SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 3
Baixar para ler offline
1
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
1. Els orígens de Roma
I Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era habitada per diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...).
I Els llatins s'agruparen en una zona estratègica, al turó Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi
fundaren la ciutat de Roma.
I Els primers romans vivien de l'agricultura i la ramaderia, però la ciutat es va convertir aviat
en un gran enclavament comercial.
I En aquests primers temps Roma era una monarquia, i el rei tenia tots els poders i governava
amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de grans famílies aristocràtiques).
I Hi va haver set reis: els quatre primers eren d'origen llatí i els tres darrers, etruscs. Aquests
darrers dotaren la ciutat d'infraestructures, però l'agricultura i la ramaderia eren encara la
base de l'economia.
2. La Roma republicana
I L'any 509 a.C., a Roma, una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República.
I Durant la monarquia els dos grups socials eren els patricis i els plebeus. Només els primers tenien
drets polítics.
I Els plebeus lluitaren per obtenir l'equiparació de drets amb els patricis, i aconseguiren:
– Un representant, el tribú de la plebs.
– La Llei de les Dotze Taules, una compilació de lleis.
I Tres institucions governaven la República:
– Els comicis o assemblees de ciutadans.
– Els magistrats, que governaven la ciutat.
– El senat, que ratificava les lleis i intervenia en les finances.
I Per poder ser elegit magistrat o senador calia tenir fortuna pròpia. Per això, la República
era una oligarquia més que no pas una democràcia.
3. La conquesta romana del Mediterrani
I Entre el segle VI a.C. i el II d.C., Roma va conquerir grans territoris al voltant del Mediterrani
i formà un gran imperi.
I L'augment de les seves riqueses i un exèrcit nombrós facilitaren aquestes conquestes.
I Amb l'expansió territorial, la República entrà en crisi, i al segle I a.C. se succeïren conflictes
socials i polítics:
– Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats entre els pocs que es van enriquir amb
les guerres, i els pagesos que s'arruïnaren i es van quedar sense terres.
– Les guerres civils enfrontaren els caps militars que volien governar. Finalment Juli Cèsar va
ser nomenat dictador i va assumir els màxims poders.
T13 L’imperi Romà
2
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
4. L'Imperi Romà
I L'any 27 a.C. s'inaugurà l'Imperi com a nou sistema de govern.
I Octavi August, que va ser nomenat pel Senat, va ser el primer emperador de Roma, i con-
centrava tots els poders civils i militars en la seva persona.
I Les antigues institucions republicanes continuaren existint, però no tenien cap poder real.
I Els territoris de l'Imperi es romanitzaren i s'organitzaren en províncies, amb un governador al
capdavant.
I Al llarg dels segles I i II d.C., l'Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat: és l'època
coneguda com la pax romana.
I L'any 212 tots els habitants de l'Imperi van ser reconeguts ciutadans romans.
5. La prosperitat agrícola i comercial
I Es va desenvolupar una pròspera agricultura i s'hi introduïren avenços: l'arada romana, el
molí de gra, la premsa d'oli i la de vi i nous sistemes de regadiu.
I L'explotació agrícola es feia en:
– Colònies agrícoles, propietat de petits pagesos que les treballaven per subsistir.
– Vil·les, latifundis propietat de romans rics i poderosos. Eren treballats per esclaus.
I Les relacions comercials entre els diferents llocs de l'Imperi Romà eren molt fluïdes i es feien
essencialment per mar.
I També es van construir per tot l'Imperi extenses calçades que unien Roma amb les províncies
i amb les ciutats més importants.
I L'ús d'una moneda única facilità els intercanvis dintre de l'Imperi.
6. Una societat urbana
I Els habitants de l'Imperi estaven dividits en homes lliures i esclaus.
I Els homes lliures eren ciutadans o estrangers. Tots ells tenien drets civils, però només els ciu-
tadans tenien drets polítics.
I Els homes lliures es classificaven, segons la seva riquesa i la posició social, en: lliberts, plebs, ca-
vallers i nobilitas.
I Roma fundà nombroses ciutat, totes amb organització, edificis i infraestructures semblants.
I Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració i s'hi desenvolupaven
moltes activitats artesanes i comercials.
I Les ciutats contribuïren en gran mesura a la romanització dels territoris conquerits.
T13 L’imperi Romà
3
©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats
7. La crisi de l'Imperi Romà
I A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: atacs dels bàrbars,
afebliment de l'autoritat imperial, revoltes militars, dificultats econòmiques, etc.
I L'any 395, Teodosi intentà fer front a la crisi dividint l'Imperi en dos: Orient i Occident.
I A l'inici del segle V, els pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van envair l'Im-
peri Romà, i l'any 476 deposaren el darrer emperador d'Occident.
I El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380
amb l'emperador Teodosi.
T13 L’imperi Romà

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
L'imperi Romà
L'imperi RomàL'imperi Romà
L'imperi Romà
 
Presentació els romans
Presentació els romansPresentació els romans
Presentació els romans
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
El imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2onEl imperi roma repàs per 2on
El imperi roma repàs per 2on
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
L'Imperi Romà
L'Imperi Romà L'Imperi Romà
L'Imperi Romà
 
La expansió del imperi roma
La expansió del imperi romaLa expansió del imperi roma
La expansió del imperi roma
 
Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207Deures pag. 205 207
Deures pag. 205 207
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
Llei xii taules
Llei xii taulesLlei xii taules
Llei xii taules
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Context històric roma
Context històric romaContext històric roma
Context històric roma
 
Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
Colosseuroma
ColosseuromaColosseuroma
Colosseuroma
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 

Destaque (20)

La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Els emperadors romans
Els emperadors romansEls emperadors romans
Els emperadors romans
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
A monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga RomaA monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga Roma
 
La Monarquía en Roma
La Monarquía en RomaLa Monarquía en Roma
La Monarquía en Roma
 
Prefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatíPrefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatí
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Tarragona romana
Tarragona romanaTarragona romana
Tarragona romana
 
Activities: Weather&Climate
Activities: Weather&ClimateActivities: Weather&Climate
Activities: Weather&Climate
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
 
PRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romàPRIMER ESO: Imperi romà
PRIMER ESO: Imperi romà
 
La Vestimenta Romana.
La Vestimenta Romana.La Vestimenta Romana.
La Vestimenta Romana.
 
Ròmul i Rem
Ròmul i RemRòmul i Rem
Ròmul i Rem
 
Ròmul i Rem
Ròmul i RemRòmul i Rem
Ròmul i Rem
 

Semelhante a 13. L'IMPERI ROMÀ (20)

Tema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.pptTema 11. Roma.ppt
Tema 11. Roma.ppt
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
El món romà 1 rc
El món romà 1 rcEl món romà 1 rc
El món romà 1 rc
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Presentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma PptPresentació Govern De Roma Ppt
Presentació Govern De Roma Ppt
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
El mon romà 1 a
El mon romà 1 aEl mon romà 1 a
El mon romà 1 a
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Power roma
Power romaPower roma
Power roma
 
El món romà 1r b
El món romà 1r bEl món romà 1r b
El món romà 1r b
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
 
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'EuropaUnitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
Unitat 2. L'Imperi Romà i la formació d'Europa
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L’expansió dels romans
L’expansió dels romansL’expansió dels romans
L’expansió dels romans
 

Mais de jcorbala

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02jcorbala
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinariesjcorbala
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-trjcorbala
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-trjcorbala
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escolajcorbala
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquismejcorbala
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2jcorbala
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tjcorbala
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipbjcorbala
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipbjcorbala
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgejcorbala
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialjcorbala
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓjcorbala
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17jcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISjcorbala
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORjcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2jcorbala
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAjcorbala
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIMjcorbala
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017jcorbala
 

Mais de jcorbala (20)

Enquesta02
Enquesta02Enquesta02
Enquesta02
 
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
001 camps de concentracio i unitats disciplinaries
 
001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr001 2015 2016-09-1-tr
001 2015 2016-09-1-tr
 
001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr001 2011 2012-02-3-tr
001 2011 2012-02-3-tr
 
001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola001. treball de-recerca escola
001. treball de-recerca escola
 
001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme001 el paper de la dona durant el franquisme
001 el paper de la dona durant el franquisme
 
001 eines2
001 eines2001 eines2
001 eines2
 
Disseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4tDisseny samarreta 4t
Disseny samarreta 4t
 
06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb06. primera guerra mundial ipb
06. primera guerra mundial ipb
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb
 
Carpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatgeCarpeta aprenentatge
Carpeta aprenentatge
 
Tema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrialTema 03. la revolució industrial
Tema 03. la revolució industrial
 
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓTEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
TEMA 2a LA REVOLUCIÓ FRANCESA I NAPOLEÓ
 
RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17RUBRICA GEOGRAFIA-17
RUBRICA GEOGRAFIA-17
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRISMAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC GRIS
 
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLORMAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
MAPA MUT ESPANYA FÍSIC COLOR
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA 2
 
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYAACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
ACTIVITATS RELLEU D'ESPANYA
 
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
01. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
 
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
Orientacions correccions examen GEO selectivitat 2017
 

Último

I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfLocucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfsoniarovira1
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 

Último (8)

I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdfLocucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
Locucions i citacions llatines- PAU 2024.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

13. L'IMPERI ROMÀ

  • 1. 1 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 1. Els orígens de Roma I Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era habitada per diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...). I Els llatins s'agruparen en una zona estratègica, al turó Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi fundaren la ciutat de Roma. I Els primers romans vivien de l'agricultura i la ramaderia, però la ciutat es va convertir aviat en un gran enclavament comercial. I En aquests primers temps Roma era una monarquia, i el rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de grans famílies aristocràtiques). I Hi va haver set reis: els quatre primers eren d'origen llatí i els tres darrers, etruscs. Aquests darrers dotaren la ciutat d'infraestructures, però l'agricultura i la ramaderia eren encara la base de l'economia. 2. La Roma republicana I L'any 509 a.C., a Roma, una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República. I Durant la monarquia els dos grups socials eren els patricis i els plebeus. Només els primers tenien drets polítics. I Els plebeus lluitaren per obtenir l'equiparació de drets amb els patricis, i aconseguiren: – Un representant, el tribú de la plebs. – La Llei de les Dotze Taules, una compilació de lleis. I Tres institucions governaven la República: – Els comicis o assemblees de ciutadans. – Els magistrats, que governaven la ciutat. – El senat, que ratificava les lleis i intervenia en les finances. I Per poder ser elegit magistrat o senador calia tenir fortuna pròpia. Per això, la República era una oligarquia més que no pas una democràcia. 3. La conquesta romana del Mediterrani I Entre el segle VI a.C. i el II d.C., Roma va conquerir grans territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran imperi. I L'augment de les seves riqueses i un exèrcit nombrós facilitaren aquestes conquestes. I Amb l'expansió territorial, la República entrà en crisi, i al segle I a.C. se succeïren conflictes socials i polítics: – Els conflictes socials van sorgir per les desigualtats entre els pocs que es van enriquir amb les guerres, i els pagesos que s'arruïnaren i es van quedar sense terres. – Les guerres civils enfrontaren els caps militars que volien governar. Finalment Juli Cèsar va ser nomenat dictador i va assumir els màxims poders. T13 L’imperi Romà
  • 2. 2 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 4. L'Imperi Romà I L'any 27 a.C. s'inaugurà l'Imperi com a nou sistema de govern. I Octavi August, que va ser nomenat pel Senat, va ser el primer emperador de Roma, i con- centrava tots els poders civils i militars en la seva persona. I Les antigues institucions republicanes continuaren existint, però no tenien cap poder real. I Els territoris de l'Imperi es romanitzaren i s'organitzaren en províncies, amb un governador al capdavant. I Al llarg dels segles I i II d.C., l'Imperi va assolir la màxima expansió i prosperitat: és l'època coneguda com la pax romana. I L'any 212 tots els habitants de l'Imperi van ser reconeguts ciutadans romans. 5. La prosperitat agrícola i comercial I Es va desenvolupar una pròspera agricultura i s'hi introduïren avenços: l'arada romana, el molí de gra, la premsa d'oli i la de vi i nous sistemes de regadiu. I L'explotació agrícola es feia en: – Colònies agrícoles, propietat de petits pagesos que les treballaven per subsistir. – Vil·les, latifundis propietat de romans rics i poderosos. Eren treballats per esclaus. I Les relacions comercials entre els diferents llocs de l'Imperi Romà eren molt fluïdes i es feien essencialment per mar. I També es van construir per tot l'Imperi extenses calçades que unien Roma amb les províncies i amb les ciutats més importants. I L'ús d'una moneda única facilità els intercanvis dintre de l'Imperi. 6. Una societat urbana I Els habitants de l'Imperi estaven dividits en homes lliures i esclaus. I Els homes lliures eren ciutadans o estrangers. Tots ells tenien drets civils, però només els ciu- tadans tenien drets polítics. I Els homes lliures es classificaven, segons la seva riquesa i la posició social, en: lliberts, plebs, ca- vallers i nobilitas. I Roma fundà nombroses ciutat, totes amb organització, edificis i infraestructures semblants. I Les ciutats eren el lloc de residència de les autoritats i de l'administració i s'hi desenvolupaven moltes activitats artesanes i comercials. I Les ciutats contribuïren en gran mesura a la romanització dels territoris conquerits. T13 L’imperi Romà
  • 3. 3 ©VICENSVIVESNOUPOLIS1.Resumsdelsapartats 7. La crisi de l'Imperi Romà I A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: atacs dels bàrbars, afebliment de l'autoritat imperial, revoltes militars, dificultats econòmiques, etc. I L'any 395, Teodosi intentà fer front a la crisi dividint l'Imperi en dos: Orient i Occident. I A l'inici del segle V, els pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van envair l'Im- peri Romà, i l'any 476 deposaren el darrer emperador d'Occident. I El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi. T13 L’imperi Romà