Presentacio de la Tesi "El treball per projectes....pdf

1. El treball per projectes en els ensenyaments superiors en disseny de producte Guillem Ferran Masip Directors: Dr. Josep A. Rom Rodríguez Dr. Alfons Medina Cambrón Tesi doctoral Barcelona, 2020 1/30

2. 2/30 1 7 7 5 1 9 1 9 1 9 4 7 1 9 6 3 2 0 1 5 2 0 2 0 COVID Escola Gratuïta de Disseny Bauhaus Ulm Decret 21722 Disseny Industrial 1 9 6 1 Escola d’Art del Foment de les Arts Decoratives 1 9 6 4 Llota Massana 2 0 0 7 Decret 1393 Oficials 2 0 1 3 1r Grau Disseny Escola nova 21 1 9 9 9 Bolonya Introducció Els estudis superiors en disseny en l’educació superior s’estan reescrivint, perfilant i revisant, per aconseguir l’homologació a traves de les Agencies de Qualitat, per això aquest treball just en aquests moments, pot resultar d’utilitat i consulta per al coneixement del que hi ha i s’està fent, doncs és un compendi de la diversitat de realitats. La captura d’un moment de definició.

3. 3/30 Objectiu General Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya. Comparar els diferents plans d’estudis. Desplegament de Projectes en els diferents centres i titulacions. Models pedagògics concrets, estàtics o dinàmics. Conèixer els perfils dels Coordinadors i Professors. Veure els temes i àmbits que es treballen en els enunciats. Veure els canvis en els plans d’estudis. Canvien els temes i àmbits? Conèixer l’estat dels Ensenyaments en Disseny en l’Educació Superior, especialment en Disseny de Producte i Objecte i en diferents in- stitucions. 1 2 3 4 5 6 7 8

4. 4 /30 1) Que es treballa? 2) Com es treballa per projectes? 3) Qui ho treballa? 4) Per què ho treballa? 5) Com s’avalua? 6) Què es canvia? Hipótesis L’hipòtesis principal és: L’hipòtesis segona és: Preguntes de Partida La materia de projectes desapareix com a tal per passar des d’una visió integradora a esdevenir materia transversal interdisciplinar dins els plans d’estudi o guies. La materia de projectes lidera el treball de les assignatures dins dels plans d’estudi o guies docents.

5. 5/30 Fig.12. Esquema del sistema educatiu LOMCE. (Pàg 67) Títol Superior -Màster en EE Artístiques Títol de màster Títol de Graduat -Estudis de grau. -Estudis de Màster Títol de Màster Títol de Doctor Títol de Batxiller -Música -Dança -Art dramàtic -Conservació i restauració -Arts plàstiques -Disseny Limitacions de l’estudi Per tal de contextualitzar el treball i abans d’exposar els objectius d’aquest es consideren una sèrie de limitacions que ens ajudaran a acotar el tema: Ensenyaments Superiors: 2n Meces Disciplina: Disseny de producte Cronològics: 2016-2020 Geogràfics: Espanya Matèria: Projectes

6. 6/30 El treball per projectes Entrevistes Qüestionaris Temes Metodologia Avaluació Innovació educativa Coordinadors Professors Professionals Coordinadors Professors Coordinadors Professors Professionals Pioners Anàlisis de Guies Docents. Pes i distribució de la materia Escoles Com s’organitza la materia ? Quins canvis s’estan realitzant ? Com es fa? Com s’està fent? Estudis de casos Anàlisis d’estudis Disseny Producte Estudis amb producte Centres On s’estudia disseny de producte? Mapa de centres Canvis en els casos Estudi de casos Com es fa? Com s’hauria de fer? Fase 2 Fase 1 Metodologia Metodologies Indicadors

7. Entrevistes Qüestionaris Estudis de casos Mapa de centres Marc teòric 758 Documents 390 Resultats 170 Resultats 12 Casos 48 Entrevistes Diferents Perfils 6 Títols 200 Enviaments 129 Respostes 32 Centres 5 Títols 170 Citats 7/30 Eines

8. 8/30 Calendari 2017 2018 2019 2020 Presentació de la Tesis Defensa de Tesis Entrevistes profunditat Coordinadors Qüestionaris Pla estudis 2017-18 Anàlisi de continguts Pla estudis 2016-17 Anàlisi de continguts Pla estudis 2018-19 Anàlisi de continguts Conclusions Entrevistes Entrevistes exploratories Inicials Conclusions Entrevistes Entrevistes profunditat Professionals professors Conclusions Entrevistes Entrevistes profunditat Pioners Conclusions Entrevistes Pla estudis 2019-20 TFE Innovació

9. 9/30 Indicadors de l’estudi Per tal de acotar la mirada i observa s’han seleccionat un conjunt d’indicadors: Títol Centres Denominació Oficial Places Especialitats Branca Pla d’estudis Menció Cursos Matèria Assignatures Crèdits Hores Localització Accès Especialitats Preu Equip Docent Enunciats Càrrec Sexe Edat Formació Experiencia Professional Experiencia Docent Innovació Canvis Programa Referencies Plans de millora Quantitat Àmbit Criteris Avaluació 27 Indicadors

10. 10/30 Nº Escola Comunitat Autònoma 1 Creanavarra Pamplona Navarra 2 Ea León Ortega. Huelva Andalucia 3 Ea López.Tomelloso Castella la Manxa 4 EaTeruel Zaragossa 5 Easd Alcoi València 6 Easd Alicante València 7 Easd Castelló València 8 Easd Illes Balears Illes Balears 9 Easd Mestre Mateo. Santiago Corunya 10 Easd Segovia Castilla i Lleó Centre Estudi Branca Localització ESNE CJC Grau en disseny de producte C.Socials Madrid Eina UAB Grau en disseny amb la menció A.Human. Barcelona Elisava UPF Grau en disseny amb la menció A.Human. Barcelona Esdi ULL Grau en disseny amb la menció A.Human. Sabadell Europea Grau en disseny amb la menció A.Human. Madrid UNAV Grau en disseny amb la menció Eng. Arqu. Navarra Massana UAB Grau en art i disseny A.Human. Barcelona UB Grau en disseny UB A.Human. Barcelona ULL Grau en disseny ULL A.Human. Canarias UCM Grau en disseny UCM A.Human. Madrid EHU Grau en disseny EHU A.Human. Pais Vasc UB-UNIVA Grau en disseny UB-UNIVA A.Human. Online Nº 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Nº Escola Comunitat Autònoma 11 Easd València València 12 Esada. Malaga Andalu 13 Esapa Aviles Asturies 14 Esd Madrid Madrid 15 Esd Murcia Murcia 16 Esdap Campus, Llotja Catalunya 17 Esdir La Rioja La Rioja 18 Ied Barcelona Catalunya 19 Ied Madrid Madrid 20 Lci Barcelona Catalunya Taula 18 i 19.- Relació dʼensenyaments superiors artístics en disseny i de Graus Universitaris relacionats amb disseny (Pàg 94 i 95). Mapa de Centres Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya. 1 Actualment la majoria dels estudis per- tanye la branca de les Arts i Humanitats. Tan sols el Grau en disseny de producte ESNE és de la branca de les Ciències Socials i Jurídiques. Es pot estudiar a 12 centres fins a 4 Graus Universitaris relacionats en disseny de producte i en 20 centres Graus Superiors en disseny de producte a Espanya. La possibilitat d’un grau en disseny telemàtic (UNIVA-UB) ofereix la possibilitat d’estudiar des de qualsevol punt d’España. Un 42% de les Escoles Superiors en Disseny fan l’especialitat de producte.

11. Ferran Masip, G. (2017). Eduación Superior Universitaria en diseño de producto en Cataluña.. Grafica, 6(11), 33-41. Gra 5. Mapa dʼensenyaments relacionats amb disseny de producte a Espanya (Pàg 96). Ensenyaments artístics superiors en disseny de producte. Grau en disseny. Grau en disseny de producte. Grau en disseny amb la menció en disseny de producte. Grau en arts i disseny. Grau en Enginyeria en disseny industrial. 150 km 100 mi 11/30 Mapa de Centres Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya. 1 L’àrea metropolitana de Barcelo- na concentra i ofereix tots els estudis en disseny de producte de Catalunya. Hi ha 2 comunitats autònomes, Cantàbria i Extremadura, que no tenen estudis de disseny de producte.

12. Anàlisis de casos Ensenyaments Universitaris de Grau Ensenyaments Artístics Superiors en Disseny 12/30 S’ha realitzat un anàlisis de casos, d’11 títols en 12 centres: 5 títols Ensenyaments Artístics Superiors en disseny de Producte i 6 títols de Grau Universitari. Els centres seleccionats són els que trobem a Barcelona, un de Madrid, València i la Rioja.

13. Models pedagògics. 3 13/30 Nomès un centre dels deu està incorporant la metodologia del treball per projectes a primer curs, fent que el projecte lideri una sèrie de coneixements i activitats que s’estan realitzant en la resta d’assignatures.

14. 14/30 Models pedagògics i referents Destaquen principalment les influències de païssos del nord d’Europa: Holan- da, Anglaterra i Suïssa en aquesta especialitat. L’Eindhoven Design Acade- my és l’escola de referen- cia per la meitad de les per- sones entrevistades.

15. Distribució dels crèdits EEES 240 240 240 240 240 Bàsics 66 70 92 66 64 Obligatoris 126 113 92 109 74 Optatius 30 24 26 45 72 Pràctiques 0 9 8 0 6 TFG 18 24 22 20 30 Crèdits de la matèria de Projectes 42 50 34 49 51 Assignatures 7 6 5 10 13 Distribució dels crèdits EEES 240 240 240 240 240 240 Bàsics 60 60 60 60 60 60 Obligatoris 120 100 94 108 132 150 Optatius 45 60 56 60 30 6 Pràctiques 0 0 14 0 0 12 TFG 15 20 16 12 18 12 Branca Arts i Humanitats Arts i Humanitats Arts i Humanitats Arts i Humanitats Arts i Humanitats Ciències Socials i Jurídiques Crèdits de Projectes 24 96 63 48 54 39 Assignatu- res 4 10 (trim) 5 3 6 7 Ensenyaments Universitaris de Grau Ensenyaments Artístics Superiors en Disseny Gràf. 9.- Gràfica especialitats (Pàg 136). Taula 68.- Comparativa de la distribució de crèdits en els ensenyaments, en la matèria de Projectes Taula 71.- Comparativa de la distribució de crèdits en els ensenyaments, en la matèria de Projectes Comparar els diferents plans d’estudis. 2 15/30 Anàlisis de casos

16. 175 150 125 100 75 50 25 Graus Universitaris Ensenyaments artístics superiors en Disseny La majoria de centres d’ensenyaments artístics superiors disposen de l’accès amb una prova pròpia del centre i/o una entrevista amb el portfoli. Els ensenyaments superiors artístics solen comptar amb menys places, entre 20 i 30 places, mentre els graus universitaris tenen entre 50 i 175 places. Els ensenyaments superiors artístics a EASD València compten amb 60 places. Accès als estudis de Disseny de Producte a Barcelona La majoria de centres de grau tenen una nota de tall de 5, exceptuant el Grau en disseny de la UB que té un 9,6 a l’inici i 9,5 al final. (Dades 2016) Gràfica 6.- Gràfica comparativa del nº de places en els diferents centres. (Pàg 133). Anàlisis de casos 16/30

17. 12.000 € 11.500 € 9.000 € 7.500 € 6.000 € 4.500 € 3.000 € 1.500 € 1000 € 500 € Graus Universitaris Ensenyaments artístics superiors en Disseny Costos dels estudis en Disseny de Producte a Barcelona al 2019 Hi ha una diferència del cost total de la carrera d’ entre l’opció més econòmica (Esdap Llotja) i la més cara (IED) de casi 18.000 €, amb- dues opcions ofereixen el títol d’ensenyaments artístics superiors. Si la mitjana de preus públics es 2.010€ (DYD,2016), Si fem la comparació per la naturalesa del títol, nomès a Barcelona, la mitjana d’estudiar carrera universitària és més baixa (6.416 €) que estudiar les ofertes dels ensenyaments artístics. (6.967 €). Estudiar disseny no és econòmic, estudiar ensenyaments de disseny a Barcelona costa una mitjana de 6223€ el curs, que són 26.500 € el títol. Gràfica 7.- Gràfica comparativa dels preus dels diferents centres. (Pàg 134). Caldria veure com evolu- cionen els preus després de la crisis Covid19. 17/30

18. Gràfica 10.- Gràfica comparativa del nº de crèdits. (Pàg 139). La matèria de projectes en disseny de producte La matèria de projectes té entre 30 i 96 crèdits. Alguns estudis concentren assignatures on es realitza projectes a 3r i 4t curs que no formen part de la matèria de Projectes sinó que són considerades op- tatives per tal de tenir l’especialitat o la menció. Desplegament de Projectes en els diferents centres i titulacions. 4 A Esne, la matèria de Pro- jectes també inclou el Treball Final d’Estudis.

19. 17/30 Les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte La tipologia de projectes Amb la denominació directa: Projectes embalatge, domèstic, tècnic, styling, tèxtil, materials urbans, dues rodes… (Ied Barcelona). Els tipus d’escenaris On es desenvolupa la figura del dis- senyador de producte: Projectes d’oficina tècnica, Projectes d’au- togestió, Projectes d’investigació i proposta...(Easd Valencia). Integració de la metodologia Es diferencien en les assignatures de: Metodologia projectual de l’Art i Metodologia projectual del Dis- seny I,II i III. (Massana) La condició i intencionalitat Diferenciant tres maneres de tre- ballar: Projectes Experimentals I i II, Laboratori de Projectes de Disseny I i II i Projectes de Disseny Profes- sionals I i II. (Facultat Belles Arts). Enumerant Enumeració de les assignatures a través dels cursos: Projectes I,II,III i IV. Arribant a Projectes cinc (Esdir La Rioja) i quedant-se en tres (Elisava, Esdi) i quatre nivells en la majoria de centres. (Esdap Llotja, Eina...) Les assignatures s’han construït amb una sèrie de criteris:

20. 18/30 Gràfica 11.- Nombre dʼassignatures dedicades a Projectes. (Pàg 140). Les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte De la matèria de Pro- jectes, els centres analitzats tenen entre 3 assignatures (Mas- sana) i 13 assignatures (IED). ESDAP és el centre amb el menor nombre d’assignatures d’Ensen- yaments artístics (5) i Massana dins dels Graus Universitaris (3).

21. 19/30 Gràfica 12.- Hores presencials dedicades a Projectes. (Pàg 142). Les hores presencials de les assignatures de la matèria de projectes L’IED varia la presencialitat d’una setmana a un altra, ja que els mòduls duren 1 mes i mig. Elisava al ser trime- stral, disposa de 10 setmanes i habilita una aula, de les 8 h a les 17,15 h. Es realitza de forma presencial entre una, dues o tres vegades a la setmana amb una durada de les sessions d’entre 3 i 4,5 hores, o també de 6 hores en dos dies de 3 hores.

22. 20/30 Conèixer els perfils dels Coordinadors i Professors. 5 Perfils de coordinadors i professors Coordinadores. Professors. Femineí (60%) Entre 40 i 50 anys (52%) Titulacions de disseny (40%) Doctorat (28%) Experiencia docent (7 anys) Actius Dissenyadores (20%) Masculí (75%) Entre 40 i 50 anys (45%) Titulacions de disseny (63%) Màster (36%) Experiencia docent (12 anys) Actius Dissenyadors (54%)

23. 21/30 Temes de les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte Veure els temes i àmbits que es treballen en els enunciats. 6

24. 22/30 Canvien els temes i àmbits? 7 Àmbits dels enunciats de les assignatures de la matèria de projectes

25. Conclusions Els projectes oberts són els que més agraden de fer, però s’ha evidenciat limitacions o man- cances a l’hora d’aplicar-los com són la dificultat de fer el seguiment dels mateixos per part del professorat, sobretot quan la ràtio d’alumnat és molt alta. S’evidencia que el professorat ha manifestat que es segueixen realitzant les classes de projectes com ho feien fa 30 anys i no es mostren motivats per incorporar innovacions. La majoria de professorat entrevistat no mostren interès ni preocupació per la innovació educativa, sembla pot permetre’s viure independentment de com s’estan transformant les maneres d’aprendre. Un dels punts de coincidència i d’acord per part de l’estudi de camp és la generalització de demanar activitats i projectes més tancats quan l’alumnat s’està iniciant en la formació i a mesura que va adquirint més coneixements ines i materials tendir a demanar projectes més oberts. Al llarg de tota la recerca sols he trobat un professor que ha qüestionat el treball per projectes com a crítica a la societat neoliberal en la qual segonsestem preparant sense ser-ne prou conscients al canvi de paradigma laboral per passar de disposar d’un treball remunerat a un treball concret per demanda. 25/30

26. 1) Que es treballa? 2) Com es treballa per projectes? 3) Qui ho treballa? 4) Per què ho treballa? 5) Com s’avalua? 6) Què es canvia? Es treballa en brífings tancats realitzan restric- cions o limitacions conceptuals i de context, tecnògiques, tipològiques, espacials, d’usuris, d’experiències i de la distribució. Es treballa determinats per la normativa de la tit- ulació, la denominació de l’assignatura o el pla d’estudis. Pel lideratge dels coordinadors, l’empresa i la llibertat otorgada als professors. L’assignatura de Projectes se sol realitzar de forma individual, s’enfoca de forma diferent segons la tipologia, els escenaris, la segmentació per fases, les formes laborals i per enumeració segons dificultat. Esl resultats del projectes s’avaluen amb instruments com rúbriques que realitza el professor, en alguns casos amb l’empresa, amb l’alumne i amb professors externs a través de criteris com la comunicació i pre- sentació depenent de les fases del projecte. El professorat que imparteix l’assignatura acostuma a ser home amb bastanta experiència docent i professional,essent bastant estable amb estudis de Grau o Universitaris relacions amb Disseny. Canvis del pla d’estudis com reduir el nombre d’assignatures, canviar l’enfocament i augmentar els crèdits. Canvis de nom, del subtítol, de l’objectiu pedagògic i de plantilla. 26/30

27. Hipótesis L’hipòtesis principal no es compleix. La materia de projectes desapareix com a tal per passar des d’una visió integradora a esdevenir materia transversal interdisciplinar dins els plans d’estudi o guies. La materia de projectes lidera el treball de les assignatures dins d’alguns plans d’estudi i guies docents. L’hipòtesis segona es compleix. 27/30

28. Línies d’investigació futures - Com el COVID influenciarà en la presencialitat dels estudis, en els costos i en l’interés pel disseny industrial en una possible reindustrialització del país. - Redissenyar els plans d’estudis coordinant les assignatures i els professors a través del treball per projectes. - Investigar com es desenvolupa l’aprenentatge per projectes en altres àmbits del coneixement més enllà de l’Art, Arquitectura, Comunicació i Disseny. - Realitzar una investigació per cursos intercentres passant qüestionaris que recullin l’opinió de l’alumnat davant de la metodologia docent o l’avaluació dels projectes. - Estudi dels temes, àmbits i tipus d’enunciats que es realitzaran en la matèria de projectes i anàlisis dels resultats i propostes dels Treballs Finals d’Estudis. - Comparar si l’alumnat iniciat en el treball per projectes en etapes més primer- enques, són més autònoms i més competents. - El perfil del professorat que impartirà la matèria de projectes, el tipus de for- mació de partida, si poden ser professionals actius. - Seguiment de quins canvis i millores s’implanten en els centres en els propers anys. - Estudi de la gestió de la innovació educativa dins dels centres. 28/30

29. Moltes Gràcies El treball per projectes en els ensenyaments superiors en disseny de producte Guillem Ferran Masip Directors: Dr. Josep A. Rom Rodríguez Dr. Alfons Medina Cambrón Tesi doctoral Barcelona, 2020 Twitter: @gufm Correo: GuillemFM2@blanquerna.url.edu

30. 23/30 Veure els canvis en els plans d’estudis. 8 Visibles Invisibles - Reduir el nombre d’assignatures en general. - Canviar l’enfocament d’algunes matèries. - Canviar el nombre de crèdits entre matèries. - Augmentar el nombre d’assignatures de projectes. - Augmentar el nombre de crèdits de projectes. - Reduir el nombre d’assignatures i integrar el treball per projectes a 1r curs. - Canviar el nom o denominació d’algunes assignatures. - Canviar el subtítol que acompanya el nom de l’assignatura de projectes. - Canviar l’objectiu pedagògic dins de la matèria que afecta les assignatures. - Modificacions en la direcció, el plantejament o els continguts de l’assignatura de projectes. - Intercanvis en el nombre de crèdits entre assignatures de projectes mantenint el nombre de crèdits total de la matèria.

31. 24/30

Presentacio de la Tesi "El treball per projectes....pdf

Esté a ler uma amostra.

Confira estes a seguir

Presentacio de la Tesi "El treball per projectes....pdf

Mais Conteúdo rRelacionado

Semelhante a Presentacio de la Tesi "El treball per projectes....pdf (20)

Mais recentes (10)