Entrevista al Diari de Girona després de la presentació del llibre, Valores Seguros, el 25 de febrer.

1. DILLUNS, 4 DE MARÇ DE 2013 | Diari de Girona
16 ECONOMIA
Francesc Fajula Un dels directius
Director de la Fundació Banesto. La trajectòria de Francesc Fajula (Girona, 1971) s’ha desenvolupat en grans gironins més influents
organitzacions, i no sempre en temps senzills. Va ser a Terra quan va punxar la bombolla tecnològica, i ha viscut
Deia Carles Torrecilla el dia
l’ensorrament del sector immobiliari i financer des de Banesto. Acaba de publicar «Valores Seguros» (Plataforma 4 de la presentació del llibre a
Editorial), on conversa amb tretze mestres i amics, que li han transmès els valors i missatges que més l’han influït. Girona que Francesc Fajula era un
MARC MARTÍ
Facebook amb cames, que la seva
agenda era inacabable, fins al punt
que si tenies un problema a l’ordi-
nador et podia posar en contacte
amb Bill Gates. Aquest enginyer de
telecomunicacions és avui director
de la Fundació Banesto, i anterior-
ment ha ocupat càrrecs directius a
empreses com Danone o Terra. A la
seva formació tècnica, hi va afegir
formació en escoles de negocis de
casa –Esade i IESE– i dels Estats
Units –Havard i Stanford–, país del
qual admira la seva iniciativa a l’ho-
ra de crear oportunitats. Ha estat
reconegut per la seva feina com a
directiu, professor a Esade i l’IE, i
col·labora activament en diferents
organitzacions i fundacions, com la
Príncep de Girona, on és membre
del jurat dels Premis Impulsa. Un
currículum envejable, guanyat a
base d’hores i esforç. «Quan vaig
acabar telecos, vaig demanar un
crèdit per fer un màster en admi-
nistració d’empreses. Va ser una de
les decisions més encertades de la
meva vida professional», assegura.
Francesc Fajula, a les escales de la Catedral de Girona.
P Explica que els joves d’avui,
«Cal sortir de la zona de comfort; sense una rampa de llançament
adequada, ho tenen molt com-
plicat... Són la generació millor
formada, però tot apunta que
o assumeixes riscos o estàs acabat» viuran pitjor que els seus pares. És
el nostre gran problema?
R Sí és un problema, però no és
d’ara. Jo, com tots els que surten en
el llibre, hem estat uns aventurers,
mar-se bé és clau. Però no es pot que vam assumir riscos. D’ara en
Oriol Puig separar això del que t’aporta la EN CURT
«Més enllà de tenir endavant tothom haurà de sortir
GIRONA
gent. He estudiat en grans escoles coneixements, un s’ha de de la seva zona de comfort. O as-
i universitats. Més que els conei- sumeixes riscos i t’esforces, o estàs
Quedo amb Francesc Fajula a xements específics, que es poden saber vendre. Però aquí, venedor acabat.
L’Arc, el bar de Girona que té una oblidar, el que importa són les és una paraula desprestigiada»
P Hem viscut en un miratge?
catedral al pati, hores abans de la experiències, les aptituds que R El món ha canviat. Quan no
presentar el seu llibre. Sorpre- aprens. «Qui munta un negoci i es has assumit cap risc a la vida,
nentment, per a mi, assegura que P En el llibre parla molt d’edu- quan no t’hi has esforçat, no et pots
era la primera vegada que hi en- cació i, sobretot comparant la Què pensa quan veu que la juga el seu patrimoni té un queixar. Qui es queixa perquè està
trava perquè «quedava lluny del que hi ha a casa nostra amb la 1 vida política està marcada putejat a l’empresa on treballa des
mèrit enorme i només per això
meu barri». Després de parlar dels Estats Units. per casos de corrupció? de fa vint anys just al costat de casa
amb ell i de conèixer algunes anèc- R Europa en general, però sobre- Els polítics que tenim són un hauria de ser molt valorat» no té dret a fer-ho. Si no t’agrada,
dotes de joventut, queda clar que tot Espanya i Catalunya, tenen un R: reflex de la nostra societat. És haver canviat. Haver-te format
mentre alguns dels seus amics problema greu respecte al sistema tan lladre qui roba un euro com qui «Qui es lamenta perquè més, haver intentat canviar el teu
coneixien locals com aquest, ell es educatiu. Sovint explico una anèc- en roba 22 milions. Perquè el segon està putejat a la feina però perfil professional... Si no has fet
dedicava a estudiar i a treballar-se dota. A Disneyworld, a Orlando, va començar robant un euro, i com res, ara no et pots queixar.
un futur que l’ha portat a ser un di- abans de qualsevol espectacle de- que va veure que no passava res, va no ha fet res per canviar, P Des de la Fundació Banesto
rectiu de referència. manen als nens que pugin a l’es- seguir.
no té dret a queixar-se» han impulsat projectes com el
cenari. Tots els nens americans o Yuzz, que dóna suport a joves
P Per què decideix fer aquest lli- asiàtics es barallen per sortir, i si no La corrupció és un tema emprenedors. En temps de crisi
bre? els criden, s’emprenyen. Els euro- 2 transversal? ri que ha creat desenes, cente- això deu contagiar cert optimis-
R Feia anys que em rondava pel peus no tenen aquesta iniciativa. Fumar als restaurants està nars o milers de llocs de treball no me.
cap, però no trobava mai el mo- S’ho miren de lluny. En el fons és R: prohibit, però a Madrid es tole- té reconeixement. Molts, el primer R Per descomptat. Que el sistema
ment. En Jordi Nadal, l’editor, em una qüestió d’actitud emprene- ra. Aquí és habitual veure cotxes en que pensen és que alguna cosa que tenim no sigui bo no vol dir
va inisistir molt. Intentava fer un lli- dora, d’assumir riscos, de segure- doble fila. Aquesta permissivitat, haurà fet malament. Hi ha un pro- que a casa nostra no hi hagi gent
bre que transmetés una sèrie de tat en un mateix... aquesta línia grisa és molt àmplia, i blema molt greu que té a veure espectacular. El programa Yuzz
missatges i valors que m’han estat P Què donen els americans als s'estén a tots els àmbits. Durant amb l’educació. està a 35 ciutats, atén uns 850 jo-
d’utilitat en la meva vida, però nanos, als joves, als universitaris anys, molts catalans que han fet di- P Per això ha fet fortuna el terme ves a l’any, és un programa molt
també que transmetés la idea de la que aquí no els donem? ners han evadit impostos. Tothom emprenedor, contraposat al de potent, però és una part molt pe-
importància de crear-se una xar- R Aquí tenim un sistema molt tenia compte a Andorra. l’empresari? tita de la societat. Yuzz no deixa de
xa àmplia d’amics. unidireccional. El professor ex- R En anglès no hi ha diferència en- ser un complement a l’educació de
P Diu Alberto Díaz, un dels per- plica i l’alumne escolta. Allà l’e- tre empresari i emprenedor. Aquí cicle superior d’aquest país. Als Es-
sonatges amb qui conversa, que ducació és molt més interactiva. ments, un s’ha de saber vendre, i sembla que l’emprenedor sigui el tats Units, Yuzz probablement no
educació és tot allò que queda Impliquen més les famílies i obli- ha de saber vendre. A casa nostra, que comença i empresari el que tindria sentit. No intentem que la
després d’haver oblidat tot allò guen a fer presentacions en públic fins i tot la paraula venedor està està més consolidat. On està la gent creï empreses, anem a l’arrel
que has après. És més impor- i a convèncer la resta d’alumnes. desprestigiada. frontera? L’edat? La facturació? del problema. Acabem formant
tant l’experiència i el que t’apor- L’educació no és només coneixe- P Això lligaria amb el poc prestigi Qui munta qualsevol negoci, qui es els joves en qüestions com les ha-
ta la gent que t’envolta que l’e- ment, cal adquirir aptituds i habi- social que tenen els empresaris? juga el seu patrimoni, té un mèrit bilitats comunicatives, l’anglès,
ducació formal? litats que són fonamentals a la R Aquí un esportista d’èxit és un enorme i només per això ja se perdre la por... coses que haurien
R Mai diria això. Formar-se i for- vida. Més enllà de tenir coneixe- model a seguir, però un empresa- l’hauria de valorar. de venir de sèrie.