1.
LA PELL FREDA
Albert Sánchez Piñol
Alumna: Glòria Puertas
Professora: Montse López
Curs: 4t B
Data: 26 d'abril, 2014

2.
Índex
1. Fitxa tècnica
2. Autor
3. Fitxa literària
3.1. Breu resum
3.2. Tema
3.3. Veus del discurs
3.4. Temps i espai
3.5. Descripció física i psicològica dels perosnatges principals
3.6. Exemples de descripció, narració i diàleg
3.7. Registre formal/informal
3.8. 25 paraules desconegudes amb el seu significat
4. Fitxa interpretativa
4.1. Crítica personal de l'obra
4.2. Resum del moment de la història que més t'ha agradat
4.3. Moment més sorprenent de l'obra
4.4. Un altre possible títol per a l’obra
4.5. Aportació personal d’aquest llibre

3.
1. Fitxa tècnica
Títol de la novel·la: La pell freda
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial i col·lecció: La Campana, (Novel·la)
LLoc i data de publicació: 2003, Barcelona
Nombre de pàgines: 312
I.S.B.N. : 978-84-95616-25-8
Premi: Ojo Crítico, atorgat per la Radio Nacional d’Espanya l’any 2003
Llengües a les quals s'ha traduït o es traduirà: 37 idiomes, entre els quals anglès,
alemany, francès, danès, holandès, italià, japonès, noruec, polonès, portuguès, serbi i
suec.
2. Autor
Autor: Albert Sánchez Piñol
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1 de
Gener de 1965.
Fets més destacats de la seva vida: Va viatjar
dos cops al Congo als anys 90 per acabar la
seva tesi doctoral, però va haver d’abandonar
el país a causa de la guerra civil. La seva
novel·la La Pell Freda el va llençar a la fama,
convertint-se en un best-seller. És antropòleg
i membre del Centre d’Estudis Africans.
Tret més destacat de la seva narrativa:
Acostuma a tenir bastanta acció i, com a la
pell freda, fets fantàstics.
Gèneres literaris practicats: assaig, narrativa
curta i novel·la
Obres que ha escrit: compangnie difficili (2000, editat a Itàlia), Pallassos i Monstres
(2000), Les edats d’Or (2001), La Pell Freda (2002), Pandora al Congo (2005), Tretze
Tristos Tràngols (2008), Victus (2012).

4.
3. Fitxa literaria
3.1. Breu resum
El protagonista d’aquesta novela es diu Kollage i és irlandès. Arriba a una illa que
aparentment no hi ha ningú, per treballar un any sol. Però el primer dia descobreix que
no esta sol, que hi ha un home que viu en el far i decideix instal·lar-se en la cabanya
de l’antic meteoròleg. Encara que a l’endemà, després de haver passat una nit on
unes criatures del fons del mar, els cicauques, li atacaven, va pensar que si volia
sobreviure havia d’anar a viure al far, amb aquell home tan estrany, el Battís Caffó.
Les negociacions entre els dos homes fracassen, creant un ambient d’hostilitat que
explota quan l’oficial atmosfèric segresta, maltracta i pren com a hostatge a un amfibi
femella que Batís Caffó té com a mascota. Després d’un tiroteig, els dos homes
arriben a un acord: a canvi d’alliberar a la mascota i entregar la meitat del seu dipòsit
de municions, l’irlandès podrà habitar al far.
Els dos homes emprenen una lluita perpetua per la supervivència des del far, convertit
en fortí, combatent nit rere nit contra els amfibis, anomenats “granotots” per Batís
Caffó. El protagonista, que viu una experiència terrorífica nit rere nit, descobreix que
l’habitant del far mantén relacions sexuals amb la seva mascota, anomenada Aneris, i
s’acaba enamorant d’ella.
En Kollage i l’Aneris feien l’amor a les esquenes d’en Battís, el qual quan s’assabenta,
veu que això que hi ha entre els dos és amor i s’enfada provocant una forta discussió
amb en Kollage, acabant amb el Battís devorat pels cicauques per haver caigut per un
penya-segat. Més tard un vaixell porta a un nou meteoròleg, i la historia torna a
començar.
3.2. Tema
Principalment hi ha la com a tema principal la por i la solitud, ja que ens parla de com
el protagonista supera la solitud extrema dins la illa i el terror constant al qual es troba
en un indret desconegut lluitant amb sers que ni en sabia de l’existència. Per tant, tots
dos temes, que el protagonista acaba superant durant la novel·la, fan referencia a la
supervivencia. També apareix el tema de l’abús dels més febles, com el Batís amb
l’Aneris.
3.3. Veus del discurs
La veu del discurs és en primera persona, que la narra el protagonista. Ens explica la seva propia
història fent referencia als fets i a les accions que li han succeit.

5.
3.4. Temps i espai
L’any exacte no s’especiafica en cap moment, però podem fer-nos a la idea que els
fets succeeixen al voltant de la década dels anys vint o, com a molt tard, els anys
trenta. Aquestes conclusions les podem treure de quan ens parla de la
independencia d’Irlanda (1921) com un fet recent, i també ens parla de la Primera
Guerra Mundial referint-se a ella com La Gran Guerra nom amb que es coneixia
aquest conflicte armat fins l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
3.5. Descripció física i psicológica dels personatges
Kol lage: Un home intel·ligent que a mesura que la novel·la avança es va
transformant.
És a punt de morir en moltes ocasions, però les seves ganes de viure ho inpedeixen.
Traiciona a Batís tenint relacions sexuals amb Aneris, una citauca. Quan Batís mor
ell es transforma I cau en l’alcohol I en la falta de son constant.
Batís Caffó: És un home molt solitari I extrany per tot el que li ha passat en un
passat. L’única cosa que sabem d’ell és que no és tècnic de senyals ni que tampoc
es diu Batís Caffó. Sabem que és un home corpulent al que li falten sentiments I
maltracta a Aneris. Kollage I ell acaben sent aliats per combatre als citauques que els
ataquen. Quan descobreix que Aneris I Kollage estan enamorats I fan sovint l’amor.
S’enfada I acaba esdevenint en una lluita ell sol contra tots els citauques, suposant
així la seva mort.
Exemple de descripció:
“[...] El pit apareixia cobert per una catifa de pèls, que s'enfilaven per les dues espatlles
com plantes silvestres. Al sud del melic la densitat del borrissol era de jungla. Vaig
veure un membre distès però gegant. El fet que també estigués cobert de pèls,
gairebé fins al prepuci, em va espantar.[...] Tenia una barba d'estilita clàssic, gens
cuidada. Era un d'aquells homes amb els cabells tan espessos que li començaven un
parell de centímetres per sobre de les celles, molt gruixudes per cert”
Exemple de narració:
“Vaig treballar amb passió minera fins que en Batís va fer tremolar la corda que unia
els dos mons. Al principi no l'entenia. Ens amenaçava algun perill? Jo no apreciava

6.
cap rastre dels monstres. No, no era això. Segurament havíem acumulat un excés de
contenidors. Però jo estava posseït per la febre de qui busca or. Un més, Batís, només
un, li implorava mentalment. Tot ignorant les vibracions de la corda en vaig agafar un
altre. En Batís se'l va endur, sí, però aquesta vegada la corda em va tornar amb un
nus a la vora del plom; això m'impedia enllaçar-la i així m'indicava que ho deixés estar.
Reunint tota la sensatesa que em quedava li vaig fer cas.”
Exemple de diàleg:
“ –Rata bastarda! -va bramar una veu oculta-. Per què em declara la guerra? És que
no en té prou amb els granotots?
-I vostè, Caffó? -vaig cridar al buit-. Prefereix gastar la poca munició que li queda
contra mi?
-Lladre! Sie beschissenes Arschloch!
Un altre impacte. El projectil es va incrustar en un angle del marc, una pluja de
serradures em va esquitxar. Vaig amorrar la bestioleta contra la finestra:
-Dispari ara, Caffó! Potser encerta!
-Deixi-la!
Per tota resposta vaig retorçar-li el braç. La bestiola va xisclar. Uns crits de rèplica,
indignats, van sortir d'algun lloc del bosc. Era exactament el que buscava. Vaig riure:
-Què li passa, Caffó? No li agrada? Doncs escolti això!
Amb la bota vaig trepitjar el peu despullat, udols de dolor van escampar-se pel bosc.
-Aturi's! No la mati! Què vol? Què vol?
-Vull que parlem. Cara a cara!
-Surti i en parlarem!”
4. Fitxa interpretativa
4.1. Crítica personal de l’obra
M’ha semblat un relat molt interessant, la solitud és un tema increíble a tractar,
molt profund i realment et dóna molt de joc, i aquest autor l’ha sabut tractar molt
bé i d’una manera ben fantástica, també. No m’ha acabat d’agradar tots aquells
moments en que es maltracta a l’Aneris, o qualsevol citauca.

7.
4.2. Resum del moment que més t’ha agradat
En general ha hagut bastants moments en que he gaudit especialment de
l’obra, però potser el que més destaco és quan el Kollage troba a unes cries de
citauca i comença a jugar amb elles. En aquest moment comença a veure que
els citauques no són monstres agresius. És molt maco el moment.
4.3. El moment més sorprenent de l’obra
Per mi, el moment mñes sorprenent i que et fa viure’l molt és quan l’irlandès té el
primer contacte amb els granotots, la primera nit que està a l’illa. Jo ja sabia que
passaria, perquè la meva mare m’havia explicat l’argument del llibre, però realment em
va sorprendre molt com l’autor descrivia la primera nit de l’oficial atmosfèric a l’illa,
em va encantar com et posaves en la pell del protagonista, lluitant contra una amenaça
desconeguda i totalment inesperada.
4.4. Un altre posible títol per a l’obra
El far
4.5. Aportació personal d’aquest llibre
M’encanta la frase que diu l’autor cap al principi del llibre que diu: “Mai no som
infinitament lluny d’aquells qui odiem”.
Aquesta novel·la ens fa reflexionar sobre les adversitats que se’t presenten al llarg de
la vida i de sontirte’n sempre, seguir endavant tot i els mil i un accidents que puguis
tenir.