Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies

1. Dissenyar i aplicar projectes a Secundària https://wp.me/p25seH-12e Jordi Domènech Casal @jdomenechca Institut de Secundària Marta Estrada (Granollers, Barcelona) Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/

2. Aprenentatge Propòsit CONTINGUT CONFLICTE CONTEXT Quins són els objectius d’aprenentatge? Quins temes volem desenvolupar? Quins conceptes han d'aprendre els alumnes? Quines habilitats han d'adquirir? Quins valors, actituds o posicionaments epistèmics volem promoure? Quin és el repte o la demanda que es fa als alumnes. Elaboren un producte? Resolen un problema? Es preparen per gaudir d'una experiència estètica? Què dóna sentit… Del contingut (Quin fenomen o situació) Es vincula a alguna situació real o versemblant? De l'activitat (Per a què o per a qui ho fan) Quins són els destinataris? Quins són els rols dels alumnes? Hi ha una audiència/exposició pública? Es treballa en col·laboració amb algun altre agent o comunitat?

3. Purposeful Acts • Producte • Problema o pregunta • Experiència estètica • Habilitat o coneixement específic L’#ABP i el propòsit “No es por no aprender. Pero aprender por aprender es tontería” W.H. Kilpatrick, 1918

4. Continguts de la sessió https://wp.me/p25seH-12e

5. Tipus de projectes més comuns segons el propòsit: • Elaborar un producte: – Físic – Virtual – Servei • Resoldre un problema o pregunta: – Estudis de Cas – Controvèrsies Sòcio-Científiques • Obtenir una habilitat o coneixement específic – Indagació – Modelització (matemàtica, científica) – Enciclopèdics – Destreses • Disfrutar d’una experiència estètica

6. Tipus 1: Elaborar un producte

7. Tipus i propòsit Exemples 1. P RODUCTES Físics: orientats a l'elaboració material o millora d'algun artefacte tangible (Larmer, Mergendoller i Boss, 2015). -Construir un pont que pugui sostenir 2 kg -Elaborar una pròtesi per a un pacient concret -Fabricar una maqueta dun envàs amb volum i superfície determinats. -Millorar un cotxet de nadó. Virtuals: resulten a l'elaboració d'un artefacte digital (un programa, simulació o disseny 3D). (López, Couso i Simarro, 2020). -Programar una simulació virtual duna missió pel sistema Solar. -Dissenyar un emulador d'equacions que visualitzi gràficament canvis als paràmetres. -Elaborar un disseny 3D d'un hospital amb Minecraft o Sketch Up. -Crear una base de dades per a la gestió del trànsit urbà. Serveis. El que es pretén aconseguir és resoldre alguna necessitat, encara que no requereixi crear un producte físic ni virtual, sinó fer una acció. Els projectes d'aprenentatge-servei (APS) pertanyen a aquest tipus. Algunes vegades, impliquen també elaborar productes físics o virtuals. (Martín, 2016). -Ensenyar a fer un experiment o resoldre problemes matemàtics a lalumnat de primària. -Ajudar residents de la residència de gent gran a configurar els seus telèfons i Apps. -Organitzar un sistema de seguiment i atenció a persones amb problemes de salut. -Crear una campanya informativa sobre Pseudociències al barri.

8. WünderKammer Project https://sites.google.com/site/ projectewunderkammer/home Tipus 1: Productes WünderKammer Project

9. Castellà. Producte. BookTrailers. BookTrailer de El Quijote Tipus1: Productes

10. Montgolfier Tournament. .

11. • Concepciones de alumnado de secundaria sobre energía. Una experiencia de Aprendizaje Basado en Proyectos con globos aerostáticos. Enseñanza de las Ciencias 36(2) (2018), 191-213. Jordi Domènech- Casal. https://wp.me/p25seH-yh

12. Packaging S.L.

13. Packaging S.L. Tipus1: Productes • Packaging, S.L. Un proyecto STEAM sobre Volumen, Área y Diseño. Revista UNO de Didáctica de las Matemáticas, 85, 53-59. (2019). Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-DM

14. Tipus 2: Resoldre un problema o pregunta

15. Tipus i propòsit Exemples P ROBLEM E S Estudis de Cas: Es parteix d'un escenari concret, amb diferents proves (cognitivament, d'una manera semblant a l'escenari d'un crim) on cal diagnosticar o determinar què ha passat/està passant i, eventualment, quina solució podria tenir. Sol requerir l’anàlisi de dades en diferents formats. (Herreid, 1994; Wasserman, 1999; Cliff i Nesbitt- Curtin, 2000; Domènech-Casal, 2017). Quin agent del sistema contamina la llacuna? Per què va morir aquest pacient? On és l’error de programació en aquest algoritme? A quina malaltia corresponen les dades del pacient? Com es pot resoldre la disfunció d'aquesta màquina complexa? Quina estratègia seria útil per millorar la situació? Controvèrsies Socio-Científiques o Socio- Tecnològiques: Es parteix d'un escenari/dilema obert on cal prendre una decisió que està participada per la ciència i la tecnologia, però també per valors personals i socials. Sol requerir la consulta de fonts amb diferents posicionaments i debat. (Sadler, 2009; Kolstø, 2001; España i Prieto, 2010; Díaz i Jiménez-Liso, 2012; Domènech-Casal, 2017). Hauríem d'acceptar la instal·lació de la central d'energia nuclear? És ètic l'ús de Big Data amb dades anonimitzades de la ciutadania per controlar l'evolució d'un virus? I per seguir les preferències de consum de la ciutadania? Autoritzem el cultiu de transgènics a les explotacions agràries del municipi? Gestació subrogada, sí o no? Quina normativa hauria de regir l’ús de nanotecnologia?

16. Estudi de Cas Landscapes .

17. https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/proyectos/landscape • Landscapes. Un proyecto STEM sobre geodinámica externa, riesgos y sostenibilidad. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (en preparación). J. Domènech. Estudi de Cas Landscapes .

18. Gondwana Tales Gondwana Tales

19. • Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech https://wp.me/p25seH-iv https://sites.google.com/site/proyectandobiogeo/gondwana-tales

20. Preguntes Essencials. Causes de la Segona Guerra Mundial L’Europa d’entreguerres Anàlisi de Fonts Primàries i Secundàries

21. Transgènics Controvèrsia Sòcio-Científica

22. • Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3), 601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP https://sites.google.com/site/proyectandobiogeo/actividades-de-controversia/transgenicos Controvèrsia Sòcio-Científica

23. Home (casa). Mesures d’àrees Càlculs complexos Treball amb coeficients Geometria Dissenyar i projectar una casa amb un pressupost per a una família, de manera ètica

24. • Proyecto ABP: HOME (casa). Áreas, porcentajes, proporciones y componentes éticas del contexto immobiliario. Revista UNO de Didáctica de la Matemática (2019), 84, 71-84. Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-D8 Home (casa).

25. Tipus 4: Obtenir un coneixement específic

26. Tipos y propósito Ejemplos O BTENIR UN CONEIXEMENT O HABILITAT ESPECÍFIC Indagació: Es parteix de fenòmens i situacions i s'orienta l'acció a l'obtenció de dades que permetin identificar pautes o lleis que descriguin el que passa, fins al punt de poder fer prediccions. Sol requerir el disseny dexperiments o anàlisi de fonts de dades. (Caamaño, 2012; Hodson, 1994, Domènech-Casal, 2004). Quin efecte té la llum en el creixement de les plantes? Hi ha una relació entre l'ús de plàstics i la degradació ecològica? Hi ha alguna diferència entre connectar les resistències en una disposició i una altra? Quin és el consum elèctric del nostre institut? Modelització científica o matemàtica: Es parteix de fenòmens o situacions i es busquen els models o causes que n'expliquin o en regeixen el funcionament, fins al punt de poder transferir-lo a l'explicació d'altres fenòmens. Solen requerir la formulació d’hipòtesis. (Windschitl, Thompson i Braaten 2008; Couso, 2014; Gámez, Rodríguez i Ramírez, 2021). Perquè uns materials suren i altres no? Quina funció matemàtica regeix el funcionament del rellotge d'aigua? Què podem predir que passarà si la variable A duplica el valor? Per què? Quin d'aquests dos jocs d'atzar té una esperança de pèrdua més gran, i perquè? Enciclopèdics: Es dirigeix a la recerca, recopilació i presentació d'informació. Són propostes merament declaratives, que no implicaran conflictes més allà de les estratègies de recerca i síntesi. Quins tipus de fonts d'energia existeixen? Quines són les parts de la cèl·lula? Quins músculs té el cos humà? Quines són les capes de l'atmosfera? Destreses: Dirigits al desenvolupament d'una habilitat de forma descontextualitzada, eventualment gamificada. Resoldre operacions amb fraccions. Programar algoritmes amb Scratch. Classificar éssers vivus.

27. EXOS Modelització

28. • Indagación, Exoplanetas y Competencia Científica. Los Estudios de Caso como ABP para las Ciencias. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (2017) 25(2), 191-202. Ruiz, N., Llorente, I., Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-uK https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/proyectos/exos

29. Earth’s Fluids Congress Indagació

30. Earth’s Fluids Congress • Un Congreso Científico en secundaria: articulando el Aprendizaje Basado en Proyectos y la Indagación científica. Investigación en la Escuela (2017) 91, 72-89. Isabel Llorente, Xavier Domènech, Neus Ruiz, Imma Selga, Carles Serra, Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tT Indagació

31. Tipus 3: Disfrutar d’una experiència estètica

32. Dianes d’estímuls musicals Tipus3: Disfrutar d’una experiència estètica.

33. Howlin’ Wolves. • Howlin’ Wolves: un proyecto de astronomía para conectar la observación, el modelo científico y la experiencia cultural. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 95, 53-58. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-yj

34. Tipus de projectes més comuns segons el propòsit: • Elaborar un producte: – Físic – Virtual – Servei • Resoldre un problema o pregunta: – Estudis de Cas – Controvèrsies Sòcio-Científiques • Obtenir una habilitat o coneixement específic – Indagació – Modelització (matemàtica, científica) – Enciclopèdics – Destreses • Disfrutar d’una experiència estètica

35. Continguts de la sessió

36. Disseny de projectes – Disseny del nucli • “Capes de ceba” • Problematització • Contextualització – Seqüenciació • Interdisciplinarietat • Bastides i Inputs • Estructuració • Avaluació • Obertura

37. Seqüenciació Nucli Bastides

38. Contingut Context Conflicte o Problema (Objectiu Extern) Alimentació sostenible Campanya de sensibilització

39. “¿Dónde está la bolita?”

40. Dónde está la bolita? Contingut Context Conflicte o Problema (Objectiu Extern) Alimentació sostenible Campanya de sensibilització

41. “Estos son mis objetivos de aprendizaje. Si no le gustan, tengo otros”. Groucho Marx

42. • Contexto y modelo en el Aprendizaje Basado en Proyectos. Apuntes para el ámbito científico. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 98, 71-76. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-xa • Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 experiències i reflexions per a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-DC

43. NARRACIÓ DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE NARRACIÓ DELS OBJECTIUS D’APRENENTATGE • Contexto y modelo en el Aprendizaje Basado en Proyectos. Apuntes para el ámbito científico. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 98, 71-76. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-xa • Aprendizaje Basado en Proyectos, Trabajos prácticos y Controversias. 28 experiencias y reflexiones para enseñar Ciencias. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-HD Construir un hort estacions germinació xarxes tròfiques eines àrees

44. Contextualitzar Problematitzar Capes de Ceba Quart Cinturó Ecosistemes

45. Capes de ceba,“Projectitzar” una activitat

46. El cas de Drug Research • Mitosi

47. El cas de Drug Research • Mitosi • Càncer i tècniques de diagnòstic. • Representació gràfica

48. El cas de Drug Research • Mitosi • Càncer i tècniques de diagnòstic. • Representació gràfica • Disseny d’experiments • Recerca Biomèdica

49. El cas de Drug Research • Mitosi • Càncer i tècniques de diagnòstic. • Representació gràfica • Disseny d’experiments • Recerca Biomèdica • Comunicació científica • Treball al laboratorio • Dinàmiques de construcció del coneixement científic Drug Research: una secuencia contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento científico. Investigación en la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech. Descàrrega

50. • Petit exercici d’una hora • Exercici amb producte comunicatiu final • Exercici amb producte comunicatiu final, context i dinàmiques epistèmiques. • Exercici amb producte comunicatiu final, context i dinàmiques epistèmiques amb etapes parcials.

51. Mission to Stars

52. • Mission to Stars: un Proyecto de Investigación alrededor de la astronomía, las misiones espaciales y la investigación científica. Revista Eureka de Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, 14 (1), 98–114. Jordi Domènech-Casal, Neus Ruiz-España. https://wp.me/p25seH-qL Mission to Stars

53. Jarchas y sirventesios Àrea i perímetre Història romana Flora Mediterrània = Pavimentar Temes?

54. Jarchas y sirventesios Área y perímetro Historia romana Flora Mediterránea = Que composin una Jarcha sobre un jardí romà i calclin l’àrea que ocupa escrita en Arial 12, i que ho pengin en un CANVA. Pavimentar Temes?

55. Jarchas y sirventesios Área y perímetro Historia romana Flora Mediterránea = Que composin una Jarcha sobre un jardí romà i calclin l’àrea que ocupa escrita en Arial 12, i que ho pengin en un CANVA. Pavimentar Temes?

56. Desplegar un fil Les constel·lacions no són planes. L’Univers és profund. Fem una maqueta 3D per a veure-ho Calculem les proporcions Fem una exposició Ho acompanyem d’un pòster i presentació oral Interdisciplinarietat: Deixar que un eix o context principal “estiri” el que necessita de cada matèria. = Que preparin una exposició al Museu del poble on presenten la configuració real de diverses constel·lacions.

57. Desplegar un fil Les constel·lacions no són planes. L’Univers és profund. Fem una maqueta 3D per a veure-ho Calculem les proporcions Fem una exposició Ho acompanyem d’un pòster i presentació oral Interdisciplinarietat: Deixar que un eix o context principal “estiri” el que necessita de cada matèria. = I que cantin “Starman” FAIL Que preparin una exposició al Museu del poble on presenten la configuració real de diverses constel·lacions.

58. Solar System Pathway / xyzStars • XYZ -Stars i Solar System Pathway: una experiència museística de treball per projectes sobre les constel•lacions i el Sistema Solar. Revista Ciències (2016), 31, 21-28. Xavier Domènech, Isabel Llorente, Neus Ruiz, Carles Serra, Maria Ulldemolins, Antoni Arrizabalaga, Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-pW

60. Seqüenciació Nucli Bastides

61. Diagrama de Gantt • Treball per projectes i competència científica: una proposta metodològica per al disseny de Projectes d’Indagació. Perspectiva Escolar 398, 40-44. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tZ • Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM. Claus metodològiques i reptes. Revista Ciències (2017)33, 2-7. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-ue • Resignificación STEM y escuela. Escenas ABP desde el Itinerario Minerva. Boletín Ciencia Tecnología y Sociedad 15, 57-65 (2021). Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-Tu

62. Productes parcials Tema Evidències / Conflicte Context Producte final Producte parcial 1 Producte parcial 2 Producte parcial 3 P o r t f o l i o Conceptuals Procedimentals Epistèmiques Itinerari Down-Up: Tema  Context

63. • Tecnològica: Com podríem dissenyar el vaixell? Quines etapes hauríem de seguir en la construcció? Quins materials triem? • Científica: De què depèn la flotació? Com s'explica que els objectes metàl·lics puguin surar? • Matemàtica: Com podem determinar el volum d’un cos amb forma complexa? Què hi té més impacte: l'eslora o el calat? • Artística: Quin diàleg estètic proposa un vaixell? Per què un vaixell sol ser una icona de l’estètica romàntica? Com podem transformar-ho perquè encarni altres corrents estètics? Interdisciplinarietat i Discurs

64. Inputs: instrumentalitzar continguts • Explicació magistral del docent • Cerca d'informació per internet • Consultes a experts • Realització d'experiments • Explicació magistral d'alumnes • Visualització de vídeos i animacions • Consulta de documents en gèneres lingüístics adequats... Perquè hi hagi aprenentatge: 1) Hi ha d'haver accés a informació o idees noves (Inputs) 2) Aquesta informació o idees noves s'han de “usar” en algun procés cognitiu 3)

65. Estructuració Perquè hi hagi aprenentatge: 1) Hi ha d'haver accés a informació o idees noves (Inputs) 2) Aquesta informació o idees noves s'han de “usar” en algun procés cognitiu 3) Les idees construïdes “en fer servir” els inputs han d'estructurar-se per poder transferir-se. ? paràmetros d’entrada, paràmetros de sortida, algoritmes, bucles

66. Suports • 16 propuestas ABP-STEM y marcos prácticos para el aula. Los itinerarios Minerva y Sarasvati. Revista UNO, 98, 64-71. Jordi Domènech-Casal. Descàrrega • Adreça de les Bastides de l’itinerari Minerva: https://sites.google.com/view/itinerari-minerva/bastides

67. Avaluació i qualificació “estrabisme avaluador”

68. http://bit.ly/2bcG6R1 • Proyecto IndComp: una experiencia hacia la evaluación interdisciplinar por competencias. Aula de Secundaria (2015) 11,20-24. Domènech, J., Casas, A. https://wp.me/p25seH-iX

69. Assess ABP • Proyecto IndComp: una experiencia hacia la evaluación interdisciplinar por competencias. Aula de Secundaria (2015) 11,20-24. Domènech, J., Casas, A. https://wp.me/p25seH-iX https://projecteindcomp.wordpress.com/2019/01/02/assess-abp-2-2-versio- actualitzada-al-decret-davaluacio/

70. • Oberts • Estructurats • Tancats Grau d’obertura DECISIONS sobre...  finalitats: els objectius del projecte i d’aprenentatge.  estratègies: sobre quines etapes han d'estructurar el projecte i la seva ordenació.  logístiques: sobre com es desenvolupa cadascuna de les etapes, incloent-hi aspectes com la manera de desenvolupar el contingut de l'etapa, o l'organització social de l'aula (formació d'equips…).  avaluació: sobre com avaluar la consecució dels objectius del projecte i els objectius d’aprenentatge.

71. ABPMap 1 2 3 4 Context L’activitat només té sentit dins l’aula. S’incorporen veus o materials del món real. L’activitat té sentit en el món real. El context i rols de l’alumnat són versemblants. L’activitat impacta en el món real, en el que té sentit i utilitat. El context i rols de l’alumnat són reals. Conflicte El conflicte a resoldre no usa els continguts a aprendre. Una gran part dels continguts treballats no serveixen per a resoldre el conflicte. Els continguts treballats son essencials per a resoldre el conflicte, que també necessita altres coses. Els continguts a treballar estan plenament identificats amb el conflicte. Discurs L’activitat és de cerca i reproducció d’informació. S’apliquen estratègies STEM per a obtenir dades (experiments, prototips…) S’apliquen formats STEM per a argumentar a partir de dades. S’apliquen dinàmiques pròpies de les STEM per a validar coneixement. Continguts Els continguts són simplement reproduits. Els continguts són aplicats i desenvolupats parcial i informalment. Els continguts són desenvolupats parcialment però de manera formal. Els continguts són desenvolupats de forma completa i de manera formal. Obertura Successió de tasques tancades. Els alumnes prenen alguna decisión dins les tasques i participen en l’avaluació. Els alumnes planifiquen la consecució dels objectius i l’avaluació. Els alumnes decideixen temàtica, planificació i tota l’activitat. Interdisciplinarietat 1 Assignatura STEM 2 Assignatures STEM 3 Assignatures STEM 3 Assignatures STEM + alguna/es altra/es • Aprendizaje Basado en Proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la Competencia Científica. Ápice. Revista de Educación Científica (2018), 2(2), 29-42. Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-BO

72. 1 2 3 Passos per al disseny

73. Gestionar a nivel de centre • Atenció als “tempos”: anar a l’essencial. • Cal, SEMPRE, dissenyar? És sostenible? • Plantilles compartides: documentar • Poc a poc, “colonitzar” pràctiques.

76. Estratègies i logístiques Per al disseny i treball als centres educatius Horaris Desplegament Gestió d’aula

77. Dinàmiques

78. Materials de recolzament https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/proyectos/landscapes

79. Presentació del projecte https://sites.google.com/site/projectantcn3/life-bricks

80. Protocol TPoP Projecte Portfolio Taller • Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 experiències i reflexions per a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-DC +Briefing / Debriefing

81. Organització de l’aula. Equips, Experts i cooperativitat • L'organització social ha de ser àgil i resilient (si salta tot pels aires perquè falta un alumne, no ens serveix). • El que és cooperatiu és l’aprenentatge, no necessàriament el producte. • Equilibri entre estabilitat d’equips i alternança. • Les contradiccions dels grups homogenis i heterogenis. Grups d’ experts Equips Base

82. Autonomia de l’alumnat • Organizar e impulsar un centro de secundaria hacia el trabajo por proyectos. (2019). Aula de Secundaria, 31, 27-31. Blanco, R., Carrió, V., Domènech, X., Domènech-Casal, J., Llorente, I., Muro, I. https://wp.me/p25seH-DK • Proyectos interdisciplinarios en secundaria. Una propuesta organizativa y pedagógica desde el Contexto, el Currículum y la Autonomía. Cuadernos de Pedagogía, 505 (2020). Marta Assens, Victòria Carrió, Jordi Domènech-Casal, Jesús Gasco, Isabel Llorente, Anna Saperas. https://wp.me/p25seH-Gs Organització en Equips i Comissions

83. • Matèries portadores Logístiques de centre

84. • Franja de projectes Logístiques de centre

85. • Intensius Logístiques de centre

86. • Reclutament Logístiques de centre

87. Logístiques • Extraescolar Club de Ciències: realització de petites investigacions usant el laboratori del centre. Taller Maker: petits projectes de construcció o programació usant el taller de tecnologia i equipament informàtic del centre. Conservadors del Museu: investigació i catalogació d'exemplars (insectes, minerals, fòssils) en format museu escolar. Brain Club: Propostes de reptes matemàtics en forma d'enigmes o jocs de lògica i estratègia (escacs, guerra de vaixells,…). Intercanvi de reptes entre membres del Club, o amb altres clubs. ...Club STEM

88. • Adopció progressiva en l’estructura Desplegament

89. Desplegament 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO https://sites.google.com/view/itinerariominerva/

90. Logístiques de centre per a la interdisciplinarietat Projectes d’àrea Projectes “on the way” Projectes Globalitzats Horaris (sessions 2h i fusionar matèries) Projectes “on the way” (espais d’interacció: Nodes) Projectes Globalitzats (reunions específiques, “reclutar hores”). • Organizar e impulsar un centro de secundaria hacia el trabajo por proyectos. Blanco, R., Carrió, V., Domènech, X., Domènech-Casal, J., Llorente, I., Muro, I. (2019). Aula de Secundaria, 31, 27-31. https://wp.me/p25seH-DK

91. Projectes Globalitzats • 1ESO: – Earth Fluids Scientific Congress: Un Congrés sobre contaminació i cicles biogeoquímics. – XYZStars: Exposició astronòmica al Museu de Ciències “La Tela”, de Granollers. • 2 ESO: – Jornades d’Esports Alternatius: Treballem la diversitat amb Esports Inclusius. – Documental Interculturalitat: Exposició al Centre de Cultura i Pau Can Jonch, de Granollers, en elaboració. • 3 ESO – Campanya de Recollida de Sang: a l’Institut, amb la Col·laboració del CAP i la Creu Roja, en elaboració. – Exposició fotogràfica de denúncia social: en el context del Rally Fotogràfic de Granollers i en col·laboració amb el Museu de Granollers, en elaboració. • 4 ESO – Rapsodes – Projecte individual • Proyectos interdisciplinarios en secundaria. Una propuesta organizativa y pedagógica desde el Contexto, el Currículum y la Autonomía. Cuadernos de Pedagogía, 505 (2020). Marta Assens, Victòria Carrió, Jordi Domènech-Casal, Jesús Gasco, Isabel Llorente, Anna Saperas. https://wp.me/p25seH-Gs

92. Estratègies i logístiques Per al disseny i treball als centres educatius Horaris Desplegament Gestió d’aula

94. Espais amb propostes desenvolupades Itinerari Minerva https://sites.google.com/view/itinerari-minerva/ Itinerari Sarasvati https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/

95. Espais amb propostes desenvolupades ProjectantBioGeo1 https://sites.google.com/site /projectantbiogeo1/home ProjectantCN3 https://sites.google.com/site/project antcn3/home ProyectandoBioGeo https://sites.google.com/site/proyec tandobiogeo/

96. Referències • Els contexts quotidians i els Estudis de Cas com a espai didàctic per a l’ensenyament de les Ciències basat en Projectes. Revista Ciències (2017) 33, 8-14. Iván Marchán-Carvajal, Laia Palou, Pere Royo, Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-u9 • Situacions d’Aprenentatge. Idees per al desplegament curricular de les Ciències. Revista Ciències (2022) 45. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-ZE • Aprendizaje Basado en Proyectos y Competencia Científica. Experiencias y propuestas para el método de Estudios de Caso. Enseñanza de las Ciencias, Septiembre 2017 (número extraordinario) 5177-5183. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-uE • Treball per projectes i competència científica: una proposta metodològica per al disseny de Projectes d’Indagació. Perspectiva Escolar 398, 40-44. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tZ • 16 propuestasProyectando BioGeo, un itinerario de trabajo por proyectos contextualizados basado en la indagación y la Naturaleza de la Ciencia. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales (2017), 89, 54-61. J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-ob • ABP-STEM y marcos prácticos para el aula. Los itinerarios Minerva y Sarasvati. Revista UNO, 98, 64-71. Jordi Domènech-Casal https://wp.me/p25seH-111 • Aprendizaje Basado en Proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la Competencia Científica. Ápice. Revista de Educación Científica (2018), 2(2), 29-42. Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-BO

97. Aprenentatge basat en projectes, treballs pràctics i controvèrsies: 28 propostes i reflexions per a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Octaedro: Barcelona (2020). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-HD Referències • Qué proyectos STEM diseña y qué dificultades expresa el profesorado de secundaria sobre Aprendizaje Basado en Proyectos. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias 16(2), 2203 (2019). Jordi Domènech-Casal, Sílvia Lope, Lluís Mora. https://wp.me/p25seH-Ct • Aprendizaje Basado en Proyectos en el marco STEM. Componentes didácticas para la Competencia Científica. Ápice. Revista de Educación Científica (2018), 2(2), 29-42. Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-BO • Proyectos interdisciplinarios en secundaria. Una propuesta organizativa y pedagógica desde el Contexto, el Currículum y la Autonomía. Cuadernos de Pedagogía, 505 (2020). Marta Assens, Victòria Carrió, Jordi Domènech-Casal, Jesús Gasco, Isabel Llorente, Anna Saperas. https://wp.me/p25seH-Gs • Organizar e impulsar un centro de secundaria hacia el trabajo por proyectos. Blanco, R., Carrió, V., Domènech, X., Domènech-Casal, J., Llorente, I., Muro, I. (2019). Aula de Secundaria, 31, 27-31. https://wp.me/p25seH-DK • Propósito, contexto e conteúdo no ensino de ciências. Revista Pátio Ensino Medio, Profissional e Tecnológico, 38. 10-13 Jordi Domènech-Casal, Digna Couso, Miquel Pérez, Conxita Márquez. https://wp.me/p25seH-A9

98. Dissenyar i aplicar projectes a Secundària https://wp.me/p25seH-12e Jordi Domènech Casal @jdomenechca Institut de Secundària Marta Estrada (Granollers, Barcelona) Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals Universitat Autònoma de Barcelona https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/

Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies

Esté a ler uma amostra.

Confira estes a seguir

Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies

Mais Conteúdo rRelacionado

Semelhante a Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies (20)

Mais de jdomen44 (20)

Mais recentes (20)