Cadenes de causes
Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva
continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1),
186-197. J. Domènech https://wp.me/p25seH-iv

Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento
científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka
sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech
https://wp.me/p25seH-iv

Diàleg amb models experimentals
Contextos de indagación y controversias socio-científicas para la enseñanza del Cambio Climático. Enseñanza de
las Ciencias de la Tierra (2014), 22(3), 267-276. J. Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-l1
Dissolució de diòxid de carboni en aigua calenta o freda

Diàleg amb models experimentals
Indagación, Exoplanetas y Competencia Científica. Los Estudios de Caso como ABP para las Ciencias. Enseñanza
de las Ciencias de la Tierra (2017) 25(2), 191-202. Ruiz, N., Llorente, I., Domènech-Casal, J.
https://wp.me/p25seH-uK

Diàleg amb els altres
Seminaris
socràtics
Ciència, Llengua i Discurs. 75
accions lingüístiques per ensenyar
a pensar Ciència (en publicació).
J.Domènech.
https://wp.me/p25seH-Nd
Podem considerar el
planeta un ésser viu?
Si un ocell vola dins un
recipient situat sobre
una balança, canvia el
pes?

Seminaris socràtics: Mapes de seminari i mapes de diàleg
J.Domènech-Casal.

Seminaris socràtics:
el lèxic com a graó epistèmic, el llenguatge com a “lloc des d’on”
• -I segurament, l’aire està com més apretat.
• -Més apretat?
• -Sí, les partícules més juntes.
• -...més dens? (assenyala el terme de lèxic)
• -Sí, això. Com que l’aire és més dens dins els
globus que a fora, per això pesa més.
• -I perquè és més dens?
• -Està més “apretat”...vull dir a una pressió més
gran.
• -Bé, i què passaria si això és com dius?
J.Domènech-Casal.
Aliberas, J. (2006). Diàleg socràtic a la classe de ciències. Revista Ciències 3, 29-33.

Seminaris socràtics:
J.Domènech-Casal.

Ciència, Llengua i Discurs. 75
accions lingüístiques per ensenyar
a pensar Ciència (en preparació).
J.Domènech-Casal.
Seminaris
socràtics

Argumentar
“El que converteix les creences d’una persona en prejudicis o
supersticions no és el seu contingut,
Sinó la seva manera de sustentar-les.
El prejudici i la superstició són el contrari del que és raonable,
No per el que les opinions són,
Sinó per la manera en què intentem fer-les valer”
Stephen Toulmin (1958)

Argumentar
• Es vinculen de forma explícita a dades, que es relacionen
entre sí com a proves mitjançant diverses destreses de
pensament (Taula 26) i relacions causals amb connectors
gramaticals com: en canvi, d’altra banda, en conseqüència,
per tant, malgrat tot, tot i així (Annex 4).
• Inclouen justificacions, mencionen i usen models científics
de manera explícita (Cicle de l’aigua, estructura de l’àtom,
fórmula de la densitat...).
• S’usa el temps verbal en subjuntiu o condicional, sovint amb
verbs com “creure”, “opinar”, “defensar”, “considerar”.
• Tenen superestructures dialògiques o textuals pròpies
(identificació de tesis, arguments i contra-arguments,
conclusions) orientades a convèncer i delimiten
explícitament el grau de certesa del que es diu.

Avaluar proves
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN

Avaluar proves
Jiménez-Aleixandre, M.P. (2010). 10 ideas clave. Competencias en argumentación y uso de pruebas.
Barcelona: Graó.

Ús de proves
Especificitat, fiabilitat, Suficiència
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN

Howlin’ Wolves: un proyecto de astronomía para conectar la observación, el modelo científico y la
experiencia cultural. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 95, 53-58. Jordi Domènech-
Casal. https://wp.me/p25seH-yj

Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge: Cambridge University Press.

Llistats de comprovació d’argumentacions científiques
DADES ✓
S'aporten dades en diferents formats i orígens
Les dades són comprovables empíricament i no depenen de l'observador
Les dades són fiables (hi ha diferents mesures sense variacions)
Les dades estan descrites de forma precisa, pertinent i exhaustiva
GARANTIA O JUSTIFICACIÓ
Les dades són específiques com a prova de la conclusió (indiquen aquesta conclusió i no una altra)
Les dades són suficients com a prova de la conclusió (No necessiten ser complementades)
Les dades s'ofereixen completa, i no de forma esbiaixada per afavorir la conclusió
Les proves són independents unes de les altres (no s'assenta l'acceptació d'una en l'acceptació
d'una altra en cadena)
FONAMENTACIÓ
El suport és acceptat i consensuat per la comunitat
El suport no és controvertit ni es basa en les dades que s'aporten (tautologia)
CONCLUSIÓ
És una afirmació o negació clara
No hi ha altres conclusions possibles
QUALIFICADORS MODALS
Enumera les variables que afecten la certesa de la conclusió
Identifica els àmbits i rangs en que la conclusió perd validesa
REFUTACIÓ
S'expliciten contraarguments i situacions que negarien la conclusió
S'esmenten les limitacions de dades, garantia i fonaments
Ciència, Llengua i
Discurs. 75 accions
lingüístiques per
ensenyar a pensar
Ciència
(en preparació).
J.Domènech-Casal.

Argumentació i debat
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP

.
Balances d’arguments i cognició epistèmica
Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una experiencia de construcción de marcos
epistemológicos para el trabajo con Pseudociencias. Revista Ápice de Educación Científica (2019), 3 (2), 37-53.
Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-DO

Per seguir discutint...
Cotteron, J. (1995). ¿Secuencias didácticas para enseñar a argumentar en la escuela primaria? Comunicación,
lenguaje y educación 25, 79-94.
Dolz, J. (1995). Escribir textos argumenativos para mejorar su comprensión. Comunicación, Lenguaje y
Educación, 25, 65-77.
Osborne, J., Erduran, S. i Simon, S. (2004). Ideas, Evidence and Argument in Science. In-service training pack,
Resource Pack and Video. Londres: Nuffield Foundation.
Sardà, A., Sanmartí, N. (2010). Enseñar a argumentar científicamente, un reto de las clases de ciencias.
Enseñanza de las Ciencias, 18 (3), 405-422.

https://www.pinterest.es/pin/753086368922046893/
Els gèneres
discursius

https://www.pinterest.es/pin/753086368922046893/

Bakhtin, M. (1982). El problema de
los géneros discursivos. En: Estética
de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.

“Un acte no és real més que en la mesura que imita o repeteix un arquetip.
Així la realitat s'adquireix exclusivament per repetició o participació.
Tot el que no té un model exemplar està desproveït de sentit”
El mite de l’Etern Retorn
Mircea Eliade (1949)

“A cada lloc, a cada moment, llegir i
escriure han adoptat pràctiques
pròpies, en forma de gèneres
discursius particulars. I és el
coneixement dels gèneres propis de
cada àmbit discursiu el que permetrà
saber on es troba la informació
rellevant i on està socialment permès
fer la nostra contribució com a
lectors”.
Daniel Cassany (2006)
Gèneres textuals

Drug Research: una secuencia contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento
científico. Investigación en la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals: article científic

Gèneres textuals: article científic
Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
Rúbrica d’un
sol punt

Gèneres textuals: Pòster Científic
Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX

Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP

Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco
para la secuenciación
didáctica de Controversias
Socio-Científicas. Estudio
con dos actividades
alrededor de la
genética. Revista Eureka
sobre Enseñanza y
Divulgación de las
Ciencias (2017) 14(3), 601–
620. Jordi Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-tP
Rúbrica
McLeares

Pàgina de Llibreta de
laboratori de Linus Pauling,
investigador sobre l’estructura
de l’ADN, abans de la seva
elucidació.
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori

Dates (text narratiu)
Cites (text expositiu)
Hipòtesis i argumentacions
(text argumentatiu)
Dibuixos i descripcions (text
descriptiu)
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori

SuperEstructura, Macroestructura, Microestructura
J.Domènech-Casal.

Macroestructures
Ciència, Llengua i
Discurs. 75 accions
lingüístiques per
ensenyar a pensar
Ciència (en
preparació).
J.Domènech-Casal.

Microestructures
Ciència, Llengua i
Discurs. 75 accions
lingüístiques per
ensenyar a pensar
Ciència (en
preparació).
J.Domènech-Casal.

Llistats de gèneres textuals
Fitxa mèdica de diagnòstic inicial / triatge.
Perfil topogràfic de projecte arquitectònic.
Llibreta de laboratori.
Informe arqueològic.
Autòpsia.
Article Científic.
Pòster Científic.
Llibreta de camp d'etologia.
Procediment Normalitzat de Treball (PNT).
Informe d’obres de reconstrucció d'una
seqüència estratigràfica.
Planificació d'una missió espacial.
Seminari de laboratori.
Predicció del temps per a un programa
Televisiu
Principis de funcionament d'un projecte
tecnològic.
Interpretació d'un relleu geològic per projecte
d’obra d’infraestructures.
Informes tècnics de qualitat de l'aire
Peritatge en un judici d’accident
Comunicat mèdic de lesió mèdica.
Sol·licitud de finançament de projecte
d'investigació.
Pla de tractament de dieta.
Patent de síntesi química.
Llibret d'instruccions d'un artefacte tecnològic.
Informe governamental de riscos geològics.
Prospecte d'un medicament.
Quines oportunitats de pensament científic ofereixen?
Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y
escribir para pensar en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68. https://wp.me/p25seH-
DU

Litúrgies
La deambulació en un Congrés Científic

Litúrgies
La deambulació en un Congrés Científic
En un Congrés científic:
• Qui escolta no sap abans què li explicaran i està intentant connectar-ho amb el que ja sap.
• Ningú va només a exposar, sinó també a que li ofereixin altres perspectives sobre el seu propi
treball.
• Existeix un coneixement conjunt que només es pot albirar interrogant el conjunt des de diferents
punts de vista.

Dinàmiques de conversa
Investiguem i ens comuniquem científicament: una proposta de centre com a dinamització de la
Competència Científica. Revista Ciències (2016) 31, 12-20. Joan Antoni Álvarez, Jordi Domènech-Casal,
Anna Garrote, Jesús Gasco, Carlos Oliveros , Lluís Rodríguez. https://wp.me/p25seH-l7

Litúrgies
La deambulació
en un Congrés
Científic
Un Congreso Científico en secundaria:
articulando el Aprendizaje Basado en
Proyectos y la Indagación
científica. Investigación en la Escuela (2017)
91, 72-89. Isabel Llorente, Xavier Domènech,
Neus Ruiz, Imma Selga, Carles Serra, Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tT

Chasing
after
Caminalcules
https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/
Litúrgies

Chasing
after
Caminalcules
https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/
Una secuencia didáctica en contexto sobre evolución, taxonomía y estratigrafía basada en la
indagación y la comunicación científica. Alambique, didáctica de las Ciencias Experimentales (2014),
78, 51-59. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-hu
“Decir el conocimiento”
vs
“Construir el conocimiento”
(Beritier i Scardamaglia)

Comunitat
Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in
Seminaris de
laboratori

Comunitat
Seminaris de
laboratori
Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in

Més discursos sobre el discurs...
Bakhtin, M. (1982). El problema de los géneros discursivos. En: Estética de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.
Van Dijk, T. A. (1980). Estructuras y funciones del discurso. Madrid: Siglo XXI.
Scardamalia, M., Beritier, C. (1992): Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita.
Infancia y aprendizaje, 58, 43-64.

Destreses de
Pensament
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
Esperit crític Competència informacional

Mou la llengua, que el cervell et seguirà

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Mou la llengua, que el cervell et seguirà

Semelhante a Mou la llengua, que el cervell et seguirà (20)

Mais de jdomen44

Mais de jdomen44 (20)

Mou la llengua, que el cervell et seguirà

Notas do Editor