1. Judit Delgado
Anna Valverde
Taisia Marchuck
Cristina Alesanco
Bet Llach

2. Llengua Catalana 1rB
1.INTRODUCCIÓ.....1
2.ESTRUCTURA.....2
3.DIVISIÓ DE LA NOVEL·LA.....3
4.PARTS DE LA NOVEL·LA.....4,5,6
5.LA VEU NARRATIVA.....7

3. INTRODUCCIÓ
La novel·la Tirant lo Blanc és una obra de la segona meitat del segle XV. Va
ser escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada al 1490.
És l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell i
està considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en
llengua catalana i del segle d'or valencià.
És una novel·la cavalleresca del seu protagonista, Tirant. La seva credibilitat
l’allunya de les novel·les de cavalleries de l’Edat Mitjana; i l’acció variada i
rica en registres la fan una lectura agradable i divertida. És la primera
novel·la dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficció de "carn
i ossos". És a dir, personatges quotidians, amb sentiments i defectes.
Tirant lo Blanc és una novel·la extensa que ofereix quatre grups d’aventures
delimitats:
-Tirant a Anglaterra
-Tirant a Sicília i Rodes
-Tirant a l’Imperi grec
-Tirant al nord d'Àfrica
1

4. ESTRUCTURA
Està format per una estructura oberta que permet encaixar els capítols
i donar-li continuïtat a la novel·la.
El llibre està narrat en tercera persona per un narrador discret que
poques vegades intervé, i mai no busca la complicitat del lector amb la
presència, però, d’alguns narradors interposats en alguns episodis.
És una novel·la tancada, discursiva i lineal, en què la narració i el diàleg
-de vegades retòric i solemne, de vegades vivíssim i enginyós- es fonen
en el marc d’una trama de gran varietat de temes.
Està ple d’escenes fantàstiques, esdeveniments històrics, estratègies
militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits, i tocs
humorístics. Tot plegat, prové de l’observació de la realitat, la
imaginació, la història i la literatura, i conforma un món viu i complex,
habitat per uns personatges que ens semblen de carn i ossos.
Tirant lo Blanc és un llibre que obre molts camins novel·lístics i se’ns
apareix amb una innegable modernitat.
Inclou components autobiogràfics del mateix autor i combina un realisme
directe amb els ideals cavallerescos de l’època.

5. DIVISIÓ DE LA NOVEL·LA
Tot i que en la seva primera edició la novel·la es va dividir en 487
capítols, els diversos editors han optat per estructurar-la en cinc parts,
que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen.
Totes tenen una doble línia argumental (armes/amor), unida en una trama
única que segueix la vida del protagonista.
L’obra conté diverses trames interiors, que es poden considerar novel·les
dins de la novel·la com: la història del Guillem de Varoic, el Llibre de l
´orde de cavalleria de Ramon Llull, la història del filòsof de Calàbria
treta de la Bíblia, barrejada amb històries de Les mil i una nits...
La presència d’alguns personatges ajuda a cohesionar l’estructura de la
novel·la. Hi ha personatges que surten en més d’una part (Tirant,
Carmesina, Diafebus, Hipòlit, Plaerdemavida) i d'altres que, en canvi,
apareixen en una de sola (Guillem de Varoic, Espèrcius, filòsof de
Calàbria...).
2

6. PARTS DE LA NOVEL·LA
Primera part
L’acció transcorre a Anglaterra, on Tirant és nomenat cavaller i guanya
fama en les lluites cortesanes.
Comença amb la història del comte Guillem de Varoic que es fa passar
per ermità. Tirant i els seus companys arriben a Londres, on participen
en diferents torneigs. Quan tornen cap a Bretanya, va a veure una altra
vegada l’ermità amb l’objectiu d’explicar-li les festes, tal com li havia
promès. Ara, Tirant es converteix en narrador davant de l’ermità
narrant-li la riquesa del casament, la pompa de la cort anglesa... I per
acabar, el seu cosí Diafebus narra que Tirant ha estat proclamat el
millor cavaller de les festes de Londres. Tirant torna a la seva terra,
armat cavaller, amb experiència i famós.
Segona part
Tirant és a la cort del duc de Bretanya. Arriba un missatger del Mestre
de Rodes amb la nova que el Soldà del Caire, ajudat pels genovesos, ha
envaït l’illa, i demana ajuda. Tirant es dirigeix cap a l’illa. A la mateixa
nau viatja l’infant Felip de França. El rei sicilià descobreix la identitat
dels qui van a la nau, i es veuen obligats a quedar-se un temps a l’illa.
Mentrestant, el príncep Felip i la princesa de Sicília, Ricomana,
s’enamoren, però Ricomana dubta de la personalitat del príncep i li
prepara un engany, que aconsegueix superar per casualitat, i la princesa,
finalment, accepta casar-s’hi.
Tercera part
A Constantiloble, Tirant és rebut amb molts d’honors. Coneix la princesa
Carmesina i se n’enamora de seguida. Tirant li fa saber el seu amor amb
un joc d’un mirall. La Viuda Reposada també s’enamora del protagonista i
a partir d’aquest moment farà els possibles per separar els dos
enamorats.
Tot seguit, Tirant parteix de Constantinoble, lluita contra els turcs i
aconsegueix èxit. Tirant envia Diafebus a Constantinoble on aquest li
declara el seu amor a Estefania, filla del veritable duc de Macedònia,
amb qui es casa en secret.
3

7. Tirant guanya l’última batalla contra els turcs, on és ferit. Mentre,
Tirant i Diafebus es veuen secretament amb Carmesina i Estefania, a la
cambra de la princesa. Aquesta trobada és espiada per Plaerdemavida
que, a partir d’aquest moment, jugarà un paper molt important en els
amors de Tirant i Carmesina.
Abans d’anar al camp de batalla, però, Tirant, ajudat per Plaerdemavida,
entra en l’habitació de la princesa i intenta fer-la seva amb engany.
Aquesta és una de les escenes més plaents, més divertides i atrevides de
la novel·la.
L’exèrcit torna al camp de batalla sense Tirant, que s’ha de quedar a la
cort, immòbil. El seu escuder Hipòlit porta les cartes a Carmesina i
mentrestant li confessa el seu amor a l’emperadriu, que és correspost.
Mentrestant, Tirant es casa amb Carmesina, però la Viuda, gelosa, fa
creure veure a Tirant que Carmesina manté relacions amb el jardiner de
la princesa. La princesa no entén el comportament de Tirant i demana a
Plaerdemavida que vagi a la nau amb la intenció de saber el motiu del
canvi d’actitud. Però, abans que pugui fer res, una tempesta s’emporta la
galera del port i naufraga davant les costes del nord d’Àfrica.
Quarta part
Tirant és recollit pel Cabdillo, un noble del regne de Tremissèn, que
l’envia cap a un castell seu. El seu fill ignora la voluntat del seu pare i el
tracta com a captiu. D’aquesta situació, en surt gràcies al Cabdillo i com
a recompensa, ajuda aquest a lluitar contra el rei Escariano. Tirant
allibera el rei i la princesa i els condueix a la ciutat de Tremissèn, la qual
fortifica, i marxa a una altra ciutat del regne. La princesa, atreta per la
bellesa de Tirant, li proposa matrimoni, però aquest rebutja la resposta
cortesament. Aconsegueix que la princesa es faci cristiana, com també
Escariano. Amb aquest fet els altres reis musulmans es revolten contra
ell. Tirant, però, després de moltes batalles, aconsegueix conquerir
totes les terres del nord d’Àfrica. Un dia, rep una ambaixada per la
senyora de la vila. Entre les donzelles hi ha Plaerdemavida, que es casa
amb el senyor d’Agramunt, a qui nomena rei de Fes.
4

8. Cinquena part
Tirant arriba a Constantinoble i ataca per sorpresa les naus dels turcs. Els
turcs estan assetjats. La mateixa nit, Plaerdemavida torna a enganyar
Carmesina i fa entrar Tirant a la seva habitació. Aquesta vegada, però,
aconsegueix els seus propòsits, malgrat els precs i la resistència de la
princesa.
Tirant recupera l’imperi grec i allibera Diafebus i altres cavallers, captius
dels turcs. L’emperador accepta que aquest es casi amb la seva filla
Carmesina, i a més el fa cèsar i hereu de l’imperi.
Tirant prepara el retorn a Constantinoble, però emmalalteix i mor al cap
d’uns dies. La trista notícia arriba a Constantinoble.
Mentre es preparen les exèquies de Tirant, també mor l’emperador
trasbalsat per la mort de Tirant. La princesa, per la seva part, vençuda pel
dolor, fa testament i mor ajaguda en un llit, entre els cossos de Tirant i del
seu pare. Hipòlit, hereu de Tirant, es casa amb la infidel emperadriu i es
converteix en el nou emperador.
5
6

9. LA VEU NARRATIVA:
El narrador de la novela és:
• En 3a persona : discret, i intervé molt poques vegades.
• Trobem, però, veus de diferents narradors interposades en el
discurs.
Les tècniques narratives són:
• Narració
• Discurs àgil i directe
• Retòric (valenciana prosa)
• Descripció detallada
• Respon als gustos del públic
7

10. LA VEU NARRATIVA:
El narrador de la novela és:
• En 3a persona : discret, i intervé molt poques vegades.
• Trobem, però, veus de diferents narradors interposades en el
discurs.
Les tècniques narratives són:
• Narració
• Discurs àgil i directe
• Retòric (valenciana prosa)
• Descripció detallada
• Respon als gustos del públic
7