Explicació dels diferents assaigs

1. RESISTÈNCIA
DURESA
ELASTICITAT
PLASTICITAT
TENACITAT
FATIGA
Les propietats mecàniques dels materials
es coneixen i mesuren sometent-los a ASSAIGS

2. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
Assaig destructiu
sobre una probeta de material

3. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
resultat reflectit en el diagrama tensió - deformació
tensió
(esforç)
deformació
(allargament unitari)

4. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
resultat reflectit en el diagrama tensió - deformació
ZONA ELÀSTICA
deformació elàstica
σ i ε són proporcionals (gràfica recta)
es cumpleix la Llei de Hooke: σ = E · ε
E: mòdul d’elasticitat del material
ZONA PLÀSTICA
deformació permanent
σ i ε NO proporcionals (gràfica corba)

5. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
resultat reflectit en el diagrama tensió - deformació
ZONA ELÀSTICA
deformació elàstica
σ i ε són proporcionals (gràfica recta)
es cumpleix la Llei de Hoke: σ = E · ε
E: mòdul d’elasticitat del material
σ E límit elàstic
Re:
ZONA PLÀSTICA
deformació permanent
σ i ε NO proporcionals (gràfica corba)
σ R tensió de rotura
Re:

6. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
Simulem-lo
Veiem-lo

7. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
resultat reflectit en el diagrama tensió - deformació
E (mòdul d’elasticitat) indica la rigidesa
σE
Re(límit elàstic) indica l’elasticitat
σR
Re((tensió de rotura) indica la resistència
ε (allargament) indica la plasticitat

8. ASSAIG DE TRACCIÓ
determinació normalitzada dels esforços de tracció
màxims que pot suportar un material
Valors de l’assaig de tracció d’alguns materials

9. ASSAIGS DE DURESA
Consisteixen a forçar un objecte d’un material molt dur
(penetrador) sobre el material a assajar (probeta)
Màquina d’assaig: duròmetre

10. ASSAIGS DE DURESA
Consisteixen a forçar un objecte d’un material molt dur
(penetrador) sobre el material a assajar (probeta)
ASSAIG BRINELL
Penetrador:
bola d’acer o de tungsté
Valor mesurat:
diàmetre del casquet en la superfície del material
Fòrmula aplicada:

11. ASSAIGS DE DURESA
Consisteixen a forçar un objecte d’un material molt dur
(penetrador) sobre el material a assajar (probeta)
ASSAIG BRINELL
Paràmetres usuals d’assaig:
Bola d’acer de Ø 10 mm
Força aplicada: 3.000 kp durant 15 s
Materials tous. Expressió:

12. ASSAIGS DE DURESA
Consisteixen a forçar un objecte d’un material molt dur
(penetrador) sobre el material a assajar (probeta)
ASSAIG BRINELL
Paràmetres usuals d’assaig:
Bola d’acer de Ø 10 mm
Força aplicada: 3.000 kp durant 15 s
Veiem-lo

13. ASSAIGS DE DURESA
Consisteixen a forçar un objecte d’un material molt dur
(penetrador) sobre el material a assajar (probeta)
ASSAIG BRINELL
ASSAIG VICKERS
Per a materials de duresa superior a 500HB
Penetrador:
piràmide quadrangular de diamant
Valor mesurat:
Mitjana de les diagonals del solc
Fòrmula aplicada:

14. ASSAIG DE RESILIÈNCIA
Mesura de l’energia necessària per trencar un material
amb un sol cop (resistència al xoc).
La resiliència és directament proporcional a la tenacitat.
ASSAIG CHARPY

15. ASSAIG DE RESILIÈNCIA
Mesura de l’energia necessària per trencar un material
amb un sol cop (resistència al xoc).
La resiliència és directament proporcional a la tenacitat.
ASSAIG CHARPY
Simulació
Veiem-lo