2. El turisme és un fenomen social,
cultural i econòmic relacionat
amb el moviment de les persones a
llocs que es troben fora del seu lloc
de residència habitual per motius
personals o de negocis/professionals.
Aquestes persones es denominen
visitants (que poden ser turistes o
excursionistes; residents o no
residents) i el turisme té a veure amb
les seues activitats, de les quals
algunes impliquen una despesa
turística.
ORGANITZACIÓ MUNDIAL DEL
TURISME (OMT)
3. Com a tal, el turisme té
efectes en l'economia, en
l'entorn natural i en les zones
edificades, en la població local
dels llocs visitats i en els visitants
pròpiament dits. A causa d'aquests
diversos impactes, l'àmplia gamma
i varietat de factors de producció
requerits per a produir els béns i
serveis adquirits pels visitants i a
l'ampli espectre d'agents
involucrats o afectats pel turisme,
és necessari adoptar un
enfocament global del
desenvolupament, la gestió i la
supervisió del turisme. http://media.unwto.org/es/content/entender-el-turismo-
glosario-basico
4. Turista és aquell que es desplaça per un
període de més de 24 hores, i que inclou al
menys una pernoctació fora de casa. El turisme
comprèn les activitats que realitzen les persones
durant els seus viatges o quan romanen en llocs
diferents al del seu entorn habitual, per un
període de temps consecutiu inferior a un any,
amb finalitats d’oci, per negocis o d’altres motius
(OMT)
Antigament el turisme era molt minoritari. A finals
del segle XIX i sobretot durant la segona meitat
del segle XX es va iniciar el turisme de
masses, gràcies a la revolució dels
transports, l’augment del nivell de vida i les
millores socials (vacances pagades).
5. Segons el lloc d’origen dels turistes parlem
del:- Turisme interior o nacional, que és
aquell procedent del mateix país.- Turisme
exterior o estranger, que és aquell
procedent d’un altre país.
Segons el tipus d’activitat turística podem
considerar DIFERENTS TIPUS DE
TURISME: - Cultural - de Salut - de Sol i
platja - Ecològic - Religiós - de Neu - Rural
- de Negocis – Esportiu – Gastronòmic -
d’Aventura...
I ARA ANEM A CLASSIFICAR...
6. Segons l’època de l’any parlem de:
- Turisme de cap de setmana
o turisme interior. Utilitza
preferentment l’automòbil, produint-se
sovint col·lapses en la xarxa
carreteres. Abunden els
desplaçaments cap a les segones
residències
- Turisme de temporada. És el
més important, el més massiu. Es dóna
durant els períodes de vacances ,
sobretot d’estiu.
7. Segons les característiques dels
turistes parlem del turisme:
- de Masses. Es dóna sobretot a la costa. És el
turisme de sol i platja. Concentra moltes persones a
la vegada en poc espai.
- Juvenil. És un turisme de baix poder adquisitiu. Per
això cerca allotjaments senzills i sistemes de
transport econòmics.
- de la Tercera edat. És un turisme en grup, que
normalment es dóna en temporada baixa.
- Familiar. Protagonitzat per famílies amb nens.
- de Grup. Són visites organitzades.
- de Minories. Es dirigeix a llocs poc visitats.
Normalment presenta un bon nivell econòmic i
cultural.
8. Per analitzar la importància del
turisme en una zona podem utilitzar
diversos indicadors, com ara:
- Quantitat de places turístiques (llits). Cal
establir la relació entre els llits turístics i la
població permanent. Les zones molt
turístiques són aquelles amb més de
1000 llits per cada 100 habitats.
- Quantificar el nombre de turistes.
- Quantificar les pernoctacions mitjanes
per turista.
- Quantificar la despesa mitjana per
turista i dia.
- Avaluar les característiques dels turistes
(de masses, jovenil, tercera edat ...)
Catalunya és la comunitat més turística.
15. Tui, Travelplan i Falcó (per nombre d'oficines) són les empreses –cadascuna en el
seu segment d'activitat- que lideren el sector turístic a Espanya, segons les dades
recopilades per la revista Preferent en la seua edició especial de Fitur. Quant a la
classificació per ingressos de les empreses turístiques radicades a Espanya el número u és
Odigeo.
Rànquing per ingressos d'empreses turístiques radicades a Espanya:
OTA liderada per l'espanyol Javier Pérez Tenessa (formada per eDreams, Go Voyages,
Opodo i Travellink), va ingressar 4.100 milions d'euros en el seu últim exercici anual
disponible (2012), quasi dos centenars de milions més que la segona empresa en aquest
rànquing, Iberia (3.940 milions). Tui Travel A&D figura la tercera en la llista amb 3.690
milions, molt per sobre dels quasi 3.000 de Globalia.
Entre els deu primers per volum d'ingressos figuren també Amadeus (2.910 milions),
Viatges El Corte Inglés (2.240 milions), el Grup Barceló (1.600 milions) i tres cadenes
de primer nivell com són: Riu (1.410 milions), Meliá (1.360 milions) i NH (1.290 milions).
LES EMPRESES TURÍSTIQUES A ESPANYA
17. LES XIFRES DEL 2015:
Ingressos per turisme : 50.926
milions d’euros
Pagaments per turisme: 15.654
•2014 es tanca amb un creixement
real de l'activitat turística generada
(PIB turístic) del +2,9% que suposa
doblar la taxa de creixement estimada
pel Consens d'Analistes per al conjunt
de l'economia espanyola (+1,4%)
•El turisme es consolida com a motor
de la recuperació a Espanya durant
l'últim quinquenni, amb un
creixement del +0,8% de mitjana
anual des de 2010, molt superior al -
0,5% registrat pel conjunt del PIB
espanyol
18. EL TURISME A ESPANYA
El turisme és, des de fa més de 50 anys, un
dels motors econòmics d’Espanya.
Espanya és una potència turística
mundial, 68 milions de turistes la
visitaren l’any 2015, generant un
11,2% del PIB i 120.000 milions
d’euros.
El turisme va esdevenir un fenomen de
masses durant la dècada dels 60, moment
en que arriba a Espanya amb gran força. Hi
contribuïren factors naturals (clima) i
socioeconòmics (bona relació qualitat-preu,
estabilitat política...)
19. El model seguit fins ara ha estat
el de sol i platja, amb
problemes greus:
• ESTACIONALITAT
• OCUPACIÓ DE BAIXA
QUALITAT I POCA
QUALIFICACIÓ
• ABUNDÀNCIA DE
MICROEMPRESES (+90%)
20. El model turístic implantat a Espanya a
partir dels any 60 es caracteritza per:
Abundant oferta
Demanda massiva, majoritàriament de
poder adquisitiu mitjà-baix
Allotjaments majoritàriament de
categoria intermèdia
Predomini de l’oferta de Sol i Platja
Dependència del Sector respecte de
tour-operadors internacionals.
21. De vegades es produeixen problemes
de saturació, és l’anomenat
overbooking .Consisteix és
l’excés de reserves sobre el nombre
de places disponibles. Les reserves
poden ser de places d’avió, de tren,
d’hotel, etc. En el món de l’hostaleria i
la restauració, es sol aplicar quan un
establiment ha sobrepassat els seus
límits d’ocupació i té un excés de
clients que no pot atendre.
Normalment, aquest problema sol ser
degut a una mala gestió del Tour-
Operador, del departament de gestió
o del departament de reserves de
l’establiment.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
22. Quan valorem l’impacte del
turisme normalment emfatitzem els
aspectes positius (creació de riquesa,
ocupació, arribada de noves
influències culturals, transmissió de
nous productes...), ara bé, també pot
tenir elements negatius: pot
distorsionar l’espai i alterar el paisatge
natural i l’equilibri ecològic. L’augment
de la pressió humana pot comportar la
degradació i destrucció del medi. A les
zones de costa, s’incrementa la
contaminació del mar i es dóna la
sobreexplotació dels aqüífers
(salinització).
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
23. A la muntanya comporta un augment de la
desforestació i erosió, així com una
disminució de pastures i pèrdua de la
biodiversitat. Cal considerar també
l’impacte derivat de l’augment dels residus i
la contaminació.
Si considerem els efectes del turisme en la
població, és cert que proporciona més
feina. Però amb una alta estacionalitat i
economia submergida.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
24. Un dels efectes més nocius és
l’augment de la inflació i
l’especulació del sòl, amb la
corrupció política com element
associat.
D’altra banda, augmenta la
despesa pública, cal millorar els
serveis i les xarxes de proveïment i
comunicacions, tot i que el seu ús
no siga regular al llarg de l’any.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
25. Actualment es treballa per potenciar nous
tipus d’oferta, per cercar millorar la qualitat
i així atraure un turisme de més poder
adquisitiu, aprofitant l’enorme potencial
turístic del què disposem (cultura, natura,
gastronomia ...)
Hi ha zones com les Canàries o les Balears
amb una forta dependència econòmica del
turisme i per tant una crisi del sector podria
ser catastròfica.
D’altra banda, continuen generant-se
problemes per l’excessiva estacionalitat, que
en zones especialitzades en l’oferta de sol i
platja genera saturacions a l’estiu i atur a
l’hivern.
EFECTES DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA
26. A Espanya hi ha quatre grans àrees
turístiques:
La Mediterrània, que inclou Catalunya,
València, Múrcia i Andalusia. El seu principal
atractiu és el mar.
Els dos arxipèlags (Canàries i Balears).
També destaca l’oferta relacionada amb el sol i
la platja.
La zona interior, que inclou Madrid i les
“ciutats històriques” (Lleó, Toledo,
Salamanca...).
La zona atlàntica, és una zona amb un
turisme més familiar, i presenta una oferta més
diversa: platges, cultura, gastronomia ...
ÀREES TURÍSTIQUES
27. El turisme estranger o exterior representa 2/3 del
volum total. Els turistes que visiten Espanya són
bàsicament d’altres països de la UE (Regne Unit,
Alemanya i França).
Cada cop arriben més turistes de l’Europa de l’Est i
Rússia.
Sobretot venen amb viatges organitzats, a l’estiu,
en avió o per carretera, cercant destinacions de sol
i platja.
Les bones condicions climàtiques d’algunes zones
han convertit Espanya en una destinació preferent
per a persones jubilades del nord d’Europa.
TURISME EXTERIOR
28. El turisme interior, importantíssim
per lluitar contra l’estacionalitat del
sector, representa 1/3 del volum
total.
L’augment del nivell de vida i la
millora de les comunicacions ha fet
incrementar el turisme nacional i la
mobilitat temporal (desplaçaments
de cap de setmana).
Les destinacions preferides són les
de costa, però també l’interior.
Les destinacions preferents són les
comunitats limítrofes i les àrees
turístiques tradicionals.
TURISME INTERIOR
29. Caldria una reconversió i una renovació clara
del sector, basada en una planificació a llarg
termini, que considere el següent:
- Potenciar el turisme de qualitat (d’alt poder
adquisitiu)
- Millorar l’oferta per tal de contrarestar la
rigidesa, l’estacionalitat i els desequilibris
regionals.
- Fomentar noves modalitats de turisme
(l’esportiu, el cultural i de ciutat...)
- Disminuir la dependència de l’exterior.
- Compatibiliztar el desenvolupament turístic
amb la qualitat mediambiental.
I com a CONCLUSIÓ, algunes idees...
30. ... i un poc d’humor
Turistes alemanys
vistos pels anglesos
34. Barcelona ha esdevingut, en els últims anys, el sisè port del món pel que fa
a la recepció de creuers. Fa dos anys era el quart. Estudis elaborats amb
dades de les empreses del sector mostren les seves bondats: 256 milions
d’euros anuals de beneficis, segons constatava al juliol de 2014 un informe
de Barcelona Turisme elaborat amb el suport de les principals empreses del
ram. Carnival Corporation, Royal Caribbean i Pullmantur han convertit la
ciutat en una de les destinacions predilectes d’aquest tipus de turisme, però
no tothom comparteix una visió positiva sobre aquest model: associacions
veïnals, ecologistes i sindicats exposen els seus dubtes. Els riscos de
l’anomenat ‘turisme llagosta’, les precàries condicions laborals dels
treballadors del sector i la contaminació ambiental són les principals
objeccions.
(Anuari Mèdia.cat 2015)
EL TURISME DE CREUERS
35. “España lidera por primera vez el ranking mundial de competitividad
turística que elabora el Foro Económico Mundial. El turismo español
logra el podio internacional gracias a la riqueza de sus recursos
culturales, sus infraestructuras y "la adaptación a los hábitos de
consumo digitales", según señala el organismo, que analiza la
industria vacacional de 141 países de todo el mundo.
(…)
España obtiene un 5,31 sobre 7, la mejor calificación de entre los 141
países analizados. Tras España, los países que mejores posiciones
registran son, por este orden, Francia, Alemania, Estados Unidos,
Reino Unido, Suiza, Australia, Italia, Japón y Canadá.·”
(Diari El País, 6 de maig de 2015)