Ens els ensenyaments artístics superiors de disseny de producte es treballa en aprendre a desenvolupar el talent, la creativitat, l’ofici de dissenyar, a integrar metodologies i procediments tècnics i impulsar la capacitat professionalitzadora.
El contacte entre l’escola i el món laboral es realitza de forma reglada en les pràctiques professionals que permeten als alumnes col·laborar amb una empresa com una forma de completar la seva formació, tot hi cada vegada més són més les activitats, pràctiques i accions amb l’objectiu de crear vincles entre l’escola i l’estrategia empresarial.
Descriure les diferentes fórmules amb la voluntat de analitzar-les i veure com trobar oportunitats de projectes, que tinguin ètica amb la professió, no siguin competencia deslleial, tenint en compte aspectes com la propietat intelectual i la viabilitat davant de les demandes de mercat.
En les assignatures de projectes de disseny, aquesta pràctica es planteja realitzant exercicis especulatius que empoderen l’alumne a assolir competencies que valoren la importància de la iniciativa i l’esperit emprenedor.
1. 1
CONNECTAR L’ESCOLA AMB EL MÓN REAL.
Paraules clau: Educació, disseny de producte,
projectes de disseny, empoderament, emprenedoria.
Guillem Ferran
www.guillemferran.com
CONECTAR LA ESCUELA CON EL MUNDO REAL.
Palabras clave: Educación, diseño de producto,
proyectos de diseño, empoderamiento, empreneduría.
/ 20
2. 2
Guillem Ferran
Coordinador de l'especialitat de disseny de producte
a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja
orcid.org/0000-0002-5651-513X
buenas@guillemferran.com
www.guillemferran.com / 20
3. 3
DISSENY DE PRODUCTE
Que és el disseny industrial? El disseny industrial és la creació de coses. El
producte de la creativitat humana, l'expressió de la nostra existencia és la
producció, el desenvolupament, la fabricació, d'objectes, processos i
serveis. D'una idea, a la realitat. El disseny industrial es sobre els colors, les
textures i les formes. Es sobre la cultura, la tradició i l'experiencia que satisfa
les necessitats, millora els estàndarts de la vida i troba solucions als
problemes quotidians .
El disseny industrial fa que la vida sigui més fàcil, canvia la forma en que
interactuem amb l'entorn i el món que ens rodeja. Busca crear o millorar els
objectes fentlos més funcionals i atractius, més eficients, accesibles,
responsables. El disseny industrial és una professió que utilitza noves
tecnologies i materials, implica investigació, requereix inspiració, evoca canvis,
El disseny industrial és global. És sobre tu. És sobre jo. És sobre tots els
productes que utilitzem tots els dies. El disseny industrial impacta en la vida.
El International Council of Societies of Industrial design. (ICSID) va definir el disseny
industrial :“What is industrial design?“ publicant el 29 juny 2012, el dia del disseny industrial. / 20
4. 4
SORTIDES DEL DISSENYADOR
-Els alumnes que superen aquests estudis obtenen una titulació
superior, que els permet accedir:
als estudis de màster o al món laboral:
en disseny d’envasos i embalatges, calçat, joguines,
electrodomèstics, mobiliari, automoció, elements urbans, il·luminació,
eines i accessoris, productes ceràmics, sanitaris i aixetes, per a
l’artesania, per a condicions especials, i tèxtil, llar i sistemes; en
gestió del disseny i desenvolupament de productes; com a docent
d’ensenyaments artístics superiors i/o universitaris...
Font: www.queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/artistics/disseny/producte/
/ 20
L’escola és un espai de formació per preparar l’alumne ha adaptar-se al
món professional. Els perfils professionals del futur tindran a veure amb
la capacitat d’adaptar la formació a l’ocupació. (Carlos Cabezón, 2011).
5. 5
ESTUDIS: ENSENYAMENTS ARTÍSTICS SUPERIORS EN DISSENY DE PRODUCTE
Ensenyanzas Artísticas
Superiores en Diseño
de producto ESDAP Llotja.
FONT: www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-
educativo/ensenanzas/sistema-eductivo-lomce/sistema-eductivo-lomce.pdf (enero 2017)
/ 20
10. 10
Els objectius principals de connectar l’escola amb casos reals son:
- Professionalitzar
- Motivar
- Complir amb les competencies
- Innovar sortint dels límits de l’escola i de l’aula.
- Promocionar l’escola i estudis al mercat local.
- Principis ètics i de competitivitat de mercat.
OBJECTIUS
/ 20
CONNECTAR L’ESCOLA AMB EL MÓN REAL.
QUE
11. 11
1. Patrimonis culturals: Museus, institucions.
(Per exemple: Festa dels Amics de la Fundació Joan Miró)
2. Esdeveniments, celebracions, festes.
(Per exemple: Llum Barcelona )
3. Forma jurídica o legal.
4. Persona física. (Per exemple: Fixperts)
5. Una altra escola o centre formatiu.
(Per exemple: Projecte Hibridacions i contextos)
6. Organitzacions: associació, fundació, cooperativa…
(Per exemple: Fundació Tapiesl)
...
CONNECTAR AMB COL·LABORADORS EXTERNS
/ 20
AMB QUI?
12. 12
1. Motivar a l’ alumne a contactar pel seu compte. (CAS2)
2. Invitar a l’empresa o el beneficiari a visualitzar les propostes de
projectes i motivar a l’empresa que sorgeixi alguna col·laboració.
3. Utilitzar la col·laboració per la realització d’una presentació,
una exposició o una publicació.
4. Participar en un concurs (Per exemple: Swab stairs)
5. Conveni formatiu de col·laboració entre l’escola i l’empresa
(CAS1)
6. Concurs tancat en l’assignatura i la classe on es fa el projecte
amb el beneficiari concret.
7. Col·laboracions post-estudis (Per exemple: IED Labs)
8. Crear una Spin-off o una Start
...
COM PODEM CONNECTAR
/ 20
13. 13
-Presa de contacte amb l’empresa, abans de començar el curs.
-Entendre i comprendre els reptes i plantejaments de l’empresa i
veure com poden interactuar amb els objectius i finalitats de la
matèria i la temporalització de l’assignatura.
-Marcar unes pautes de col·laboració clares, formalitzant la
realització de convenis que responsabilitzin les direccions de les
dues entitats: la direcció de l’escola i la direcció de l’empresa.
-Tenir clares les intencions de la col·laboració, intentar identificar quin
tipus d’innovació es pretén assolir durant l’activitat.
- Establir quin tipus de relació i quin calendari.
- Definir el rol del professor en el seguiment i avaluació del projecte.
...
EXERCICIS GUIATS
/ 20
COM?
5. Conveni formatiu de col·laboració entre l’escola i l’empresa (CAS1)
14. 14
●Ètica, justa i responsable col·laboracio de creixement.
●Comercialització de l’escola o mercantilitzar el procés educatiu
●Criteris d’avaluació
●Evassió de responsabilitats
●Protegir la propietat intel·lectual del projecte.
●Mantenir l’ètica professional
●Implicar a l’empresa
●Informar a l’empresa de l’activitat i aconseguir el seu
consentiment,
...
PRECAUCIONS O RISCS
/ 20
15. 15
5. Conveni formatiu de col·laboració entre l’escola i l’empresa.
- Exercici guiat.
- Projecte de disseny de mobiliari, alumnes de 4rt, curs 2016-17. Convenir Silleria Verges.
Visita inicial a l'empresa (22/10/16) i i la seva assistencia a les presentacions dels
projectes. (25/1/17) Tribunal escola i empresa: Gemma, Juanjo i Esteve Verges.
CAS 1
/ 20
16. 16
1. Motivar a l’alumne a contactar pel seu compte.
- Exercici lliure.
- Projecte Uhuhu, Model 2400, dissenyat per l’alumne Marc Pons per a Progetti
en l'assignatura de Projectes 4 a l’escola Llotja durant el curs 2014-15.
CAS 2
/ 20
17. 17
Els Exercicis lliures plantegen una sèrie de reptes:
- Programar el paper per part de professor.
- Seguretat en el seguiment del procés del projecte de
l’alumne.
- Marcar molt bé els temps i les pautes d’avaluació.
- Desmotivació o abandonament de l’alumne, en el cas
que no aconsegueixi interelacionar-se correctament
amb el beneficiari o empresa.
/ 20
CONCLUSIONS
18. 18
En les connexions de l'escola amb el món laboral o les emprees
ens enfrentem a reptes i dilemes:
- Burocràcia:
La falta de recursos en procediments legals fa que no es realitzin
els correctes convenis i es faci el seu seguiment una vegada
finalitzat el projecte acadèmic.
- Desincronia:
No sempre es disposa del temps i la reflexió necessària en
sincronitzar el programa acadèmic de l’assignatura amb el temps i
la necessitat de l’empresa.
- Competència deslleial:
No treballar en encarregs no remunerats, posant en perill la
viabilitat de l’ofici.
- Avaluació:
L’empoderament passar per cedir al beneficiari i a l’alumne.
/ 20
CONCLUSIONS
19. 19
- Donar un context o un àmbit determinat pel professor de l’assignatura i
intentar acordar amb un beneficiari no significa que l’alumne adquirirà les
competències de l’esperit emprenedor, al contrari el farà no desenvolupa
el buscar-se la vida.
Per tal d’assolir més grau de llibertat o d’autonomia en la pressa de
decisions que envolten els diferents projectes i preparar-lo adaptar-se al
món professional són millors els exercicis lliures, no tan organitzats
en que l’alumne s’ha d’espavilar pel seu propi compte.
- Tot hi així els exercicis organitzats serveixen a l’escola per donar-se a
conèixer, mostrar unes capacitats a les empreses locals que en futur
contaran amb els coneixements dels nostres alumnes.
CONCLUSIONS
/ 20
EXERCICIS GUIATS VS EXERCICIS LLIURES
20. 20
CONNECTAR L’ESCOLA
AMB EL MÓN REAL
Guillem Ferran
Gferran5@xtec.cat
www.guillemferran.com
/ 20
LABORAL, EMPRESA...
A TRAVÉS DE PROJECTES
PROFESSIONALITZADORS