Presentació realitzada per Pol Martínez i Carles Filbà. Escola Pia Santa Anna de Mataró. 2012

1. Richard
Avedon

2. 15 de Maig 1923
TEXAS

3. 1950 entrà com a fotògraf a la revista Harper’s Bazaar

4. P osteriorment
va
treballar
de
fotògraf
també
per
a
les
revistes: VOGUE, LIFE i LOOK.
Sense
cap
mena
de
dubte,
Avedon,
va
ser
el
gran
fotògraf
de
la
moda
dels
anys
60
i
70.
En
els
seus
treballs
va
aconseguir
entrar
l'àmbit
ar>s?c
dins
el
món
de
la
moda.
Va
incorporar
unes
expressions
lliberals,
extravagants
i
crea?ves
en
els
moviments
alhora
de
realitzar
la
fotografia.
Un
fet
oposat
amb
gran
totalitat
en
els
temps
recurrents,
ja
que
en
aquell
temps,
exis?a
el
mite
de
que
els
models
havien
d’expressar
indiferència.

5. D urant
l’any
1963
va
col·∙laborar
fotografiant
el
Moviment de Drets
Civils d’Estats Units.
Consegüentment,
va
participar
amb
companyia
de
James
Baldwin
en
la
creació
del
llibre
“Nothing Personal”.

6. A
principis
del
1970,
va
realitzar
reportatges
de
líders
i
víctimes
de
la
Guerra
del
Vietnam
per
el
diari
“New
York
Times”.

7. Els
seus
retrats,
aparentment
senzills
però
profundament
psicològics,
de
personalitats
famoses
posant
en
un
fons
blanc,
mostren
un
fotògraf
capaç
de
plasmar
en
un
paper
fotogràfic
característiques
inesperades
dels
rostres.
El
seu
mètode
era
senzill
però
efectiu.
El
retratat,
nu
i
indefens
era
capaç
de
mostrar
la
seva
personalitat
més
sincera.

8. Avedon,
tenia
mo?us
per
els
quals
treballava
de
manera
fonamental,
aquests
son: el temps, la vellesa, i les
seves tensions. L’art
que
el
pertanyia
era
parlar
del
pas
del
temps
i
es
basava
en
l'ésser
humà
com
a
gran
influència,
i
sobretot
en
el
camí
cap
a
la
mort.
Així
doncs,
acabà
el
seu
llibre
anomenat
“Portraits”
(1976),
amb
una
serie
fotogràfica
en
la
qual
mostrà
l'envelliment
gradual
del
seu
pare
fins
arribar
a
la
mort.

9. 1979 “In The American West”
Museo
Amon
Carter
Consta
d’una
sèrie
de
retrats
a
ciutadans
americans
aplicats
davant
un
fons
blanc
i
u?litzant
escala
de
grisos.

10. 25 de setembre 2004
TEXAS
Es
trobava
realitzant
un
projecte
encarregat
per
la
revista
“ The
New
Yorker”,
amb
el
nom
de:
“On
Democracy”,
enfocat
en
el
procés
electoral
del
2004
a
Estats
Units.
Aquest
constava
en
una
seria
de
retrats
de
candidats,
delegats
de
les
convencions
nacionals,
entre
altres
involucrats
en
el
tema.

11. Anàlisis Fotogràfics

12. Aquest
retrat
el
va
fer
Richard
Avedon
al
9
de
Maig
de
1981,
en
el
treball
que
estava
fent
en
aquell
moment
In
The
American
West.
El
protagonista
de
la
fotografia
és
en
Ronald
Fischer.
·∙
Format
Ver?cal,
Retrat.
I
realitzada
en
un
Pla
mitjà.
·∙
Es
en
blanc
i
negre.
·∙
El
punt:
El
punt
o
centre
d’interès
estan
en
el
tors
de
l’home
on
s’hi
troben
les
abelles.
Vol
destacar-­‐ho
i
impactar
al
espectador.
Té
poc
dinamisme
aquest
retrat,
ja
que
està
fet
en
un
fons
blanc,
com
Avedon
feia
en
els
seus
treballs.
·∙
La
línea:
La
línea
es
definida
com
una
successió
de
punts
que
en
aquest
cas
componen
les
abelles
per
remarcar
l’energia,
que
genera
moviment.
·∙
Escala:
El
fons
blanc
fa
destacar
la
figura
de
l’home
amb
les
abelles
per
tot
el
seu
cos
i
no
hi
ha
cap
objecte
sobreposat
a
un
altre.
·∙
Forma:
El
cos
de
l’home,
està
rígid
i
nu
per
mostrar
les
formes
creades
per
les
abelles.
Com
arcs,
línies
i
punts.
·∙
Textura:
L’home
ressalta
del
fons
per
ser
blanc
però
l’element
que
ressalta
més
són
les
abelles
respecte
el
cos.
·∙
NiUdesa
de
l’imatge:
Podríem
dir
que
aquesta
imatge
està
feta
amb
un
teleobjec?u
pe?t,
el
pla
que
ocupa
l’home
i
les
abelles
estan
perfectament
enfocats.
De
manera
que
les
abelles
es
poden
apreciar
bé
però
no
amb
detall.
·∙
Il·∙luminació:
La
llum
en
aquesta
fotografia
es
ar?ficial,
i
frontal
però
amb
una
inclinació
lleugera
cap
a
la
dreta,
així
marcant
algunes
ombres
com
la
del
pit,
estómac
i
braç,
sobretot
els
ulls.
I
en
referència
a
la
qualitat
de
la
llum
es
bastant
bona.
·∙
Contrast:
S’hi
pot
trobar
un
gran
contrast
entre
les
diferents
tonalitats
de
grisos,
gràcies
a
la
il·∙luminació
que
crea
les
diferents
ombres.
·∙
Tonalitat:
El
to
es
en
blanc
i
negre.
Pel
que
fa
a
la
saturació,
hi
ha
bastant
entre
els
diversos
grisos
que
hi
apareixen
i
també
es
creada
pel
color
de
les
abelles.

13. La següent obra, és titulada com a: “Dovima con elefantes, traje de
noche Dior, Cirque d'Hiver, París, agosto de 1955”
Es tracta d'una obra del fotògraf Richard Avedon, de nacionalitat
Americana i procedent del llibre: “La fotografia del siglo XX. Museo
Ludwig, Colonia. Aquesta doncs pertany a un gènere de fotografia de
moda.
Visualment podem observar:
- Principalment una fotografia on el nivell de color és en escala de grisos.
- En sentit literal, observem una model col·locada davant un grup
d'elefants i elevada per una tarima de fusta. La model es mostra posant
de forma artística i amb gran elegància, ja que s'observa la bona línia i
curvatura del seu cos. Dins de la postura, observo amb més definició la
gran proximitat que admet la model cap els éssers salvatges. Amb la mà
dreta pren contacte amb la trompa de la l'elefant i amb el braç esquerre
intenta prendre'l amb l'altre dels elefants que té a la seva part posterior.
- Es tracte d'un pla de conjunt amb un format rectangular posicionat de
forma vertical.
- S'observa una il·luminació la qual permet captar amb gran detall el pla
principal de la imatge, però que centrant-nos sobretot en les potes
posteriors observem una pèrdua de claredat visual i enfoscament de la
imatge degut a la ombra creada per el gran volum dels elefants.
- En l'àmbit de la postura i el que enquadra, observo una fotografia on s'hi
aplica la llei de terços.
A nivell interpretatiu observo:
- Principalment un pel, la falta de llibertat dels éssers salvatges respecte la
model que amb la seva postura mostre una gran llibertat.
- Com a altre observació capto mitjançant el gran volum dels elefants i el
seu color grisós una adopció de vellesa respecta la model que en el seu
cas transmet bellesa però en el sentit positiu de la paraula. La model per
tant, pren joventut mitjançant els enormes éssers que l'envolten que la
fan dèbil, cosa que físicament transmet fragilitat i fluïdesa, cosa
completament contrastada degut al robustament i geni que mostren
aquests animals.