1. 1
CAP A UN CAMÍ DIFERENT
Elena Canadell, Cristina Coca, Verónica Gallardo i Jessica Lanzas.
Quin tema pot ser interessant? Com podem implicar a les famílies?
De quina manera s’implica als infants per a què siguin els
protagonistes del seu aprenentatge? És interdisciplinar?, etc.
Aquests són alguns dels aspectes que ens vam plantejar abans de
començar aquest treball. En un principi la nostra idea era detallar
un projecte, imaginant-nos una situació hipotètica d’aula. Mentre
imaginàvem aquesta situació i debatíem sobre el tema, ens vam
adonar que programant el projecte, aquest s’assemblava molt a les
pautes per realitzar una unitat didàctica. Per tant, per una banda
trobàvem que era massa abstracte i irreal i, per l’altre, no ens
motivava perquè no era la nostra idea de projecte. És cert que s’ha
de planificar i seguir uns objectius pedagògics, però un projecte es
va creant per si mateix de forma viva i espontània.
Gràcies a les nostres experiències, els anys que portem d’estudis i
els temes tractats en l’assignatura de Projectes globalitzadors, com
a futures mestres creiem en l’educació com a eina transformadora
de la societat i per això, ens plantegem quin tipus d’educació, o el
que és el mateix, quin ciutadà o ciutadana volem educar. Així
doncs, apostem per la necessitat de transformar l’educació actual
deixant de banda l’escola tradicional i les seves implicacions:
exàmens memorístics, aules com a espais fixos, treball per fitxes,
etc.
En el nostre cas, apostem per un treball per projectes com a
resposta a aquesta necessitat de canvi real a l’aula, on tots els
professionals que es dediquen a l’educació i conjuntament amb la
resta de la comunitat educativa, hauríem de ser conscients que un

2. 2
dels principals reptes i lluites actuals és treballar conjuntament per
obrir pas a una nova educació i formes de fer, on es dóna
protagonisme als infants i se’ls ajuda a què puguin pensar de
manera autònoma, crítica i prenent les seves pròpies decisions
(Girona, 2016).
Però, què implica realment un treball per projectes? Considerem
que aquest tipus de treball és una resposta a la necessitat de saber
i a l’interès per aprendre que tenen els infants, ja que sorgeix dels
seus interessos i curiositats. A partir d’aquí, es concreta el tema del
projecte i es comença a portar a terme. Fet que per a nosaltres és
essencial per a què l’aprenentatge es construeixi de manera
significativa, ja que els infants tenen interès i curiositat pel que
estan treballant, i per tant, els seus aprenentatges seran
interioritzats més fàcilment i les seves experiències seran molt més
enriquidores.
En aquesta forma de fer, no és tan important el què s’aprèn, sinó el
camí que es fa per aconseguir-ho: tenir curiositat, crear hipòtesis,
fer-se preguntes, ser conscients del que sabem i el que ens
agradaria saber, buscar informació de manera autònoma o amb
l’ajuda de la comunitat (família, barri, etc.) sintetitzar-la, comunicar-
la i relacionar-la amb els coneixements previs o experiències
anteriors (Escola Sadako, 2013).
Per tant, el treball per projectes
fomenta la multidisciplinarietat
afavorint un aprenentatge
globalitzador i la no separació de
matèries, fet que trobem que no
és natural, ja que els problemes i
les situacions reals amb les
quals es trobaran els infants
durant la seva vida, els hauran de solucionar i hauran d’actuar en
conseqüència fent servir totes les capacitats i els coneixements
dels quals disposen.
A més, es té en compte el currículum tot i que d’una manera més
flexible. Es poden donar casos on els coneixements de l’infant
poden anar més enllà del que s’estableix en el currículum de

3. 3
l’etapa, atès que els projectes no tenen limitacions i, així, se’ls hi
dóna l’oportunitat d’aprofundir en continguts que el currículum no
contempla per la seva edat. Tanmateix, cada infant arriba fins on
està preparat, ja que es respecta el seu ritme d’aprenentatge i les
seves necessitats del moment.
Hem de ser conscients que som éssers socials i vivim en comunitat,
per tant des de petits hem d’aprendre habilitats socials, les quals es
posen en joc en el treball per projectes, com ara la solidaritat,
l’empatia, l’escolta activa, el treball en equip, la cooperació, el
companyerisme, el respecte, la tolerància, etc., aspectes que a
l’escola tradicional no es contemplen, ja que es treballa de forma
individual i competitiva.
Sense oblidar-nos del que, per a nosaltres, és imprescindible que
es produeixi en el treball per projectes, l’aprenentatge cooperatiu on
tots aprenem de tots i cadascú té l’oportunitat d’aportar el millor de
si mateix, enriquint així la vida de l’aula. Per tant, com actualment
vivim en una societat on la informació l’ha tenim a mà, no és
necessari que el mestre sigui l’únic transmissor de coneixements,
sinó, que a través d’aquest tipus de treball, els infants poden ser els
que troben la informació i aconseguir així que l’ensenyament sigui
mutu i recíproc, fet que afavoreix l’èxit educatiu.
En aquest sentit, quin és el nostre paper com a futures mestres?
Concebem a l’infant com el protagonista de la construcció del seu
propi aprenentatge, amb un rol totalment actiu i com una persona
capaç de reflexionar, ser crítica i pensar per ella mateixa, on el
nostre paper serà fer de guia i acompanyament sense interferir, de
manera directa, en els seus processos d’aprenentatge. En aquest
sentit, entenem que l’educació a l’escola no només ha d’estar
orientada cap als infants, sinó que prové directament d’ells. Amb
això, volem dir que els infants són creadors de coneixements, ja
que de forma natural volen entendre i conèixer el món que els
envolta i per tant, ells mateixos cerquen les eines per fer-ho.
També, som conscients que és una feina en la qual haurem de
desenvolupar i adquirir, si és necessari, certes competències
professionals per garantir l’èxit educatiu, com poden ser la

4. 4
flexibilitat, el treball en equip, l’autoreflexió i l’autoavaluació. Per
això serà imprescindible que duguem a terme una formació
permanent i continuada com també estar obertes als canvis que es
produeixen a la societat i que l’escola ha de donar resposta, o si
més no contemplar-los. D’aquesta manera, estarem preparades per
donar resposta i atendre les demandes i necessitats dels infants i la
societat del moment.
El canvi a les escoles és una realitat, creiem que cada cop hi ha
més tendència a l’oferta d’escoles amb metodologies més obertes i
diferents de les experiències que tots hem pogut tenir de petits i
recordem. Però, sabem que el dia de demà quan entrem al mercat
laboral les dificultats i reticències seguiran estant presents. Factors
com la falta de suport de les famílies, la falta de formació dels
mestres, el desconeixement de societat, entre d’altres, fan que
encara quedi un llarg camí per recórrer i una lluita diària per part de
totes les persones implicades, que apostem per la transformació de
l’educació actual i poder arribar a noves formes de fer. Per això,
serà imprescindible fer una divulgació del treball per projectes i que
pugui arribar a tothom, el suport de les institucions i la voluntat de
tots i totes apostant per una educació de qualitat, es pot arribar a
produir un veritable pas de canvi en l’educació.
Com a futures mestres i com a sabedores de l’educació actual, som
conscients que el treball per projectes també presenta algunes
dificultats, ja que es pot donar el cas de què les famílies no
s’impliquin o que l’equip de mestres no estigui preparat per afrontar
tot el que comporta aquest tipus de treball. Però, també
considerem, com hem esmentat anteriorment, que són dificultats
que amb il·lusió, esforç, creient amb el que es fa i amb l’ajuda de
tota la comunitat educativa, es poden superar.
Per acabar, cal destacar que ens agradaria que aquesta manera de
treballar no fos només a l’etapa d’infantil, com passa a la gran
majoria d’escoles actuals, on aquest tipus de treball no té
continuïtat en les etapes posteriors.

5. 5
Sí que hi ha alguns casos on les escoles de primària ja treballen
per projectes, però, quan aquests alumnes arriben a l’institut es
troben amb un gran canvi, pel fet que hi ha una gran diferència
entre les etapes, començant per infantil on la metodologia és més
lliure, fins a arribar a l’institut on aquesta metodologia és molt més
rígida. Aquest és un dels aspectes pel qual s’ha de lluitar i pel qual
actualment encara hi ha famílies que no creuen o tenen por a
aquest tipus de treball. Considerem que és un aspecte difícil
d’aconseguir i on s’ha d’implicar tota la societat per tal que algun
dia sigui possible. Així doncs, nosaltres com a futures mestres mai
perdrem l’esperança i continuarem creient i apostant per aquesta
nova educació, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral i la
felicitat dels nostres alumnes.
“La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de
vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal
d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en
els horitzons de l’esdevenidor.”
Rosa Sensat i Vilà
Referències
Girona JM. (2016). Educar en temps d’incertesa. El diari de
l’educació. Recuperat de:
http://diarieducacio.cat/blogs/rosasensat/2016/04/07/educar-en-
temps-dincertesa-i/
Escola Sadako. (2013). Treball per projectes. Recuperat de
http://escolasadako.cat/infantil/treball-per-projectes/