2. L’atmosfera L’atmosfera terrestre és la capa de gasos que envolta el nostre planeta. Queda retinguda al nostre voltant per la gravetat. El gas que es presenta amb més quantitat és el nitrogen amb aproximadament quatre cinquenes parts del total. Amb una cinquena part l’ oxigen , i amb quantitats més petites d’altres gasos. L’atmosfera és vital per la vida ja que sense aquests gasos no hi hauria vida a la terra, tal i com la coneixem. Nitrogen (N2), Oxigen (O2 ), Argó (Ar), Diòxid de carboni (CO2), Neó (Ne), Ozó (O3), Heli (He), Metà (CH4), Criptó (Kr),Hidrogen (H2), i vapor d’aigua (H2O ). Variable, sovint 1% Vapor d’aigua No inclòs a l’atmosfera seca 0,04% Altres gasos ( Ozó, Heli, Metà, Criptó, Hidrogen 0,03% Diòxid de Carboni 0,9% Argó 21% Oxigen 78% Nitrogen Segons la NASA GAS Composició en percentatge de l’atmosfera seca en volum: parts per milió per volum
4. C A P E S D E L’ A T M O S F E R A Exosfera . És la regió més llunyana de la superfície terrestre. El seu límit exterior es localitza entre els 600 Km i els 1.000 Km. Aquesta zona concentra gran quantitat de pols còsmica. S’hi localitzen els satèl·lits meteorològics d’òrbita polar. Termosfera. S’estén des dels 90 km fins els 600 Km. Té una densitat molt minsa ja que les partícules de gas estan molt separades. La seva temperatura és molt variable: en exposició solar pot arribar als 1.500ºC. En la seva part inferior té una zona anomenada Ionosfera. Aqueta és una part especial capaç de reflectir les ones de ràdio. També s’hi produeix el fenomen de les aurores boreals . Mesosfera. S’estén des dels 50 km fins els 90 Km d’alçada. Estratosfera. S’estén des dels 11 km fins els 50 Km d’alçada. Té poca humitat i pocs núvols. En la seva part inferior és per on viatgen els avions. Entre els 30 i els 60 Km es troba la Ozonosfera , una zona amb gran concentració d’ozó (O3) que actua com a filtre i absorbeix els rajos ultraviolats del Sol per tal que no arribin a la superfície terrestre. Troposfera. És la zona més propera a la superfície terrestre. És on es produeixen els fenòmens climàtics: Pluja, vent, tempestes... La seva alçada mitja és de 11 km. La seva temperatura disminueix uns 6,5ºC per cada km d’alçada. Pot arribar fins els -55ºC.
5.
6.
7. Fem de meteoròlegs: Quin temps farà? Anticicló : zona d’altes pressions. La possibilitat de creixement dels núvols és reduïda. Sovint ho associem al bon temps, malgrat pot provocar boires i vents forts i freds. Dins de l’anticicló, en l’hemisferi nord, el vent es mou en la direcció de les agulles del rellotge. Depressió : zona de baixes pressions. La possibilitat de creixement dels núvols és molt gran. Dins de la depressió, en l’hemisferi nord el vent es mou en la direcció contrària de les agulles del rellotge. És en aquestes condicions quan plou, neva, pedrega o fa vent. Ho associem al mal temps.
8. Les isòbares són línies imaginàries que uneixen punts de la superfície terrestre que tenen la mateixa pressió atmosfèrica. Com més juntes estiguin aquestes línies, més fort serà el vent en aquella zona. Les línies isòbares ens ajuden a fer les prediccions meteorològiques.
9. El vent és aire en moviment. El principal motor que impulsa l’aire a moure’s és la diferència de pressió existent entre els diferents llocs del planeta, i l’aire es posa en moviment per equilibrar la pressió. El moviment de masses d’aire també és pot produir pels canvis de temperatura. El vent
10. Els núvols són denses masses de petitíssimes gotes d’aigua i/o de minúsculs cristalls de gel formats per condensació i sublimació. Aquesta condensació es pot veure afavorida per canvis de pressió i temperatura. Els núvols el podem classificar com: Els Núvols cúmulus estratus per la seva forma cirrus núvols de desenvolupament vertical núvols baixos núvols mitjos per la seva altura núvols alts
11. precipitació líquida que es congela al contacte amb el terra o amb la superfície dels objectes sobre els que cau pluja engelant presenten una velocitat de caiguda molt petita agulles de gel transició entre neu i precipitació líquida aiguaneu grans de gel transparents a translúcids amb un diàmetre inferior als 5 mm gel granulat són grànuls de gel amb un diàmetre entre 2 i 5 mm neu granulada pedra esferes i trossos de gel irregulars, presenten un diàmetre entre els 5 i els 50 mm, o inclòs més grans calamarsa cristalls de gel ramificats i hexagonals, cauen amb força xàfec de neu cristalls de gel ramificats i hexagonals, cauen lentament neu sòlida gotes grans, cauen de forma irregular i amb gran intensitat (Cu, Cb ) xàfec gotes petites, cauen amb intensitat mitja i de manera uniforme (Ns, As); pluja gotes molt petites, cauen amb poca intensitat i de manera uniforme (St); plugim líquida precipitació
12. 0 a 3 km Normalment pluja o neu granulada, a voltes moderada o intensa. La seva espessor es, en tota la seva extensió, suficient per a ocultar completament el Sol. Constituït per gotes d’aigua (a voltes subfosa), gotes de pluja, cristalls i flocs de neu Nimbostratus: Capa gris de núvols, freqüentment ombrívola, l’aspecte de la qual es velat per les precipitacions a sota de la capa hi ha freqüentment núvols baixos, esquinçats, soldats o no amb l'anterior. Ns 2 a 6 km Si arriba al sòl pluja continuada o neu. Presenta parts prou primes per a deixar veure el Sol. A voltes presenta corona però no halo. Gotetes d’aigua i cristalls de gel. Gotes de pluja i flocs de neu. Altostratus: Mantell o capa de núvols grisenca o blavosos, d’aspecte estriat, fibrós o uniforme, que cobreix totalment o parcial el cel. As 6 a 12 km Cap Només poden tapar o velar el Sol els bancs densos. Poden presentar halo però el cercle gairebé mai es completa. Els Ci estan constituïts per cristalls de gel. Cirrus : núvols separats en forma de filaments blancs i delicats o de bancs o de franges estretes, blanques del tot o en la seva major part. Tenen aspecte fibrós (de cabells) o una brillantor sedosa o ambdues coses. Ci ALÇADA DE LA BASE PRECIPITACIONS CARACTERÍSTIQUES ÒPTIQUES CONSTITUCIÓ GÈNERE SIMBOL
13. 1 a 4 km. Normalment xàfecs. Tempestats a vegades amb pedra. Per conveni si es produeixen xàfecs el núvol és Cb. A voltes Arc de San Martí. A voltes llamps i llampecs. Gotetes d’aigua i a la part superior cristalls de gel també gotes de pluja, pedra, flocs de neu. Cumulonimbus: Núvol dens i potent, de dimensió vertical considerable, en forma de montanya o d’enormes torres. Almenys una part de la seva regió superior és generalment fibrosa o estriada, a voltes en forma d’enclusa. Per dessota de la base a vegades hi ha núvols esquinçats soldats o no a ella. Cb Entre 600 o menys i 2000 m o més. Ocasionalment els Cu molt potents fan xàfecs. Als tròpics pluges abundants. Produeixen Arc de Sant Martí quan hi ha precipitació. Gotetes d’aigua i en les parts molt inferiors als 0ºC cristalls de gel. Cúmulus: núvols separats, generalment denses i de contorns ben retallats que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres la regió superior de les quals sembla una coliflor blanca brillant a les parts il·luminades i obscures a la base. A voltes els Cu són esquinçats. Cu 300 a 2000 m Plugims, pluja o neu dèbils. Normalment prou espessos per a ocultar el Sol. Si no hi ha aquesta vora nítid. Gotetes d’aigua però a vegades cristalls de gel. Estratus: Capa de núvols generalment gris, amb base força uniforme i a voltes en forma de bancs esquinçats. St 0 a 600m A vegades fins a 1 km A vegades pluja o neu però dèbils. Plugim quan la base està baixa. A les seves parts trencades es pot veure el Sol, Lluna o cel. Les primes els assenyalen. Produeixen corona o irisació i inclús virga, halo. Gotetes d’aigua, a voltes amb gotes de pluja o neu granulada o inclús en flocs. Estratocúmulus: Banc, mantell o capa de núvols grisos o blanquinosos, gairebé sempre amb parts obscures, compostes de lloses, còdols, roleus, etc. d’aspecte no fibrós ( excepte virga) amb un diàmetre aparent superior a 5º. Sc
16. Heliògraf Pluviòmetre Termòmetre Anemòmetre Psicròmetre Com mesurem el vent, la llum del Sol, la temperatura, la pluja, la pressió i la humitat? Baròmetre
