SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 38
Baixar para ler offline
F
R
A
N
Q
U
I
S
M
E
UNA LLARGA POSTGUERRA.
      (1939-1959)
1.1 Una dictadura feixista

•   Repressió planifiicada.
•   Concentració de poders en mans de Franco.
•   Centralització de l’Estat.
•   Unitat social a través del Fuero del Trabajo (1938).
•   Organización Sindical Española (OSE, 1940), controlada per
    dirigents falangistes.
•   Fiscalitat basada en impostos indirectes.
•   Corts (1942) consultives i deliberants formada per
    procuradores.
•   Justícia subordinada al govern.
•   Església i exèrcit suports del règim.
1.2 L’impacte de la Segona Guerra
              Mundial.
• Neutralitat.
• Franco s’entrevista amb Hitler (1940) i Mussolini (1941). No hi
  ha acord per entrar a la guerra.
• 1941, Franco envia la División Azul al front soviètic. Canvia la
  neutralitat per la no bel.ligerància.
• 1943, avenç aliat. Es torna a la neutralitat.
• Victòria dels aliats. Maquillatge del règim:
    –   Es proclama democràcia orgànica.
    –   Es fa el Fuero de los Españoles (1945).
    –   Ley de Referèndum Nacional (1945).
    –   Entrada al govern de dirigents catòlics.
• Aïllament internacional.
Hitler i Franco.
Hendaia, 1940.
Franco i Mussolini, 1941
Sortida del primer contingent de la División Azul
1.3 Repressió i control social
•   Repressió política:
     –   En presons i camps de concentració.
     –   280.000 presos el 1940.
     –   Tortura exercida per la brigada social (policia política).
     –   Exercida per la jurisdicció militar fins el 1963.
     –   La denúncia anònima era suficient.
     –   1077 execucions a Barcelona el 1939.
•   Repressió econòmica:
     – Ley de Responsabilidades Políticas: multava a persones per la seva activitat
       política o ideologia des del 1934.
     – Confiscació de propietats d’organitzacions i entitats democràtiques.
     – Depuracions de personal (15.000 funcionaris de la Generalitat).
•   Repressió ideològica:
     –   Normes de conducta fixades pel puritanisme catòlic.
     –   Censura.
     –   Control de l’educació en mans de l’Església.
     –   Rol de la dona
     –   Nacionalcatolicisme.
Franquisme versió completa
Campaments Frente de Juventudes
Sección Femenina de la Falange
Franquisme versió completa
Franquisme versió completa
2.1 Els costos humans de la guerra

• Entre els morts a la guerra i els exiliats Catalunya perd un 4,5%
  de població en relació a abans de la guerra.
• La població catalana envelleix a causa d’una baixa natalitat i
  d’un increment de la mortalitat.
• Als anys 40 la població augmenta gràcies a l’arribada de
  250.000 immigrants. És gent expulsada del camp andalús a
  causa de la contrarreforma agrària franquista.
• Els anys 50 la immigració es duplica.
2.2 La política franquista envers Catalunya.


• Política anticatalanista i anticatalana:
   – Prohibició dels símbols.
   – Nova retolació dels carrers.
   – Eliminació de monuments públics.
   – Supressió i persecució de la llengua catalana.
   – Castellà única llengua oficial.
   – Cultura catalana en situació crítica a causa de l’exili dels
      seus principals representants.
3.1 Els eixos de l’autarquia
• Objectius econòmics del règim franquista:
   – Aconseguir l’autosuficiència econòmica (autarquia).
   – Substitució del lliure mercat per la intervenció generalitzada de
     l’adminstració.
   – Bloqueig del creixement econòmic.
   – No s’aprofita l’economia favorable de després de la Guerra Mundial
     (Pla Marshall).
   – S’intervenen les importacions i exportacions per limitar-les. El
     resultat és escassetat de béns i carestia.
   – Impuls de la indústria de béns d’equip amb ajuda pública; gran
     despesa pública.
• 1941, es crea el Instituto Nacional de Industria (INI)
  conglomerat d’emprese de molts sectors que produeix el més
  possible, independentment dels costos (Iberia, SEAT, ENDESA).
3.2 Racionament i mercat negre

• L’Estat controlava directament els productors i els mercats.
  L’adiministració venia els productes al consumidor a un preu
  regulat.
• Molts productors preferien amagar la producció i desviar-les cap
  al mercat negre.
• El mercat negre o estraperlo eren les transaccions
  econòmiques que es feien al marge de la llei.
• Els preus del mercat negre eren molt superiors als del mercat
  regulat.
• Amb el racionament, la fam es va generalitzar especialment a
  les grans ciutats.
Franquisme versió completa
Franquisme versió completa
Franquisme versió completa
Cotxe amb gasogen
Cua pel racionament
4.1 El món de l’exili

• Després de la guerra, la major part de l’exili es troba a França
  en camps de concentració.
• Amb la Guerra Mundial alguns es traslladen a Amèrica, altres
  s’integren a la resistència francesa i d’altres són traslladats a
  camps com Auschwitz o Mathausen.
• A Mèxic s’instal.la un govern testimonial de la República.
• Va ser una oposició al franquisme feble i dispersa.
• Fins 1946 pnsaven que la victòria dels aliats tornaria la
  democràcia a Espanya.
• Va tenir pocs lligams amb l’antifranquisme clandestí de l’interior
  d’Espanya.
4.2 L’oposició clandestina

• Després de la guerra i enmig d’una duríssima repressió, es dóna
  la màxima propaganda democràtica i l’acció dels maquis
  (invasió de la Vall d’Aran, 1944) tot esperant l’entrada dels
  aliats.

• Amb la consolidació del franquisme a partir del 1947, l’oposició
  entra en una etapa de crisi:
    – Organitzacions que van quedar molt debilitades: CNT.
    – Organitzacions que van desaparèixer a l’interior: POUM, UGT,
      partits republicans i nacionalistes.
    – Partits amb greus divisons internes: PSOE
    – Partits que canvien de tàctica i organitzen la lluita interna i
      s’infiltren en el sindicat vertical: PSUC, PCE.
4.3 La protesta obrera

• Fins al 1947 hi ha brots de conflctivitat obrera:
    – Conflictes laborals a grans empreses del tèxtil, la metal.lúrgia i la
      química a Barcelona, Vallès i Maresme.
    – Gener 1946, primera vaga general a Manresa.
    – Accions reivindicatives a Astúries.
    – Maig del 1947, al País Basc vaga general seguida per 20.000
      treballadors.


• A partir del 1947 canvi de tàctica: participar en el CNS per
  plantejar reivindicacions laborals i arribar a un nombre més gran
  de treballadors.
5.1 L’esgotament de la via autàrquica

• La política de l’autosuficiència va ser un fracàs:
    –   Fortes pujades dels preus.
    –   Reducció dels salari reals (controlats).
    –   Males collites.
    –   Malestar social i protestes obreres.


• Canvis en la situació internacional va ajudar a solucionar el
  problema.
Eva Peron, Franco i Carmen Polo
5.2 El pes de la situació
internacional
• A causa de la guerra freda els Estats Units accepten la
  concessió d’ajuts econòmics a Espanya a canvi del seu suport
  contra el comunisme.
• 1953, l’Espanya franquista comença a trencar l’aïllament:
   – Signatura d’un nou Concordat amb l’Església catòlica que reforça la
     seva estreta aliança.
   – Acord amb els EUA: ajuda militar i econòmica a canvi de bases
     militars en territori espanyol.
   – Entrada en organismes internacionals com la FAO i la UNESCO i, el
     1955, entrada a l’ONU.
Visita d’Eisenhower, president EUA, el 1959
EL LLANÇAMENT ECONÒMIC
L’expansió de l’economia dels 60 es va fer gràcies a l’excés de mà d’obra agrària i a la inversió de capitals estrangers, es genera
una dependència de l’economia espanyola en relació als països desenvolupats. L’expansió econòmica es fa evident amb la
importació de béns d’equip, de petroli i d’altres matèries primeres. S’exporten productes agrícoles i productes industrials, no
s’equlibra pèrò la balança comercial, tradicionalment deficitària, compensada pels ingressos del turisme i dels estalvis enviats pels
emigrants. Es modernitza l’agricultura, disminueix el nombre de jornalers que protagonitzen una emigració massiva. Els baixos
salaris, l’escassa conflictivitat laboral, els preus barats dels aliments i del petroli i la reduïda pressió fiscal són causes del
desenvolupament industrial. Les indústries es concentren a les zones urbanes, en el cas de Catalunya, al voltant de Barcelona i es
converteix en la principal poveïdora de béns industrials de consum del mercat espanyol. Durant els anys 60 es produeix el boom del
turisme, concentrat en les zones litorals i amb forta estacionalitat.




DESEQUILIBRIS REGIONALS I MIGRACIONS.
El desplaçament massiu de població va tenir dues destinacions fonamentals: 1- Europa: disminueix l’atur i proporciona divises. 2-
Interior: a les zones industrials i liotrals; va generar nombrosos problemes. Catalunya és una zona d’immigració durant tot el segle
XX, però mai tan intensa com en els anys seixanta, fa ser afavorida pel règim com a factor de descatalanització.Els desequilibris
regionals i socials van augmentar a l’hora que augmantaven els deficits socials i en infraestructures.




ENTRE EL REFORMISME I L’IMMOBILISME.
Espanya va entrar en la societat de consum. El règim es veia obligat a millorar el nivell de vida sense que això suposés canvis
polítics. Es va veure obligat però a emprendre una sèrie de reformes institucionals centrades en les llibertats, l’educació, la
seguretat social i la qüestió successòria. Aquestes reformes van dividir els franquistes entre els aperturistes (partidaris de les
reformes) i els immobilistes (contraris a qualsevol reforma del règim).
Juan Carlos
de Borbon,
successor
nomenat per
Franco
EL MODEL ECONÒMIC DELS 60



   TECNÒCRATES                                                                             MODEL
                                                POLÍTICA
   AL PODER                     projecten                          seguint el
                                                ECONÒMICA                                  CAPITALIST
   (VINCULATS A                 una
   L’OPUS DEI)                                                                             A


                                                                                    INCENTIVAR LA
                                                 fan el
                                                                                    INVERSIÓ ESTRANGERA



                                                                                    DEVALUAR LA PESSETA


                      PLA D’ESTABILITZACIÓ            que
                      DEL 1959                        consistia                  IMPULSAR LES
                                                      en                         EXPORTACIONS I FRENAR
                                                                                 LES IMPORTACIONS


                                                                                CONTENIR LA DESPESA PÚBLICA I
                      conseqüències                                             CONGELAR ELS SALARIS




                                              AUGMENTA
 S’ATURA                                      L’ATUR I
                          ES SANEJA           L’EMIGRACIÓ
 LA
                          L’ECONOMI
 INFLACIÓ
                          A




                                             LA
                                             INDUSTRIALITZACIÓ I
        que porta a                          MODERNITZACIÓ
                                             D’ESPANYA
Franquisme versió completa
Durant els ESTUDIANTS... I la conflictivitat
OBRERS, anys 60 augmentaCAPELLANS. social i política. Es pot establir a tres nivells:

                                  els sindicats practiquen                   L’ENTRISME              que consisteix en                  INFILTRAR-SE EN
   1-                                                                                                                                   EL SINDICAT
   CONFLICTES                     apareixen                                                                                             OFICIAL QUAN HI
   LABORALS                                                        NOVES                                                                HA CONFLICTE
                                                                   ORGANITZACIONS COM                     reivindiquen
                                                                                                                                    MILLORES SALARIALS I
                                                                   USO O CCOO                                                       CANVIS POLÍTICS

                                                         MASSIFICADA I ERA
   2- LA                       estava                    DE BAIXA
   UNIVERSITAT                                           QUALITAT



                                         va ser                                              LEGALITZACIÓ DE LES
                                                                                             ORGANITZACIONS SINDICALS
                                                                                             ESTUDIANTILS

             FONT                                      demanaven
             D’AGITACIÓ
             CONSTANT                                                                        CANVIS POLÍTICS



                                        març 1966                                                                             EL TANCAMENT ALS
                                                                                                                              CAPUTXINS DE
                                                                         ES PRODUEIX
                                                                                                     que és                   SARRIÀ DE 33
                                                                         LA
                                                                                                                              INTEL.LECTUALS I
                                                                         CAPUTXINADA
                                                                                                                              400 ESTUDIANTS


         3-                                                            CONCILI VATICÀ II –
                                        a partir del                   1962/63- ÉS MÉS
         L’ESGLÉSIA
                                                                       REFORMISTA I
                                                                       LIBERAL
                                                                                                                  LA JERARQUIA ÉS
                                                                                                                  FRANQUISTA

                                                                       a Espanya es
                                                                       divideix

                                                                                                                   EL CLERGAT JOVE ES
                                                                                                                   VINCULA A L’OBRERISME I AL
                                                                                                                   NACIONALISME
L’OPOSICIÓ SURT AL CARRER.
Durant els anys seixanta la lluita contra el règim es centra en tres àmbits: el polític, el nacionalisme i la lluita armada,cadascun amb els seus trets característics:
      1- LA                                                        LA INFLUÈNCIA
                                         s’estén
      COORDINACIÓ                                                  DELS PARTITS
      POLÍTICA                                                     POLÍTICS
                                                                                                                               DEMOCRÀCIA


                                  s’organitzen                     IV CONGRÉS
                                  en el                            DEL
                                                                                                  demanen
                                                                   MOVIMENT                                                  L’ENTRADA A LA
                                                                   EUROPEU                                                   COMUNITAT
                                                                   (MÚNIC, 1962)                                             ECONÒMICA EUROPEA




                                                                                                                                      LA INDEPNDÈNCIA
                                                                             ES                          que reivindica               DEL PAÍS BASC
                                                                             CREA
                                            el 1959
                                                                             L’ETA
             2- LA
             LLUITA
             ARMADA                         més tard                      ES CREA EL                                          PARTITS POLÍTICS;
                                                                          FRAP                                                SINDICATS; ENTITATS
                                                                                                                              SOCIALS,
                                                                                                                              PROFESSIONALS I
                                                                                                                              CÍVIQUES I
                                                                                           constituïda
                                                                                                                              PEESONALITATS
                                                                                           per
               3- CONSTITUCIÓ A                                                                                               INDEPENDENTS
               CATALUNYA D’UN                      el 1971 es va
               FRONT                               fundar
               D’OPOSICIÓ
               UNITARI                                                                                                    MILLORES SALARIALS PELS
                                                                                                                          OBRERS, INSTAURACIÓ DE
                                                                                        reivindicava
                                                 L’ASSEMBLEA DE                                                           LA DEMOCRÀCIA I
                                                 CATALUNYA                                                                AUTONOMIA PER
                                                                                                                          CATALUNYA



                                                                                                                          ACCIONS I
                                                                                   va coordinar
                                                                                                                          MOBILITZACIONS DE
                                                                                                                          MASSES
Franquisme versió completa
Franquisme versió completa
Franquisme versió completa

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIIIAntoni Aixalà
 
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-20149. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014martav57
 
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic Règim
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic RègimEl Segle XVIII. La crisi de l' Antic Règim
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic RègimLourdes Escobar
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18jordimanero
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18jordimanero
 
Unitat 15. Actualitat 2017-18
Unitat 15.   Actualitat 2017-18Unitat 15.   Actualitat 2017-18
Unitat 15. Actualitat 2017-18jordimanero
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18jordimanero
 
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.Jessica Dominguez
 
05 Les grans potències europees Segle XIX
05 Les grans potències europees Segle XIX05 Les grans potències europees Segle XIX
05 Les grans potències europees Segle XIXAntoni Aixalà
 
02 La Revolució Industrial
02 La Revolució Industrial02 La Revolució Industrial
02 La Revolució IndustrialAntoni Aixalà
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20jordimanero
 
14 El Món Capitalista
14 El Món Capitalista14 El Món Capitalista
14 El Món CapitalistaAntoni Aixalà
 
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.Marcel Duran
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18jordimanero
 

Mais procurados (20)

Unitat 15
Unitat 15Unitat 15
Unitat 15
 
01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII01 L'Antic Règim Segle XVIII
01 L'Antic Règim Segle XVIII
 
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-20149. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014
9. DEMOCRÀCIES I TOTALITARISMES 1918-1939 1 BAT. 2013-2014
 
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic Règim
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic RègimEl Segle XVIII. La crisi de l' Antic Règim
El Segle XVIII. La crisi de l' Antic Règim
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18Unitat 8   el crac del 29 - 2017-18
Unitat 8 el crac del 29 - 2017-18
 
El franquisme
El  franquismeEl  franquisme
El franquisme
 
Unitat 15. Actualitat 2017-18
Unitat 15.   Actualitat 2017-18Unitat 15.   Actualitat 2017-18
Unitat 15. Actualitat 2017-18
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
 
Economia durant el Franquisme
Economia durant el FranquismeEconomia durant el Franquisme
Economia durant el Franquisme
 
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.
El Franquismo: evolución política, económica y social hasta 1959.
 
05 Les grans potències europees Segle XIX
05 Les grans potències europees Segle XIX05 Les grans potències europees Segle XIX
05 Les grans potències europees Segle XIX
 
02 La Revolució Industrial
02 La Revolució Industrial02 La Revolució Industrial
02 La Revolució Industrial
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
14 El Món Capitalista
14 El Món Capitalista14 El Món Capitalista
14 El Món Capitalista
 
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.
 
Polis4 T06
Polis4 T06Polis4 T06
Polis4 T06
 
Unitat 6 gran guerra -2017-18
Unitat 6   gran guerra -2017-18Unitat 6   gran guerra -2017-18
Unitat 6 gran guerra -2017-18
 

Semelhante a Franquisme versió completa

Franquisme versio reduida
Franquisme versio reduidaFranquisme versio reduida
Franquisme versio reduidajaccbatxart
 
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)Antonio Egea
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiiibenienge
 
Exposició d'història 3ª avaluació
Exposició d'història 3ª avaluacióExposició d'història 3ª avaluació
Exposició d'història 3ª avaluacióAlejandro Palacios
 
Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898MontserratEscapa
 
La dictadura franquista
La dictadura franquistaLa dictadura franquista
La dictadura franquistaEduard Costa
 
Espanya Durant El Franquisme[1]
Espanya Durant El Franquisme[1]Espanya Durant El Franquisme[1]
Espanya Durant El Franquisme[1]salvamenor
 
El franquisme 1939 1959
El franquisme 1939 1959El franquisme 1939 1959
El franquisme 1939 1959aladanso
 
Dictadura i Democracia
Dictadura i DemocraciaDictadura i Democracia
Dictadura i DemocraciaMaria Polo
 
Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Rafa Oriola
 
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISME
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISMEPRIMERS ANYS DEL FRANQUISME
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISMEireedeeb
 
Tema 14 Franquisme (1959-1975)
Tema 14 Franquisme (1959-1975)Tema 14 Franquisme (1959-1975)
Tema 14 Franquisme (1959-1975)neusgr
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxannasocials
 
Espanya durant el franquisme
Espanya durant el franquismeEspanya durant el franquisme
Espanya durant el franquismesergio9412
 

Semelhante a Franquisme versió completa (20)

Franquisme versio reduida
Franquisme versio reduidaFranquisme versio reduida
Franquisme versio reduida
 
Resumt12
Resumt12Resumt12
Resumt12
 
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)
 
Franquisme segona part
Franquisme segona partFranquisme segona part
Franquisme segona part
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
 
Exposició d'història 3ª avaluació
Exposició d'història 3ª avaluacióExposició d'història 3ª avaluació
Exposició d'història 3ª avaluació
 
Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898Les conseqüències del desastre de 1898
Les conseqüències del desastre de 1898
 
Esquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la RestauracióEsquema Crisi de la Restauració
Esquema Crisi de la Restauració
 
La dictadura franquista
La dictadura franquistaLa dictadura franquista
La dictadura franquista
 
Espanya Durant El Franquisme[1]
Espanya Durant El Franquisme[1]Espanya Durant El Franquisme[1]
Espanya Durant El Franquisme[1]
 
El franquisme 1939 1959
El franquisme 1939 1959El franquisme 1939 1959
El franquisme 1939 1959
 
Dictadura i Democracia
Dictadura i DemocraciaDictadura i Democracia
Dictadura i Democracia
 
El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)El primer franquisme ( 1939 59)
El primer franquisme ( 1939 59)
 
Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)Franquisme (1959 1975)
Franquisme (1959 1975)
 
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISME
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISMEPRIMERS ANYS DEL FRANQUISME
PRIMERS ANYS DEL FRANQUISME
 
Tema 14 Franquisme (1959-1975)
Tema 14 Franquisme (1959-1975)Tema 14 Franquisme (1959-1975)
Tema 14 Franquisme (1959-1975)
 
Tema 8: Franquisme (1939 1959)
Tema 8: Franquisme (1939 1959) Tema 8: Franquisme (1939 1959)
Tema 8: Franquisme (1939 1959)
 
La crisi de la restauració 1
La crisi de la restauració 1La crisi de la restauració 1
La crisi de la restauració 1
 
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xxSocietat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
Societat i pol. a l'espanya de ppis. del s.xx
 
Espanya durant el franquisme
Espanya durant el franquismeEspanya durant el franquisme
Espanya durant el franquisme
 

Mais de jaccbatxart

La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 repúblicajaccbatxart
 
Tres de mayo final
Tres de mayo finalTres de mayo final
Tres de mayo finaljaccbatxart
 
Tres de mayo final
Tres de mayo finalTres de mayo final
Tres de mayo finaljaccbatxart
 
el jurament dels horacis
el jurament dels horacis el jurament dels horacis
el jurament dels horacis jaccbatxart
 
Literatura de post guierra i
Literatura de post guierra iLiteratura de post guierra i
Literatura de post guierra ijaccbatxart
 
Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albertjaccbatxart
 
Modernismo y ruben dario
Modernismo y ruben darioModernismo y ruben dario
Modernismo y ruben dariojaccbatxart
 
L’avanguardisme
L’avanguardismeL’avanguardisme
L’avanguardismejaccbatxart
 
L’avanguardisme
L’avanguardismeL’avanguardisme
L’avanguardismejaccbatxart
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà jaccbatxart
 

Mais de jaccbatxart (19)

La 2 república
La 2 repúblicaLa 2 república
La 2 república
 
Eros i psique
Eros i psiqueEros i psique
Eros i psique
 
Tres de mayo final
Tres de mayo finalTres de mayo final
Tres de mayo final
 
Tres de mayo final
Tres de mayo finalTres de mayo final
Tres de mayo final
 
el jurament dels horacis
el jurament dels horacis el jurament dels horacis
el jurament dels horacis
 
Literatura de post guierra i
Literatura de post guierra iLiteratura de post guierra i
Literatura de post guierra i
 
Víctor català caterina albert
Víctor català caterina albertVíctor català caterina albert
Víctor català caterina albert
 
Modernismo y ruben dario
Modernismo y ruben darioModernismo y ruben dario
Modernismo y ruben dario
 
El futurisme
El futurismeEl futurisme
El futurisme
 
El surrealsime
El surrealsimeEl surrealsime
El surrealsime
 
El surrealsime
El surrealsimeEl surrealsime
El surrealsime
 
El dadaisme
El dadaismeEl dadaisme
El dadaisme
 
El cubisme
El cubismeEl cubisme
El cubisme
 
El cubisme
El cubismeEl cubisme
El cubisme
 
L’avanguardisme
L’avanguardismeL’avanguardisme
L’avanguardisme
 
L’avanguardisme
L’avanguardismeL’avanguardisme
L’avanguardisme
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
La lirica
La liricaLa lirica
La lirica
 
La lirica
La liricaLa lirica
La lirica
 

Franquisme versió completa

  • 3. 1.1 Una dictadura feixista • Repressió planifiicada. • Concentració de poders en mans de Franco. • Centralització de l’Estat. • Unitat social a través del Fuero del Trabajo (1938). • Organización Sindical Española (OSE, 1940), controlada per dirigents falangistes. • Fiscalitat basada en impostos indirectes. • Corts (1942) consultives i deliberants formada per procuradores. • Justícia subordinada al govern. • Església i exèrcit suports del règim.
  • 4. 1.2 L’impacte de la Segona Guerra Mundial. • Neutralitat. • Franco s’entrevista amb Hitler (1940) i Mussolini (1941). No hi ha acord per entrar a la guerra. • 1941, Franco envia la División Azul al front soviètic. Canvia la neutralitat per la no bel.ligerància. • 1943, avenç aliat. Es torna a la neutralitat. • Victòria dels aliats. Maquillatge del règim: – Es proclama democràcia orgànica. – Es fa el Fuero de los Españoles (1945). – Ley de Referèndum Nacional (1945). – Entrada al govern de dirigents catòlics. • Aïllament internacional.
  • 7. Sortida del primer contingent de la División Azul
  • 8. 1.3 Repressió i control social • Repressió política: – En presons i camps de concentració. – 280.000 presos el 1940. – Tortura exercida per la brigada social (policia política). – Exercida per la jurisdicció militar fins el 1963. – La denúncia anònima era suficient. – 1077 execucions a Barcelona el 1939. • Repressió econòmica: – Ley de Responsabilidades Políticas: multava a persones per la seva activitat política o ideologia des del 1934. – Confiscació de propietats d’organitzacions i entitats democràtiques. – Depuracions de personal (15.000 funcionaris de la Generalitat). • Repressió ideològica: – Normes de conducta fixades pel puritanisme catòlic. – Censura. – Control de l’educació en mans de l’Església. – Rol de la dona – Nacionalcatolicisme.
  • 10. Campaments Frente de Juventudes
  • 11. Sección Femenina de la Falange
  • 14. 2.1 Els costos humans de la guerra • Entre els morts a la guerra i els exiliats Catalunya perd un 4,5% de població en relació a abans de la guerra. • La població catalana envelleix a causa d’una baixa natalitat i d’un increment de la mortalitat. • Als anys 40 la població augmenta gràcies a l’arribada de 250.000 immigrants. És gent expulsada del camp andalús a causa de la contrarreforma agrària franquista. • Els anys 50 la immigració es duplica.
  • 15. 2.2 La política franquista envers Catalunya. • Política anticatalanista i anticatalana: – Prohibició dels símbols. – Nova retolació dels carrers. – Eliminació de monuments públics. – Supressió i persecució de la llengua catalana. – Castellà única llengua oficial. – Cultura catalana en situació crítica a causa de l’exili dels seus principals representants.
  • 16. 3.1 Els eixos de l’autarquia • Objectius econòmics del règim franquista: – Aconseguir l’autosuficiència econòmica (autarquia). – Substitució del lliure mercat per la intervenció generalitzada de l’adminstració. – Bloqueig del creixement econòmic. – No s’aprofita l’economia favorable de després de la Guerra Mundial (Pla Marshall). – S’intervenen les importacions i exportacions per limitar-les. El resultat és escassetat de béns i carestia. – Impuls de la indústria de béns d’equip amb ajuda pública; gran despesa pública. • 1941, es crea el Instituto Nacional de Industria (INI) conglomerat d’emprese de molts sectors que produeix el més possible, independentment dels costos (Iberia, SEAT, ENDESA).
  • 17. 3.2 Racionament i mercat negre • L’Estat controlava directament els productors i els mercats. L’adiministració venia els productes al consumidor a un preu regulat. • Molts productors preferien amagar la producció i desviar-les cap al mercat negre. • El mercat negre o estraperlo eren les transaccions econòmiques que es feien al marge de la llei. • Els preus del mercat negre eren molt superiors als del mercat regulat. • Amb el racionament, la fam es va generalitzar especialment a les grans ciutats.
  • 23. 4.1 El món de l’exili • Després de la guerra, la major part de l’exili es troba a França en camps de concentració. • Amb la Guerra Mundial alguns es traslladen a Amèrica, altres s’integren a la resistència francesa i d’altres són traslladats a camps com Auschwitz o Mathausen. • A Mèxic s’instal.la un govern testimonial de la República. • Va ser una oposició al franquisme feble i dispersa. • Fins 1946 pnsaven que la victòria dels aliats tornaria la democràcia a Espanya. • Va tenir pocs lligams amb l’antifranquisme clandestí de l’interior d’Espanya.
  • 24. 4.2 L’oposició clandestina • Després de la guerra i enmig d’una duríssima repressió, es dóna la màxima propaganda democràtica i l’acció dels maquis (invasió de la Vall d’Aran, 1944) tot esperant l’entrada dels aliats. • Amb la consolidació del franquisme a partir del 1947, l’oposició entra en una etapa de crisi: – Organitzacions que van quedar molt debilitades: CNT. – Organitzacions que van desaparèixer a l’interior: POUM, UGT, partits republicans i nacionalistes. – Partits amb greus divisons internes: PSOE – Partits que canvien de tàctica i organitzen la lluita interna i s’infiltren en el sindicat vertical: PSUC, PCE.
  • 25. 4.3 La protesta obrera • Fins al 1947 hi ha brots de conflctivitat obrera: – Conflictes laborals a grans empreses del tèxtil, la metal.lúrgia i la química a Barcelona, Vallès i Maresme. – Gener 1946, primera vaga general a Manresa. – Accions reivindicatives a Astúries. – Maig del 1947, al País Basc vaga general seguida per 20.000 treballadors. • A partir del 1947 canvi de tàctica: participar en el CNS per plantejar reivindicacions laborals i arribar a un nombre més gran de treballadors.
  • 26. 5.1 L’esgotament de la via autàrquica • La política de l’autosuficiència va ser un fracàs: – Fortes pujades dels preus. – Reducció dels salari reals (controlats). – Males collites. – Malestar social i protestes obreres. • Canvis en la situació internacional va ajudar a solucionar el problema.
  • 27. Eva Peron, Franco i Carmen Polo
  • 28. 5.2 El pes de la situació internacional • A causa de la guerra freda els Estats Units accepten la concessió d’ajuts econòmics a Espanya a canvi del seu suport contra el comunisme. • 1953, l’Espanya franquista comença a trencar l’aïllament: – Signatura d’un nou Concordat amb l’Església catòlica que reforça la seva estreta aliança. – Acord amb els EUA: ajuda militar i econòmica a canvi de bases militars en territori espanyol. – Entrada en organismes internacionals com la FAO i la UNESCO i, el 1955, entrada a l’ONU.
  • 30. EL LLANÇAMENT ECONÒMIC L’expansió de l’economia dels 60 es va fer gràcies a l’excés de mà d’obra agrària i a la inversió de capitals estrangers, es genera una dependència de l’economia espanyola en relació als països desenvolupats. L’expansió econòmica es fa evident amb la importació de béns d’equip, de petroli i d’altres matèries primeres. S’exporten productes agrícoles i productes industrials, no s’equlibra pèrò la balança comercial, tradicionalment deficitària, compensada pels ingressos del turisme i dels estalvis enviats pels emigrants. Es modernitza l’agricultura, disminueix el nombre de jornalers que protagonitzen una emigració massiva. Els baixos salaris, l’escassa conflictivitat laboral, els preus barats dels aliments i del petroli i la reduïda pressió fiscal són causes del desenvolupament industrial. Les indústries es concentren a les zones urbanes, en el cas de Catalunya, al voltant de Barcelona i es converteix en la principal poveïdora de béns industrials de consum del mercat espanyol. Durant els anys 60 es produeix el boom del turisme, concentrat en les zones litorals i amb forta estacionalitat. DESEQUILIBRIS REGIONALS I MIGRACIONS. El desplaçament massiu de població va tenir dues destinacions fonamentals: 1- Europa: disminueix l’atur i proporciona divises. 2- Interior: a les zones industrials i liotrals; va generar nombrosos problemes. Catalunya és una zona d’immigració durant tot el segle XX, però mai tan intensa com en els anys seixanta, fa ser afavorida pel règim com a factor de descatalanització.Els desequilibris regionals i socials van augmentar a l’hora que augmantaven els deficits socials i en infraestructures. ENTRE EL REFORMISME I L’IMMOBILISME. Espanya va entrar en la societat de consum. El règim es veia obligat a millorar el nivell de vida sense que això suposés canvis polítics. Es va veure obligat però a emprendre una sèrie de reformes institucionals centrades en les llibertats, l’educació, la seguretat social i la qüestió successòria. Aquestes reformes van dividir els franquistes entre els aperturistes (partidaris de les reformes) i els immobilistes (contraris a qualsevol reforma del règim).
  • 32. EL MODEL ECONÒMIC DELS 60 TECNÒCRATES MODEL POLÍTICA AL PODER projecten seguint el ECONÒMICA CAPITALIST (VINCULATS A una L’OPUS DEI) A INCENTIVAR LA fan el INVERSIÓ ESTRANGERA DEVALUAR LA PESSETA PLA D’ESTABILITZACIÓ que DEL 1959 consistia IMPULSAR LES en EXPORTACIONS I FRENAR LES IMPORTACIONS CONTENIR LA DESPESA PÚBLICA I conseqüències CONGELAR ELS SALARIS AUGMENTA S’ATURA L’ATUR I ES SANEJA L’EMIGRACIÓ LA L’ECONOMI INFLACIÓ A LA INDUSTRIALITZACIÓ I que porta a MODERNITZACIÓ D’ESPANYA
  • 34. Durant els ESTUDIANTS... I la conflictivitat OBRERS, anys 60 augmentaCAPELLANS. social i política. Es pot establir a tres nivells: els sindicats practiquen L’ENTRISME que consisteix en INFILTRAR-SE EN 1- EL SINDICAT CONFLICTES apareixen OFICIAL QUAN HI LABORALS NOVES HA CONFLICTE ORGANITZACIONS COM reivindiquen MILLORES SALARIALS I USO O CCOO CANVIS POLÍTICS MASSIFICADA I ERA 2- LA estava DE BAIXA UNIVERSITAT QUALITAT va ser LEGALITZACIÓ DE LES ORGANITZACIONS SINDICALS ESTUDIANTILS FONT demanaven D’AGITACIÓ CONSTANT CANVIS POLÍTICS març 1966 EL TANCAMENT ALS CAPUTXINS DE ES PRODUEIX que és SARRIÀ DE 33 LA INTEL.LECTUALS I CAPUTXINADA 400 ESTUDIANTS 3- CONCILI VATICÀ II – a partir del 1962/63- ÉS MÉS L’ESGLÉSIA REFORMISTA I LIBERAL LA JERARQUIA ÉS FRANQUISTA a Espanya es divideix EL CLERGAT JOVE ES VINCULA A L’OBRERISME I AL NACIONALISME
  • 35. L’OPOSICIÓ SURT AL CARRER. Durant els anys seixanta la lluita contra el règim es centra en tres àmbits: el polític, el nacionalisme i la lluita armada,cadascun amb els seus trets característics: 1- LA LA INFLUÈNCIA s’estén COORDINACIÓ DELS PARTITS POLÍTICA POLÍTICS DEMOCRÀCIA s’organitzen IV CONGRÉS en el DEL demanen MOVIMENT L’ENTRADA A LA EUROPEU COMUNITAT (MÚNIC, 1962) ECONÒMICA EUROPEA LA INDEPNDÈNCIA ES que reivindica DEL PAÍS BASC CREA el 1959 L’ETA 2- LA LLUITA ARMADA més tard ES CREA EL PARTITS POLÍTICS; FRAP SINDICATS; ENTITATS SOCIALS, PROFESSIONALS I CÍVIQUES I constituïda PEESONALITATS per 3- CONSTITUCIÓ A INDEPENDENTS CATALUNYA D’UN el 1971 es va FRONT fundar D’OPOSICIÓ UNITARI MILLORES SALARIALS PELS OBRERS, INSTAURACIÓ DE reivindicava L’ASSEMBLEA DE LA DEMOCRÀCIA I CATALUNYA AUTONOMIA PER CATALUNYA ACCIONS I va coordinar MOBILITZACIONS DE MASSES