Document de Defensa de la Tesi

1. El treball per
projectes en els
ensenyaments
superiors en disseny
de producte
Guillem Ferran Masip
Directors:
Dr. Josep A. Rom Rodríguez
Dr. Alfons Medina Cambrón
Tesi doctoral
Barcelona, 2020
1/30

2. 2/30
1
7
7
5
1
9
1
9
1
9
4
7
1
9
6
3
2
0
1
5
2
0
2
0
COVID
Escola
Gratuïta de
Disseny
Bauhaus Ulm Decret
21722
Disseny
Industrial
1
9
6
1
Escola d’Art
del Foment
de les Arts
Decoratives
1
9
6
4
Llota
Massana
2
0
0
7
Decret
1393
Oficials
2
0
1
3
1r
Grau
Disseny
Escola
nova 21
1
9
9
9
Bolonya
Introducció
Els estudis superiors en disseny en l’educació superior s’estan reescrivint,
perfilant i revisant, per aconseguir l’homologació a traves de les Agencies
de Qualitat, per això aquest treball just en aquests moments, pot resultar
d’utilitat i consulta per al coneixement del que hi ha i s’està fent, doncs és
un compendi de la diversitat de realitats.
La captura d’un moment de definició.

3. 3/30
Objectiu General
Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya.
Comparar els diferents plans d’estudis.
Desplegament de Projectes en els diferents centres i titulacions.
Models pedagògics concrets, estàtics o dinàmics.
Conèixer els perfils dels Coordinadors i Professors.
Veure els temes i àmbits que es treballen en els enunciats.
Veure els canvis en els plans d’estudis.
Canvien els temes i àmbits?
Conèixer l’estat dels Ensenyaments en Disseny en l’Educació Superior,
especialment en Disseny de Producte i Objecte i en diferents in-
stitucions.
1
2
3
4
5
6
7
8

4. 4 /30
1) Que es treballa?
2) Com es treballa per projectes?
3) Qui ho treballa?
4) Per què ho treballa?
5) Com s’avalua?
6) Què es canvia?
Hipótesis
L’hipòtesis principal és:
L’hipòtesis segona és:
Preguntes de Partida
La materia de projectes desapareix com a tal per passar des d’una
visió integradora a esdevenir materia transversal interdisciplinar
dins els plans d’estudi o guies.
La materia de project-
es lidera el treball de
les assignatures dins
dels plans d’estudi o
guies docents.

5. 5/30
Fig.12. Esquema del sistema educatiu LOMCE. (Pàg 67)
Títol Superior
-Màster en EE Artístiques
Títol de màster
Títol de Graduat
-Estudis de grau.
-Estudis de Màster
Títol de Màster
Títol de Doctor
Títol de Batxiller
-Música
-Dança
-Art dramàtic
-Conservació i restauració
-Arts plàstiques
-Disseny
Limitacions de l’estudi
Per tal de contextualitzar el treball i abans d’exposar els objectius d’aquest es
consideren una sèrie de limitacions que ens ajudaran a acotar el tema:
Ensenyaments Superiors: 2n Meces
Disciplina: Disseny de producte
Cronològics: 2016-2020
Geogràfics: Espanya
Matèria: Projectes

6. 6/30
El treball per projectes
Entrevistes Qüestionaris
Temes
Metodologia
Avaluació
Innovació educati-
va
Coordinadors
Professors
Professionals
Coordinadors
Professors
Coordinadors
Professors
Professionals
Pioners
Anàlisis de Guies
Docents.
Pes i distribució
de la materia
Escoles
Com s’organitza
la materia ?
Quins canvis
s’estan realitzant ?
Com es fa?
Com s’està fent?
Estudis de casos
Anàlisis d’estudis
Disseny Producte
Estudis amb
producte
Centres
On s’estudia disseny
de producte?
Mapa de centres
Canvis
en els casos
Estudi de casos
Com es fa?
Com s’hauria de fer?
Fase 2
Fase 1
Metodologia Metodologies Indicadors

7. Entrevistes
Qüestionaris
Estudis de casos
Mapa de centres
Marc teòric 758 Documents
390 Resultats
170 Resultats
12 Casos
48 Entrevistes Diferents Perfils
6 Títols
200 Enviaments 129 Respostes
32 Centres
5 Títols
170 Citats
7/30
Eines

8. 8/30
Calendari
2017
2018
2019
2020
Presentació de la Tesis
Defensa de Tesis
Entrevistes profunditat
Coordinadors
Qüestionaris
Pla estudis 2017-18
Anàlisi de
continguts
Pla estudis 2016-17
Anàlisi de
continguts
Pla estudis 2018-19
Anàlisi de
continguts
Conclusions
Entrevistes
Entrevistes exploratories
Inicials
Conclusions
Entrevistes
Entrevistes profunditat
Professionals professors
Conclusions
Entrevistes
Entrevistes profunditat
Pioners
Conclusions
Entrevistes
Pla estudis 2019-20
TFE
Innovació

9. 9/30
Indicadors de l’estudi
Per tal de acotar la mirada i observa s’han seleccionat un conjunt d’indicadors:
Títol
Centres
Denominació
Oficial
Places
Especialitats
Branca
Pla d’estudis
Menció
Cursos
Matèria
Assignatures
Crèdits
Hores
Localització
Accès
Especialitats
Preu
Equip Docent
Enunciats
Càrrec
Sexe
Edat
Formació
Experiencia Professional
Experiencia Docent
Innovació
Canvis Programa
Referencies
Plans de millora
Quantitat
Àmbit
Criteris Avaluació
27 Indicadors

10. 10/30
Nº Escola Comunitat
Autònoma
1 Creanavarra Pamplona Navarra
2 Ea León Ortega. Huelva Andalucia
3 Ea López.Tomelloso Castella la Manxa
4 EaTeruel Zaragossa
5 Easd Alcoi València
6 Easd Alicante València
7 Easd Castelló València
8 Easd Illes Balears Illes Balears
9 Easd Mestre Mateo. Santiago Corunya
10 Easd Segovia Castilla i Lleó
Centre Estudi Branca Localització
ESNE CJC Grau en disseny de producte C.Socials Madrid
Eina UAB Grau en disseny amb la menció A.Human. Barcelona
Elisava UPF Grau en disseny amb la menció A.Human. Barcelona
Esdi ULL Grau en disseny amb la menció A.Human. Sabadell
Europea Grau en disseny amb la menció A.Human. Madrid
UNAV Grau en disseny amb la menció Eng. Arqu. Navarra
Massana UAB Grau en art i disseny A.Human. Barcelona
UB Grau en disseny UB A.Human. Barcelona
ULL Grau en disseny ULL A.Human. Canarias
UCM Grau en disseny UCM A.Human. Madrid
EHU Grau en disseny EHU A.Human. Pais Vasc
UB-UNIVA Grau en disseny UB-UNIVA A.Human. Online
Nº
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Nº Escola Comunitat
Autònoma
11 Easd València València
12 Esada. Malaga Andalu
13 Esapa Aviles Asturies
14 Esd Madrid Madrid
15 Esd Murcia Murcia
16 Esdap Campus, Llotja Catalunya
17 Esdir La Rioja La Rioja
18 Ied Barcelona Catalunya
19 Ied Madrid Madrid
20 Lci Barcelona Catalunya
Taula 18 i 19.- Relació dʼensenyaments superiors artístics en disseny i
de Graus Universitaris relacionats amb disseny (Pàg 94 i 95).
Mapa de Centres
Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya.
1
Actualment la majoria dels estudis per-
tanye la branca de les Arts i Humanitats.
Tan sols el Grau en disseny de producte
ESNE és de la branca de les Ciències
Socials i Jurídiques.
Es pot estudiar a 12 centres fins a 4
Graus Universitaris relacionats en dis-
seny de producte i en 20 centres
Graus Superiors en disseny de pro-
ducte a Espanya.
La possibilitat d’un grau en
disseny telemàtic (UNIVA-UB)
ofereix la possibilitat d’es-
tudiar des de qualsevol punt
d’España.
Un 42% de les Escoles Superiors
en Disseny fan l’especialitat de
producte.

11. Ferran Masip, G. (2017). Eduación Superior Universitaria en diseño de producto en Cataluña.. Grafica, 6(11), 33-41.
Gra 5. Mapa dʼensenyaments relacionats amb
disseny de producte a Espanya (Pàg 96).
Ensenyaments artístics superiors en disseny de producte.
Grau en disseny.
Grau en disseny de producte.
Grau en disseny amb la menció en disseny de producte.
Grau en arts i disseny.
Grau en Enginyeria en disseny industrial.
150 km
100 mi
11/30
Mapa de Centres
Estudiar Ensenyaments de disseny de producte oficials a Espanya.
1
L’àrea metropolitana de Barcelo-
na concentra i ofereix tots els es-
tudis en disseny de producte
de Catalunya.
Hi ha 2 comunitats autònomes,
Cantàbria i Extremadura, que no tenen
estudis de disseny de producte.

12. Anàlisis de casos
Ensenyaments Universitaris de Grau
Ensenyaments Artístics Superiors en Disseny
12/30
S’ha realitzat un anàlisis de casos, d’11
títols en 12 centres: 5 títols Ensenyaments
Artístics Superiors en disseny de Producte
i 6 títols de Grau Universitari.
Els centres seleccionats són
els que trobem a Barcelona,
un de Madrid, València i la
Rioja.

13. Models pedagògics.
3
13/30
Nomès un centre dels deu està incorporant la
metodologia del treball per projectes a primer curs,
fent que el projecte lideri una sèrie de coneixe-
ments i activitats que s’estan realitzant en la resta
d’assignatures.

14. 14/30
Models pedagògics i referents
Destaquen principalment
les influències de païssos
del nord d’Europa: Holan-
da, Anglaterra i Suïssa en
aquesta especialitat.
L’Eindhoven Design Acade-
my és l’escola de referen-
cia per la meitad de les per-
sones entrevistades.

15. Distribució
dels crèdits
EEES 240 240 240 240 240
Bàsics 66 70 92 66 64
Obligatoris 126 113 92 109 74
Optatius 30 24 26 45 72
Pràctiques 0 9 8 0 6
TFG 18 24 22 20 30
Crèdits de la
matèria de
Projectes
42 50 34 49 51
Assignatures 7 6 5 10 13
Distribució
dels crèdits
EEES 240 240 240 240 240 240
Bàsics 60 60 60 60 60 60
Obligatoris 120 100 94 108 132 150
Optatius 45 60 56 60 30 6
Pràctiques 0 0 14 0 0 12
TFG 15 20 16 12 18 12
Branca
Arts i
Humanitats
Arts i
Humanitats
Arts i
Humanitats
Arts i
Humanitats
Arts i
Humanitats
Ciències Socials
i Jurídiques
Crèdits de
Projectes
24 96 63 48 54 39
Assignatu-
res
4 10 (trim) 5 3 6 7
Ensenyaments
Universitaris
de
Grau
Ensenyaments
Artístics
Superiors
en
Disseny
Gràf. 9.- Gràfica espe-
cialitats (Pàg 136).
Taula 68.- Comparativa de la distribució de crèdits en els ensenyaments,
en la matèria de Projectes
Taula 71.- Comparativa de la distribució de crèdits en els ensenyaments,
en la matèria de Projectes
Comparar els diferents plans d’estudis.
2
15/30
Anàlisis de casos

16. 175
150
125
100
75
50
25
Graus Universitaris
Ensenyaments artístics
superiors en Disseny
La majoria de centres d’ensenyaments
artístics superiors disposen de l’accès amb
una prova pròpia del centre i/o una entrevista
amb el portfoli.
Els ensenyaments
superiors artístics
solen comptar amb
menys places, entre
20 i 30 places,
mentre els graus
universitaris tenen
entre 50 i 175
places.
Els ensenyaments
superiors artístics a
EASD València
compten amb 60
places.
Accès als estudis de Disseny de Producte a Barcelona
La majoria de centres de grau tenen una
nota de tall de 5, exceptuant el Grau en
disseny de la UB que té un 9,6 a l’inici i
9,5 al final. (Dades 2016)
Gràfica 6.- Gràfica comparativa del nº de places en els diferents centres. (Pàg 133).
Anàlisis de casos
16/30

17. 12.000 €
11.500 €
9.000 €
7.500 €
6.000 €
4.500 €
3.000 €
1.500 €
1000 €
500 €
Graus Universitaris
Ensenyaments artístics
superiors en Disseny
Costos dels estudis en Disseny de Producte a Barcelona al 2019
Hi ha una diferència del cost
total de la carrera d’ entre
l’opció més econòmica
(Esdap Llotja) i la més cara
(IED) de casi 18.000 €, amb-
dues opcions ofereixen el títol
d’ensenyaments artístics su-
periors.
Si la mitjana de preus públics
es 2.010€ (DYD,2016), Si fem la
comparació per la naturalesa
del títol, nomès a Barcelona,
la mitjana d’estudiar carrera
universitària és més baixa
(6.416 €) que estudiar les
ofertes dels ensenyaments
artístics. (6.967 €).
Estudiar disseny no és econòmic, estudiar ensenyaments
de disseny a Barcelona costa una mitjana de 6223€ el
curs, que són 26.500 € el títol.
Gràfica 7.- Gràfica comparativa dels preus dels diferents centres. (Pàg 134).
Caldria veure com evolu-
cionen els preus després de la
crisis Covid19.
17/30

18. Gràfica 10.- Gràfica comparativa del nº de crèdits. (Pàg 139).
La matèria de projectes en disseny de producte
La matèria de projectes té
entre 30 i 96 crèdits.
Alguns estudis concentren
assignatures on es realitza
projectes a 3r i 4t curs que
no formen part de la
matèria de Projectes sinó
que són considerades op-
tatives per tal de tenir l’es-
pecialitat o la menció.
Desplegament de Projectes en els diferents centres i titulacions. 4
A Esne, la matèria de Pro-
jectes també inclou el
Treball Final d’Estudis.

19. 17/30
Les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte
La tipologia de projectes
Amb la denominació directa:
Projectes embalatge, domèstic,
tècnic, styling, tèxtil, materials
urbans, dues rodes… (Ied Barcelona).
Els tipus d’escenaris
On es desenvolupa la figura del dis-
senyador de producte: Projectes
d’oficina tècnica, Projectes d’au-
togestió, Projectes d’investigació i
proposta...(Easd Valencia).
Integració de la metodologia
Es diferencien en les assignatures
de: Metodologia projectual de l’Art
i Metodologia projectual del Dis-
seny I,II i III. (Massana)
La condició i intencionalitat
Diferenciant tres maneres de tre-
ballar: Projectes Experimentals I i II,
Laboratori de Projectes de Disseny
I i II i Projectes de Disseny Profes-
sionals I i II. (Facultat Belles Arts).
Enumerant
Enumeració de les assignatures a través dels cursos:
Projectes I,II,III i IV. Arribant a Projectes cinc (Esdir La Rioja) i quedant-se en tres
(Elisava, Esdi) i quatre nivells en la majoria de centres. (Esdap Llotja, Eina...)
Les assignatures s’han construït amb una sèrie de criteris:

20. 18/30
Gràfica 11.- Nombre dʼassignatures dedicades a Projectes. (Pàg 140).
Les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte
De la matèria de Pro-
jectes, els centres
analitzats tenen entre
3 assignatures (Mas-
sana) i 13 assigna-
tures (IED).
ESDAP és el centre
amb el menor
nombre d’assigna-
tures d’Ensen-
yaments artístics (5)
i Massana dins dels
Graus Universitaris
(3).

21. 19/30
Gràfica 12.- Hores presencials dedicades a Projectes. (Pàg 142).
Les hores presencials de les assignatures de la matèria de projectes
L’IED varia la presencialitat d’una set-
mana a un altra, ja que els mòduls
duren 1 mes i mig. Elisava al ser trime-
stral, disposa de 10 setmanes i habilita
una aula, de les 8 h a les 17,15 h.
Es realitza de forma presencial entre una,
dues o tres vegades a la setmana amb una
durada de les sessions d’entre 3 i 4,5 hores,
o també de 6 hores en dos dies de 3 hores.

22. 20/30
Conèixer els perfils dels Coordinadors i Professors. 5
Perfils de coordinadors i professors
Coordinadores. Professors.
Femineí (60%)
Entre 40 i 50 anys (52%)
Titulacions de disseny (40%)
Doctorat (28%)
Experiencia docent (7 anys)
Actius Dissenyadores (20%)
Masculí (75%)
Entre 40 i 50 anys (45%)
Titulacions de disseny (63%)
Màster (36%)
Experiencia docent (12 anys)
Actius Dissenyadors (54%)

23. 21/30
Temes de les assignatures de la matèria de projectes en disseny de producte
Veure els temes i àmbits que es treballen en els enunciats.
6

24. 22/30
Canvien els temes i àmbits?
7
Àmbits dels enunciats de les assignatures de la matèria de projectes

25. Conclusions
Els projectes oberts són els que més agraden de fer, però s’ha evidenciat limitacions o man-
cances a l’hora d’aplicar-los com són la dificultat de fer el seguiment dels mateixos per part
del professorat, sobretot quan la ràtio d’alumnat és molt alta.
S’evidencia que el professorat ha manifestat que es segueixen realitzant les classes de
projectes com ho feien fa 30 anys i no es mostren motivats per incorporar innovacions.
La majoria de professorat entrevistat no mostren interès ni preocupació per la innovació
educativa, sembla pot permetre’s viure independentment de com s’estan transformant
les maneres d’aprendre.
Un dels punts de coincidència i d’acord per part de l’estudi de camp és la generalització de de-
manar activitats i projectes més tancats quan l’alumnat s’està iniciant en la formació i a mesura
que va adquirint més coneixements ines i materials tendir a demanar projectes més oberts.
Al llarg de tota la recerca sols he trobat un professor que ha qüestionat el treball per pro-
jectes com a crítica a la societat neoliberal en la qual segonsestem preparant sense ser-ne
prou conscients al canvi de paradigma laboral per passar de disposar d’un treball remunerat
a un treball concret per demanda.
25/30

26. 1) Que es treballa?
2) Com es treballa per projectes?
3) Qui ho treballa?
4) Per què ho treballa?
5) Com s’avalua?
6) Què es canvia?
Es treballa en brífings tancats realitzan restric-
cions o limitacions conceptuals i de context,
tecnògiques, tipològiques, espacials, d’usuris,
d’experiències i de la distribució.
Es treballa determinats per la normativa de la tit-
ulació, la denominació de l’assignatura o el pla
d’estudis. Pel lideratge dels coordinadors, l’em-
presa i la llibertat otorgada als professors.
L’assignatura de Projectes se sol realitzar de
forma individual, s’enfoca de forma diferent
segons la tipologia, els escenaris, la segmentació
per fases, les formes laborals i per enumeració
segons dificultat.
Esl resultats del projectes s’avaluen amb instruments
com rúbriques que realitza el professor, en alguns
casos amb l’empresa, amb l’alumne i amb professors
externs a través de criteris com la comunicació i pre-
sentació depenent de les fases del projecte.
El professorat que imparteix l’assignatura acostuma
a ser home amb bastanta experiència docent i pro-
fessional,essent bastant estable amb estudis de
Grau o Universitaris relacions amb Disseny.
Canvis del pla d’estudis com reduir el nombre
d’assignatures, canviar l’enfocament i augmen-
tar els crèdits. Canvis de nom, del subtítol, de
l’objectiu pedagògic i de plantilla.
26/30

27. Hipótesis
L’hipòtesis principal
no es compleix.
La materia de projectes
desapareix com a tal per
passar des d’una visió in-
tegradora a esdevenir
materia transversal inter-
disciplinar dins els plans
d’estudi o guies.
La materia de projectes
lidera el treball de les
assignatures dins d’al-
guns plans d’estudi i
guies docents.
L’hipòtesis segona
es compleix.
27/30

28. Línies d’investigació futures
- Com el COVID influenciarà en la presencialitat dels estudis, en els costos i en
l’interés pel disseny industrial en una possible reindustrialització del país.
- Redissenyar els plans d’estudis coordinant les assignatures i els professors a
través del treball per projectes.
- Investigar com es desenvolupa l’aprenentatge per projectes en altres àmbits
del coneixement més enllà de l’Art, Arquitectura, Comunicació i Disseny.
- Realitzar una investigació per cursos intercentres passant qüestionaris que
recullin l’opinió de l’alumnat davant de la metodologia docent o l’avaluació dels
projectes.
- Estudi dels temes, àmbits i tipus d’enunciats que es realitzaran en la matèria
de projectes i anàlisis dels resultats i propostes dels Treballs Finals d’Estudis.
- Comparar si l’alumnat iniciat en el treball per projectes en etapes més primer-
enques, són més autònoms i més competents.
- El perfil del professorat que impartirà la matèria de projectes, el tipus de for-
mació de partida, si poden ser professionals actius.
- Seguiment de quins canvis i millores s’implanten en els centres en els propers
anys.
- Estudi de la gestió de la innovació educativa dins dels centres.
28/30

29. Moltes Gràcies
El treball per
projectes en els
ensenyaments
superiors en disseny
de producte
Guillem Ferran Masip
Directors:
Dr. Josep A. Rom Rodríguez
Dr. Alfons Medina Cambrón
Tesi doctoral
Barcelona, 2020
Twitter:
@gufm
Correo:
GuillemFM2@blanquerna.url.edu

30. 23/30
Veure els canvis en els plans d’estudis.
8
Visibles
Invisibles
- Reduir el nombre d’assignatures en general.
- Canviar l’enfocament d’algunes matèries.
- Canviar el nombre de crèdits entre matèries.
- Augmentar el nombre d’assignatures de
projectes.
- Augmentar el nombre de crèdits de projectes.
- Reduir el nombre d’assignatures i integrar el
treball per projectes a 1r curs.
- Canviar el nom o denominació d’algunes assignatures.
- Canviar el subtítol que acompanya el nom
de l’assignatura de projectes.
- Canviar l’objectiu pedagògic dins de la matèria
que afecta les assignatures.
- Modificacions en la direcció, el plantejament
o els continguts de l’assignatura de projectes.
- Intercanvis en el nombre de crèdits entre assignatures
de projectes mantenint el nombre de crèdits total de la matèria.

31. 24/30