3. Web 2.0
Suposa un canvi qualitatiu de la xarxa.
Una evolució cap una forma més natural de comunicació en l’àmbit digital.
4. Web 2.0
El concepte de Web 2.0, té el seu orígen en un brainstorming entre els equips de O’Reilly
Media i MediaLive International, davant els canvis que s’estaven produïnt a la web amb
l’aparició de cada cop més eines per a la participàció i compartiment d’informació.
Una idea que es va convertir en un potent meme que durant un any va anar evolucionant
a la xarxa de boca en boca.
O’Reilly va publicar al setembre de 2005 un article que és la principal referència
bibliogràfica del concepte:
O’Reilly, Tim. (09/30/2005). What Is Web 2.0. Design Patterns and Business Models
for the Next Generation of Software.
http://www.oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/news/2005/09/30/what-is-web-20.html
6. Web 2.0
Aquesta evolució a la web ha tingut i està tenint consequències molt fortes i canvis
destacats en el camp tecnològic.
Però encara més evidenciats en els àmbits
comunicatius, culturals, socològics i educatius.
7. Web 2.0
Principis tecnològics de la web 2.0:
La gestió de les dades a la xarxa
La programació lleugera, móduls de simplicitat, i fi de les actualitzacions de software
L’amplissim nombre de dispositius mòbils, ubiquitat de la web
Les experiències enriquidores dels usuaris
La web com a plataforma
8. La gestió de les dades a la xarxa
Les dades són l’element important, la informació, que creix i es transforma, que augment,
que es recull, s’emnmagatzema, es mostra i es modifica i es torna a mostrar, les dades
que són riquesa per a petites i grans empreses.
I, per descomptat, el que compte és saber gestionar aquestes dades.
9. La programació lleugera, beta perpetu
La programació lleugera, móduls de simplicitat,
Les aplicacions han de créixer sense complicacions i els usuaris han de poder accedir a
les dades sense haver de passar per l’espai ni les plataformes o eines del distribuidor
sinó utilitzant sistemes de sindicació.
La fi de les actualitzacions de software
Creixement de les aplicacions que permeten treballar
en xarxa, i que no obliguen a pagar a l’usuari
per cada actualització
(que a vegades són constants, cares i inútils).
El beta perpètuo.
10. Ubiquitat de la web
L’etiquetatge i organització de dades i continguts, que es mouen per la xarxa, permet
que siguin llegits per diferents sistemes de software que poden funcionar en diferents
dispositus movils.
Mobile devices > mobile web 3.0
11. Les experiències enriquidores dels usuaris
Interficies amb la capacitat d’accés des de qualsevol lloc, i qualsevol moment als serveis
web amb usabilitat i simplicitat de les interficies dels millors sistemes operatius.
Blogs i Mons virtuals en són els exponents que aglutinen un major nombre d’usuaris i
seguidors.
12. La web com a plataforma
La web utilitzada, no per llegir dades sinó per crear, compartir, distribuir, … informació.
Sofware lliure a la xarxa, i aplicacions que permeten la creació i mostra de continguts.
13. Web 2.0
Principis socials i comunicatisu de la web 2.0:
La inteligència col·lectiva
La intercreativitat
Les smart moobs
La saviesa de les multituds
L’arquitectura de la participació
La web audiovisual
14. La inteligència col·lectiva
L’aprofitament de la inteligència col·lectiva Berners-Lee (2000)
La humanitat poseeix una inteligència colectiva.
La capacitat que té un grup de persones de col·laborar per decidir sobre el seu propi
futur i per solucionar situacions complexes.
Cada persona té coneixements sobre temes diferents
i per tant és necessaria la inclusió i la participació
del coneixement de tots.
Qualsevol usuari pot aportar continguts.
Hi ha un canvi de consumidors a “prosumers”
(consumidors+productors)
Coneixement que evoluciona amb la participació col.laborativa.
15. La intercreativitat
Intercreativitat (Berners-Lee, 1996)
Interactivitat + Creativitat
Potencial creatiu que hi ha darrera la tecnologia.
Idea clau de les comunitats hackers.
La intercreativitat propicia els mecanismes necessaris perquè tota la comunitat pugui
aportar el seu coneixement al producte desenvolupat, en forma horitzontal i
organitzada. (Pardo Kuklinski)
16. Les smart moobs
Multituds inteligents (Rheingold, 2002).
Una comunitat virtual és un ecosistema de persones i grups, una xarxa social.
Les tecnologies permet als usuaris adoptar nous formats d’interacció, coordinació i cooperació.
I aquestes formes d’interacció afavoreixen l’intercanvi de coneixement col·lectiu i la construcció
d’un capital social.
17. La saviesa de les multituds
Saviesa de les Multituds (Surowiecki)
Cent és millor que un. Les decisions col·lectives són millor que les que pren un de sol per
molt expert que sigui.
Per sumar inteligències en un grup cal que hi hagi:
· diversitat d’opinions
· independència de criteri
· cert grau de descentralització
· mecanisme d’inclusió de les idees
individuals en una decisió colectiva
Per tant:
coneixement, cooperació i coordinació
18. L’arquitectura de la participació
L’arquitectura de la participació, (O’Reilly)
Els nous plantejaments d’Internet faciliten la creació d’una xarxa de colaboració, que es
potencia quan més persones la utilitzen.
Aquesta arquitectura es construeix al voltant de les persones i no de la tecnologia.
Les noves eines de la web 2.0 potencien les comparticions i les interaccions, són
plataformes per a la circulació de dades i per tant de coneixement.
19. La web audiovisual
La web audiovisual (Bartolomé, 2006)
La web avui no es conceb sense recursos audiovisuals
Raons:
· possibilitats tècniques
· millora de la xraxa
· facilitat dels sistemes
· proliferació de sistemes mòvils amb captació audiovisual
· possibilitats de compartir continguts online
· baixada clara de costos de producció audiovisual
· formats de menor qualitat però més accessibles
Canvis directes:
· aparició de nous gèneres
· gran capactitat creativa i de creació
· possibilitats d’interacció que encara només s’intueixen
· noves formes d’accés a la informació
20. Web 2.0
Aquests plantejaments evidencien que els processos de comunicació són cada cop més,
processos socials entre iguals que generen noves formes de construcció del coneixement i
comporten sistemes nous en els processos d’aprenentatge que són cada cop més socials,
més depenents dels altres i alhora més basats en l’autogestió del propi coneixement.
La proliferació d’eines colaboratives i que permeten interaccions entre usuaris, distribució
de continguts, classificació, categorització i ordenació d’informacions, accessos al
coneixement, treballs colaboratius, …
La classificació de totes les eines existents és una tasca inútil atès que varia cada dia.
25. Aplicacions 2.0
XARXES SOCIALS
... facebook, twitter, google+, secondlife, myspace, tuenty
... flavors.me
ORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA INFORMACIÓ
Autogestió, ... symbaloo.com,
Social bookmark, ... pinterest.com, diigo.com, delicious.com, stumbleupon.com
Selecció de news, ... meneame.net, digg.com
Folksonomy (social tagging)
26. llegir no mata
Aquest esquema - resum està basat en:
Bartolomé, A & Grané, M.(2009). Herramientas digitales en una Web ampliada. En: De
Pablos, J. (Coordinador). Tecnología Educativa. La formación del profesorado en la era
de Internet. (pp. 351-390). Malaga: Editorial Aljibe.
Cobo,C ; Pardo, H. (2007). Planeta Web 2.0. Inteligencia Colectiva o Medios Fast Food.
Grup de Recerca d'Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México. Barcelona /
México DF.http://www.planetaweb2.net/