1. 1
DIRECCIÓ
FINANCERA
TRANSPARÈNCIES
Carme Martìnez Costa
Antoni Salamero Salas

2. 2
EMPRESA
1. L’empresa és una unitat de producció. Entenen com a
producció qualsevol activitat que proporciona un valor o utilitat
susceptible de cobrir o satisfer necessitats dels clients.
2. L’empresa és una organització, o conjunt de persones que
mantenen unes relacions formals i informals, dotada d’una
estructura interna segons una determinada relació d’autoritat,
i amb uns objectius (finalitat lucrativa).
3. L’empresa és una unitat financera, dotada amb un capital,
segons determinada estructura de propietat.
4. L’empresa és una unitat de decisió o de direcció,
perseguint uns objectius, amb una determinada relació de
propietat i control.
5. L’empresa és un sistema socio-tècnic obert a l’entorn,
constituït per un conjunt d’elements (humans, tècnics i
financers) ordenats segons una determinada estructura, i
relacionats pel compliment de certs objectius. Es pot dividir en
diverses parts o subsistemes empresarials.
L’empresa és la unitat econòmica que combina diversos factors
productius, ordenats segons determinada estructura organitzativa,
localitzats en una o varies unitats tècniques i físiques, combinats i
ordenats segons determinat tipus d’estructura organitzativa i dirigits
en base a certa relació de propietat i control, amb l’ànim d’assolir
uns objectius determinants.

3. 3
DIFERÈNCIES: SOCIETAT-EXPLOTACIÓ-PLANTA
Societat és una possible forma jurídica de l’empresa. La societat és
la unitat jurídica que regula el conjunt de relacions que produeix un
patrimoni del que són titulars dos o més persones.
Explotació és la unitat tècnica o conjunt de processos tecnològics
amb els que s’obtenen uns productes o resultats.
Planta es la unitat física, el lloc on es localitza i desenvolupa
l’activitat econòmica d’un negoci, d’una indústria o també d’una
explotació.
Grup d’empreses o de societats és un conjunt de societats
vinculades accionarialment, de manera que constitueixin una única
unitat de decisió. Una empresa pertany a un grup quan més del
50% del seu capital és propietat d’alguna altre societat del grup
(matriu o principal).
Una empresa és associada quan una altre empresa o persona física
exerceix sobre ella una influencia notable i un grau de control
important, però no absolut. El PGC estableix que “a aquests efectes
es presumirà que existeix tal influencia notable quan es produeixi
una participació en el capital de l’empresa associada de, com a
mínim, el 20 o 30%, si aquesta cotitza a Borsa”.

4. 4
1.- Segons la naturalesa de l’activitat econòmica que és desenvolupa:
Empreses del sector primari
Empreses transformadores o del sector secundari
Empreses del sector terciari
2.- Segons la seva dimensió o magnitud
MICRO PETITA MITJANA GRAN
Nombre de
treballadors
< 10 < 50 < 250 >= 250
Volum de
negoci
< 1 M€ < 9 M€ < 50 M€ >= 50 M€
Balanç < 1.4 M€ < 10 M€ <43 M€ >= 42 M€
Mínim 25%
capital
independent
3.- Segons la titularitat del seu capital:
Privades
Públiques
4.- Segons el seu àmbit d’actuació:
Locals
Regionals
Nacionals
Transnacionals o multinacionals
5.- Segons la seva forma jurídica:
Individuals
Societàries

5. 5
Empresa Individual:
La empresa individual és el tipus d’organització més simple.
El seu propietari és una persona física.
La raó social (nom de l’empresa) ha de ser el nom del seu titular.
El propietari respon il·limitadament amb tot el seu patrimoni dels deutes
enfront a tercers.
Societat Col·lectiva ( nom + Cía.)
Dos o més socis que aporten tant capital com treball.
Responen de forma il·limitada amb tot el seu patrimoni enfront a tercers.
Nom d’algun soci i Cía.
Societat Comendatària ( nom + Soc. en Comandita)
Dos o més socis, algun soci pot aportar sols capital (la seva responsabilitat
és limitada al capital aportat).
El nom és el d’algun soci col·lectiu i Soc. En Comandita
Societat Anònima (nom + SA)
Pensada per empreses que poden tenir una gran dimensió.
La raó social és un nom qualsevol o bé unes sigles i S.A.
Capital social mínim és de 60.101,21 euros (10M ptes.), desemborsats com
a mínim en un 25% en el moment de la constitució.
Abans del març del 1995 es necessitaven un mínim de 3 socis, però des
d’aleshores es poden fer Societats Anònimes Unipersonals (1 sola persona).
Els socis sols responen amb el capital aportat i no amb el seu patrimoni
(responsabilitat social limitada).
El capital es troba dividit en parts alíquotes que s’anomenen accions (són
negociables).

6. 6
Societat Limitada ( nom + SL)
Pensada per a empreses de menor dimensió o de tipus mig.
Capital mínim és de 3.005,06 euros, (500.000 ptes.) desemborsat en un
100% en el moment de la constitució.
Abans del març de 1995 es necessitaven un mínim de 2 socis., però des
d’aleshores es poden fer Societats Limitades Unipersonals (1 sola persona).
La raó social és lliure i S.L.
La responsabilitat social és limitada, és a dir, els socis només responen de
les pèrdues socials amb les seves aportacions de capital social, i no
responen amb el seu patrimoni individual.
El capital es troba dividit en títols iguals que s’anomenen participacions (no
negociables).
Societat Cooperativa (nom + Soc. Cooperativa)
Els treballadors són els propietaris i socis (mínim de 5 socis)
N’hi ha de diversos tipus: de Treball Associat, de Consumidors, de Vivendes,
Agràries, Sanitàries, etc.). Poden ser de responsabilitat limitada i il·limitada.
No hi ha afany de lucre o d’obtenció de la màxima rendibilitat del capital. Els
socis aporten capital i treball, essent el més important que s’obtingui una
remuneració conjunta corresponent a les seves activitats.
Hi ha lliure entrada i sortida de socis. El capital és variable, doncs es
constitueix per les aportacions dels socis i pels beneficis, ja que solen ser
reinvertits en l’empresa com a increment del capital.
Les Societats Cooperatives estan regulades por normativa estatal, però que
Catalunya té normativa específica al respecte.

7. 7
Societat Anònima Laboral ( nom + SAL)
Han estat una resposta a la crisis d’empreses.
Empreses que anaven a tancar se les queden els seus treballadors (mínim el
51% del capital social ha d’estar en mans de socis treballadors).
La majoria del capital social ha de ser propietat dels treballadors. (Mínim 3
socis i 60.101,21 euros (10M ptes.), de capital).
Responsabilitat limitada al capital aportat.
Societat Limitada Laboral (nom+SLL)
Ha estat una desposta a la crisis d’empreses.
Mateixes caracteristiques que les SL però els socis treballadors han de
tenir, com a mínim, el 51% de les accions i un soci no pot tenir més d’un
terç de les accions
Altres formes
Hi ha entitats com fundacions, associacions, comunitats de bens …….
que poden actuar com empreses

8. 8
Sistema
Tècnic
Sistema de
direcció
Sistema
humà
Entorn Entorn
Sistema
polític
Sistema
cultural
Gràfic Sistema-entorn de l’Empresa
Les dimensions de l’entorn de l’empresa
Competidors
actuals
Competidors
potencials
Proveïdors
Productes
substitutius
Clients
Econòmics
Socioculturals
Politic-legals
Tecnològics
Empresa
ENTORN
GENERAL
ENTORN
ESPECIFIC

9. 9
BALANÇ DE SITUACIÓ
ACTIU = PATRIMONI NET + PASSIU
Actiu: conjunt de bens i drets de l’empresa en un moment determinat.
Representa la utilització o on estan invertits els recursos de que disposa
l’empresa: en instal·lacions, maquinaria, estocs, en diners (caixa o
bancs), etc.
Passiu: conjunt de deutes i obligacions que l’empresa ha contret amb
els seus creditors, en un moment donat.
Patrimoni net: constitueix la part residual dels actius de l’empresa,
una vegada deduïts tots els seus passius. Inclou les aportacions
realitzades, ja sigui en el moment de la seva constitució o en altres
posteriors, pels socis o propietaris, que no tinguin la consideració de
passius, així com els resultats acumulats.
-
Liquiditat
Actiu no
corrent
Actius que no es puguin classificar com a
corrents (elements del patrimoni destinats a
servir de forma permanent o a llarg termini en
les activitats de l’empresa o inversions
financeres amb venciment, venda o realització
prevista a un termini superior a un any
+ Actiu
corrent
Actius que l’empresa espera vendre,
consumir o realitzar en el cicle normal
d’explotació (amb caràcter general 1
any, però si és més gran, per ex. 14
mesos, l’actiu corrent serà del mateix
període)
Actius amb venciment, venda o
realització prevista a curt termini, és a
dir en el termini màxim d’un any
Actius financers mantinguts per a
negociar
Efectiu i actius líquids equivalents

10. 10
Exigibilitat
0 Patrimoni Net
S’inclouen, entre altres, les aportacions
dels propietaris, les reserves procedents
de resultats no distribuïts, el resultat de
l’exercici, subvencions de capital i
donacions.
-
Passiu No
Corrent
Els elements del passiu que no es puguin
classificar com a corrents (en general
deutes a llarg termini)
+
Passiu Corrent
Les obligacions que s’espera
liquidar en el transcurs del cicle
normal d’explotació del negoci
Obligacions amb un venciment a
curt termini, és a dir en el termini
màxim d’un any
Passius financers inclosos en la
cartera de negociació
COMPOSICIÓ ACTIU NO CORRENT
I. Immobilitzat intangible. Bens immaterials i intangibles
Recerca i desenvolupament (R+D)
Concessions administratives
Propietat industrial (patents, llicencies i marques)
Fons de comerç (clientela, nom o raó social)
Drets de traspàs (diners pagats per dret de lloguer de locals)
Aplicacions informàtiques
II. Immobilitzat material. Bens materials que utilitza en el seu cicle
d’explotació
Terrenys i construccions
Instal·lacions tècniques, maquinaria, utillatge, mobiliari i altre
immobilitzat material
Immobilitzat en curs i acomptes

11. 11
III. Inversions immobiliàries. Actius que no utilitza en el seu cicle
d’explotació sinó que manté per obtenir ingressos per lloguer o beneficis per
venda
Terrenys
Construccions
IV. Inversions en empreses del grup i associades a L/P
Accions i participacions en empreses del grup i associades
Crèdits a empreses del grup i associades
Altres inversions
V. Inversions financeres a llarg termini
Accions i participacions en patrimoni net a L/P
Valors representatius de deute a L/P
Altres inversions financeres a L/P
COMPOSICIÓ ACTIU CORRENT
I. Actius no corrents mantinguts per a la venda (actius que ha posat a la
venda i espera vendre en menys d’un any)
Nova partida a efectes de presentació en l’actiu corrent “Actius no corrents
mantinguts per la venda”.
S’haurà de classificar un actiu no corrent en aquesta partida quan l’empresa
consideri que el valor net contable de l’actiu o grup enajenable d’actius es
recuperarà mitjançant la seva venda, en compte de per ús continuat. Requisits
a complir:
a) L’actiu o grup enajenable ha d’estar en unes condicions, tals que
permetin la seva venda immediata.
b) La seva venda ha de ser altament probable.
c) La venda de l’actiu s’ha de negociar activament a un preu adequat en
relació amb el seu valor raonable.
d) La venda s’ha d’efectuar dins de l’any següent a la data de classificació
de l’actiu com a mantingut per la venda.
II. Existències
Mercaderies
Matèries primeres
Elements i conjunts incorporables, combustibles, recanvis...
Envasos i embalatges
Productes en curs
Productes acabats
Subproductes, residus
III. Deutors
Clients
Acomptes a proveïdors
Efectes a cobrar

12. 12
Clients de dubtós cobrament
Deutors diversos
Acomptes de remuneració (personal). Crèdits al personal
Hisenda pública, deutora (devolució impostos, per IVA, per
subvenció)
Accionistes (socis) per desemborsaments exigits
IV. Inversions en empreses del grup i associades a C/P
Accions i participacions en empreses del grup i associades a C/P
Crèdits a empreses del grup i associades a C/P
Altres inversions a curt termini
V. Inversions financeres a curt termini
Accions i participacions a curt termini
Crèdits a empreses a curt termini
Derivats financers a curt termini (opcions, futurs)
Altres inversions financeres a curt termini
VI. Efectiu i altres actius líquids equivalents
Tresoreria (caixa i bancs)
Altres actius líquids equivalents
VII. Periodificacions. Despeses que s’han de comptabilitzar per avançat i que
corresponen a exercicis següents.
Despeses anticipades (assegurances, lloguers...)
Interessos pagats per avançat
COMPOSICIÓ PATRIMONI NET
A-1) Fons propis
Són fons aportats per els propietaris (capital) o bé generats per la pròpia
empresa (reserves, beneficis, dividends a compte).
Capital subscrit (es posa tot el capital en valor nominal)
(Capital no exigit) (si hi ha una part del capital no
desemborsat i no exigit, es posa restant)
Prima d’emissió (preu de venda d’accions - valor nominal)
Reserves (beneficis reinvertits en l’empresa)
(Accions i participacions pròpies) (si l’empresa en té es
posen restant)
Resultats d’exercicis anteriors:
Romanent (benefici encara no distribuït)
Resultats negatius d’exercicis anteriors (pèrdues)
Resultat de l’exercici (benefici o pèrdua)
(Dividends a compte) (si l’empresa en reparteix durant
l’exercici es posen restant)

13. 13
A-2) Ajustaments per canvis de valor.
Inclou els canvis de valor que s’ajusten directament contra el patrimoni net.
Bàsicament ajustaments per revalorització d’inversions financeres (quan
augmenta el preu o cotització de les inversions financeres mantingudes per a la
venda i que l’empresa té valorades a preu raonable).
A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts
Es refereix a les atorgades per tercers diferents als socis o propietaris.
Les subvencions de capital es posen en el balanç i després es van passant
linealment com a ingrés al compte de Pèrdues i Guanys (es va restant del
balanç la part traspassada).
COMPOSICIÓ PASSIU
B) Passiu no corrent
Finançament aliè obtingut per l’empresa a termini superior a un any. Es separen
els deutes entre empreses del grup i associades (préstecs rebuts) i deutes amb
tercers:
Obligacions i bons
Préstecs a llarg termini
Efectes a pagar a llarg termini
Proveïdors immobilitzat a llarg termini
Inclou una partida específica de Provisions a llarg termini. Les provisions tenen
per objecte el reconeixement d’obligacions, clarament especificades en quant a
la seva naturalesa, però que en la data de tancament, són indeterminades en
quant a l’import exacte i la data que es produiran. Poden ser per diferents
conceptes:
Provisions per retribucions i altres prestacions al personal
Provisions per impostos
Provisions per altres responsabilitats
Provisions per reestructuracions
Etc.
Inclou també una partida de passius per impostos diferits
C) Passiu corrent
Finançament aliè obtingut a termini (o venciment) inferior a un any, amb
entitats de crèdit, amb empreses del grup i associades a C/P i deutes de tipus
comercial:
Obligacions i bons a curt termini
Préstecs a curt termini
Interessos a pagar
Acomptes de clients
Proveïdors i efectes comercials a pagar
Creditors per prestació de serveis
Hisenda pública creditora (impostos a pagar)
Remuneracions pendents de pagament
Dividends a pagar
També inclou tres partides:

14. 14
I. Passius no corrents vinculats amb actius mantinguts per a la venda
I. Provisions a curt termini: provisions per operacions comercials (devolució
de vendes, garanties, reparacions)
I. Periodificacions. Ingressos i interessos comptabilitzats o cobrats per
anticipat (en l’exercici actual i que corresponen a l’exercici següent)
EL COMPTE DE PERDUES I GUANYS
Aquest compte recull el resultat de l’exercici, format pels ingressos i les
despeses de l’exercici
+Ingressos -Despeses =RESULTAT
Els ingressos i despeses es classifiquen segons la seva naturalesa. Primer es
posen els d’explotació i després els de naturalesa financera:
+ Ingressos d’Explotació
- Despeses d’Explotació
= A.1 RESULTAT D’EXPLOTACIÓ
+ Ingressos financers
- Despeses financeres
= A.2 RESULTAT FINANCER
= A.3 RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2)
- 18 Impost sobre societats i altres impostos
= A.4 RESULTAT DE L’EXERCICI

15. 15
INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ
1. Import net de la xifra de negoci
a) Vendes
b) Prestació de serveis
En el compte de PiG les vendes es posen netes (després d’haver restat les
devolucions i qualsevol tipus de descompte fet als clients, ja sigui per volum de
vende (rappels) o per pagament immediat):
2. Variació d’existències de producte acabat i de productes en curs
3. Treballs realitzats per l’empresa per al seu actiu.
4.Altres ingressos d’explotació
a) Ingressos accessoris (lloguers, royalties per propietat industrial,
comissions, serveis al personal)
b) Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici
5.Imputació de subvencions de capital (import traspassat al resultat de
l’exercici de les subvencions, donacions i legats de capital)
DESPESES D’EXPLOTACIÓ
1. Aprovisionaments (consums)
a) Consum de mercaderies
b) Consum de matèries primeres y altres matèries consumibles
c) Treballs realitzats per altres empreses
d) Deterioraments de materials
2. Despeses de personal
a) Sous, salaris i Seguretat Social a carrega de l’empresa
b) Indemnitzacions, aportacions a plans de pensions i altres
c) Provisions per retribucions i altres prestacions al personal
3. Altres despeses d’explotació
a) Serveis exteriors (despeses R+D, lloguers, cànons, reparacions,
serveis professionals independents, transports, assegurances,
publicitat, propaganda, relacions públiques, subministraments...)
b) Tributs ( ≠ impost de societats )
c) Pèrdues, deterioraments i variacions de provisions per operacions
comercials
d) Altres despeses de gestió corrent
4.Amortització de l’immobilitzat (depreciació sistemàtica anual soferta per
l’immobilitzat intangible i material, per la seva aplicació al procés productiu, i
per les inversions immobiliàries)

16. 16
5.Excés de provisions (diferència positiva entre l’import de la provisió
existent en el balanç inicial i el que correspongui al tancament de l’exercici)
Recull totes les provisions de passiu a llarg o curt termini, menys
les corresponents al personal que es reflecteixen en la partida 6 de
Despeses de Personal i les de reestructuració.
6.Deterioraments i vendes del immobilitzat
Deterioraments o reversions del deteriorament de l’ immobilitzat
(correccions valoratives per deteriorament de caràcter reversible en
l’immobilitzat o correccions valoratives, per la recuperació de valor de
l’immobilitzat)
Resultats per venda d’elements de l’immobilitzat i d’inversions
immobiliàries (beneficis o pèrdues de venda d’actius no financers).
Diferència entre el preu de venda i el seu valor comptable.
7.Altres resultats (multes, sancions)
8.Ingressos financers:
a) De participacions en instruments de patrimoni en empreses del grup i
associades, i en tercers
b) De valors negociables i de crèdits de l’actiu immobilitzat en empreses del
grup i associades, i en tercers
Dividends a favor de l’empresa (a cobrar)
Interessos de valors de renda fixa (a cobrar)
Interessos de préstecs (a cobrar)
Interessos per descompte d’efectes
Altres ingressos financeres
9.Despeses financeres i despeses assimilades
a) Per deutes amb empreses del grup i associades
b) Per deutes amb tercers
Interessos d’obligacions i bons (a pagar)
Interessos de préstecs (a pagar)
Interessos per descompte d’efectes
Pèrdues de crèdits no comercials (incobrables per
insolvència)
Altres despeses financeres (primes d’assegurances que
cobreixen riscos financers d’insolvència o de tipus de canvi)
10.Variacions de valor raonable d’instruments financers
Beneficis o pèrdues originats per la valoració a valor raonable de
determinats instruments financers (segons si el seu valor ha augmentat
o ha disminuï

17. 17
11. Diferències de canvi
Per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries en moneda
estrangera). Poden ser beneficis o pèrdues
10. Deteriorament, baixes i venda d’instruments financers
Correcció valorativa per deteriorament del valor en inversions financeres
o beneficis originats per la valoració a valor raonable de determinats
instruments financers.
Beneficis o pèrdues procedents de la venda d’actius financers
(participacions en empreses del grup, associades, etc), la baixa o
cancel·lació

18. 18
FONS DE MANIOBRA (nota: s’assumeix que no hi ha deute a curt
termini)
ACTIU
IMMOBILITZAT
NET
RECURSOS
PERMANENTS
ACTIU
CIRCULANT
PASSIU
CIRCULANT
FONS DE
MANIOBRA
Representació Gràfica del Fons de Maniobra
Adquisició de
matèries primeres
Entrada en procés
productiu
Entrada en magatzem
de productes acabats
Venda a Clients
Cobrament de les
vendes
Tresoreria
Tresoreria
APROVISIO-
NAMENT
PRODUCCIÓ
VENDA
CREDIT
CLIENTS
P1 = període d’aprovisionament i emmagatzemament
P2 = període de fabricació o producció
P3 = període de venda
P4 = període de cobrament a clients
Cicle de l’Exercici ( o del Capital d’Explotació )

19. 19
TEMPS
Duració
aprovisionaments
Duració procés
productiu
Duració dels
estocs de
productes
Duració
crèdit client
Capital Circulant mínimCrèdits de
provisió
Terminació
procés
Sortides
productes
CobramentsEntrades
de procés
Pagaments
Entrades
factors
FINANÇAMENT DEL CICLE
Cicle de caixa
Cicle de caixa = Període de maduració – Període de pagament factors
Fons de maniobra mínim necessari = f ( cicle de caixa)

20. 20
CÀLCUL DEL PERÍODE MITJÀ DE MADURACIÓ (en dies)
Període de Maduració = P1 + P2 + P3 + P4 (dies)
1. Subperíode d’aprovisionament i emmagatzemament
P1: mitjana de dies d’emmagatzemament de matèries primeres
P1 = 365
anualsCompres
primeresmateriesdemitjàEstoc
×
2. Subperíode de producció
P2: dies de duració del procés
P2= 365
anualproducciódetotalCost
cursenproductesdemitjàEstoc
×
3. Subperíode de venda
P3: dies de permanència del producte en estoc
P3 = 365
anualsvendeslesdeCost
acabatsproductesdemitjàEstoc
×
4. Subperíode de cobrament o crèdit a clients
P4: mitjana de dies de crèdit a clients
P4 = 365×
anualsVendes
comercialscrèditsdelsmitjàSaldo

21. 21
CÀLCUL DEL CAPITAL CIRCULANT MÍNIM O FONS DE
MANIOBRA MÍNIM (unitats monetàries)
Fons de Maniobra
mínim =
Immobilitzacions
positives
- Immobilitzacions
negatives
(inversions) (crèdits)
Fons de Maniobra mínim = (I1 + I2 + I3 + I4 + I5) - (I6 + I7)
I1: Immobilitzacions en Matèries Primeres. Valor de l’inventari mitjà
de matèries primeres.
I1 = ( compres anuals totals / 365 ) * P1
I2: Inversió en fabricació. Valor de l’inventari mitjà de productes en
curs de fabricació.
I2 = ( cost de la producció / 365 ) * P2
I3: Immobilització de productes acabats per a la venda. Valor de
l’inventari mitjà de producte acabat.
I3 = ( cost de les vendes / 365 ) * P3
I4: Immobilització en comptes a cobrar.
I4 = ( vendes anuals / 365 ) * P4
I5: Immobilització en tresoreria. Inversió en tresoreria (caixa i
bancs).
I6: Crèdit concedit per proveïdors.
I6 = ( compres anuals totals / 365 ) * Període mitjà pagament proveïdors
I7: Crèdit concedit per altres creditors a curt termini.
I7 = ( salaris diaris * període mitjà de pagament de salaris ) +
+ (despeses generals diàries * període mitjà de pagament de despeses
generals) + ( creditors varis diaris * període mitjà de pagament de
creditors varis )

22. 22
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL FONS DE MANIOBRA MÍNIM
Una empresa comercial ha realitzat compres per valor de 20.000 u.m i que ha
vengut per valor de 25.000, tenint un saldo mitjà d’existències valorat a preu de
cost en 800.
Paga a proveïdors a 60 dies i concedeix als seus clients un crèdit a 30 dies. Les
altres despeses les paga al comptat.
El saldo de tresoreria que sol mantenir aquesta empresa és de 1.000 u.m.
Es demana:
Calcular el fons de maniobra mínim de l’empresa.
RESOLUCIÓ:
F.M. = Immobilitzacions positives - Immobilitzacions negatives
F.M. = ( I1 + I2 + I3 + I4 + I5 ) - ( I6 + I7 )
Per ser una empresa
comercial:
P2 = 0 (període de producció) => I2 = 0
P1 = 0 (període d’aprovisionament) => I1 = 0
I3 = P3 *
Vendes a preu de cost
365
=
Stock mitjà
Cost vendes / 365
*
Vendes a preu de cost
365
I3 = 800 u.m.
I4 = P4 *
Vendes
365
= 30 *
365
000.25
= 2054,79 u.m.
I5 = 1.000 u.m.
I6 = P6 *
Compres
365
= 60 *
365
000.20
= 3.287,67 u.m.
I7 = 0 ( no obté crèdit d’altres creditors )
Fons de Maniobra = 800+ 2.054,79 + 1.000 – 3.287,67 = 567,12 u.m.

23. 23
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ
Una empresa tèxtil ha comprat matèries primeres per un valor de 50.000 u.m.,
havent mantingut un saldo mitjà d’existències (de matèries primeres) de 2.500
u.m. Amb aquestes matèries primeres ha elaborat una producció d’un cost total
de 120.000 u.m. que ha donat un saldo mitjà de productes en curs de 5.000
u.m.
Les vendes, que han tingut un cost de 170.000 u.m, han estat de 200.000 u.m.
amb un saldo mitjà del compte de clientes de 20.000 u.m. i un saldo mitjà de
productes acabats en magatzem de 10.000 u.m.
Es demana:
Calcular el Període de Maduració
RESOLUCIÓ:
PM = P1 + P2 + P3 + P4
P1 =
Stock mitjà de materies primeres
Compres anuals
* 365 = 365*
000.50
500.2
= 18,25 dies
P2 =
Stock mitjà de producte en curs
Cost total de producció anual
* 365 =
000.120
000.5
* 365 = 15,2 dies
P3 =
Stock mitjà de producte acabat
Cost de les vendes anuals
* 365 =
000.170
000.10
* 365 = 21,5 dies
P4 =
Saldo mitjà dels crèdits comercials
Vendes anuals
* 365 =
000.200
000.20
* 365 = 36.5 dies
Període de Maduració = 91,45 dies

24. 24
EXEMPLE DE CÀLCUL DEL PERÍODE DE MADURACIÓ I EL FONS DE
MANIOBRA A PARTIR DEL BALANÇ
Es coneix el Balanç de situació d’una empresa a 31-12-t a 31-12-(t+1), així
com el Compte de Pèrdues i Guanys del (t+1).
ACTIU 31-12-t 31-12-(t+1) PASSIU 31-12-t 31-12-(t+1)
Immobilitzat 8.100 8.700 Fons propis 6.000 6.000
Amortit.
acumulada
(400) (500) Préstec a llarg
termini
4.000 4.000
Existències M. P. 200 100 Proveïdors 1.500 2.000
Producte en curs 500 600 Efectes a pagar 2.300 2.200
Producte acabat 1.200 1.600
Clients 2.000 2.200
Efectes a cobrar 1.600 1.200
Caixa 100 100
Bancs 500 200
Total Actiu 13.800 14.200 Total Passiu 13.800 14.200
P i G (t+1)
Costos producció 22.800 Vendes 25.000
Compres 4.000
Salaris 11.300
Variació d’existències -400
Despeses generals
fabricació
7.900
Despeses comercials 600
Despeses financeres 500
Despeses d’estructura 400
Amortitzacions 100
BAI 600

25. 25
RESOLUCIÓ:
Hipòtesi: Cost de vendes = Costos de producció (fixes i variables) = 22.800
Una altre possibilitat seria:
Cost de vendes = Total dels costos variables (fabricació i comercials)
F.M.1-1-95 = Actiu Circulant - Passiu Circulant =
= (200 + 500 +1.200 + 2.000 + 1.600 + 100 + 500) - (1.500 +
2.300) = 6.100 - 3.800 = 2.300
F.M.31-12-95 = Actiu Circulant - Passiu Circulant =
= (100 + 600 + 1.600 + 2.200 + 1.200 + 100 + 200) - ( 2.000 +
2.200)= 6.000 - 4.200 = 1.800
Període Mitjà de Maduració = P1 + P2 + P3 + P4
P1 =
Stock mitjà de materies primeres
Compres anuals
* 365 = 365*
000.4
2
)100200( +
= 13,68 dies
P2 =
Stock mitjà de producte en curs
Cost total de producció anual
* 365 =
800.22
2
)600500( +
* 365 = 8,80 dies
P3 =
Stock mitjà de producte acabat
Cost de les vendes anuals
* 365 =
1200 1600
2
22 800
. .
.
+
* 365 = 22,41 dies
P4=
Saldo mitjà dels crèdits comercials
Vendes anuals
* 365=
2 000 1600 2 200 1200
2
25000
. . . .
.
+ + +
* 365 =
= 51,1 dies
Període Mitjà de Maduració = 95,99 dies ≅ 96 dies

26. 26
ESTAT DE FLUXOS DE TRESORERIA
L’estat de fluxos de tresoreria informa de les transaccions que afecten al
disponible de l’empresa.
La NIC 7 introdueix la obligatorietat de presentar aquest estat com a part
integrant dels estats financers a presentar anualment.
Aquest estat informa dels fluxos produïts durant el període classificant-los per:
- Activitats operatives
- Activitats d’inversió
- Activitats de finançament
Aquest estat, que ajuda a avaluar la capacitat de l’empresa per generar
tresoreria, pot calcular-se amb dades històriques o amb previsions de
tresoreria d’exercicis futurs.
Els dos mètodes que hi ha per a determinar el saldo final de disponible són:
a) Mètode directe
Utilitzat principalment per a calcular previsions d’exercicis futurs (setmana, mes
o any)
Aquest és el mètode recomanat per les NICs.
Es confecciona afegint al saldo inicial de disponible els cobraments (reals o
previstos) i els pagaments (reals o previstos) previstos del període considerat:
Saldo inicial de disponible
+ Cobraments d’explotació
- Pagaments d’explotació
= Tresoreria procedent d’activitats operatives
+ Cobraments d’activitats d’inversió
- Pagaments d’activitats d’inversió
= Tresoreria procedent d’activitats d’inversió
+ Cobraments d’activitats de finançament
- Pagaments d’activitats de finançament
= Tresoreria procedent d’activitats de finançament
= Variació de tresoreria (no d’explotació)
Saldo final de disponible

27. 27
EXEMPLE: Una empresa presenta una variació de tresoreria durant l’exercici
2004 provocat per les següents operacions:
PAGAMENTS
Compra mercaderies al comptat 100.000
Cancel·lació deutes amb proveïdors 10.000
Bestretes a proveïdors d’immobilitzat 5.000
Compra immobilitzat al comptat 20.000
Cancel·lació deutes amb proveïdors d’immobilitzat 9.000
Sous i salaris 60.000
Seguretat Social 15.000
Amortització nominal préstec 5.000
Interessos de préstecs 500
Subministraments i altres despeses corrents 41.000
Tributs 1.000
Arrendaments financers 20.000
Impost societats 4.000
Dividends a accionistes 6.000
Interessos préstec hipotecari 1.000
COBRAMENTS
Vendes al comptat 300.000
Factures pendents a clients 20.000
Venda inversions financeres 10.000
Venda mobiliari 5.000
Subvenció a l’explotació 1.000
Obtenció préstec hipotecari 30.000
Desemborsament accionistes en ampliació de capital 10.000
Dividends per inversions financeres 1.000
Cal tenir en compte que:
- S’han de separar cobraments de pagaments
- Els interessos de deutes i els dividends d’inversions financeres es
consideren dins les activitats ordinàries
- Les subvencions a l’explotació són activitats ordinàries.

28. 28
a) Elaborar l’estat de tresoreria per el mètode directe:
ACTIVITATS ORDINARIES
Pagaments Cobraments
Compres + canc. deute públic 110.000 Vendes + clients 320.000
Sous 60.000 Subvencions a l’explotació 1.000
Seguretat social 15.000 Dividends d’inv. financeres 1.000
Subministraments i altres 41.000
Tributs 1.000
Interessos préstecs 500
Interessos préstec hipotecari 1.000
Impost societats 4.000
Fluxos act. ordinàries 89.500
ACTIVITATS D’INVERSIÓ
Pagaments Cobraments
Compra immobilitzat 20.000 Venda inversions financeres 10.000
Bestreta compra immobilit. 5.000 Venda mobiliari 5.000
Cancel. Deute proveïdor 9.000
Fluxos act. d’inversió 19.000
ACT. DE FINANÇAMENT
Pagaments Cobraments
Amortització préstec 5.000 Obtenció préstecs 30.000
Arrendaments financers 20.000 Desembors accionistes 10.000
Dividends accionistes 6.000
Fluxos act. de finançament 9.000
VARIACIÓ TRESORERIA 79.500

29. 29
b) Mètode indirecte
Utilitzat fonamentalment per a determinar l’augment del disponible a partir de
dades històriques.
Es confecciona ajustant el benefici d’un període determinat amb les
transaccions no monetàries (per exemple compres i vendes encara no pagades
ni cobrades) i altres operacions que no afecten als fluxos d’efectiu operatius del
període (per exemple amortitzacions o provisions):
EXEMPLE: L’empresa X presenta els següents balanços de dos períodes
consecutius:
ACTIU 2004 2003 Diferència
Maquinària 1.700 600 1.100
Clients 1.400 1.500 -100
Tresoreria 600 500 100
Total actiu 3.700 2.600 1.100
PASSIU
Capital 1.000 1.000 0
Pèrdues i Guanys 500 200 300
Préstecs bancaris 700 100 600
Proveïdors 1.500 1.300 200
Total passiu 3.700 2.600 1.100
Segons el mètode indirecte el saldo final de tresoreria es pot composar de la
següent manera:
Benefici d’explotació 500
Variació comptes a cobrar (clients) -100
Variació comptes a pagar (proveïdors) 200
Tresoreria procedent d’activitats operatives 600
Increment de l’immobilitzat -1.100
Tresoreria aplicada en activitats d’inversió -1.100
Increment de préstecs bancaris 600
Tresoreria procedent d’activitats de finançament 600
Augment de la tresoreria 100
Saldo inicial tresoreria 500
Saldo final tresoreria 600

30. 30
FORMAT D’UN PRESSUPOST DE CAIXA
(1) Cobrament per vendes
(2) Pagaments d’explotació
Compres
Personal (salaris)
Tributs (impostos)
Feines, serveis i subministraments exteriors
Altres
(3) = (1) - (2) Flux de caixa d’explotació
(4) Altres cobraments
Per ingressos financers (interessos, dividends)
Subvencions a l’explotació
Ampliació de capital
Augment de préstecs
Augment d’emprèstits
Subvencions de capital
Cobraments extraordinaris (per venda d’actius)
(5) Altres pagaments
De despeses financeres (interessos, descomptes)
Devolució de préstecs
Amortització d’emprèstits
Reintegrament de subvencions
Dividends
Pagaments extraordinaris
Inversió en actius (adquisició d’elements de l’actiu)
(6) Saldo inicial de tresoreria
(7) = (3) + (4) - (5) + (6) Saldo final de tresoreria

31. 31
Exemple de Pressupost de Caixa:
TRANTOR, S.A. Pressupost de caixa complet del primer semestre de l’any
(en Milers u.m.)
Gener Febrer Març Abril Maig Juny
SALDO INICIAL 1.000 1.600 1.060 480 -80 -280
Cobraments
Vendes 4.240 3.860 3.420 3.740 4.280 4.500
Interessos i dividends 260 320 400
TOTAL COBRAMENTS 4.500 3.860 3.420 3.740 4.600 4.900
Pagaments
Compres 1.800 2.100 2.400 2.600 2.700 2.600
Sous i salaris 800 800 850 900 900 850
Despeses adm. i generals 500 500 500 500 500 500
Despeses financeres - - - - - - 150 - - - - - - 150
Dividends - - - - - - - - - 300 - - - - - -
Inversions - - - 1.000 - - - - - - 500 - - -
Impostos - - - - - - - - - - - - 200 - - -
Devolució crèdits 800 - - - 100 - - - - - - - - -
TOTAL PAGAMENTS 3.900 4.400 4.000 4.300 4.800 4.100
SALDO DEL MES
(+)Superàvit (-) Dèficit
600 -540 -580 -560 -200 800
SALDO FINAL 1.600 1.060 480 -80 -280 520

32. 32
Exemple de Previsió del Flux de Cobraments (Continuació de
TRANTOR, S.A.)
Suposem que les condicions habituals de venda d’una empresa són les
següents, en base mensual:
- El 25% al comptat
- El 75% restant a crèdit de trenta dies net
Suposem també que l’experiència passada de l’empresa indica que el 80% de
les vendes a crèdit es cobren efectivament al mes següent, però el restant 20%
es cobra dos mesos després, no existint incobrats.
El quadre següent indica el procés de previsió de cobraments per vendes (en
milers u.m.) periodificat per mesos, a partir del pressupost de vendes, per el
semestre gener-juny:
Vendes Cobraments per vendes
MES Totals Comptat A crèdit Del mes Del mes
anterior
2 mesos
anteriors
Total
Novembre 4.000 1.000 3.000 1.000
Desembre 4.400 1.100 3.300 1.100 2.400
Gener 4.000 1.000 3.000 1.000 2.640 600 4.240
Febrer 3.200 800 2.400 800 2.400 660 3.860
Març 3.600 900 2.700 900 1.920 600 3.420
Abril 4.400 1.100 3.300 1.100 2.160 480 3.740
Maig 4.400 1.100 3.300 1.100 2.640 540 4.280
Juny 4.800 1.200 2.600 1.200 2.640 660 4.500
2.080 660
520
TOTAL 24.400 6.100 17.300 24.040
Suposem que les condicions de pagament atorgades per els proveïdors són el
50% al comptat i la resta a 30 dies, i que la política de l’empresa és complir-les
estrictament.
Si el programa de producció exigís que les matèries primeres es compressin un
més abans de la venda prevista, el pressupost de pagaments per compra de
matèries primeres podria ser el següent:
Compres Pagaments per compres
MES Totals Comptat A crèdit Del mes Del mes
anterior
Total
Desembre 1.600 800 800
Gener 2.000 1.000 1.000 1.000 800 1.800
Febrer 2.200 1.100 1.100 1.100 1.000 2.100
Març 2.600 1.300 1.300 1.300 1.100 2.400
Abril 2.600 1.300 1.300 1.300 1.300 2.600
Maig 2.800 1.400 1.400 1.400 1.300 2.700
Juny 2.400 1.200 1.200 1.200 1.400 2.600
TOTAL 14.600 7.300 7.300 14.200

33. 33
EXERCICI Nº1
Una empresa facilita la següent informació:
- Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.)
ACTIU PASSIU
Maquinària 20 Capital 15
Existències 10 Préstec 15
Clients 5 Proveïdors 8
Caixa 8 Hisenda pública 5
Total 43 Total 43
- Les vendes, que es cobren a 30 dies, seran de 6 milions u.m. mensuals, de
gener a juliol, i de 7 milions u.m.. d’agost a desembre.
- El mes de gener s’han de cobrar les vendes de desembre del darrer any de 5
milions u.m.., incloses al balanç inicial.
- Les compres a proveïdors, que es paguen als 60 dies seran de 4,5 milions
u.m.. tots els mesos.
- Els mesos de gener i febrer s’han de pagar 3 milions u.m.. i 5 milions u.m.
respectivament corresponents a compres del darrer any.
- Mensualment es pagaran al comptat 1,5 milions u.m.. de despeses generals
- El mes d’abril s’haurà de pagar el deute existent amb Hisenda de 5 milions
u.m.
- El mes de juny caldrà tornar al banc el préstec de 1,5 milions u.m.. inclòs al
balanç inicial.

34. 34
Resolució de l’exercici nº1:
Pressupost de tresoreria elaborat a partir de les dades anteriors:
Gener Febrer Març Abril Maig Juny
SALDO INICIAL 8 8,5 8 8 3 3
Cobraments
Clients (Vendes) 5 6 6 6 6 6
Pagaments
Proveïdors (Compres) -3 -5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5
Despeses -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5
Hisenda pública - - - - - - - - - -5 - - - - - -
Préstecs - - - - - - - - - - - - - - - -15
SALDO FINAL 8,5 8 8 3 3 -12
Juliol Agost Setem. Octubre Novem. Desem.
SALDO INICIAL -12 -12 -12 -11 -10 -9
Cobraments
Clients (Vendes) 6 6 7 7 7 7
Pagaments
Proveïdors (Compres) -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5 -4,5
Despeses -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5 -1,5
Hisenda pública - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Préstecs - - - - - - - - - - - - - - - - - -
SALDO FINAL -12 -12 -11 -10 -9 -8
A través del pressupost de tresoreria es pot estimar que l’empresa tindrà
importants dèficits de liquiditat a partir de juny del proper any. Per tant, amb la
suficient antelació, s’haurà de negociar el préstec bancari, avançar cobraments
o retardar pagaments.

35. 35
EXERCICI Nº2
Una empresa facilita la següent informació:
- Balanç a 1 de gener (xifres en milions u.m.)
ACTIU PASSIU
Maquinària 30 Capital 20
Amortització -6 Reserves 20
Existències 20 Préstecs 11
Clients 22 Proveïdors 20
Caixa 5
Total 71 Total 71
Per al mes de gener es preveuen els següents ingressos i despeses:
- Vendes: 30 milions u.m.que es cobraran al febrer.
- Compres: 10 milions u.m. que es pagaran al març.
- Despeses de personal: 2 milions u.m. que es pagaran al gener
- Despeses financeres: 2% del préstec inclòs al balanç inicial que es pagaran al
gener.
- Amortitzacions: 1% de la maquinària inclosa al balanç inicial.
- Altres despeses: 3 milions u.m. a pagar el mes de gener.
- També al gener es produiran els següents pagaments i cobraments:
- 8 milions u.m. de clients
- 3 milions u.m. de proveïdors
- 1 milions u.m. de préstecs
- El valor de les existències a finals de gener s’estima en 10 milions u.m.

36. 36
Resolució exercici nº2 (xifres en milions u.m.):
Compte d’explotació previsional del mes de gener:
Vendes 30
- Cost materials -20
- Compres -10
- Existències inicials -20
+Existències finals 10
= Marge brut 10
- Despeses de personal -2
- Despeses financeres -0,22
- Amortitzacions -0,3
- Altres despeses -3
= Benefici 4,48
Pressupost de caixa pel mes de gener:
Saldo inicial 5
+ Cobrament
Clients 8
- Pagaments
Despeses de personal -2
Despeses financeres -0,22
Altres despeses -3
Proveïdors -3
Préstecs -1
Saldo final 3,78
Balanç previsional a finals de gener:
ACTIU Saldo inicial Moviments Saldo final
Maquinaria 30 30
Amortització acumulada -6 -0,3 (amortització mensual) -6,3
Existències 20 -10 (reducció existències) 10
Clients 22 +30 (vendes)- 8 (cobraments) 4.4
Caixa 5 (pressupost tresoreria) 3,78
Total 71 81,48
PASSIU Saldo inicial Moviments Saldo final
Capital 20 20
Reserves 20 20
Préstecs 11 -1(devolució préstecs) 10
Proveïdors 20 +10 (compres)- 3 (pagaments) 27
Beneficis - - - Cte. Pèrdues i Guanys previsional 4,48
Total 71 81,48

37. 37
EXEMPLE: ANÀLISI DEL BALANÇ DE SITUACIÓ
(Xifres en milions u.m.)
ANY 1 ANY 2
ACTIU
Immobilitzat net 8,8 10,96
Existències 7,3 9,59
Deutors 3,7 5,48
Tresoreria 1,1 1,37
Total Actiu 20,9 27,4
PASSIU
Fons propis 9,9 9,59
Exigible a llarg i mitjà termini 6,3 8,22
Exigible a curt termini 4,7 9,59
Total Passiu 20,9 27,4
Calculem els percentatges dividint cada element del balanç per el total de
l’actiu.
Així es pot veure la importància de cada element respecte al total de l’actiu o
passiu.
ANY 1 ANY 2
ACTIU
Immobilitzat net 42,1% 40,0%
Circulant 57,9% 60,0%
Existències 34,9% 35,0%
Deutors 17,7% 20,0%
Tresoreria 5,3% 5,0%
100% 100%
PASSIU
Fons propis 47,4% 35%
Exigible 52,6% 65%
Exigible a llarg i mitjà termini 30,1% 30%
Exigible a curt termini 22,5% 35%
100% 100%

38. 38
Representació gràfica
La representació gràfica ens permet visualitzar més clarament el que ja hem
detectat amb els percentatges.
ACTIU PASSIU
ACTIU
ANY 1
ACTIU
ANY 2
Balanç de l’any 1 en percentatges Evolució comparativa de l’Actiu
IMMOBILITZAT
42,1
%
EXISTÈNCIES
34,9
%
DEUTORS
17,7%
TRESORERIA 5,3%
NO EXIGILBE
47,4%
EXIGIBLE A
LLARG TERMINI
30,1
%
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
22,5%
IMMOBILITZAT
42,1
%
EXISTÈNCIES
34,9
5%
DEUTORS
17,7%
TRESORERIA 5,5%
IMMOBILITZAT
40%
EXISTÈNCIES
35%
DEUTORS
20%
TRESORERIA 5%
ACTIU PASSIU
PASSIU
ANY 1
PASSIU
ANY 2
Balanç de l’any 2 en percentatges Evolució comparativa del Passiu
NO EXIGILBE
35%
EXIGIBLE A
LLARG TERMINI
30%
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
35%
IMMOBILITZAT
40%
EXISTÈNICES
35%
DEUTORS
20%
TRESORERIA 5%
NO EXIGILBE
47,4%
EXIGIBLE A
LLARG TERMINI
30,1
%
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
22,5%
NO EXIGILBE
35%
EXIGIBLE A
LLARG TERMINI
30%
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
35%

39. 39
ESTRUCTURES D’ACTIU I PASSIU SEGONS SECTORS:
Estructura de l’actiu segons sectors:
ACTIU FIX
EXISTÈNCIES
REALITZABLE
DISPONIBLE
DISPONIBLE DISPONIBLE DISPONIBLE
REALITZABLE REALITZABLE REALITZABLE
EXISTÈNCIES
EXISTÈNCIES
EXISTÈNCIES
ACTIU FIX ACTIU FIX ACTIU FIX
Sector
Construcció
Industries
Manufactureres
Empreses
Comercials
Sector
Serveis
Estructura del passiu segons sectors:
Sector
Construcció
Industries
Manufactureres
Empreses
Comercials
Sector
Serveis
NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE NO EXIGIBLE
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
EXIGIBLE A
CURT TERMINI
EXIGIBLE A
LLARG
TERMINI EXIGIBLE A
LLARG
TERMINIEXIGIBLE A
L. TERMINI
EXIGIBLE A
L. TERMINI

40. 40
EXEMPLE D’ANÀLISI DEL COMPTE DE RESULTATS:
(Xifres en milions u.m.)
Any 1 Any 2
Import % Import %
Vendes 12 100 15 100
- Aprovisionaments -3 25 -3,9 26
- Despeses de personal -3 25 -3,9 26
- Dotacions per amortitzacions -3 25 -3 20
- Serveis exteriors -1,5 12,5 -1,5 10
= BAII 1,5 12,5 2,7 18
- Despeses financeres -0,3 2,5 -0,3 2
= BAI 1,2 10 2,4 16
- Impost de Societats -0,3 2,5 -0,6 4
= BdI 0,9 7,5 1,8 12
Benefici net 12%
Impostos 4%
VENDES 100%
APROVISIONAMENTS
26%
DESPESES DE
PERSONAL 26%
Compte de resultats de l'any 1 Compte de resultats de l'any 2
Benefici net 7,5%
DOTACIONS PER
AMORTITZACIONS 20%
SERVEIS EXTERIORS
10%
Despeses fin. 2%
DOTACIONS PER
AMORTITZACIONS
25%
Impostos 2,5%
Despeses fin. 2,5%
VENDES 100%
APROVISIONAMENTS
25%
DESPESES DE
PERSONAL 25%
SERVEIS EXTERIORS
12,5%
Comparació dels comptes de resultats dels anys 1 i 2
Benefici net 12%Benefici net 7,5%
APROVISIONAMENTS
26%
DESPESES DE
PERSONAL 25%
DESPESES DE
PERSONAL 26%
DOTACIONS PER
AMORTITZACIONS
25%
DOTACIONS PER
AMORTITZACIONS 20%
SERVEIS EXTERIORS
10%SERVEIS EXTERIORS
12,5% Despeses fin. 2%
Impostos 4%
APROVISIONAMENTS
25%
Despeses fin. 2,5%
Impostos 2,5%

41. 41
ANÀLISIS FINANCER PER RATIS
1. LIQUIDESA: capacitat de fer front als pagaments a curt termini
PC
AC
LIQUIDESA =
PC
sExistèncieAC
ACIDESA
−
=
PC
Tresoreria
TRESORERIA =
2. SOLVÈNCIA: capacitat de pagar tots els deutes i obligacions
Exigible
Actiu
SOLVÈNCIA =
3. ESTRUCTURA: estudi de la composició de l’actiu i del passiu
Actiu
IN
ATIMMOBILITZRATI =
RP
D
eTENDEUTAMENDRATI =='
D
RP
FINANCERAAUTONOMIADRATI ='
( ) 100%' ×=
Passiu
D
TOTALTENDEUTAMENDRATI
D
PC
DEUTEDELQUALITAT =
4. COBERTURA: utilitzats per estudiar el finançament de l’immobilitzat
100×=
IN
RP
PROPISRECURSOSAMBFINANÇATATIMMOBILITZ
100
..Re
×=
IN
Permc
PERMANENTSRECURSOSAMBFINANÇATATIMMOBILITZ

42. 42
ANÀLISIS ECONÒMIC PER RATIS
1. RENDIBILITAT ECONÒMICA (ROI) Ó RENDIMENT
( ) 100% ×=
AN
BAII
RE
( ) actiusdRotacióvendessobreeM
AN
Vendes
Vendes
BAII
RE 'arg100% ×=××=
2. RENDIBILITAT FINANCERA (ROE)
( ) 100% ×=
RP
BdI
RF
( ) ( )tfinancerpalanqCoefREt
RP
AN
BAII
BAI
AN
BAII
RF −××=−×⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
××= 1.1
( )[ ] ( )tiREeRERF −×−×+= 1
RP
D
e = deutedelmitjàCosti =
3. CAPACITAT D’AUTOFINANÇAMENT
provisionsdotacionsióamortitzacdotacionsBdIflowCash ++=
Vendes
dividendsflowCash
vendeslessobreamentAutofinanç
−
=
AN
dividendsflowCash
actiulsobreamentAutofinanç
−
='
4. RATIS BORSARIS
accionsdnombre
BdI
accióperBenefici
'
=
( )
accióperBenefici
Cotització
ratioearningicePER =Pr

43. 43
EXEMPLE D’ANÀLISI PER RATIS
ANY 1 ANY 2
ACTIU
Immobilitzat net 8,8 10,96
Actiu circulant 12,1 16,44
Existències 7,3 9,59
Deutors 3,7 5,48
Tresoreria 1,1 1,37
20,9 27,40
PASSIU
Fons propis 9,9 9,59
Exigible 11 17,81
Exigible a llarg i mitjà termini 6,3 8,22
Exigible a curt termini 4,7 9,59
20,9 27,40
Any 1 Any 2
Import % Import %
Vendes 12 100 15 100
- Aprovisionaments -3 25 -3,9 26
- Despeses de personal -3 25 -3,9 26
- Dotacions per amortitzacions -3 25 -3 20
- Serveis exteriors -1,5 12,5 -1,5 10
= BAII 1,5 12,5 2,7 18
- Despeses financeres -0,3 2,5 -0,3 2
= BAI 1,2 10 2,4 16
- Impost de Societats -0,3 2,5 -0,6 4
= BdI 0,9 7,5 1,8 12
Principals Ratis Any 1 Any 2
Liquiditat 2,57 1,71
Acidesa 1,02 0,71
Tresoreria 0,23 0,14
Solvència 1,90 1,54
Immobilitzat 0,42 0,40
Autonomia financera 0,90 0,54
Endeutament 1,11 1,86
Endeutament total 52,63 % 65,00 %
Qualitat del deute 0,43 0,538
Cobertura immobilitzat amb RP 112,50 % 87,50 %
Cobertura finançament 184,09 % 162,50 %
RE 7,18 % 9,85 %
RF 9,09 % 18,77 %

44. 44
CLASSIFICACIÓ DE COSTOS
- Per la seva naturalesa: - Materials, matèries primeres, components,
envasos, ..
- Energia, aigua, gas
- Combustibles, lubricants
- M.O.D., M.O.I., personal adm., comercial...
- Etc.
- Segons la seva
referència:
- Històrics
- Corrents
- Futurs o de reposició
- Estàndards: cost que es necessita en condicions
normals per produir 1 unitat de producte
- Segons la seva funció: - Producció: activitats aprovisionament,
transformació, auxiliar, manteniment i control de
qualitat
- Estructura: adm., comercials, financers
- Segons la relació amb el nivell
d’activitat, producció o venda:
- Variables: proporcionals
- Fixos: independents
A curt termini per una capacitat o dimensió (interval d’activitat)
- Segons 1 unitat de
referència:
- directes
- indirectes criteri
repartiment:
- nº u.
- nº h. MOD
- nº h. maq.
- m2
ocupats
Producte, família, procés - etc.
Projecte
Secció, dept., divisió
Empresa
- Costos total i
unitaris:
- Costos totals d’un lot (nº d’unitats)
- Costos unitaris = cost total / nº unitats

45. 45
MODELS DE COSTOS:
Model full costing (cost complet)
Hi ha dues variants
FULL COST LITERAL: S’assignen al producte tots els costos, ja siguin fixes o
variables, de producció o d’estructura
FULL COST INDUSTRIAL: S’assignen al producte tots els costos de producció ,
ja siguin fixes o variables. Els costos d’estructura (comercial i d’administració,
s’imputen directament al compte d’explotació.
Aquest model és el que actualment està admès per l’ICAC (Ministeri
d’Economia)
L’estructura del compte analític d’explotació és el següent:
A B TOTAL
Vendes 3000 2000 5000
-Cost de les vendes -1200 -800 -2000
MARGE INDUSTRIAL 1800 1200 3000
- Cost comercial -1200 -800 -2000
MARGE COMERCIAL 600 400 1000
- Cost d’administració -800
RESULTAT EXERCICI 200
COST DE PRODUCCIÓ
COST COMERCIAL
COST D’ADMINISTRACIÓ
COST DEL
PRODUCTE
Si es ven COST
DE LES VENDES
Si no es ven COST
DE LES
EXISTÊNCIES
COST DEL
PRODUCTE
Si es ven COST
DE LES VENDES
Si no es ven COST
DE LES
EXISTÊNCIES
COST DE PRODUCCIÓ
COST COMERCIAL
COST D’ADMINISTRACIÓ
COMPTE
EXPLOT.

46. 46
Model Direct Costing (cost variable)
S’assignen al producte tots els costos variables de producció. Els costos fixes
de producció i d’estructura (comercial i d’administració, s’imputen directament
al compte d’explotació.
Per tant:
El COST DE LES VENDES i el COST DE LES EXISTÈNCIES FINALS NO VENUDES
només inclou costos variables de producció
L’estructura del compte analític d’explotació és el següent:
A B TOTAL
Vendes 3000 2000 5000
-Cost variable de les vendes -1100 -700 -1800
MARGE COBERTURA INDUSTRIAL 1900 1300 3200
- Cost variable comercial -1000 -700 -1700
MARGE COBERTURA COMERCIAL 900 600 1500
- Costos fixes (producció i estructura ) -1300
RESULTAT EXERCICI 200
Si tenim 2 productes X i Y fabricats amb la mateixa màquina i operari:
Els costos indirectes són:
- Cost energia: 500 u.m.
-Cost lloguer: 2000 u.m.
Els costos directes són els que es desprenen de la taula adjunta:
Unitats fabricades Cost materials Hores màquina Hores home
Producte X 50 u. 2,5u.m/u. 1,5 h màq/u. 0,5 h.MOD/u.
Producte Y 100 u. 3 u.m /u. 1 h. màq/u. 1,5 h.MOD/u.
Cost directe
X Y
Cost M.O.D. 10
u.m./h.
5 u.m /u. 15 u.m/u.
Cost màquina 5 u.m./h. 7,5 u.m /u. 5 u.m /u.
Cost materials 2,5 u.m./u. 2,5 u.m /u. 3 u.m /u.
3 u.m./u. 15 23

47. 47
Els costos indirectes són els que es desprenen de la taula adjunta:
Cost indirecte
Cost energia (segons nº hores màquina) X Y
==
100h.+75h
500
1h.*100u.+1,5h.*50u.
500
2,8571u.m/h
4,2856 u.m/u. 2,8571 u.m /u.
Cost lloguer (segons nº unitat)
100u.+50u.
u.m.2000
= 13,3333 u.m./u.
13,3333 u.m/u 13,3333 u.m /u
17,619 16,1904
X Y
Cost directe producció 15 23
Cost indirecte producció 17,619 16,1904
Cost producció unitari 32,619 39,1904
Cost producció total = 1360,95 + 3919,04 ≅ 5280

48. 48
VALORACIÓ D’EXISTÈNCIES
Existeixen 3 mètodes per tal de realitzar la valoració de les existències:
- FIFO (First in First out) on es valora l’últim preu.
- LIFO (Last in First out) on es valora el primer preu.
- Cost Mitjà Ponderat
Anem a veure el funcionament de cadascun d’ells a partir d’un exemple:
Suposem Matèries Primeres
Estoc inicial any t = 50 u. Valorades a 4 u.m /u.
Compres durant any t = 100 u. Valorades a 4,5 u.m /u.
Producció = 120 u. = Consum
Sabem: Estoc final de matèries primeres = Compres + Estoc inicial - Consum
Així, tindrem: Estoc final de matèries primeres = 100 + 50 - 120 = 30 u.
¿Com valorem l’estoc final de matèries primeres?
- FIFO
50 unitats a 4 u.m /u.
Consum de 120 u.
120 - 50 = 70 unitats a 4,5 u.m /u.
Estoc final = 30 u. a 4,5 u.m /u.
Estoc final = 30 * 4,5 = 135 u.m
- LIFO
100 unitats a 4,5 u.m /u.
Consum de 120 u.
120 - 100 = 20 unitats a 4 u.m /u.
Estoc final = 30 u. a 4 u.m /u.
Estoc final = 30 * 40 = 120 u.m
- Cost Mitjà Ponderat
Consum de 120 u. a 4,334 u.m /u.
Cost = 334,4
10050
5,4*1004*50
Compres+inicialsUnitats
compresValor+inicialestocValor
=
+
+
=
Estoc final = 30 u. a 4,334 u.m /u.
Estoc final = 30 * 4,334 = 130 u.m.

49. 49
Suposem Producte Acabat
Estoc inicial = 100 u. a 20 u.m /u.
Estoc final = estoc inicial + producció - vendes
Producció = 100 u.
Cost de producció unitari = 21 u.m /u.
Vendes = 150 u.
Estoc final = 100 + 100 - 150 = 50 u.
¿Com valorem l’estoc final de producte acabat?
FIFO Estoc final = 50u. * 21 u.m./u. = 1.050 u.m.
LIFO Estoc final = 50u. * 20 u.m./u. = 1.000 u.m.
Cost mitjà ponderat
Cost = u.m/u.20,5
100100
21*10020*100
Entradas+inicialsUnitats
entradasValor+inicialestocValor
=
+
+
=
Estoc final = 50u. * 20,5 = 1.025 u.m.
Per tal d’aplicar la valoració d’existències a la Producció en curs, primer hem de
calcular en nombre d’unitats equivalents:
Cost unitats equivalents = nº unitats prod. en curs * (Cost M.P. + X% Costos
producció)

50. 50
EXEMPLE:
Preu de venda = 6,5 u.m /u.
Existències inicials de M.P. = 0
Existències inicials Producte en curs = 0 a 1 de Gener
Existències inicials Producte acabat = 0
Suposem FIFO
Mes de Gener
Producció 20.000 u.
Vendes = 16.000 u.
Despeses d’administració i estructura = 7.400 u.m. (no assignables)
Compra matèries primeres = 30.000 u.m.
Salaris = 26.000 u.um.
Despeses Generals Variables de Fabricació = 16.000 u.m.
Despeses Generals Fixes de Fabricació = 20.000 u.m.
Cost de Producció = 30.000 + 26.000 + 16.000 + 20.000 = 92.000 u.m.
Cost unitari =
.000.20
000.92
u
= 4,6 u.m /u.
+Vendes 6,5 u.m /u. * 16.000 u. = 104.000
- Cost Vendes 4,6 u.m /u. * 16.000 u. = -73.600
=Marge brut 30.400
- Despeses d’administració -7.400
=Benefici d’explotació 23.000
Existències finals de Producte Acabat = 4.000 u. * 4,6 u.m./u. = 18.400 u.m.
També podríem calcular el Cost de les Vendes com:
Consum materials 30.000
Compres M.P. 30.000
+Existències inicials M.P. 0
- Existències finals M.P. 0
Salaris 26.000
Despeses Generals de fabricació 36.000
+ Existències inicials Producte en curs
- Existències finals Producte en curs
+ Existències inicials Producte Acabat
- Existències finals Producte Acabat -18.400
Cost de les Vendes 73.600

51. 51
Mes de Febrer
Producció 10.000 u.
Vendes = 8.000 u.
Despeses d’administració i estructura = 7.400 u.m. (no assignables)
Compra matèries primeres = 15.000 u.m.
Salaris = 13.000 u.m.
Despeses Generals de Fabricació = 28.000 u.m.
Cost de Producció = 56.000 u.m.
Cost unitari =
u000.10
'000.56
= 5,6 u.m /u.
Sabem Existències inicials de Producte Acabat=4.000 u.*4,6u.m /u.=18.400u.m
4.000 u. a 5,6 u.m /u.
Així de les 8.000 u. venudes: (FIFO)
4.000 u. a 4,6 u.m./u.
Existències finals de Producte Acabat = 6.000 * 5,6 u.m /u. = 33.600 u.m.
+Vendes 6,5 u.m /u. * 8.000 u. = 52.000
- Cost Vendes 4,6*4000 + 5,6*40000 = -40.800
=Marge brut 11.200
- Despeses d’administració -7.400
=Benefici d’explotació 3.800
Consum materials 15.000
Compres M.P. 15.000
+Existències inicials M.P. 0
- Existències finals M.P. 0
Salaris 13.000
Despeses Generals de fabricació 28.000
+ Existències inicials Producte en curs
- Existències finals Producte en curs
+ Existències inicials Producte Acabat 18.400
- Existències finals Producte Acabat -33.600
Cost de les Vendes 40.800

52. 52
PUNT D’EQUILIBRI
I = p * q
I
CT = CV + CF
E
Ie h CV = Cv * q
CF
U q
CFMCTCVCFICVCFIBUq ee =+=⇒=−−=⇒= 0
vcp
CF
mc
CF
U
−
== U = volum d'activitat mínim.
mc = marge de contribució unitari de l’empresa.
I
CV
CF
MCP
CF
Ie
−
==
1
Ie = vendes mínimes.
MCP = marge de contribució percentual =
=
I
mcq
I
MCT ×
=
Si l’empresa produeix més d’un producte:
Ie =
I
I
MCP
C
i
i
n
i
F
×∑
U =
⎟
⎠
⎞
⎜
⎝
⎛
×−×∑ V
V
cv i
i
n
i V
V
p
C
i
i
F

53. 53
EXEMPLES DE MARGE DE CONTRIBUCIÓ I PUNT D’EQUILIBRI
Exemple nº 1
Una empresa fabrica un sol producte Z amb un preu de venda de 60 u.m /u.
Per una producció de 1.500 unitats s’han obtingut les següents despeses:
DESPESA COST UNITARI
Matèries primeres 19.500 13
Mà d’obra directa 15.750 10,5
Subministraments exteriors (energia, aigua,...) 5.250 3,5
Despeses generals de fabricació (amortització,
lloguers, neteja, manteniment, M.O.I., etc.)
18.000 12
Despeses d’administració (assegurances) i vendes
(publicitat)
12.000 8
Comissions sobre vendes 4.500 3
Sabem que són variables: Matèries primeres
Subministraments exteriors
Comissions
I són fixes: M.O.D.
Despeses generals de Fabricació
Despeses d’administració i vendes
Es desitja conèixer el marge de contribució unitari del producte (mc), el marge
de contribució total (MCT) i el marge de contribució percentual (MCP).
Càlcul del cost de producció:
Matèria prima 19.500
M.O.D. 15.750
Subministraments
exteriors
5.250
Despeses Generals
Fabricació
18.000
Cost de producció total 58.500 u.m
Cost de producció unitari =
1.500u
58.500
= 39 u.m /u.

54. 54
+ Preu de venda unitari = p 60 u.m /u
- Costos variables unitaris = CV = -(13+3,5+3)
=
-19,5 u.m
/u
= Marge de contribució unitari = mc = p - CV 40,5 u.m /u
mc = quantitat de despeses fixes que absorbeix un producte
Marge de contribució total d’un lot de 1.500 unitats (unitats venudes):
MCT = q * mc = 1.500 * 40,5 = 60.750 u.m
Marge de contribució percentual MCP (%) =
60*500.1
750.60
netesVendes
MCT
= = 67,5 %
MCP = Quantitat de despeses fixes que s’absorbeixen per cada 100 u.m de
vendes
Compte de resultats analític:
+ Vendes netes 90.000 100%
- Costos variables comercials
(comissions)
-4.500 5%
= Marge comercial 85.500 95%
- Costos variables industrials -24.700 27,5%
= Marge industrial (MCT) 60.700 67,5%
- Despeses fixes -45.750 50,8%
= Resultat (BAII) 15.000 16,7%
Si MCT > CF MCT - CF = Beneficis
MCT < CF MCT - CF = Pèrdues
MCT = CF Benefici = 0 => Punt d’equilibri Ie = CF + CV
Càlcul del punt d’equilibri:
U = neq =
5,40
750.45
mc
C
cp
C F
V
F
==
−
= 1.129,6 u.
Ie =
C
0 / 1 MCP
F
=
675,0
750.45
= 67.777,7 u.m.
ò
Ie =
C
1
C
I
F
V
−
=
325,01
750.45
000.90
250.29
1
750.45
−
=
−
= 67.777,7 u.m.

55. 55
Exemple nº 2. Per a dos productes
Suposem una empresa que fabrica i ven dos productes A i B. La quantitat
venuda de cadascun d’ells ha estat de 100 unitats a un preu de 3 i 4 u.m./u
respectivament.
Compte de resultats analítica (en unitats monetàries):
PRODUCTE A PRODUCTE B TOTAL EMPRESA
+ Vendes netes 300 400 700
- Costos variables -180 -280 -460
= Marge contribució 120 (40%) 120 (30%) 240 (34,3%)
- Costos fixes - - - - - - -230
= Resultat (BAII) - - - - - - 10
Observem que tot i tenir el mateix marge de contribució, en el producte A
aquest representa un percentatge superior sobre les vendes netes. Això fa que
sigui un producte més rendible, amb un percentatge de contribució marginal
major. Absorbeix més costos fixes.
MCT = MCTA + MCTB = 120 + 120 = 240
0/1 MCP = 0/1 MCPA*
I
I
A⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ + 0/1 MCPB *
I
I
B⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
on
I
I
A⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ és la proporció de vendes d’A en vendes totals
on
I
I
B⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ és la proporció de vendes d’B en vendes totals
0/1 MCP = 0,4 *
300
700
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ + 0,3 *
400
700
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ 0/1 MCP = 0.3428 ≅ 0.343

56. 56
Càlcul del punt d’equilibri:
Ie =
C
0 / 1 MCP
F
=
C
0 / 1 MCP *
I
I
+ 0 / 1 MCP *
I
I
F
A
A
B
B⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
=
230
0 343,
= 670,55 u.m.
Si s’han venut 100 unitats d’A a 3 u.m./u. i 100 unitats de B a 4 u.m./u.:
U = neq =
C
p *
V
V
p *
V
V
c *
V
V
c *
V
V
F
A
A
B
B
VA
A
VB
B
+
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ − +
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
=
=
230
3
100
200
4
100
200
18
100
200
28
100
200
* * . * . *+
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟ − +
⎛
⎝
⎜
⎞
⎠
⎟
= 191,66 u. 192 u.
Aquestes són, però, les unitats totals, per tal de veure les unitats que
corresponen a cadascun dels dos productes cal solucionar el sistema
d’equacions següent:
ΣUi * mci = CF UA * 1,2 + UB * 1,2 = 230
ΣUi * pi = Ie UA * 3 + UB * 4 = 670,55
Resolent el sistema d’equacions, obtenim:
UA = 96 u. d’A UB = 96 u. de B
També es pot fer utilitzant la mateixa proporció de cada producte en el mix de
vendes.
50% UA = 96 u
U = 192 u
50%
UB = 96 u

57. 57
PALANCAJAMENT OPERATIU
Palancajament operatiu: Tant per u de variació en el benefici (BAII) que
resulta d’un determinat tant per u de variació
de les unitats venudes.
AO =
Δ
Δ
B / B
V / V
Tant per cent de variació del benefici (BAII) que resulta al
variar un 1% les unitats venudes.
on: B benefici de l’empresa per el volum de vendes V (VAII)
V volum de vendes (nombre d’unitats venudes)
ΔB increment del benefici corresponent a l’increment de les vendes ΔV
ΔV increment de vendes
AO =
1
1
U
V
−
AO =
q*)c(p
C
1
1
V
F
−
−
El palancajament operatiu depèn exclusivament del quocient entre el volum de
vendes al punt d’equilibri (U) i del volum de vendes real (V) i és tant major com
majors siguin les despeses fixes i serà menor quan menor importància tinguin
aquestes.
I
CT
Ie
CF
U
q
Vendes
Total CostosBº
ΔV
Proporcionalitat ΔBº > ΔV

58. 58
DECISIONS
Índex
1. Introducció
2. El procés de pressa de decisions
3. Fonts d’informació
4. Classificació de les decisions
5. Decisions d’Explotació
6. Decisions d’Explotació Baixa Capacitat
7. Decisions d’Explotació Alta Capacitat
1.- Introducció
Pressa de decisions consubstancial a l’activitat de dirigir.
Té aspectes quantitatius i aspectes qualitatius.
2.- El procés de pressa de decisions
Etapes:
a) Definició del problema → Més difícil del que sembla
b) Establiments de criteris, per exemple:
• Impacte sobre beneficis, rendibilitat,..
• Impacte sobre actituds dels empleats
• Impacte sobre el Mercat
• Possibilitat o/i restriccions financeres
• Influència sobre el prestigi de la firma
• Aspectes qualitatius
c) Generació d’alternatives. De vegades es requereix imaginació.
d) Avaluació d’alternatives. Sempre està present el risc.
e) Pressa de decisió. De vegades no és cosa de una sola persona, i
sobretot, en decisions importants juguen molts aspectes
qualitatius.
3.- Fonts d’informació
Fonts comptables
Fonts extracomptables

59. 59
4.- classificació de les decisions
Existeixen de molts tipus. En nostre cas, pensant com a enginyers, podem
parlar de:
▪ Decisions d’Explotació
(curt termini)
- Preus
- Producte (qualitat,
distribució quantitat)
▪ Decisions d’Inversió
(llarg termini)
- Altre tema
5.- Decisions d’Explotació: Situacions contemplades
Supòsits previs:
1. L’empresa ja està produint, per exemple un mix de productes (A, B, C,
..).
2. Els rendiments, la productivitat, ... no varien amb la quantitat produïda.
Situacions:
a) Comanda especial. Ens fan una demanda addicional a preu,
normalment, inferior a l’habitual. Acceptem o no ?
b) Suprimim un producte o no ?
c) Afegim un producte o no ?
d) Comprem o fabriquem un component ?
e) Vendre un component o fer el producte final ?
Recordatori: ESTEM PARLANT DE CURT TERMINI, ELS COSTOS FIXOS SEMPRE
HI SÓN! (llevat d’algun cas que podem identificar els costos fixos
directes, CFD, per algun producte).

60. 60
6.- Decisions d’Explotació de Baixa Capacitat
La capacitat de producció no està limitada.
a) Comanda especial
Com els costos fixos els tenim igualment, la regla de decisió serà:
Si p> Cv o mc > 0 → Acceptarem
b) Suprimir un producte
Potser aquí es pot prescindir de CFD (deixarem de tenir-los si no es fabrica el
bé).
• Si mc > 0 i MCT > CFD → Continuarem produint el producte
Quina és la quantitat mínima a produir (N)?
p*N – CFD – Cv*N = 0
→ N = CFD/mc
mc = p – Cv
• Si mc < 0 o mc > 0 però CFD > MCT → Suprimir el producte
c) Afegir un producte
• Si mc > 0 i MCT > CFD amb q > N → Afegir el producte
Exemples de Baixa Capacitat
Cas a)
Una empresa reb una comanda especial de 100.000 u. Del producte A a 100
€/u (preu normal = 120 €/u).
Els costos són:
M.P. (v) 40 €/u
M.O.D. (v) 20 €/u
Desp. Generals Variable 5 €/u50 €/u
fix 45 €/u
Cost Total 110 €/u
En principi: Cost Total = 110 €/u > preu = 100 €/u → No acceptariem
Però com mcA = p – Cv = 100 – (40+20+5) = 35 > 0 → Acceptarem
Ingressos diferencials (MCT) = mcA * N = 35 * 100.000 = 3.500.000 €

61. 61
Cas b)
Suprimir (?) producte B suposant una demanda de 150.000 u.
Dades:
preu 75 €/u
M.P.(v) 35 €/u
M.O.D. (v) 20 €/u
Desp.Gnrls(energ.)(v) 5 €/u
- CFDirecte 5 €/u
Desp.Gnrls Fixes 25 €/u (P.Ex.Lloguer Maquin)
- CFIndirecte 20 €/u
(P.Ex.Mà obra Ind)
Cost Total 85 €/u
mcB = 75 – 60 = 15 €/u
CFDB (Total) = 5 * 150.000 = 750.000 €
MCTB = 15 * 150.000 = 2.250.000 €
Com mcB > 0 i MCTB > CFDB → No suprimirem el producte B
Fixem-nos que N = CFD/mc = 50.000 u. < 150.000 u. de demanda.
FIXEM-NOS QUE EN ELS DOS CASOS a) i b) p < Cv+Cf PERÒ ULL PERQUÈ
ESTEM EN CURT TERMINI. PER A LLARG TERMINI S’HAURIA D’ANALITZAR.

62. 62
7.- Decisions d’Explotació d’Alta Capacitat
Ara hi ha limitació de la capacitat productiva (estem en curt termini). Per
exemple no podem acceptar tot el que ens demanin per que estem a plena
capacitat i això implica deixar de produir un altre producte .
Supòsit: La capacitat ve determinada per les hores màquina (HM) disponibles
en un període de temps.
Per a les situacions anteriors a), b) i c) de l’apartat 6
La situació a) no té massa sentit per que aquí estem a plena capacitat.
Si anomenem i a un producte genèric, l’alternativa més adient (econòmica o
rendible) serà la de major:
MCTi = HM * ni * (pi – Cvi) ó MCTi = HM * 1/ti * (pi – Cvi)
On, ni: és el nombre d’unitats produïdes del producte i per hora.
ti: és el nombre d’hores necessàries per produir 1 unitat de i.
Exemples d’Alta Capacitat
1.- Escollir entre produir A o B, essent HM = 40 h/setmana
A B
pi 308 €/u 415 €/u
Cvi 128 €/u 155 €/u
mci 180 €/u 260 €/u
ni 230 u/h 150 u/h
MCTA = 40 * 230 * (308 – 128) = 1.656.000 €/setmana
MCTB = 40 * 150 * (415 – 155) = 1.560.000 €/setmana
Com MCTA > MCTB → Escolliem A malgrat que mcB > mcA

63. 63
LES FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA
Els recursos financers o fons de finançament de l’empresa, poden classificar-se:
1.- Segons la seva procedència:
- Interna o autofinançament (reserves, amortitzacions, etc.)
- Externa (recursos financers procedents de l’exterior: crèdits, préstecs,
emprèstits i capital propi)
2.- Segons les característiques dels proveïdors de fons:
- Recursos o fons propis (recursos no exigibles)
- Recursos o fons financeres alienes (deute contret per l’empresa o
deutes a tercers)
3.- Segons el seu caràcter temporal, per els recursos aliens:
- Curt Termini, venciment comprès en el termini d’un any. Deutes de
reembossament a termini menor d’un any.
- Llarg Termini, cancel·lació total o reembossament total s’efectuarà en
una termini superior a 1 any.

64. 64
FINANÇAMENT EXTERN DE L’EMPRESA
Finançament extern a Curt Termini:
Crèdit dels proveïdors, comercials o de provisió
Descompte comercial (descompte d’efectes o lletres)
Préstecs bancaris
Compte o línia de
crèdit:
El banc obre un compte de crèdit al client per tal
que aquest disposi d’ell de la manera que estimi
convenient dins dels termini i la quantia estipulats.
Factoring: Cessió dels drets de cobrament sobre els clients a un preu
determinat. Venda de les factures del clients abans del seu
venciment.
Confirming: Per operacions de comerç exterior per facilitar el pagament a
l’importador i garantitzar el cobrament a l’exportador. És un mitjà
de pagament que garantitza al creditor la percepció del deute. El
pagament es realitzarà en el termini acordat i serà abonat per
una entitat financera.
Altres fons no
negociades:
(comptes de despeses devengats i no pagats: salaris, impostos,
cotitzacions a la seguretat social)
Emprèstits a Curt Termini
Finançament extern a Mitjà Termini i Llarg Termini:
Propi: Emissió d’accions (ampliació de capital)
Aliè: Préstecs bancaris
Emprèstits (emissió d’obligacions i bons)
Leasing: Arrendament de bens o actius fixes productius amb opció de
compra.
Renting: Lloguer a llarg termini, incloent un paquet de serveis.
Normalment no es considera l’opció de compra.
Vendes a terminis (compra de bens a terminis)

65. 65
PRÉSTECS I EMPRÈSTITS
- L’operació de crèdit pot ser:
-Prestador ( o prestamista) ———— Prestatari
[BANC, OBLIGACIONISTES] [EMPRESA]
- K (Existeixen varies comissions: d’obertura, de disposició, d’estudi, de
cancel·lació anticipada...).
- Garanties ( hipoteques immobiliàries, mobiliàries, màquines, marques,...).
- Període de carència:
Classificació
a) Segons l’amortització del Principal:
b) Segons el pagament / cobrament d’interessos:
c) Segons el moment de pagament / cobrament d’interessos:
d) Segons el pagament de l’amortització:
e) Segons K:
- Aval
- Préstec
- Total
- Només d’interessos
- Única
- Periòdica
- Únic
- Periòdic
- Vençut
- Anticipat
- Constant
- Variable
- Fix
- Variable referenciat (EURIBOR, LIBOR,..)

66. 66
TIPUS DE PRÉSTECS MÉS USUALS
1. UN SOL PAGAMENT
2. PAGAMENTS PERIÒDICS D’INTERESSOS I PAGAMENT ÚNIC DEL CAPITAL
AL FINAL DEL VENCIMENT
3. MITJANÇANT UNA RENDA ( PAGAMENT DE QUOTES
CONSTANTS )
Per períodes inferiors a 1 any:
iTAE = ( ) ( )k
kii +=+ 11 ( ) 11 −+=
k
kii
( )
( ) 11
1
0
−+
+⋅
⋅= ⋅
⋅
kn
k
kn
kk
i
ii
CQ
4. AMB PERÍODE DE CARÈNCIA ( MITJANÇANT RENDES DIFERIDES )
Sense pagament d’interessos
Amb pagament d’interessos
Cn = C0 * ( 1 + i )n
In = Cn - C0 = C0 * [ ]1)i+1( n
−
Cn = C0 * ( 1 + i )
I = i * C0
A = C0 *
i i
i
n
n
*( )
( )
1
1 1
+
+ −
A = Ct *
i *(1+ i)
i)
n-t
n-t
(1 1+ −
A = C0 *
i *(1+ i)
i)
n-t
n-t
(1 1+ −

67. 67
COST DE LES FONTS DE CAPITAL
• RECURSOS ALIENS
( ) ( )∑ ∑= =
⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
+
=⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
+
n
t
n
t
t
t
t
t
k
Q
k
F
0 0 11 ( )∑=
⎥
⎦
⎤
⎢
⎣
⎡
+
=
n
t
t
t
o
k
Q
F
0 1
F0 = Fons nets rebuts per l’empresa en el moment t = 0
Qt = Desemborsaments ó sortides de fons en el període t
n = Duració (nombre de períodes) de l’operació financera
k = Cost de capital de la font de finançament
• RECURSOS PROPIS
mk
D
P
e −
=0 Si D = constant → m = 0 , per tant:
eK
D
P =0
ke = cost del capital propi
P0 = valor de cotització actual d’una acció de l’empresa
D = dividends futurs que l’accionista espera obtenir
m = creixement anual dels dividends
• COST DE CAPITAL. COST MITJÀ PONDERAT
FONT
Proporció sobre
l’estructura (%)
Cost efectiu Cost ponderat
A. Préstec 30 2,7 0,81
B. Obligacions 10 7,0 0,70
C. Accions 60 20,0 12,00
Exemple de préstec:
Préstec de 20.000 u.m. al 10% d’interès real anual en 6 anys, amortitzable
mitjançant quotes anuals.
A =
1)1,01(
)1,01(*1,0
*000.20 6
6
−+
+
= 4.592,14 u.m.
Quadre d’amortització del préstec:
Any Capital Pendent Interès Quota Capital Total Amortitzat
t Ct (al inici de l’any) It Kt = A - It ∑ Kt
1 20.000,00 2.000,00 2.592,14 2.592,14
2 17.407,85 1.740,78 2.851,36 5.443,51
3 14.556,49 1.455,64 3.136,49 8.580,00
4 11.419,99 1.141,99 3.450,14 12.030,15
5 7.969,84 796,98 3.795,16 15.825,32
6 4.174,67 417,46 4.174,67 20.000,00
Total a pagar = 6 * A = 27.552,88 u.m.
Total interessos = 7.552,88 u.m.

68. 68
EXEMPLES D’EMPRÈSTITS
Exemple Túnel del Cadí
Total emprèstit = 8.000 Milions d’u.m.
Despeses d’emissió = 220 Milions d’u.m.
Valor nominal títols = VN = 100.000 u.m.
n = 10 anys
i = 9,85%
Nombre de títols: N = 80.000
F0 = 8.000 M d’u.m. - despeses = 8.000- 220 = 7.780 M d’u.m.
Interessos: N * (i * VN) = 80.000 * 0,0985 * 100.000 = 788 M d’u.m.
1 2 100
7.780 M d’u.m.
788
43 5
788 788 788
8.788 M d’u.m.
D10 = 8.000 + 788 = 8.788
7.780 = 788 *
(1 k) 1
(1 k) * k
10
10
+ −
+
⎡
⎣
⎢
⎤
⎦
⎥ + 10
k)1(
000.8
+
→ k = 10,30%
Cost efectiu: K = 10,30 * (1 - 0,35) = 6,695%
Si ho calculéssim de manera exacta, obtindríem:
7.780 = 788 * (1 - 0,35) *
(1 K) 1
(1 K) * K
10
10
+ −
+
⎡
⎣
⎢
⎤
⎦
⎥ +
8 000
1 10
.
( + K)
Cost efectiu: K = 6,79 %

69. 69
CLASSIFICACIÓ D’INVERSIONS
1.- Segons els seus objectius
a) De renovació o reemplaçament (substitució d’un element per un altre)
b) De modernització i productivitat. Innovacions de procés.
c) D’innovació de productes
d) D’expansió o diversificació
e) Altres: - de caràcter legal
- de seguretat
- d’imatge
- de naturalesa social
- de R+D
2.- Segons la vinculació en el temps
a) Inversions a curt termini
b) Inversions a llarg termini
3.- Segons la naturalesa dels diferents elements patrimonials
a) Inversió en capital circulant
b) Inversió en bens d’equipament
c) Inversió en patents
d) Inversió en mitjans de transport, etc.
4.- Segons la relació que guarden entre sí dins d’un programa o pla
d’inversió
a) Inversions complementaries (una exigeix o facilita la realització de l’altre)
b) Inversions substitutives (una dificulta o exclou la realització de l’altre)
c) Inversions independents
5.- Segons la cronologia dels cobrament i pagaments
a) Inversions d’un sol pagament i un sol cobrament
b) Inversions de diversos pagaments i un sol cobrament
c) Inversions de diversos pagaments i diversos cobraments
d) Inversions d’un sol pagament i diversos cobraments

70. 70
POLÍTIQUES GENERALS CATEGORIES D’INVERSIÓ
NATURALESA OPCIONS TIPUS EXEMPLES
CREIXEMENT
Objectiu:
- Purament
quantitatives
- Innovació
- Capacitat
- Llançament de nou
producte
- Augment capacitat
productiva d’una
fàbrica
Augmentar les vendes
i els ingressos - Diversificació
- Innovació
- Estratègia d’ordre
econòmic
- Ampliar gamma de
productes
- Creació de filial
distribució
RACIONALITZACIÓ
Objectiu:
Reduir costos i
despeses
- Productivitat
- Reemplaçament
- Modernització
- Renovació de
material
- Automatització d’un
lloc de treball
- Renovació de flota
de vehicles
RECONVERSIÓ
Objectiu:
Augmentar les vendes
- Desinversió i
inversió
Diversificació
- Diversificació per
substitució
d’activitats
- Eliminació dels
productes en declivi i
llançament de
diverses activitats
noves
Eleccions fonamentals que es presenten a l’empresa
durant la primera fase de selecció d’inversions
ETAPES PRÈVIES A LA DECISIÓ
1.- Etapa Primera
Estudiar la contribució de la inversió als objectius a mitjà i llarg termini de
l’empresa.
2.- Etapa Segona. Recollida d’informacions crítiques necessàries per
l’avaluació del projecte
Obtenir les informacions crítiques indispensables per l’avaluació dels projectes i
fixar les hipòtesis sobre les quals es basa
Han d’estudiar-se aspectes tals com els següents:
- Comercials
- Producció
- Fiscalitat
- Pla de finançament del projecte
3.- Etapa Tercera. Paràmetres estructurals del projecte
La tercera etapa consisteix en estimar els paràmetres estructurals del projecte:
- Horitzó temporal
- Fluxos de caixa Liquiditat
Rendibilitat
Risc
- Dimensió

71. 71
HORITZÓ TEMPORAL
• VIDA ECONÒMICA DEL PROJECTE
1. Vida física
2. Vida comercial
3. Vida tecnològica
VIDA ECONÒMICA DEL PROJECTE = MENOR ( 1, 2, 3 )
FLUXOS DE CAIXA O DE TRESORERIA
1. Són cobraments i pagament associats al projecte, sempre després
d’impostos:
Qt = Ct - Pt on t = 0,1,...,n
2. Aquesta seqüència temporal de fluxos o moviment de fons, que en
realitat és continua, a efecte de l’anàlisi, s’agrupa en períodes,
normalment anuals, i s’accepta la hipòtesi que els fluxos resultants d’un
període es produeixen al final del mateix.
3. Cal tenir en compte els costos d’oportunitat en termes de tresoreria (els
impostos seran pagaments).
4. No s’ha de tenir en compte els fluxos o moviments de fons associats al
finançament bàsic del projecte. Es suposa que els recursos propis tenen
un cost igual a zero.
5. Els fluxos de caixa o moviments de fons es poden descompondre en:
• Fons invertits (flux inicial i flux terminal)
• Fons generats

72. 72
FONS INVERTITS 0 1 2 n
INCREMENT IMMOBILITZAT
Inc. Terrenys i construccions
Inc. Maquinaria
etc.
INCREMENT CAPITAL CIRCULANT
Inc. Disponible
Inc. Estocs
Inc. Comptes a Cobrar
- (Inc. Comptes a Pagar)
TOTAL FONS INVERTITS
Quadre de càlcul dels fons invertits
FONS GENERATS 0 1 2 n
Vendes Netes (ingressos nets)
- Costos variables
= Marge de contribució
- Despeses fixes (incloses amortitzacions)
= Benefici abans d’Impostos
- Impostos
+ Possibles desgravacions (per inversió)
= Benefici després d’Impostos
+ Amortitzacions
= TOTAL FONS GENERATS
0 1 2 n
+ FONS GENERATS
- FONS INVERTITS
= FLUX DE CAIXA = Cash-Flow operatiu
Fluxos de Caixa d’una inversió

73. 73
PERÍODE DE RETORN Ó TERMINI DE RECUPERACIÓ (PAY-
BACK)
∑=
=
T
t
tQ
0
0
⇓
PR = T
Si fluxos d’explotació són constants:
( )
tQ
QINVERSIÓ
PR 0
= ( en anys ) t = 1.....n
( )
120
×=
tQ
QINVERSIÓ
PR ( en mesos )
VALOR ACTUAL NET ( VAN )
( )∑= +
=
n
t
t
t
k
Q
VAN
0 1
Qt = Flux de caixa del període t =
= cobraments menys pagaments del període t
n = Horitzó econòmic del projecte
k = Taxa de descompte ó Cost del Capital
( ) ( ) ( )n
n
k
Q
k
Q
k
Q
QVAN
+
++
+
+
+
+=
111 2
21
0 ooo
Si Q1, Q2, ........., Qn = Cte, llavors:
( )
( ) kk
k
QQVAN n
n
⋅+
−+
×+=
1
11
0
TAXA INTERNA DE RENTABILITAT( TIR )
( )∑=
=
+
=
n
t
t
t
r
Q
VAN
0
0
1
⇓
TIR = r
( ) ( ) ( )n
n
r
Q
r
Q
r
Q
Q
+
++
+
+
+
+=
111
0 2
21
0 ooo
( ) ( ) ( )n
n
r
Q
r
Q
r
Q
Q
+
++
+
+
+
=−
111 2
21
0 ooo

74. 74
EXEMPLES SENZILLS D’INVERSIONS
Exemple1:
0 1 2 3 4 5
INVERSIÓ 130
FLUX = Qt -130 10 40 50 60 70
FLUX ACUMULAT -130 -120 -80 -30 30 100
(t=3) + (t=4) = 30 + 30 = 60 => 30 / 60 = 0,5 anys
Interpolant: Període de Retorn = 3,5 anys
Exemple 2:
0 1 2 3 4 5
INVERSIÓ 400
FLUX = Qt -400 30 120 150 150 150
FLUX ACUMULAT -400 -370 -250 -100 50 200
(t=3) + (t=4) = 150 => 100 / 150 = 0,67
Període de Retorn = 3,67 anys = 3 anys i 8 mesos
Exemple 3:
Inversió = Q0 = 100
Qt = 50 = const.
Període de Retorn =
100
50
= 2 anys
Exemple 4:
ANY Qt Rendibilitat de les oportunitats futures d’inversió
0 -100 - - -
1 40 10
2 40 15
3 40 13
4 40 - - -
0 = -100 +
40
(1 r)
40
(1 r)
40
(1 r)
40
(1 r)2 3 4
+
+
+
+
+
+
+
r = TIR = 21,86 %
100 * (1 + r)4
= 40 * (1 + 0,1)3
+ 40 * (1 + 0,15)2
+ 40 * (1 + 0,13) + 40
TIRC = r = 17,6 %

75. 75
Nota sobre la decisió d’optar entre varies alternatives
Quan s’ha d’optar entre varies possibilitats alternatives d’inversió pot passar:
a) Que totes tinguin la mateixa Qo i el mateix horitzó temporal. No hi ha cap
problema especial.
b) Que tinguin diferent Qo . En principi si no hi ha restriccions financeres,
escollirem la de major VAN encara que tingui un menor TIR. S’ha de tenir
en compte que per a una empresa que tingui un cost de capital de k, el
VAN de posar qualsevol quantitat de diners al sistema financer a un tipus
d’interès compost, k, és zero.
c) Si les inversions alternatives tenen diferents vides útils, per fer un estudi
comparatiu hauríem de prendre un horitzó temporal que fos el mínim
comú múltiple (m.c.m.) de les respectives vides útils, “repetint” la inversió
el nombre de vegades igual al m.c.m. dividit per la respectiva vida úitl.
Un altra possibilitat és calcular el valor estructural de les respectives
inversions al finalitzar la vida útil de la inversió que tingui la vida útil més
curta.

76. 76
Exemple 5: FINANÇAMENT D’INVERSIONS
Suposem el projecte A que té les següents fluxos de caixa:
0 1 2
CFO -100 50 110
Suposem que el finançarem
mitjançant:
30% recursos propis
50% subministradors d’equipaments
20% préstec bancari
Nota: El cost del capital = cost mitjà marginal esperat, immediatament o a
curt termini. Mitjana ponderada del cost dels recursos financers que
s’espera puguin obtenir-se, per al finançament dels projectes relacionats,
dins el mitjà termini
0 1 2
Finançament subministradors d’equipaments 50 0 0
Devolució principal 0 0 -50
Interessos a subministradors (i = 26%) 0 -13 -13
Finançament bancari 20 0 0
Devolució principal 0 0 -20
Interessos banc (i = 25%) 0 -5 -5
Escut fiscal (t = 35%) 0 +6,3 +6,3
CFD després d’impostos 70 -11,7 -81,7
0 1 2
CFO -100 50 110
CFD 70 -11,7 -81,7
CFF -30 38,3 28,3
Cost de capital = k =
50
100
* 0,26 * (1 - 0,35) +
20
100
* 0,25 * (1 - 0,35) +
30
100
*
0,30 = k =
50
100
* 0,169 +
20
100
* 0,1625 +
30
100
* 0,30 = 0,207=> k = 20,7 %
TIR del deute: 0 = 70 -
11,7
(1 r)
81,7
(1 r)2
+
−
+
=> r = 0,167142 = 16,71%
0 1 2 TIR
CFO -100 50 110 0,328192
CFD 70 -11,7 -81,7 0,167142
CFF -30 38,3 28,3 0,800573
TIR = 0,3282 > k = 0,207 => Interessa el projecte ja que és econòmicament
viable

77. 77
El CFF és més rendible que el CFO. En aquest cas el finançament escollit
afavoreix la rendibilitat, com a conseqüència del palanquejament del benefici
pel deute.
Si augmenta la proporció de
deute =>
Augmenta la rendibilitat del CFF del
projecte però augmenta també el risc
financer.
(doncs el cost del deute és
menor que el cost dels recursos
propis)
En el cas límit i ideal de que el deute financí el 100% del projecte, el TIR del
CFF seria infinit.
Si el deute anul·la => el TIR del CFF s’iguala al TIR del CF0 del projecte
• Si financéssim el projecte al 100% amb un préstec:
0 1 2
Finançament bancari 100 0 0
Devolució principal 0 0 -100
Interès a banc 0 -25 -25
Escut fiscal 0 8,75 8,75
CFD després d’impostos 100 -16,25 -116,25
0 1 2
CFO -100 50 110
CFD 100 -16,25 -116,25
CFF 0 33,75 -16,25
Podem veure que el CFDt=3 sobrepassa als fons generats pel projecte CFOt=3
• Si financem el projecte al 90% amb un préstec:
0 1 2
Finançament bancari 90 0 0
Devolució principal 0 0 -90
Interès a banc 0 -22,5 -22,5
Escut fiscal 0 7,875 7,875
CFD després d’impostos 90 -14,625 -104,625
0 1 2 TIR
CFO -100 50 110 0,328192
CFD 90 -14,325 -104,625 0
CFF -10 35,375 5,375 2,7
Cost del capital = k =
90
100
* 0,25 * (1 - 0,35) +
10
100
* 0,3 =
90
100
* 0,1625+
10
100
* 0,3 = 0,17625 → k = 0,17625 => k = 17,625% menor que abans

78. 78

79. 79
PROBLEMES D’INVERSIONS
Problema d’inversions nª1
Una empresa estudia la possibilitat de canviar una màquina de valor comptable
200 u.m. per una altre nova d’un cost d’adquisició de 1.000 u.m. L’adquisició va
orientada cap un estalvi de costos que s’estimen en 250 u.m. anuals (no
incloses amortitzacions), constants. La nova màquina té un horitzó de vida de
cinc anys i s’espera que la liquidació de la màquina antiga proporcioni un ingrés
de 100 u.m. El valor residual (de desfet) de la màquina s’estima, després de
cinc anys de funcionament, en 150 u.m. corrents. La xifra de vendes, així com
la inversió en circulant i altres partides es mantindran constants.
Sabent que el tipus impositiu per a l’empresa és del 35%, i que el cost de
capital és del 10%, determinar si li interessa comprar o no la nova màquina i la
rendibilitat que obtindrà.
Resolució:
En el període 0, tenim dos fluxos de caixa:
- Un flux negatiu, degut al desemborsament per compra de la nova
màquina igual al seu cost de 1.000 u.m.
- Un flux positiu, degut a una desinversió o venda de la vella màquina.
Aquest flux és igual al valor de realització de la màquina després
d’impostos. Degut a que la seva venda proporciona un ingrés
(cobrament) inferior al seu valor comptable (valor de compra menys
amortització acumulada), es produeix una minusvalia, que ens permetrà
desgravar el 35% del valor de la minusvalia, la qual cosa suposa també
un ingrés addicional.
Valor comptable 200
- Valor realització 100
= Minusvalia 100
Escut fiscal (35%) 35
Valor de realització després d’impostos = 135

80. 80
Als períodes 1 a 5, tindrem una sèrie de fluxos de caixa:
- Un estalvi de costos igual a 250 u.m. anuals.
- Un pagament corresponent a l’increment d’imposts a pagar per aquests
ingrés.
- No tenim en compte l’amortització de la nova màquina en els costos,
doncs no es tracta d’una sortida de caixa, però sí afecta a la quantitat a
pagar d’impost.
Amortització lineal:
1.000 u.m.
5 anys
= 200 u.m. / any
A l’últim període, és a dir, el 5, tindrem un flux terminal per venda de la
màquina. Valor de realització després d’impostos:
Valor de realització 150
- Valor comptable 0
= Plusvalia 150
Impostos (35%) -52,5
Valor de realització després d’impostos = 97,5
Sense tenir en compte la desgravació per inversió:
0 1 2 3 4 5
Compra màquina nova 1000 -97,5
Venda màquina vella -135
FONS INVERTITS 865 -97,5
0 1 2 3 4 5
+ Reducció de Costos 250 250 250 250 250
- Amortització màquina -200 -200 -200 -200 -200
= Benefici abans d'impostos 50 50 50 50 50
- Impost de Societats -17,5 -17,5 -17,5 -17,5 -17,5
= Benefici després d'impostos 32,5 32,5 32,5 32,5 32,5
+ Amortització 200 200 200 200 200
FONS GENERATS 232,5 232,5 232,5 232,5 232,5
0 1 2 3 4 5
+ FONS GENERATS 0 232,5 232,5 232,5 232,5 232,5
- FONS INVERTITS -865 0 0 0 0 97,5
FLUX DE CAIXA -865 232,5 232,5 232,5 232,5 330
SUMA FLUXOS DE CAIXA -865 -632,5 -400 -167,5 65 395
VAN (k = 10 %) 76,898
TIR (%) 13,26%
PAY BACK anys 4

81. 81
Problema d’inversions nº2
Un empresari necessita una màquina per fabricar un nou producte amb una
vida estimada de dos anys, no sap per quina de les següents decidir-se:
- Màquina A: té un preu de venda de 2.500 u.m. a les que cal sumar-hi
unes altres 300 en concepte d’instal·lació. Amb aquesta màquina es
podrien produir 100.000 unitats anuals a un cost variable de 2,2 u.m.
per unitat produïda. Les despeses de manteniment d’aquesta màquina
ascendeixen a 1.000 u.m. anuals (sense incloure amortitzacions).
- Màquina B: el preu és de 4.500 u.m. posada en funcionament. La
capacitat de producció és de 150.000 unitats anuals amb un cost
variable de 2 u.m. i les despeses ascendeixen a 3.000 u.m. anuals
(incloent amortitzacions).
El valor residual és de 500 i 1.500 u.m. per les màquines A i B, respectivament,
i el mètode d’amortització seguit en ambdós casos és lineal.
S’estima que les màquines poden ser venudes i cobrades al final de la vida del
producte en qüestió i que poden adaptar-se a qualsevol nivell de producció
sempre que sigui inferior a la seva capacitat productiva màxima.
La demanda per aquest producte és de 9.000 unitats per any a un preu unitari
de 2,5 u.m. El producte té una vida comercial de 2 anys.
Sabent que el cost de capital d’aquesta empresa és del 12%, la taxa d’inflació
prevista per els pròxims anys el 5% i el tipus impositiu del 35% (es suposa que
els impostos es paguen al final de l’any), determinar quina màquina li interessa
a aquest empresari i calcular la rendibilitat que obtindrà amb aquesta inversió.
Resolució:
Prendrem un període d’estudi o horitzó temporal de 2 anys per ser la vida
comercial del producte al qual es destinarà al màquina.
Per el càlcul dels fluxos de caixa, descomposarem en fons invertits i fons
generats per l’explotació del projecte (en aquest cas fabricació i venda del nou
producte).
En el moment t=0 tindrem:
- Una inversió de 2.500 + 300 = 2.800 en cas de comprar la màquina A
- En cas de comprar la màquina B, la inversió seria de 4.500 u.m.
En el moment t=2 tindrem un flux terminal per la venda de la màquina, el seu
valor serà el valor residual després d’impostos:
- Per la màquina A

82. 82
Valor de realització (valor residual) 500
- Valor comptable (totalment
amortitzada)
0
= Plusvalia 500
Impostos (35%) 175
Valor de realització després de l’impost = 500 - 175 = 325
- Per la màquina B
Valor de realització (valor residual) 1.500
- Valor comptable (totalment amortitzada) 0
= Plusvalia 1.500
Impostos (35%) 525
Valor de realització després de l’impost = 1.500 - 525 = 975
Per els períodes t=1,2 tindrem que calcular els fons generats. Com a l’anunciat
parla d’inflació, el correcte seria considerar que els preus i els costos
s’incrementen segons la inflació prevista. Una altre possibilitat és considerar els
preu i costos constants, però això implica o bé que la inflació és nul·la o que
tant l’empresa com els seus proveïdors no la tenen en compte (hipòtesi poc
realista).
Tant per la màquina A com la B:
per t = 1 Ingressos1 = Q * p = 9.000 u.m. * 2,5 u.m./u = 22.500
per t = 2 Ingressos2 = Q * [ ]p *(1 f)+ = 9.000 u.m. * [ ])05.01(*5,2 + =
23.625
Hem suposat que el preu de venda ja és després de l’IVA, amb la qual cosa
s’obtenen directament ingressos nets (després d’impostos).
Màquina A
t = 1 Costos variables1 = Q * Cv1 = 9.000 * 2,2 = 19.800
t = 2 Costos variables2 = Q *[ ]Cv *(1 f)2 + = 9.000 *[ ])05.01(*2,2 + =
20.970
Amortització =
anys2
800.2
= 1.400 (amortització lineal)
t = 1 Costos fixes1 = Despeses de manteniment + Amortització =
=1.000 + 1.400 = 2.400
t = 2 Costos fixes2 = Despeses de manteniment + Amortització =
= 1.000 * (1 + 0.05) + 1.400 = 2.400

83. 83
MÀQUINA A 0 1 2
FONS INVERTITS 2.800 -325
0 1 2
+ Ingressos nets 22.500 23.625
- Costos variables 19.800 20.790
- Costos fixos 2.400 2.450
= Benefici abans d'impostos 300 385
- Impost societats -105 -134,75
= Benefici després d'impostos 195 250
+ Amortització 1.400 1.400
FONS GENERATS 1.595 1.650,25
0 1 2
+ FONS GENERATS 0 1.595 1650,25
- FONS INVERTITS -2.800 0,0 325
FLUX DE CAIXA -2.800 1.595 1975,25
SUMA DE FLUXOS DE CAIXA -2.800 -1.205 770,25
VAN (k = 12%) en Euros. 198,76
TIR (%) 17,17%
PAY BACK anys 2
(1 + r) = (1 + R) * (1 + f) R (%) = 0,1159139
Màquina B
t = 1 Costos variables1 = Q * Cv1 = 9.000 * 2,0 = 18.000
t = 2 Costos variables2 = Q *[ ]Cv *(1 f)2 + = 9.000 *[ ])05.01(*0,2 + =
18.900
Amortització =
anys2
500.4
= 2.250 (amortització lineal)
t = 1 Costos fixes1 = Despeses de manteniment + Amortització =
= 750 + 2250 = 3000
t = 2 Costos fixes2 = Despeses de manteniment + Amortització =
= 750 * (1 + 0.05) + 2.250 = 3.037,50

84. 84
MÀQUINA B 0 1 2
FONS INVERTITS 4.500 -975
0 1 2
+ Ingressos nets 22.500 23.625
- Costos variables 18.000 18.900
- Costos fixos 3.000 3.037,5
= Benefici abans d'impostos 1.500 1.688
- Impost societats -525 -590,625
= Benefici després d'impostos 975 1.096,9
+ Amortització 2250 2250
FONS GENERATS 3.225 3.346,875
0 1 2
+ FONS GENERATS 0 3.335 3.346,875
- FONS INVERTITS -4.500 0,0 975
FLUX DE CAIXA -4.500 3.225 4.321,875
SUMA DE FLUXOS DE CAIXA -4.500 -1.275 3.046,875
VAN (k = 12%) en EUROS. 1.824,84
TIR (%) 40,18%
PAY BACK anys 2
(1 + r) = (1 + R) * (1 + f) R (%) = 0,33504614

85. 85
MERCATS FINANCERS
Classificació
a) Segons tipus de títols:
-Mercat primari o d’emissió
-Mercat secundari
b) Segons el venciment dels títols:
-Mercat de capital
-Mercat de diner
c) Segons el tipus de mercat:
-Mercat negociat (OTC, Over The Counter)
-Mercat organitzat per una institució financera
La Borsa: cas espanyol
És un mercat secundari organitzat, en principi , de capitals.
-Es compra – ven : accions, obligacions privades, fons públics,.............
-Està organitzada per una Institució financera amb personalitat jurídica que
garanteix les operacions
-Les Borses publiquen les cotitzacions individuals , però també índex
generals. A més, hi han diversos índex d’alguns valors selectius: IBEX-35
(Espanya); Eurstoxx-50 (Europa) ; Dow-Jones (USA); Nikkei (Japó)..............
-A Espanya hi havien 4 Borses : Madrid, Bilbao, Barcelona i València. Ara a
més, hi ha el mercat continu on es negocien informàticament els valors més
importants. També s’han creat uns segons mercats per les petites i mitjanes
empreses
-Les entitats que cotitzen a Borsa han de complir un requisits mínims
-El cotitzar a Borsa te avantatges tant per les entitats, com per els
“inversors” però també presenta inconvenients
Exemple lectura cotitzacions ( 4/11)
Exemple teòric i simplificat d’ampliació de capital
Ampliació de 1*10 a la par, preferent pels accionistes antics. Es demana
calcular el preu de l’acció desprès de l’ampliació C, i el preu del dret o cupó, d .
Suposarem un antic accionista que disposa de 10 accions i escriurem 2
equacions de balanç (valor abans i desprès de l’ampliació) en dos supòsits : que
compra la nova acció; i que ven els drets
10*8.37 + 0.5 = 11*C
10*8.37 = 10*C + 10*d C = 7.65 d = 0.71
V.Nom C.Max. C.Min C.Tan. PER Dar.Div.
Acció Banc Santander 0.5 8.41 8.28 8.37 1.09

86. 86
Mercat de derivats: Futurs
Concepte Avui (t), es pacta : un producte financer, un preu F (t , t´) de una
transacció a realitzar en una data concreta (t´). Aquesta transacció que es pot
generar en un mercat primari, pot canviar de mans moltes vegades en un
mercat secundari, fins que arribi la data (t´).
Els antecedents son molt antics quan el producte (subjacent) era real (
productes agraris, Au, Ag ....).
Però son nous quan el producte es financer : Chicago 1972, BCN 1990.
Avui a Espanya el mercat està organitzat per MEFFSA i s’utilitzen com
subjacent:
-Accions
-Deute Públic (ex- cupó)
-Obligacions
-Índex (Ibex-35 ...)
Altres aspectes, en general els guanys o pèrdues es liquiden diàriament.
Els futurs tenen un important Palanquejament financer, amb pocs diners
se'n poden guardar , o perdre , molts.
Mercat de derivats: Opcions
Concepte. Contracte fet avui que mitjançant el pagament d’un prima (V) suposa
el dret a comprar (CALL), o a vendre ( PUT ) un títol financer a un preu
determinat d’exercici (Strike) a una data determinada (Opcions europees ) o no
(Opcions americanes). Aquesta opció que es pot generar en un mercat primari,
pot canviar de mà moltes vegades.
Els antecedents son molt antics quan es tractava d’un actiu real, però son nous
quan el subjacent es financer: Chicago 1973, Madrid 1989
Avui a Espanya el mercat està organitzat per MEFFSA i s'utilitzen com a
subjacent:
-Accions
-Deute públic
-Obligacions
-Índex
-Futurs
No organitzat per MEFFSA però també son opcions, els Warrants.
Altres aspectes. En general els guanys o pèrdues es liquiden diàriament.
Les opcions, que estan mes generalitzats que els futurs, també tenen un
elevat Palanquejament.
Exemple lectura de Futurs i Opcions (4 / 11) (acció Banc Santander)
Vencin. F.Max F.Min F.Tan.
V.Max V.Min V.Tan.
---------------------------------------------
FUTUR Març 8.38 8.38 8.38
CALL Strike 7.25 Desem. 1.07 1.07 1.07
CALL Strike 8.50 Desem. 0.23 0.20 0.21

87. 87
Valoració teòrica d’opcions
- Valor d’una opció al venciment ( Valor intrínsec )
CALL : Vc = Max ( 0, S-E ) Vc
PUT : Vp = Max ( 0, E-S )
E S
Vp
E S
- Valor teòric és el valor esperat dels beneficis actualitzats que l’opció pot
proporcionar. Si anomenem Vj al valor d’un opció associat a una probabilitat
Pj, tindrem com a valor esperat actualitzat.
V = Suma (Vj* Pj ) * 1 / (1+r)
- Hi ha diferents models per expressar aquestes Pj , els més normals son el de
Black-Sholes i el Binomial també anomenat de Cox, Ross i Rubinstein.
A continuació s’exposa un exemple molt senzill del model binomial:
• Anomenem S al preu de l’actiu subjacent i E al preu d’exercici (Strike).
• Suposarem un horitzó temporal d’un període (mes, any...).
• S’evoluciona segons un procés binomial multiplicador.
Avui 1 període desprès
--------- ----------------------
uS prob. q
S
dS prob. ( 1- q )
- Sí r es el tipus d'interès sense risc, s’ha de complir que u ha de ser igual o
major que ( 1+r ) que al seu torn, ha de ser igual o superior a d.
- Sí suposem una CALL, Vcu = Max (0, uS-E)
Vcd = Max (0, dS-E)
- En definitiva queda: Vc = 1/ (1+r)*{qVcu + (1-q)Vcd}
Si es tractes d’una PUT Vp = 1/ (1+r)*{qVpu + (1-q)Vpd} en aquest cas:
Vpu = Max (0, E-uS)
Vpd = Max (0. E-dS)

88. 88
VALORACIÓ D’EMPRESES
Diferencia entre Valor i Preu
Cas clar i habitual: Valor Cadastral i Preu de l’habitatge
Valoració
- Important per: adquisicions i fusions; planificació estratègica; sortida a
Borsa; anàlisi d’inversions; remuneració de directius.....
- Diferents supòsits de valoració: a) No continuïtat de l’empresa
b) Continuïtat
Mètodes de Valoració
a) Basats en el Balanç
- Valor Comptable
- Valor Comptable ajustat
- Valor de liquidació (no continuïtat)
- Valor substancial (de reposició)
- Valor de mercat (si n’hi ha, per exemple si cotitza a Borsa)
Exemple de Valor comptable (empresa ABC):
Actiu Passiu
Act. Fix 100 Cap i Reserv. 80
Mercaderies 45 Deutes L.P. 30
Deutors 10 Deutes C.P. 10
Tresoreria 5 Proveïdors 40
TOTAL 160 TOTAL 160
Exemple de Valor Comptable Ajustat (ABC):
Actiu Passiu
Act. Fix 150 Cap i Reserv. 135
Mercaderies 52 Deutes L.P. 30
Deutors 8 Deutes C.P. 10
Tresoreria 5 Proveïdors 40
TOTAL 215 TOTAL 215

89. 89
b) Basats en el Compte de Resultats
- Considerant l'actualització dels dividends.
Sí anomenem k a la rendibilitat exigida, i suposem un dividend d per
acció constant en el temps, el valor de l’acció serà:
V = d* Σ {1/ (1+ k )j
}
I sí suposem infinits períodes:
V = d / k
Sí a més ara suposem que el dividend creix a un ritme anual g:
V = d * ( 1+g )/ ( k-g )
- Considerant les vendes com a variable explicativa:
Valor empresa = Vendes*n
sent, n un número com 2 , 3 .....
c) Basats en el Good-Will
Podríem trobar diverses fórmules com per exemple:
Valor empresa = Actiu Net + n* Beneficis
sent n un número com en el cas anterior
d) Basats en l'actualització dels Cash-Flows
Sí suposem que k i g tenen el mateix significat que en el cas b) el valor
de l’empresa serà:
Valor empresa = Σ {CF / ( 1+k )j
}
Sí suposem infinits períodes i que el CF és constant per tots els anys:
Valor empresa = CF / k
Sí ara suposem que els CF creixen a un ritme anual g:
Valor empresa = CF* ( 1+g ) / ( k-g )
e) Altres mètodes
Existeixen altres mètodes que aquí no es consideren, per exemple el
d’opcions o els utilitzats valorar grups empresarials de diverses empreses
o divisions.

90. 90
OPA (Oferta Pública d’Adquisició)
Es tracta de fer pública una oferta d’adquisició d’accions per part d’un grup
important que molt normalment vol tenir el control de la societat, o canviar la
correlació de forces als òrgans decisoris.
En principi, es vol protegir al petit accionista.
S’han de complir un requisits i informar al òrgan regulador la CNMV
L'OPA ha d’abastar a tots els accionistes i als posseïdors d’opcions.
Sí la societat que oferta ja té un 25% la OPA ha de ser ≥ del 10%
Sí la societat que oferta ja té un 50% la OPA ha d’arribar al 75%
OPV (Oferta Pública de Venda)
Es tracta de fer una oferta pública de venda d’accions pensant en els petits
“ inversors “.
Ho fan les empreses que volen sortir a Borsa , també s’ha utilitzat molt en les
privatitzacions d’empreses publiques.