Recomendados
Mais conteúdo relacionado
Destaque
Semelhante a Premios nobel de la paz
Semelhante a Premios nobel de la paz (20)
Mais de Fernando Blaya
Mais de Fernando Blaya (15)
Premios nobel de la paz
- 1. PREMIS NOBEL DE LA PAU Aquest premi s'atorga "a la persona que haja treballat més o millor en favor de la fraternitat entre les nacions, l'abolició o reducció dels exèrcits existents i la celebració i promoció de processos de pau"
- 2. Jean Henry Dunant (1901). Suïssa. Fundador del Moviment Internacional de la Creu Roja i iniciador de la Convenció de Ginebra. Frédéric Passy (1901). França. Per ser un dels principals fundadors de la Unió Interparlamentària i també el primordial organitzador del primer Congrés Universal per la Pau.
- 3. Martin Luther King (1964). EUA. (Atlanta, 15 de gener de 1929 – Memphis, 4 d'abril de 1968) Pastor estadounidenc de la iglésia baptista que va desenvolupar una tasca crucial a Estats Units amb el Moviment pels drets civils per als afroamericans i que, a més, va participar com activista en nombroses protestes contra la Guerra de Vietnam i la pobresa en general. Andrei Dmitrievich Sakharov (1975). Unió Soviètica. (21 de maig de 1921 – 14 de desembre de 1989) va ser un eminent físic nuclear rus, disident del règim soviètic i activista en favor dels drets humans i les llibertats. Per la seua lluita en pro dels drets humans, negació d'armes i cooperació entre totes les nacions».
- 4. Betty Williams i Mairead Corrigan (1976). Regne Unit. Fundadores del Moviment de Pau d'Irlanda del Nord (després anomenat Comunitat de Gent de Pau). Amnistia Internacional (1977). Regne Unit. Per protegir els drets humans dels presos de consciència.
- 5. Mare Teresa (1979). Índia Líder de les Misioneres de la Caritat. Adolfo Pérez Esquivel (1980). Argentina. Líder dels drets humans»;«va fundar organitzacions de drets humans no violents per a lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).
- 6. Desmond Mpilo Tutu (1984). Sudàfrica «Bisbe de Johannesburg; exsecretari general del Consell Sudafricà d'Esglésies. El XIV Dalai Lama (Tenzin Gyatso) (1989). Tíbet «Per la seua lluita en pro de la lliberació del Tíbet i conseqüentment haver-se oposat a l'ús de la violència. En canvi, ell ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble».
- 7. Aung San Suu Kyi (1991). Birmània «Per la seua lluita no violenta per la democràcia i els drets humans». Rigoberta Menchú Tum (1992 ). Guatemala «Pel seu treball en pro de la justícia social i de la reconciliació etnocultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes».
- 8. Nelson Mandela y Frederik Willem de Klerk (1993). Sudàfrica «Pel seu treball per a la fi pacífica del règim d'apartheid, i per sentar les bases per a una nova Sudàfrica democràtica». John Hume y David Trimble (1998). Regne Unit. «Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord».
- 9. Metges Sense Fronteres (1999). Suïssa «En reconeixement de la tasca humanitària pionera de l'organització en diversos continents». Shirin Ebadi (2003). Iran «Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. Ella s'ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els xiquets»
- 10. Wangari Muta Maathai (2004). Kènia «Per la seua contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau». Muhammad Yunus y Banco Grameen (2006). Bangladesh «Per promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit».
- 11. Liu Xiaobo (2010). Xina «Per la seua lluita no violenta i duradera per defendre els drets humans fonamentals a Xina». Martti Ahtisaari (2008). Finlàndia «Pels seus importants esforços, en diversos continents i durant més de tres dècades, per a resoldre els conflictes internacionals»
- 12. CONTINUARÀ...
- 13. imatges
Notas do Editor
- llllll