Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reus

Pla d’accions sobre drogues de Reus/Servei d’Addiccions i Salut Mental HUSJR
www.infodroguesreus.com
Contacte: allort@grupsagessa.com
Durant els dies 14-17 de maig es va celebrar a Montréal (Canadà) la 25ena
Conferència Internacional de Reducció de Danys i Riscos. El Servei d’Addiccions i
Salut Mental de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va tenir-hi una actuació
destacada amb la presentació de dues ponències i un documental d’elaboració pròpia.
LLort, A. Borràs T. Amb la col·laboració de Nil Artigues
i Marta Gras.
Durant la cerimònia d’obertura de la
25ena Conferència Internacional de
Reducció de Danys i Riscs (veure
programa:https://www.hri.global/files/2017/0
5/10/HR17_Programme.pdf ), es produí un
fet que simbolitzà un dels aspectes més
importants tractats durant la mateixa;
una manifestació d’activistes mentre la
ministra federal de salut del Canadà,
Jane Philpott compareixia a la sessió
plenària principal.
La ministra va reconèixer que havien
mort més persones en els últims anys
per sobredosis d’opiacis que durant
l’epidèmia de la SIDA a finals dels anys
80 i principis dels 90. Durant el 2016,
931 persones van morir a la Colúmbia
Britànica per aquesta causa, 343
persones van morir a Alberta per
sobredosi de fentanil, i molts altres en
altres províncies i territoris. S’estima
que durant el 2016, 2.300 persones han
mort de sobredosi al Canadà.
Aquestes morts, reivindicaven els
activistes, van ocórrer sota la vigilància
de persones com la mateixa Philpott,
qui havia treballat com a metge
especialista en VIH i afegien que si
qualsevol altre grup de persones morís a
aquest ritme, s’hauria declarat una
emergència nacional de salut pública.
Sota el lema “They talk, we die” (ells
parlen, nosaltres morim) els activistes
mostraven la seva indignació per la
manca d’efectivitat i resposta del
govern davant la gran crisi de
sobredosis al país. Durant la protesta,
els activistes van presentar solucions
clares i proactives que han estat
àmpliament provades, incloent-hi
l’obertura immediata de sales de
consum supervisat, un augment
immediat de l’accés als tractaments amb
opiacis, incloent-hi l’heroïna (ja en ús al
Canadà amb aquest propòsit), augment
del finançament per a les iniciatives de
reducció de danys de base, prioritzar el
lideratge i finançament per a
l’organització de grups d’usuaris i la
despenalització immediata; legalització
i regulació de totes les drogues.
Manifestació d’activistes a la HR2017

La crisi i emergència del fentanil a
Amèrica del Nord.
Per què hi ha tantes morts per
sobredosi? A EEUU, les sobredosis
relacionades amb el fentanil superaren
les morts per homicidis el 2015, situant-
se per sobre de les 33.000 morts. El
80% de les 1.000 mostres aconseguides
a la sala de venopunció de Vancouver
(Canadà) contenien Fentanil en el 83%
de les mostres d’heroïna, 82% de les de
metamfetamina, i 40% de les de cocaïna.
Una de les combinacions més populars i
que més presència està tenint al mercat
nord-americà és la de l’heroïna amb el
metilfentanil, una versió més potent del
fentanil. Però, per què aquest boom del
fentanil? Mentre que l’heroïna costa uns
8.000 dòlars/kg al mercat negre de
Colòmbia, i es pot arribar a vendre per
100.000 dòlars, el fentanil té un cost de
5.000 dòlars/kg. D’aquest quilo ja
processat se’n poden arribar a obtenir
24kg, i el kg produeix uns beneficis de
1.6 milions de dòlars. El gener del 2016
les morts provocades per aquesta
substància van superar els homicidis a
Nova Orleans i a Connecticut (EEUU)
i durant aquest mateix any s’han produït
500 morts per sobredosis a Nova York.
********************************
Servei de testing de substàncies
psicoactives. Clarament una aposta
de futur: Energy Control, un referent
mundial.
La reducció de danys tracta de mitigar
els danys relacionats amb la salut
associats al consum de drogues, però en
un context prohibicionista, els esforços
de reducció de danys estan dirigits a la
mitigació dels danys relacionats
directament amb la prohibició.
Sens dubte, la possibilitat d’analitzar
substàncies il·legals prèviament al seu
consum és un dels mètodes de reducció
de danys i riscos més eficaços per a
evitar morts i problemes innecessaris.
Mireia Ventura (Energy Control) és la
responsable d’un dels equips d’anàlisis
de substàncies més importants del món.
Des de la posada en marxa del servei
d’anàlisi l’any 2000 Energy Control ha
analitzat més de 25.000 substàncies,
principalment a Espanya. Després de la
seva consolidació a nivell nacional, han
fet un pas endavant i han començat a
treballar en l’àmbit internacional. Els
consumidors de drogues que compren
les seves substàncies en els mercats de
la Internet profunda (deep web) són
també ara la població objectiu.
Mireia Ventura. Energy Control.

A partir d’abril 2014 fins setembre de
2016, van analitzar més de 1.600
mostres de la Internet profunda
procedents de l’estranger. L’adulteració
de la cocaïna amb levamisol, l’augment
de la potència i puresa de les mostres de
MDMA, l’adulteració de les drogues
il·legals estàndard (LSD, MDMA,
heroïna, cocaïna, ketamina,
amfetamines amb les anomenades NPS
(novel psychoactive substances) i
l’adulteració de l’heroïna amb
ocfentanil són alguns del temes a tenir
en compte de manera urgent segons
Mireia Ventura.
********************************
Un altre dels temes importants tractats a
la conferència va ser la participació de
representants de països i comunitats
productores, d’opi, fulla de coca i
cànnabis d’arreu del món, visibilitzant
la seva situació de vulnerabilitat enfront
dels mercats il·lícits i de les polítiques
prohibicionistes.
Opi a Myanmar
Els agricultors/productors d’opi a
Myanmar s’enfronten a l’eradicació
forçosa sense una alternativa viable de
subsistència. La destrucció de les
collites els priva de la principal font
d’ingressos i del seu ús tradicional.
Mentre que un dels factors claus del
cultiu d’opi és - la inseguretat
alimentària i la pobresa – aquestes no
s’aborden. Les dificultats que enfronten
les seves comunitats - com la pobresa i
l’escassetat alimentària crònica - són a
poc a poc reconegudes pels organismes
públics, el govern i les instàncies de
control de drogues, gràcies a
l’organització dels cultivadors i al fet
d’alçar la seva veu per reclamar els seus
drets i alternatives sostenibles per a la
seva subsistència.
Cànnabis al Carib
La regió del Carib és considerada com
una de les principals àrees de cultiu de
cànnabis, Jamaica, una de les illes més
grans juga un paper important en el
cultiu i el comerç de la planta. Això és
principalment a causa de la importància
cultural del cànnabis en la societat del
carib. No obstant això, Jamaica ha
mantingut estrictes lleis de prohibició
sobre el cànnabis durant més de 100
anys, fins al 2015, quan hi va haver una
esmena a la llei que despenalitza la
possessió de petites quantitats. Ha
esdevingut també un nou enfocament de
les polítiques sobre drogues que han
portat a la creació de la Cannabis
Licensing Authority (CLA), que és
l'entitat encarregada d'emetre les
llicències per a la indústria.
El canvi en l'enfocament de la política
de cànnabis a Jamaica es va aconseguir
gràcies a la tasca de promoció de
diversos grups culturals i organitzacions
de base, com ara el moviment rastafari i
cultivadors tradicionals de cànnabis a
l’illa. El paper d’aquestes xarxes va ser
fonamental per donar forma al tipus de
polítiques que s’estan desenvolupant a
Jamaica. Un dels principals resultats és
el reconeixement de l’ús de substàncies
o plantes com ara el cànnabis pel seu
significat cultural. El cas de Jamaica, té
implicacions no només per tot el Carib,
sinó que també proporciona un
enfocament alternatiu (un enfocament
cultural) respecte a les polítiques
prohibicionistes.
Fulla de coca a Bolívia
El 2004, el govern de Bolívia va
concedir el dret de cultivar (1.600
metres quadrats de coca: un cato) a cada
família registrada a la regió del Chapare.
Els polítics i els productors de coca van
acordar de manera conjunta aquesta

mesura en un esforç per proporcionar a
cada família l’equivalent a un salari
mínim mensual provinent dels
rendiments de la coca i en favor de
reduir la violència a la zona. El govern
de Morales ha seguit aquesta política
en els últims onze anys, sindicats,
funcionaris i membres de la comunitat
internacional del govern i dels
productors de coca han construït un
sistema de monitoratge de la fulla de
coca, amb llicències i un complex
projecte de reducció de l’oferta
sostenible. Aquest model de producció
alternatiu intenta canviar l’enfocament
del control dels cultius destinats a
l’elaboració de drogues il·legals en pro
del benestar social, els drets humans i
l’estabilitat econòmica de les famílies
productores de coca. A continuació,
s’ha de tenir en compte que aquest
programa podria ser aplicable també en
formes adaptades a altres regions de
cultius afectades per la violència i la
manca de recursos.
Cànnabis al Marroc
La regió nord del Marroc, el Rif, és
històricament una regió de producció de
cànnabis i la font d’exportació d’haixix
més important del món. Per altra banda
la legislació del Marroc penalitza els
usuaris i productors. No obstant això, el
Marroc és també l’únic estat àrab amb
un programa nacional de reducció de
danys tot i els obstacles polítics i legals.
Davant d’aquestes contradiccions ha
sorgit una aliança entre els polítics, les
entitats de lluita contra la SIDA
(principal motor del desenvolupament
de les polítiques de reducció de danys al
Marroc) i els cultivadors. El
denominador comú de l’aliança és un
enfocament alternatiu a les polítiques de
drogues basades en el desenvolupament
sostenible, la salut i els drets humans.
El Simposi Internacional que es va
organitzar al març de 2016 en el marc
dels preparatius per a la Sessió Especial
de les Nacions Unides de les polítiques
de drogues UNGASS 2016 (veure:
https://www.slideshare.net/infodroguesr
eus/informe-ungass-drogues-016nyreus
i https://vimeo.com/166551101) va
concloure amb la proposta d’escriure
una carta al president de les Nacions
Unides i al Rei del Marroc cridant-los a
confiar en els diferents consells
econòmics, socials i mediambientals, i
el Consell Nacional per als Drets
Humans per fer un estudi sobre una
base de consulta amb tots els actors
involucrats per identificar alternatives
de política pública en el camp del
desenvolupament de substàncies
psicoactives, i per a les perspectives que
modificarien el sistema legal relacionat
amb les drogues des d’una perspectiva
de drets humans.
********************************
Una altra temàtica destacada dins el
congrés internacional van ser les
estratègies dutes a terme en matèria de
reducció de danys en població indígena
canadenca. Una representant indígena
Sedalia Kawennotas Fazio va participar
en la clausura de la conferència essent
molt crítica amb el govern i la seva
política cap a les anomenades Primeres
Nacions.
Sedalia Kawennotas Fazio

Reducció de danys i riscos dirigida a
la comunitat indígena del Canadà.
A les regions del nord de Canadà, els
mètodes d’intervenció prevalents
utilitzats per intervenir en persones que
utilitzen drogues (injecció i inhalació)
han estat el tractament basat en
l’abstinència i l’empresonament. La
majoria de les persones que utilitzen
drogues a Whitehorse (Yukon) són de
remotes comunitats indígenes. Un dels
projectes i intervencions presentades va
ser la de crear un espai segur per als
consumidors de drogues per debatre les
seves experiències amb l’ús, un
enfocament inexistent a les regions del
nord. Aquest grup es va desenvolupar
per capacitar, educar i establir líders
dins de la comunitat d’usuaris de
drogues. Whitehorse, és una petita
ciutat aïllada al nord de Canadà i
serveix de centre per a les comunitats
indígenes circumdants. Les drogues més
comunes són la cocaïna crack i els
opioides prescrits (morfina, fentanil,
codeïna).
Els usuaris de drogues anteriorment no
tenien una xarxa significativa ni una
connexió entre ells per debatre sobre un
ús segur de drogues i altres problemes
correlacionats, incloent-hi, entre d’altres,
la discriminació, la violència i les
malalties transmissibles. El 2012 es va
crear el primer grup d’usuaris de
drogues indígena organitzat, per
avançar cap a un model de suport
col·lectiu que creés oportunitats de
lideratge. Durant els últims 4 anys s’ha
vist un augment constant dels
participants cada any. Ha demostrat
ajudar a reduir l’estigma i esdevenir un
espai dissenyat per a formar i capacitar.
Les persones en situació de marginació i
vulnerabilitat van començar a assistir a
la nova comunitat regularment i es van
connectar més amb els serveis.
Els proveïdors de serveis, obtenen al
mateix temps informació i
coneixements que han pogut transferir a
altres serveis de reducció de danys.
Una altra experiència relacionada amb
el treball amb la comunitat indígena de
les anomenades Primeres Nacions
s’ubica a la Colúmbia Britànica on
molts proveïdors de serveis sanitaris a
les comunitats de Primeres Nacions
necessiten suport per desenvolupar
habilitats, la confiança i el coneixement
per proporcionar serveis de reducció de
danys adequats i adaptats la seva
comunitat. Sovint, els serveis de
reducció de danys romanen inutilitzats
en els centres de salut, ja que el
personal té una experiència limitada per
gestionar de manera segura i eficaç
recursos de reducció de danys i arribar a
les persones que utilitzen drogues. Amb
la transferència de coneixements i
experiències dels serveis i programes de
salut a l'Autoritat de Salut de les
Nacions Unides a la Colúmbia Britànica,
les comunitats de les Primeres Nacions
ara tenen l’oportunitat de prendre el
control dels serveis sanitaris i
proporcionar una programació de
reducció de danys d’una manera
culturalment segura. A la Colúmbia
Britànica, podem trobar més de 200
comunitats de Primeres Nacions, moltes
d’elles petites, rurals i remotes. A causa
de la colonització, les escoles
residencials i la manca d’accés als
serveis de salut, les persones de les
Primeres Nacions s’enfronten a taxes
desproporcionadament més altes de
VIH i són una població prioritària per a
la prevenció del VIH i els serveis de
reducció de danys. "Making
Connections" és un taller per a
infermers/es i altres proveïdors de
serveis de salut que treballen en
comunitats de Primeres Nacions. El
taller inclou una pràctica en un servei de

reducció de danys i en serveis d’atenció
a persones amb VIH), així com
coneixement teòric sobre l’ús de
substàncies, el VIH, l'hepatitis C, la
reducció de danys, la gestió de la
sobredosi i el compromís amb persones
que usen drogues il·legals. 57
treballadors sanitaris de 28 comunitats
han estat formats en quatre tallers. Les
enquestes d’avaluació recollides durant
i després dels tallers indiquen que els
professionals de la salut valoren molt
positivament l’oportunitat que
proporciona aquest tipus de formació en
un servei de reducció de danys, alhora
que permet fer xarxa amb altres
proveïdors d’atenció i recursos
regionals de reducció de danys i debatre
obertament sobre l'ús de substàncies en
la seva comunitat.
********************************
La participació activa de la INPUD
(International Network of people who
use drugs) és un clàssic de les
conferències internacionals de reducció
de danys al mateix temps que evidencia
la importància de la participació dels
col·lectius sobre qui van dirigides les
conferències de professionals sobre
qualsevol tema de salut o drets humans.
En aquest cas no només evidencia la
participació sinó que també la bona
entesa entre ambdues xarxes
internacionals i el bon moment després
de la reorganització interna d’INPUD.
INPUD va participar en el Comitè
Executiu de Programació, en les meses
representatives més importants i en
diferents taules, ponències i espais de
diàleg de la conferència. Una de les
taules més destacades des del nostre
punt de vista va ser l’anomenada:
Innovacions en Reducció de Danys
basada en l’experiència dels usuaris, on
per exemple es presentaren projectes
com SMOKE IT 2 de Dirk Schaeffer
(EURONPUD) i (JES) German Drug
Users Union, un projecte que
persegueix l’objectiu de promocionar i
monitoritzar el canvi de l’ús injectat
d’heroïna cap a l’ús fumat amb papers
d’alumini especials (foils). Altres
experiències com les de Melbourne
(Australia) han estudiat com l’ús
combinat de metamfetamina i heroïna
en un mateix (cocktail) esdevé una
pràctica de reducció de danys pròpia
dels usuaris de drogues, la qual
persegueix minimitzar els efectes
negatius de la metamfetamina i reduir el
període de síndrome d’abstinència de la
heroïna prolongant els seus efectes. A
Vancouver un altre estudi mostra com
molts usuaris de crack utilitzen el
cànnabis per a reduir el seu ús i
minimitzar els seus efectes negatius o
com l’ús de substàncies psicodèliques
prediu una taxa més baixa de suïcidis
entre treballadors i treballadores sexuals
al Canadà.
Temàtiques com el treball sexual, l’ús
de substàncies a presons, especificitats
de gènere, implicacions polítiques,
estratègies d’advocacy, prevenció de
VIH, Hepatitis i sobredosi,
implementació de serveis com sales de
consum supervisat o les polítiques sobre
cànnabis van ser àmpliament tractades
des del punt de vista de professionals,
tècnics, polítics i responsables de
serveis així com des de la comunitat
d’usuaris internacional.
Des del Servei d’Addiccions i Salut
Mental de HUSJR es van presentar dues
de les temàtiques ara mateix citades. En
primer lloc T. Borràs va presentar en el
marc de la taula (Cannabis Policy as
Harm Reduction) la ponència Cannabis
Social clubs regulation as an
opportunity of health education and
harm reduction (La regulació dels
Clubs Socials de Cannabis com una
oportunitat per a promoure l’educació
per la salut i estratègies de reducció de
danys), tot just unes setmanes abans de
la regulació dels clubs de cànnabis a

Catalunya i A. Llort va presentar en la
taula anomenada, (Harm reduction
services in hospitals), la ponència Nurse
office and Consumption room. To
implement a Drug Consumption Room
(DCR) in a scheduled drug service en
representació i col·laboració amb Edu
Beas i tot l’equip d’infermeria del
Servei d’Addiccions i Salut Mental
HUSJR (Una sala de consum en un box
d’infermeria. Implementar una sala de
consum en un servei ambulatori
d’atenció a les addicions i salut mental).
Per acabar cal també mencionar la
projecció del documental “On the War
on Drugs” també del Servei
d’Addiccions i Salut Mental HUSJR i la
productora HOSKUSAI FILMS dins el
marc del Festival de Documentals de
Reducció de Danys que es celebrà dins
de la conferència.
https://www.hri.global/files/2017/05/13/
HR17_Drugreporter_Film_Sessions_Pr
ogramme_2.pdf . El documental té com
a objectiu facilitar l’argumentació per a
debatre l’actual escenari de polítiques
de drogues internacionals basades en el
prohibicionisme i proposar nous
escenaris basats en l’evidència científica
i el respecte als drets humans.
https://vimeo.com/166505182 .
T. Borràs (a la dreta).
A. LLort.

Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reus

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Semelhante a Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reus

Semelhante a Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reus (20)

Mais de infodroguesreus

Mais de infodroguesreus (20)

Harm Reduction International 2017 Canadà/Pla accions sobre drogues reus