2. Notícia i elogi de filosofar amb joves
1. Certes formes de divulgació de la filosofia són
genuïnament filosòfiques.
2. El filosofar forma part de la formació integral de
les persones.
3. El filosofar requereix ser filosòficament
competent.
4. Ensenyar a filosofar a secundària requereix un fort
compromís amb la didàctica.
5. Hi ha tot un camp inexplorat per a la investigació
en didàctica de la filosofia

5. L’ideal?

6. font
El real? I

7. El real? II

8. font

11. Entre parèntesi:
Global Teacher Status Index (Octubre 2013)

12. – Resistències del món universitari
– + Racionalització del fracàs
• Joventud hedonista
• Simulació
• Succedani
• Mixtificació
• Pèrdua
• Traïdoria

13. Els implícits de “la filosofia no té lloc a secundària”
• Elitisme: divulgar la filosofia és com llençar perles
davant dels porcs (manca de vigència de l’ideal
il·lustrat
).
• Aristocratisme: les capacitats intel·lectuals
requerides per la filosofia són essencialment
diferents de les que calen per fer ciència, art o
tècnica.
• Fonamentalisme: contra la història de la(les) filosofia
(es), només certes maneres de fer filosofia són
dignes d’aquest nom.
Revenga, 2005)

14. No es neguen les dificultats del filosofar
Activitat de segon ordre
Coneixements
Distanciament
Activitat verbal
Capacitats cognitives
Capacitats verbals
Activitat complexa
Atenció sostinguda al fil
argumentatiu
Activitat teòrica
Thaumatzein
Curiositat, no eficàcia o
utilitat

15. Per què “elitisme” i
“aristocratisme”?
Manifest
“En favor de les matèries de
filosofia”
Juny 2012

16. Per què “fonamentalisme”?
• Les concepcions de la filosofia:
– Essencialistes
– Institucionalista
– De la resposta lectora
– De l’”aire de família”: el filosofar

17. Processos

18. 22
Una mini-guía para el pensamiento crítico, conceptos y herramientas
Los pensadores críticos aplican rutinariamente los
estándares intelectuales a los elementos del razonamiento
para desarrollar las características intelectuales.
LOS ESTÁNDARES
Claridad
Precisión
Exactitud
Importancia
Relevancia
Completitud
Lógica
Imparcialidad
Amplitud
Profundidad
Según
aprendemos
a
desarrollar
Deben
aplicarse a
LOS ELEMENTOS
Propósitos
Inferencias
Preguntas
Conceptos
Puntos de vista
Implicaciones
Información
Supuestos
CARACTERÍSTICAS INTELECTUALES
Humildad intelectual Perseverancia intelectual
Autonomía
Confianza en la razón
intelectual
Integridad intelectual Empatía intelectual
Entereza intelectual
Imparcialidad
© 2003 Fundación para el Pensamiento Crítico
w ww.criticalthinking.org
Valors I
actituds

19. requisits
•
•
•
•
Revisió de la teoria del diàleg argumentatiu
Les emocions i l’ètica
La psicologia social i l’ètica
La psicologia cognitiva i el raonament

20. Necessària
revisió de la
teoria del
diàleg
argumentatiu

21. Persuassiu
Enquesta
Convèncer un altre
del que tu creus
Investigació
Obtenir i
contrastar
informació
Esbrinar entre varis la
resposta a un enigna
DIÀLEGS
ARGUMENTATIUS
Negociació
Obtenir d’altres
allò que tu vols
Eristic
Barallar-se
verbalment
Deliberació
Arribar a acords
conjunts sobre el que
es vol fer

22. Tipus d’argument→
Deductiu
Inductiu
Presumptiu
Nexe premissesconclusió
Necessitat
Probabilitat
Plausibilitat
Tipus d’inferència
Deducció
Inducció
(Abducció)
Força de l’argument
Categòrica
Graduable
Derrotable
Premisses i
conclusió
no poden ser
inconsistents
poden ser
inconsistents
poden ser
inconsistents
Argument
Concloent
Probable
Convincent
Monotonia/no
monotonia
Monòton: la
conclusió no varia
encara que
s’afegeixin noves
premisses
Acumulant noves
premisses es pot
modificar la conclusió
Acumulant noves
premisses es pot
es pot cambiar la
conclusió
La seva acceptabilitat
depèn de
Si es convalidable i Rigor estadístic amb
cogent
que s’ha arribat a la
conclusió
Si respon
satisfactòriament la
crítica en una
situació donada
Es construeix
Amb regles
lógiques
Aportant dades
pertinents
Descartant certes
condicions
Aristótil (Tòpics, 100)
Filosofema
Entimema
Exemple
Epiquerema
Topos
Probabilitària
Plausible
Tipus d’argumentació Probatòria

23. Un alumne o alumna filosòficament competent haurà après a:
1. Produir, detectar i analitzar
• Problematitzacions,
• Conceptualitzacions
• Argumentacions
1. Ser capaç, en una situació que plantegi una qüestió
determinada, de mobilitzar o cercar coneixements referits a
• nocions filosòfiques, problemàtiques, textos i doctrines,
• coneixements d’altres disciplines,
• les experiències personals.
Aquesta qüestió pertany a les recurrents en la història del pensament humà en la nostra
i altres cultures: el coneixement i la veritat, l’ètica, la política, el destí dels éssers
humans.

24. No són incompetents!
La desconfiança de la professora cap a mi em va fer perdre els nervis i respondre-li de manera
inadequada, però no sols el meu comportament no va ser l’adequat
tu quoque
Vaig ser
castigat
Si jo mereixo un càstig, la
professora també
Aplicació de
la norma a)
Vaig tenir un
comportament
inadequat
causal
Això em va
fer perdre els
nervis
La professora
va desconfiar
de mi
a) La gent que té un
comportament
inadequat mereix ser
castigada
La professora
ha de ser
castigada
La professora va
tenir un
comportament
inadequat
Aplicació de
la norma b)
Aplicació de
la norma a)

26. I un professor o professora filosòficament
competent?

27. Això és aprendre?

28. Plora el cos o l'ànima?
Tania Fernández 2K
IES Infanta Isabel d’Aragó

29. Sóc consciència?
Natalia Luppens Alvarez
Institut Dolors Mallafré

30. Si la vida és una competició, qui la guanya?
Autora: idc 2A
Institut Damià Campeny

31. Un escrit
argumentatiu
4ESO
març 2005

32. El científic diu que si, el religiós diu que no. El
filòsof s’asseu,
els mira i somrient els diu: - Però …
aforisme seleccionat el 2009

33. Jo, si em posés a pensar, estaria
d'acord amb el monisme ...

34. Problematitzar: El judici “Tot és opinable”
Els gustos no
Els gustos no
es
es
discuteixen
discuteixen
Cal respectar
Cal respectar
les persones
les persones
que tenen
que tenen
idees
idees
diferents aa
diferents
les nostres
les nostres
Totes les
Totes les
opinions són
opinions són
vàlides
vàlides
Els
Els
arguments
arguments
no importen,
no importen,
no canviaré
no canviaré
d’idea
d’idea
Font: BLACKBURN, PIERRE (1994)
Logique de l’argumentation. P. 46

37. El real? III

39. A la professora, quan entra en la clase acompanyada dels
professors en pràctiques:
- "¿Qué pasa, profe, que somos tan malos que necesitas
ayuda?"
A una professora en pràctiques:
- "¿Seguro que quieres ser profesora? Nos portamos muy
mal, y los del año pasado, peor."
Al professor, opinant sobre el professorat de pràctiques:
-"Es nota que encara no els han tocat la moral els alumnes.”
Un alumne de màster, després de les pràctiques:
- “Això de ser profe no és tenir el llibre de text i anar llegint,
improvisant, estar a l'aula i fotre quatre crits.”

40. Appèndix: algunes línies d’investigació 1
• Professorat: edat, sexe, formació, afiliació filosòfica,
pensament …
• Com fer aflorar les representacions prèvies de l’alumnat:
– Epistemologia:
• les prediccions complertes validen una explicació …
• És científic tot allò que proporciona explicacions vertaderes
• Les regularitats percebudes es mantenen
– Metafísica:
• És realitat allò que percebem pels sentits
• Nominalisme i entitats supraindividuals
– Ètica:
• Només està moralment permès allò que està legalment permés
• Fedre or i plata i justícia i bellesa
• Quines són les capacitats per ensenyar filosofia? Què hauria
de millorar de la formació universitària?

41. algunes línies d’investigació 2
• Existeix una filosofia folk, de la mateixa manera que
hi ha una psicologia, sociologia o física folk?
• Filosofia i emancipació
• Sequències didàctiques d’autors/es i temes:
transmisibles, replicables, efectives
• La tesi doctoral és l’unica manera de mantenir el
contacte amb la universitat?
• El paper de la lògica formal i informal en l’educació
filosòfica.
• Formes d’abordar la filosofia contemporània i
recursos
• …

42. Creació de:
Repertoris
algunes línies d’investigació 3
Material audiovisual
Videojocs
Pàgines web
Bibliogràfics
Incloent la virtualitat didàctica i la pertinença filosòfica de Pop i Filosofia etc.
Anàlisi i elaboració de guies d’eines de representació d’argumentacions (Araucaria ...), o de
xarxes conceptuals (Cmap tools, Inspiration ...)
Análisi de les representacions prèvies sobre caracterització de conceptes, per exemple la
llibertat en els seus aspectes ètic i polític
Analitzar exàmens fets i determinar les competències o continguts que s’hi posen en joc.
La consideració del professorat de filosofia
A partir de les aportacions dels alumnes
A partir del que fa a la classe de filosofia
Hi ha un avenç el les capacitats filosòfiques entre primer i segon de batxillerat? És degut a
aprenentatge o a maduració?
Com es pot impartir la història de la filosofia seguint eixos temàtics?
Guies de treball de pelis, textos, etc.
La virtualitat formativa de la filosofia: “Qué vol dir que la filosofia ensenya a pensar? Totes les
assignatures ensenyen a pensar!”
Comentar un text en filosofia i en d’altres assignatures

43. Quatre enllaços imprescindibles per al professorat de filosofia a
secundària

47. En resum
Ensenyar no és “transmetre” ni “comunicar”
A ensenyar s’aprèn
Saber la matèria és necessari per ensenyar, però no suficient
Només s’aprèn a ensenyar amb una pràctica reflexiva
La pràctica sola no ensenya:
. Frustra
. Cuirassa
Als centres, l’alumnat aprèn altres coses que l’assignatura
Cal no professar només l’especialitat
Les matèries de filosofia faciliten l’acostament a l’ideal il.lustrat
en què consisteix l’educació moderna
Pensar per un/a mateix/a inclou saber conceptualitzar,
problematitzar i argumentar
El mecanisme “explicació”-apunts-colzes-exàmen és un diseny
poc eficaç per a aquest aprenentatge
Un/a bon/a professor/a és aquell a qui
. Li interessa què i com pensen les i els alumnes
. Sap dissenyar i aplicar marcs varis d’aprenentatges diversos
. Sap treballar en equip