Anúncio

Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

Director em School of Public Administration of Catalonia
18 de Mar de 2023
Anúncio

Mais conteúdo relacionado

Similar a Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021(20)

Mais de Ismael Peña-López(20)

Anúncio

Último(20)

Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021

  1. Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 Ismael Peña-López @ictlogist Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària Barcelona, 18 de març de 2022
  2. Índex  Problemes retorçats o complexos  Les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021 com a problema complex?  L’estratègia  De fons  De forma  Els actors  Els escenaris  Els instruments  Institucions com a plataforma, governança pública com ecosistema 2/43
  3. Part I Problemes complexos
  4. Problemes retorçats (wicked problems) 1. No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat 2. Els problemes retorçats no tenen temps d'espera 3. Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor 4. No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat 5. Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" 6. Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables 7. Cada problema retorçat és essencialment únic 8. Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema 9. L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes 10. El polític no té dret a equivocar-se 4/43 Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973)
  5. Problemes retorçats i Eleccions 2021 No hi ha una formulació definitiva d'un problema retorçat • Què prioritzem: la Salut o la Democràcia? • Quin és el millor moment per votar? En funció de què? • Podem privar de dret a vot a un determinat col·lectiu? En funció de què? • Què és més legítim, mantenir un Govern en funcions, o precipitar un nou Govern a tota costa? • Quin és EL problema exactament? 5/43
  6. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Els problemes retorçats no tenen temps d'espera Posar data invalida aquest aspecte. PERÒ Com i quan arribem a la data? • Quan volem que siguin les eleccions? • Quan poden ser les eleccions? • Podem ajornar les eleccions? • Què passa si hi ha un recurs a l’ajornament? • Què passa mentre no es resol? 6/43
  7. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Les solucions a un problema retorçat no són del tipus vertader o fals, sinó millor o pitjor • Què permet l’àmbit normatiu? • Podem canviar l’àmbit normatiu? • Tensions • De salut individual • De salut pública • Pressupostàries • Operatives • De legitimitat 7/43
  8. Problemes retorçats i Eleccions 2021 No hi ha cap prova immediata i definitiva d'una solució a un problema retorçat Aquesta qüestió es resol de dues maneres • Amb l’acceptació dels resultats la nit del 14F • Amb la constatació de l’impacte zero en salut PERÒ • Podíem haver millorat la participació? • Ha estat un procediment just per tothom? • Confinades, membres de les meses, gent gran... • Estem en condicions de repetir les eleccions? 8/43
  9. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Cada solució a un problema retorçat és una "operació única" • Si ajornem, què canviaria? • Quines conseqüències si fracassem? • Per la salut, individual i pública • Pel dret de vot • Per la legitimitat • Què pot succeir “l’endemà”? • Què volem • Què volem evitar 9/43
  10. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Els problemes retorçats no tenen un conjunt de solucions potencials enumerables • Factors • De salut individual • De salut pública • Pressupostàries • Operatives • De legitimitat • Actors i actitud 10/43
  11. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Cada problema retorçat és essencialment únic • Podem replicar l’experiència d’altres comunitats autònomes? • Podem replicar l’experiència d’altres països? • Quan s’ha ajornat i perquè • Quan s’ha celebrat, perquè i com 11/43
  12. Problemes retorçats i Eleccions 2021 Cada problema retorçat pot considerar-se com un símptoma d'un altre problema • Gestió de la pandèmia • Cultura democràtica • Model territorial i competencial • Obsolescència de l’Administració • Fractura social i politització de la gestió • Fractura política i judicialització de la política 12/43
  13. Problemes retorçats i Eleccions 2021 L'existència d'una discrepància representant a un problema retorçat pot explicar-se en diverses formes • LOREG i juntes electorals • Llei electoral catalana • Llei de vot electrònic • TSCJ i ajornament electoral • Avaluació de l’estat de la pandèmia 13/43
  14. Problemes retorçats i Eleccions 2021 El polític no té dret a equivocar-se • Les eleccions tenen molt mala correcció si surten “malament”. • Les eleccions podien sortir molt malament. 14/43
  15. Part II Institucions com a plataforma, governança pública com ecosistema
  16. L’organització tradicional assembleària 16/43 coordi- nació repre- sen- tació execució presa de decisions
  17. L’organització tradicional jeràrquica 17/43 presa de decisions execució elecció
  18. L’organització xarxa 18/43 coordi- nació repre- sen- tació execució presa de decisions
  19. Models de participació col·lectiva 19/43 tradicional jeràrquica de base assembleària organització xarxa
  20. Participació clàssica 20/43 col·lectiva regular / projecte individual dirigida proactiva
  21. Participació digital 21/43 puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva
  22. Centre cívic autogestionat 22/43 puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Ajuntament Veïns / Usuaris Empresa dinamitzadora Societat civil L’ajuntament com a plataforma Associació de veïns
  23. Llibre verd 23/43 puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Direcció Famílies AFA/AFI Àrees Societat civil L’escola com a plataforma
  24. M-Pesa 24/43 puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Telcos Usuaris Banca electrònica Negocis pull liderats per la demanda
  25. Primavera àrab 25/43 Ciutadans EEUU puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Al-Tahrir CNN Al-Jazeera Mitjans 4t poder com potenciador del 5è poder
  26. Ushahidi 26/43 puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Tecnologia Impulsors Fundadors Usuaris Participants Activisme Tecnologia multi-propòsit
  27. Wikipedia 27/43 Usuaris puntual col·lectiva regular / projecte individual reactiva / dirigida proactiva Editors Impulsors Continguts derivats Tech. Cultura Remescla en temps real
  28. Tecnopolítica  un nou context, habilitat i potenciat per les TIC  els seus actors apunten a majors cotes de llibertat, apoderament i governança  transforma les pràctiques democràtiques tradicionals  manera d'abordar la política a múltiples escales  profundament arrelada en la comunitat  objectius intermedis que afecten el disseny de protocols i processos  concurrència de múltiples actors  disseny altament granular de tasques i nivells de participació 28/43 Kurban, Peña-López, Haberer (2017)
  29. Causes  Descentralització/distribució  Individualització  Granularització 29/43
  30. Impactes instrumentals  Processos, protocols, eines;  Codiseny, co-decisió;  Subsidiarietat radical. 30/43
  31. Resultats  La deliberació es converteix en el nou estàndard democràtic.  L'obertura com pre-requisit de la deliberació.  Retiment de comptes i petjada legislativa per a major legitimitat.  Participació per a major pluralisme i més fort capital social.  “Circularització” de la política. 31/43 Peña-López (2019)  Diàleg constant, dinàmiques circulars
  32. Impactes  Menor rol de la intermediació i les institucions tradicionals.  Major rol de la deliberació informada.  Equilibri entre institucions, experts/líders i ciutadans individuals en un nou ecosistema d'actors, rols i relacions: xarxes i comunitats amb filiació líquida i reconfigurable. 32/43 Peña-López (2019)  Diàleg obert entre institucions de diversos nivells i aportacions ciutadanes
  33. L'Estat com a plataforma Tecnologies de cooperació  De dissenyar sistemes a proveir plataformes  Implicar i comprometre a la comunitat en el disseny  Reconèixer els recursos desaprofitats  Identificar llindars clau per a aconseguir punts d'inflexió  Monitorar i promoure els diversos cicles de realimentación  Convertir el coneixement present en patrimoni històric  Donar suport a identitats participatives Ecosistema multinivell que tingui eines que actuïn des de la «atenció primària» fins als més alts nivells d'especialització. 33/43 Fuster, a Peña-López (2020)
  34. L'ecosistema de governança pública Un ecosistema de governança pública és un sistema  tecnopolític  auto-organitzat  autopoiètic  replicable i escalable  que articula actors, espais i instruments  al voltant d'un conjunt d'infraestructures obertes i distribuïdes  riques en coneixement  per a la presa de decisions col·lectives. 34/43
  35. De la jerarquia a la xarxa Qui fa la xarxa determina els codis, els canals, els protocols  Si no hi som, la xarxa serà i funcionarà igualment  Si hi som, podrem incidir en el seu disseny, en la seva orientació  Podem aportar recursos, equitat, neutralitat, garanties Donar context, crear infraestructura  Infraestructures obertes: dades, informació, tecnologia  Coneixement obert: metodologia, processos, protocols Identificar àgores, crear comunitat  Formació, capacitació: en democràcia, política, participació  Donar veu a tots els actors, democratitzar els actors col·lectius Facilitar interacció, nodrir comunitat  Donar legitimitat a tots els espais, ordenar la conversa  Fer que passin coses, facilitar, apoderar, acompanyar 35/43
  36. Part III L’estratègia
  37. Estratègia: el fons Reduir el problema complex a una suma de problemes “simples” • Minimitzar els riscos sobre la salut • Garantir el dret a vot • Protegir la legitimitat del procés 37/43
  38. Estratègia: la forma Diagnosi: maig-juliol • Què està passant • Què cal fer • Com cal fer-ho Recursos: agost-novembre • Disseny institucional i normatius • Equips i tasques • Pressupost Implantació i seguiment del dispositiu: desembre- febrer 38/43
  39. Estratègia: els actors Institucionals • Administracions • Partits • Acadèmia • Societat civil organitzada Extra-institucionals i informals Àmbit informal/oficiós del entorns institucionals Mitjans de comunicació Ciutadania 39/43
  40. Estratègia: els escenaris Institucions i partits: • Consens • Utilitat • Auctoritas Mitjans: • Utilitat • Agilitat Ciutadania: xarxes • Informació clara • Desintermediació • Referència 40/43
  41. Estratègia: els instruments Informació • Oberta • En quantitat • De qualitat • A temps Deliberació • Tècnica: logística, legal/normativa, politològica/filosòfica • Orientada a resultats: no especulació, no reobrir debats To • Empàtic • Assertiu 41/43
  42. Bibliografia (i) Rittel, H.W.J. & Webber, M.M. (1973). “Dilemmas in a general theory of planning”. In Policy Sciences, 4 (2), 155-169. Boston: Springer International Publishing Kurban, C., Peña-López, I. & Haberer, M. (2017). “What is technopolitics? A conceptual scheme for understanding politics in the digital age”. A IDP. Revista de Internet, Derecho y Ciencia Política, 24. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Peña-López, I. (2019). Convirtiendo participación en soberanía: el caso de decidim.barcelona. Barcelona: Huygens Editorial 42/43
  43. Bibliografia (ii) Peña-López, I. (2020). “El ecosistema de gobernanza pública: las instituciones como infraestructuras abiertas para la toma de decisiones colectivas”. A Reniu i Vilamala, J.M. & Meseguer, J.V. (Eds.), ¿Política confinada? Nuevas tecnologías y toma de decisiones en un contexto de pandemia, Capítulo 2, 53-71. Cizur Menor: Thompson-Reuters/Aranzadi. Peña-López, I. (2019). “L’Estat com a plataforma: la participació ciutadana per la preservació de l’Estat com a bé comú”. A Nota d'Economia, 105, 193-208. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Peña-López, I. (2018). “Fomento de la participación democrática no formal e informal. De la democracia de masas a las redes de la democracia”. En Laboratorio de Aragón Gobierno Abierto (Ed.), Abrir instituciones desde dentro. Hacking Inside Black Book, Capítulo 11, 113-124. Zaragoza: LAAAB, Gobierno de Aragón. 43/43
  44. Per citar aquesta obra: Peña-López, I. (2022). Conflictes Públics i àmbits d'actuació: Xarxes, política i conflictes. El cas de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2021. Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària, 18 de març de 2022. Barcelona: Universitat de Girona http://ictlogy.net/presentations/20220318_ismael_pena-lopez_-_conflictes_publics_ambits_actuacio_xarxes_politica.pdf Per a contactar amb l'autor: http://contacte.ictlogy.net Tota la informació presentada en aquest document es troba sota una Llicència Creative Commons del tipus Reconeixement – No Comercial Per a més informació visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/

Notas do Editor

  1. 2
  2. 4
  3. 5
  4. 6
  5. 7
  6. 8
  7. 9
  8. 10
  9. 11
  10. 12
  11. 13
  12. 14
  13. 16
  14. 17
  15. 18
  16. 19
  17. 20
  18. 21
  19. 22
  20. 23
  21. 24
  22. 25
  23. 26
  24. 27
  25. 28
  26. 29
  27. 30
  28. 31
  29. 32
  30. 33
  31. 34
  32. 35
  33. 37
  34. 38
  35. 39
  36. 40
  37. 41
  38. 42
  39. 43
Anúncio