1. OBSERVACIONS INICIALS:
Es una història molt llarga ja que ocupa
períodes de temps que duren anys i fins i tot
passen d’una generació a una altre. Es molt
difícil transformar una idea així en un relat
curt ja que , ben explicada podria donar per
un llibre de dues-centes pàgines. De totes
maneres us haig de felicitar i encoratjar per
que sou capaços de crear situacions i
personatges amb facilitat. Sols cal ordenar-
ho tot una mica i trobar un fil conductor del
relat que permeti concretar la història i fer-la
mes breu.
- ¿Que podria fer per ajudar-vos?. Be, es
difícil amb el poc temps que disposo, però
farem el següent :
1er = Procuraré ajustar una mica la vostra
manera d’escriure a un estil mes dinàmic,
com he fet amb els altres relats; d’aquesta
manera podreu tenir un model a l’hora
d’escriure que us ajudi a anar treballant
per augmentar el vostre domini cada dia
una mica mes.
2on = En un moment donat del relat,
canviaré , ( o intentaré canviar), el vostre
plantejament per tal de trobar un camí mes
curt cap el final. Es possible que això
signifiqui la desaparició d’algun dels
personatges creats per vosaltres; heu de
tenir en compte que el que jo us indico, es
tant sols un suggeriment, ja que podeu
1

2. modificar el vostre relat o no, segons us
sembli.
3er = Us donaré alguna idea mes per si
voleu procurar escriure algun desenllaç
diferent.
ARGUMENT: Incendi
Uns nois s'enamoren i compren molts animals
(de totes les espècies), i amb ells se'n van de
vacances, i viuen moltes aventures. En una
d'aquestes aventures es troben rodejats per un
incendi, tots es salven i quan aconsegueixen
sortir, veuen un nen petit que gairebé es crema.
El salven, l'adopten i tota la família es fa molt
amiga. Al nen li posen de nom Bernat, ella es diu
estrella, i ell Xavi. Tornen de les vacances, viuen
a Londres. Al cap del temps, quan el nen
compleix quatre anys s'escapa amb els animals,
passen tres mesos, la policia els busca però no
els troben, el nen i els animals estan en un bosc
molt perillós, es perillós especialment perquè
sembla un laberint.
El nen i els animals estan perduts i no troben cap
sortida, al final troben un refugi, es una cova
enorme. Passa el temps; el nen compleix deu
anys. Quan surten veuen un caçador que els
apunta, i dispara ferint el gos en una pota. Viuen
moltes aventures, i en una d'aquestes aventures,
troben el camí a casa. Van a un centre veterinari i
curen el gos, tornen a casa, i quan arriben el nen
i els animals s'emporten una sorpresa: el Xavi i
l'Estrella estan casats. El nen els hi explica totes
les aventures i els pares es posen molt contents.
2

3. Quan passa una setmana el nen se n'adona que
la mare està embarassada, passen vuit mesos i
mig i l'Estrella té el fill, li posen Marc.
ÈPOCA:Present
PROTAGONISTES:Una parella que es diuen:
Estrella i Xavi, un nen que es diu: Bernat i l'altre
Marc, un gos i un gat.
Un bon dia una noia estava passejant
tranquil·lament per una de les moltes platges de
Califòrnia. Era alta, morena de cabells, tenia un
posat amable, i era força bonica. Nascuda als
Estats Units , però d’ascendència catalana, havia
après l’idioma els seus avis des de que era
petita. La platja era la més gran de Hollywood, el
mar banyava la sorra i la posta de sol era
preciosa. Tot el que s’arribava a veure tenia un to
rogenc com d’or. Al matí, -, el mar era d'un color
gris perla ,radiant, però per desgràcia l'aigua era
massa freda.
De sobte es va trobar amb un noi, que venia en
direcció contraria, caminant per la sorra. Era alt i
de cabells daurats. Semblava llest i simpàtic.
Malgrat que no el coneixia de res va pregar amb
totes les seves forces que aquell jove li digués
alguna cosa. Mentre estaven a punt de passar un
al costat de l’altre, el cor li bategava amb força.
Si l’amor existia, allò era de ben segur amor a
primera vista.
3

4. - Com et dius?- Va preguntar el noi.
- Estrella, i tu? – va contestar ella sorpresa.
- Xavi, encantat de conèixer-te. Estrella és
un nom preciós, m'encanta.
L’Estrella es va ruboritzar, ja que era una noia
molt vergonyosa, però dins del seu cor va tenir
la certesa de que aquella trobada canviaria la
seva vida per sempre. Varen continuar passejant
junts sobre la sorra tèbia i mes tard es varen
asseure entre les roques, on el primer petó
d’amor no va tardar a arribar. Desprès la
conversa es va anar allargant i allargant. En Xavi
era català i estava a Califòrnia per feina i allò va
fer que es sentissin mes enamorats. Aquella
preciosa terra de l’altre costat de l’Atlàntic
encara els unia mes. Quan es varen donar
compte ja s’havia fet de nit.
- Vaja, se m'ha fet molt tard, haig de tornar a
casa – va dir l’Estrella que estava desitjant
que aquell moment no acabés mai.
En Xavi , també havia de marxar, però no sabia
com dir-li a aquella noia tan bonica que demà
mateix havia de marxar de viatge. De fet la seva
passejada per la platja era com una mena de
comiat cap aquella terra que no era seva, però
que l’havia acollit. Havia de tornar a casa i no
volia marxar sense aquella persona que tant sols
feia unes hores havia conegut. Per això i per que
quan un està enamorat, a vegades no sap el que
diu, li va deixar anar de cop una proposició.
- Vols anar de viatge amb mi?
- De viatge...¿a on? - Va dir l'Estrella tota
emocionada.
4

5. - A Sant Llorenç, és el poble on vaig néixer.
De fet demà haig d’agafar un avió. Ja ho
tenia previst. Però ara que t’he trobat...no
vull... no puc marxar sense tu.
- D'acord, com vulguis. Aniré amb tu , jo
tampoc et puc deixar marxar... però ara
hauria d’anar a casa. Ja saps haig d’agafar
roba, diners, documentació...
- Jo t’acompanyo.
- No tardaré gens. Els meus pares estan fora
de viatge i els hi deixaré una nota. No se ,
tal vegada tot plegat sigui una ximpleria,
però sento dintre meu que si no me’n vaig
amb tu, ja mai mes serè feliç.
L’endemà tots dos junts, van agafar un avió i van
volar a Barcelona, i des d’allà un taxi fins a Sant
Llorenç.
L’Estrella va quedar de seguida encantada amb
el poble d’en Xavi. Les seves muntanyes , la
verdor dels seus boscos . Aquella terra i aquella
gent la van rebre amb els braços oberts i ella es
va enamorar de Sant Llorenç i de la seva gent de
la mateixa manera que s’havia enamorat d’en
Xavi .
Entre tots dos van pagar un apartament.
L'habitació on dormien era tota blanca, amb un
estampat d'un color rogenc, s'hi podien veure
diferents dibuixos.
Al cap de poc l’Estrella va començar a donar
classes d’anglès a l’Escola del Poble i a en Xavi
5

6. el varen contractar en una empresa tèxtil molt
propera a la població.
Varen anar passant els dies i ells continuaven
més enamorats que mai. Aquell poble era un lloc
encantador i la seva vida transcorria plena de
felicitat. La gent els apreciava i a tot arreu on
anaven els saludaven i els acollien amb
franquesa i amistat. Quan sortien pels carrers del
poble la gent els contemplava i comentava amb
alegria :“ Mira’ls que feliços ,renoi i que
enamorats que estan”.
A tots dos els hi agradaven molt els animals i no
varen tardar a mirar de tenir-ne amb ells. A la
noia li agradaven els gats i en Xavi els gossos, i
van decidir sortir a comprar un gos i un gat.
Varen triar uns preciosos cadells de gatet Pèrsia
i de Husky. Al gat li van posar de nom Moni, i al
gos Max. I amb ells s'ho passaven molt bé.
Tots dos junts els hi agradava anar a passejar
pels preciosos boscos dels voltants on feien
servir la imaginació i els hi semblava que vivien
moltes aventures.
Però vet aquí que un dia , estant al ben mig del
bosc l'Estrella va veure una columna de fum i li
va dir al Xavi tota alterada, però aquest no va fer
gaire cas
- Va dona, no t'espantis, segur que algú està
cremant algunes branques.
Al cap d'una estona la columna de fum es va fer
més densa i més negra. Molt espantats, però
decidits, varen córrer al lloc de on provenia el
fum, i es van trobar de cop amb un incendi. El
6

7. volien apagar però va començar a bufar el vent i
en un instant el foc es va fer més gran. Les
flames eren tant grans i el vent les impulsava
amb tanta força que gairebé es cremaven.
Estaven intentant sortir del mig del foc, quan de
sobte, l'Estrella va sentir un plor.
- Oh no, mira Xavi, un nen està a punt de
cremar-se.
- Deu meu... corre anem-hi...!
Al mig d’una petita explanada varen poder veure
un cotxet de nadó. A dins un infant de pocs
mesos plorava desconsolat. Al seu costat una
dona estava al terra sense vida. En Xavi es va
ajupir i li va mirar el pols:
- De ben segur es la seva mare ,pobre dona.
No podem fer res per ella... agafa la
criatura i anem-nos-en. De pressa..!!
L’estrella va agafar al menut i tots dos junts
varen començar a córrer.
L’incendi havia pres unes dimensions
descomunals i el calor de les flames els
sufocava. El fum quasi no els deixava respirar i
miressin cap on miressin es trobaven rodejats de
foc.
L’Estrella mantenia ben agafat al menut contra el
seu pit i en Xavi intentava protegir-los a tots dos.
La situació era terrible, el calor insuportable i el
fum començava a emplenar els seus pulmons
sense deixar-los respirar.
Va arribar un moment que tots dos es varen
abraçar al mig de les flames i es varen donar
compte que estaven perduts. Les seves
llàgrimes es barrejaven mentre es feien el que
7

8. segurament seria el seu darrer petó i queien al
terra sense forces...
- Mira Estrella allà , una cova, anem-hi...!
- Oh, que bé.
L’Estrella que continuava agafant al petit, va
córrer darrera d’en Xavi cap on li deia. Al cap
d’un instant varen entrar dins de la cova.
Allà a dins la sensació era de pau i serenor. Les
flames havien quedat fora i el calor ja no
cremava la seva pell. Varen caminar agafats de la
ma una estona, en silenci plens d’una sensació
de felicitat. En Xavi va agafar la criatura i li va fer
un petó. En un instant varen poder divisar una
llum al final de la cova. Era una llum encara mes
blanca que la del Sol, una llum com mai havien
vist..
- Anem-hi Estrella, potser hi ha una sortida.
Passen quatre anys des que van acollir el nen, i
per la seva festa van convidar molta gent del
poble, quan els convidats marxen el nen surt a
jugar amb el gos al patí, i de cop veu una
papallona que vola en direcció al bosc. El nen
puja a l'esquena del gos i li diu que segueixi
aquella papallona.
-Vinga, Guau, Guau segueix la papalloneta
bonica.
I el nen i el gos es van endinsar a l'espès i
tenebrós bosc. Un cop dins no van veure més la
papallona, i van decidir tornar a casa, però al
8

9. girar-se no van trobar el camí de tornada, i es
van començar a espantar.
Van observar atentament el bosc tot buscant
alguna sortida, però no en van trobar cap. El
bosc era tenebrós, massa dens, ple d'arbres,
arbustos, però el que més va sobtar al nen, va
ser que no hi havia cap animal, tot era massa
silenciós, el nen es va espantar encara més. De
cop van sentir algú que caminava, es van girar i
van veure un caçador amb una gran escopeta
que els apuntava amenaçant.
El nen i el gos van començar a córrer, van arribar
a un camp ple d'herbes molt altes i aromàtiques.
Com que el nen era al·lèrgic a aquestes herbes
no parava d'esternudar i cridar al seu gos (entre
ells no es veien perquè les herbes eren massa
denses i no els permetia veure)
-Guau Guau, Guau Guau, vine aquí.
Va sentir un tret i un udol. El nen tot desesperat
va començar a córrer en direcció d'on havia
sentit el tret, quan va veure el gos al terra ferit,
es va posar a plorar i el va portar a una cova
segura. Intentà curar-lo però no va poder.
Buscant qui el podia ajudar va veure, de lluny,
que el caçador fugia corrent. El nen el va intentar
seguir, però el caçador tenia un cotxe i va fugir.
Va tornar amb el gos per por de que algú
l'hagués trobat, però quan hi va arribar el va
trobar recuperat. El gos se li va llançar a sobre
tot content. El nen molt content va plorar tot
emocionat i va abraçar al gos ben fort.
“El temps va anar passant i quan en Bernat va
complir 10 anys va buscar el camí a casa, però
9

10. l'únic que va aconseguir veure va ser un camí
molt estrany i van decidir seguir-lo per veure se
els portava a casa, i efectivament era el camí que
buscaven. Quan van arribar al poble, van tornar a
casa seva, esperant que els rebessin amb una
gran abraçada. Van parlar i el nen va portar al
gos al veterinari. El nen estava impacient per que
li diguessin com estava en Max, li van dir que
estava molt be, ja no tenia la bala i podia caminar
tranquil·lament. Quan el va portar a casa els hi
va explicar el que li va passar el gos:
-Un caçador a disparat al Max!-Va dir tot alterat.
Els pares es van preocupar molt, però el nen els
hi va dir que no passava res, perquè ja l'havia
portat al veterinari. Els pares estaven molt
contents perquè ja havia tornat a casa. Després
van pensar ja que estaven de vacances es
podien quedar aquí.
Després, el nen es va amagar i va sentir que els
pares estaven contents perquè l'estrella estava
embarassada, no sabien encara si era nen o
nena. Mentre pensaven el nom del nen/a, van
decidir anar a l'hospital per descobrir-ho. Al
arribar, el doctor li va fer les proves de
l'embaràs, i li va dir que efectivament era un nen,
i que anessin a urgències a que li treguin el fill
Durant el viatge de tornada a casa a l'Estrella li
feia molt mal la panxa, i en Xavi va anar per
sobre del límit de velocitat. L'Estrella va patir
molt mentre li treien el fill, però va valer la pena,
perquè quan va néixer el nen era preciós. Tenia
els ulls blau cel com el Max i els cabells daurats
amb reflexos marrons com Rinxols d'or. El
10

11. Bernat estava molt content de tenir un germanet
per poder jugar i divertir-se, com que li
recordava al seu avi li va preguntar als seus
pares si li podien dir Marc, els pares van estar
d'acord, el fill va estar molt content de que el seu
germà es digués com el seu avi que ara estava
mort.
A la nit, en Bernat dormia a la mateixa habitació
que el Marc. I de sobte van sentir un soroll, i van
decidir anar a investigar. El soroll provenia de
l'antiga habitació de l’avi.
Els nens van pujar a l’habitació, i van veure que
algú donava cops a la porta del bany i girava el
mànec.
El Marc i el Bernat van intentar obrir la porta del
bany, i quan van girar el mànec la porta de
l’habitació es va tancar de cop. Els nens van
intentar obrir la porta, però no podien, de cop i
volta van sentir com una porta grinyolava, es van
girar i van veure com la porta del bany s’obria i
d’allà apareixia l’avi amb els ulls vermells com el
foc. Els pares van sentir els crits dels nens i van
pujar correns a mirar que passava. Van intentar
obrir la porta, estava encallada en Xavi va anar
correns a garatge a buscar la motoserra i va
pujar per tallar la porta.
Quan van aconseguir entrar a l’habitació de l’avi
van veure que era massa tard ja que els nens
estaven penjats del sostre en Xavi i l’estrella van
agafar als nens i els van portar a l’hospital, però
el conductor de l’ambulància era el servent d’una
noia mecànica que estava a un hospital
abandonat al que portarien als nens.
11

12. Quan van arribar a l’hospital els van ingressar a
la planta 4 a la sala 132, quan els pares van ser
informats de que els traslladarien a l’hospital
vell, ja que hi havia un doctor molt bo, el pare va
recordar que el seu cosí la havia explicat moltes
coses dolentes aquell hospital, i es va preocupar
molt. L’Estrella tota preocupada va preguntar:
-Què et passa Xavi?
-No sé com dir-t’ho.
-Intenta-ho, explica’m el que puguis.
-D’acord, el meu cosí em va explicar que un
amic seu va estar ingressat en aquest hospital a
causa de que esquiant es va trencar el fèmur,
quan estava curat els metges li van dir que
d’aquí a un mes podria sortir, quan va passar
aquell mes, de sobte es va tornar a trencar el
fèmur, i no es movia del llit.
-QUE NO PORTIN ALS MEUS FILLS ALLÀ,
NO, NOOO!!!!
-Tranquil·la, ara a vingut un doctor nou, i es
molt bo, ja veuràs, aconseguirà curar als nostres
fills.
-D’acord, els deixarem allà, però com els hi
facin alguna cosa, els denunciaré.
I van decidir deixar als nens allà.
La primera nit que els nens van estar a l’hospital,
sentien sorolls a la planta de dalt, i de sobte van
sentir com si les tuberies es trenquessin. Van
mirar al sostre i van veure que escrit en sang
posava: AQUESTA NIT MORIREU.
Els nens es van espantar molt i van cridar als
seus pares com desesperats, en quant els seus
pares van sentir els crits d’auxili dels seus fills
12

13. van pujar corrents, i quan va arribar a l’habitació
van veure el missatge del sostre, van córrer al
costat dels seus fills i els van abraçar ben fort.
Van intentar fugir, però la porta de l’habitació es
va tancar de cop, la van intentar tirar, però no
podien, quan es van girar per tirar-se per la
finestra van veure una nena coberta de ferros,
que se’ls acostava lentament, el Xavi va tenir una
idea, que consistia en: la mare i el Bernat anaven
per la dreta, i en Xavi i el Marc anaven per
l’esquerra, d’aquesta manera la noia es quedaria
bloquejada i podrien saltar per la finestra i
salvar-se.
Quan van saltar la noia va esgarrapar al Bernat i
li va arrencar un tros de pell i el Bernat es va
posar a plorar, llavors van anar a casa.
Quan van arribar l’Estrella es va fixa en la ferida
del Bernat, i li va preguntar:
-Bernat, que t’ha passat?
En Bernat va contestar:
-Aquella noia tan lletja m’ha fet pupa.
L’Estrella va anar al lavabo, va agafar alcohol i li
va desinfectar la ferida, en Xavi deia:
-Max no el llepis.
Quan en Xavi es va fixar en la ferida d’en Bernat
va veure que li sortia coure, i va pensar “li hauré
de dir a l’Estrella que aquest nen s’està tornant
robòtic, ja li diré demà al matí”.
Van anar dormir, i a les 6 de la matinada en Xavi
es va despertar a causa d’un soroll que provenia
de l’habitació dels nens, es va llevar i va anar a
mirar a l’habitació, quan va entrar va veure que el
llit dels nens es sacsejava violentament, en Xavi
13

14. es va quedar paralitzat, i no podia moure cap
múscul del cos. Al cap d’una estona l’Estrella
també es va despertar per culpa dels sorolls, es
va llevar i va anar a l'habitació dels nens, a mig
passadís, quan va veure al Xavi paralitzat a
l’entrada es va estranyar, coneixia en Xavi de feia
anys, i sabia que ell no es quedava bocabadat
amb qualsevol cosa, al arribar a l’habitació
l’Estrella també es va quedar paralitzada, l’únic
que va poder fer va ser cridar, al sentir el crit en
Max va pujar corrents, i a l’entrar a l’habitació es
va posar a bordar, i va saltar sobre el llit per
salvar-los, va caure unes quantes vegades del
llit, però al fina va aconseguir que els nens
pugessin a la seva esquena i va poder saltar del
llit i salvar-los, en Xavi i l’Estrella van saber
perfectament que des d’aquell moment el gos es
convertiria en l’heroi de la família.
Van passar els dies, encara els passaven coses
estranyes com per exemple:els nens es
desmallaven, vomitaven, treien sang per les
ungles, però el que més passava era que
s’escoltaven molts sorolls, així que van decidir
avisar a un doctor. Quan va arribar es va quedar
impressionat, precisament el dia que va venir a
mirar que passava els nens es recargolaven i
treien espuma per la boca, el metge els va
inspeccionar i va dir que els nens estaves
posseïts per un dimoni, i els hi va dir que
aquesta feina l’havia de fer un exorcista. Quan el
metge va marxar en Xavi va trucar a un
exorcista:
-Bon dia senyor.
14

15. -Bon dia.
-És vostè l’exorcista?
-Sí, que vol?
-Veurà, és que els meus fills sembla que esta
posseïts, o almenys això m’ha dit un doctor, i
m’ha dit que vostè és la persona adequada.
-Doncs sí, digui’m on viu i en un moment
seré allà. En Xavi li va dir la direcció, i en cinc
minuts algú va trucar a la porta.
-Benvingut senyor, passi i posi’s còmode.
L’exorcista va entrar i li van servir un cafè.
-Digui’m, quan fa que els seus fills es
comporten de manera estranya?
-Unes set setmanes.
-I no han pensat en avisar abans?
-No, es que ens pensàvem que era per l’edat,
ja sap, els més petits són els que més tonteries
fan.
-Sí, és cert, bé, digui’m on estan els nens i
els curaré.
-Sí, estan al pis de dalt, a la seva habitació,
esperi que l’acompanyo.
Tots dos van pujar al pis superior, i quan van
arribar a l’habitació dels nens es van quedar
pàl·lids, els nens estaven fent el pont amb la cara
tota deformada, i l’exorcista digué:
-Efectivament els seus fills estan posseïts
pel dimoni, però tranquil jo me’n ocuparé, només
hi ha un problema.
-Quin?
-Els dimonis no poden estar lliures pel món,
han d’estar en algun cos, i segurament, si jo els
hi trec el dimoni em posseirà a mi.
15

16. En Xavi es va quedar sense paraules, després
d’allò no sabia que dir.
-Però tranquil, no passa res, tots els
exorcistes que han tret algun dimoni d’un cos
han acabat suïcidant-se, i és el que faré jo, ara si
pot ser marxi un moment, això no és gaire bonic
de veure.
En Xavi va marxar i va deixar sol a l’exorcista a
l’habitació. L’únic que va sentir van ser alguns
crits d’esperits, uns minuts després els nens van
sortir i van abraçar ben fort al seu pare, més tard
va sortir l’exorcista que amb una navalla que
tenia a la mà es va tallar el coll, tots es van posar
tristos, però dies després quan els hi va passar
l’estat de xoc van viure feliços per sempre més.
FÍ
16