Presentació 1r ESO

1. Departament de Ciències Socials
Tema 4: Les primeres civilitzacions.
Mesopotàmia i Egipte
3.Egipte antic
1.Introducció. Les primeres civilitzacions fluvials
2.Mesopotàmia

2. Departament de Ciències Socials
1. Introducció. Les primeres civilitzacions
fluvials
1.1. L'aparició de l'escriptura

3. Departament de Ciències Socials
Escriptura cuneïforme
Codi de lleis d'Hammurabi (1800 aC)

4. Departament de Ciències Socials
1. Introducció. Les primeres civilitzacions
fluvials
1.2. La formació dels grans imperis

5. Departament de Ciències Socials

6. Departament de Ciències Socials
2. Mesopotàmia
2.1. Història de Mesopotàmia

7. Departament de Ciències Socials

8. Departament de Ciències Socials

9. Departament de Ciències Socials
A SUMER varen sorgir les primeres ciutats-estat independents: Ur, Uruk,
Lagash i Eridu. Eren independents unes de les altres.

10. Departament de Ciències Socials
Reconstrucció de la ciutat d'UR

11. Departament de Ciències Socials
● Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia varen ser dominades
successivament per diversos pobles, que varen crear grans imperis.
REGNE D'AKKAD (III mil·leni aC)
IMPERI BABILÒNIC (1800 aC)

12. Departament de Ciències Socials
IMPERI ASSIRI (1300 aC)
IMPERI PERSA (segle VI aC)

13. Departament de Ciències Socials

14. Departament de Ciències Socials

15. Departament de Ciències Socials
2.2. La societat mesopotàmica
dos grups
formats per
es dedicaven a
formats per
PAGESOS
ARTESANSSOLDATS

16. Departament de Ciències Socials
Piràmide social a Mesopotàmia

17. Departament de Ciències Socials
2.3. La cultura mesopotàmica
RELIGIÓ
La societat mesopotàmica era politeista i no creia en la vida després
de la mort.
Els Déus eren antropomorfs i immortals.

18. Departament de Ciències Socials
ENLIL (Déu
del vent)
ISHTAR (Deesa de
l'amor i la guerra)
ENKI (Déu
de la Terra)
MARDUK
(Déu de la
tempesta.
Patró de
Babilònia)
ASSUR
(Déu de la
vida vegetal)

19. Departament de Ciències Socials
2.3. La cultura mesopotàmica
ARQUITECTURA
Els mesopotàmics eren grans constructors, però en queden poques
restes:
● Utilitzaven el maó (totxo) i l'atovó) com a materials constructius.
● Inventaren l’arc i la volta.

20. Departament de Ciències Socials
2.3. La cultura mesopotàmica
A les ciutats mesopotàmiques hi destaquen edificis molt importants
que s'utilitzaven per les cerimònies col·lectives o en els què hi
residia l’aristocràcia i la noblesa:
● Temples: seu del govern, dels tribunals i de les escoles. Al seu
interior, o a prop, hi havia els ziggurats (santuaris que servien com
a observatori astronòmic, lloc de culte i d’endevinació).
● Palaus: lloc de residència del rei.

21. Departament de Ciències Socials
TEMPLE MESOPOTÀMIC:
ZIGGURAT

22. Departament de Ciències Socials

23. Departament de Ciències Socials
PALAU MESOPOTÀMIC:
Runes del Palau de
Nabuconodosor II

24. Departament de Ciències Socials
ARQUITECTURA
● LES CIUTATS
Les ciutats estaven envoltades de muralles, recobertes de rajoles, i
tenien quatre portes fortificades. Els carrers eren estrets i amb un
traçat irregular. Excepcionalment hi havia alguns carrers amples en
els que hi residia la població més rica.

25. Departament de Ciències Socials
Recreació de la ciutat de
Babilònia
Porta d'Ishtar

26. Departament de Ciències Socials
ESCULTURA
Els mesopotàmics elaboraven petites estàtues i relleus.
1. Les estàtues: solen ser masculines, ja que representen reis, déus i
alts funcionaris.
Gudea,
de Lagaix,
rei sacerdot

27. Departament de Ciències Socials
Sargon I

28. Departament de Ciències Socials
2. Els relleus i esteles: se solen realitzar damunt pedra. Temàtica
política i religiosa. Es decoren les morades, portalades, amb escenes
militars, de victòries. També utilitzat amb la ceràmica vidriada.

29. Departament de Ciències Socials
1. APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA (MESOPOTÀMIA, 3000 a.C.) = MARCA L’INICI DE LA
HISTÒRIA.
2. APAREIXEN ELS PRIMERS GRANS IMPERIS (CIVILITZACIONS FLUVIALS):
EGIPTE, MESOPOTÀMIA, ÍNDIA I XINA.
3. ES CARACTERITZAVEN PER: FORT PODER POLÍTIC, SOCIETAT MOLT
JERARQUITZADA I GRANS OBRES.
4. MESOPOTÀMIA ESTAVA SITUADA A LES ACTUALS IRAK, IRAN I SÍRIA: LLOC
CLAU PEL COMERÇ I FAVORABLE PER L’AGRICULTURA.
5. HI DESTACAREN 4 IMPERIS: SUMERI, ACCADI, ASSIRI I BABILÒNIC.
6. HI HAVIA 2 GRUPS SOCIALS: PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS.
7. LA SOCIETAT MESOPOTÀMICA ERA POLITEISTA (AMB DÉUS ANTROPOMORFS I
IMMORTALS) I NO CREIA EN LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT.
8. A MESOPOTÀMIA EREN GRANS CONSTRUCTORS (ARC, VOLTA, ZIGGURAT,
TEMPLES, PALAUS, ETC.).
Idees resum bàsiques de Mesopotàmia

30. Departament de Ciències Socials
3. Egipte
3.1. Història d'Egipte
EGIPTE ANTIC
VORES DEL RIU NIL
(NORD-EST D'ÀFRICA)
Gran civilització que neix
fa més de 5.000 anys
és
Important per
el qual Consisteix
en
Té una longitud de
6.671 Km
ABASTIMENT D'AIGUA POTABLE
VIA DE COMUNICACIÓ
REGADIU DELS CAMPS DE CULTIU
LA SOCIETAT EGÍPCIA
(DÉU DEL NIL: HAPI)
DICS I CANALS
«TERRES NEGRES»
«TERRES ROGES»
Situada a
Per aprofitar més l'aigua construïren
Franja allargada
de terres fèrtils
També anomenades
Més enllà
D'aquestes
Terres no
fèrtils
(Desert)
Conegudes com

31. Departament de Ciències Socials

32. Departament de Ciències Socials

33. Departament de Ciències Socials

34. Departament de Ciències Socials

35. Departament de Ciències Socials

36. Departament de Ciències Socials
Per controlar el riu, els egipcis van
desenvolupar el càlcul i l a
geometria, i van establir un
calendari de crescudes.
També van crear sistemes de
c o m p t a b i l i t a t i t è c n i q u e s
constructives i hidràuliques.
A l s t e m p l e s e s f e i e n l e s
observacions astronòmiques i
càlculs matemàtics: l’any va ser
dividit en 365 dies i el dia en 24
p e r í o d e s ( m é s e n d a v a n t
anomenats hores).
NILÒMETRE

37. Departament de Ciències Socials
EL XADUF

38. Departament de Ciències Socials

39. Departament de Ciències Socials

40. Departament de Ciències Socials
EGIPTE ANTIC
La unificació de les
«Terres Negres» del Nil (3.100 aC)
Encapçalada pel
3.2. EL FARAÓ
Sorgí amb Finalitzà amb
La conquesta dels romans (31
aC.)
Rei Menes
FARAONS
Eren tractats com a DÉUS
formaren GRANS DINASTIRES (31) Destacaren les de
KHEOPS, KEFREN
I MICERÍ
TUTHMOSIS
I
I RAMSÉS II
Els quals
Poseïen quasi
totes les terres
Dictaven les
lleis
Governaven
el país
Controlaven el
comerç
Encapçalaven
l'exèrcit
Uns reis anomenats

41. Departament de Ciències Socials

42. Departament de Ciències Socials

43. Departament de Ciències Socials
LA SOCIETAT EGÍPCIA
Poder polític i riquesa
Formada per
3.3. LA SOCIETAT EGÍPCIA
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
tenien
Sotmesos al Faraó,
Nobles i Sacerdots
estaven
I estava format per
Podien ser
NOBLES SACERDOTS
ESCRIBESFARAÓ PAGESOS
ARTESANS
COMERCIANTS
SERVENTS
ESCLAUS

44. Departament de Ciències Socials

45. Departament de Ciències Socials
Sacerdots i funcionaris
Cort del Faraó
Escriba
Guerrers

46. Departament de Ciències Socials
comerciants
Artesans

47. Departament de Ciències Socials
Pagesos
Servents
Esclaus

48. Departament de Ciències Socials
3.4. LA RELIGIÓ, LES CREENCES I L'ART EGIPCI
RELIGIÓ
● Els egipcis eren politeistes, tot i que el déu més important era:
➔ El déu Sol; anomenat Ra, Amon o Aton.
➔ Altres déus importants als que resaven eren:
➢ Els déus Isis, Osiris, Anubis, Thot o Horus.
➢ Resaven també a animals (cocodril), a elements naturals
(Nil) i a persones (faraons).
● Els egipcis pensaven que els déus eren immortals.

49. Departament de Ciències Socials
Maternitat, vida i mort Mort i més enllà Sol Cel Mort i funerals,
guardià de les tombes
Creador del Nil Sabiduria, escriptura,
música
Amor i beguda Salut Violència i desordre

50. Departament de Ciències Socials
● Es creia que els rituals religiosos eren necessaris per mantenir
l’equilibri de l’univers.
● Els rituals religiosos es duien a terme als temples, i cada temple
pertanyia a un déu. Per això, a cada temple s’hi guardava una
estàtua d’un déu diferent.

51. Departament de Ciències Socials
● Els temples, des del punt de vista religiós, eren la residència dels
déus a la Terra.
● A cada temple hi havia un grup de sacerdots que tenien diverses
funcions:
➔ Netejar i vestir l’estàtua del déu.
➔ Dur a terme els rituals religiosos.
➔ Dur a terme processons al santuari per portar-hi aliments i
begudes com a ofrena a la divinitat.

52. Departament de Ciències Socials
● Els temples es construïen amb pedra perquè era el material més
resistent.
● Eren edificis adovellats: sostres plans sostinguts per grans
columnes. No utilitzen mai ni l'arc ni la volta.
● Solien ser enormes i tendien a seguir la mateixa estructura.

53. Departament de Ciències Socials
El temple de Luxor

54. Departament de Ciències Socials
El temple de Karnak

55. Departament de Ciències Socials
El temple de Abu Simbel

56. Departament de Ciències Socials
CREENCES
● Els egipcis creien en la vida després de la mort. Pensaven que era
necessari conservar els cossos per a aquesta segona vida.

57. Departament de Ciències Socials
● Al voltant dels sarcòfags hi depositaven un aixovar. Aquest aixovar
contenia tot allò que el mort pogués necessitar a la segona vida.
● Per impedir el robatori dels aixovars, les tombes tenien múltiples
passadissos.

58. Departament de Ciències Socials
LA VIDA DESPRÉS DE LA MORT
● La religió egípcia prometia una vida després de la mort:
● Els éssers humans estaven formats per un cos i una
ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida
d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte
● Per això, la família embalsamava el difunt (momificació)
que després de 40 dies es convertia en mòmia
dissecada i s’havia de presentar davant del Tribunal
d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.

59. Departament de Ciències Socials

60. Departament de Ciències Socials
PROCÉS DE MOMIFICACIÓ
● S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.
● S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopis:
➔ el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac
➔ el vas canopi amb cap d'esser humà conservava el fetge
➔ el vas canopi amb cap de falcó conservava l'intestí
➔ el vas canopi amb cap de babuí els pulmons
● S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró (entre 40 i 80
dies aproximadament).

61. Departament de Ciències Socials

62. Departament de Ciències Socials
● Es renta el cadàver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre
les benes s'hi col·locaven amulets).
● Després s'introduïa la mòmia dins un sarcòfag.
● Després el portaven amb barca funerària fins a la tomba.
● En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar el
Judici Final.

63. Departament de Ciències Socials

64. Departament de Ciències Socials
LES TOMBES EGÍPCIES
Mastaba

65. Departament de Ciències Socials
LES TOMBES EGÍPCIES
Piràmide

66. Departament de Ciències Socials
LES TOMBES EGÍPCIES
Hipogeu

67. Departament de Ciències Socials

68. Departament de Ciències Socials
LES PIRÀMIDES DE GIZEH
● Als inicis de l’imperi egipci, els faraons eren enterrats a les
piràmides. Les piràmides més espectaculars són les de Gizeh on
s’hi enterraren els cossos de Keops, Kefren i Micerí.
● Tenen uns 5.000 anys d’antiguitat, fan 147 metres d’alçada i cada
costat fa 230 metres a la base.

69. Departament de Ciències Socials
LA VALL DELS REIS I DE LES REINES
● Més tard, els faraons començaren a enterrar-se en tombes
subterrànies excavades davall terra (en hipogeus). Els hipogeus
més importants són els de la Vall dels reis i de les reines.

70. Departament de Ciències Socials
L'ART EGIPCI
Influenciat per
ART
RELIGIÓS POLÍTIC
La religió
La vida després de la mort
Però podia tenir dos sentits
ESCULTURES I PINTURES
ARTESANS
ESTÀTUES I PINTURES
Construïren i decoraren
temples i tombes amb
Exaltaven el poder
dels faraons amb
Elaborades per

71. Departament de Ciències Socials
CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA I L’ESCULTURA EGÍPCIA
● Els artistes seguien unes normes i principis molt estrictes.
Aquests eren:
➔ Falta de perspectiva
➔ Frontalitat
➔ Idealització
➔ Immobilitat i rigidesa
Bust de Nefertiti

72. Departament de Ciències Socials
Ramsès II a la batalla de Qades Temple d'Abu Simbel

73. Departament de Ciències Socials
L'ESCRIPTURA JEROGLÍFICA

74. Departament de Ciències Socials
PEDRA ROSETTA