Textos cs + preguntes

1.774 visualizações

Publicada em

cs

Publicada em: Educação
0 comentários
0 gostaram
Estatísticas
Notas
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Sem downloads
Visualizações
Visualizações totais
1.774
No SlideShare
0
A partir de incorporações
0
Número de incorporações
3
Ações
Compartilhamentos
0
Downloads
78
Comentários
0
Gostaram
0
Incorporações 0
Nenhuma incorporação

Nenhuma nota no slide

Textos cs + preguntes

  1. 1. Coordinació Primària- Secundária Curs 11/12 Recull de textos de CICLE SUPERIOR Col-Iegi Sant Miquel Escola Alfons XIII Escola Alzina Escola Castell Ciuró Escola Este¡ Escola La Sínia Escola MadoreII Escola Pau Vila Escola Pont de Ia Cadena
  2. 2. El lladre d'ombres El que lí va ocórrer al senyor Turell no acostuma a passar cada dia. Ell. un home ¡neticulós i primmirat com n'hi ha pocs. que gairebé ¡nai no trencava la seva rutína i PATAPAF. havia perdut o li havien robal Fombra. vés a saber. Aquella tarda leia un sol espaterrant. Tothom suava 1a cansalada. l el senyor Turell, després de prendre un bon bany d'aígua freda. va decidir sorrir a estirar les cames fins al port per rcbre una mica de ventet del mari refrescar-se una estona. Seuria a la terrassa d'un bar. a l°aire lliure. demanaria un refresc í després, quan la lluna lluís al cel com un lbnnatge. aturaria un taxi i. cap a casa Falta gcnll. se n'aniria a sopar i a llegir alguna novel-la d'aventures. l en acabat a dormir. que Pendemà sería un altre dia. Dit i fet. Així que es va haver banyat. es va posar el seu elegant vestit d'eslíu í tot xano-xano va adreçar els seus passos Rambla avall. Els carrers eren plens de gent que passejava amunt í avall o que s'aturava per comprar-se un gelado( de quatre boles o per beure°s un granissat de llimona menlre contemplaven una colla que feien un número de circ. Ell va arribar al moll i va estar-se una bella estona examinanl Faigua del port. que más que un tros de mar semblava una bassa d'oli. Les gavines xisclaven esvalotadcs i algunes es capbussavcn per veure si atrapaven algun peixot despistal que tragués el morro de Paigua. Quan va començar a notar cansament. va escollir un bar tranquil. s'l1i va asseure i va lixar la mirada en un vaixell que Iliscava lentamenl just per damunt de la corda de Phoritzó. La seva ombra Facompanyava. com sempre. i imitava lots els seus movimems com si fos una mona d'aquelles que ho copien lot. El cambrer semblava que no tenía pressa i no es decidia a sorlir del bar per saber que volia el senyor Turell. Ell, quan se li va acabar la paciência -ja li feien : nal els díts de tant fer allô que Fem amb ells quan volem cridar Fatenció d'un cambrer -. es va aixecar de la cadira i. ben decidit, va encaminar-se cap al taulell del bar. Amb un pel d'ironia va dir: -Sí no li sap greu, senyor cambrer. voldria un refresc. l m'agradaria poder-mel beure abans de Iniljanit. S¡ no Ii han de caure els anells. me'l podria servir? EI cambrer, que no estava per gaires orgues, li va dir que en aquesta vida tot arribava i que les tonugues vivíen molts anys perqué anaven a poc a poc i Ienien molla paciência. El senyor Turell, que sempre ha estat un home de pau, va girar cua i se'n va tornar cap al seu seient. Just quan anava a seure i menlre es treia el mocador de la butxaca per eixugar-se la suor que li regalimava per entre els plecs del coll. es va adonar que no portava a sobre la seva ombra. -Õndial - va exclamar. i va fer el gest instintiu de posar-se les mans a les butxaques dels pantalons i de ? americana com s¡ hagués perdut la cartera. Va començal* a mirar per terra. peró tor va ser inútil. No hi havia n¡ l'ombra de Ia seva ombra. 6.5.
  3. 3. Jaume Cela, El lladre dbmbres. (El vaixell de Vapor) Després d'haver Ilegit el text, respon les preguntes següents, triant Popció adequada. Només una opció és la correcta. 1.- En el text que acabes de llegir apareíxen uns pcrsonatges. Quins són? 2.- Segons el teu parer, Pexpressió "estirar les cames de cam¡ al port" vol dir: o Fer estiraments de cami al port. o Camínar fent les passes molt llargues. - Sortir a caminar. 3.- "No estava per gaires orgues" és una frase que podíem interpretar com: a No sap tocar cap instrument musical. o No estar de bon humor. 0 No tenir gaíre temps. 4.- EI senyor Turell no està gaire content amb el serve¡ del cambrer perquê. .. - S”ha equívocat en la beguda. o És molt lent. o Ha servit a uns clients abans que a elI.
  4. 4. Breu História de Ia Dieta Mediterrània . . . . . . . 'V r) _ La dieta mediterranna es pot definir com una forma I @É , É dalimentació que, des de fa millennis. mantenen els pobles ' 5*_ a NX = 4 _ 7 S, d ° Ú É; x. . de Ia ribera del mar Mediterrani (mar entre dues terres). ;Q5737 u; x_ I “a a xa L'aIimentacíó mediterrània, xfkxmhi 5' des dels temps més remots, ha estat influenciada per successives aportacíons dels costums alímentaris dels diferents pobles des del neolític, ara fa uns 7.000 anys, amb Ia íntroducció de | 'agrícultura i el conreu dels cereals. A I'Edat Antiga, els egípcis, grecs, romans i d'a| tres cultures van contribuir de manera essencial a [a miIIora i enriquiment d'aquesta dieta. Aquesta alimentació adquireix Ia seva conñguració definitiva amb el descobriment d'América a I'Edat Moderna (s. XV) A | 'Antíc Egipte, per exemple, eI pa era un aliment de primer ordre com ho demostra Ia gran varietat iformes que se'n feien. La llet, l'oIi i Ia cervesa s'usaven barrejats amb farina. La ceba, I'aII i el porro. així com, els Ilegums i d'altres verdures eren de preparació usual. La IIet era de consum díari, el mateíx que els derivats Iactis com ara el formatge. “à Consumien peixos de riu i de mar. crustacis, mol-Iuscs i llagostes. ! Jalímentacíó càmia era de porc. ovella, cabra i de diferents aus. Per a amanir els guisats tenien Ilavors pícants, com per exemple. mostassa i comí. Fruítes com les pomes, peres, magranes, figues, ra'I'ms i panses també formaven part d'aquesta dieta. Finalment, Ia beguda més preuada era la cervesa considerada com Ia beguda nacional. El vi era consumit principalment per la classe social privilegiada. Els egipcis van incorporar els cereais com I'ordi, eI blat, el IIi i el miII, que es recoIIien en sitges i cada dia s'apartava Ia quantitat necessária per a preparar eI pa familiar i fabricar Ia cervesa. considerada com Ia beguda popular. De les hortalisses, Ia de major consum era Ia ceba. a més a mes disposaven d'alls, cogombres, raves, porros, faves i albergínies. Ualimentació egípcia va 1 ESCOLA ALFONS Xlll COMPRENSIÓ LECTORA C. SUPERIOR
  5. 5. influir de manera substancial en Ia cultura grega i romana: els cuiners grecs. van aportar e|5 rostits de moltó, porc, vedella i cabra. La beguda preferida dels grecs era I'a¡gua mentre eis romans preferien el vi. La caíguda de I'Imperi Romà va contribuir a v deteriorar el rebost, Ia dieta era bàsicament: ' pa, hortalisses_ Ilegums, Ilet, formatge, porc¡ à fruites completei amb productes com: canya de sucre, arrós, taronges amargues, etc. . que varen introduir els àrabs. A I'Edat Mitjana els bizantins inventaren l'ús de Ia forquilla, Ia pasta fullada i I'art de picar Ia carn i assaonar-la. Així mateíx, tenien debilitat per l'enciam amanit amb oli d'ol¡va i vinagre, per les cols i els espàrrecs silvestres que els preparaven amb oli i Ilorer, la rebosteria a base de confitures, melmelades i gelees de múltiples fruites. La configuració deñnitiva de l'aI¡mentació actual, ens porta al descobriment d'América, atés que d'aIIà van ser importats els aliments com Ia patata, els pebrots, els tomàquets, el cacau, el blat de moro, les mongetes etc. , que completen el rebost de l'Edat Moderna i que els estudiosos fa 25 anys van definir com Dieta Mediterrània. Abans de llegir i respondre analitza el títol del text i observa acuradament les ¡l-lustracions que Pacompanyen ja que Pajudaran molt a millorar Ia teva comprensió. Encercla Ia resposta que creguis correcta. Només n'hi ha una de vàlida. 1. Quan parlen de dieta mediterrània ens referim a: a) Un tipus dalimentació que s'ha anat desenvolupant des del neolític. b) Una manera dalimentar-se dels pobles mediterranis gràcies al descobriment d'América. c) Una forma d'aIimentació que s'ha descobert ara fa 25 anys. 2. La dieta mediterrània és prõpia de: a) Alguns territoris d'Europa, com ara_ Espanya. Polónia Grécia i ltàlia. b) Tots els territoris banyats pel Mar Mediterraní tant siguin europeus o no. C) Catalunya, Espanya, Islândia i Egipte. ESCOLA ALFONS Xlll COMPRENSIÓ LECTORA C. SUPERIOR
  6. 6. 3. Durant l'Edat Antiga a) No hi havia intercanv¡ cultural entre els diferents pobles i tampoc hi havia comerç. b) Els diferents pobles mediterranís no podien enriquir Ia seva dieta perqué no hi havia mitjans de transport ni tampoc mitjans de comunicació. c) Diferents pobles comerciaven i bescanviaven coneixements entre eIIs podent millorar així Ia seva dieta. 4. El consum de pa a) Era un aliment generalitzat en Ia dieta de Ia població egípcia a I'abast de qualsevol familia. b) No es va generalitzar tins I'arribada dels romans. c) Era un tipus d'aI¡ment reservat per a les classes privilegiades a I'antic Egipte. 5. Els antics egipcis consumien habitualment: a) Aus, formatge, verdures, Ilegums i pasta. b) Carn de porc, verdures, formatge, Ilegums i peix c) Peix, formatge, arrós, crustacis i Ilegums. 6. A I'Ant¡c Egipte la beguda més popular era: a) El vi ja que cada família reservava una part del raim per fabricar-Io. b) La cervesa que era considerada Ia beguda nacional. c) L'aigua ja que els grecs havien exercit una gran influencia en Ia civilització egípcia. 7. Els àrabs van incorporar a la dieta dels pobles de la mediterrània: a) Canya de sucre, pa, taronges amargues. b) Canya de sucre, vi , taronges amargues. c) Canya de sucre, arrós, taronges amargues. 8. Durant I'Edat Moderna i gràcies al descobriment del Nou Món: a) Els pa'isos europeus van conéixer productes com el cacau, Ia patata, el tomàquet i el blat de moro. b) Els paisos europeus van poder importar enciams, cacau, ordi, patates i blat. c) Els pai'sos europeus van poder importar blat, ordi, civada, cacau, patates i tomàquets. ESCOLA ALFONS Xlll COMPRENSIÓ LECTORA C. SUPERIOR
  7. 7. 9. Observant la piràmide alimentària es pot afirmar que: a) No conté alguns productes bàsics de Ia dieta mediterrània. b) Conté Ia majoria d'aliments bàsics de Ia dieta mediterrània. c) Conté tots els aliments caracteristics de Ia dieta mediterrània. Laciica , " Carris¡ substituta 12-3 racional -' " ¡2-3 rmlcns: Wruume Frutas . r-maiisees _- V! . 42-4 mamy' v '. _- Faculsnta ca-s racional 10. Tria el títol alternatiu més adient per a Iectura que acabes de realitzar. a) L'evolució de Ia dieta mediterrània a través del temps. b) La dieta mediterrània, Ia dieta més saludable. c) La dieta mediterrània a I'Ant¡c Egipte. ESCOLA ALFONS XIII COMPRENSIÓ LECTORA C. SUPERIOR
  8. 8. Cicle Superior Escola L'A| zina Nom: Data: En Roc es va despertar amb els esgarips de Ies gavines. Feia olor de dissabte. L'olor de xocolata amb xurros que el seu pare preparava per esmorzar cada cap de setmana pujava a la seva habitacíó. Era un dels avantatges de tenir un bar. Un altre eren Ies propines que Ii donaven els clients quan ajudava els pares a servir Ies taules. En Roc va obrir l'armari i d'una revolada va agafar una pila de roba i Ia va escampar per terra. Només hi havia samarretes. Va trlar la menys arrugada i va treure un altre manyoc de peces de roba; era Ia seva manera d'organítzar els prestatges, fins que la mare passava revista í Vobligava a endreçar-ho tot. Perô | 'ordre no durava ma¡ gaire. Pocs minuts després es va presentar a Ia cuina, a punt per devorar dues dotzenes de xurros sucats en xocolata espessa i lluent. EI seu record eren quatre dotzenes de xurros itres tasses de xocolata. Peró aquell diumenge fatídic van haver de cridar el metge i es va passar la resta del dia prenent camamilla. - Bon dia, fill. Qué t'has mirat al mirall? ~ va preguntar el seu pare. - Qué passa? Si avui m'he pentínat. ..-va respondre en ROC'. l ahir a Ia dutxa em vaig rentar les orelles. .. - Les sabates i els mitjans- el va interrompre el seu pare-. No deus pensar sortir així al carrerl En Roc es va mirar els peus. A Vesquerre portava un mitjó blanc d'esport i una sabata de cordons marró; al dret, un mitjó blau maríi una vamba. - Alça! No ho entenc, quan me'| s he posat eren del mateix color. - Si, aquesta casa és plena de follets que canvien les coses- va dir tot rient el seu pare. - No m'estranyaria gens ni mica, pare. M'ha desaparegut la canya de pescar i fa un munt de dies que no trobo la brúixola ni els texans vells ni. .. La baldrísa aventurera Maria Menéndez-Ponte 1. Quê creus que vol dir esgarlps? Escriu un sinõnim: 2. Qué vol dir en Roc quan diu que "Feia olor de dissabte". .. a) que fa bona olor. b) que s'ha de fer endreça. c) que fa olor a xocolata amb xurros. 3. Segons el Roc, quins són els avantatges de tenir un bar? a) despertar-se amb els esgarips de les gavines i Ies propines dels clients. c) | 'o| or de Ia xocolata i Ies propines dels clients. b) devorar xurros amb xocolata i poder passar el dia prenent camamilla.
  9. 9. Cicle Su perior Escola L'A| zina 4. El Roc és un nen. .. a) desorganítzat b) ordenat c) meticulós 6. On creus que esta el bar del Roc? a) a prop de casa seva b) a sota de casa seva c) a Ia cantonada 7. Per qué diu en Roc que "aquell diumenge" va ser "fatldlc”? a) parque va esmorzar xurros amb xocolata. b) perque no va poder esmorzar xurros amb xocolata. c) perquê es va empatxar de xurros amb xocolata. 8. Digues si Ies següents frases són verdaderes (V) o falses (F) a) La casa d'en Roc és plena de follets. ü b) En Roc s'ha posat els mitjans del mateíx color. Ú c) En Roc no troba Ia canya de pescar nl la brúixola. ü
  10. 10. EI Droc I Sant Jordi Cicle superior EL DRAC l SANT JORDI : j , . M'han dit que a la vostra escola us agrada ajudar els altres. ) Per aquesta raó voldria demanar-vos un favor. Necessito 'T' 4.- , Ma' que m'aconselleu perque he de prendre una decisió molt / g ). 'a important. Us explico el qué em passa. 'K - ~“ x N. . , . . . . n, i_- Vaig néixer fa mil nou-cents anys, per tant es pot dir que tg_ encara sóc un drac jove. Com tots els de Ia meva espécie, quan ariibem als mil cinc-cents anys, hem de passar-ne cinc-cenis més, tot sols. Es el nostre costum. Li diem iniciació. Així marxem de casa com a joves i tomem considerats ja com adults. En ii, que ja porto quatre-cents anys vivint sol, i només me'n falten cent més per poder tomar a casa i formar Ia meva própia família. Bé, doncs en un principi tot anava perfectament per aquestes terres solitàries on estic, pero des de fa uns anys van començar a aparàixer uns animals que s'anomenen a eIIs mateixos "persones". Es van establir en una claiiana del bosc per la part sud. Com els meus adults em van ensenyar, jo vaig ser molt respectuós amb aquests nous veins, tot i que veia com anaven destroçant el bosc i embrutant-ho tot per allà on passaven. Poc a poc, a més, ocupaven més territori. A m¡ no em molestaven parque el bosc era immens i jo em puc desplaçar fàcilment a distàncies enormes. Aixó no ho podien fer els cérvols, els esquirols, els conills. ..i tants i tants animalets que originàriament vivien al bosc. Van ser eIIs els que venien a m¡ a queixar-se, a dir-me que Ies "personas" els perseguien, els caçaven, ñns i tot se'ls menjavenl Tot i que sóc molt tolerant amb els costums dels altres, em costa entendre que uns animals es mengin els uns als altres. Jo sóc vegetaiià. Així doncs vaig decidir anar a parlar amb Ies "persones" a aquell Iloc tan estrany on vivien i que Ii deien “ciutat”. Quan m'apropava a una de Ies entrades d'aqueIIa "ciutat" vaig veure com Ies "persones" fugien corrent i xisclant. Vaig accelerar el meu vol (tot i que normalment camino per terra prelereixo volar) perque pensava que necessiiaven ajuda. Peró quan més m'acostava a eIIs, més fort cridaven i corrien. No entenia el que passava fins que vaig comprendre que fugien de mi, em tenien por. Vaig frenar en sec fent un ateiratge una mica descontrolat, amb Ia mala sort que vaig destroçar unes conslruccions que tenien fetes i que ara sé que els diuen "muralles". Llavors els vaig dir que no tinguessin por, peró encara corrien més. És clar, ni entenien el meu Ilenguatge, ni estaven acostumats a sentir una veu tan potent com a meva. Total, que vaig decidir marxari deixar que es calmessin. Uns dies després em vaig trobar a prop d'en acostumo a pasturar, un bon grapat d'uns animals que es diuen "vaques". Totes estaven lligades. Em vaig apropar per curiositat i al veure'm es van posar a implorar-me que no me Ies mengés. Els vaig explicar que jo era vegetarià, que no els faria res. Llavors es van tranquil litzar i, mentre Ies alliberava, em van explicar que Ies "persones" es pensaven que jo era dolent i que per evitar que els ataques, el que més manava que es deia "rei", va ordenar que em poitessin menjar, és a dir, a elles, les vaques. Un cop alliberades em van demanar protecció, doncs les "persones" Ies maltractaven i fins i tot, se les menjaven. Les vaig acompanyar a I'aItra punta del bosc, allà ens vam acomiadar doncs jo havia de seguir la meva iniciació.
  11. 11. EI Drcc i Sant Jordi Cicle superior Aquest fet es va anar produínt cada dues setmanes. Cada cop eren més Ies vaques alliberades. De tant en tant anava a visitar-Ies, perqué m'havia compromés a protegir-Ies, i em rebien com a un heroi. Féiem una festa a la qué eren invitats tots els anímalots i animalets del bosc. Jo estava molt neguítós perqué entre tots i totes estaven pertorbant Ia meva tranquiliitat, si se n'assabentessin els meus adults! No volia ni pensar-ho. I vet aqui que un dia ja no eren vaques el que em vaig trobar al Iloc de pastureig, eren "persones". lgual que Ies vaques estaven lligats i no paraven de xisclar i piorar. Quan vaig aconseguir caImar-Ios. van començar a entendre el meu llenguatge, perqué quan s'està nerviós no s'entén res, n¡ s'esooIta. Em van explicar que eren “esclaus” i que el "rei" havia manat oferir- Ies en sacriñci donat que ja no quedaven més vaques. Jo no acabava d'entendre a Ies 'persones' que no només esclaviizaven a d'altres animals sinó que també s'escIavítzaven entre eIIs mateixos. També em van dir que tothom explicava coses terribles de mi: que era una béslia ferotge, que Ilençava foc per Ia boca, que era maIvat. ... i coses pitjors. Per Ia meva part els vaig explicar la intenció amb Ia que m'havia apropat a ells i | 'accident que havia patit. Un cop alliberats em van demanar que per favor els mostrés un Iloc on fugir, ja que no volien tomar a ser esclaus. Tot trist pet que m'havien explicat, els vaig dur sobre meu fora del bosc. Un dels esclaus. peró, va voler tornar a la ciutat a buscar Ia seva estimada. Em va dir que es deia Joan. Uns dies després eI vaig tomar a veure. Anava acompanyat d'una “princesa” que es feia dir Rosa. Em van explicar que havien fugit perqué s'estimaven i que, per fer-ho, en Joan havia dit una mentida aI "rei". Li havia dit que el drac, és a dir jo, exigia Ia sang de Ia noia més bonica de Ia ciutat, i aquesta noia era la Rosa, així que havien tingut I'excusa pedecle per fugir tots dos. Aixô em va fer enfadar, ia era prou que Ies persones pensessin coses dolentes de m¡ per desconeixement. que a més, s'aprofitessin d'aquesta ignorância. Els vaig renyar i els vaig ter veure que el que m'havien fet estava molt malament. De sobte va apareixer una altra "persona". Anava a sobre d'un cavall i tot eII enlluemava. En veure'ns es va apropar. Em va dir que es deia Sant Jordi i que venia a alliberar a Ia ciutat d'un drac ferotge, és a dir, de mi. Vaig explicar-Ii que jo no volia fer mal a ningú, n¡ a eII, malgrat que vingués amb ganes de baralla. També Ii vaig explicar que jo era invulnerable i, per aquest motiu, profundamenl pacifista, i que seria imperdonable abusar de la meva superioritat, sobretot quan estic convençut que Ia violência no soluciona res. Vaig explicar-li e| meu punt de vista i Ia Rosa també. l¡ va aclarir alguns malentesos. Així va ser com Sant Jordi em va proposar una solució: pensava que seria bona idea que jo tomés a casa meva, sense que haguéssim de Iluitar ni ningú acabes ferit. En Joan i la Rosa podrien tomar a la ciutat contant que entre Joan i Sant Jordi havien mort el drac i alliberat la princesa i Ia ciutat. D'aquesta manera es podrien casar¡ no haurien de fugir. Ells farien que resctavitud s'acabés i que es respectessin tots els animals del bosc. l en aquestes em trobo. Que no sé s¡ creureis i fer eI que diu Sant Jordi, encara que jo quedi com eI dolent de Ia história. o utilitzar ta meva força, fer-los fora a tots, expulsar-los del bosc i acabar eI temps d'iniciació que em queda. Que em recomaneu?
  12. 12. El Druc i Sant Jordi Cicle superior PROPOSTES PER A LA LECTURA óísiíie I I' c ¡ u? ó ABANS DE LLEGlR a. Predicció sobre el oontingut a través del títol. b. Identificar quin tipus de text és. c. Activar a través de la conversa els coneixements previs sobre la Ilegenda de Sant Jordi i altres llegendes que puguin coneixer. d. Realitzar prediccions sobre el contingut de la Ilegenda tradicional amb preguntes com: - Qué creieu que passaria s¡ al drac no li agradés 1a princesa? - Per que creieu que Ia princesa accepta el sacriñci? - Com descriuríeu Sant Jordi? Per qué? - Qué creieu que passaria s¡ el cavaller i el drac, en lloc de Iluitar, negociessin i arribessin a acords? DURANT LA LECTURA a. Contirmació de les hipôtesis que s'han fet préviament b. Recapitulació c. Control de comprensió DESPRÉS DE LA LECTURA a. Avaluació de Ia comprensió Iectora utilitzant els diferents tipus de preguntes. b. Treball amb imatges: Es proposen dues imatges en les quals hi ha dues situacions on hi ha un conflicte i s'han d'arribar a acords per tal de solucionar-los, com en el cas de la Iectura. És una manera de fer reflexionar els alumnes d'une manera més oberta.
  13. 13. EI Droc i Sant Jordi Cicle superior EL DRAC l SANT JORDI 1. Per quê viu sol el drac? a. perquà no es pot acostar a la gent. b. perquê ja és un drac adult. c. perqué està complint eI costum d"iniciació'. d . perqué ja té quatre-cents anys. 2. El drac no es menja Ies vaques que li porten Ies persones. .. a. Perqué Ies vaques Ii expliquen que no se les pot menjar. Perquà són amigues seves i Ii sap greu. Perquà és vegetarià i no menja carn. 9-99' Perque no Ii agraden Ies vaques. només els esquirols i els conills. 3. Com es posiciona el drac quan li van portant els animals i les persones perqué se Ies mengi? a. És tolerant i respectuós amb tot el que decideix el rei. b. Trist i decebut perquà només li envien carn. c. Desconcertat perque no entén als humans. d. Desconcertat perqué Ia situació és injusta. 4. Quina proposta Ii fa Sant Jordi al drac? a. que torni a casa seva. b. que parli amb el rei. c. que vagi amb sant jordi al poble fent-se passar per mort. d. Que es baralli amb el rei. 5. Quina diferencia hi ha entre com es mostra el drac a la Ilegenda tradicional i com és en aquesta Ilegenda? És violent i ataca a Ia gent. Intenta solucionar els problemes amb justícia. Vol que tot acabi bé. PPF! ” Es menja a les persones i als animals.
  14. 14. EI Drac i Sant Jordi Cicle superior 6. Quina de Ies següents afirmacions detineix millor el segon paràgraf. a. Quan els dracs som joves marxen tots sols de casa. b. Sóc un dracjove perquà vaig néixer fa 1900 anys c. Ja fa 400 anys que visc sol i sóc un drac jove a. EI costum d'iniciació dels dracs comença quan tenim 1500 anys i s'acaba 500 anys després. 7. A continuació tens unes frases que s'identifiquen amb unes lletres: A, B, C i D. Segons el text, quin és | 'ordre correcte en quê passen els fets? A. Sant Jordi B. El drac està fent C. En Joan, un dels D. El drac ajuda els proposa una solució Ia iniciació i els esclaus. torna per animals que Ii donen al drac: eII quedarà humans arriben i buscar Ia seva per menjar a fugir com el dolent pero perturben Ia seva estimada. deles persones. podrà viure tranquil. tranquiI. litat a. A-B-C-D b. B-C-D-A c. B-D-C-A d. D-B-C-A 8. "Jo estava molt neguítós perqué entre tots i totes estaven pertorbant la meva tranquiI-Iitat" . marca l'opc¡ó que NO vulgui dir el mateíx que Padjectiu "inquiet": a. neguitejat b. ansiós c. assossegat d. desficiós 9. Tria l'opc¡ó correcta per completar la frase: "Un cop alliberades em van demanar protecció, .. ... ... .. . . les persones les maltractaven. ” a. Tot i que b. perô també c. ja que d. a més
  15. 15. EI Drac l Sant Jordi Cicle superior 10. Marca l'opc¡ó correcta per continuar la frase: "Un cop alliberats em van demanar que per favor els mostrés un Iloc on fugir. .." a. perqué no coneixien el territori. b. perqué no volien ser menjats. c. ja que no volien ser més temps esclaus. d. a fi de conéixer nous territoris. 11. ". ..al veure'm es van posar a implorar-me que no me les mengés. " Quina de les formes verbais següents vol dir el mateíx que "implorar" a. evocar b. menysprear c. invocar d. plorar 12. Tot trist pel que m'havien dit e_| s vaig dur sobre meu fora del bosc. El pronom subratllat fa referência. .. a. els esclaus. b. els animals. c. els humans. d La Rosa i el Joan. 13. Aquest text. .. a. Parla dels problemes que tenen els dracs avui en dia. b. dóna informació sobre dracs. c. explica una versió diferent de la coneguda llegenda. d Explica la llegenda de Sant Jordi i el drac. 14. La história acaba. .. a. amb un final catastrótic. b. el drac té molts dubtes del que ha de fer. c. Sant Jordi acaba sent un heroi. d. Amb un final feliç: En Joan i la Rosa es casen. 15. La história acaba amb una demanda del drac, qué li recomanaries que fes?
  16. 16. El Drac i Sant Jordi Cicle superior EL DRAC l SANT JORDI (Correcció) 1. Per qué viu sol el drac? Literal (1) a. perque no es pot acostar a la gent. b. perqué ja és un drac adult. c. perquê esta complint ei costum d"iniciació'. d. perqué ja té quatre-cents anys. 2. El drac no es menja Ies vaques que li porten Ies persones. .. Literal (1) a. Perquà les vaques Ii expliquen que no se Ies pot menjar. b. Perque són amigues seves i Ii sap greu. c. Perqué és vegetarià i no menja cam. d. Perquê no Ii agraden les vaques, només els esquirols i els conills. 3. Com es posiciona el drac quan Ii van portant eis animals i Ies persones perquê se les mengi? interpretativa (9) e. És tolerant i respectuós amb tot ei que decideix ei rei. f. Trist i decebut perque només Ii envien carn. g. Desconcertat perqué no entén ais humans. h. Desconcertat perquê la situació és injusta. 4. Quina proposta li fa Sant Jordi al drac? Literal (1) a. que tom¡ a casa seva. b. que parli amb el rei. c. que vagi amb sant Jordi al poble fent-se passar per mort. d. Que es baralli amb el rei. 5. Quina diferencia hi ha entre com es mostra ei drac a ia Ilegenda tradicional i com és en aquesta Ilegenda? Crítica (23) d. És violent i ataca a la gent. e. Intenta solucionar els problemes amb justícia. f. Vol que tot acabi bé. 9 . Es menja a Ies persones i als animais.
  17. 17. El Drac i Sant Jordi Cicle superior G. Quina de les següents afirmacions defineix millor ei segon paràgraf. Literal (3) d. Quan els dracs som joves marxen tots sols de casa. e. Sóc un dracjove perque vaig néixer fa 1900 anys f. Ja fa 400 anys que visc sol i sóc un drac jove g. El costum d'iniciació dels dracs comença quan tenim 1500 anys i s'acaba 500 anys després. 7. A continuació tens unes frases que s'identifiquen amb unes iietres: A, B, C i D. Segons ei text, quin és | 'ordre correcte en quê passen eis fets? interpretativa (4) A. Sant Jordi proposa una solució B. EI drac está fent C. En Joan, un dels D. EI drac ajuda els ia iniciació i els esclaus, torna per animals que ii donen al drac: eli quedarà humans arriben i buscar la seva per menjar a fugir com el dolent pero perturben la seva estimada. de Ies persones. podrà viure tranquil. tranquil. litat DWG) mààw ààào >: :›: !›U a. b. c. d. 8. "Jo estava molt neguítós perquê entre tots i totes estaven pertorbant la meva tranquiI-litat" , marca l'opc¡ó que NO vulgui dir el mateíx que i'adjectiu "inquiet": interpretativa (9) a. Neguitejat b. Ansiós c. Assossegat d. desficiós 9. Tria l'opc¡ó correcta per completar la frase: "Un cop alliberades em van demanar protecció, .. ... ... .. . . les persones les maltractaven. " interpretativa (10) a. Tot i que b. pero també c. ja que d. a més
  18. 18. EI Drac l Sant Jordi Cicle superior 10. Marca l'opc¡ó correcta per continuar la frase: "Un cop alliberats em van demanar que per favor eis mestres un Iloc. .." Literal (1) a. perqué no coneixien el territori. b. perqué no volien ser menjats. c. ja que no volien ser més temps esclaus. d. a ti de conéixer nous territoris. 11. ". ..al veure'm es van posar a implorar-me que no me les mengás. " Quina de les formes verbais següents vol dir el mateíx que "implorar" interpretativa (9) a. evocar b. menysprear c. invocar d. plorar 12. Tot trist pel que m'havien dit e_ls vaig dur sobre meu fora del bosc. EI pronom subratllat fa referência. .. interpretativa (9) a. els esclaus. b. els animais. c. els humans. d. La Rosa i el Joan. 13. Aquest text. .. interpretativa (11) a. Paria dels problemes que tenen eis dracs avui en dia. b. dóna informació sobre dracs. c. explica una versió diferent de la coneguda llegenda. d. Explica la Ilegenda de Sant Jordi i el drac. 14. La história acaba. .. interpretativa (10) a. amb un final catastrófic. b. el drac te' rnoits dubtes del quê ha de fer. c. Sant Jordi acaba sent un heroi. d . Amb un final feiiç: En Joan i Ia Rosa es casen. 15. La história acaba amb una demanda del drac, quê li recomanaries que fes? Crítica (19)
  19. 19. ?Elim : Lil , . . Àê. ,l, .,. J. ... ,.. ., . . "*. . , g ; agasa- “' W. vita_ _ É ti _Í f 2% e 7 bitmxgezuçmweüíwx-amwiifm V( spa-eesazz---_--s--m: ~-: w-er--víe'^* %rua. aa.4.x= ar ' ~ - ; interage m l “l _M v: aêvíí il já,
  20. 20. Mira aquest dibuix Ara respon: - Que eis passa a aquestes dues persones? - Com podriem solucionar el seu problema? - Posa-ii un títol - Per que has escoiiit aquest títol? Annexes Drac de Sant Jordi
  21. 21. Nom i cognoms: UN RECORD INOBLIDABLE Aquest meti tothom ha arríbat a l'escola contentissim, perqué ens havien de ter una foto- grafia cle la classe, que seria per a nosaltres el record més estimar de la nostre vida, segons ens ha dit la mestra. També ens ha dit que hi anéssim ben nets í ben pentinats. Amb el cap pie de brillantína, he entrat al pati de l'escola. Tots els meus companys ja hi eren, i la mestra estava renyant en Geoffrey, que havia vingut vestit dextraterrestre. El pare d'en Geoffrey és molt ric i Ii compra totes Ies joguines que eli vol . En Geoffrey ha dit a la mestra que volia que de totes passades el fotografiessin dextraterrestre, i que, si no, se rfaniría. El fotograf també hi era, amb la seva máquina de retratar, i Ia mestra Ií ha dit que safanyés, que, si no, no ens quedaria temps per a Ia classe daritmetica. L'Agnan, que és el primer de la classe i, a més a mes, és el preferit de la mestra, ha dit que seria una llàstima que ens quedés- sim sense aritmética, perque a eli li agradava molt, i a mes, havia fet bé tots eis problemes. El fotógraf ha decidir que ens havíem de col-Iocar en tres rengieres: Ia primera renglera as- seguts a terra, la segona, drets al voltant de Ia mestra que estaria asseguda damunt d'una cai- xa, i Ia tercera, damunt de caixes. Les caixes Ies hem anades a buscar al soterrani de l'escola. Ens hem divertit força perqué ai soterrani no hi havia gaire Ilum i en Flufus s'ha posat un sac veli pel cap i ha criclat: -Uuuuhhi Sóc un fantasma! De tornada ai pati Ia mestra i s'ha posat les mens al cap. -Peró s¡ aneu ben negresi -ha dit. Era veritat, de tant jugar en el soterrani n'havíem sortit una mica emmascarats. El fotograf i¡ ha dit que tentem temps de rentar-nos mentre ell preparava la máquina de retratar Un cop ens hem rentat i pentinat, hem tornat. Anàvem una mica muilats, pero el fotógraf ha dit que no hi feia res, que a la foto no es veuria. -A veure -ens ha dit ei fotógraf-, voleu que la vostra mestra estigui contenta? L¡ hem clit que si, perqué nosaitres ens lestimem molt, quan no Ia fem entadar és molt snm« penca -Doncs Ilavors, el que heu de fer _ha dit ei fotógraf- és fer bondat i anar cadascú al seu Iloc per fer la fotografia. Els mes grans, damunt Ies caixes: els mitjans, drets: eis petite asse guts. Hi hem anat, i ei fotógraf she posat a explicar a la mestra que amb una mica de paciencia, deles criaturas se'n pot fer el que es vol, pero ella no se i'ha pogut acabar descoltar fins al ii- nal. Ha hagut de venir a separar-nos perqué tots voltem estar enfilats damunt de les caixes. La mestra ens ha dit que ens advertia per última vegada, que després ens naniríem de dret
  22. 22. Nom i cognoms: a Faritmética, Ilavors hem cregut que ens ho havíem de prendre amb calmayi hem començat a coI-locar-nos bé. ' Ens hem instal-lat. A mi m'ha tocat assegut a terra, al costat de l'AIceste; L'Alceste és un company meu que està molt gras i sempre menja. Sestava cruspint una llesca de pa amb con~ fitura i el fotógraf li ha dit que deixés de menjar. pero | 'A| ceste ha contestat que Ii calia alimen- tar-se. _ -Deixa aquesta llesca! -ha cridat la mestra, que estava asseguda just darrere seu. Com que | 'A| ceste no s'esperava que Ii cridessin a cau d'orella, de la impressió Ii ha caigut la ilesca damunt de Ia camisa. -Ja I'hem dallonses -ha dit tot provant de recollir Ia confítura amb la Ilesca. La mestra ha dit que només podíem fer una cosa, que era col-locat | 'A| ceste a l'última fila perqué no se Ii veiés Ia taca de la camisa. -Eudes -ha dit Ia mestra-, deixa el lloc al teu company. -No I'és pas, el meu company -ha respost l'Eudes-, i no Ii deixo el Iloc, que es pos¡ d'esquena a Ia foto, així ni se Ii veurà la taca ni ! a cara de pa de ral. La mestra s'ha enfadat i per castigar ? Eudes li ha dit que hauria d'escriure cent vegades la frase: «No he de negar-me a cedir e! lloc a un company que s'ha empastifat la camisa amb una Iiesca de pa amb confitura» L'Eudes no ha dit res, h_a baixat de 1a caixa i ha vingut cap a Ia pri- mera fila mentre l'AIceste se n'anava cap a l'última. Aixó ha causat un cert desordre, sobretot quan | 'Eudes s'ha creuat amb | 'A| ceste i Ii ha donat un cop de puny al nas. L'Alceste ha volgut clavar una puntada de peu a | 'Eudes, pero I'Eudes l'ha esquívada, és molt àgil, i l'ha rebuda I'Agnan, que s'ha posat a plorar i a bramar. La mestra l'ha consolat, l'ha mocat, l'ha pentinat i ha castigat l'AIceste a escriure cent vegades: «No he de pegar un company» -Massa poc! -ha dit I'Agnan. Llavors Ia mestra Ii ha dit que eli també ho escriuria. L'Agnan s'ha quedat tan sorpràs que ha deixat de plorar. La mestra ha començat a repartir càstigs alegrement, hem acabat que tot- hom havia d'escriure un_ munt de línies, i finalment ens ha dit: -Ara, a veure si us decidiu a portar-vos bé. Si feu bondat us trauré tots els càstigs. O sigui, que fareu santament d'estar~vos quietets i de somriure a aquell senyor que ens farà una foto- grafia molt bonica! . Com que no vo| íem fer-Ia enfadar hem fet el que ens deia. Tothom ha somrigut i sha col locat bé. Peró aquell bon record que havíem de tenir per a tota la vida ens ha fallat, perqué ens hem adonat que eI fotógraf no hi era. Se n'havia anat sense dir res. RENE Gosciunv: EI petit NHSOÍÉS
  23. 23. Nom i cognoms: à": Contesta aquestes preguntes: a) Per que els nens han arribat contents a l'escola? b) Per quina raó ia mestra estava renyant en Geoffroy, ? c) Per que I'Agnan vol fer aritmética? d) Que hi van a fer, els nois, al soterrani de l'escola? e) Que decideix fer la mestra amb l'AIceste quan s'embruta de confitura? f) Per que un cop ben coliocats en Nicolàs i els seus companys no han pogut tenir el record? Explica que vol dir I'expressió «repartir I| enya»: E Que es porten bé í els donen un feix de llenya. E¡ Que s'estan barallant i donant cops. E' Que aprofiten les caixes de fusta per fer foc. I Escriu una frase utilitzant aquesta expressió.
  24. 24. Nom i cognoms: ? #53 Com està escrita Ia narració, en primera persona o en tercera? Qu¡ explica Ia historia? Relaciona cada frase amb el personatge que Ii correspon: a) Està molt gras i sempre menja. _ . a Geoffroy b) EI seu pare és molt ric i Ii compra totes Ies joguines que eII vol. .a Agnan c) L'estimen molt, quan no Ia fan enfa- dar és molt simpática. ' v? Eudes d) És eI primer de Ia classe i, a més a més, el preferit de Ia mestra. 'r' Rufus e) Ha decidit que ens havíem de col-Iocar en tres rengleres. f* AÍCGSÍB f) És un nen molt fort que dóna cops . de puny_ i' Mestra g) En el soterrani es posa un sac vell al cap i crida que és un fantasma. r " Fotógraf màfsji lnventa't un altre final per a Ia historia. r La mestra del petit Nicolàs com a càstig els fa escriure un munt de lí- nies amb una frase perqué es recordin com s'han de fer les coses. Creus que és un bon sistema? Per que? r Pensa en alguna persona a qui voldries fer canviar Ia seva actitud. Inventa't la frase que li faries repetir i explica per que.
  25. 25. EL COMERÇ JUST: L'ALTERNATIVA El Comerç Just es un moviment internacional que reclama i promou unes relacions eco- nomiques mes equitatives entre el nord i el sud, i informa els ciutadans sobre les condi- cions en que s'han fabricat els productes, per impulsar un consum responsable. Les tendes de Comerç . Just. més de 2.500 a tota Europa, ofereixen productes provi- nents del Tercer Món que respecten Ies persones i el med¡ ambient, fan possible que mi- lers de petits productors venguin els seus productes a preus justos i aconsegueixin el seu prop¡ desenvolupament. Comerç injust Cada dia consumim productes procedente dels racons més diversos del nostre plane- ta. A primera vista tots formem part d'un mercat global, pero els seus beneficie no arriben a tots igual, hi ha guanyadors i perdedors. A molts paTsos del sud, els ingressos de milions de persones depenen de l'exportació del cotó, cacau, cafe, etc. que produeixen, peró els preus que els paguen per aquests pro- ductes es decideixen molt Iluny, en els despatxos de les grans empreses multinacionais que dirigeixen el Comerç mundial. La competitivitat i el màxim benefici economic són Ia norma, sense importar el cost social ni ecologic: pobresa, augment de les desigualtats i de Vexclusio, esgotament dels recursos naturais, contaminació. .. Esglaons de ¡ustícia En el Comerç just intervenen quatre agents: els productors, els importadors, les boti- gues i els consumidors. Els productors són famílies, cooperatives grans i petites, grups de clones o tallers per a minusvàlids. Son grups de població que, per raons económiques, geografiques, manca dexperiencia o de recursos, no tenen accés directa al mercat o, en cas de tenir-lo. no ob- tenen un preu suficient per mantenir-se. La majoria d'articles provenen de les zones mes pobres d'Am'erica Llatina, África i Ásia. Els importadors són les organitzacions que compren directament als productors, son lesglaó entre el productor i Ia botiga: garanteixen la procedência dels articles l les condi- cions de pagament als productors; assessoren els productors sobre el desenvolupament de nous productes, que han de fer per adaptar-se al gust dels consumidors l Ies legisla- cions dels diferents paisos; i proporcionen a les botigues informació sobre els productors l els seus productes.
  26. 26. ;se Nom i cognoms: Les botigues, a més de ser els punts de venda, promouen activitats de sensibilització per denunciar Ies situacions d'injustícia; de difusió per donar a coneíxer el comerç just; i campanyes de pressió per promoure els canvis necessaris als politics 1' empresaris per po- sar fi a Ies condicions dexplotacíó. Els consumidors són l'esglaó final dins la cadena de producció i comercialització. El fet de triar uns productes i refusar-ne uns altres, el fet de mostrar interés per Ies condicions en que s'han elaborat, contribueíx a un consum responsable. Principis de iustícía del Comerç Just 1. Condicions de treball í salaris justos. 2. No al treball infantil. 3. lgualtat home-dona. 4. Organitzacions democràtiques. 5. Beneficis destinats a millores socials. 6. Compromís comercial a Ilarg terminí. 7. Producció ecológica. Productes a preu just La varietat d'articles en el Comerç . Just és cada vegada més gran: café, xocolata. te, su- cre, melmelades, galetes, rom, mel, bijuteria, marroquineria, articles per a Ia lIar, per a la cuina, cistells, joguines. pilotes de futbol, móbils, jocs de taula, bosses, objectes decora- tius, espelmes, material de papereria, roba. .. Un preu just ha de cobrir tots els costos de producció, permetre als productors tenir una vida digna i reservar un marge per a fins socials: educació, salut, habitatge. Campanyes Roba neta Es tracta d'una iniciativa internacional destinada a conscienciar els consumidors sobre les propostes del Comerç Just i el consum responsable, i reclamar que Ies empreses tex- tils i de material esportiu que confeccionen els seus productes al Tercer Món respectin els drets humans i laborais dels treballadors d'aquests paises. EI bon cafe és bo per a tothom Aquesta campanya busca aconseguir que els diferents cafés prodults, importats i ve- nuts sota els principis del Comerç Just estiguin presents a les máquinas dispensadores, botigues l supermercats de Catalunya. 3x/ net (adaptaciól
  27. 27. Nom i cognoms: à Contesta Ies preguntes següents: a) Que reclama i promou ei Comerç Just? b) Quins productes es troben a ies botigues de Comerç Just? c) Que són eis productors? d) Que proporcionen els importadors a Ies botigues? e) En quins tres aspectes es destinen eis beneficis per a fins sociais? Pensa bé ei significat de cada concepte i s¡tua'i en el | Ioc que Ii cor- respon: desenvoiupament r beneficis perafins sociais n trebaii infantil n saiari suficient a contaminació r esgotamentdeis recursos naturais r condicions de trebaii dignes r competitivitat n igualtathome/ dona r producció ecológica 'Comerçjust t_ Comerçinjust' , f
  28. 28. .Íííkriiiíii tiãêtgrirsrrigâzqmmàrñ_ a e _W . í 4 me _ . ea @à : E3 kÉÃÀÊIÊSÊke › Tí s** . t íãêilêftãjâlbj ÊEWMQÃÉFQÊÊ iüji ii íãsíjsíaíltâñ ; gama iara? . , ; se W . r ? se : se ; ref mgigggmjgllgi i E374” f* _ r . . » . WW mu, .que. _m_ _as fatal” 2 a ç í . em m ¡í ~ 2 A W r» T a a . m; .P W e E . .mas , _ _ » : ee e# s. .. me 4 u_ v i ü n_ __ W s: _. __ à_ _r KT» 3 em. : a ~w NL “angry, ~ m u» - í-i-: e seus, mem °: _ A -2 _ . . m( . . , u , i màxim a. " . .íwaea ira v¡› u»_. .~ s -o 4g * * P' - , me , s
  29. 29. Nom i cognoms: LA RUTA DE LA SEDA Un secret molt ben guardat Tant ei cuc de seda com ei seu aliment, Ia morera bianca, eren indigenes de la Xina. Els xinesos van començar a filar i a teixir Ia seda fa miiers d'anys. Molt aviat, també van apren- dre a criar els cucs de seda i a obtenír-ne el fil. De tot aquest procés se'n diu sericicultu- ra. Les restes de seda més antigues que es coneixen tenen gairebé cinc mil anys. A mesura que I'imperi xines creixia, Ia sericícultura i l'art de teixir Ia seda es van anar estenent i perfeccionant. Es va acabar produint en grans quantitats i era tan apreciada que no tan sols s'uti| itzava per fer-ne vestits, ornaments i altres peces de roba, sinó també com a moneda, fins i tot per pagar impostos. De mica en mica, eis teixíts de seda es van escampar des de Ia Xína per tot Àsia. Amb seda s'obsequíaven els sobirans dels regnes aiiats; amb seda es compraven els cavalls als pobles nômades del nord; amb seda es pagaven els articles que venien dels altres regnes i paisos de I'oest, alguns tan liunyans i desconeguts com el Da Qín, el nom que les cróniques xineses donaven a I'Imperi Romà, del qual no sabien pas gran cosa, igual que eis romans sa- bien molt poca cosa dels seres, els habitants dunes terres remotas que hi havia cap a I'Orient, de Ies quals un dia eis va arribar un teixit extraordinari: el sericum, Ia seda. Pero i'obtenció de la seda va ser un secret que els xinesos van guardar gelosament du- rant segies. Durant tota Pepoca antiga i I'Edat Mitjana, els intercanvis comerciais entre Orient i Occident es van fer principalment per terra. També s'uti| itzava el transport marítím, pero era molt més insegur. H¡ havia una xarxa de camins que travessaven i'Àsia de punta a pun- ta, que arríbaven fins a | 'índia, I'Aràbia, l'Egipte, el mar Negra. .. i unien regnes petits i grans, oasis, ciutats i ports. Vorejaven grans deserts, cadenes de muntanyes imponente, havien de travessar rius cabaiosos i coils a miiers de metres d'altitud. Per aquestes rutes, eis articles passaven de mà en mà. Mercaders i traginers eis portaven fins a ia frontera dei seu país o una mica més enilà, els canviaven per altres articles i se'n tornaven També s'organitzaven grans caravanes, que feien rutes molt més ilargues Els viatges duraven mesos, de vegades anys. Es transportaven sobretot articles deluxe, que pesen poc, fan poc embaium i es poden vendre cars: seda, és clar, pero també teixíts de cotó i de Iiana, ivori i ciosca de tortuga de | 'Àfrica, encens i mirra del sud de I'Aràbia, corall dei Mediterrani, perles i pedras precio- ses, pebre i altres espécies, substàncies aromàtiques, que es feien servir per fabricar per- fums i medicines. .. Per aquests mateixos camins es van difondre religions, com ei budis- me i més endavant iislamisme, i invents tan importants com ei paper, i contes, historias i llegendes, que un dia s'aplegarien en liibres com Les mil¡ una níts
  30. 30. Nom i cognoms: Un teixit de Iuxe La seda era un teixit tan apreciat que la gent rica s'hi gastava veritabies fortunes i sem- bla que no en tenien mai prou. De mica en mica, eis secrets de ia seda es van anar esca- pant de ia Xina. Pobles de | 'índia, del Tibet, de i'Àsia Central, de Persia, Corea o el Japó, que eren bons teixidors d'altres fibres, com Ia ilana o el cotó, van aprendre a teixir Ia seda. Pero encara havien de comprar el fil als xinesos, que tenien estrictament prohibit treure dei país ous de cuc de seda i ilavors de morera. Finaiment, peró, fins i tot aquest darrer obstacie va ser vençut. També I'imperi Bizanti va acabar sent un productor important de teixíts de seda, i al principi de I'Edat Mitjana, amb | 'expansió de | '|siam, ia sericicuitura va arribar a altres Iiocs del Mediterrani, com ara Sicília i d'aqui a altres ciutats. Pero van haver de continuar comprant fil de seda a ia Xina, perqué no en produien prou. Avui el món dels teixíts ha canviat molt, peró la seda conserva encara totes aquelles qualitats que Ia fan tan especial. Com s'obté Ia seda Ei cuc de seda (Bombyx mon), és una larva que s'alimenta de les fulies de ia morera bianca (Morus alba). Fa miiers d'anys, els xinesos van començar a criar-io i a fer tot el procés per obte- nir-ne el fil, un procés que dura prop d'un any. Les papaliones ponen centenars d'ous, petits com el cap d'una aguiia. Els ous reposen deu mesos, cinc en caient i cinc en fred. Després tornaran a necessitar deu o dotze dies d 'escalfor i humitat perqué en surtin els cucs. De i'ou en surt una larva minúscula, que acabará pesant deu mil vegades mes, a força de menjar fuiies de morera fetes a trossets. Ai cap d'unes cinc setmanes ia larva comença a teixir un capoll amb ia bava que secreta. Acabat ei capoll, es converteix en crisàiide i s'adorm deu o dotze dies. Abans que es desperti convertida en papallona i que trenqui ei fil per sortir, iofeguen amb ai- gua buiient o aire calent. Només deixen que surtin unes quantes papaliones, perqué ponguin ous i comencin un nou Cicle. Despres es pentina el capoll per trobar ei cap del fil i poder-io descargoiar (se'n diu debanar). Sestiren junts els fiis duns quants capolls i aixi s'obté la seda, que senrotiia en madeixes o fiocs i es deixa a punt per tenyir-io, teixir-io. .. De cada capoll se'n treu un fil de 600 a 2.000 metres de liargada. Maece CAriaLn. u La ruta de ia seda», dins cava/ I Fort
  31. 31. Nom i cognoms: àfiêêlíl Contesta aquestes preguntes: a) Que és Ia sericicuitura? Qui Ia va descobrir? bl Per que era tan apreciada la seda? c) Quins productes es transportaven a través de Ia ruta de ia seda? d) Que van prohibir eis xinesos per continuar sent els únics productors de fiis , de seda? e) Quin va ser ei primer punt europeu per on va entrar la seda? Completa aquestes frases per resumir ei Cicle del cuc de seda: a) Les papaliones b) Els ous reposen i després ci De i'ou en surt d) Ai cap de cinc setmanes e) Acabat ei capoll f) Quan surt Ia papaliona
  32. 32. ?Weirri e a_ t_ _W M? . t. : ñír -“ cj* : resgate-ias íÍi : ii : ias-mirar : y:- i” E ' f” “7 ““ * r* : e , r-tanraãriirajaitíerr: fil taÊÊr-stlkiíemsilaiíímâaiakmjttàtatataiartatíeaêtaie : :ea irrita* ' M. _ e t a_ _e www n# _w q_ ___ W_ , 4, ' - _ r, sã» 4 e and. ; ag-g artâlzraw . . m. ,em e». _ __, e. sQ t. ; t_ me _ _yum . AM Mesa_ s, _ n, W _W e 'A  ; garraataarraearcazzrarr : íris “i : resgatam msg. a z __ __ _í s. . e_ , . »me tem r -m à _em-f_ @se *ea a. , . segugeã. .ram " www »uma M H m um r «- x›e ao¡ a a . ,. _ mu” . .Mai e e” r se sua». . - #ganas “ . ' _ Í? ” -. -. ameaçam** r 7 3 e' g_ J í- : ur-J-
  33. 33. Nom í cognoms: PARÍS-DAKAR immai'l havia estat tota Ia tarda caminant cap allà on el sol es pon. Amed i Onair ii ha- vien dit que s¡ caminava tota ia tarda acabaria trobant Ies marques que els estrangers dei- xaven a Ia sorra. Ells els havien vistos, els estrangers. Anaven amb unes màquines de fer- ro que feien molt de soroll i moita pois. N'hi havia de molt grosses amb quatre rodes, i n'hi havia d'altres de més primes que només tenien dues rodes. Eii, ai matí, ho havia preguntat ai seu pare: -Pare, és cert aixó que diuen Amed i Onair, que hi ha uns estrangers que van dalt d'unes màquines grogues i que fan molt de soroll? --l ei pare li havia respost: -Sí, pero és igual, no els podem vendre res, perqué nosaitres no tenim res per vendre. Imma'ii va continuar caminant fins que va descobrir al liuny les marques d'unes roderes entre les dunes. Es va posar molt content, ho havia trobat, eis estrangers que corrien pei desert passaven per allà. Hi va anar. Es va estar moita estona agenoliat mirant i passant ei dit per aqueiis estranys senyals. Com serien Ies màquines dels estrangers? Després es va esperar assegut enmig daqueiles onades de sorra fins que tot ei desert va agafar ei to vermeil de la posta. Tot d'una es va posar dret. Li havia sembiat sentir un soroll molt iiunyà que s'acostava. Va córrer a enfiIar-se en una de Ies dunes i des d'aIIà va veure que una maquina quadrada s'acostava com un Iiampec. Ei seu primer instint va ser amagar-se, peró no ho va fer. Amed i Onair havien vist eis estrangers i deien que no feien cap mai, al contrari, encara regala- ven coses. La maquina groga anava seguint les roderes que altres màquines havien deixat abans, i va passar a uns vint metres d'on immaii ia mirava bocabadat. De cop aqueiia cosa es va aturar. Des de dintre, un home va treure ei cap per la fines- tra i va mirar ilmmaii. Llavors va recular fins a prop del nen i es va aturar de nou En va baixar un home alt, vestit amb una roba bianca molt estranya, i que duia els ca- beils ilargs i dei color de Ia sorra. Va mirar-se i'| mma'il, Ii va somriure, després va assenya- lar cap endavant i va dir una cosa. L'immai'l, peró, no va entendre res del que deia aquell estranger i va caiiar, L'home dels cabelis com la sorra va tomar a insistir, aquest cop pariant molt a poc a poc i assenyalant diversas vegades cap endavant, cap a la dreta i cap a I'esquerra. Peró lmmail no Pentenia de res. Que volia saber Festranger? On tenien ells instai Iades les tendes? On hi havia el pou d'aigua d'Al Oün? Ori es trobaven Ies roses del desert més . boniques? On feia el cau ei fennec? O on va morir de set ei seu cameliet petit?
  34. 34. Nom i cognoms: Finalment i'home estranger, veient que no s'entenien, va deixar de preguntar-Ii coses, i sense parar de parlar va tornar a Ia seva màquina. Aieshores se la va mirar, després li va obrir una tapa grossa que tenia al davant i va fer una exclamació. A continuació va treure una caixa de ferro que briilava i Ia va abocar en un forat de ia màquina. Immail va veure que en sortia un liquid negre i espàs. Quan a dins de la caixa que briilava ja no quedava ni una sola gota d'aquei| liquid, Pestranger va iiençar ia caixa enmig de la sorra i va pujar altre cop a ia màquina. lmmaii va mirar Ia caixa que briilava entre la sorra i no va comprendre per que Pestranger no Ia recoiiia. Aquelia caixa metàI-Iica, ben neta, podia servir per a moltes coses: per por- tar aigua, o per guardar la ilet de ia cabra, o els dàtíls. .. gCom era possible que la llencés si era tan útil? ... No podia ser. Va córrer a recollir-la i Ia va portar a Pestranger perqué no se | 'obiidés. Peró aquest va riure, i, ajudant-se amb sígnes fets amb Ies mans, Ii va fer entendre que ja no Ia volia, que se ia podia quedar eli. Després va saiudar-Io amb Ia mà i va desapareixer, entre ei soroll i Ia pois, a dins de la seva máquina groga. | mma'i'I es va quedar dret mirant I'horitzó, per allà on havia desaparegut aquell home dels cabeiis de color de Ia sorra. En acabat va abraçar ben fort aqueiia Ilauna buida. Era seva, - Festranger ia hi havia donada. Era seva. lmmaii mai no havia tingut res que fos seu, i ara ja tenia una cosa, Ia primera. Estava contentíssim. .. Peró també immaii havia començat a comprendre les coses que encara no tenia i que gairebé segur que no tindria mai. Aquell dia imma'i'i, havia començat a ser un dels nens més pobres de Ia terra. ENHIC LARREULA' Contas per a un món millor
  35. 35. @Hifi iii” g' › a r w ii a « , N V _ -, Í _a : n: &~4r . .h ííaírarairaitiiatãsrrtgaaíaizstataa : gpügrêãâfâiíif *aatañàiíitasr i¡ _k 3 . _ , z / V _¡. A* N _ à; -r. ;rgísigígíargmíikjahríñra¡iraãajílrrsiataiariaíímnaxãíili i m. .s. _ F V D( » _ (mí ; Náñk W _t_ _ _ j à M, , ,_, J fébí>74il , . < . .. › a _, _ _ _Mm , . M_ N _M_ _a m a; :san n» a. V m_ y-xm, ; matar a_ , t / .t _ _q_ _ p_ nas. »meu v 13m _se _A a . wmu Tas a. - . mansa-às n» a a» u; Tabs A0 . ser m, .dama. r ,
  36. 36. Nom icognoms: &KE Pensa i opina: rt Creus que l'lmma'il sense tenir res se sentia pobre abans de coneixer els homes estrangers? Per qué? r . Per que creus que el text diu que | 'lmma'i| comença a ser un dels nens més pobres de Ia terra? H¡ estàs d'acord? "fii Aquestes frases resumeixen la história de l'lmmai'l, peró hi ha alguns errors. Corregeix el que calgui: a) immaii havia caminat tot el mati cap on el sol es lleva, per veure els estrangers. b) La màquina vermella es va aturar i en va baixar un home alt que duia els cabelis curts i del color del carbó. c) L'home estranger va treure una caixa de fusta que briilava i, després dabocar-la en un forat de Ia màquina, va llençar-la enmig del mar. d) ljlmmail va abraçar aquella Ilauna plena que ara era seva i va compren- dre que era un dels nens més rics de Ia terra.
  37. 37. MARGARIDA, EL MEU AMOR Nivell: Sê A la Rosalia Ii agradava un nen de Ia classe, en Santi. Quan el veia entrar es posava vermell i quan lí tocava estar al seu costat a classe de gimnàstica el mirava de reüll i pensava: És tan ben plantat. ..! No s'atrevia a dir res a ningú perqué no se'n riguessin, peró per altra banda estava desitjant saber si a en Santi li agradava ella, encara que fos una miqueta. Un dia va engegar el canal Club Super Tres i va sentir aquestes paraules: "Ja ho sabeu. .. si voleu saber si ell o ella us estima, feu servir el truc de la margarida. ..". I no va dir res més perqué el programa s'estava acabant. “Quin deu ser el truc de la Margarida? -es preguntava la Rosalía-, és una senyora o una flor? " Fins que un dia a classe de naturais va trobar la resposta que esperava, una resposta doble. .. La professora va portar roses, clavells i margarides perqué estudiessin les parts d'una flor i quan van arribar a les margarides va preguntar: “ algú sap que es fa amb Ies margarides? " I quina sorpresa es va endur la Rosalia quan en Santi es va aixecar i va dir: “Jo, jo ho sé". I en Sant¡ va sortir a Ia pissarra, va agafar Ia margarida í va començar a arrencar pêtals dient: "m'estima, no m'estima, m'estima, no m'estima. ..", fins que va arribar a l'últim i mirant Ia Rosalia va dir: “M'est¡ma. ..! Viscaaaaaaa! " I Ia Rosalia, que gairebé no va poder resistir I'emoció, va descobrir així dos secrets al mateíx temps. - PREGUNTES LITERALS 1. Quines flors va portar la mestra? A. clavells, margarides i roses B. roses, clavells i rosalies C. tulipes, roses i clavells 2. Qui sap el truc de la margarida? A. La Rosalia B. El Santi C. La Margarida 3. Per qué Ia Rosalia no s'assabenta del truc de la margarida? A. Perquà havia de fer els deures de Naturais B. Perqué quan va encendre Ia tele ja s'estava acabant el programa. C. Perquà va apagar la tele abans de que ho expliquessin.
  38. 38. ° PREGUNTES INTERPRETATIVES O INFERENCIALS 4. A qué es referia la Rosalia quan pensava: És tan ben plantat. ..! A. Que se Ii enganxaven les sabates a terra B. Que era molt guapo C. Que era molt alt 5. Quins són els dos secrets que finalment ha descobert la Rosalia? A. Que la Margarida l'estima i conêixer el truc B. Que el Sant¡ l'estima i Ies parts de Ia flor C. Conéixer el truc de Ia margarida i que el Santi l'estima 6. Qui és l'amor d'en Santi? A. La Margarida B. La Rosalia C. La Rosa - PREGUNTES REFLEXIVES 7. Si a l'últim pàtal hagués sortit: No m'estima. .. A. En Santi s'hagués posat trist perqué li agrada Ia Rosalia B. En Santi hagués dit: “Visca", perqué no estima la Rosalia C. En Santi s'hagués quedat igual perqué Ii agrada una altra nena 8. " Quin deu ser el truc de la Margarida ? - es preguntava la Rosalia" Per qué en aquest cas el nom margarida l'autor l'escriu en majúscula? A. Perquà Ia Rosalia creu que es tracta d'una dona B. Perqué la Rosalia no sap si es tracta d'una flor o una dona C. Perqué Ia Rosalia té clar que es tracta d'una flor 9. Qué opines del truc de Ia margarida? A. Que sempre diu la veritat B. Que és un joc i no cal prendre-se'l seriosament
  39. 39. 5.3 marra] ? gm rar an; g ntr-aaaraat-ms-ããvíêwíã L'Aristôti| era un home sense feina. Durant molts anys havia estat mestre d'escola i la veritat és que havia arri- bat a ser molt estimat pels seus alumnes. Peró, ara, que tot passava per la informàtica i la robótica, semblava que no hi havia feina per a un savi com ell, que Ilegia els an- tics filôsofs grecs i els hístoriadors Ilatins, i els poetes ca- talans del segle XV, peró que, despistat com era, encara no havia apràs a enviar un correu electronic o a entendre's amb un videojoc. No era pas un vell xaruc, és cert, peró tampoc era un noi de Ia primera volada. Ara que ja no li deixaven transmetre la seva saviesa als mes joves, s'ha- via abandonat a una vida de rodamón, sempre d'un cantó a l'altre, avui dormint sota una alzina i demà sota una fi- guera, avui esmorzant un rosegó de pa i demà una poma macada: és clar que d'aquesta manera havia d'estar sec a I'estiu i magre a I'hivern, que diuen, peró vivia en pau amb ell mateíx i amb la resta del món, i doncs era tan feliç com es pugui ser en aquesta vídaI Arístàti/ entre les escombraries, de Miquel Desclot (La Galera) -3 Respon les preguntes següents: 1. Quina havia estat Ia professió de l'Aristótil? De quines assignatures? 2. Per quin motiu va haver de deixar Ia seva feina? 3. Consideres justa Ia situació de l'Aristôtil? Per qué? 176 A LA CARTA o comuns UAL BEE
  40. 40. 1;* Orion” : :isa r3,›. álzl$i: «.훡rir. . ._. .. já _à_ . a ? |;; T7Í*. -'-'»'Js›? k~'l? in_ ,335 t ~ '-17' Í'. . at. " 4. Pel context imagina qué vol dir? Vell xaruc: No¡ de Ia primera volada: ... ... ... .,. .,. ... ... ... _ Vida de rodamón: .. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . Rosegó de paz. . Poma macada: ... ... ... ... ... ... _.. ... .._. 5. Creus que l'Aristótil~ era feliç amb la vida que portava? Argumenta-ho. 177 A m CARTA o Eoicraus uma¡
  41. 41. f" r * Comprensió Iectora Nom Data _ Uõpal: una gemma maleúia lJõpal és un mineral bastant comú peró amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes l' À ' r amb molta tradició i al mateíx temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientais creuen que afavoreix la bona sort. _ _ La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al r - . ___ quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no l sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, peró, té dues diferêncies fonamentals; Pesrructura, que és molt desordenada, i el fet que conte molêcules d'aigua. lJôpal es pot presentar de formes molt diversas. Sempre és massiu (no forma cristalls), peró la seva coloració permet diferenciar diverses xvarietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la rransparent i incolora (híalita) i a les més acolorides com l'õpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i Pôpa] noble, amb fantàstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc, tot en un mateíx exemplar. Alguns õpals de coloració i bellesa excepcional entre les varietats noble i de foc són gemmes molt preuades que es tallen facetades (les més transparents) o en caboixó. s'han trobar õpals treballats en cultures antiquíssimes de tot el món, i és una de les poques gernrnes conegudes des del temps remot. _ Una varietat de poc valor peró molt curiosa és el menilit. Aquesta varietat d'õpal froma nõduls arrodonits en ? interior de les roques. Aquests nõduls poden originar formes antropomorfes (formes humanas), zoomorfes (formes animals) i altres formes curioses que recordenaparells o coses (forma de cor, de cafetera, de casam). Alguns dels menilits més curiosos coneguts s'han trobar en abundância a Caldes de Malavella, en Panomenat Turó dels Ninots, que va rebre el nom perqué els vilatans, que trobaven el mineral en abundância, en llaurar o obrint camins i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes en qué aquest es presentava. A més a més de Caldes de Malavella, també s'esmenta Põpal a Aiguafreda (riera de l'Avencó) i a Montcada i Reixach (Vallês Occidental); a Damius (Alt Empordã); Osó i Síls (la Selva), i a Bellmunt del Priorat (Priorat). A Barcelona ciutat s'ha trobar õpal de la varietat híalita a la muntanya de Montjuic, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de l'Alca1de). Tot i que Põpal és una especie comuna que es troba prãcticament arreu del mon, Australia és, sens dubte, el país que ha proporcionar, i proporciona, els millors exemplars conegurs. Els opals de gran qualitat són a les províncies que Queensland i Nova Gales del Sud (Australia), on es troben els famosos õpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt virolat, sinó per la roca on es troben. Uõpal va originar en la segona meitat del segle XIX i sobretot a partir de 1900, enquê els preus van pujar considerablement, I'arribada de toca mena de buscadors i minaires atrers per la cobdícia i les possibilitats d'aventura que aquell nou món els oferia. Isabel Gray, l'any 1900 va instal-lar un hotel i una botiga en el llogarret d'Eulo, al bell mig dels camps d'õpals de Queensland. Era l'única dona en aquell immens territori desolat iva arribar a ser la veritable propietària de rota la regíó. Coneguda com la Reina d'Eulo, va arribar a posseir la col-lecció d'õpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ella com la seva fabulosa col-lecció van desaparêixer sense que des d'aleshores se n'hagi sabur res més. Cavall Fort, núm. 1077. (Adaptació)- 10 O 2009 Gmp Promotor / Samillana Educación. Sl 'l' 'W »x4 : num: -MJLABT. :b'- J-lh cv lim! ri. - « . É. - : a u . -4 M I fu' ! Fl m m rm FH m M F. ? i4 Fil Ií? rf¡ M¡ w-a 'z . I t"? ›. Í] T¡ C-l' f! ) f"?
  42. 42. 1. De quê està format l'õpal? 2. Quins tipus d'õpa| s són els més valuosos. 3. Per quê hi ha un indret a Caldes de Malavella que s'anomena el Turó dels Ninots? 4. Contesta: o Per quê hi va haver tanta gent que va fer cap a Australia vers I'any 1900? o Per quê es va fer famosa Isabel Gray? - Quê li va passar? 5. D'on diries que s'ha extret Ia Iectura que has Ilegit? D D'una enciclopédia. D D'una revista de divuIgació. D D'un IIibre especialitzat. D D'una novel-Ia d'aventures. O 2009 Grup Promotor / Sanullana Educación, SL
  43. 43. Competência lingüística en llengua catalana Gê, Íitalua lu JtI| I| |'C1|. lt) t: t'l'1l; l l Feaptexsiu escuta TEXT l He anat afforn de Ia cantonada a comprar t'r0Í. '. 'unl. ' per esmorzar. . Ira torna. Cristina. . RA TORNO S'hav¡tt desperta¡ aviat, ntós que de costum ! ins i tot. AI pis rcgnava un silcnci absolut. Els partes dcvien haver lornal molt tartl. Ella no els havia scnlit pas. Va romanccjar una estona al llit. senso saber ben be ttué For. Després es va llcvuri va . mar a Ia cuinu a buscar alguna cosa per esmorzar. No hi havia rcs. La tarda abans no Iiavicn pensat n comprar pa ni els ttcostumatts croissants. La Cristina va sospirar resígnadu: hauria «Pesperar que eis pares os dcspcrtcssiit! . ~| cap de mitja hora estava bon avorrida i Pcslómac començava a queixar-se de gana. Es veia que els pares en tenien por estona: dc fet. hurt just crcn les vttit. ~. Llavors va tenir la pensada. Algun cop ja havia anat tola sola ñns al fom de la camtonada: no calia ni tan sols ercuar cl correr. EI ponnmoncdcs de la marc era 'allà. al ntenjador, damunt d'una butaca. El va obrir i va vcurc que gairebé no li quedava cap moncda i ci bitllct més petit que tenia cra de einquanta euros. Seria qücstió d'auar amb compte do no purdrc'l. Va arrencar un full del bloc dt: notes que hi havia al costat del tcléfon i va deixar el missatge. Així. si cs dcspenavcn mentre ella era fora. no passarien ânsia. Total, era un moment. Amb cura dc no fer soroll. va sortir a l'escola i va tnncar la porta darrere seu. Quan ho va haver fet, es va adonar que s'havin deixat la clau a dins. Quina badada! Ara. quan tornús, els hauria de fcr llcvar per força. Bé, ja no tenia rcmei. Nicrcé Canela. ,ira torno 'Fipus de text: narratiu Resum del text: Descriu : :l despertar de la ("Jristina i les seves primcres activitats al mati.
  44. 44. ( i FEMS iii: COMPRENSIÓ I. l-2(. "l'()lb , l _-____, __. __ _________. __ A. ._. _ tt-uit-: llutl _m_ ____ __ _ _ ¡ l 1 On és el bloc de notes? *r Al costat del l/ il . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . 1 A la cuina . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .; . ... ... ... ... ... ... ... ..2 Damunl d'una bulaca. .. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . .3 A la vara del leléfon . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . ... ... ... . . . l 'irlmmrul / nl I/ t' Im ali/ sm' lIl/ !lFI/ Iilt in rtp/ ii m¡ uu i-I m1 'l -r ; um "Ig/ vil. La Cristina s'ha despertat. .. d'hora . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . a / 'hora habitual . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .2 més lard que de costum . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .3 moll lard . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .4 _Lii/ umnat ha d 'entendre informació ral/ event explícita i ; pi/ Erg _a Arriaga/ n primer paràgraf. Les opcions de resposta lnclouen sinonlms. -~%---~ --_. _* “rrrr-a--r-r les ]| l't. 'L'1llllt: .~¡ tl'nilt: ipi'el. iuiii Valium¡ ai lia : Ie lL'l' iiilerúiieics ilirut: :il d'un termo u : Vrum capim ItiiI/ :ir l. i mliiniiiieiii d'un Içxt I cuiiiprciitlit: t-iiicrxetticiils pic-us. iiiibrii' cl sigrullc -guncixrcua-nlx preus. rente: n: l. Ies . t partir «lol cunlcal i ale-ls . sui : i ptllilr del cuiitexr i rir-ls i f¡ i l 1 . l On és el forn? _ Al mateíx edifíci . ... ... .. . . A la vara de casa Lluny de casa . EI lex! no ho diu (É. i La Cristina havia d'anar am u perque el volia tornar a la mare . .. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. l 50 euros són'pocs diners . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ..2 50 euros són molts diners . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . ... ... ... ... ... . no volia tornara casa a buscar més d¡ners. ... ... . ... ... ..4 L 'ã/ _Lifzlflâf ha de fegilaalpjergrggggñgarrír del cglrexl l detlsvgqgegeinenrs orews. deep/ star . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . . ... ... ... ... ... ... ... ... . . . 1 enrrelenir . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ..2 alterar . ... ... ... ... ... ... ... .. . . 3 adorm/ r . . . . . . . - - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . - . . . . . . . . . . . . . . › . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . › . a
  45. 45. L'. ilumnait liri : finferir el significat d'una expressio a partir del context l dels uonelxemíãñts prev/ s. 4,” '“- Lci/ Â A continuació lens unes frases que sidentitiquen amb unes lletres (A, B. C, D). Segons el text. quin és | 'ordre correcte en que passen els lets? D. La Cristina deixa un missatge als seus pares. C. La Cristina decideix anar al tom. A. B. La ristina no ! roba La Cristina obra la porta ni pa n¡ crorssants a isurta l'escala. la suína. A-›C->D->B . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... D -> B->A -> C . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ..2 B-›A->C~›D . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ..3 C~>D->B->A . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .4 Llllumne hiqaceczcaanazsarl ¡n_f. o_rrI2ê. _C¡ó. __¡ cpiLcsLen lforrire. qor@. <êf§. l1_'73$ Í iccions desordenaqes, La Cristina és una nena. .. covarda . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. i poruga . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . .2 sorollosa . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . .3 espa vllada . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . LLiIumnz-it ha dassolír una comprensió &mg/ ia; na i important del carácter de la prota onista. Í'I'EMS WEXPRESSIÓ ESCRITA o Léxic ! Lrliiiniiat liii di: rccnnciser cl Ígtlllltui d'un lurniu n d'una eqiressiñ del text. 1. En el text surt Ia paraula "butaca". que és un moble que serveix per seure. Quin d'aquests mobles NO és un seient? Cadira . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .1 Tamboret . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. . .2 Balanci . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. - . ... .. . .3 Bufet . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . .4 Llilumnat lia de reconéixer el significat de rjíverses paraules i saber s¡ s 'ilrililzen per seure o no. o &Inrfosintaxi ¡Liiiiriiiizit li: i de l'L'L't)l¡L'1t: |' ikstiuclttra çraiiiialical eiiriuclri rl'Iiii. i lirise ícllllllil. els iiexus ; grziiiizitieails : :ii ; .-. .i lliHC uuiirdiiuulii ii lllluflllllilllâl . seu/ Alla i 1.¡ ¡iiiiiliiiiuio ci-iiecta d'una ll. li: liimi. l. Marca la paraula més adient per completar la frase:
  46. 46. v , v eg Comédru) ÊZS 'Ú3WIHGON'ÊÍR› VE' LÁ 4HÇ10FÊp_ / U __, u: 1 , . g1 (ÍLÊLL LJTS 'IV-W Rã ¡Oüommsés o( c» mçnkgn; 2 çumu, se. ” us F*4«r"or15 m: famaeorvímfs7 k › . _* _ a qa; comem âwozñ 'Hlqnpt ¡xmymmv AL 'rm-r , Fcc-ms . . T. . ., . n x. .z _ _ . . r. ' . f-›(*n LíQU-. çgà '(215 Qu: (1.497 En' Cowvhràn ? Eh MWQ Í É” Tàcmqo? ucvíwamoan_ v2. 2259.0 un . zUã-: P . Pizza < noxeñõ $3.52 vo. . > O m Z n _ b. .w340i, U- >no: n_n na ? Bancas no Dion no _m 00351.5.. . no : n55 manu» 325.¡ Guri: : n. ?não n. Dunc- omEox mmumaoxo mcuxn_ mismo» 32.o¡ <puon no _uaíonõa ao ,023 Ooãmmma an fmrnnam w Hamoüuwmnm Êmàãmx EROQR Qxmmà: &EWM
  47. 47. D§UN. AU _ m5 mxodpmozaamm m:3m. m3m: n. u_. mmm: .m_m3 _. >=n_m _ m_ Êncmr aom 83335 a. mmno_m ncm m: :m3 no: m_xm: n am 3_nm m: 3mm _ m3: m¡ : :mm u_m2m_. m_. m3 83mm : :m am mmcc. . ncm : :Hmmmmwmê nzõm _m _o m3? mm : :m : :Em _ mma m na: : mamae mm am ua3mzm. amam : :am : mc m ummmníq m_ um: com. m_ aq. c: mmnms ímãmm Emma? _. ._ <m nonm_ 3o: :cm m_m mmcm ummmm _. :_ no3u_. mmm_: . : _. ::_nm 3m: m.m a. mno: mmu: __. ncm : o 3399: mm nozmcom: m nmmm m: 8a m: : ncm : :mar _uomãa a: ncm _. >=n_m a : :m Uo: m mmwcaõã. :m8 m_m: :m ama mmcm 83:33 am amam : o amam: 83 mio a. nmãcm 3m_ : o mm uma nm: mmmnm a. m:_<mamw_ _. ncm: :amam: um. mam. . m_ n3m3m o m m. :: m : m3UEm: mmm. m__m 339m E <m. m_ 25cm_ a 2 ma? mma_ m : :E amnmdm. . mm am : :amam _ 8» m_ a_m mma _umaamí am_ ncm m_ m_ mm: mmãm m3? m_ 23a. am _m m3? ncm a m 88m 39mm _daãmao_ m: nmm o m¡ nmmnom uomma um. . mmnozmn 35:8. mm mcnomm ncm m_ 023m m3: : m am mm. . 3mm _. mmuo: mmc_m. uma m¡ : mam am_ Emma m_ 33m: noãaaãmã umqgcm 3m_ : o . .m nmm am_ : :m __ aEm: _. :o mmãaã uma_ m_ Zñcm_ mu8<m mmãm uôzm3mm. uma 8:83 = me ncm noaam : msm 3:83 88m. n03 mw nmmmm m 38m _mm : Qmm _ 8.a m¡ : o__m. :cm: m¡ uõnmooêmamm am _m : owzm ; uma mam: :mma m¡ moqmamzm: ca _onm ncm. m3: m_ : mm am_ 83cm. :m: m: m._ nm: <__m: r _um umãm 8m aum 82m: .amãmooanzm _. m: nm: <_. mam _cm: m: m3: _. o_. a_: maon_ _mm nommm : m: nm: <__mñ >cm: m _cum/ ma m3: nonxmm ncm ma. . <ozmm m c: 92:. m3 _mm ncamm _mm : m: m_ samoaon. :m8 m amam mam: mio : m: ummmm: um m3: m_ _on ncm 83m? _mam_ ncm E_
  48. 48. Em. m_ ncm 3mm __ mmaam ama m _. >__n_m mn 22.5.. 353mm m . ..sum . _. 83 am. _m3. nmmma. . m_ com. >_ 35:2. m_ ncm 3mm __ norma» mm 283m m_ ãmmumaom. . . uõmaãm am 3.53625 _: ... .$: _m: _m. um. no37,. .. m: nossa. .., m3: mm mma. .. noanmzã _ 23 m¡ am_ um: omãm. Em m . .mmnoí : o __ . .ma Em Umqnzm mm 3mm um? uma m 23mm am_ ãmmmmamm. . m. .. gama. ; . É ocm z_ 92mm. .. mma noamanm_ mgcmmü mmnna m» u_m= ..m_m_m3 c: mxm_. n_n_ 3o: mmauar _Bmoíma ncm : mm adnoãumêmq m: _meu _amam m c. .. smemm am 33m 3o: _Buozmz_ _ . ..Em adm: : c: 3mm. :mam a_mm_. m: c: :on o: :o no: m_xmm 33o. ... _ m: m_ nã_ : o . aaã noaamaaa m 5.5.32. vma m_ _uam m3uozm_ um. mzâmnmaãam c: amacmwa : mm 6.a. 0:3 325% >. c: oaaãmao. . amam noaamxzu m _ãmãmz mau am: samoaonm. c: _sum n35 _mu 5mm amamos» uímwznamm _m maqmmwaqmamm _ : :m amarga. .. m. c: :mm mac _mm . nmcmm nmanozm Elmaam. .. _m msauazmamm. m; _meu : mm _on am 35m uímâw _ : :m . ganas. n. c: 2a5mao+ amam noaamvao m _añmqamc m3: am: samgonm. c: »mãos 309_ mac mo mcõm nmq mana. m: »Enmamm o ãmmmõmm _ c: U<U aan am same masa. mau _mu . acmm am: vm_. =n_. __mm u«m_m_. _amm. Bbczmm o>cmm m¡ _mmczmaa am _amem_ ncm : m3 mícoqm. . : .70 mxu= ncm3 m _m . sãaçnao. aEm: sem _. ._ Bmíam am 39mm _ : ow am m m 3 m3¡ uammggxm: cãnm: .. Qaimaoq _ m_ . maca 305.. .. 3mm ncm : o uma 12:. ? . .EE o . m. nmãma am . .caem . m. É e. . . ..a am _dqaímao_ n22.. m_ à e. . a3 am . ..smm o. Em# m. . nozmmF , . . .mm »mnaoaomamm am E . .amoãmnaa mo. : uoamm. m_ ncm no_ uma uma. :a. .n_. ma mm 3.a ncm m: .. m3 Um _m 3333 Bmama pcm ummmm mão _. m__3m2mn_o. 13mm um uma nem . .m m . da, mm m 51mm. .. . .a É. ? adam : :Em mnasam. no” mma zmumac. > _mm uõxãam umuímw mvõ. .caa__. m3 m: mncmwm 83mm.
  49. 49. Proposta de text expositiu i possibles preguntes del Cicle Superior Preguntes sobre el text expositíu: Tipus de pregunta 1: D'on es coneixen eis dos protagonistas de Ia história? Quines edats tenen els personatges de la história? Quines són Ies aficibns dels protagonistas? Tipus de pregunta 2 : Posa un títol alternatiu al text segons el seu contingut Tipus de pregunta 3: Per que creus que el text ens compara en Miquel i en Ricard?
  50. 50. a , oc' ÂEWÊÍLFFFÉ'(YTÊCFFCiÍfY'“t"fÕi"*f*("'FCFTFÉ't'FCCF( FÍFiJFCEQCcQFQFF_ x C f¡ ' _ f Devuelven un cuadro robado (le Magritte por falta de com prender' t , ', ' ("Í fl: É 'L'Olympia', valorado entre 3 y 4 millones, fue sacada de un museo a punta de pistola en 2009 E g C. P. SAN GREGORIÓ Bruselas - Público - 06/01/2012 t** f* g EI mercado negro de obras de arte también debe estar sufriendo Ia crisis económica o, al menos, L4' A A É; ya no funciona como antes. Bélgica, cuna del surrealismo, ha vuelto a ser escenario de una f' _. ._ c' historia que n¡ el propio André Bretón hubiese imaginado. Un cuadro de Magritte, L'0lympia, ? pintado en 1948 y valorado entre 3 y 4 millones de euros, ha sido devuelto, presuntamente por P los Iadrones, tras ser robado a punta de pistola hace dos años. e C La tela, en la que aparece desnuda la esposa del pintor surrealista belga, fue robada en septiembre de 2009 de Ia casa-museo del maestro en Ia Iocalidad de Jette, en el oeste de P# Bruselas. F f; P: ff según informó la prensa belga, el Magritte habia sido ofrecido dos semanas antes del robo a un f) En' experto corredor de arte, Janpiet Callens, quien asegura que los cacos no habían podido colocar F' Ja obra en el mercado negro. "Una persona que deseaba entregar Ia obra de arte se puso en Í f J contacto conmigo. La tela no podia venderse y prefirieron devolverla antes que dejarla que se 'É' f * é? ? deteriorase", díjo Callens. Así, el experto en arte se presentó ante la Policia con el cuadro bajo el brazo, una tela de 60 por 80 centímetros. Los Iadrones continúan en paradero desconocido. é ' @a f? ? El gran número de robos de obras de arte en Bélgica, incluso por encargo, ha puesto al país en el (í punto de mira de la Policia internacional. EI derecho belga no diferencia el robo de un cuadro de Dalí de una cadena de música Hi-Fi, que suponen la misma sanción al no considerarse el valor t¡ patrimonial un agravante. Y a diferencia de países como Francia, en Bélgica no se exige a los anticuarios un registro de Ias obras que transiten en sus tiendas, ni tampoco a los vendedores a; emitir a los compradores ningún documento que garantice el origen delpbjeto. . aoüeaaoeaaoññoüüoaoaaaaaa $(F, F«C@FE(9CWQ'CYY"F+FFÉ(T'('CFECIâTÍtV5PE7É"GÍLGEÇQÂPEWÍ'F'CW°PCíÉV @G53
  51. 51. ® i ' a* re* txt* I Data: Nom: COMPRENSIÓ LECTORA 1. Qui va tornar el quadre? a. Creuen que els propis lladres b. La policia c. Una família 2. Digues una deles poblacions que pots trobar a | 'oest de Brussel-Ies. a. Jette b. Bélgica c. Amberes âñôêí) ? êüããêêüâñéãâãê@ÉQQQÕQQÊÊÊ®@®®@9@@@@®®@@@$333?ãüíàãôãêãêêüêüê É 3 3. Qué vol dir: No habían podido colocar Ia obra en el mercado negro" a. No havien venut el quadre de forma ¡I-legal b. No havien col-locat el quadre en un mercat de color negre c. No havien col-locat el quadre en un | Ioc de quadres robats 4. Han trobat als Iladres? a. Si, a un prat desconegut b. No c. Sí, a un taller de reestructuració de quadres 5. A Bélgica s'han robat molts quadres? a. Sí b. No c. A Ia noticia no ho posa 6. Qué hi havia dibuíxat al quadre? a. La dona de Magritte nua b. La dona de Magritte ballant c. La dona de Magritte llegint 7. Per qué tornen el quadre? c. Perqué mesurava 60X80cm a. Perquà tenien por de perdre'| b. Perque ningú el comprava 8. A Bélgica, és imprescindible que un venedor informi al comprador de l'or¡gen d'un objecte antic? a. No b. A vegades c. Si 9. Creus que el senyor Callens va actuar correctament? Explica per qué. R: 10.5¡ tu fossis legislador, canviaries el dret belga que no diferencia el robatori d'un quadre del d'una cadena musical? P? Õ o a Ê à É z _y , y "y -s- g6?@@®ã@Êã6B@CP@@@$@@? ›@G? @®@ÊE§@@@@@@@®®@®3@@@@@@@®®®@@ÊÊ@@®@@@@@@®@@@
  52. 52. (CIÉECF CC; rar» rw ~ E¡ * . _a ' i F' , r Roban a plena luz del dia un cuadro de t". 'x - É; Magntte a Los asaltantes sustraen del Museo René Magritte de Bruselas el cuadro É; 'Olympia' en apenas unos segundos O 63:, El cuadro Olympia de René Magritte, valorado en entre 3 y 4 millones de euros, fue robado esta f_ mañana a plena luz del dia por dos Iadrones. uno de ellos armado con una pistola, en la casa-museo rj. del pintor surrealista belga en Bruselas. según informó el Museo René Magritte en un comunicado. El suceso se produjo a Ias 10 de ta mañana cuando los empleados del museo comenzaron a recibir, a como de costumbre y sin percibir nada anormal, a los primeros visitantes de Ia mañana: una pareja de t' japoneses que pagó su entrada antes de comenzar la visita en Ia planta baja. (Í Unos minutos más tarde. Ilamaron a la puerta y una delas empleadas abrió, charló brevemente con un f** visitante de aspecto asiático que le preguntó en inglés si era ese el Museo Magritte y. tras dejarle g entrar: se encontro de repente amenazada por _un revólver. A continuación. el ladrón dejó entrar a un 6a. complica y' Ia asistente que se acerco para cobrar las entradas se vio igualmente amenazada por el (i Intruso. Luego los dos atracadores obligaron a Ias empleadas a tirarse al suelo antes de hacerse con el cuadro que estaba colgado en el salón. Una tercera empleada que estaba en Ia sala de q; exposiciones tuvo el tiempo justo de ver a uno de los bandidos sattar por Ia ventana. Después llamó a (j, Ia policia pero ya era demasiado tarde. A los Iadrones les bastaron i0 segundos para saltar la vitrtna. f¡ descolgar el cuadro y huir. Un coche les esperaba fuera. La Policia. según eI comunicado del museo. g; se presentó cinco minutos mas tarde en el lugar de los hechos, un barrio tranquilo de la periferia de É Bruselas donde pocos testigos vieron to ocurrido. g La obra en cuestión mide 60x80 centimetros yfue pintada por Magritte en 1948 en'su taIler-comedor. (- La modelo es su mujer. Georgette. y Olympia ha sido expuesta con regularidad en importantes retrtospeclivas del artista belga pero Ilevaba varios años colgada en el salón de la que fue Ia casa del : a y pin or. r* FÉ EI MusedRené Magritte _abrió sus puertas al público hace diez años y se puede visitar cinco dias a Ia ã_ semanasinvreserva previa. EI apartamento del pintor en Ia planta baja fue reconstruido con gran parte a_ del mobiliario original, pero no se puede acceder a Ias habitaciones, por lo que el visitante recorre la É» casa por el pasillo de la planta baja. En el piso de arriba se pueden ver una serie de obras que Q rnuetstrânla evolución artística y Ia vida privada de Magritte. Olympia es la única obra que está en Ia (s p an a aja. f* Por Io que respecta a Ias medidas de seguridad, el Museo está dotado de un sistema de doble alarma êímuããsâttfnfàííêerfníããrilàif'ríããtüíilfáêâã_"àilfâffniãfEãátílíiffeaspãé. íppãlãüãliã? 'E0312 e tanto acercarse al Olympia. . En todo caso, el Museo admite que el robo fue "demasiado rápido' como para que tos sistemas de Q alarma pudieran avisar a la policia a tiempo y que los Iadrones, que tenian experiencia en robos t) rápidos y sin dejar huella. ibancamuflados con sombreros y postizos por lo que Ias cámaras no IlÍ_ hubieran podido identiticarlos. "Los malhechores visitaron probablemente varias veces antes de poner É enlmarcha su plan", agrega el Museo tras reconocer que acaba de perder "el cuadro más bello de su f. co eccion . f. r; E "x Ã***CE; 'W; +YF'~EJ'(MWMecfW('*t"it7F«tLt'.6fFrícr'665554260666616; ELDCEÍJ É ã s 69325369õüêêâíõãüâñfõitã ? iãããêññâêüêññ? ãfãíiíãtããüêãããõüññãñrãñxãñ'ãêtíi"tã'ã'ãê
  53. 53. 1 u 'x 'Í É 'x 'Í 'x a 1* a. -. e. É l®33$Ê3©@@@@®@3ñ33Êêüõêñâ3?@3@@@@$@®®9?3®@@@@@3Êêãêüüõêêññññêêüê Data: Nom: COMPRENSIÓ LECTORA 1. Que vol dir que han robat el quadre "a plena luz del día"? a. Que feia un dia amb molta Ilum b. Durant el dia c. Durant la nit 2. Quin creus que és el millor moment del dia per robar un quadre? Argumenta Ia teva' resposta. R: 3. A quina hora aproximada obren el museu? c. A Ies 12h a. A Ies 8h b. A les 10h 4. Qui va presenciar el robatori? a. 3 empleades del museu b. 3 empleades i una policia c. Una parella de japoneses 5. Qu¡ representava Ia persona del quadre Olympia? c. La seva dona a. Una empleada del museu b. La seva mare 6. A quin segle va pintar Olympia, René Magritte? a. XIX _ b. XX c. XXI 7. Quan s'ha de reservar entrada per anar al museu de Magritte? b. Cap dia a. Tots els dies de la setmana c. El cap de setmana 8. Quina part del museu no es pot visitar? a. La primera planta b. EI seu taller c. Les habitacíons 9. De quins sistemes de seguretat disposa el museu? a. De càmeres b. De personal c. Les dues respostes anteriors són correctes 10. Es creu que els Iladres. .. a. ja havien visitat el museu b. van anar per 1r cop al museu c. es van equivocar de quadre 11. El quadre "Olympia" està valorat entre 3 o 4 milions d'euros. Qué et sembla aquest preu? R: 12. Per qué et sembla que Magritte va fer un quadre dedicat a la seva dona? R: * t"" f" f"? É . ®@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@@$®@@®®@Ê@@@@%@@®®@@@@@@@@®@@®®®@@®@@@@@®$ Ê ã ã Ê Ê à É r , s- , jr
  54. 54. Nom . ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . Data . ... ... ... ... ... ... ... ... ... . . . La Vanguardia, 1] de maig de 2012 Madrid. (Agencies / Redacció). - Les temperaturas s'acostaran avui els 40 graus en alguns punts del sud peninsular, amb màximes de 37 graus a Côrdova o 36 graus a Sevilla, Segons la predicció de l'Agéncia Estatal de Meteorologia ("AEMET ), que ha activat Palerta groga a Cadís per vent. ' A Catalunya, el termômetre se situarà a 1a costa entre els 22 i els 26 graus, al Pirineu entre els 23 i els 28 i a la resta entre els 27 i els 32, valors tots ells de ple estiu, especialment els que es registrin a l'interior i al prelitoral, informa Jordi Miralles. La calor anirà acompanyat de sol durant tota la jornada, encara que amb algunes excepcions. En punts de la costa nord í central apareixeran algunes boires o núvols baixos durant les prirneres hores del dia i al Pirineu augmentaran els núvols aquesta tarda, sobretot en el més occidental. No es descarta alguna plugim a 1'Alta Ribagorça i a la Val d'Aran. Al terç nord peninsular els cels estaran ennuvolats o amb intervals ennuvolats i amb probabilitat de xàfecs o tempestes localment moderats al Pirineu i febles a l'est de Galícia, Cantàbric, Alt Ebre, nord de Castella i Lleó, i Sistema Iberic. A l'interior de la meitat nord peninsular, s'esperen intervals ennuvolats i cel poc ennuvolat o clar a la resta del país. També hi ha possibilitat de calitges a l'est de Canàries mentre que les temperaturas experimentaram un moderat descens en el nord de Galícia i àrea cantàbrica, sense canvis o en lleuger ascens en 1a resta de la Península, Balears i Canàries. Els vents bufaran fluixos a moderats del nord-est al Cantàbric i amb algun interval de fort al litoral nord de Galícia ia les Canàries. Fluixos a moderats de l'est en els litorals del sud peninsular, sent forts a l'Estret i fluixos a la resta de 1a Península i Balears.
  55. 55. COMPRENSIÓ DE LA LECTURA 1.- A quina zona d”Espanya farà més calor? ( ) A Catalunya ( ) A Andalusia ( )A1 Pais Base 2.- A quina estació de l”any som avui? . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . « › o . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . - . . . . . u . . › . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . › . . . n . . . . . . . . . . . . . c › « - . › › › . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . › . . . . o - - - . . - . . . . . . - . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . o - . o . › . - › . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 9.- Explica, amb un petit text d'unes cinc o sis línies, el que faries tu per tal de contribuir a evitar e] canvi climàtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . - . - . - - . . - . . › - . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . › . . . . . . . . . . - . - . . . . › . . . . . . . . . . - . . . › . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . « . . . . . u . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . o: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . « . . . . . . . . . . . . › . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

×